DOCSLIB.ORG

Els Jaciments Arqueològics Del Quermany Gros I Petit (Pals-Regencós)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Els Jaciments Arqueològics Del Quermany Gros I Petit (Pals-Regencós) Estudis del Baix Empordà. INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Ed.). Sant Feliu de Guíxols, 2015. Núm. 34, p. 153 a 201. ISSN: 1130-8524 ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL QUERMANY GROS I PETIT (PALS-REGENCÓS) Per Xavier Rocas (a) i Carles Roqué (b) (a) Terracotta Museu de Ceràmica, la Bisbal d’Empordà · [email protected] (b) Facultat de Ciències, Universitat de Girona · [email protected] RESUM: ABSTRACT : L’article fa una revisió de les restes This article revisits of the archaeological arqueològiques de diverses èpoques que remains dating from various ages located on es localitzen als turons del Quermany the hills of Quermany Gros and Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i Petit (Pals and Regencós municipal areas). de Regencós). Al Quermany Gros hi ha Findings from Quermany Gros indicate restes que indiquen la freqüentació de that the area has been frequented since the l’indret des del neolític. Al Quermany Petit Neolithic period. An undocumented way es localitza una estació inèdita d’època station from the time of the Roman Republic romana republicana, així com nombrosos was discovered at Quermany Petit, as well vestigis de pedreres, probablement as numerous remains of quarries, probably medievals. dating from the mediaeval period. PARAULES CLAU: KEYWORDS : Època romana, neolític, Pals, pedreres Roman era, Neolithic, Pals, medieval quar- medievals, Quermany Gros, Quermany ries, Quermany Gros, Quermany Petit, Re- Petit, Regencós. gencós. Recepció: 11/05/2015 · Acceptació:10/06/2015 1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA A l’extrem nord del corredor de Palafrugell, entre els pobles de Pals i Regencós, s’alça el Quermany, un pujol de poca elevació situat a ponent de les muntanyes de Begur. El Quermany pròpiament dit és la més gran de tres muntanyes que es disposen arrenglerades 153 XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ de sud-est a nord-oest, i que són progressivament més baixes en aquest sentit: el Quermany Gros (221 m), el Quermany Petit (114 m) i el turó del Pedró de Pals (53 m). Els Quermanys -terme que s’utilitza en aquest estudi per referir-se conjuntament al Quermany Gros i Petit- constitueixen, geogràficament, un apèndix de les muntanyes de Begur que s’endinsa en la plana del Baix Ter (Fig. 1). Tot i les seves altituds modestes, els tres cims són emplaçaments privilegiats des dels quals es domina vi- sualment una gran extensió de territori. La seva posició Fig. 1. Situació geogràfica dels Quermanys. estratègica permet controlar qualsevol moviment a la plana del Baix Ter i al corredor de Pala- frugell. Això, junt amb algunes llegendes locals i notícies de diver- ses troballes de materials antics, ha fet sospitar a nombrosos histo- riadors que als Quermanys s’hi podien localitzar importants restes arqueològiques, extrem, que com es detallarà més endavant, mai ha estat confirmat ni desmentit de manera concloent. Avui dia, els Quermanys continuen essent un lloc quasi desconegut, envoltat d’un vel de misteri profundament arrelat a la memòria col·lectiva dels que hi viuen a prop. El 1995, l’Oficina d’Onomàstica (OdO) de l’Institut d’Estudis Ca- talans (IEC) va recomanar la grafia Quermany per escriure el nom d’aquesta muntanya, per tal d’unificar les diferents formes amb què apareix a la cartografia i altres documents a causa de la situació de divergència que fins llavors hi havia en les solucions gràfiques de l’ús social i bibliogràfic (VVAA, 1996, p. 164). Certament, el nom es troba documentat amb grafies diverses: Caramany als. Contestí (1352), la muntanya den Caramany, Caramany (1602), lloch anome- nat Caremany (1734), Cremany Gros, Cremany Petit (1818), Carmany 154 ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL QUERMANY... (PALS-REGENCÓS) (1823), territori anomenat Cramany (1831) (Corredor, 2008, p. 156- 157). Val a dir que la gent de Pals, i la dels pobles veïns pronuncien el topònim com a Cramany; la no-admissió d’aquest mot per l’IEC com a forma correcta per designar aquest turó ha generat certa polèmica, en entendre alguns autors que representa una distorsió fonètica que no respecta la pronúncia local tradicional, i que, a més, es troba registrat com a tal al DCVB. (Corredor, 1992, p. 237 i 240). 2. EMMARCAMENT GEOLÒGIC Els Quermanys es localitzen sobre roques sedimentàries del cenozoic, concretament sobre gresos arcòsics (Fig. 2). Pallí (1972) situa aquests materials dins de la Formació Bracons, del lutecià su- perior, i així han estat descrits en diversos treballs posteriors (Roqué & Pallí, 1991a; Rocas et al., 2002). Actualment, però, es considera que pertanyen de la Formació Folgueroles (Losantos et al., 2000), que data del bartonià inferior. Roqué & Pallí (1991a) diferencien tres parts en aquests gresos, totes presents als Quermanys (Pallí & Roqué, 1992): 1) una unitat inferior de gresos arcòsics de gra gros, amb intercalacions esporàdiques de capes de conglomerats amb còdols de quars i de lidita; 2) un nivell de gresos massius de gra fi a mitjà, arcòsics, rics en glauconita; i 3) un nivell superior de gresos arcòsics amb nivells de microconglomerats, idèntics als de la unitat inferior, amb estratificació encreuada i bioturbacions. El gruix total de les tres unitats supera els 100 m. En l’aspecte petrològic, es tracta de roques detrítiques, de color ocre a blanquinós, a vegades verdoses o violàcies, molt poroses i força lleugeres (densitat 2,27 g/cm3). Estan formades per clastos de sorra de mida mitjana a grossa (0,5 a 2 mm de diàmetre), constitu- ïts essencialment per quars (45% a 50%), feldspat alterat (45% a 50%), silexita negra (<2%) i òxids de ferro (<2%). Alguns nivells són extraordinàriament rics en glauconita. Hi destaca l’absència de matriu pelítica i de carbonats. A escala d’aflorament solen tenir un aspecte força massiu i estan quartejades per un sistema de diàclasis de tendència paral·lelepipèdica; això, junt amb la marcada alteració superficial que presenten, fa que tinguin una certa semblança amb les roques granítiques. Localment s’observen nivells d’espessor mè- trica amb una evident estratificació encreuada de tipus duna, així com marques d’activitat d’organismes al sostre i base de les capes. 155 XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ Una característica pròpia dels gresos dels Quermanys és la pre- sència de silexites relacionades amb processos d’alteració i preci- pitació hidrotermal (Rocas et al., 2002, p. 22-23). Es presenten en forma de faixes horitzontals i verticals que assoleixen espessors màxims d’uns 10 cm, si bé generalment no fan més de 2 mm. Solen ser de color blanquinós o gris, però quan van acompanya- des d’òxids de ferro adquireixen tonalitats rogenques. Es troben repartides de manera irregular des dels vessants meridionals dels Quermanys cap al nord, fins als Masos i la Platja de Pals, però on són més abundants és al Quermany Gros. Molt probablement aquestes silexites estan genèticament re- lacionades amb els nivells de caolinites que afloren als vessants inferiors del Quermany Gros. Segons Faura (1923, p. 81-82) estan formats per sorra de quars (70,2%) i caolinita (29,8%). Aquests materials argilosos, també molt rics en òxids i hidròxids de ferro, se situen a prop de la base dels gresos i semblen derivar de l’al- teració dels feldspats inclosos en ells, com testimonia l’elevada proporció de sorra de quars que contenen. Les capes de gresos dels Quermanys es disposen lleugerament inclinades vers el nord-oest. Estratigràficament per sota seu se situen les margues de la Formació Banyoles, que en aquesta zona fan poc més d’una vintena de metres de gruix; aquí manquen els nivells de calcàries detrítiques i de conglomerats que caracteritzen la base de la Formació Folgueroles. Les margues afloren al llarg del camí que des de Regencós mena al Quermany Gros. S’hi troben abundants restes fòssils d’invertebrats marins, sobretot Nummulites i mol·luscs bivalves (Ostraea, Pycnodonte, Pholadomya, entre altres), que daten del Lutecià. Aquests materials també afloren al sud dels Quermanys, a banda i banda de la carretera de Regencós a Pals. Sota les margues se situen les calcàries de la Formació Girona, també del lutecià. Estan ben representades entre el turó dels dipòsits d’aigua de Regencós i el Constantinc, amb uns 50 m d’espessor total. Es tracta de calcàries bioclàstiques, amb nivell rics en Nummulites, Alveolina i altres fòssils marins (equinoïdeus, mol·luscs bivalves, gasteròpodes, etc.). Cap a la base són cada vegada més detrítiques, fins que de forma progressiva passen a gresos arcòsics amb ciment calcari, els quals marquen el límit amb els sediments continentals de la Formació Pontils. 156 ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL QUERMANY... (PALS-REGENCÓS) Fig. 2. Mapa geològic dels Quermanys. La base de la seqüència cenozoica ve representada pels nivells de bretxes i lutites vermelles de la Formació Pontils, que s’atribueix al paleocè-eocè inferior. Aflora àmpliament a la part baixa del vessant meridional del Quermany Gros, on assoleix un gruix d’una trentena de metres. Les bretxes estan constituïdes per blocs angulosos de mida gran, en alguns indrets de més d’un metre de diàmetre. Hi predominen fil·lites, quarsites, quars, calcàries i dolomies del paleozoic, materials que provenen del massís de Begur. Sota la Formació Pontils, i en contacte discordant, se situen els materials paleozoics. Al nord, a llevant i al sud del Quermany Gros afloren fil·lites verdes amb intercalacions de calcàries i dolomies, que s’atribueixen al cambrià. 157 XAVIER ROCAS - CARLES ROQUÉ Tots els materials descrits estan afectats per un sistema de falles normals relacionades amb l’extensió neògena. Les estructures prin- cipals són dues falles orientades d’est-sud-est a oest-nord-oest que limiten el bloc dels Quermanys pel nord i pel sud. Un conjunt de frac- tures secundàries, orientades de nord-est a sud-oest, compartimen- ten aquest bloc en unitats menors, i contribueixen a la progressiva reducció del relleu vers el nord-oest.
Load more

Recommended publications
  • Acta De La Sessió Ordinària De L'ajuntament Ple Celebrada En
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT PLE CELEBRADA EN DATA TRENTA DE GENER DE DOS MIL CATORZE. A Forallac, trenta de gener de dos mil catorze. Essent les 21:05 hores es reuneix a la sala de sessions de l’ajuntament, el Ple de la corporació sota la presidència de l’alcalde Josep Sala Leal, amb l’assistència dels regidors: Marta Chicot Salgas, Santiago Muní Maureta, Jaime Teixidor Casas, Narcís Oriol Regencós, Salvi Ribas Font i Núria Lagraña Font assistits per la secretària de la corporació Carmen Bosch Guix, a l’objecte de celebrar sessió pública ordinària de primera convocatòria. Excusa l’absència el regidor Josep Antoni Masuet Pagès. No l’excusa la regidora Rosa Figueras Pibernat. 1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA DE DATA 24 D’OCTUBRE I EXTRAORDINÀRIA DE DATA 12 DE DESEMBRE, DE 2013.- S’aproven per unanimitat. S’incorpora a la sessió la regidora Rosa Figueras Pibernat. 2.- APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DELS RESIDUS DE FORALLAC.- Llegida per la secretària la part resolutiva, es sotmet a aprovació la següent proposta: «Vist l’avantprojecte de Reglament regulador dels residus de Forallac. Atès que els ens locals tenen la facultat reglamentària i en conseqüència poden dictar ordenances i reglament, de conformitat amb l’article 8 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Atès que l’aprovació dels reglaments municipals és una competència atribuïda al Ple de la corporació, de conformitat amb l’article 22.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i article 52.2 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
    [Show full text]
  • AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ
    AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ ORDINÀRIA 1 de febrer de 2011 ASSISTENTS: REGIDORS ELECTES: Sr. Josep Puig Ribas Sr. Jordi Molinas Cufi Sr. Carles Cruset Pujol Sra. Núria Cruset Pujol Sr. Miquel Cruset Martí Secretària Sra. Dolors Adroher Alabau. Serra de Daró, a u de febrer de dos mil onze A la Sala de Sessions de la Casa de la Vila, i sota la Presidència de l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Puig Ribas, es reuneix la totalitat dels membres que composen la Corporació Municipal, per a celebrar sessió ordinària convocada per l’Il.lim. Sr. Alcalde d’acord amb allò que estableix l’article 46.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 95.b de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Essent les deu del vespre , i enregistrant-se l’assistència de quòrum suficient segons allò que estableix l’art. 46.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’art. 95.c. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la Presidència obre la sessió per tractar els punts que figuren en l’Ordre del Dia: PRIMER.- APROVACIÓ SESSIONS ANTERIORS No havent-se trobat anomalia en l’acta de la sessió ordinària del dia 15 de desembre de 2010, i l’extreordinària del dia 29 de desembre de 2010, queden aprovades SEGON.- DONAR COMPTA DELS DECRETS ALCALDIA El Sr.
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • Hoja De Inscripcion Open Girona Btt Kids 2019
    1 de 3 HOJA DE INSCRIPCION OPEN GIRONA BTT KIDS 2019 - QUART Fecha de celebración : 19/05/19 Dor Apellido,Nombre Categ UCI-ID Pais Equipo ------------------------------------------------------------------------------------------- 1 PERICAS CAPDEVILA , ADRIÀ INF-1 77751302 ESP JUFRE VIC-ETB 2 FARRERO JUSCAFRESCA , PAU INF-2 41669218 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 3 ARTEMAN CASTAÑER , PAU INF-2 10084268833 ESP TEAM ARTSPORT-CROMOLYBIKE 4 CHILLARON CASTELLANOS , IKER INF-2 0050426000 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 5 POLVILLO BASSO , DAVID INF-1 41716883 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 6 FARRÉS RICART , ALEIX INF-1 10041046845 ESP FANATIK VIC CLUB 7 RIGALL FORES , ELOI INF-2 10084268934 ESP TEAM ARTSPORT-CROMOLYBIKE 8 BARROSO TORRES , ALEIX INF-1 41628066 ESP PALAFRUGELL. CLUB CICLIST 9 OLVERA REYES , LUCAS INF-1 41628246 ESP PALAFRUGELL. CLUB CICLIST 10 COLOM ECHEGOYEN , IU INF-2 41654805 ESP VILAJUÏGA CLUB CICLISTA 11 CASANOVAS COLL , ALEIX INF-1 77750331 ESP JUFRE VIC-ETB 12 DOMENECH GRAU , ORIOL INF-2 10089725485 ESP LLORET CLUB PENYA CICLIST 13 MARTELL SANCHEZ , MARC INF-1 10076112446 ESP LLORET CLUB PENYA CICLIST 15 PARALS MARQUES , ORIOL INF-2 41628542 ESP BAIX TER-JODOFI 17 FONT PEREZ , ARNAU INF-2 10040753320 ESP BICIOCASION BARCELONA-OPE 20 AGUSTI SOLE , MARC INF-2 23895891 ESP BICIOCASION BARCELONA-OPE 21 CERCUNS ESCORIHUELA, , LAIA FIN-2 47958325 ESP JUFRE VIC-ETB 22 MARTI OLLER , VALENTI INF-1 41667987 ESP IRONTECH-TECNIC-AMBISIST 24 PELLICER BINEFA , ANIOL INF-1 0061230009 ESP BAIX TER-JODOFI 27 VILADELBOSCH HINOJO , ALEIX INF-1 48042298 ESP SACALM-EXPRES. CLUB CICLI 28 VENEGAS RAMOS , MARC INF-2 46949770 ESP AMUNT CLUB CICLISTA 29 COLLELL VALLELADO , MARC INF-2 49364294 ESP JUFRE VIC-ETB 32 AGUILERA CANO , MOISES INF-2 42369223 ESP NAVARCLES.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Figueres - La Bisbal Ver En Modo Sitio Web
    Horario y mapa de la línea 17 de autobús 17 Figueres - La Bisbal Ver En Modo Sitio Web La línea 17 de autobús (Figueres - La Bisbal) tiene 4 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Figueres - La Bisbal: 10:15 - 17:15 (2) a Figueres - La Bisbal - Palafrugell: 12:15 - 19:15 (3) a La Bisbal - Figueres: 11:15 - 18:15 (4) a Palafrugell - La Bisbal - Figueres: 9:00 - 16:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 17 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 17 de autobús Sentido: Figueres - La Bisbal Horario de la línea 17 de autobús 17 paradas Figueres - La Bisbal Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 10:15 martes 10:15 Estació D'Autobusos De Figueres 3 Cl Joan Regla, Figueras miércoles 10:15 - 17:15 Figueres, Pont Del Princep (Dir. L'Escala) jueves 10:15 - 17:15 C-252, El Far D'Empordà viernes 10:15 - 17:15 Siurana, Cruilla (Dir. L'Escala) sábado Sin servicio Riumors, La Bomba (Dir. L'Escala) domingo Sin servicio Vilacolum Direcció L´Escala Torroella De Fluvia (Dir. La Bisbal) 4 Av Casades Codol, Torroella De Fluvià Información de la línea 17 de autobús Dirección: Figueres - La Bisbal L'Arbre Sec (Dir. La Bisbal) Paradas: 17 old C-31, Ventalló Duración del viaje: 47 min Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Vilademat, C31 (Dir. La Bisbal) Figueres, Figueres, Pont Del Princep (Dir. L'Escala), 21 Ds Afores, Viladamat Siurana, Cruilla (Dir.
    [Show full text]
  • Geologia Del Massís De Les Gavarres
    CARLES ROQUE i PAU LLUÍS PALLÍ i BUXÓ GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES ESTUDIS SOBRE EL BAIX EMPORDÀ EXTRET DEL VOLUM N.° 13 MCMXCIV GEOLOGIA DEL MASSÍS DE LES GAVARRES PER CARLES ROQUÉ i PAU* LLUÍS PALLÍ i BUXÓ* "Unitat de Geologia. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona RESUM En aquest treball es descriuen els aspectes morfològics més rellevants dei massís de les Gavarres. Així mateix, els diferents materials aflorants a l'esmentat massís són representats en un mapa geològic esquemàtic. RESUMEN En este trabajo se describen los aspectos morfológicos más relevantes del macizo de Les Gavarres (Cordillera Costero-catalana). Así mismo, los diversos materiales aflorantes en este macizo se han plasmado en un mapa geológico esquemático. ABSTRACT In the present paper, the diverse morphological aspects of the Les Gavarres Massif (Catalonian Coastal Ranges) are described. Also, the different outcrop rocks are shaped in a schematic geological chart. KEY WORKS Geology, Morphology, Les Gavarres Massif, Catalonian Coastal Ranges. 1.- SITUACIÓ GEOGRÀFICA El massís de les Gavarres se situa al sector oriental de la provincia de Girona, on ocupa bona part de les comarques del Baix Empordà i del Gironès. Junt amb el massís de Begur constitueix l'extrem septentrional de la serralada Costanera Catalana (Fig. l). 5 2 CARLES ROQUÉ i LLUÍS PALLÍ Fig.l. Situació geogràfica. Llegenda, a: Capital de comarca, b: Límit de comarca, c: Límit de la zona estudiada. Aquest massís limita al nord amb la plana del Baix Empordà, mit- jançant un seguit de turons arrodonits, anomenats Pre-gavarres. Al nord- oest es posa en contacte amb la serralada Transversal, interposada en aquest punt entre la depressió de la Selva i la plana baix-empordanesa.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Del Ple De L'ajuntament De Palau-Sator
    Acta de la sessió del Ple de l’Ajuntament de Palau-sator Identificació de la sessió Núm.: 04/2018 Expedient: 116/2018. Caràcter: ordinària Data: 9 de maig de 2018 Horari: de 20,00 hores vespre a les 21,30 hores de la nit. Lloc: sala de sessions de la casa consistorial. Assistents Joan Sabrià i Giralt, alcalde, Jordi Frigola Regàs, regidor, Pepita Dalfó Casademont, regidora. Mei Pagès Vidal, regidora. Dolors Molinas i Xicoira, regidor Albert Miravet Masip, secretari-interventor Excusen la seva absència els senyors regidors Josep Padrós Martí i Lluís Rovira i Caballé. Assisteix a la sessió amb veu i sense vot en el punts 2 de l’ordre del dia, el senyor Francesc Galí i Camós, arquitecte tècnic municipal. A la sala de sessions de la casa consistorial, es reuneix el Ple en sessió ordinària i en primera convocatòria a les 20,00 hores del dia 9 de maig de 2018. Constatada l'existència del quòrum necessari per a la seva vàlida constitució, l’alcalde obre la sessió i es passen a tractar els assumptes inclosos a l’ordre del dia. A.-Part Resolutiva 1.-APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR. Havent estat distribuït entre el senyors regidors l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària núm. 03/2018 de 4 d’abril i estant conformes amb el seu contingut, i tal com disposen els articles 113 i 91.1 del Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, i article 110.3 del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel que s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, s’aprova per unanimitat dels presents.
    [Show full text]
  • Cities, Towns and Villages Escape to Catalonia and Allow Yourself to Be Captivated Index
    Cities, towns and villages Escape to Catalonia and allow yourself to be captivated iNDEX Catalonia, waiting to be discovered 3 Cities, towns and villages for everyone 4 escape to cities and towns with character 6 Solsona 10 Girona 16 Manresa 22 Terrassa 28 Vic 34 Vilafranca del Penedès 40 Montblanc 46 Reus 52 Tarragona 58 Tortosa 64 Lleida 70 FaLL in LoVe with charMinG towns 76 Beget 80 Castellar de n’Hug 84 Santa Pau 88 Taüll 92 Calella de Palafrugell 96 Pals 100 Peratallada 104 Mura 108 Rupit 112 Prades 116 Siurana 120 Montsonís 124 en roUte throUGh cities, towns and ViLLaGes 128 On the trail of Gaudí 132 Follow in the footsteps of creativity 134 Messages from the Middle Ages 136 A walk along millenary borders 138 Discover the path to your inner self 140 Pursue inspiration 142 More information 144 cataloNia, waitiNg to be discovered Getting to know Catalonia seems easy. It is a region that can be crossed from north to south by car in less than four hours, but the recommendations contained in these pages go beyond a whirlwind trip. We invite you to discover the character and charm of our cities, towns and villages. You will get to know medium sized cities and even small towns that have their own personality. Most of them have been home to different cultures and have had various moments of splendour, embodied in their architecture and also in the character that makes them unique. We are talking about traditions, culinary delights or relatively modern hobbies, such as jazz music or circus shows, which flourish inexplicably, almost magically, in a particular city.
    [Show full text]
  • Coeficients Correctors Dels Valors Cadastrals a La Província De Girona
    COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS A LA PROVÍNCIA DE GIRONA CODI MUNICIPI COEFICIENT (vegeu les observacions) 17001 AGULLANA 2,30 17002 AIGUAVIVA 2,30 17003 ALBANYÀ 2,30 17004 ALBONS 2,30 17006 ALP 3,30 17007 AMER 2,30 17008 ANGLÈS 2,60 17009 ARBÚCIES 1,80 (1996) 17010 ARGELAGUER 2,40 17011 ARMENTERA, L' 2,30 17012 AVINYONET DE PUIGVENTÓS 2,30 17015 BANYOLES 2,00 (1995) 17016 BÀSCARA 2,30 17013 BEGUR 2,10 (1995) 17018 BELLCAIRE D'EMPORDÀ 2,30 17019 BESALÚ 2,50 17020 BESCANÓ 2,50 17021 BEUDA 2,30 17022 BISBAL D'EMPORDÀ, LA 1,80 (2002) 17234 BIURE 2,30 17023 BLANES 2,40 17029 BOADELLA D'EMPORDÀ 2,30 17024 BOLVIR 3,30 17025 BORDILS 2,30 17026 BORRASSÀ 2,30 17027 BREDA 2,30 17028 BRUNYOLA 2,00 17031 CABANELLES 2,30 17030 CABANES 2,30 17032 CADAQUÉS 3,10 17033 CALDES DE MALAVELLA 2,70 17034 CALONGE 2,10 (1996) 17035 CAMÓS 2,00 17036 CAMPDEVÀNOL 1,80 (1997) 17037 CAMPELLES 2,30 17038 CAMPLLONG 2,10 17039 CAMPRODON 2,70 17040 CANET D'ADRI 2,30 17041 CANTALLOPS 2,30 17042 CAPMANY 2,30 17044 CASSÀ DE LA SELVA 2,60 17046 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 2,40 17047 CASTELLÓ D'EMPÚRIES 2,10 (1996) 17048 CASTELL-PLATJA D'ARO 2,10 (2000) 17189 CELLERA DE TER, LA 1,80 (1996) 17049 CELRÀ 2,70 17050 CERVIÀ DE TER 2,30 17051 CISTELLA 2,30 17054 COLERA 2,70 17055 COLOMERS 2,30 17057 CORÇÀ 2,40 COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS A LA PROVÍNCIA DE GIRONA CODI MUNICIPI COEFICIENT (vegeu les observacions) 17056 CORNELLÀ DE TERRI 2,40 17058 CRESPIÀ 2,30 17901 CRUÏLLES, MONELLS I S.SAD.HEU 2,40 17060 DARNIUS 2,30 17061 DAS 2,90 17062 ESCALA, L'
    [Show full text]
  • Acta De La Junta De Govern Local De 24 De Setembre De 2020
    Ajuntament de Forallac ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL EN DATA VINT-I-QUATRE DE SETEMBRE DE DOS MIL VINT. A Forallac, essent les 17:30 hores del dia vint-i-quatre de setembre de de dos mil vint, es reuneix a la sala de sessions de l’Ajuntament, la Junta de Govern Local sota la presidència de l’alcalde Josep Sala Leal, amb l’assistència dels regidors Jaume Mont Poch i Carles Frigola Doblado, assistits per la secretària de la corporació Àngela Sáez Torres a l’objecte de celebrar sessió ordinària de primera convocatòria. Excusa la seva absència la regidora senyora Marta Chicot Salgas. Assisteixen convidades per l’alcalde les regidores Olga Galceran Flores i Clara Ruiz Delgado. ORDRE DEL DIA PROPOSTES ORDINÀRIES: 1. Aprovació de l’Acta de la sessió ordinària de 3 de setembre de 2020. 2. Expedient 761/2020.- Contractacions - Adjudicació del contracte de redacció de l’avaluació ambiental estratègica simplificada del pla Especial del Castell de Peralta.. 3. Expedient 752/2020.- Contractacions - Adjudicació del contracte d’execució d’activitats socioculturals per a la gent gran de Forallac. 4. Expedient 754/2020.- Contractacions - Adjudicació del contracte de subministrament de roba per l’Associació de Protecció Civil i Serveis de Vigilància Local. 5. Expedient 770/2020.- Contractacions - Adjudicació del contracte de redacció de la proposta de definició de la estratègia de senyalització i interpretació del nucli de Peratallada. 6. Expedient 773/2020.- Adjudicació del contracte de treballs de pintura dels paraments del bar del local polivalent de Peratallada. 7. Expedient 707/2020.- Contractacions- Incoació de l’expedient de contractació de les obres d’ ”Arranjament de camins municipals”.
    [Show full text]