Monogràfic 183

La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística

Manel Serra i Pardàs Consorci de la Costa Brava

bitants de les comarques de i Barcelona en els 1 darrers cinquanta anys. Introducció 1.1 Entenem com a Costa Brava la zona litoral de les co- Recursos hídrics marques gironines, des del municipi de , fron­terer amb França, fins al municipi de , Des del punt de vista hidrogràfic, la zona litoral de la darrer municipi de la Costa Brava abans d’arribar al Costa Brava forma part del tram final de diferents con­ Maresme. En termes geogràfics, aquesta àrea va des ques hidrogràfiques. Les més rellevants són la conca dels Pirineus fins al riu Tordera, passant pel cap de de la Muga, la del Fluvià, la del Ter i la de la Tordera, Creus, la plana i els aiguamolls de l’Empordà, amb separades per petites subconques de rieres i torrente- la Muga i el Fluvià, la badia de Roses, el massís del res mediterrànies que han originat bona part de les Mont­grí, els aiguamolls del Baix Ter, el cap de Begur, cales i platges més belles de tota la costa catalana. el massís de les Gavarres, l’Ardenya i Cadiretes fins a Així, podem descriure les conques de les rieres de la Selva marítima i la Baixa Tordera. Aquesta zona li- Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués toral està formada per vint-i-set municipis, que s’inte- abans d’arribar a la conca de la Muga i del Fluvià. gren voluntàriament al Consorci de la Costa Brava. La Passat el massís del Montgrí i després de la desembo- característica més reconeguda d’aquesta zona –bate- cadura del Ter i del Daró, trobem les rieres situades a jada ara fa cent anys per Ferran Agulló amb el nom Begur, la riera Aubí a i a Palamós, la riera de Costa Brava– és la variada orografia i la bellesa dels de i la conca del Ridaura als municipis de seus paisatges naturals, que l’han convertit en una Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Santa destinació turística i de segones residències dels ha- Cristina d’Aro. Més al sud, hi ha les rieres de Tossa de 184 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009

Mar i de , abans de la conca de la Torde- tueixin i/o complementin els recursos locals. S’inicien ra a Blanes. les captacions d’aigua superficial de la Muga per a Totes aquestes conques i subconques (tant les més l’abastament en alta a la Costa Brava nord i, uns anys grans que alimenten els aqüífers més rellevants, com més tard, les captacions d’aigua superficial del Ter per són l’aqüífer Muga-Fluvià, l’aqüífer del Baix Ter i l’aqüí­ a l’abastament en alta a la Costa Brava centre. Tant la fer de la Baixa Tordera, com les més mitjanes, del tipus Muga com el Ter són rius regulats pels embassaments Aubí i Ridaura, i les més petites, del tipus Valleta a construïts durant els anys seixanta, que asseguren una Llançà, Ginjolers a Roses o les rieres de Cadaqués i de garantia més gran de disponibilitat d’aigua i aigua Tossa han estat la font de proveïment d’aigua per a d’excel·lent qualitat després dels tractaments de pota- usos urbans fins ben entrada la dècada dels anys sei- bilització corresponents. xanta del segle passat. Fins a aquesta dècada, la tota- A finals de l’any 1990, l’aqüífer de la Baixa Tordera litat dels recursos hidràulics provenia de les nombro- entra en crisi: la qualitat de l’aigua subterrània empit- ses captacions subterrànies dels aqüífers locals i jora a causa de la presència de ferro i manganès, i de propers als nuclis poblacionals, que, gestionades per la salinització progressiva de l’aqüífer en el tram final. cada un dels municipis, aportaven recursos suficients La construcció de plantes de potabilització per eliminar per atendre les demandes d’aigua urbana. el ferro i el manganès es fa imprescindible. A comen- Entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta, al- çaments de l’any 2000, la construcció de la primera gunes d’aquestes captacions subterrànies van comen- planta dessalinitzadora de Catalunya a Blanes, que pro- çar a ser insuficients per atendre els augments de la dueix 10 hm3/any d’aigua potable, per part de l’Agència­ demanda, sobretot durant els mesos d’estiu, com a Catalana de l’Aigua permet la recuperació progressiva conseqüència de l’increment de població estacional. de l’aqüífer esmentat. Això va provocar la necessitat d’incorporar noves cap- tacions situades més enllà de cada terme municipal. 1.2 Així, per exemple, Cadaqués, que havia exhaurit els La població a la Costa Brava seus recursos, es va haver d’abastir mitjançant vaixells cisterna durant un estiu abans de construir les noves L’evolució del creixement de la població de dret a la captacions i conduccions fins a l’aqüífer de la Muga a Costa Brava ha estat espectacular en els darrers anys Castelló d’Empúries. Roses també va captar aigua de i s’ha situat molt per sobre de les mitjanes de creixe- l’aqüífer de la Muga i els municipis de Palafrugell, ment del conjunt de les comarques gironines i de Begur i van construir noves captacions a l’aqüífer Catalunya. del Baix Ter, al municipi de Gualta. Finalment, tant És interessant destacar que entre 1860 i 1960, com Lloret de Mar van iniciar les capta- mentre que la població total de Catalunya es multipli- cions a l’aqüífer de la Baixa Tordera. Es tracta de les ca per 2,35, a la Costa Brava (i també al conjunt de la primeres inversions significatives per a l’abastament província de Girona) s’incrementa només en un escàs urbà en determinats municipis de la Costa Brava. 23%. Creix, i molt, la població total de Catalunya, pe- Durant la dècada dels anys vuitanta es comencen rò fonamentalment a l’entorn metropolità de Barce- a detectar nous problemes de quantitat i de qualitat lona. Aquestes dades demostren que, durant aquest en bastants aqüífers costaners, que coincideixen amb llarg període de cent anys, els recursos hídrics locals episodis puntuals de sequera i amb la sobreexplotació a la Costa Brava eren suficients. En canvi, calia fer dels aqüífers costaners que deriva en la salinització de aportacions hídriques externes a l’àmbit metropolità pous per intrusió marina. El Consorci de la Costa Bra­ de Barcelona. La Llei 15/1959, d’11 de maig, d’abasta- va planteja la redacció dels primers plans i projectes ment urbà a Barcelona permet que a partir dels anys per a l’abastament d’aigües superficials que substi­ setanta es transvasi un cabal de fins a 8 m3/segon Monogràfic. La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística 185

Quadre 1 Evolució de la població de dret 1860 1900 1940 1960 1981 2001 2008 Costa Brava 59.088 65.661 61.802 73.466 122.218 183.394 247.243 Girona província 311.158 299.287 322.360 351.369 467.945 579.650 731.864 Catalunya 1.673.842 1.966.382 2.890.974 3.925.779 5.959.530 6.361.365 7.364.878 Font: Idescat.

Gràfic 1 arriba a duplicar-se i passa de 3,9 milions a 7,3 milions Evolució de la població 1960-2008 d’habitants, a la Costa Brava es multiplica per més de 400 3: la població passa de 73.466 a 247.243 habitants, un 350 creixement veritablement espectacular.

300 Quadre 2 250 Evolució del nombre d’habitatges a Roses i Lloret de Mar

200 1981 1991 2001 Roses 150

Base 100: any 1960 H. principals 2.316 3.399 4.831 100 H. secundaris 9.346 15.780 17.836

50 Total 11.362 19.179 22.667 Lloret de Mar 0 1960 1981 2001 2008 H. principals 3.150 5.048 7.420 Any H. secundaris 7.506 9.864 9.700 Costa Brava Girona província Catalunya Total 10.656 14.912 17.120 Font: Idescat. Font: Idescat i elaboració pròpia.

A aquesta població censada als municipis de la Cos- d’aigües del Ter a la conurbació de Barcelona, fet que ta Brava, cal afegir-hi la població estacional que hi compromet el manteniment dels cabals ambientals resideix temporalment, sobretot durant els mesos d’es- del riu i els aprofitaments tant per a usos industrials tiu. És molt difícil quantificar amb precisió aquesta com agrícoles de tradició secular. Aquest transvasa- població estacional de la Costa Brava, ja que la majoria ment va ser contestat per les institucions gironines s’allotja en les anomenades segones residències, a de l’època, com fan ara les actuals, ja que no respecta vegades ocupades pels seus propietaris i sovint lloga- cap criteri de proporcionalitat ni cap principi de sos- des a terceres persones per temporades més o menys tenibilitat ambiental del riu Ter: es transvasen al vol- llargues. Les dades d’ocupació en places hoteleres i tant de 7 m3/segon d’aigües del Ter cap a l’entorn càmpings són més objectivables i representen com a metropolità de Barcelona, d’un total d’uns 12 m3/segon molt un total de 200.000 places, mentre que la dis- de cabal natural mitjà del Ter en els darrers cinc anys. ponibilitat d’allotjament de tots els habitatges constru- En termes anuals, es tracta d’uns 200 hm3/any de ïts pot arribar al voltant d’un milió de places. A la di- cabal transvasat, d’un total d’uns 350 hm3 de cabal ficultat de conèixer el grau d’ocupació d’aquestes natural mitjà. segones residències, s’hi afegeix la variabilitat estaci- Els factors de creixement poblacional s’inverteixen onal d’aquesta ocupació, que no solament és estiuen- en els darrers cinquanta anys. Així, entre el 1960 i el ca sinó també de caps de setmana, ponts laborals, 2008, mentre que la població total de Catalunya no setmanes santes, festes d’àmbit local, etc. 186 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009

Quadre 3 Roses: dotacions per habitant Roses 1989 2001 2008 Població de dret (habitants) 10.546 h. 13.594 h. 19.463 h. m3 totals/any 2.889.000 m3 2.719.000 m3 2.987.000 m3 Dotació l/h./dia 750 l/h./dia 420 l/h./dia 380 l/h./dia Dotació h. equiv.* 393 l/h. equiv./dia 220 l/h. equiv./dia 200 l/h. equiv./dia * Factor d’equivalència habitants a temps complet anual 1,9. Font: Idescat, Consorci de la Costa Brava i elaboració pròpia.

Quadre 4 Lloret de Mar: dotacions per habitant Lloret de Mar 2001 2008 Població de dret (habitants) 21.589 h. 37.734 h. m3 totals/any 5.247.000 m3 5.348.000 m3 Dotació l/h./dia 666 l/h./dia 388 l/h./dia Dotació h. equiv.* 365 l/h. equiv./dia 196 l/h. equiv./dia * Factor d’equivalència habitants a temps complet anual 1,82. Font: Idescat, Consorci de la Costa Brava i elaboració pròpia.

2.1 2 Abastaments en alta a la Costa Brava Anàlisi dels casos de Roses i Lloret de Mar Entenem per abastaments en alta el conjunt d’ins­ El Consorci de la Costa Brava abasta en alta gairebé tal·lacions formades per captacions, plantes de trac- tota la demanda urbana d’aigua dels municipis de tament, impulsions, dipòsits i conduccions fins als Roses i de Lloret de Mar des de fa uns anys. Per dipòsits de capçalera de cada municipi que donen això, disposem de sèries estadístiques suficient- servei a dos abastaments municipals o més. Aquests ment fiables per extreure’n alguna conclusió signi- abastaments en alta complementen en major o me- ficativa. nor mesura les captacions pròpies gestionades indivi- dualment per cada ajuntament. Aquests abastaments Si analitzem aquests dos casos, podem determinar en alta tenen, doncs, vocació supramunicipal i impli- un conjunt de característiques que són vàlides per al quen una gestió mancomunada o consorciada de les conjunt de municipis de la Costa Brava: noves captacions d’aigua i de les plantes de tracta- • Tot i el creixement urbanístic experimentat en els ment o de potabilització per a un conjunt de munici- darrers anys i l’augment de la població, la deman- pis veïns. da global d’aigua es manté estable. La gestió econòmica d’aquests serveis d’abastament • La població de dret s’ha doblat en els darrers vint en alta la fa el Consorci de la Costa Brava, que n’assu- anys. La demanda global d’aigua augmenta molt meix els costos de projecte, de construcció, d’amortit- lleugerament. zació tècnica de les instal·lacions, les despeses finan- • En els darrers vint anys, les dotacions d’aigua per ceres del finançament aliè, així com els costos que es habitant i dia s’han dividit gairebé per dos. deriven de l’explotació i el tractament de les instal· • Les dotacions per habitant i dia se situen al voltant lacions, que majoritàriament són costos energètics de 200 litres per habitant equivalent i dia, i con- derivats del transport de l’aigua i del tractament, des- tinua la tendència a la baixa. peses de personal i productes químics. Totes aquestes Monogràfic. La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística 187

despeses formen part d’un estudi de tarifes que es al nord s’abasteix de l’aqüífer del Baix Ter. L’aigua es presenta a aprovació de la Comissió de Preus de Ca- capta en pous situats a Gualta i es tracta a l’estació de talunya. Les tarifes i els preus són, doncs, aprovats pel tractament situada a Torrent, que subministra uns Consorci de la Costa Brava i facturats als serveis mu- 3 hm3/any als municipis de Palafrugell, Begur, Pals i nicipals d’aigua. En resum, el Consorci “ven” l’aigua Regencós. La gestió d’aquest abastament la fa la man- en alta als municipis, que, al seu torn, en fan la distri- comunitat d’aigües dels municipis citats des de mit- bució “en baixa” als abonats de cada servei municipal jan dècada dels setanta. d’aigua. La zona situada més al sud s’abasteix amb recursos L’aprovació final de les tarifes domiciliàries (en locals complementats amb aigües superficials del riu baixa) és competència de cada ajuntament. A la Cos- Ter. Aquestes aigües es deriven al Pasteral (terme mu- ta Brava es gestionen tres abastaments en alta dife- nicipal de la Cellera), es potabilitzen a la planta de renciats. Cada un d’aquests abastaments es va posar tractament de Montfullà (terme municipal de Besca- en marxa en un moment històric determinat i va nó), que alhora tracta les aigües de Girona, Salt i Sar- anar precedit de projectes singulars per resoldre en rià de Ter, i es transporten fins a la costa per submi- cada cas situacions i problemes distints. En conse- nistrar aigua als municipis consorciats de Santa qüència, les tarifes en alta resultants són diferents Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja en cada cas. d’Aro, Calonge i Palamós. També subministra cabals a , Cassà de la Selva, , Riudellots 2.2 i , municipis no integrats al Consorci el Abastament en alta a la Costa Brava nord subministrament dels quals es regula mitjançant un conveni específic. Aquest abastament en alta té vocació L’abastament en alta a la Costa Brava nord s’inicia clarament complementària als recursos hídrics locals. l’any 1987. Es fa amb aigües superficials de la Muga Se subministren un total de 6 hm3/any. que es transporten pel canal principal dels regants del marge esquerre de la Muga. Les aigües del riu 2.4 Muga estan regulades des de la dècada dels setanta Abastament en alta a la Costa Brava sud per l’embassament de Boadella, que té una capacitat màxima de 62 hm3. La finalitat principal d’aquest em­ L’abastament en alta a la Costa Brava sud s’inicia l’any bassament és regular els cabals per al reg agrícola, al 2000 després de la construcció de la planta potabilit- qual es destinen una mitjana de 25 hm3 per any. Tam- zadora situada a Tordera per tractar el ferro i el man- bé garanteix el subministrament d’aigua a ganès presents a l’aqüífer de la Tordera, que afecta les (4 hm3/any). captacions dels municipis de Lloret de Mar i Tossa de La planta de tractament de les aigües està situada Mar. El municipi de Blanes, que també té captacions a Empuriabrava i subministra uns 5 hm3/any a Roses, subterrànies a la Tordera, té les seves pròpies instal· Castelló d’Empúries, Cadaqués i Llançà. També sub- lacions de tractament. Aquest aqüífer abasteix també ministra eventualment aigua a Palau-saverdera, Pau i bona part dels municipis del Maresme nord, així com . indústries significatives del tèxtil de la zona i els camps de conreu de la Baixa Tordera. L’estrès hídric 2.3 d’aquest aqüífer es manifesta clarament a inicis de Abastament en alta a la Costa Brava centre l’any 2000, de manera que l’Agència Catalana de l’Aigua opta per la construcció de la primera dessali- L’abastament en alta a la Costa Brava centre té dues nitzadora de Catalunya, la ITAM (Instal·lació de zones diferenciades funcionalment. La situada més Tractament d’Aigua Marina) que des de l’any 2003 188 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009

subministra un total de 10 hm3 per als abastaments b. L’oferta d’aigua per a l’abastament es determina de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i altres muni- de manera exògena. Els factors geogràfics de lo- cipis del Maresme nord. L’abastament en alta gestio- calització de l’aigua, de la ciutat, del clima i de la nat pel Consorci subministra 6 hm3/any als munici- pluviometria són determinants. pis de Tossa de Mar i Lloret de Mar. c. Les actuacions de les administracions estatal i autonòmica també són determinants. La quantia de les subvencions i ajudes públiques no estan 3 reglades amb precisió i comporten factors de Política tarifària dels abastaments en alta discrecionalitat i d’oportunitat notables. d. L’oferta pública i col·lectiva per l’abducció, la La legislació local espanyola estableix que els ingres- regulació i l’emmagatzematge de l’aigua és més sos per la prestació de serveis han d’igualar els costos eficient. No és possible l’abastament individual d’aquests serveis. La Directiva marc de l’aigua es ma- en una ciutat. nifesta en el mateix sentit i, a més, incorpora els cos- e. Les variacions estacionals en la demanda i l’ofer- tos mediambientals i les externalitats negatives. Però, ta sovint són de signe contrari. La demanda més quin és l’àmbit d’aplicació dels costos i dels ingressos gran d’aigua coincideix amb l’època estiuenca de de les tarifes de l’aigua? Com es determinen certs cos­ poques pluges, sobretot en les zones del litoral tos d’inversió? Les subvencions públiques s’han de mediterrani. tenir en compte per determinar els costos reals? Com f. L’oferta d’aigua potable (l’abastament domicilia- es calculen els costos ambientals? Poden contribuir ri) és un monopoli natural en cada terme muni- les tarifes a fer una gestió més eficient i sostenible de cipal i les tarifes i els preus són diferents en cada la política de l’aigua? Com es determinen i amb quins municipi. criteris es repercuteixen els costos de les grans infra- g. En general, els municipis fan una gestió més estructures hidràuliques entre els diferents usos, eficient dels recursos hidràulics que les adminis- agrícoles, industrials i urbans? Els preus de l’aigua tracions amb més competències en territori i en han de tenir en compte una política redistributiva de altres àmbits. El principi de subsidiarietat apor- les rendes familiars? Han de tenir en compte les cir- ta més eficiència. cumstàncies personals de cada usuari? Si l’aigua és un bé econòmic com tots els altres, Des de la perspectiva de la demanda, el ciutadà, l’aplicació dels criteris d’una economia de mercat com a consumidor o abonat al servei, ha de fer que la semblaria raonable. Segons els postulats de l’econo- demanda d’aigua s’ajusti als factors convencionals de mia neoclàssica, el preu es determina quan l’ingrés la demanda: marginal iguala el cost marginal, és a dir, quan l’in- a. Preu final del producte, incloses totes les distor- grés percebut per la producció de l’últim metre cúbic sions provocades pels recàrrecs fiscals. d’aigua iguala el cost de produir aquest darrer metre b. Preu dels productes substitutius i complemen- cúbic. taris (aigües envasades, productes anticalcaris, El mercat de l’aigua per a l’abastament municipal filtres domèstics, etc.). és, però, molt especial, per diverses raons: c. Nivell de renda. a. En principi, la competència plena pel proveïment d. Altres preferències i actituds del consumidor. d’aigua potable és municipal. La gestió dels re- cursos hídrics a Catalunya depèn, però, de l’Agèn- La percepció social de l’aigua com a producte de cia Catalana de l’Aigua i, en general, a Espanya, primera necessitat, derivada del seu caràcter impres- dels organismes de conca. cindible en la vida domèstica i en l’activitat econòmi- Monogràfic. La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística 189

ca de les àrees urbanes, tant pel que fa al sector in- cas de sobreexplotació per recàrrega natural insuficient dustrial com al sector de serveis, requereix una o per extracció excessiva. consi­deració especial. Aquest caràcter imprescindible Aquesta subtil frontera està marcada per la pluvio- de l’aigua potser explica que sovint s’exigeixi, en la metria de l’any anterior i per la pluviometria esperada mesura en què sigui possible, com a servei públic i de l’any en curs. La previsió de la demanda d’aigua gratuït, i que hi hagi postulats a favor d’un “dret” a està molt influïda en el dia a dia per les temperatures l’aigua. La realitat social més propera en el nostre extremes i determina el nivell òptim d’explotació dels con­text socioeconòmic i el sentit comú més elemen- recursos propis municipals i els complementaris pro- tal evidencia que un ús més racional, eficient i sos- cedents de l’abastament en alta. En aquests casos, tenible de l’aigua potable no és incompatible amb sembla que una estructura binomial de la tarifa d’aigua una política tarifària similar a altres béns econòmics en alta és la més adequada per a la bona gestió con- de primera necessitat. junta dels recursos globals. La part fixa –anomenada En aquest context imprecís i canviant, el cert és que, drets per dotació– determina els cabals punta màxims ara per ara, les tarifes d’aigua en alta han de cobrir diaris que es contracten. Els ingressos globals i totals totes les despeses d’explotació de les captacions, del corresponents a aquestes quotes fixes han d’igualar tractament de potabilització i de la impulsió fins als els costos fixos globals del servei en alta. La part varia­ dipòsits municipals. Aquestes tarifes també inclouen ble és a tant per metre cúbic consumit i s’ha convingut la recuperació dels costos d’inversió i de les despeses que es correspongui amb els costos variables de cada financeres en la part no subvencionada per l’Adminis- metre cúbic. Sembla òbvia la semblança amb l’estruc- tració hidràulica, que, per regla general, ha estat del tura de les tarifes elèctriques, sobretot pel que fa a la 50% dels costos totals de la inversió executada, tal com potència, que es factura segons el total de potència preveu la legislació hidràulica catalana. contractada amb independència del consum real de Es planteja una primera elecció a l’hora de deter- quilowatts en un període determinat. minar l’estructura tarifària més adequada a cada abas- Una sàvia combinació de recursos propis munici- tament en alta de la Costa Brava. Serà especialment pals i recursos complementaris en alta ha de pretendre rellevant en els casos en què l’abastament en alta és maximitzar dos objectius: clarament complementari, en major o menor grau, a. mantenir reserves d’aigua pròpia de qualitat per d’altres recursos hidràulics de titularitat i gestió mu- atendre fonamentalment les demandes punta, i nicipal. b. minimitzar els costos del servei de l’abastament En aquests casos, l’estructura tarifària i els preus municipal. resultants haurien de contribuir a fer una bona gestió dels recursos globals, és a dir, els externs (alta) i els Probablement, el model tarifari en alta implantat propis de cada municipi amb l’objectiu d’assegurar des de fa més de quinze anys per a l’abastament a la aigua de bona qualitat i en quantitat suficient en tot Costa Brava centre sigui un model millorable formal- moment, especialment en èpoques d’estiu, tenint pre- ment per la via de l’aplicació mimètica d’altres models sent també la necessitat de preservar els recursos a globals aparentment menys complexos. Seria més llarg termini. El dilema entre l’opció de recursos mu- fàcil si tota l’aigua subministrada fos d’una única pro- nicipals propis enfront de recursos externs comple- vinença (tot de dessaladora, tot de transvasament del mentaris (aigua en alta) s’aguditza si es té present que Roine, etc.) o bé si l’objectiu fos que tota l’aigua tin­ els recursos locals propis són més econòmics (menys gués un mateix preu per a l’usuari final amb indepen- costosos), atesa la menor inversió que requereixen i dència del municipi en què es consumís. Però la dita la seva proximitat, però alhora són insuficients per castellana lo mejor es enemigo de lo bueno és perfecta- atendre tota la demanda i sobretot són més fràgils en ment vàlida per a l’economia del desenvolupament 190 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009

local. En anglès també es contraposen les best practices 4 i les second best institucions. El principi de subsidiarie- tat es revela aquí també com a principi eficaç, en la La reutilització d’aigües a la Costa Brava mesura en què té en compte les capacitats que hi ha a escala local. L’any 1985, el Consorci de la Costa Brava va organit- En qualsevol cas, l’experiència dels darrers anys i zar les Primeres Jornades Tècniques sobre Reuti­ la realitat viscuda l’any passat, durant la vigència dels lització d’Aigües Depurades a Castell-Platja d’Aro. decrets de sequera, ha demostrat la bondat del model L’aprofitament­ de les aigües depurades en les ja aplicat, ja que malgrat el creixement urbanístic i po- nombroses estacions depuradores d’aigües residuals blacional dels darrers anys i la situació de sequera no en funcionament tenia un interès estratègic per a la hi ha hagut cap risc fonamentat de crisi greu del sis- Costa Brava. S’intuïa que calia aprofitar cada metre tema d’abastament a la Costa Brava, més enllà de les cúbic d’aigua, sobretot tenint en compte que els pro- incomoditats provocades a l’usuari final derivades de blemes per a l’abastament de tots els municipis con- les limitacions de determinats usos de l’aigua a quasi sorciats augmentaven. La sobreexplotació, l’esgota- tot el territori català. És a dir, l’èxit del sistema és haver ment i la contaminació salina dels aqüífers costaners assegurat aigua de molt bona qualitat per a tota la eren fenòmens evidents. D’altra banda, augmentava població urbana abastida a uns costos i preus d’aigua la demanda d’aigua urbana per a usos no potables, raonables, que, al mateix temps, han permès recupe- sobretot per al reg de zones verdes i dels primers rar els aqüífers locals que actuen com a grans dipòsits camps de golf. Disposàvem de bons tractaments per de reserves. a les aigües residuals i també dels tractaments addi- D’altra banda, convé recordar que les tarifes dels cionals per produir aigua sense riscos sanitaris per abastaments en alta no determinen l’estructura de les a usos no potables, que permetien fer una gestió tarifes i dels preus finals de l’aigua a l’usuari final, ja més eficient dels recursos hidràulics. Fruit d’aquest que és competència de cada un dels ajuntaments de- conjunt de circumstàncies locals, d’una voluntat terminar l’estructura tarifària pròpia amb la fixació política compartida i de bones dosis d’entusiasme i dels preus per quotes de servei, escala de progressivi- de voluntarisme no exempt d’un punt d’atreviment tat en funció dels volums mensuals consumits, dife- temperats pel bon assessorament del professor Ra- renciació de preus per a determinats usos domèstics fael Mujeriego i de l’eminent professor Takashi Asa- i/o industrials, i circumstàncies personals de renda i no, la reutilització d’aigües a la Costa Brava va co- tipus de família per a cada abonat domèstic. mençar l’any 1989 amb el reg del camp de golf de En general, totes les tarifes d’aigua municipals, a nova creació del Mas Nou al municipi de Castell- través dels preus, s’adrecen a incentivar l’estalvi de Platja d’Aro. l’aigua i a penalitzar el consum excessiu. Aquesta és La reutilització d’aigües a la Costa Brava s’ha fet pas la finalitat de les tarifes de tipus progressiu: com a pas, metre cúbic a metre cúbic, projecte a projecte, més metres cúbics es consumeixen en un període tractant cada usuari individualment, promovent els determinat, més puja el preu per metre cúbic. L’apli- usos urbans i ajudant a constituir comunitats de re- cació d’aquest tipus de tarifa progressiva ha estat gants per als casos de reg agrícola, assessorant quan molt preconitzada darrerament i gaudeix de bona feia falta i demanant assessorament extern quan calia. acceptació social. La paradoxa és que no es proposa Hem creat complicitats municipals i ens hem enco- per a altres béns econòmics, tant o més escassos, no manat de l’entusiasme de bons tècnics municipals i renovables i finits, com poden ser els combustibles de pagesos i regants il·lustrats i savis. Hem estat pio- fòssils. Certament, l’aigua és un producte molt es- ners en aquest tema amb totes les virtuts i els defectes pecial! dels capdavanters. Monogràfic. La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística 191

Gràfic 2 Evolució de la reutilització d’aigua a la Costa Brava 7.000.000

6.000.000

5.000.000

3 4.000.000

olum m 3.000.000 V

2.000.000

1.000.000

0 1991 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2001 2000 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Any

Font: Consorci de la Costa Brava.

Gràfic 3 i places, i es contribueix al manteniment de zones hu­ Distribució de l’aigua regenerada produïda l’any 2008 mides al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà. segons els usos als quals ha estat destinada Els diferents usos de l’aigua regenerada també reque- Reg camps de golf Recàrrega aqüífers i jardineria reixen qualitats fisicoquímiques i sanitàries diferents. 34% 19% Això permet aprofitar els nutrients derivats del nitrogen i del fòsfor presents en les aigües depurades, que s’uti- litzen com a adob en el cas de les aigües regenerades Reg agrícola 12% destinades al reg agrícola o de zones verdes. Així, doncs, quan reciclem l’aigua depurada també reciclem els nu- trients i estalviem adobs i emissions de CO . Usos interns i urbans 2 no potables Sense cap mena de dubte, la reutilització planifica- 3% da de l’aigua ha permès millorar el cicle de l’aigua, ha Usos ambientals 32% estalviat despesa energètica, n’ha assegurat l’aplicació amb independència dels factors climàtics i ha contri- buït a estalviar aigua potable a la Costa Brava, tot ate- Actualment, estem reutilitzant uns 6 hm3/any d’ai- nent demandes que no requereixen els estàndards de gües depurades en el conjunt de la Costa Brava d’un l’aigua potable. total d’uns 35 hm3/any d’aigües residuals depurades. Pràcticament totes les estacions depuradores d’aigües 5 residuals disposen de tractaments terciaris per fer pos- sible la reutilització d’una part de les aigües depurades. Una contribució a la sostenibilitat Amb les aigües regenerades es reguen camps de golf (tots els de la Costa Brava), jardins públics, zones ver- La sostenibilitat ha esdevingut un concepte clau en la des, vinyes i camps de conreu, es recarreguen aqüífers, gestió dels recursos naturals en el segle x x i . Quan es restauren ecosistemes aquàtics, es netegen carrers apliquem aquest concepte a la gestió del cicle de 192 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009

Quadre 5 Consums totals d’energia segons procedència Font d’aigua potable Rang de consum energètic (kWh/m3) Aigua superficial - transport a distàncies curtes (<10 km) 0,0002 - 0,37 Aigua superficial - transport a distàncies llargues (>10 km) 0,15 - 1,74 Aigua subterrània - aqüífers locals 0,37 - 0,75 Aigua subterrània - aqüífers llunyans 0,60 - 1,32 Dessalinització (inclou distribució) 4,94 - 5,41 Fonts: L. Sala i M. Serra (CCB).

Quadre 6 Consums d’energia en tractaments de les aigües residuals Tipus d’EDAR Rang de consum energètic (kWh/m3) Fangs activats convencionals 0,43 - 1,09 Aeració prolongada 0,49 - 1,01 Llacunatge convencional 0,05 Fonts: L. Sala i M. Serra (CCB).

Quadre 7 Consums d’energia en la gestió dels tractaments de regeneració d’aigua Tipus d’instal·lació de regeneració Rang de consum energètic (kWh/m3) Aiguamolls artificials 0,00 Desinfecció (clor o UV) 0,0001 - 0,16 Filtració (filtres) + desinfecció (UV + clor) 0,18 Filtració directa (filtres tancats multicapa) + desinfecció (UV + clor) 0,50 - 1,21 Coagulació, floculació, sedimentació, filtració i desinfecció (UV + clor) 0,20 - 0,63 Fonts: L. Sala i M. Serra (CCB).

l’aigua, es tracta d’utilitzar els recursos de manera que Els càlculs sobre els consums energètics es van fer no quedin compromesos pel futur i de minimitzar els amb dades provinents tant de les instal·lacions de efectes que es puguin produir a causa de l’emis­sió de captació i de tractament, com de les estacions de de- gasos que augmenten l’efecte hivernacle. puració del Consorci de la Costa Brava (L. Sala, En la gestió de l’abastament urbà, s’ha demostrat 2004). que les principals càrregues ambientals es deuen al Com es veu en aquestes dades de consum energè- consum d’energia (E. Friedrich, 2002). Així, l’avaluació tic en els diferents processos de tractament de les de la sostenibilitat en la gestió de l’aigua per compa- aigües urbanes, per obtenir una millor gestió soste- ració dels diferents consums energètics és una eina nible s’han de minimitzar els recursos d’aigua que prou eficaç. L’ús d’aquest indicador té diversos avan- comporten un cost energètic més gran. Precisament, tatges: en els casos en què la producció d’aigua potable té un • És un indicador de comparació perfectament ob- cost energètic mol elevat (casos de dessalinització o jectiu. de transport per impulsió a grans distàncies), la re- • És independent dels preus de l’energia, de tarifes, generació i la reutilització posterior de les aigües re- d’impostos i de subvencions. siduals depurades poden contribuir a assolir un grau • És aplicable a qualsevol tecnologia. de sostenibilitat més elevat en la gestió hidràulica. • És universal. Amb la reutilització de les aigües depurades es poden Monogràfic. La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística 193

Gràfic 4 en alta amb l’explotació racional i sostenible dels Consums d’energia segons abastaments en alta recursos hidràulics locals. 5 4,77 e. Les tarifes d’aigua potable han de contribuir a 4,5 gestionar de manera sostenible els recursos hi-

3 4 dràulics locals i els recursos hidràulics externs. 3,5 f. La reutilització planificada de les aigües residuals 3 depurades és un element clau en la gestió inte- 2,5 grada dels recursos hidràulics i contribueix a l’aug- 2 ment net dels recursos hidràulics disponibles. 1,5

onsum energètic, kWh/m g. El progrés experimentat gràcies a les noves tecno- C 1 0,57 logies de tractament de les aigües residuals permet 0,5 0,17 0,15 obtenir aigua d’excel·lent qualitat per a usos no 0 Zona nord Zona centre Zona sud Zona sud potables amb uns costos energètics raonables.­ (embassament (embassament El (extracció (Dessalinitzadora Boadella-transport Pasteral-transport pous aqüifer Blanes) h. La reutilització de les aigües és altament compe- per gravetat) per gravetat) baixa Tordera) titiva quan els tractaments terciaris s’adeqüen a Origen de l’aigua l’ús al qual es destinaran les aigües regenerades. i. La reutilització de les aigües residuals depurades també té externalitats positives pel que fa a la re- aconseguir estalvis energètics importants, en la me- ducció i l’aplicació correcta dels nutrients neces- sura en què eviten transvasaments a gran escala i/o saris per als conreus agrícoles. Aquestes externa- la producció d’aigua potable per dessalinització d’ai- litats positives es poden mesurar i quantificar. gua de mar.

7 6 Agraïments Conclusions L’autor agraeix molt especialment a Anna Serra i Pi- L’experiència del Consorci de la Costa Brava en la ges­ camal els seus crítics i valuosos comentaris per a tió integral de l’aigua en aquesta zona turística per- l’elaboració d’aquest text. met formular les conclusions següents: a. Les taxes de creixement de la població a la Costa 8 Brava són molt superiors a les taxes de creixe- ment de la població del conjunt de Catalunya en Bibliografia els darrers cinquanta anys. b. Aquestes taxes de creixement poblacionals a la Ag è n c i a Ca t a l a n a d e l’Ai g u a (2008). L’aigua a Cata- Costa Brava també són més elevades que les taxes lunya. Diagnosi i propostes d’actuació. de creixement de la demanda d’aigua potable. c. Les dotacions d’aigua per habitant i dia a la Cos- Ar r o j o , P.; Ma r t í n e z , J. (1998). El Agua a Debate ta Brava disminueixen de manera significativa desde la Universidad. Simposi, Universidad de Zara- en els darrers vint anys i se situen al voltant dels goza. 200 litres per habitant i dia l’any 2008. d. La millor gestió dels recursos hidràulics és la que As a n o , T. (2006). Water reuse. Issues, Technologies, and fa compatible les aportacions dels abastaments Applications. McGraw-Hill. 194 Nota d’economia 93-94. 1r i 2n quadrimestres 2009

Ba r b a z a , Y. (1988). El paisatge humà de la Costa Brava. Fr i e d r i c h , E. (2002). “Life-cycle assessment as an Edicions 62. environmental management tool in the production of potable water”. Water, Science & Technology. Vol. 46, Ba l l , P. (2007). H2O Una biografía del agua. Turner núm. 9. Publicaciones i FCE. Mu j e r i e g o , R. (ed.) (1990). Manual práctico de riego CADS (2006). “Directiva marc de l’aigua de la Unió con agua residual municipal regenerada. Universitat Europea”. Papers de Sostenibilitat. Núm. 11. Politècnica de Catalunya.

Ce n t r e d’Es t u d i s d e l’Ai g u a (1991). La sequera de Ni e t o , C.; Se r r a , M.; Sa l a , L. (2001). L’estalvi d’aigua 1988/89 a les conques del Pirineu oriental i els efectes en a la Costa Brava derivat de la reutilització i regeneració el subministrament d’aigua a Barcelona i l’entorn metro- de l’aigua. ICAEN. polità. SGAB. Pa v ó n , D. (2008). Gran obra hidràulica i territori a les Cà t e d r a Agbar (2006). L’aigua a Catalunya. Una conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980). Institut perspectiva per als ciutadans. UPC-AGBAR. d’Estudis Empordanesos.

Es t e v a n , A.; Na r e d o , J.M. (2004). Ideas y propuestas Pe r d i g ó i So l à , J. (2003). El servei públic d’abastament para una nueva política del agua en España. Bakeaz. d’aigua. FMC. Colección Nueva Cultura del Agua. Si mp o s i Th e Wa t e r Ec o n o m y (1993). SGAB. Ge n í s , N. (1987). L’aigua a la badia de Roses. Consorci de la Costa Brava. Sa l a , L.; Se r r a , M. (2004). “Towards sustainability in water recycling”. Water, Science & Technology. Vol. 50, Fr a g u e l l , R.M. (1994). Turisme residencial i territori (La núm. 2. segona residència a la regió de Girona). L’Eix Editorial.