Parc Agrari del Baix Empordà Codi: 32 Superfície i municipis que es comprenen: 7176,92 ha. Verges, la Tallada d'Empordà, Bellcaire d’Empordà, Ullà i Torroella de Montgrí, Gualta, Jafre, Foixà, Ultramort, Serra de Daró, Parlavà, Ullastret, Forallac, Vulpellac, Peratallada, Palau-sator, Fontanilles, Corçà, Torrent, Rupià, Parlavà i La Bisbal d’Empordà. Delimitació: És un espai format per quatre polígons diferenciats: l’un corresponent a l’anomenat corredor d’Albons i que va des del nucli mateix de Tor fins al nucli de Verges i l’Illa de Jafre, resseguint al sud el Ter i girant de nou cap al nord limitant el nucli d’Ullà i fins a Bellcaire d’Empordà nucli que queda totalment inclòs, envoltant l’espai d’interès dels Plans de Tor. Un segon polígon que forma l’espai és la plana alluvial del Ter, que limita a l’oest amb el nucli de Torroella de Montgrí, ressegueix al nord els terraprims del Montgrí fins que gira a cap a l’est resseguint el final del nucli urbà de l’Estartit, el paratge natural del Ter Vell, la urbanització els Griells , La Platera, travessa el Ter i al sud ja pren el límit amb les Deveses de la Fonollera, El Pinell, el camí que va a la Rajoleria i enllaça amb la carretera GI-650 que ve de Pals cap a Torroella. Travessant de nou el Ter, parallelament a la carretera i arribant de nou al nucli de Torroella de Montgrí. El tercer: que inclou el tram mig del Ter i del Daró, el límit nord del qual és el curs del riu Ter, a l’oest l’Illa d’Avall i la ctra. a Rupià, la Riera de Llisquet , el nucli d’Ultramort i Parlavà, des d’on gira resseguint els nuclis de Matajudaica, Casavells i Corçà. Al S limita amb la C-255 i abans de la Bisbal gira resseguint el marge dret del Daró per sota el Puig d’en Ponç i vorejant el nucli de Ullastret fins a Serra de Daró on torna a trobar-se amb el Ter. El quart polígon se situa entre l’àrea descrita anteriorment i el nucli urbà de La Bisbal a l’Oest, l’Estany d’Ullastret i els Plans del Daró i el Rec del Molí al Nord, els Plans del Daró a Gualta i Fontanilles i Muntanya Seca a l’Est i l’EIN de les Gavarres al Sud, tot evitant el polígon industrial de Forallac. Caracterització de l’espai: L’espai està format per quatre polígons diferenciats: Un, al sud de Bellcaire d’Empordà, és una faixa de terreny agrícola situat entre el Ter i l’antic Estany de Bellcaire. Hi alternen els camps d’userda, blat de moro, melca, cereals d’hivern, jonquera i petits espais d’horta. L’espai és configurat per una complexa xarxa de canals i recs de diferent ordre, per on hi circulen aigües molt calmes que propicien l’aparició d’interessants comunitats vegetals d’hidròfits. L’espai incorpora un segon polígon corresponent a la plana del Baix Ter entre els nuclis de Pals, Torroella que és configurada també per una nombrosa xarxa de recs i canals que propicien l’aparició d’hidròfits. A la plana d’inundació del Ter on l’activitat és predominantment agrícola, hi domina el conreu de cereals a la part més baixa i farratges a la part més alta. Es troba lliure d’edificacions i processos urbanístics que alternin la naturalesa agrícola de l'àmbit. Té un important entramat de camins, vies per a bicicletes i usos agraris diversos. Aquest mosaic agrari esdevé un interessant pas obert i per a la fauna on els perills són mínims alhora que hi ha disponibilitat d’aliment i refugi. S’hi configura un paisatge d’una singular harmonia i bellesa, encara que es troba amenaçat pel desenvolupament del polígon industrial i les urbanitzacions que s’enfilen al Montgrí que alteren l’harmonia i la bellesa d’aquesta petita àrea del reralitoral. El tercer polígon seria el configurat per la plana alluvial del Daró en el seu tram mig i la seva confluència amb el Ter. El paisatge es caracteritza també per ser agrícola amb conreu extensiu que configura un mosaic a l’entorn dels dos eixos fluvials. El quart polígon correspon als trams mitjos de les conques hidrogràfiques de la Riera de Vulpellac, el Torrent de la Revetlla i una part de la conca endorreica de l’Estany d’Ullastret. La geomorfologia de l’espai configura un paisatge ondulat que combina camps conreu extensiu i monticles arbrats, amb poblacions d’urbanisme i arquitectura típicament rural. En quant a les associacions vegetals no és protagonista cap formació concreta més enllà de clapes de freixeneda o alzinar en galeria creixent a les ribes del Torrent de la Revetlla. La fauna és típica dels cultius de secà (perdiu, guatlla, torlit) i escau remarcar la presència de tres espècies d’arpelles (arpella vulgar, a rpella pàl·lida i esparver cendrós ) lligades a cultius cerealistes, tot i que l'arpella vulgar cria i caça als canyissars dels aiguamolls. Malgrat la zona no és hàbitat de cria d’aquestes espècies, sí que correspon a un hàbitat d'hivernada i de dispersió postnupcial (dels joves després de la cria). Motius de la inclusió en el catàleg: Al sud de Bellcaire malgrat la parcial eliminació dels marges arbrats entre les diferents parcelles, aquest espai és encara força representatiu del característic paisatge empordanès. A banda de les seves qualitats estètiques, la zona esdevé un connector paisatgístic entre l’antic estany de Bellcaire, doncs cal tenir present que aquest espai acull una avifauna molt interessant gràcies al potenciament, els darrers anys, del conreu de l’arròs. Així doncs, al sector s’hi pot trobar l’esparver cendrós ( Circus pygargus ), el falcó pelegrí ( Falco peregrinus ) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus ). La vegetació helofítica dels recs i canals que recorren l’espai també és un element a tenir molt en compte. A la plana del Baix Ter apareixen espècies vegetals i faunístiques lligades als ambients de brolles i pedregosos i també espècies d’ambients fluvials i d’aigües estancades. Tot i que si bé s’ha de reconèixer que el Montgrí manté un estat de conservació bo i que en el Ter hi destaquen tota mena d’accions artificialitzadores que banalitzen i ruderalitzen el seus valors naturals, cal reconèixer aquesta àrea com a vital per millorar aquest últim espai i el paisatge global de la Costa Brava. Aquest tram de la plana del Baix Ter esdevé a més l’única via d’accés per connectar el Ter amb el Montgrí, ja que a la banda interior s’hi desenvolupen els nuclis de Torroella de Montgrí i Ullà i al litoral, el de l’Estartit i llurs urbanitzacions, que han ocupat els contraforts del Massís aïllant- ne perillosament el seu vessant sud. Finalment la zona alluvial del Daró i la seva confluència amb el Ter configura un espai ampli i obert que espai de fons a tota la zona litoral i esdevé la gran plana d’accés des de l’interior on el paisatge canvia formant unitats geogràfiques molt més tancades i encerclades per relleus més alts. El quart polígon, als entorns de Canapost i Peratallada mereixen la denominació de paisatge pintoresc per constituir una àrea on el desenvolupament transformador no ha tingut una incidència significativa. Els itineraris per visitar els petits nuclis urbans que el poblen es fan per vies de comunicació de petita embergadura, poc trànsit i velocitat alentida, fets que afavoreixen el gaudi del paisatge i l’aturada en uns pobles que preserven la seva autenticitat arquitectònica perquè no s’hi han desenvolupat construccions modernes de forma massiva (a excepció del polígon industrial de Vulpellac). Cal destacar tota l’àrea al Sud de la C-66 com a zona de pre-parc de l’EIN de les Gavarres i connector paisatgístic i ecològic d’aquest espai amb la plana del Baix Empordà. Qualificació urbanística: La important dimensió de l’àrea aquí delimitada i els nombrosos planejaments municipals afectats fan que no es realitzi un anàlisi detallat de les determinacions dels mateixos i de les classificacions i qualificacions urbanístiques que els afecten, de manera que ens limitem a formular propostes globals que garanteixin la conservació integral de l’espai. Aparentment, el Parc Agrari pot veure’s afectat i incloure diversos sòls urbanitzables o sòls aptes per urbanitzar en alguns dels municipis que el conformen. Construccions existents: Els entorns de Canapost i Peratallada no presenta alteracions significatives a part de la terrera de la Bòblia Llença prop del nucli de Canapost i el polígon de creixement en xalets de Peratallada. El polígon industrial de Vullpellac en canvi constitueix una agressió important sobre el medi, que perd en aquest tram tot el seu caràcter, afecta les rieres que baixen de les Gavarres i els moviments poblacionals. Cal tenir en consideració també el continu urbà que es va desenvolupant al llarg de les carreteres que uneixen Torroella i l’Estartit i Torroella i Pals. Els camps regats pel curs del Daró més avall de la Bisbal són envoltats per un seguit de pobles (Castell d’Empordà, Casavells, Matajudaica, etc.), que delimiten un paisatge agrícola ben equilibrat i que s’eixampla poc a poc fins a trobar el Ter. A mà dreta hi trobem els terraprims i planes de garriga de Canapost, Ullastret, etc. quedant encerclats aquests per turons plens de vegetació. Els nuclis medievals conserven l’ús agrícola i mantenen una arquitectura popular de gran qualitat en un espai propi de l’Empordanet, ondulacions suaus que combinen conreus de secà, bosquines i torrents.