Pla Local D'habitatge De Calonge I Sant Antoni 2021-2026

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Pla Local D'habitatge De Calonge I Sant Antoni 2021-2026 Pla Local d’habitatge de Calonge i Sant Antoni 2021-2026 Desembre 2020 Equip redactor: Joan Badia, arquitecte Maria Bonet, geògrafa Georgina Beltran, arquitecta Pla local d'habitatge de Calonge i Sant Antoni 2021-2026 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 1 1.1 MARC LEGAL ..................................................................................................................... 1 1.2 NATURALESA ..................................................................................................................... 1 1.3 CONTINGUT I DETERMINACIONS ........................................................................................... 1 1.4 PROCÉS DE REDACCIÓ ......................................................................................................... 2 1.5 TRAMITACIÓ, VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLH ............................................................................. 2 2 ANÀLISI .......................................................................................................................... 4 2.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL ................................................................................................... 4 2.1.1 Situació i estructura territorial del municipi ........................................................................... 4 2.1.2 Estructura urbana residencial ................................................................................................. 4 2.2 POBLACIÓ ....................................................................................................................... 11 2.2.1 Anàlisi demogràfic ................................................................................................................ 11 2.3 LES LLARS ....................................................................................................................... 18 2.4 PROJECCIONS DE POBLACIÓ I DE LLARS ................................................................................. 19 2.5 DEMANDA D'HABITATGE SOCIAL ......................................................................................... 21 2.6 PARC D’HABITATGES ......................................................................................................... 23 2.6.1 Estat del parc d’habitatges ................................................................................................... 23 2.6.2 Situacions d’infrahabitatge .................................................................................................. 27 2.6.3 Utilització anòmala dels habitatges ..................................................................................... 27 2.6.4 Hotels i allotjaments turístics ............................................................................................... 28 2.7 OFERTA D'HABITATGE ....................................................................................................... 30 2.7.1 Evolució del sector de l'habitatge al municipi ....................................................................... 30 2.7.2 L'oferta de mercat ................................................................................................................ 31 2.7.3 L'oferta d'habitatge de protecció oficial o d'iniciativa pública ............................................. 35 2.8 PLANEJAMENT ................................................................................................................. 37 2.8.1 Planejament supramunicipal ................................................................................................ 37 2.8.2 Planejament urbanístic municipal ........................................................................................ 44 2.9 RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D'HABITATGE ........................................... 63 2.9.1 Recursos humans i econòmics municipals relacionats amb l'habitatge ............................... 63 2.9.2 Patrimoni municipal de sòl i habitatge ................................................................................. 65 3 DIAGNOSI .................................................................................................................... 67 3.1 LES PROBLEMÀTIQUES I PERSPECTIVES D'ACCÉS I PRESERVACIÓ DE L'HABITATGE .......................... 67 3.2 PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ ................................................. 67 3.3 CONDICIONANTS I PERSPECTIVES DEL PLANEJAMENT I SÒL RESIDENCIAL ..................................... 68 Pla local d'habitatge de Calonge i Sant Antoni 2021-2026 4 PLA D’ACCIÓ: OBJECTIUS, DIRECTRIUS, ESTRATÈGIES I PROPOSTES D'ACTUACIÓ DEL PLA 70 4.1 DIRECTRIUS ..................................................................................................................... 70 4.2 OBJECTIUS ...................................................................................................................... 71 4.3 ESTRATÈGIES ................................................................................................................... 71 4.4 ACTUACIONS ................................................................................................................... 73 4.5 DESPLEGAMENT ............................................................................................................. 103 4.6 EXECUCIÓ ..................................................................................................................... 105 4.7 MECANISMES I INSTRUMENTS DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ ................................................... 105 5 ANNEX ....................................................................................................................... 108 5.1 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ............................................................................................... 108 1 INTRODUCCIÓ 1.1 Marc legal El Pla Local d’Habitatge es redacta dins del marc del desenvolupament de les competències que la Constitució, l’Estatut de Catalunya i la legislació de règim local atorguen als ajuntaments per a dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d’habitatge; i de la definició d’aquest instrument que es conté en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge de Catalunya i, de manera complementària, en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i el Decret 305/2006 de 18 de juliol pel que s’aprova el seu Reglament. En efecte, l’article 84 de l’Estatut de Catalunya estableix que els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. Pel que fa a la Llei del Dret a l’Habitatge, en el seu article 11 inclou als Plans Locals d’Habitatge entre els instruments de planificació i programació d’habitatge; i en el seu article 14 els defineix com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en política d’habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge amb l’administració de la Generalitat. També el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en l’article 69.4, equipara el Pla Local d’Habitatge a la Memòria Social dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, sempre que continguin tots els aspectes relacionats en l’esmentat article. 1.2 Naturalesa El Pla local d'habitatge és un estudi que té una doble naturalesa. D’una part, constitueix l’instrument de planificació i programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, en aplicació de les competències pròpies de l’ajuntament. D’altra banda, constitueix també un instrument de planificació i programació en desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de determinar les propostes municipals en política d’habitatge i constituir la proposta marc per a concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve definit en els articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge. A diferència de les figures de planejament urbanístic reglades, un Pla Local d’Habitatge és un document viu, amb un òrgan de supervisió i seguiment perfectament establert que podrà redefinir les estratègies d’actuació al llarg del seu període de vigència si la realitat del municipi es desvia considerablement dels objectius fixats inicialment. 1.3 Contingut i determinacions El Pla Local d’Habitatge (PLH) és un document tècnic que té com a finalitats, d’una part definir les polítiques locals d’habitatge, i d’altre possibilitar la concertació d’aquestes polítiques entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments. El contingut del present Pla Local d’Habitatge s’ajusta al contingut definit per als PLH en l’article 14 de la Llei 18/2007 i articula els continguts en dos apartats clarament diferenciats: un primer bloc d'anàlisi i diagnosi de l'estat de l'habitatge al municipi i un segon bloc referit al pla d'acció. GMG 1 El primer bloc (anàlisi i diagnosi), s'estructura amb en cinc capítols: L'emmarcament urbà i territorial per tal d'identificar l'impacte del model territorial en el marc de l'habitatge local; Les persones, dirigit a identificar les problemàtiques de la població del municipi amb relació a l'habitatge; El parc d'habitatges, dirigit a identificar les problemàtiques i necessitats d'estat i d'ús dels edificis d'habitatges; El planejament urbanístic, destinat a identificar el potencial del sòl residencial municipal i les seves previsions d'execució durant el període d'execució
Recommended publications
  • Pla De Mobilitat Urbana De Palafrugell
    Pla de mobilitat urbana de Palafrugell Document I. Memòria Maig de 2011 Pla de mobilitat urbana de Palafrugell 1 CRÈDITS Direcció facultativa Ajuntament de Palafrugell Ricardo Menor Regidor de la Policia Local i Regidor de districte Palafrugell Est i Camp d'en Prats Policia Local de Palafrugell Manel Martínez Cap de la Policia Local de Palafrugell Santiago Rueda Sergent de la Policia Local de Palafrugell Pla de mobilitat urbana de Palafrugell 3 ACRÒNIMS ARE Àrea Residencial Estratègica ATM Autoritat del Transport Metropolità CCGG Comarques Gironines DNM Directrius Nacionals de Mobilitat DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge EMO Enquesta de Mobilitat Obligada EMQ Enquesta de Mobilitat Quotidiana EMT Entitat Metropolitana del Transport GEH Gasos d’Efecte Hivernacle ICAEN Institut Català d’Energia PDM Pla Director de Mobilitat PEB Pla Estratègic de la Bicicleta PEC Pla de l’Energia de Catalunya PITC Pla d’infraestructures de transport de Catalunya PLSV Pla Local de Seguretat Viària PMU Pla de Mobilitat Urbana POUM Pla d’Ordenació Urbanística Municipal PSV Pla de Seguretat Viària de Catalunya UIC Union Internationale des Chemins de Fer (Unión Internacional de Ferrocarrils) ZPEAA Zones de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric TMB Transports Metropolitans de Barcelona Pla de mobilitat urbana de Palafrugell 5 ÍNDEX DOCUMENT I. MEMÒRIA ................................................................................................................................................. 9 1. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Turisme Per a Tothom Al Baix Empordà
    C Turisme per a tothom al Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Turisme per a tothom al Baix Empordà El Consell Comarcal del Baix Empordà està impulsant el Pla d’Accessibilitat Turística del Baix Empordà que té per objectiu posar en valor la comarca com a destinació de turisme accessible i generar un nou valor diferencial i qualitatiu en la competitivitat turística que ofereix la comarca. Totes les propostes que trobareu a continuació han estat prèviament validades per una empresa especialitzada en accessibilitat turística i responen a la voluntat d’empreses i d’entitats turístiques de la comarca, públiques i privades, d’oferir uns serveis i unes instal·lacions cada cop més adaptades i per a tothom. Veureu que cada proposta ofereix facilitats per a necessitats diferents. Les icones us ajudaran a veure a qui es dirigeix cada proposta. Hotel Ilunion Caleta Park Oficina de turisme de Castell - Platja d’Aro Museu de la Pesca Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr.
    [Show full text]
  • BOE-A-2018-5011.Pdf
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 90 Viernes 13 de abril de 2018 Sec. II.A. Pág. 38247 II. AUTORIDADES Y PERSONAL A. Nombramientos, situaciones e incidencias COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 5011 Resolución de 27 de marzo de 2018, por la que se resuelve el concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del Cuerpo de Bomberos de la Generalidad (convocatoria de provisión núm. DGPEIS/12/2017). Vista la Resolución INT/1303/2017, de 1 de junio, de convocatoria de concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del cuerpo de Bomberos de la Generalidad («DOGC» núm. 7387, de 9-6-2017); Vista la propuesta definitiva de resolución del concurso general de méritos y capacidades, efectuada por la Comisión de Evaluación, de acuerdo con la base 9.5 de la convocatoria; De conformidad con lo que establece la Ley 13/1989, de 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalidad de Cataluña, y la Ley 26/2010, de 3 de agosto, de régimen jurídico y de procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña; visto que el artículo 1.i) de la Resolución INT/81/2011, de 18 de enero, sobre delegación de competencias del consejero en el secretario general del Departamento de Interior, establece la delegación de las competencias propias del régimen de personal al servicio del Departamento al titular de la Secretaría General; de acuerdo con el Real decreto
    [Show full text]
  • Tourisme Pour Tous Dans Le Baix Empordà
    F Tourisme pour tous dans le Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Tourisme pour tous dans le Baix Empordà Le Conseil Régional du Baix Empordà encourage le Plan d’Accessibilité Touristique du Baix Empordà, qui a pour but de mettre en valeur la comarque comme destination de tourisme accessible et créer une nouvelle valeur différentielle et qualitative au sein de la compétitivité touristique offerte par cette comarque. Toutes les propositions que vous trouverez ci-dessous ont été validées au préalable par une entreprise spécialisée dans l’accessibilité touristique et répondent à la volonté des entreprises et organismes touristiques de la comarque, publics et privés, d’offrir des services et des installations de plus en plus adaptés à tout le monde. Vous pourrez apprécier que chaque proposition offre des facilités pour les différents besoins. Les icônes vous aideront à voir à qui s’adresse chaque proposition. Hotel Ilunion Caleta Park Office de tourisme de Castell – Platja d'Aro Musée de la Pêche Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Air Package Savor a Free-Spirited Ride on Spain’S Costa Brava
    VBT Itinerary by VBT www.vbt.com Spain: Barcelona & Costa Brava Bike Vacation + Air Package Savor a free-spirited ride on Spain’s Costa Brava. In the shadow of the Pyrenees, you’ll set your own pace on this charming inn-to-inn Self-Guided Bicycle Vacation. You’ll make your way along among Catalonia’s coastal ranges and pedal deep into the heart of medieval enclaves. Every day, you can cycle into tiny villages brimming with atmosphere, pausing to explore narrow cobbled lanes and sip coffee in pedestrian squares. You’ll thrill to exhilarating rides with views of scenic coasts framed by sandy beaches and rocky coves and pedal into former fishing ports loved by Hemingway and Dalí. On this trip, you’ll experience a biking paradise favored by professional cyclists for decades. Cultural Highlights Explore Girona’s cultural treasures, including the old Jewish quarter, medieval walls, Gothic churches and Romanesque architecture 1 / 8 VBT Itinerary by VBT www.vbt.com Savor superb Catalan seafood and farm-fresh cuisine, complemented by excellent local wines including sparkling cava Cycle through history, stopping to view Greco-Roman ruins at Empúries, Gothic gems in Girona, and charming medieval villages Discover the most important Greco-Roman ruins on the Iberian Peninsula at the coastal archeological site at Empúries Immerse yourself in authentic Catalonian village life during a farmhouse stay in tiny Sant Feliu de Boada What to Expect This tour offers a combination of easy terrain and moderate hills and is ideal for beginner and experienced cyclists. Rides are on flat to rolling paved roads and bike lanes.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • Audiència Provincial De Girona
    Llista provisional bianual dels candidats a jurat. Període de vigència: De l’1 de gener de 2011 fins al 31 de desembre de 2012. PR CMUN PROV. MUNIC. NUM. COGNOM 1 COGNOM 2 NOM 17 001 GIRONA AGULLANA BURGAS SALELLAS CLAUDI 17 001 GIRONA AGULLANA MOREJON ESTEBAN JOSEFA 17 001 GIRONA AGULLANA VIÑAS LOPEZ LUCIANO MANUEL 17 002 GIRONA AIGUAVIVA MALFEITOS MORENO MARIA JESUS 17 002 GIRONA AIGUAVIVA SORRIBAS JUVENTENCH ANGEL 17 004 GIRONA ALBONS CALVET POU CANDELARIA 17 004 GIRONA ALBONS MOTJE BARDERA MARINA 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) CASTELLON CASAMIQUELA M. CARMEN 17 005 GIRONA FAR D'EMPORDÀ (EL) ROMERO MALDONADO MARIA DEL PILAR 17 006 GIRONA ALP BUXADERAS SANS MARGARITA 17 006 GIRONA ALP FOSSAS ESTRAGUES VALENTI 17 006 GIRONA ALP MOLINA GUTIERREZ GEMA ISABEL 17 006 GIRONA ALP REYES PINEDA CARLOS ARTURO 17 006 GIRONA ALP VILADEVALL ANTOLIN CRISTINA 17 007 GIRONA AMER BOSCH ARBAT MERCE 17 007 GIRONA AMER COROMINOLA GUIX JOSEP MARIA 17 007 GIRONA AMER GARCIA GAMEZ JOSE RAMON 17 007 GIRONA AMER MARES CULLELL ANTONIA 17 007 GIRONA AMER PEREA RODRIGUEZ FLORENCIA 17 007 GIRONA AMER ROURA PALLARES ANTONI 17 007 GIRONA AMER TORRENT COLL JAVIER 17 008 GIRONA ANGLÈS ATRIO SANCHEZ ELISABET 17 008 GIRONA ANGLÈS BOSCH HERRERO MARIONA 17 008 GIRONA ANGLÈS CARREIRAS COLL JOAN 17 008 GIRONA ANGLÈS CORNELLA ROIG RAQUEL 17 008 GIRONA ANGLÈS EXPOSITO MOYANO RAFAEL 17 008 GIRONA ANGLÈS GAMELL COSTA MERCE 17 008 GIRONA ANGLÈS HERNANDEZ FRANCH JOAN FRANCESC 17 008 GIRONA ANGLÈS LOPEZ MORENO VANESA 17 008 GIRONA ANGLÈS MIRO CAMPOLIER ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS PADIN PASTORIZA ANNA MARIA 17 008 GIRONA ANGLÈS PONS PIBERNAT ALBERT 17 008 GIRONA ANGLÈS RECASENS SIMON ANNA 17 008 GIRONA ANGLÈS ROYO BARNEDA PERE 17 008 GIRONA ANGLÈS SOLER COLOMER JAUME 17 008 GIRONA ANGLÈS VEGA DE LA SANCHEZ RAQUEL 17 009 GIRONA ARBÚCIES ALSINA RUIZ MARTI 17 009 GIRONA ARBÚCIES BAYE ROCA M.
    [Show full text]
  • Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
    Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.
    [Show full text]
  • Portada PPSBT.FH11
    AGENDA 21 DEL BAIX TER Base Normativa per a la PlaRegulació de protecció d'usos del en subsòlSòl No Urbanitzabledel Baix Terd'Albons Novembre 2008 Albons Bellcaire d'Empordà Colomers Foixà Fontanilles Garrigoles Gualta Jafre La Tallada d'Empordà Palau-Sator Pals Parlavà Rupià Serra de Daró Torroella de Montgrí Ullà Ullastret Ultramort Verges Viladamat Vilopriu PROPOSTA DE PLA DE PROTECCIÓ DEL SUBSÒL DEL BAIX TER Novembre de 2008 Proposta de Pla de Protecció del Subsòl del Baix Ter Agenda 21 del Baix Ter cruïlla/encreuament f. [LC] Lloc on s’encreuen dos o més camins, dos o més carrers. Font: DIEECC “Tota cruïlla obliga a aturar-se, a pensar, a prendre una decisió, en definitiva: a triar. Aquest procés es repeteix a cada pas en la vida; també en la planificació pública supramunicipal del territori.” Proposta de Pla de Protecció del Subsòl del Baix Ter Agenda 21 del Baix Ter TAULA DE CONTINGUT 1. Introducció ............................................................................................................. 1 1.1. Presentació......................................................................................................... 1 1.2. Agenda 21 del Baix Ter ...................................................................................... 1 1.3. Justificació .......................................................................................................... 1 1.4. Objectius............................................................................................................. 2 2. Metodologia...........................................................................................................
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]