DOCSLIB.ORG

Inundaciotis I Societat Al Baix

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Inundaciotis I Societat Al Baix Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina. turació territorial deguda a una transformació en la seva economía tradicional de base agraria. Així, a partir de la década de 1960, es pro- dueix la irrupció del turisme de mas- ses, el qual modifica en bona part les estructures establertes especialment al litoral. Les inundacions provocades peí Ter han estat des de sempre un pro­ blema endémic per a les terres pro­ peres al riu. L'acció antropica en aquest espai, caracteritzada basica- ment per l'ocupació de les Ueres del riu i per la construcció d'obres d'in- frastructura, ha modificar al llarg deis anys el risc d'inundació. Al ma- |S44| 80 Revista de Girona / ni'iin. 160 sficinlirc - iiuiuhro Oíl teix temps, s'ha intentat minímitzar ment com l'Aiguat de Sant Lluc, els etectes deis aiguats, a través de ocorregut els dies 17 i 18 d'octubre diverses mesures d'adaptació, realit- de 1940. Aquesta avinguda ha estat zades des del mareix moment de la mes important del present segle, i l'ocupació d'aquest espai. les aigües van inundar tota la plana La vulnerabiiitac í l'adaptació de del Baix Ter. El riu Ter va arrabassar les societats humanes a les avingu- el seu curs primitiu cap a l'Escala i es des deis rius han variat al llarg deis va ajuntar amb les aígües desborda­ anys en funció del tipus de model das del Pluvia. En altres episodis d'organització social i territorial. d'inundació mes recents, s'han Així, en el Baix Ter, es distingeixen inundar algunas vegades els pobles dos models d'organització espacial: situats a la ribera del Daró, princi- el denominat <'agrari» n tradicional, palment Gualta i Serra de Daró. i el definic com «agro-turístic» o Tot i que les aigües del riu Ter modem. sovint han esdevingut un risc per ais habitants del Baix Ter, aqüestes El risc d'inundació també han suposat un recurs molt en el modei agrari o tradicional important per a la seva economia de carácter eminentment agrícola. La vulnerabilitat de les societats Hortes inunáúdes situades al costat del Malgrat tot, Tagricultura és obvia- riu Ter a Torroelía de Montgrí. agráries a les inundacions és deter­ ment el sector productiu mes vulne­ minada per l'ocupació de l'espai rable ais desbordaments deis rius. inundable per a finalitats agn'coles Les inundacions malmeten o des- i, per la instal-Iació deis assenta- trueixen completament les collites, ments humans permanents. les infrastructures agráries i els ma- Historicament, en aquesta plana teixos camps de conreu. Tanmateix d'inundació hi havien abundat es- no s'ha d'oblidar el paper positiu de tanys poc profunds i altres terres pe- les avingudes peí que fa a la regene- riodicament ocupades per l'aigua i tat (Torroelía, per exemple, va teñir ració deis sois (amb aportado de alimentadas pels desbordaments sempre la reputado de vila malsana, llims i materia orgánica que manté deis rius, les quals configuraven un en la qual les febres eren un mal la fertilitat deis camps) i a la consti- espai poc propici per ais assenta- endémic). tució de pastures estacionáis també alimentadas per les crescudes. ments humans, tant per la insalubri- Aquesta localització estratégica tat d'aquestes terres marjalenques deis assentaments humans en l'espai Cal remarcar que ais tipus i dis- com precisament peí perill que re­ que conforma el Baix Ter respon a tribució deis conreus situats dins el presenten les crescudes del riu. una forma d'adaptació enfront les petimetre d'avinguda mostran una Així, Barbaza (1988), comenta que avingudes del riu molt primitiva i certa adaptació a les inundacions. els empia^aments humans mes an- precaria, pero a la vegada molt útil i Així, normalment al costat de la tics ja busquen els turons que s'en- eficaf, que ailla la població de les llera del riu hi ha plantacions d'ar- lairen per sobre deis diposits quater- avingudes ordináries del riu. bres de ribera que teñen la funció de naris a fi d'evitar les riuades. La historia de l'assentament fixar la térra deis margas i així d'al- Per aquest motiu, les poblacions huma explica com en la majoria de guna manera canalitzar el curs permanents eviten els espais inun­ les inundacions ocorregudes en el d'aigua. A vagadas, pero, aqüestes dables i es tendeixen a situar en les Baix Ter, l'aigua no arriba ais nuclis plantacions poden representar un terrasses del riu (Verges, Jafre, de població. Malgrat tot, en alguns factor agreujador del rísc, en conver- Colomers i Gualta), o bé en el pied' episodis d'inundació, com per exem­ tir-se els arbras arrossegats per mont del Montgrí (Bellcaire, Ulla, ple, l'ocorregut el 7 d'octubre de l'avinguda en represes on l'aigua s'hi Torroelía, l'Estartit i l'Escala). Les 1919, l'aigua arriba a la pla^a del pot acumular. Antigament, mes societats agráries tradicionais del poblé d'UUá i Torroelía de Montgrí enllá da las plantacions d'arbres s'hi Baix Ter van aprofitar totes les pos- queda a'íllada. En la inundado esde- situaven les «closes»*, és a dir, els sibilitats que els oferia el medi per a vinguda el desembre de 1932, altra prats naturals qua alimentaven la ra- adaptar-se ais desastres que ocasio- vegada s'inunda UUá i també algu- madaria. Finalmant, allunyats el nava l'aigua. Segons Barbaza (1988), nes cases de Torroelía, Gualta, máxim possible de les aigües. s'hi lo- les avingudes del Ter i del Daró han Canet de Verges i alguns masos a'í- calitzen ais careáis i els fruitars. jugat un paper molt mes important Uats situats al bell mig de la plana Evidentment, és una mesura d'adap­ en la confíguració deis assentaments inundable. Un aiguat que va inun­ tació útil per a les avingudes ordiná­ en aquest terrítori, que les preocupa- dar gairebé totes les poblacions del ries, encara que no gaire efectiva per cions defensive o adhuc la insalubri- Baix Ter va ser el conegut popular- a una avinguda extraordináiia. Revista de Girona/'mini. \bO su-icinhrc - uciiihrt.- I^-Jí 81 15451 el pantá de Susqueda amb l'objectiu principal, segons els seus promotors, de regular les avingudes del Ter en els seus trams mig i baix i canaützar les aigües cap a les zones de reg gi- ronines, alhora de servir de magat- zem d'aigua per a la ciutat de Barcelona. L'any 1965, es proposa el projecte de miUorament del curs del riu Ter des de Verges fins al mar. Fou un projecte molt ambiciós que només va acabar portant-se a la práctica parcialment. L'any 1973 s'acaben les obres de condiciona- ment del Baix Ter a partir de la de­ sembocadura del riu Daró fins al mar. L'any 1982, s'aprova el «Expediente que comprende los an­ CampsinuridatsaitreGiidmiTorroelULde'Montgríenl'avingudackl 1969 eii la qud es van desbordareis ñus Ter i Dará. D'cujucst últm, encara nos'havia realkzai lacanaiitzaciú. tecedentes para gestionar la limpie­ za y encauzamiento del río Ter en los términos municipales de Verges, la Tallada, Ullá y Jafre». Per acabar, l'última obra que s'ha iniciar a l'any 1992, ha estat la construcció d'un Principáis obres l'avinguda de 1932 es trenca la nou pont sobre el riu Daró al seu d'infrastructura hidráulica mota de defensa en el terme de pas per Gualta, per tal d'evitar el Verges. Per aquest motiu, desbordament de les aigües en ac­ Al Baix Ter, des del segle XVIII l'Ajuntament de Verges presenta el tuar el pont existent com a presa es comencen a construir diverses "Expediente para la realización de quan el cabal del riu és molt elevat. obres d'infrastructura hidráulica las obras de reparación de la mota y amb la finalitat de bonificar aquest construcción de un muro de defen­ Obres de millora deis regadius: espai. Han estat moltes i variades sa en el Pía de Munt».
Load more

Recommended publications
  • L'article Salat a La Toponímia De La Costa Brava
    ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
    RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha.
    [Show full text]
  • Regencos-DUPROCIM 2
    512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • Acta Del Ple De L'ajuntament
    ACTA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT NÚM. 01/2019 DATA: 31/01/2019 SESSIÓ: ORDINÀRIA A la vila de Colomers, trenta-u de gener de dos mil dinou, essent les dinou trenta hores, es reuneixen a la Sala d’Actes de la Casa Consistorial, sota la Presidència del Sr. Alcalde JOSEP MANEL LÓPEZ GIFREU, el Ple a l’objecte de celebrar sessió ordinària en primera convocatòria, conforme a l’ordre del dia repartit a aquest efecte. Assisteixen a la sessió els regidors: Sr. Joan Bonany Prim Sr. Xavier Pau Coll La excusen la seva assistència la Sra. Regidora Sra. Roser Puntí Garriga i el Sr. Carles Domènech Massot La sessió es assistida pel Secretari habilitat de la Corporació Sr. Francesc Adroer Pellicer. El Sr. President obra la sessió i s’entra a l’ordre del dia tractant-se els afers indicats i prenent els acords detallats. 1r.- LECTURA I APROVACIÓ DE LES ACTES ANTERIORS Es dóna lectura a l’acta de la sessió ordinària anterior, la qual és trobada conforme i aprovada per unanimitat dels assistents. 2n.- FACTURES Les factures consten aprovades a través dels Decrets següents, dels que se’n dóna compte al Ple, per tal que siguin aprovades: DECRET D’ALCALDIA Núm. 8/2018 Atès allò que disposen l’article 185 del RDL 2/2004 de 5 de març que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, els articles 55 i 60 del RD 500/90 de 20 d’abril pel qual es desenvolupa el capítol primer del títol sisè d’aquesta Llei en matèria de pressupostos i l’Ordre HAP/1781/2013 de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local, Atès allò que disposa el RDL 3/2011 de 14 de novembre de Contractes del sector públic i l’article 16.1 de la DL 4/03 de 4 de novembre, d’Organització comarcal de Catalunya.
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines
    Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi.
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • La Costa Brava: La Gestió Integral De L'aigua En Zona Turística
    Monogràfic 183 La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística Manel Serra i Pardàs Consorci de la Costa Brava bitants de les comarques de Girona i Barcelona en els 1 darrers cinquanta anys. Introducció 1.1 Entenem com a Costa Brava la zona litoral de les co- Recursos hídrics marques gironines, des del municipi de Portbou, fron terer amb França, fins al municipi de Blanes, Des del punt de vista hidrogràfic, la zona litoral de la darrer municipi de la Costa Brava abans d’arribar al Costa Brava forma part del tram final de diferents con- Maresme. En termes geogràfics, aquesta àrea va des ques hidrogràfiques. Les més rellevants són la conca dels Pirineus fins al riu Tordera, passant pel cap de de la Muga, la del Fluvià, la del Ter i la de la Tordera, Creus, la plana i els aiguamolls de l’Empordà, amb separades per petites subconques de rieres i torrente- la Muga i el Fluvià, la badia de Roses, el massís del res mediterrànies que han originat bona part de les Mont grí, els aiguamolls del Baix Ter, el cap de Begur, cales i platges més belles de tota la costa catalana. el massís de les Gavarres, l’Ardenya i Cadiretes fins a Així, podem descriure les conques de les rieres de la Selva marítima i la Baixa Tordera. Aquesta zona li- Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués toral està formada per vint-i-set municipis, que s’inte- abans d’arribar a la conca de la Muga i del Fluvià.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]