El Conreu De L'arròs a Empúries I a L'escala
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
patrimoni El conreu de l’arròs a Empúries i a l’Escala La importància i els conflictes que va tenir aquest cultiu Durant el segle xv la plana de l’Empordà, regada pels rius Ter i «Si tens una filla Daró al sud, i pel Fluvià i la Muga al nord, es va transformar en i no l’estimes gaire, casa-la a Albons o Bellcaire. un verger de camps d’arròs. Els arrossars varen configurar un I si la vols veure morta aviat, nou paisatge, amb una xarxa de canals de rec, i varen determinar casa-la a Viladamat». l’edificació de noves masies, molins i graners. << Les malalties atribuïdes al cultiu de l’arròs originaren aquesta corranda, possiblement del segle xix. Va ser transmesa per Pere Ylla Brugat al seu fill Josep M. Ylla Garrigolas, LURDES BOIX > TEXT de Viladamat. arròs no es va cultivar amb de l’arròs va augmentar espectacular- josep continuïtat al llarg dels se- ment al segle xviii. El comerciant fran- gles, sinó d’una manera cès Lipp afirmava a la Guide des negoci- curto intermitent i molt polèmi- ants, el 1794, que la plana de l’Empordà, ca a causa de les malalti- en ser un país d’aiguamolls, especial- L’es associades al seu conreu, fet que va ment al voltant de Torroella de Montgrí i provocar conflictes molt greus entre els l’Escala, produïa un arròs excel·lent, més defensors (els propietaris de les aigües i granat, més blanc i d’un gust més bo que de les terres) i els detractors (els treba- el de la Llombardia, Cullera (València) o lladors que en patien les conseqüències la Carolina, i que tenia més qualitat que sobre la seva salut i havien de viure al els altres. Fins i tot Francisco de Zamora costat dels camps). A l’aigua estancada afirmava, el 1789, que els valencians ve- dels aiguamolls hi vivien, sobretot de nien a blanquejar el seu arròs a l’Empor- juny a setembre, les larves dels mos- dà, fent-lo passar pel d’aquí. quits anòfels transmissors del plasmo- A l’Escala, el millor sòl per cultivar dium, un paràsit productor de malalties arròs era el d’argila silícica i calcària, tan greus com el paludisme. Fins que El comerciant francès de subsòl impermeable, de Cinc Claus no varen millorar les condicions sanità- i les Corts, amb les closes regades pel ries, les epidèmies de malària i de còle- Lipp afirmava a la tram final del rec del Molí, que neix a la ra varen delmar la població. Guide des negociants, resclosa de Colomers i desemboca a la El 1688, des d’Empúries, Pere de el 1794, que la plana platja d’Empúries. L’altra gran zona ar- Marca donava notícia de la gran extensió rossera de l’Escala eren els camps dels de camps d’arròs a l’Empordà. El conreu de l’Empordà, en ser Recs i de Vilanera, a l’antic estany de un país d’aiguamolls, produïa un arròs excel·lent revista de girona 297 > 45 patrimoni EL CONREU DE L’ARRÒS A EMPÚRIES I A L’ESCALA . escala escala ’ ’ l l de de històric històric arxiu arxiu . lassús esquirol joan josep << El molí de Sant Vicenç de les Corts, de l’Escala, construït el 1804 Bedenga o de Bellcaire, travessats per la Des de l’origen del Port de l’Escala de pels marquesos de Dou, amb el riera Cinyana, que neix a Sobrestany i la vila d’Empúries es té notícia del con- pont sobre el Cinyana, que després s’ajunta amb el rec del Molí després del reu de l’arròs. L’any 1636 se’n cultivava s’ajunta amb el rec del Molí, per molí de Sant Vicenç, per desembocar al camp dels Comuns. Al llarg del segle desembocar a la primera platja junts a la primera platja d’Empúries. xviii, dins la conjuntura d’augment de- d’Empúries. Nombrosos documents de l’Arxiu mogràfic, l’Escala va multiplicar per Municipal citen aquestes zones arros- quatre la seva població, que passà de 390 seres, on encara resten grans masies, habitants el 1718 a 1383 el 1787, gràcies a amb imponents torres defensives con- una elevada immigració, principalment Francisco de Zamora descriu la tra la pirateria, tot i que avui han perdut comarcal, atreta, entre d’altres factors, manera de cultivar arròs el 1789: la seva funció agrícola. En el cadastre de per la gran expansió del conreu de l’ar- Patiño de 1716, una de les finques del ròs, tot i els nombrosos conflictes, que La cosecha del arroz se hace del màxim propietari de l’Escala, Joan Vi- originaren reglamentacions. L’augment modo siguiente: Se labra una o ves, porta el nom de «les Arrossades». A de la superfície cultivada feia que no es dos veces la tierra; se inunda el les masies dels Recs, que ara són disco- pogués canalitzar tota l’aigua, i en no cir- terreno para nivelarlo; se pone teques, el topònim recorda els recs per cular era un medi idoni per a la putrefac- en remojo la simiente del arroz, regar els camps, en el turó del mateix ció de les herbes i la proliferació d’insec- con la cáscara, por tres o cuatro nom, sobre l’antic estany de Bellcaire. tes. El 1740 el capità general prohibia el días, estando la tierra inundada Un dels primers documents que conreu d’arròs a Empúries, Montiró, Pe- de agua; se siembra por últimos parla d’un molí fariner i arrosser a Em- lacalç i Viladamat —a l’Alt Empordà—, de marzo o primeros de abril, púries és de 1458, en el qual el rei Joan i a la Tallada, Gualta, Bellcaire, Ullà, Al- tirándolo como el trigo. A poco II dóna permís a Pere de Torroella per bons, Tor i Marenyà al Baix Empordà, tot tiempo se hunde, y de allí a un a l’establiment de «lo Casal dels Molins i que molts no feien cas de la prohibició i mes se quita el agua por cuatro de Ampúries». La possessió del molí en seguien cultivant. días, para que arraigue la plan- d’Empúries va generar diversos plets, Les rendes que generava l’arròs ta; y luego se la vuelve a poner, que es varen allargar en el temps, entre permeteren emprendre grans obres, hasta que después de un mes y els descendents de Pere de Torroella, com la reparació de l’església de l’Es- medio se le quita para escardar- per una banda, i dels comtes d’Empú- cala, destruïda la nit de l’11 de novem- lo, y hecho esto se vuelve a inun- ries per l’altra. bre de 1700 a causa d’un llamp que va dar, hasta que tomando color la enfonsar la teulada. Una declaració espiga, se le quita todo para se- jurada a instàncies de la Real Audièn- garlo por últimos de setiembre o cia, signada pel batlle Josep Molinas i primeros de octubre. Se trilla de Un dels primers Llach, el febrer de 1766, indica les zo- noche y se lleva al molino. nes de l’Escala destinades al cultiu de documents que parla d’un molí fariner i arrosser a Empúries és de 1458 46 > revista de girona 297 . escala ’ l de històric arxiu . lassús joan << Treballadors valencians o de l’arròs: al pla dels Recs (150 vessanes), el día casi navegable por las aguas que les terres de l’Ebre a la dècada de al pla de les Corts (800), al pla del Riu en él nacen. Vimos la famosa ciudad de 1940, durant el planter de l’arròs i el Verdàs (200), als Falguerassos (no Ampurias, cuya situación, casi en medio a l’Escala. A l’esquerra, un dels s’especifica) i a Cinc Claus (300). En to- del golfo de Rosas, le hacía apreciable, y primers tractors per treballar tal, la cinquena part del terme. El batlle hoy casi precisa su repoblación para la els camps d’arròs a l’Escala, a la defensava el seu conreu afirmant que seguridad de estas playas. Reconocí los dècada de 1940. no era perjudicial per a la salut atès restos de las murallas antiguas, así del que no arribaven els aires infeccio- mar como de la ciudad, viendo el mise- sos per la separació que feia el massís rable estado en que hoy se halla». Montgrí, i l’acabava de justificar per la Sant Martí d’Empúries tenia llavors Nota del rector Josep Casas. insuficiència de la collita de blat i altres vint-i-cinc cases. Zamora queda sor- Llibre de Defuncions, 1836-1837. llavors, motiu pel qual l’Escala s’havia près de la misèria i el despoblament Arxiu Parroquial de l’Escala. de proveir als pobles d’Albons, Vilada- que patia el veïnat a causa de les febres mat, Bellcaire i Torroella de Montgrí. de l’arròs, anomenades tercianes. Es- Notad bien: El 1792 es va prohibir el conreu de menta el veïnat de les Corts, amb qua- Son ciento ochenta y cuatro l’arròs, durant la Guerra Gran, «por tre cases, i Cinc Claus, amb sis, i explica partidas de finados adultos, ser causa de muchas enfermedades y que dins la capella de Santa Reparada continuadas en el presente li- perjudicial a la salud de las tropas». El es criaven conills. Al port de l’Escala hi bro, pertenecientes al año 1836 1797 se’n va intentar reprendre el con- havia cinc-centes cases, amb la pesca y los no adultos 224. reu, però esclatà un avalot capitanejat i la salaó com a activitat principal.