patrimoni El conreu de l’arròs a Empúries i a l’Escala La importància i els conflictes que va tenir aquest cultiu

Durant el segle xv la plana de l’Empordà, regada pels rius Ter i «Si tens una filla Daró al sud, i pel Fluvià i la Muga al nord, es va transformar en i no l’estimes gaire, casa-la a o Bellcaire. un verger de camps d’arròs. Els arrossars varen configurar un I si la vols veure morta aviat, nou paisatge, amb una xarxa de canals de rec, i varen determinar casa-la a ». l’edificació de noves masies, molins i graners. << Les malalties atribuïdes al cultiu de l’arròs originaren aquesta corranda, possiblement del segle xix. Va ser transmesa per Pere Ylla Brugat al seu fill Josep M. Ylla Garrigolas, LURDES BOIX > TEXT de Viladamat.

arròs no es va cultivar amb de l’arròs va augmentar espectacular- josep continuïtat al llarg dels se- ment al segle xviii. El comerciant fran-

gles, sinó d’una manera cès Lipp afirmava a la Guide des negoci- curto intermitent i molt polèmi- ants, el 1794, que la plana de l’Empordà, ca a causa de les malalti- en ser un país d’aiguamolls, especial- esL’ associades al seu conreu, fet que va ment al voltant de Torroella de Montgrí i provocar conflictes molt greus entre els l’Escala, produïa un arròs excel·lent, més defensors (els propietaris de les aigües i granat, més blanc i d’un gust més bo que de les terres) i els detractors (els treba- el de la Llombardia, Cullera (València) o lladors que en patien les conseqüències la Carolina, i que tenia més qualitat que sobre la seva salut i havien de viure al els altres. Fins i tot Francisco de Zamora costat dels camps). A l’aigua estancada afirmava, el 1789, que els valencians ve- dels aiguamolls hi vivien, sobretot de nien a blanquejar el seu arròs a l’Empor- juny a setembre, les larves dels mos- dà, fent-lo passar pel d’aquí. quits anòfels transmissors del plasmo- A l’Escala, el millor sòl per cultivar dium, un paràsit productor de malalties arròs era el d’argila silícica i calcària, tan greus com el paludisme. Fins que El comerciant francès de subsòl impermeable, de Cinc Claus no varen millorar les condicions sanità- i les Corts, amb les closes regades pel ries, les epidèmies de malària i de còle- Lipp afirmava a la tram final del rec del Molí, que neix a la ra varen delmar la població. Guide des negociants, resclosa de i desemboca a la El 1688, des d’Empúries, Pere de el 1794, que la plana platja d’Empúries. L’altra gran zona ar- Marca donava notícia de la gran extensió rossera de l’Escala eren els camps dels de camps d’arròs a l’Empordà. El conreu de l’Empordà, en ser Recs i de Vilanera, a l’antic estany de un país d’aiguamolls, produïa un arròs excel·lent

revista de 297 > 45 patrimoni EL CONREU DE L’ARRÒS A EMPÚRIES I A L’ESCALA . . escala escala ’ ’ l l

de de

històric històric arxiu arxiu . . lassús esquirol

joan josep

<< El molí de Sant Vicenç de les Corts, de l’Escala, construït el 1804 Bedenga o de Bellcaire, travessats per la Des de l’origen del Port de l’Escala de pels marquesos de Dou, amb el riera Cinyana, que neix a Sobrestany i la vila d’Empúries es té notícia del con- pont sobre el Cinyana, que després s’ajunta amb el rec del Molí després del reu de l’arròs. L’any 1636 se’n cultivava s’ajunta amb el rec del Molí, per molí de Sant Vicenç, per desembocar al camp dels Comuns. Al llarg del segle desembocar a la primera platja junts a la primera platja d’Empúries. xviii, dins la conjuntura d’augment de- d’Empúries. Nombrosos documents de l’Arxiu mogràfic, l’Escala va multiplicar per Municipal citen aquestes zones arros- quatre la seva població, que passà de 390 seres, on encara resten grans masies, habitants el 1718 a 1383 el 1787, gràcies a amb imponents torres defensives con- una elevada immigració, principalment Francisco de Zamora descriu la tra la pirateria, tot i que avui han perdut comarcal, atreta, entre d’altres factors, manera de cultivar arròs el 1789: la seva funció agrícola. En el cadastre de per la gran expansió del conreu de l’ar- Patiño de 1716, una de les finques del ròs, tot i els nombrosos conflictes, que La cosecha del arroz se hace del màxim propietari de l’Escala, Joan Vi- originaren reglamentacions. L’augment modo siguiente: Se labra una o ves, porta el nom de «les Arrossades». A de la superfície cultivada feia que no es dos veces la tierra; se inunda el les masies dels Recs, que ara són disco- pogués canalitzar tota l’aigua, i en no cir- terreno para nivelarlo; se pone teques, el topònim recorda els recs per cular era un medi idoni per a la putrefac- en remojo la simiente del arroz, regar els camps, en el turó del mateix ció de les herbes i la proliferació d’insec- con la cáscara, por tres o cuatro nom, sobre l’antic estany de Bellcaire. tes. El 1740 el capità general prohibia el días, estando la tierra inundada Un dels primers documents que conreu d’arròs a Empúries, Montiró, Pe- de agua; se siembra por últimos parla d’un molí fariner i arrosser a Em- lacalç i Viladamat —a l’Alt Empordà—, de marzo o primeros de abril, púries és de 1458, en el qual el rei Joan i a la Tallada, Gualta, Bellcaire, Ullà, Al- tirándolo como el trigo. A poco II dóna permís a Pere de Torroella per bons, Tor i Marenyà al Baix Empordà, tot tiempo se hunde, y de allí a un a l’establiment de «lo Casal dels Molins i que molts no feien cas de la prohibició i mes se quita el agua por cuatro de Ampúries». La possessió del molí en seguien cultivant. días, para que arraigue la plan- d’Empúries va generar diversos plets, Les rendes que generava l’arròs ta; y luego se la vuelve a poner, que es varen allargar en el temps, entre permeteren emprendre grans obres, hasta que después de un mes y els descendents de Pere de Torroella, com la reparació de l’església de l’Es- medio se le quita para escardar- per una banda, i dels comtes d’Empú- cala, destruïda la nit de l’11 de novem- lo, y hecho esto se vuelve a inun- ries per l’altra. bre de 1700 a causa d’un llamp que va dar, hasta que tomando color la enfonsar la teulada. Una declaració espiga, se le quita todo para se- jurada a instàncies de la Real Audièn- garlo por últimos de setiembre o cia, signada pel batlle Josep Molinas i primeros de octubre. Se trilla de Un dels primers Llach, el febrer de 1766, indica les zo- noche y se lleva al molino. nes de l’Escala destinades al cultiu de documents que parla d’un molí fariner i arrosser a Empúries és de 1458

46 > revista de girona 297 . escala ’ l

de

històric

arxiu . lassús

joan

<< Treballadors valencians o de l’arròs: al pla dels Recs (150 vessanes), el día casi navegable por las aguas que les terres de l’Ebre a la dècada de al pla de les Corts (800), al pla del Riu en él nacen. Vimos la famosa ciudad de 1940, durant el planter de l’arròs i el Verdàs (200), als Falguerassos (no Ampurias, cuya situación, casi en medio a l’Escala. A l’esquerra, un dels s’especifica) i a Cinc Claus (300). En to- del golfo de Rosas, le hacía apreciable, y primers tractors per treballar tal, la cinquena part del terme. El batlle hoy casi precisa su repoblación para la els camps d’arròs a l’Escala, a la defensava el seu conreu afirmant que seguridad de estas playas. Reconocí los dècada de 1940. no era perjudicial per a la salut atès restos de las murallas antiguas, así del que no arribaven els aires infeccio- mar como de la ciudad, viendo el mise- sos per la separació que feia el massís rable estado en que hoy se halla». Montgrí, i l’acabava de justificar per la Sant Martí d’Empúries tenia llavors Nota del rector Josep Casas. insuficiència de la collita de blat i altres vint-i-cinc cases. Zamora queda sor- Llibre de Defuncions, 1836-1837. llavors, motiu pel qual l’Escala s’havia près de la misèria i el despoblament Arxiu Parroquial de l’Escala. de proveir als pobles d’Albons, Vilada- que patia el veïnat a causa de les febres mat, Bellcaire i Torroella de Montgrí. de l’arròs, anomenades tercianes. Es- Notad bien: El 1792 es va prohibir el conreu de menta el veïnat de les Corts, amb qua- Son ciento ochenta y cuatro l’arròs, durant la Guerra Gran, «por tre cases, i Cinc Claus, amb sis, i explica partidas de finados adultos, ser causa de muchas enfermedades y que dins la capella de Santa Reparada continuadas en el presente li- perjudicial a la salud de las tropas». El es criaven conills. Al port de l’Escala hi bro, pertenecientes al año 1836 1797 se’n va intentar reprendre el con- havia cinc-centes cases, amb la pesca y los no adultos 224. reu, però esclatà un avalot capitanejat i la salaó com a activitat principal. Es- No hay memoria que enfermedad per una dona d’Albons, de nom Gaie- menta l’Alfolí, i que es treballava molt i ni peste alguna haya hecho tanta tana, acompanyada del batlle i el ferrer no hi havia pobres. Quant a l’arròs, afe- mortalidad y terrible estrago en d’Albons, entre d’altres, que, muntats a geix: «Vi los molinos de arroz movidos población alguna española, como cavall, destruïren els camps i les sèqui- por una caballería, los cuales eran así la cosecha del arroz ha hecho es. Era una conseqüència del malestar generalmente antes de empezar los de (según voz y opinión común) en popular perquè es tenia més cura dels agua, unos ochenta años hace. (…) A la este primer año de su siembra en soldats i cavalls que estaven de pas que derecha dejamos Vilanera, con algunos esta villa y sus alrededores. no de les persones que hi vivien. restos de murallas, y muy pocas casas. Se calcula que el horrible es- Francisco de Zamora descrivia el trago del arroz se ha llevado, paisatge arrosser de l’entorn de l’Esca- no digo en el año, sino en cinco la, el 1789. El viatger arriba a Empúries meses, casi la quinta parte de després d’haver visitat el molí de l’Ar- El 1797 es va intentar las personas de esta villa. mentera on blanquegen l’arròs: «Acaba reprendre el conreu, Lo que pongo por noticia de los al levante de Ampurias una acequia de venideros. riego de arroces del río Ter, siendo aún en però esclatà un avalot capitanejat per una dona d’Albons, de nom Gaietana

revista de girona 297 > 47 . escala ’ patrimoni EL CONREU DE L’ARRÒS A EMPÚRIES I A L’ESCALA l de històric arxiu . lassús joan

<< Treballadors de les terres de l’Ebre a la dècada de 1940, durant Se coge arroz. Más a lo lejos, a la mis- El 1853 es va prohibir de nou, però el planter de l’arròs a l’Escala ma mano, se ve Bellcaire en un alto, con se seguia cultivant arròs de secà. Amb unas cien casas. A la misma se queda el descobriment de la quinina per com- el estanque (de Bellcaire) desecado por En total, una cinquena part de la pobla- batre el paludisme es va recomanar que el Marqués Meca (marquès de Ciutadi- ció de l’Escala. Segons va anotar el ca- els ajuntaments en proporcionessin, lla) pocos años hace. Estas desecacio- pellà al registre de defuncions, la causa per fomentar el conreu de l’arròs, però nes prueban pueden hacerse las demás era el cultiu de l’arròs, que s’acabava de aquest no es va reprendre fins a final que faltan, con lo que, junto con traer reprendre aquell mateix any, i especifi- del segle, i més concretament a principi buenas aguas a los pueblos, estarían cava que no hi havia notícia que en cap del segle xx, de la mà de Pere Coll i Ri- cortadas las tercianas. Pasamos por el vila espanyola la malaltia hagués fet gau, un torroellenc que havia anat a fer pueblo de Sobrestany, en el que se hace tantes víctimes. L’elevat nombre d’en- fortuna a Cuba i el 1894 comprà el mas arroz: ya indica su miseria». terraments va provocar que s’hagués Gelabert de , amb closes abandona- La gran quantitat de superfície de construir un nou cementiri allunyat des i d’aiguamolls, algunes en terme de d’arròs conreada al segle xviii va mo- del nucli urbà. Tot i que la naturalesa Torroella de Montgrí. Coll obtingué per- tivar la construcció d’un nou molí a de l’epidèmia no era coneguda, l’Aca- mís per plantar arròs l’any 1900. Va haver l’Escala, anomenat de Sant Vicenç, o dèmia de Medicina i Cirurgia de Bar- d’incorporar mesures sanitàries com la de Dou, edificat el 1804, després de celona l’atribuí als arrossars i el cultiu plantació a rec corrent, que l’aigua s’es- nombrosos plets. Es tracta d’un gran de l’arròs fou prohibit, el 8 d’agost de colés amb una xarxa de recs i que les casal amb una bassa, situat a l’antic 1837, perquè es va considerar dolent sèquies fossin ben netes, però s’hagué gual del curs vell del Ter per on pas- per a la salut pública. d’enfrontar al marquès de Robert, hi- sava el camí d’Empúries, al costat de sendat de Torroella de Montgrí, que s’hi l’església de Sant Vicenç de les Corts. oposava fermament. El Diario de Girona Es conserven les moles i la instal·lació va publicar una crònica el 8 de juny de de la turbina per produir electricitat, Entre els mesos d’agost 1900: «Va tomando caracteres de grave- ja que, el 1895, Luis Fernando de Alós dad el conflicto originado en Torroella de de Martín, marit de la marquesa de de 1836 i gener de 1837 Montgrí, por la Real Orden autorizando Dou, hi va instal·lar una petita central una terrible epidèmia el cultivo de arroz. Los pueblos de Ullà, hidroelèctrica per a l’enllumenat pú- Verges, Albons, Bellcaire, Gualta y La blic de la vila de l’Escala. Actualment de malària va segar la Escala se unen a la protesta». El permís és un restaurant. vida de 408 persones, definitiu va arribar el 1909. Entre els mesos d’agost de 1836 i de les quals 224 eren El 1923 el rendiment arrosser al gener de 1837 una terrible epidèmia de Baix Ter era pobre, però a partir de malària va segar la vida a 408 persones, albats i 184 adults. 1939, fruit de la conjuntura favorable, dels quals 224 eren albats i 184 adults. En total, una cinquena part de la població de l’Escala

48 > revista de girona 297 va tornar a pujar. Les plantacions d’ar- valencianos, que se desplazan expre- ròs, que entre 1930 i 1935 ocupaven samente». Alguns es varen quedar per 245 hectàrees, amb una producció sempre i van formar una família, o bé anual de 500 tones, van augmentar no- la varen portar del seu poble d’origen. tablement durant la Guerra Civil i els A partir de la dècada de 1960, encara anys següents. El 1942 es cultivaven va venir una segona generació, atreta 800 hectàrees i el 1948 varen superar per un turisme incipient, i es llogà en les 5.000. El 1950 es varen collir més els sectors de l’hostaleria i serveis. de 40.000 quintars d’arròs. Els dies 12 Cognoms com Arasa, Fornés, Ger- i 14 d’octubre de 1951, quan s’estava mán, Gironès, Sabater i Subirats, pro- en plena collita de l’arròs, hi va haver cedents d’Amposta i Sant Carles de la un gran aiguat que va afectar especial- Ràpita, al costat d’Adan, Castells, Casti- ment la zona del Daró. En el cens agra- llo, Diert, Garcia, Gutiérrez, Hernández, ri de 1973 encara consten 25 hectàrees Llorens i Sanchís, procedents de les ri- d’arròs a Albons, 22 a Bellcaire, 18 a Una part de l’arròs es venia al preu beres del Xúquer i l’Albaida, a l’entorn Palau-sator i 359 a Pals. Un total de 424 legal, però més de la meitat es venia de l’Albufera de València (Cullera, Sue- hectàrees de camps arrossers. A l’Alt d’estraperlo a un preu molt superior. ca, Alzira, Carcaixent, Alberic, Algeme- Empordà el 1983 es varen plantar unes Molts pescadors, quan acabaven les fei- sí, Manuel, Pobla Llarga i Castelló de la 110 hectàrees d’arròs als estanys de Pa- nes del mar, tot i no haver dormit ana- Ribera fins a Xàtiva), es varen establir a lau, a Castelló d’Empúries, i a , ven a batre l’arròs i a pujar sacs de més l’Escala i van quedar lligats per sempre unes 26,43. A Pals, la producció sem- de 70 kg en els graners o assecadors que a la història del poble. Van enriquir la pre es va mantenir, i actualment és un es varen habilitar a les golfes dels masos població amb noves aportacions socio- referent en el món de l’arròs emporda- i cases de l’Escala. Per a molts petits pa- culturals vinculades a l’arròs. nès, amb dos molins arrossers. gesos, el fet de cultivar arròs a les closes El declivi del conreu de l’arròs es va A l’Escala el conreu de l’arròs es va abandonades va significar la possibili- produir per la falta de rendibilitat i l’en- reprendre en el període 1940-1969, de tat de poder construir una petita casa cariment de la mà d’obra. A partir de la la mà de gent de València i de les terres de pagès i accedir a la propietat. dècada de 1970, a la majoria de terrenys de l’Ebre. Un soldat d’Amposta, de cog- El poble s’omplí de valencians i que havien estat camps d’arròs s’hi fe- nom Sabater, que havia vingut a l’Es- ampostins que venien per a la planta- ren càmpings i apartaments a causa de cala amb l’exèrcit republicà, va pensar da. Alguns marxaren a l’agost, després la pressió urbanística de la nova econo- que les closes abandonades de Cinc d’haver birbat o herbejat, i tornaven mia, centrada en el turisme de masses. Claus serien un bon lloc per fer arròs. al setembre per a la collita i la batuda. Aquest fet condemnà les terres que ha- Així va començar una veritable «febre El biòleg Carles Bas va escriure sobre vien generat tanta riquesa i patiment. A de l’arròs», no en referència a la malal- això, en referència a l’Escala, el 1955: l’Escala ja no queda ni un camp d’arròs. tia, tot i que també hi va haver algun «A estas faenas (cultivo y plantación Només Pere Riembau Ballesta, pagès afectat, sinó al fet que totes les famílies de arroz) suelen dedicarse hasta tres- resident a l’Escala, en cultiva en els seus del poble estaven directament o indi- cientos hombres del país y ochocientos camps de Bellcaire, en el Parc Natural rectament vinculades a aquest conreu, del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. que va contribuir a pal·liar les neces- << Fent garbes d’arròs, després sitats alimentàries i econòmiques dels de la sega, a principi del segle xx, Lurdes Boix i Llonch és directora primers anys de la postguerra. en un camp de l’Escala. del Museu de l’Anxova i de la Sal. . escala ’ l de històric arxiu . esquirol josep

revista de girona 297 > 49