El Castell Vol BOMBERS 112 RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES Ser-Hi Present
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Acta De La Sessió Ordinària De L'ajuntament Ple Celebrada En
ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT PLE CELEBRADA EN DATA TRENTA DE GENER DE DOS MIL CATORZE. A Forallac, trenta de gener de dos mil catorze. Essent les 21:05 hores es reuneix a la sala de sessions de l’ajuntament, el Ple de la corporació sota la presidència de l’alcalde Josep Sala Leal, amb l’assistència dels regidors: Marta Chicot Salgas, Santiago Muní Maureta, Jaime Teixidor Casas, Narcís Oriol Regencós, Salvi Ribas Font i Núria Lagraña Font assistits per la secretària de la corporació Carmen Bosch Guix, a l’objecte de celebrar sessió pública ordinària de primera convocatòria. Excusa l’absència el regidor Josep Antoni Masuet Pagès. No l’excusa la regidora Rosa Figueras Pibernat. 1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA DE DATA 24 D’OCTUBRE I EXTRAORDINÀRIA DE DATA 12 DE DESEMBRE, DE 2013.- S’aproven per unanimitat. S’incorpora a la sessió la regidora Rosa Figueras Pibernat. 2.- APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DELS RESIDUS DE FORALLAC.- Llegida per la secretària la part resolutiva, es sotmet a aprovació la següent proposta: «Vist l’avantprojecte de Reglament regulador dels residus de Forallac. Atès que els ens locals tenen la facultat reglamentària i en conseqüència poden dictar ordenances i reglament, de conformitat amb l’article 8 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Atès que l’aprovació dels reglaments municipals és una competència atribuïda al Ple de la corporació, de conformitat amb l’article 22.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i article 52.2 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. -
Els Jaciments Arqueològics Del Quermany Gros I Petit (Pals-Regencós)
Estudis del Baix Empordà. INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Ed.). Sant Feliu de Guíxols, 2015. Núm. 34, p. 153 a 201. ISSN: 1130-8524 ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL QUERMANY GROS I PETIT (PALS-REGENCÓS) Per Xavier Rocas (a) i Carles Roqué (b) (a) Terracotta Museu de Ceràmica, la Bisbal d’Empordà · [email protected] (b) Facultat de Ciències, Universitat de Girona · [email protected] RESUM: ABSTRACT : L’article fa una revisió de les restes This article revisits of the archaeological arqueològiques de diverses èpoques que remains dating from various ages located on es localitzen als turons del Quermany the hills of Quermany Gros and Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i Petit (Pals and Regencós municipal areas). de Regencós). Al Quermany Gros hi ha Findings from Quermany Gros indicate restes que indiquen la freqüentació de that the area has been frequented since the l’indret des del neolític. Al Quermany Petit Neolithic period. An undocumented way es localitza una estació inèdita d’època station from the time of the Roman Republic romana republicana, així com nombrosos was discovered at Quermany Petit, as well vestigis de pedreres, probablement as numerous remains of quarries, probably medievals. dating from the mediaeval period. PARAULES CLAU: KEYWORDS : Època romana, neolític, Pals, pedreres Roman era, Neolithic, Pals, medieval quar- medievals, Quermany Gros, Quermany ries, Quermany Gros, Quermany Petit, Re- Petit, Regencós. gencós. Recepció: 11/05/2015 · Acceptació:10/06/2015 1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA A l’extrem nord del corredor de Palafrugell, entre els pobles de Pals i Regencós, s’alça el Quermany, un pujol de poca elevació situat a ponent de les muntanyes de Begur. -
L'article Salat a La Toponímia De La Costa Brava
ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU. -
RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha. -
Regencos-DUPROCIM 2
512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2 -
AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ
AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ ORDINÀRIA 1 de febrer de 2011 ASSISTENTS: REGIDORS ELECTES: Sr. Josep Puig Ribas Sr. Jordi Molinas Cufi Sr. Carles Cruset Pujol Sra. Núria Cruset Pujol Sr. Miquel Cruset Martí Secretària Sra. Dolors Adroher Alabau. Serra de Daró, a u de febrer de dos mil onze A la Sala de Sessions de la Casa de la Vila, i sota la Presidència de l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Puig Ribas, es reuneix la totalitat dels membres que composen la Corporació Municipal, per a celebrar sessió ordinària convocada per l’Il.lim. Sr. Alcalde d’acord amb allò que estableix l’article 46.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 95.b de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Essent les deu del vespre , i enregistrant-se l’assistència de quòrum suficient segons allò que estableix l’art. 46.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’art. 95.c. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la Presidència obre la sessió per tractar els punts que figuren en l’Ordre del Dia: PRIMER.- APROVACIÓ SESSIONS ANTERIORS No havent-se trobat anomalia en l’acta de la sessió ordinària del dia 15 de desembre de 2010, i l’extreordinària del dia 29 de desembre de 2010, queden aprovades SEGON.- DONAR COMPTA DELS DECRETS ALCALDIA El Sr. -
Inundaciotis I Societat Al Baix
Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina. -
Girona Ter Tordera - Spain
450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! -
L'empordà Medieval
L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui. -
El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines
Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi. -
Hoja De Inscripcion Open Girona Btt Kids 2019
1 de 3 HOJA DE INSCRIPCION OPEN GIRONA BTT KIDS 2019 - QUART Fecha de celebración : 19/05/19 Dor Apellido,Nombre Categ UCI-ID Pais Equipo ------------------------------------------------------------------------------------------- 1 PERICAS CAPDEVILA , ADRIÀ INF-1 77751302 ESP JUFRE VIC-ETB 2 FARRERO JUSCAFRESCA , PAU INF-2 41669218 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 3 ARTEMAN CASTAÑER , PAU INF-2 10084268833 ESP TEAM ARTSPORT-CROMOLYBIKE 4 CHILLARON CASTELLANOS , IKER INF-2 0050426000 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 5 POLVILLO BASSO , DAVID INF-1 41716883 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 6 FARRÉS RICART , ALEIX INF-1 10041046845 ESP FANATIK VIC CLUB 7 RIGALL FORES , ELOI INF-2 10084268934 ESP TEAM ARTSPORT-CROMOLYBIKE 8 BARROSO TORRES , ALEIX INF-1 41628066 ESP PALAFRUGELL. CLUB CICLIST 9 OLVERA REYES , LUCAS INF-1 41628246 ESP PALAFRUGELL. CLUB CICLIST 10 COLOM ECHEGOYEN , IU INF-2 41654805 ESP VILAJUÏGA CLUB CICLISTA 11 CASANOVAS COLL , ALEIX INF-1 77750331 ESP JUFRE VIC-ETB 12 DOMENECH GRAU , ORIOL INF-2 10089725485 ESP LLORET CLUB PENYA CICLIST 13 MARTELL SANCHEZ , MARC INF-1 10076112446 ESP LLORET CLUB PENYA CICLIST 15 PARALS MARQUES , ORIOL INF-2 41628542 ESP BAIX TER-JODOFI 17 FONT PEREZ , ARNAU INF-2 10040753320 ESP BICIOCASION BARCELONA-OPE 20 AGUSTI SOLE , MARC INF-2 23895891 ESP BICIOCASION BARCELONA-OPE 21 CERCUNS ESCORIHUELA, , LAIA FIN-2 47958325 ESP JUFRE VIC-ETB 22 MARTI OLLER , VALENTI INF-1 41667987 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 24 PELLICER BINEFA , ANIOL INF-1 0061230009 ESP BAIX TER-JODOFI 27 VILADELBOSCH HINOJO , ALEIX INF-1 48042298 ESP SACALM-EXPRES. CLUB CICLI 28 VENEGAS RAMOS , MARC INF-2 46949770 ESP AMUNT CLUB CICLISTA 29 COLLELL VALLELADO , MARC INF-2 49364294 ESP JUFRE VIC-ETB 32 AGUILERA CANO , MOISES INF-2 42369223 ESP NAVARCLES. -
La Costa Brava: La Gestió Integral De L'aigua En Zona Turística
Monogràfic 183 La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística Manel Serra i Pardàs Consorci de la Costa Brava bitants de les comarques de Girona i Barcelona en els 1 darrers cinquanta anys. Introducció 1.1 Entenem com a Costa Brava la zona litoral de les co- Recursos hídrics marques gironines, des del municipi de Portbou, fron terer amb França, fins al municipi de Blanes, Des del punt de vista hidrogràfic, la zona litoral de la darrer municipi de la Costa Brava abans d’arribar al Costa Brava forma part del tram final de diferents con- Maresme. En termes geogràfics, aquesta àrea va des ques hidrogràfiques. Les més rellevants són la conca dels Pirineus fins al riu Tordera, passant pel cap de de la Muga, la del Fluvià, la del Ter i la de la Tordera, Creus, la plana i els aiguamolls de l’Empordà, amb separades per petites subconques de rieres i torrente- la Muga i el Fluvià, la badia de Roses, el massís del res mediterrànies que han originat bona part de les Mont grí, els aiguamolls del Baix Ter, el cap de Begur, cales i platges més belles de tota la costa catalana. el massís de les Gavarres, l’Ardenya i Cadiretes fins a Així, podem descriure les conques de les rieres de la Selva marítima i la Baixa Tordera. Aquesta zona li- Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués toral està formada per vint-i-set municipis, que s’inte- abans d’arribar a la conca de la Muga i del Fluvià.