Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina. turació territorial deguda a una transformació en la seva economía tradicional de base agraria. Així, a partir de la década de 1960, es pro- dueix la irrupció del turisme de mas- ses, el qual modifica en bona part les estructures establertes especialment al litoral. Les inundacions provocades peí Ter han estat des de sempre un pro­ blema endémic per a les terres pro­ peres al riu. L'acció antropica en aquest espai, caracteritzada basica- ment per l'ocupació de les Ueres del riu i per la construcció d'obres d'in- frastructura, ha modificar al llarg deis anys el risc d'inundació. Al ma- |S44| 80 Revista de Girona / ni'iin. 160 sficinlirc - iiuiuhro Oíl teix temps, s'ha intentat minímitzar ment com l'Aiguat de Sant Lluc, els etectes deis aiguats, a través de ocorregut els dies 17 i 18 d'octubre diverses mesures d'adaptació, realit- de 1940. Aquesta avinguda ha estat zades des del mareix moment de la mes important del present segle, i l'ocupació d'aquest espai. les aigües van inundar tota la plana La vulnerabiiitac í l'adaptació de del Baix Ter. El riu Ter va arrabassar les societats humanes a les avingu- el seu curs primitiu cap a l'Escala i es des deis rius han variat al llarg deis va ajuntar amb les aígües desborda­ anys en funció del tipus de model das del Pluvia. En altres episodis d'organització social i territorial. d'inundació mes recents, s'han Així, en el Baix Ter, es distingeixen inundar algunas vegades els pobles dos models d'organització espacial: situats a la ribera del Daró, princi- el denominat <'agrari» n tradicional, palment Gualta i Serra de Daró. i el definic com «agro-turístic» o Tot i que les aigües del riu Ter modem. sovint han esdevingut un risc per ais habitants del Baix Ter, aqüestes El risc d'inundació també han suposat un recurs molt en el modei agrari o tradicional important per a la seva economia de carácter eminentment agrícola. La vulnerabilitat de les societats Hortes inunáúdes situades al costat del Malgrat tot, Tagricultura és obvia- riu Ter a Torroelía de Montgrí. agráries a les inundacions és deter­ ment el sector productiu mes vulne­ minada per l'ocupació de l'espai rable ais desbordaments deis rius. inundable per a finalitats agn'coles Les inundacions malmeten o des- i, per la instal-Iació deis assenta- trueixen completament les collites, ments humans permanents. les infrastructures agráries i els ma- Historicament, en aquesta plana teixos camps de conreu. Tanmateix d'inundació hi havien abundat es- no s'ha d'oblidar el paper positiu de tanys poc profunds i altres terres pe- les avingudes peí que fa a la regene- riodicament ocupades per l'aigua i tat (Torroelía, per exemple, va teñir ració deis sois (amb aportado de alimentadas pels desbordaments sempre la reputado de vila malsana, llims i materia orgánica que manté deis rius, les quals configuraven un en la qual les febres eren un mal la fertilitat deis camps) i a la consti- espai poc propici per ais assenta- endémic). tució de pastures estacionáis també alimentadas per les crescudes. ments humans, tant per la insalubri- Aquesta localització estratégica tat d'aquestes terres marjalenques deis assentaments humans en l'espai Cal remarcar que ais tipus i dis- com precisament peí perill que re­ que conforma el Baix Ter respon a tribució deis conreus situats dins el presenten les crescudes del riu. una forma d'adaptació enfront les petimetre d'avinguda mostran una Així, Barbaza (1988), comenta que avingudes del riu molt primitiva i certa adaptació a les inundacions. els empia^aments humans mes an- precaria, pero a la vegada molt útil i Així, normalment al costat de la tics ja busquen els turons que s'en- eficaf, que ailla la població de les llera del riu hi ha plantacions d'ar- lairen per sobre deis diposits quater- avingudes ordináries del riu. bres de ribera que teñen la funció de naris a fi d'evitar les riuades. La historia de l'assentament fixar la térra deis margas i així d'al- Per aquest motiu, les poblacions huma explica com en la majoria de guna manera canalitzar el curs permanents eviten els espais inun­ les inundacions ocorregudes en el d'aigua. A vagadas, pero, aqüestes dables i es tendeixen a situar en les Baix Ter, l'aigua no arriba ais nuclis plantacions poden representar un terrasses del riu (Verges, Jafre, de població. Malgrat tot, en alguns factor agreujador del rísc, en conver- Colomers i Gualta), o bé en el pied' episodis d'inundació, com per exem­ tir-se els arbras arrossegats per mont del Montgrí (Bellcaire, Ulla, ple, l'ocorregut el 7 d'octubre de l'avinguda en represes on l'aigua s'hi Torroelía, l'Estartit i l'Escala). Les 1919, l'aigua arriba a la pla^a del pot acumular. Antigament, mes societats agráries tradicionais del poblé d'UUá i Torroelía de Montgrí enllá da las plantacions d'arbres s'hi Baix Ter van aprofitar totes les pos- queda a'íllada. En la inundado esde- situaven les «closes»*, és a dir, els sibilitats que els oferia el medi per a vinguda el desembre de 1932, altra prats naturals qua alimentaven la ra- adaptar-se ais desastres que ocasio- vegada s'inunda UUá i també algu- madaria. Finalmant, allunyats el nava l'aigua. Segons Barbaza (1988), nes cases de Torroelía, Gualta, máxim possible de les aigües. s'hi lo- les avingudes del Ter i del Daró han Canet de Verges i alguns masos a'í- calitzen ais careáis i els fruitars. jugat un paper molt mes important Uats situats al bell mig de la plana Evidentment, és una mesura d'adap­ en la confíguració deis assentaments inundable. Un aiguat que va inun­ tació útil per a les avingudes ordiná­ en aquest terrítori, que les preocupa- dar gairebé totes les poblacions del ries, encara que no gaire efectiva per cions defensive o adhuc la insalubri- Baix Ter va ser el conegut popular- a una avinguda extraordináiia. Revista de Girona/'mini. \bO su-icinhrc - uciiihrt.- I^-Jí 81 15451 el pantá de Susqueda amb l'objectiu principal, segons els seus promotors, de regular les avingudes del Ter en els seus trams mig i baix i canaützar les aigües cap a les zones de reg gi- ronines, alhora de servir de magat- zem d'aigua per a la ciutat de Barcelona. L'any 1965, es proposa el projecte de miUorament del curs del riu Ter des de Verges fins al mar. Fou un projecte molt ambiciós que només va acabar portant-se a la práctica parcialment. L'any 1973 s'acaben les obres de condiciona- ment del Baix Ter a partir de la de­ sembocadura del riu Daró fins al mar. L'any 1982, s'aprova el «Expediente que comprende los an­ CampsinuridatsaitreGiidmiTorroelULde'Montgríenl'avingudackl 1969 eii la qud es van desbordareis ñus Ter i Dará. D'cujucst últm, encara nos'havia realkzai lacanaiitzaciú. tecedentes para gestionar la limpie­ za y encauzamiento del río Ter en los términos municipales de Verges, la Tallada, Ullá y Jafre». Per acabar, l'última obra que s'ha iniciar a l'any 1992, ha estat la construcció d'un Principáis obres l'avinguda de 1932 es trenca la nou pont sobre el riu Daró al seu d'infrastructura hidráulica mota de defensa en el terme de pas per Gualta, per tal d'evitar el Verges. Per aquest motiu, desbordament de les aigües en ac­ Al Baix Ter, des del segle XVIII l'Ajuntament de Verges presenta el tuar el pont existent com a presa es comencen a construir diverses "Expediente para la realización de quan el cabal del riu és molt elevat. obres d'infrastructura hidráulica las obras de reparación de la mota y amb la finalitat de bonificar aquest construcción de un muro de defen­ Obres de millora deis regadius: espai. Han estat moltes i variades sa en el Pía de Munt».