2015 10 17 47 AG FSMCV Acta Provisional BENICASSIM 2015
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Ofertas De Empleo CEDES Haz Clic En Las Ofertas Para Apuntarte
21 de Enero de 2020 facebook.com/DipcasOportunitats Si no ves correctamente el contenido haz click aquí https://docs.google.com/document/d/1aP7yGHNDWRvaaJyl7mYUCM_V1zqLuB5wO87VDItRNTI/edit?usp=sharing Ofertas de empleo CEDES Haz clic en las ofertas para apuntarte Ref. 117932 Auxiliar administrativo/a (Alto Palancia) Ref. 117995 Conductor Camión (Vilafamés) Ref. 117643 Enfermero/a (Vilafranca del Cid) Ref. 117315 Conductor/a Grua Asistencia Carretera (Atzeneta del Maestrat) Ref. 117781 Administrativo/a contable (Ribesalbes) Ref. 117456 Oficial 1º albañilería (Benicassim) Ref. 117495 Responsable de marketing (Alcora) Ref. 117805 Administrativo/a comercial Vilafranca del Cid (Vilafranca del Cid) Consulta otras ofertas aquí (haz clic) INSCRÍBETE on-line en nuestra agencia de colocación (haz clic) ADMINISTRACIÓN, FINANZAS Y COMERCIAL Ref. 117597 Aux. Admvo/a 20 horas/semanales (Alcora) Ref. 117948 Auxiliar administrativo/a (Segorbe) Ref. 117060 Recepcionista con Discapacidad (Benicarló) Ref. 117067 Administrativo/a Media Jornada (Vinarós) Ref. 116968 Comercial inmobiliaria (Castellón) Ref. 116596 Comercial exportación (Onda) Ref. 117227 Administrativo/a Gestión de Siniestros (Castellón) Ref. 116983 Administrativo/a con discapacidad (Almassora) Ref. 93042 Comercial del ámbito de la comunicación y eventos (Castellón) INGENIEROS/AS Y TÉCNICOS Ref. 117439 Profesor/a de Ciencias: Eso y Bachillerato (Castellón) Ref. 117536 Ingeniero/a Mecánico (Segorbe) OTROS PROFESIONALES Ref. 117974 Electricista (Segorbe) Ref. 117065 Agrícola Encargado Capataz y Tractorista (Vinarós) Ref. 114643 Electricista (Onda) Ref. 116651 Electricista o Electromecánico/a ascensores (Almazora) Ref. 117887 Técnico/a mantenimiento de ascensores (Castellón) Ref. 117602 Conductor/a camión + CAP (Alcora) Ref. 115634 Oficiales 1º electricistas (Castellón) Ref. 113416 Dependiente/a de supermercado (Lucena del cid) Ref. 115635 Esmaltador/a con kerajet (Alcora) Ref. -
3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, Una Mateixa Terra”
3 TERRITORIOS POR DESCUBRIR 2 3 “Tres Territoris, una mateixa Terra” Matarraña, Els Ports y Terra Alta son una de las mejores apuestas para el turismo de interior Matarraña (Teruel), Els Ports (Castellón) y Terra Alta (Tarragona) son tres territorios con una cultura, unas tradiciones, unos paisajes, unos productos agroalimentarios y una forma de vida muy parecidas. Su patrimonio natural y arquitectónico es espectacular: el macizo de los Puertos, las poblaciones amuralladas, los campos culti- vados, las tradiciones centenarias, la cultura del vino... En épocas pasadas, los tres terri- torios estaban unidos por lazos comerciales, con rutas que comenzaban en el interior y llegaban hasta el Mediterráneo. El intercam- bio comercial se producía en las ferias, que suponían el punto de encuentro entre sus habitantes, quienes compartían tradiciones, JDVWURQRPtD \ HQ GH¿QLWLYD XQD IRUPD GH vida. En la actualidad, los tres territorios si- guen unidos y tienen mucho que ofrecer a quienes vienen atraídos por la autenticidad de las tierras de frontera: su paisaje medite- rráneo, sus peculiares tradiciones, su riqueza monumental, sus recetas de antaño y su his- toria en común. Matarraña Els Ports Terra Alta Comarca del Matarraña / Matarranya 2¿FLQDGH7XULVPRGH0RUHOOD &RQVHOO&RPDUFDOGHOD7HUUD$OWD Av. Cortes de Aragón, 7 · Valderrobres · Teruel Plaza San Miguel · 12300 Morella · Castellón C/Bassa d’en Gaire,1 · 43780 Gandesa · Tarragona 978 890 860 · [email protected] 964 17 30 32 · [email protected] 977 42 00 18 · [email protected] comarcamatarranya.es ZZZHOVSRUWVHVZZZPRUHOODWXULVWLFDFRP www.terra-alta.org La riqueza patrimonial del Matarraña es destacable. NDM Visitar Morella es viajar a un pasado espectacular. -
En Una Inscripción Rupestre De Algimia De Almonacid
UN NUEVO CASO DE ITE.R PRIUATUS EN UNA INSCRIPCION RUPESTRE DE ALGIMIA DE ALMONACID (El Alto Palancia, Castellón) FRANCISCO BELTRAN LLORIS (Universidad de Zaragoza) FERRAN ARASA I GIL Localizada en diciembre de 1979,1 la inscripción se encuentra emplazada en las proximidades del Pico Espadán (1.083 m.), a unos 2'5 kilómetros al S9. en línea recta, en una zona de abrupto relieve, recorrida por varios barrancos y rodeada en sus inmediaciones por elevaciones que rodean los 800 m. Está grabada a unos 3'30 m. del suelo en una peña c;al'iza de unos 5 m. de altura situada en la partida de La Calzada, sobre el viejo camino de Algimia a Alcudia de Veo (Iám. 1, 1). Este es en realidad parte de un itinerario de unos 30 kilómetros de longitud que une las localidades de Onda, en La Plana, y Segorbe, en el curso medio del Palancia, y que todavía a comienzos de siglo era utilizado con normalidad. 2 Su trazado con creto transcurre remontando el río Veo, afluente del Sonella, hasta el Barranco del Barandí, que nace en las mismas faldas del Pico Espadán; desde allí, y dejando éste a la izquie.rda, cruza el collado de La Nevera y alcanza La Rambl"a de Almarche, siguiendo después hasta la de Algimia, que va a dar al Palancia a la altura de Segorbe. En su recorrido este camino atraviesa las siguientes poblaciones: Tales, Benitandús, Veo, Alcudia de Veo, Algimia de Almonacid, Varl de Almonacid y Peñalba. Concretamente, la inscripción se ub ica a unos 2'5 Km. -
Espadilla). Un Yacimiento Romano Del Alto Mijares (Castellón
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 34, 2016 El Plano (Espadilla). Un yacimiento romano del Alto Mijares (Castellón) Pablo Medina Gil* Ferran Arasa i Gil** Gustau Aguilella Arzo*** Resumen En este artículo estudiamos algunos materiales arqueológicos encontrados en el yacimiento romano de El Plano (Castellón). Aunque en la actualidad está destruido casi en su totalidad por los trabajos agrícolas, algunas de las piezas estudiadas indican que estaba dotado de termas, por lo que debía tratarse de un asentamiento de cierta importancia. Por otra parte, las cerámicas recogidas permiten fechar su ocupación entre los siglos I y IV dC. Se trata del primer yacimiento romano que ha podido ser estudiado en la comarca del Alto Mijares. Palabras clave: Yacimiento romano, cerámica, baños, Alto Mijares. Abstract In this paper we study some archaeological materials found in the Roman site of El Plano (Castellón). Although today is almost entirely destroyed by agricultural work, some of the pieces studied said they were equipped with thermal baths, so it should be a settlement of some importance. Moreover ceramics collected allows occupation dating from the I to IV century AD. This is the first Roman site that has been studied in the district of Alto Mijares. Keywords: Roman site, pottery, bath, Alto Mijares. INTRODUCCIÓN confluencia de los ríos Villahermosa y Pequeño o Chico con el Mijares, donde se suaviza el relieve y La comarca castellonense del Alto Mijares se se abre el valle. Las mejores tierras de cultivo, así articula a partir de la cuenca media del río Mijares como las poblaciones de Toga, Espadilla y Vallat, y su red de afluentes. -
Estudis Castellonencs (Castelló), 1987-88, IX, P
(VWXGLV &DVWHOORQHQFV 1~P DqSRFD 3S ( ,661 R. MONFERRER Hospital General Universitari de Castelló Les epidèmies de còlera a Vilafranca en el segle XIX. El còlera de 1855 A Margarita Marín, amb reconeixement i amistat Resum El present treball aborda una aproximació a les epidèmies de còlera del segle XIX a Vilafranca, especialment de 1855 per representar la major mortalitat catastròfica registrada a la localitat. Es revisa quantitativament el còlera de 1855 que va suposar el 79 % de totes les defuncions, en espe- cial de dones de mitjana edat i de xiquets menors de cinc anys. L’edat mitjana va ser de 37,23 anys. La duració de l’epidèmia de 78 dies amb una mortalitat diària de 1,93 casos. La incidència màxima mensual i diària fou al mes d’agost amb 76 % defuncions i 13 òbits, respectivament. Els resultats no difereixen dels coneguts de les localitats veïnes estudiades i de la resta de l’Estat espanyol. El treball es complementa amb un resum de les epidèmies de còlera de 1834 i 1885 a Vilafranca. Paraules clau Segle XIX. Còlera. Epidèmia de 1855. Altres epidèmies de còlera 1834, 1885. Vilafranca del Cid. Castelló. Espanya. Història de la Medicina. Epidemics of cholera in Vilafranca in the nineteenth century. Cholera 1855 Abstract This work deals with an approach to cholera epidemics of the nineteenth century in Vilafranca, especially 1855 because it represents the most catastrophic mortality registered in the locality. The 1855 cholera quantitatively examined accounted for 79% of all deaths, especially middle- aged women and children under 5 years. The average age was 37’23 years. -
Music Festivals in Catalonia in a European Context. Factors of Competitiveness of a Dynamic Creative Industry
MUSIC FESTIVALS IN CATALONIA IN A EUROPEAN CONTEXT. FACTORS OF COMPETITIVENESS OF A DYNAMIC CREATIVE INDUSTRY. by Maria Ruiz de Cossío Advisor: Paloma Fernández Pérez Degree in International Business Faculty of Economics and Business University of Barcelona Academic year 2017-2018 2 FESTIVALES EN CATALUÑA EN UN CONTEXTO EUROPEO. FACTORES DE COMPETITIVIDAD DE UNA INDUSTRIA CREATIVA DINÁMICA. Este estudio pretende identificar el contexto y las características de los festivales de música en Cataluña, especialmente en un contexto geográfico más amplio, con el objetivo de evaluar hasta qué grado este modelo encaja dentro del marco europeo. Estos eventos se encuentran en una fase de crecimiento y popularidad entre el público sin precedentes, que ha sido facilitada por las nuevas tendencias turísticas, empresariales y de ocio y los ha llevado a ser los eventos culturales más populares en Europa. Son puntos clave en estrategias culturales y turísticas alrededor de Europa, dan trabajo a miles de personas y funcionan como dinamizadores económicos en las regiones donde se celebran. Este estudio analizará el contexto histórico y económico de los festivales Catalanes y Europeos, sus características y tendencias en la actualidad (estado del arte), el efecto que algunos fenómenos han tenido sobre ellos (como las tecnologías digitales, la recesión económica y el crecimiento en popularidad) y las diferencias que separan ambos ecosistemas y los hacen únicos. Palabras clave: Festivales de música, Industrias creativas, Gestión cultural, Gestión de eventos, Eventos culturales, Tendencias de ocio, Tendencias turísticas, Macro-eventos MUSIC FESTIVALS IN CATALONIA IN A EUROPEAN CONTEXT. FACTORS OF COMPETITIVENESS OF A DYNAMIC CREATIVE INDUSTRY. This study aims to identify the context and features of music festivals in Catalonia, especially in a broader geographical context, in order to assess the extent to which our model fits in the European framework. -
Relació Centre – Inspector/A Provincia De Castelló
INSPECCIÓ GENERAL D’EDUCACIÓ Avda. de Campanar, 32 46015 – València [email protected] RELACIÓ CENTRE – INSPECTOR/A PROVINCIA DE CASTELLÓ Enllaç a la Guia de Persones de la GVA LOCALITAT CENTRE INSPECTOR/A DIA GUÀRDIA ALBOCÀSSER 12000091 CEIP JOAN DE BRUSCA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12003730 CENTRE PRIVAT ALT MAESTRAT MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12007309 CENTRE PÚBLIC FPA EL PLA DEL PUIG MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALBOCÀSSER 12005982 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12000121 CEIP LO CAMPANAR MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12006457 CENTRE FPA MUNICIPAL D'ALCALÀ DE XIVERT MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12005313 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA ASOCIACIÓN MUSICAL SANTA CECIL MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12006871 EXTENSIÓN DEL CFPA MARQUES DE BENICARLO MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCALÀ DE XIVERT 12004394 IES SERRA D'IRTA MOCHOLI MONCHOLI, JORGE DIVENDRES ALCORA (L') 12000145 CEIP COMTE D'ARANDA GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000133 CEIP FRANCISCO GRANGEL MASCARÓS GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000169 CENTRE PRIVAT LA SALLE GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12000157 CENTRE PRIVAT PUÉRTOLAS PARDO GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12004849 CENTRE PÚBLIC FPA TIRANT LO BLANC GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES ALCORA (L') 12005994 ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA EN VICENT SERRANO I GIL GARCIA RIVAS, BERNARDO JOAQUIN DIVENDRES -
L'aplec Dels Ports. 5A Edicció
Treball de final de Grau Humanitats: Estudis Interculturals L’Aplec dels Ports. Una reivindicació comarcal en defensa de la identitat. Autora: Alba Calvo Boix Tutora: Sonia Reverter Bañón UNIVERSITAT JAUME I Data de lectura: Juliol 2018 Resum El present treball d’investigació és un estudi del moviment cultural i reivindicatiu del Aplec dels Ports, nascut a la comarca dels Ports, en la província de Castelló. En ell es repleguen fonts orals i escrites, la majoria de redacció i edició comarcal, que parlen sobre la seva història, per a recopilar els quaranta anys de vida, des de 1978 fins al 2018. Els objectius d’aquesta investigació han estat, per una part, recuperar i plasmar en escrit la seva memòria. I per l’altra, analitzar la situació política i social de la comarca dels Ports durant aquests quatre segles, així com la importància de l’Aplec en el seu desenvolupament. Durant el treball s’explicarà quines han estat les raons que mantenen viu l’esdeveniment i s’analitzarà com ha sigut en seu funcionament i organització. Per últim, és buscarà una conclusió al perquè aquesta festa ha aconseguit ser una part essencial de la identitat de la gent dels Ports i com ha aconseguit mantenir-se viva durant aquests quaranta anys. Paraules clau Aplec, cultura, identitat, reivindicació, comarca. 3 ÍNDEX Introduction........................................................................................................... 9 Introducció .......................................................................................................... 11 1. Història de l’Aplec. .................................................................................... 13 1.1. Naixement. ............................................................................................. 13 1.2. Context històric...................................................................................... 15 1.3. Reptes i objectius que plantegen fer el primer Aplec.............................. 21 2. L’Aplec com a oportunitat cultural i de reivindicació d’identitat dels Ports . -
Guía Rápida Del Calendario De Festejos En La Comunidad Valenciana De La Segunda Quincena De Agosto
GUÍA RÁPIDA DEL CALENDARIO DE FESTEJOS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA DE LA SEGUNDA QUINCENA DE AGOSTO. Sábado 12 o Benlloc, Gestalgar, Domingo 13 o Benlloc, Vilafranca del Cid Lunes 14 o Culla, Fuentes de Ayodar, Torrechiva, Martes 15 o Alfondeguilla o Almedijar o Chiva o Lucena del Cid o Torrechiva o Turís o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Miércoles 16 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Carrica o Catí o Chiva o Faura o Pobla Tornesa o Silla o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Villar del Arzobispo Jueves 17 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Azuebar o Barracas o Benáfer o Benlloc o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig o Carrica o Coves de Vinromá o Chiva o El Verger o Faura o Lucena del Cid o Náquera o Oropesa o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Villar del Arzobispo o Viver o Xert o Xilxes playa Viernes 18 o Albocasser o Alfondeguilla o Almedijar o Argelita o Azuebar o Barracas o Benlloc o Borriol o Borriana (Santa Bárbara) o Canet lo Roig, Carrica, o Coves de Vinromá o Chiva o El Toro o El Verger o Espadilla o Fuentes de Ayodar o Gestalgar o Higueras o La Romana o Lucena del Cid o Matet o Montserrat o Museros o Náquera o Pobla de Farnals o Pobla Tornesa o San Vicente de Piedrahita o Silla o Sueras o Teresa o Traiguera o Turís o Vall de Almonacid o Vilafamés o Vilafranca del Cid o Vilanova de Alcolea o Vilavella Calle San Roque o Viver o Xátiva o Xert Sábado 19 o Albocasser o Alfara del -
Horario Y Mapa De La Ruta GAIBIEL
Horario y mapa de la línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús GAIBIEL - SEGORBE Gaibiel Ver En Modo Sitio Web La línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús (Gaibiel) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Gaibiel: 13:15 (2) a Segorbe: 10:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús Sentido: Gaibiel Horario de la línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús 7 paradas Gaibiel Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes Sin servicio martes Sin servicio C/Alicante,Frente 5 (Segorbe) 1 Cl Alicante, Segorbe miércoles Sin servicio C/ Portal (Peñalba) jueves 13:15 14 Cr Algimia, Segorbe viernes Sin servicio Vall De Almonacid sábado Sin servicio 1 Cl Cequiola, Vall De Almonacid domingo Sin servicio Algimia De Almonacid 1A Cl Noria, Algimia De Almonacid Ctra. De Algimia,24 (Matet) 68B Cl San Miguel, Matet Información de la línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús Cv - 213 - Av. Valencia (Gaibiel) Dirección: Gaibiel Paradas: 7 Av. Valencia/Farmacia (Gaibiel) Duración del viaje: 15 min 1 Av Valencia, Gaibiel Resumen de la línea: C/Alicante,Frente 5 (Segorbe), C/ Portal (Peñalba), Vall De Almonacid, Algimia De Almonacid, Ctra. De Algimia,24 (Matet), Cv - 213 - Av. Valencia (Gaibiel), Av. Valencia/Farmacia (Gaibiel) Sentido: Segorbe Horario de la línea GAIBIEL - SEGORBE de autobús 7 paradas Segorbe Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes Sin servicio martes Sin servicio Av. Valencia/Farmacia (Gaibiel) 1 Av Valencia, Gaibiel miércoles Sin servicio Cv - 213 - Av. -
Tresor Del Maestrat
CATÍ Tresor del Maestrat “Mucho por Ver… Mucho por Sentir” “Als de Catí lo dimoni no els va poder seguir”… CATÍ Tresor del Maestrat Descubre el Tesoro..... Bienvenido a este viaje que descubre Catí por los cinco sentidos: pa- sión, misterio, sabor, emoción y dulzura. Toda una embriagadora ex- periencia. Aislada del ruido, inmersa en la serenidad del mundo rural, repleta de callejuelas estrechas, ventanales enrejados y escudos blasonados, en- contramos Catí, escenario de historias, mitos, leyendas, y lugares sa- grados como l’Avellà. En conjunto, Catí es una excepcional muestra de asentamiento medieval que todavía conserva su trazado urbano origi- nal, salpicado de muestras de arquitectura de la época. Entre ellas des- taca la “Casa de la vila”, “la iglesia de Ntra. Sra. de la Asunción”, “el Palau Santjoan - Casa Miralles”, “la Casa Montserrat”, “la Casa Spígol”, además de los numerosos escudos y emblemas medievales que adornan sus edificios religiosos y las casas señoriales, ejemplos del mejor gótico civil del Maestrat. El municipio de Catí fue declara- Visitar Catí es dejarse seducir por su historia, por su cultura, por sus do Conjunto Histórico Artístico tradiciones. Es descubrir el “tresor del Maestrat”. (CHA), por su relevancia histórica y monumental en Castellón y en el conjunto de la Comunitat Valencia- TERUEL TARRAGONA na, en 1979 y Bien de Interés Cultu- Morella (a 32 km.) Traiguera N-232 ral (BIC), por decreto en el 2004.. Chert Vinaròs (a 47 km.) Catí es una población acogedora que L’Avellà Sant Mateu B ha sabido conservar su sabor tradi- CV-10 Peñíscola Ares del Maestre CATÍ cional y su cautivador patrimonio AP-7 cultural sin perder la capacidad de CV-128 sorprender al visitante. -
El Patrimonio Histórico-Arqueológico De Castellón Y Su Explotación Turistica: Perspectivas De Futuro
QUAD. PREH. ARQ. CAST. 26, 2008 El patrimonio histórico-arqueológico de Castellón y su explotación turistica: perspectivas de futuro Francesc Gusi* Mª Ángeles Fernández** Mª Asunción Fernández*** Resumen Se plantean las potencialidades de explotación turística de las distintas comarcas de Castellón a partir de plantea- mientos de visita por sectores comarcales, de los principales yacimientos arqueológicos y monumentos histórico-arqueo- lógicos, desde la prehistoria hasta la guerra civil española, mediante itinerarios globales. La selección como puede presu- ponerse está obligatoriamente restringida, dadas las enormes posibilidades de visita que las localidades castellonenses poseen. Se exponen también las distintas dificultades que actualmente presenta el panorama turístico de Castellón, aun a pesar de algunos esfuerzos, insuficientes a nuestro entender, de los distintos organismos provinciales y regionales. El turismo cultural bien planificado puede representar un desarrollo económico y social en zonas deprimidas del interior cas- tellonense. Se requiere pues un esfuerzo por parte de los organismos políticos y administrativos, junto con las empresas privadas del ámbito turístico, para dinamizar el rico patrimonio cultural de las tierras de Castellón. Resum Es plantegen les potencialitats d'explotació turística de les distintes comarques de Castelló, a partir de planteja- ments de visita per sectors comarcals dels principals jaciments arqueològics i monuments historico-arqueològics, des de la prehistòria fins a la guerra civil espanyola, mitjançant itineraris globals. La selecció com pot pressuposar-se està obligatòriament restringida, donades les enormes possibilitats de visita que les localitats castellonenques posseeixen. S'exposen també les distintes dificultats que actualment presenta el panorama turístic de Castelló, fins i tot a pesar d'alguns esforços, insuficients al nostre entendre, dels distints organismes provincials i regionals.