DOCSLIB.ORG

La Difusió D

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Difusió D ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author 1 2 TOMO II: ANEJOS DE LA DETERMINACIÓN DE LA MUESTRA Anejo A: Volcado de información del archivo del colegio de arquitectos. ……………………………………………………… 5 Anejo B: Clasificación de los edificios por municipios en función del uso principal y la superficie rehabilitada. …………………………………………………………………………………………………………………………………… 131 Anejo C: Clasificación en grupos de arquitectos en función del número de obras realizadas en la zona. … 139 Anejo D: Clasificación de los arquitectos en función de la ubicación del despacho. ……………………………………. 151 Anejo E: Listado de los arquitectos que poseen obras de mayor de 200 m2 construidos. ……………………….… 161 Anejo F: Listado de las obras seleccionadas. Acotación de la muestra representativa. ……………………………… 213 3 4 ANEJO A: Volcado de información del archivo del colegio de arquitectos Marco muestral 5 6 VOLCADO DE INFORMACIÓN DEL ARCHIVO DEL COLEGIO DE ARQUITECTOS 1.- ALBONS ESTUDIO REHABILITACIÓN TÉCNICAS CONSTRUCTIVAS HISTÓRICAS BAIX EMPORDÀ INTERIOR 1 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 93401900 Tipología: AISLADA Fecha de visado: 27/7/1993 Fecha de cierre: 10/2/1998 Arquitecto: GUINART I SUREDA, JORDI Dirección: C/ SANT GRAU 7 Propietario (el que pidió el proyecto): PAGES BATLLORI, JOAN Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. UNIFAMILIAR Superficie: H<100 Construida: [R/A 137,83] 2 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 95402557 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 21/9/1995 Fecha de cierre: 24/9/1996 Arquitecto: TAYÀ I DURÀ, ELISABET Dirección: PASSEIG DE LA TRAMONTANA 2 Propietario (el que pidió el proyecto): TAYÀ I DURÀ, ELISABET / RUBERT DE VENTÓS, LLUÍS Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. UNIFAMILIAR Superficie: H<200 Construida [R/A 94] [NOVA 77,90] 3 IDENTIFICACION ABIERTA CON LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 95402745 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 5/10/1995 Fecha de cierre: --- Arquitecto: FONT I FARRÉS, PERE Dirección: C/ DR RAMÓN MARTÍ, 14 Propietario (el que pidió el proyecto): GIRÓ I COLOMER, JULIA Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): -- Superficie: H<200 Construida [R/A 217,39] [R/A 188,42] 4 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 97400935 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 21/3/1997 Fecha de cierre: -- Arquitecto: BAYONA I PRTAS, ENRIC Dirección: C/ SANT GRAU 2 Propietario (el que pidió el proyecto): CONSTRUCCIONS I OBRES COLL, S.A. Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): OFICINAS Superficie: H<100 Construida [R/A 397] 5 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 97400939 Tipología: AISLADA Fecha de visado: 21/3/1997 Fecha de cierre: 28/12/1998 Arquitecto: PUJOL I SIMON, JOAQUIM Dirección: CAMÍ DEL TOR SN Propietario (el que pidió el proyecto): VIÑAS COLOMER, MARC / GURI SUREDA, MARTA Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. UNIFAMILIAR Superficie: Construida [R/A 117,12] [NOVA 46,85] 6 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 98401921 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 15/6/1998 Fecha de cierre: --- Arquitecto: FERNÁNDEZ DE LA REGUERA I MARCH, ALFRED 7 Dirección: C/ FRANCESC MARTÍ 11 Propietario (el que pidió el proyecto): ALBURNUM S.L. Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. COLECTIVA Superficie: H<100 Construida [R/A 618,39] 7 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 98403517 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 5/10/1998 Fecha de cierre: 27/12/2000 Arquitecto: TAYÀ I DURÀ, ELISABET Dirección: EL GRANER DE LA PADROLA Propietario (el que pidió el proyecto): RUBERT DE VENTÓS, LLUÍS Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): LOCAL SIN USO Superficie: H<150 Construida [R/A 105] 8 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 98403855 Tipología: TESTERA Fecha de visado: 30/9/1998 Fecha de cierre: 9/1/2004 Arquitecto: MONREAL I BOSCH, ROMÀ Dirección: C/ DOCTOR MARTÍ 8 Propietario (el que pidió el proyecto): SIMAL BLAZQUEZ, VICTOR Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): LOCAL SIN USO Superficie: Construida [R/A 67,18] 9 IDENTIFICACION ABIERTA CON LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 98405086 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 15/12/1998 Fecha de cierre: --- Arquitecto: PUJOL I SIMON, JOAQUIM Dirección: C/ DEL PUIG 1 Propietario (el que pidió el proyecto): GERMANS ROSA C.B. Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. ADOSADA Superficie: H<150 Construida [R/A 110,30] 10 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 99400900 Tipología: AISLADA Fecha de visado: 26/2/1999 Fecha de cierre: 17/5/2000 Arquitecto: CASELLAS I FIGA, MARTA Dirección: C/ DEL PUIG SN Propietario (el que pidió el proyecto): LUCAS LOZA, ANGEL. Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. COLECTIVA Superficie: H<150 Construida [R/A 111,65] 11 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 2001402384 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 10/5/2001 Fecha de cierre: --- Arquitecto: FABRELLAS I SURIÀ, JORDI Dirección: C/ SANT JOAN SN Propietario (el que pidió el proyecto): ROBSON, JAN BEWICK Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. ADOSADA Superficie: H<150 Construida [R/A 45,95] 12 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES REFORMA Y AMPLIACIÓN Nº Visado: 2002400580 Tipología: TESTERA Fecha de visado: 1/2/2002 Fecha de cierre: --- Arquitecto: CALDES I TORRENT, MONTSERRAT Dirección: C/ DE L’EST 5 Propietario (el que pidió el proyecto): SANCHEZ SUAREZ, ALEX – RUIZ ANDORRA, ELISABETH 8 Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. ADOSADA Superficie: H<200 Construida [R/A 136,14] [NOVA 46,30] 13 IDENTIFICACION ABIERTA CON LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 2002400607 Tipología: TESTERA Fecha de visado: 5/2/2002 Fecha de cierre: --- Arquitecto: BAÑÓ DEL RÍO, MANUEL Dirección: C/ ESCORXADOR 15 Propietario (el que pidió el proyecto): LLORET ANTONIO, JAVIER Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. COLECTIVA Superficie: H<100 Construida [R/A 40,24] 14 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 2003400160 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 14/1/2003 Fecha de cierre: --- Arquitecto: BATLLE I ESCURA, EDUARD Dirección: C/ NOU 18 Propietario (el que pidió el proyecto): BORBONET MERCADE, ORIOL / CHINCHILLA MORENO, JOANA Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. UNIFAMILIAR Superficie: Construida [R/A 77,94] 15 IDENTIFICACION ABIERTO SIN LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 2003401160 Tipología: AISLADA Fecha de visado: 20/2/2003 Fecha de cierre: --- Arquitecto: COLL I OLALLA, JOAN IGNASI Dirección: C/ DE L’EST 5 Propietario (el que pidió el proyecto): DE VENTÓS, CONCEPCIÓ Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. UNIFAMILIAR Superficie: H >200 Construida [R/A 226] 16 IDENTIFICACION CERRADA Nº Visado: 2003402041 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 27/3/2003 Fecha de cierre: 17/11/2003 Arquitecto: BATET I GARCÍA, JOAN Dirección: C/ L’OLI 5 Propietario (el que pidió el proyecto): ARCSDETOR S.L. Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): H. COLECTIVA Superficie: Construida [R/A 460,70] 17 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES LEGAL // REFORMAS COCINAS Nº Visado: 2003402270 / 2004408165 Tipología: -- Fecha de visado: 4/4/2003 Fecha de cierre: -- Arquitecto: GRATACÓS I SOLER, LLUÍS Dirección: C / MAS SANT JOAN // CTRA DE L’ESCALA Propietario (el que pidió el proyecto): CHATEAUFORM, C. Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA Estado Actual (función del edificio): HOSTELERIA Superficie: Construida [NOVA 1813,75] [LEGAL 1091] 18 IDENTIFICACION ABIERTA SIN LIBRO DE ÓRDENES Nº Visado: 2003406184 Tipología: MEDIANERA Fecha de visado: 10/10/2003 Fecha de cierre: ---- Arquitecto: DURAN I JANE, CESC // AYMERICH I TORRES, MARTA Dirección: C/ PUIG I SAÍS 10 Propietario (el que pidió el proyecto): BALDÓ COROMINAS, JORDI // GUTIERREZ FORTE, GEMMA Municipio: ALBONS Provincia: GIRONA 9 Estado Actual (función del edificio): H.
Load more

  1631
Copy Link
Recommended publications
  • Acta De La Sessió Ordinària De L'ajuntament Ple Celebrada En
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT PLE CELEBRADA EN DATA TRENTA DE GENER DE DOS MIL CATORZE. A Forallac, trenta de gener de dos mil catorze. Essent les 21:05 hores es reuneix a la sala de sessions de l’ajuntament, el Ple de la corporació sota la presidència de l’alcalde Josep Sala Leal, amb l’assistència dels regidors: Marta Chicot Salgas, Santiago Muní Maureta, Jaime Teixidor Casas, Narcís Oriol Regencós, Salvi Ribas Font i Núria Lagraña Font assistits per la secretària de la corporació Carmen Bosch Guix, a l’objecte de celebrar sessió pública ordinària de primera convocatòria. Excusa l’absència el regidor Josep Antoni Masuet Pagès. No l’excusa la regidora Rosa Figueras Pibernat. 1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA DE DATA 24 D’OCTUBRE I EXTRAORDINÀRIA DE DATA 12 DE DESEMBRE, DE 2013.- S’aproven per unanimitat. S’incorpora a la sessió la regidora Rosa Figueras Pibernat. 2.- APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DELS RESIDUS DE FORALLAC.- Llegida per la secretària la part resolutiva, es sotmet a aprovació la següent proposta: «Vist l’avantprojecte de Reglament regulador dels residus de Forallac. Atès que els ens locals tenen la facultat reglamentària i en conseqüència poden dictar ordenances i reglament, de conformitat amb l’article 8 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Atès que l’aprovació dels reglaments municipals és una competència atribuïda al Ple de la corporació, de conformitat amb l’article 22.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i article 52.2 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
    [Show full text]
  • Pla De Mobilitat Urbana De Palafrugell
    Pla de mobilitat urbana de Palafrugell Document I. Memòria Maig de 2011 Pla de mobilitat urbana de Palafrugell 1 CRÈDITS Direcció facultativa Ajuntament de Palafrugell Ricardo Menor Regidor de la Policia Local i Regidor de districte Palafrugell Est i Camp d'en Prats Policia Local de Palafrugell Manel Martínez Cap de la Policia Local de Palafrugell Santiago Rueda Sergent de la Policia Local de Palafrugell Pla de mobilitat urbana de Palafrugell 3 ACRÒNIMS ARE Àrea Residencial Estratègica ATM Autoritat del Transport Metropolità CCGG Comarques Gironines DNM Directrius Nacionals de Mobilitat DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge EMO Enquesta de Mobilitat Obligada EMQ Enquesta de Mobilitat Quotidiana EMT Entitat Metropolitana del Transport GEH Gasos d’Efecte Hivernacle ICAEN Institut Català d’Energia PDM Pla Director de Mobilitat PEB Pla Estratègic de la Bicicleta PEC Pla de l’Energia de Catalunya PITC Pla d’infraestructures de transport de Catalunya PLSV Pla Local de Seguretat Viària PMU Pla de Mobilitat Urbana POUM Pla d’Ordenació Urbanística Municipal PSV Pla de Seguretat Viària de Catalunya UIC Union Internationale des Chemins de Fer (Unión Internacional de Ferrocarrils) ZPEAA Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric TMB Transports Metropolitans de Barcelona Pla de mobilitat urbana de Palafrugell 5 ÍNDEX DOCUMENT I. MEMÒRIA ................................................................................................................................................. 9 1. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Els Jaciments Arqueològics Del Quermany Gros I Petit (Pals-Regencós)
    Estudis del Baix Empordà. INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Ed.). Sant Feliu de Guíxols, 2015. Núm. 34, p. 153 a 201. ISSN: 1130-8524 ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL QUERMANY GROS I PETIT (PALS-REGENCÓS) Per Xavier Rocas (a) i Carles Roqué (b) (a) Terracotta Museu de Ceràmica, la Bisbal d’Empordà · [email protected] (b) Facultat de Ciències, Universitat de Girona · [email protected] RESUM: ABSTRACT : L’article fa una revisió de les restes This article revisits of the archaeological arqueològiques de diverses èpoques que remains dating from various ages located on es localitzen als turons del Quermany the hills of Quermany Gros and Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i Petit (Pals and Regencós municipal areas). de Regencós). Al Quermany Gros hi ha Findings from Quermany Gros indicate restes que indiquen la freqüentació de that the area has been frequented since the l’indret des del neolític. Al Quermany Petit Neolithic period. An undocumented way es localitza una estació inèdita d’època station from the time of the Roman Republic romana republicana, així com nombrosos was discovered at Quermany Petit, as well vestigis de pedreres, probablement as numerous remains of quarries, probably medievals. dating from the mediaeval period. PARAULES CLAU: KEYWORDS : Època romana, neolític, Pals, pedreres Roman era, Neolithic, Pals, medieval quar- medievals, Quermany Gros, Quermany ries, Quermany Gros, Quermany Petit, Re- Petit, Regencós. gencós. Recepció: 11/05/2015 · Acceptació:10/06/2015 1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA A l’extrem nord del corredor de Palafrugell, entre els pobles de Pals i Regencós, s’alça el Quermany, un pujol de poca elevació situat a ponent de les muntanyes de Begur.
    [Show full text]
  • L'article Salat a La Toponímia De La Costa Brava
    ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU.
    [Show full text]
  • Air Package Savor a Free-Spirited Ride on Spain’S Costa Brava
    VBT Itinerary by VBT www.vbt.com Spain: Barcelona & Costa Brava Bike Vacation + Air Package Savor a free-spirited ride on Spain’s Costa Brava. In the shadow of the Pyrenees, you’ll set your own pace on this charming inn-to-inn Self-Guided Bicycle Vacation. You’ll make your way along among Catalonia’s coastal ranges and pedal deep into the heart of medieval enclaves. Every day, you can cycle into tiny villages brimming with atmosphere, pausing to explore narrow cobbled lanes and sip coffee in pedestrian squares. You’ll thrill to exhilarating rides with views of scenic coasts framed by sandy beaches and rocky coves and pedal into former fishing ports loved by Hemingway and Dalí. On this trip, you’ll experience a biking paradise favored by professional cyclists for decades. Cultural Highlights Explore Girona’s cultural treasures, including the old Jewish quarter, medieval walls, Gothic churches and Romanesque architecture 1 / 8 VBT Itinerary by VBT www.vbt.com Savor superb Catalan seafood and farm-fresh cuisine, complemented by excellent local wines including sparkling cava Cycle through history, stopping to view Greco-Roman ruins at Empúries, Gothic gems in Girona, and charming medieval villages Discover the most important Greco-Roman ruins on the Iberian Peninsula at the coastal archeological site at Empúries Immerse yourself in authentic Catalonian village life during a farmhouse stay in tiny Sant Feliu de Boada What to Expect This tour offers a combination of easy terrain and moderate hills and is ideal for beginner and experienced cyclists. Rides are on flat to rolling paved roads and bike lanes.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
    RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha.
    [Show full text]
  • Regencos-DUPROCIM 2
    512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • Audiència Provincial De Girona
    Llista provisional bianual dels candidats a jurat. Període de vigència: De l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012. PR CMUN PROV. MUNIC. NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM 17 001 GIRONA AGULLANA BURGAS SALELLAS CLAUDI 17 001 GIRONA AGULLANA MOREJON ESTEBAN JOSEFA 17 001 GIRONA AGULLANA VIÑAS LOPEZ LUCIANO MANUEL 17 002 GIRONA AIGUAVIVA MALFEITOS MORENO MARIA JESUS 17 002 GIRONA AIGUAVIVA SORRIBAS JUVENTENCH ANGEL 17 004 GIRONA ALBONS CALVET POU CANDELARIA 17 004 GIRONA ALBONS MOTJE BARDERA MARINA 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) CASTELLON CASAMIQUELA M. CARMEN 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) ROMERO MALDONADO MARIA DEL PILAR 17 006 GIRONA ALP BUXADERAS SANS MARGARITA 17 006 GIRONA ALP FOSSAS ESTRAGUES VALENTI 17 006 GIRONA ALP MOLINA GUTIERREZ GEMA ISABEL 17 006 GIRONA ALP REYES PINEDA CARLOS ARTURO 17 006 GIRONA ALP VILADEVALL ANTOLIN CRISTINA 17 007 GIRONA AMER BOSCH ARBAT MERCE 17 007 GIRONA AMER COROMINOLA GUIX JOSEP MARIA 17 007 GIRONA AMER GARCIA GAMEZ JOSE RAMON 17 007 GIRONA AMER MARES CULLELL ANTONIA 17 007 GIRONA AMER PEREA RODRIGUEZ FLORENCIA 17 007 GIRONA AMER ROURA PALLARES ANTONI 17 007 GIRONA AMER TORRENT COLL JAVIER 17 008 GIRONA ANGLÈS ATRIO SANCHEZ ELISABET 17 008 GIRONA ANGLÈS BOSCH HERRERO MARIONA 17 008 GIRONA ANGLÈS CARREIRAS COLL JOAN 17 008 GIRONA ANGLÈS CORNELLA ROIG RAQUEL 17 008 GIRONA ANGLÈS EXPOSITO MOYANO RAFAEL 17 008 GIRONA ANGLÈS GAMELL COSTA MERCE 17 008 GIRONA ANGLÈS HERNANDEZ FRANCH JOAN FRANCESC 17 008 GIRONA ANGLÈS LOPEZ MORENO VANESA 17 008 GIRONA ANGLÈS MIRO CAMPOLIER ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS PADIN PASTORIZA ANNA MARIA 17 008 GIRONA ANGLÈS PONS PIBERNAT ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS RECASENS SIMON ANNA 17 008 GIRONA ANGLÈS ROYO BARNEDA PERE 17 008 GIRONA ANGLÈS SOLER COLOMER JAUME 17 008 GIRONA ANGLÈS VEGA DE LA SANCHEZ RAQUEL 17 009 GIRONA ARBÚCIES ALSINA RUIZ MARTI 17 009 GIRONA ARBÚCIES BAYE ROCA M.
    [Show full text]
  • AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ
    AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ ORDINÀRIA 1 de febrer de 2011 ASSISTENTS: REGIDORS ELECTES: Sr. Josep Puig Ribas Sr. Jordi Molinas Cufi Sr. Carles Cruset Pujol Sra. Núria Cruset Pujol Sr. Miquel Cruset Martí Secretària Sra. Dolors Adroher Alabau. Serra de Daró, a u de febrer de dos mil onze A la Sala de Sessions de la Casa de la Vila, i sota la Presidència de l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Puig Ribas, es reuneix la totalitat dels membres que composen la Corporació Municipal, per a celebrar sessió ordinària convocada per l’Il.lim. Sr. Alcalde d’acord amb allò que estableix l’article 46.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 95.b de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Essent les deu del vespre , i enregistrant-se l’assistència de quòrum suficient segons allò que estableix l’art. 46.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’art. 95.c. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la Presidència obre la sessió per tractar els punts que figuren en l’Ordre del Dia: PRIMER.- APROVACIÓ SESSIONS ANTERIORS No havent-se trobat anomalia en l’acta de la sessió ordinària del dia 15 de desembre de 2010, i l’extreordinària del dia 29 de desembre de 2010, queden aprovades SEGON.- DONAR COMPTA DELS DECRETS ALCALDIA El Sr.
    [Show full text]
  • Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
    Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]