La Costa Brava: La Gestió Integral De L'aigua En Zona Turística
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Monogràfic 183 La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística Manel Serra i Pardàs Consorci de la Costa Brava bitants de les comarques de Girona i Barcelona en els 1 darrers cinquanta anys. Introducció 1.1 Entenem com a Costa Brava la zona litoral de les co- Recursos hídrics marques gironines, des del municipi de Portbou, fron terer amb França, fins al municipi de Blanes, Des del punt de vista hidrogràfic, la zona litoral de la darrer municipi de la Costa Brava abans d’arribar al Costa Brava forma part del tram final de diferents con- Maresme. En termes geogràfics, aquesta àrea va des ques hidrogràfiques. Les més rellevants són la conca dels Pirineus fins al riu Tordera, passant pel cap de de la Muga, la del Fluvià, la del Ter i la de la Tordera, Creus, la plana i els aiguamolls de l’Empordà, amb separades per petites subconques de rieres i torrente- la Muga i el Fluvià, la badia de Roses, el massís del res mediterrànies que han originat bona part de les Mont grí, els aiguamolls del Baix Ter, el cap de Begur, cales i platges més belles de tota la costa catalana. el massís de les Gavarres, l’Ardenya i Cadiretes fins a Així, podem descriure les conques de les rieres de la Selva marítima i la Baixa Tordera. Aquesta zona li- Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués toral està formada per vint-i-set municipis, que s’inte- abans d’arribar a la conca de la Muga i del Fluvià. gren voluntàriament al Consorci de la Costa Brava. La Passat el massís del Montgrí i després de la desembo- característica més reconeguda d’aquesta zona –bate- cadura del Ter i del Daró, trobem les rieres situades a jada ara fa cent anys per Ferran Agulló amb el nom Begur, la riera Aubí a Palafrugell i a Palamós, la riera de Costa Brava– és la variada orografia i la bellesa dels de Calonge i la conca del Ridaura als municipis de seus paisatges naturals, que l’han convertit en una Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Santa destinació turística i de segones residències dels ha- Cristina d’Aro. Més al sud, hi ha les rieres de Tossa de 184 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009 Mar i de Lloret de Mar, abans de la conca de la Torde- tueixin i/o complementin els recursos locals. S’inicien ra a Blanes. les captacions d’aigua superficial de la Muga per a Totes aquestes conques i subconques (tant les més l’abastament en alta a la Costa Brava nord i, uns anys grans que alimenten els aqüífers més rellevants, com més tard, les captacions d’aigua superficial del Ter per són l’aqüífer Muga-Fluvià, l’aqüífer del Baix Ter i l’aqüí- a l’abastament en alta a la Costa Brava centre. Tant la fer de la Baixa Tordera, com les més mitjanes, del tipus Muga com el Ter són rius regulats pels embassaments Aubí i Ridaura, i les més petites, del tipus Valleta a construïts durant els anys seixanta, que asseguren una Llançà, Ginjolers a Roses o les rieres de Cadaqués i de garantia més gran de disponibilitat d’aigua i aigua Tossa han estat la font de proveïment d’aigua per a d’excel·lent qualitat després dels tractaments de pota- usos urbans fins ben entrada la dècada dels anys sei- bilització corresponents. xanta del segle passat. Fins a aquesta dècada, la tota- A finals de l’any 1990, l’aqüífer de la Baixa Tordera litat dels recursos hidràulics provenia de les nombro- entra en crisi: la qualitat de l’aigua subterrània empit- ses captacions subterrànies dels aqüífers locals i jora a causa de la presència de ferro i manganès, i de propers als nuclis poblacionals, que, gestionades per la salinització progressiva de l’aqüífer en el tram final. cada un dels municipis, aportaven recursos suficients La construcció de plantes de potabilització per eliminar per atendre les demandes d’aigua urbana. el ferro i el manganès es fa imprescindible. A comen- Entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta, al- çaments de l’any 2000, la construcció de la primera gunes d’aquestes captacions subterrànies van comen- planta dessalinitzadora de Catalunya a Blanes, que pro- çar a ser insuficients per atendre els augments de la dueix 10 hm3/any d’aigua potable, per part de l’Agència demanda, sobretot durant els mesos d’estiu, com a Catalana de l’Aigua permet la recuperació progressiva conseqüència de l’increment de població estacional. de l’aqüífer esmentat. Això va provocar la necessitat d’incorporar noves cap- tacions situades més enllà de cada terme municipal. 1.2 Així, per exemple, Cadaqués, que havia exhaurit els La població a la Costa Brava seus recursos, es va haver d’abastir mitjançant vaixells cisterna durant un estiu abans de construir les noves L’evolució del creixement de la població de dret a la captacions i conduccions fins a l’aqüífer de la Muga a Costa Brava ha estat espectacular en els darrers anys Castelló d’Empúries. Roses també va captar aigua de i s’ha situat molt per sobre de les mitjanes de creixe- l’aqüífer de la Muga i els municipis de Palafrugell, ment del conjunt de les comarques gironines i de Begur i Pals van construir noves captacions a l’aqüífer Catalunya. del Baix Ter, al municipi de Gualta. Finalment, tant És interessant destacar que entre 1860 i 1960, Tossa de Mar com Lloret de Mar van iniciar les capta- mentre que la població total de Catalunya es multipli- cions a l’aqüífer de la Baixa Tordera. Es tracta de les ca per 2,35, a la Costa Brava (i també al conjunt de la primeres inversions significatives per a l’abastament província de Girona) s’incrementa només en un escàs urbà en determinats municipis de la Costa Brava. 23%. Creix, i molt, la població total de Catalunya, pe- Durant la dècada dels anys vuitanta es comencen rò fonamentalment a l’entorn metropolità de Barce- a detectar nous problemes de quantitat i de qualitat lona. Aquestes dades demostren que, durant aquest en bastants aqüífers costaners, que coincideixen amb llarg període de cent anys, els recursos hídrics locals episodis puntuals de sequera i amb la sobreexplotació a la Costa Brava eren suficients. En canvi, calia fer dels aqüífers costaners que deriva en la salinització de aportacions hídriques externes a l’àmbit metropolità pous per intrusió marina. El Consorci de la Costa Bra- de Barcelona. La Llei 15/1959, d’11 de maig, d’abasta- va planteja la redacció dels primers plans i projectes ment urbà a Barcelona permet que a partir dels anys per a l’abastament d’aigües superficials que substi- setanta es transvasi un cabal de fins a 8 m3/segon Monogràfic. La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística 185 Quadre 1 Evolució de la població de dret 1860 1900 1940 1960 1981 2001 2008 Costa Brava 59.088 65.661 61.802 73.466 122.218 183.394 247.243 Girona província 311.158 299.287 322.360 351.369 467.945 579.650 731.864 Catalunya 1.673.842 1.966.382 2.890.974 3.925.779 5.959.530 6.361.365 7.364.878 Font: Idescat. Gràfic 1 arriba a duplicar-se i passa de 3,9 milions a 7,3 milions Evolució de la població 1960-2008 d’habitants, a la Costa Brava es multiplica per més de 400 3: la població passa de 73.466 a 247.243 habitants, un 350 creixement veritablement espectacular. 300 Quadre 2 1960 250 Evolució del nombre d’habitatges a Roses i Lloret de Mar 200 1981 1991 2001 Roses 150 Base 100: any H. principals 2.316 3.399 4.831 100 H. secundaris 9.346 15.780 17.836 50 Total 11.362 19.179 22.667 Lloret de Mar 0 1960 1981 2001 2008 H. principals 3.150 5.048 7.420 Any H. secundaris 7.506 9.864 9.700 Costa Brava Girona província Catalunya Total 10.656 14.912 17.120 Font: Idescat. Font: Idescat i elaboració pròpia. A aquesta població censada als municipis de la Cos- d’aigües del Ter a la conurbació de Barcelona, fet que ta Brava, cal afegir-hi la població estacional que hi compromet el manteniment dels cabals ambientals resideix temporalment, sobretot durant els mesos d’es- del riu i els aprofitaments tant per a usos industrials tiu. És molt difícil quantificar amb precisió aquesta com agrícoles de tradició secular. Aquest transvasa- població estacional de la Costa Brava, ja que la majoria ment va ser contestat per les institucions gironines s’allotja en les anomenades segones residències, a de l’època, com fan ara les actuals, ja que no respecta vegades ocupades pels seus propietaris i sovint lloga- cap criteri de proporcionalitat ni cap principi de sos- des a terceres persones per temporades més o menys tenibilitat ambiental del riu Ter: es transvasen al vol- llargues. Les dades d’ocupació en places hoteleres i tant de 7 m3/segon d’aigües del Ter cap a l’entorn càmpings són més objectivables i representen com a metropolità de Barcelona, d’un total d’uns 12 m3/segon molt un total de 200.000 places, mentre que la dis- de cabal natural mitjà del Ter en els darrers cinc anys. ponibilitat d’allotjament de tots els habitatges constru- En termes anuals, es tracta d’uns 200 hm3/any de ïts pot arribar al voltant d’un milió de places.