DOCSLIB.ORG

Parc Agrari Del Baix Empordà

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Parc Agrari Del Baix Empordà Parc Agrari del Baix Empordà Codi: 32 Superfície i municipis que es comprenen: 7176,92 ha. Verges, la Tallada d'Empordà, Bellcaire d’Empordà, Ullà i Torroella de Montgrí, Gualta, Jafre, Foixà, Ultramort, Serra de Daró, Parlavà, Ullastret, Forallac, Vulpellac, Peratallada, Palau-sator, Fontanilles, Corçà, Torrent, Rupià, Parlavà i La Bisbal d’Empordà. Delimitació: És un espai format per quatre polígons diferenciats: l’un corresponent a l’anomenat corredor d’Albons i que va des del nucli mateix de Tor fins al nucli de Verges i l’Illa de Jafre, resseguint al sud el Ter i girant de nou cap al nord limitant el nucli d’Ullà i fins a Bellcaire d’Empordà nucli que queda totalment inclòs, envoltant l’espai d’interès dels Plans de Tor. Un segon polígon que forma l’espai és la plana alluvial del Ter, que limita a l’oest amb el nucli de Torroella de Montgrí, ressegueix al nord els terraprims del Montgrí fins que gira a cap a l’est resseguint el final del nucli urbà de l’Estartit, el paratge natural del Ter Vell, la urbanització els Griells , La Platera, travessa el Ter i al sud ja pren el límit amb les Deveses de la Fonollera, El Pinell, el camí que va a la Rajoleria i enllaça amb la carretera GI-650 que ve de Pals cap a Torroella. Travessant de nou el Ter, parallelament a la carretera i arribant de nou al nucli de Torroella de Montgrí. El tercer: que inclou el tram mig del Ter i del Daró, el límit nord del qual és el curs del riu Ter, a l’oest l’Illa d’Avall i la ctra. a Rupià, la Riera de Llisquet , el nucli d’Ultramort i Parlavà, des d’on gira resseguint els nuclis de Matajudaica, Casavells i Corçà. Al S limita amb la C-255 i abans de la Bisbal gira resseguint el marge dret del Daró per sota el Puig d’en Ponç i vorejant el nucli de Ullastret fins a Serra de Daró on torna a trobar-se amb el Ter. El quart polígon se situa entre l’àrea descrita anteriorment i el nucli urbà de La Bisbal a l’Oest, l’Estany d’Ullastret i els Plans del Daró i el Rec del Molí al Nord, els Plans del Daró a Gualta i Fontanilles i Muntanya Seca a l’Est i l’EIN de les Gavarres al Sud, tot evitant el polígon industrial de Forallac. Caracterització de l’espai: L’espai està format per quatre polígons diferenciats: Un, al sud de Bellcaire d’Empordà, és una faixa de terreny agrícola situat entre el Ter i l’antic Estany de Bellcaire. Hi alternen els camps d’userda, blat de moro, melca, cereals d’hivern, jonquera i petits espais d’horta. L’espai és configurat per una complexa xarxa de canals i recs de diferent ordre, per on hi circulen aigües molt calmes que propicien l’aparició d’interessants comunitats vegetals d’hidròfits. L’espai incorpora un segon polígon corresponent a la plana del Baix Ter entre els nuclis de Pals, Torroella que és configurada també per una nombrosa xarxa de recs i canals que propicien l’aparició d’hidròfits. A la plana d’inundació del Ter on l’activitat és predominantment agrícola, hi domina el conreu de cereals a la part més baixa i farratges a la part més alta. Es troba lliure d’edificacions i processos urbanístics que alternin la naturalesa agrícola de l'àmbit. Té un important entramat de camins, vies per a bicicletes i usos agraris diversos. Aquest mosaic agrari esdevé un interessant pas obert i per a la fauna on els perills són mínims alhora que hi ha disponibilitat d’aliment i refugi. S’hi configura un paisatge d’una singular harmonia i bellesa, encara que es troba amenaçat pel desenvolupament del polígon industrial i les urbanitzacions que s’enfilen al Montgrí que alteren l’harmonia i la bellesa d’aquesta petita àrea del reralitoral. El tercer polígon seria el configurat per la plana alluvial del Daró en el seu tram mig i la seva confluència amb el Ter. El paisatge es caracteritza també per ser agrícola amb conreu extensiu que configura un mosaic a l’entorn dels dos eixos fluvials. El quart polígon correspon als trams mitjos de les conques hidrogràfiques de la Riera de Vulpellac, el Torrent de la Revetlla i una part de la conca endorreica de l’Estany d’Ullastret. La geomorfologia de l’espai configura un paisatge ondulat que combina camps conreu extensiu i monticles arbrats, amb poblacions d’urbanisme i arquitectura típicament rural. En quant a les associacions vegetals no és protagonista cap formació concreta més enllà de clapes de freixeneda o alzinar en galeria creixent a les ribes del Torrent de la Revetlla. La fauna és típica dels cultius de secà (perdiu, guatlla, torlit) i escau remarcar la presència de tres espècies d’arpelles (arpella vulgar, a rpella pàl·lida i esparver cendrós ) lligades a cultius cerealistes, tot i que l'arpella vulgar cria i caça als canyissars dels aiguamolls. Malgrat la zona no és hàbitat de cria d’aquestes espècies, sí que correspon a un hàbitat d'hivernada i de dispersió postnupcial (dels joves després de la cria). Motius de la inclusió en el catàleg: Al sud de Bellcaire malgrat la parcial eliminació dels marges arbrats entre les diferents parcelles, aquest espai és encara força representatiu del característic paisatge empordanès. A banda de les seves qualitats estètiques, la zona esdevé un connector paisatgístic entre l’antic estany de Bellcaire, doncs cal tenir present que aquest espai acull una avifauna molt interessant gràcies al potenciament, els darrers anys, del conreu de l’arròs. Així doncs, al sector s’hi pot trobar l’esparver cendrós ( Circus pygargus ), el falcó pelegrí ( Falco peregrinus ) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus ). La vegetació helofítica dels recs i canals que recorren l’espai també és un element a tenir molt en compte. A la plana del Baix Ter apareixen espècies vegetals i faunístiques lligades als ambients de brolles i pedregosos i també espècies d’ambients fluvials i d’aigües estancades. Tot i que si bé s’ha de reconèixer que el Montgrí manté un estat de conservació bo i que en el Ter hi destaquen tota mena d’accions artificialitzadores que banalitzen i ruderalitzen el seus valors naturals, cal reconèixer aquesta àrea com a vital per millorar aquest últim espai i el paisatge global de la Costa Brava. Aquest tram de la plana del Baix Ter esdevé a més l’única via d’accés per connectar el Ter amb el Montgrí, ja que a la banda interior s’hi desenvolupen els nuclis de Torroella de Montgrí i Ullà i al litoral, el de l’Estartit i llurs urbanitzacions, que han ocupat els contraforts del Massís aïllant- ne perillosament el seu vessant sud. Finalment la zona alluvial del Daró i la seva confluència amb el Ter configura un espai ampli i obert que espai de fons a tota la zona litoral i esdevé la gran plana d’accés des de l’interior on el paisatge canvia formant unitats geogràfiques molt més tancades i encerclades per relleus més alts. El quart polígon, als entorns de Canapost i Peratallada mereixen la denominació de paisatge pintoresc per constituir una àrea on el desenvolupament transformador no ha tingut una incidència significativa. Els itineraris per visitar els petits nuclis urbans que el poblen es fan per vies de comunicació de petita embergadura, poc trànsit i velocitat alentida, fets que afavoreixen el gaudi del paisatge i l’aturada en uns pobles que preserven la seva autenticitat arquitectònica perquè no s’hi han desenvolupat construccions modernes de forma massiva (a excepció del polígon industrial de Vulpellac). Cal destacar tota l’àrea al Sud de la C-66 com a zona de pre-parc de l’EIN de les Gavarres i connector paisatgístic i ecològic d’aquest espai amb la plana del Baix Empordà. Qualificació urbanística: La important dimensió de l’àrea aquí delimitada i els nombrosos planejaments municipals afectats fan que no es realitzi un anàlisi detallat de les determinacions dels mateixos i de les classificacions i qualificacions urbanístiques que els afecten, de manera que ens limitem a formular propostes globals que garanteixin la conservació integral de l’espai. Aparentment, el Parc Agrari pot veure’s afectat i incloure diversos sòls urbanitzables o sòls aptes per urbanitzar en alguns dels municipis que el conformen. Construccions existents: Els entorns de Canapost i Peratallada no presenta alteracions significatives a part de la terrera de la Bòblia Llença prop del nucli de Canapost i el polígon de creixement en xalets de Peratallada. El polígon industrial de Vullpellac en canvi constitueix una agressió important sobre el medi, que perd en aquest tram tot el seu caràcter, afecta les rieres que baixen de les Gavarres i els moviments poblacionals. Cal tenir en consideració també el continu urbà que es va desenvolupant al llarg de les carreteres que uneixen Torroella i l’Estartit i Torroella i Pals. Els camps regats pel curs del Daró més avall de la Bisbal són envoltats per un seguit de pobles (Castell d’Empordà, Casavells, Matajudaica, etc.), que delimiten un paisatge agrícola ben equilibrat i que s’eixampla poc a poc fins a trobar el Ter. A mà dreta hi trobem els terraprims i planes de garriga de Canapost, Ullastret, etc. quedant encerclats aquests per turons plens de vegetació. Els nuclis medievals conserven l’ús agrícola i mantenen una arquitectura popular de gran qualitat en un espai propi de l’Empordanet, ondulacions suaus que combinen conreus de secà, bosquines i torrents.
Load more

Recommended publications
  • Acta De La Sessió Ordinària De L'ajuntament Ple Celebrada En
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT PLE CELEBRADA EN DATA TRENTA DE GENER DE DOS MIL CATORZE. A Forallac, trenta de gener de dos mil catorze. Essent les 21:05 hores es reuneix a la sala de sessions de l’ajuntament, el Ple de la corporació sota la presidència de l’alcalde Josep Sala Leal, amb l’assistència dels regidors: Marta Chicot Salgas, Santiago Muní Maureta, Jaime Teixidor Casas, Narcís Oriol Regencós, Salvi Ribas Font i Núria Lagraña Font assistits per la secretària de la corporació Carmen Bosch Guix, a l’objecte de celebrar sessió pública ordinària de primera convocatòria. Excusa l’absència el regidor Josep Antoni Masuet Pagès. No l’excusa la regidora Rosa Figueras Pibernat. 1.- APROVACIÓ DE LES ACTES DE LES SESSIONS ORDINÀRIA DE DATA 24 D’OCTUBRE I EXTRAORDINÀRIA DE DATA 12 DE DESEMBRE, DE 2013.- S’aproven per unanimitat. S’incorpora a la sessió la regidora Rosa Figueras Pibernat. 2.- APROVACIÓ INICIAL DEL REGLAMENT REGULADOR DELS RESIDUS DE FORALLAC.- Llegida per la secretària la part resolutiva, es sotmet a aprovació la següent proposta: «Vist l’avantprojecte de Reglament regulador dels residus de Forallac. Atès que els ens locals tenen la facultat reglamentària i en conseqüència poden dictar ordenances i reglament, de conformitat amb l’article 8 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Atès que l’aprovació dels reglaments municipals és una competència atribuïda al Ple de la corporació, de conformitat amb l’article 22.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i article 52.2 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
    [Show full text]
  • Gourmet Costa Brava
    ✂ instant escapes CUT-OUT-AND-GO GUIDE I GOURMET COSTA BRAVA See & DO The twilight zone: how the balmy sea air gives the boats on the l Wander around Girona’s beach at Calella de red wines their warm, spicy character medieval Old Town and you’ll find its Palafrugell; below, at Castillo Peralada winery — it has higgledy-piggledy cobbled lanes mussels are a tastings, tours and a museum in a brimming with foodie treats, from seafood staple 14th-century castle (perelada.com; in these parts; artisan chocolatiers to shops where walking along the from £8.70; book ahead). you can sample superb local wines promenade at the direct from the barrel. Over the river harbour town l Gorgeous beaches are ten a penny of Palamós Onyar, check out the fantastic Mercat around this stretch of the coast, but the del Lleó (Plaça Calvet i Rubalcaba) crescent bay of Llafranc is one of the — the market has spectacular displays loveliest. With tall, arabesquing pines of sparkling fish, plump olives and lacing the promenade, this is the place rainbow-coloured Mediterranean veg. to sit back with a cool Voll Damm (the deliciously hoppy, Catalan beer). Order l Plates of grilled fresh fish, the clear, one with a piled-high bowl of steaming emerald sea so close you’ll almost get mussels at seafront La Sirena (Paseo your toes wet, fishing boats bobbing on Cipsela 31; 00 34 972 301138; mains the water — this is Tamariu, an unspoilt, about £17). pretty-as-a-picture horseshoe bay with a string of restaurants behind l In the geranium-filled medieval the beach.
    [Show full text]
  • Costa Brava Guide
    Maribel’s Guide to the Costa Brava Custom Travel Planning The Costa Brava Maribel’s Guide to the Empordà © Maribel’s Guides for the Sophisticated Traveler ™ September 2017 Maribel’s Guides for the Sophisticated Traveler ™ Page !1 Maribel’s Guide to the Costa Brava Custom Travel Planning The Alt & Brix Empordà Getting Around Michelin produces an excellent zoom map, No. 147, for the Costa Brava, Barcelona and surrounding areas, which is not available in the US (only online in the UK) but which one can purchase at a highway gasoline station or in the news shops of Begur, in the center of the town, and in Llafranc, at the newsstand facing the beach. This highly detailed map can be invaluable. GPS is generally highly undependable in Spain; in some areas it will work well and in others, not at all. Beaches The Tourist Bureau has an excellent English language web site that will give you information on the local beaches near Palafrugell and for the small, cove beaches surrounding Begur. Waters here are among the purest along the Costa Brava. Your best bets for family-friendly, blue-flagged, albeit small, cove beaches with services--life guard, kayak rentals, sun loungers, toilets will be: Aiguablava This small, sandy cove beach, the Costa Brava’s signature cove beach, only 100 meters in length, is found directly below the Parador de Aiguablava and is arguably the prettiest small cove beach around and offers sun lounger rentals, a diving center, kayak rentals and 4 restaurants at the water’s edge, including the Mar I Vent, belonging to the Parador, for which advance reservations are needed during high season.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Original Interior 345X500.Indd
    Ullastret Castell Ca n’Oliver Puig Castellar Olèrdola El Castellet La Moleta La Fortalesa El Turó del L’Esquerda ULLASTRET (BAIX EMPORDÀ) PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ) CERDANYOLA DEL VALLÈS SANTA COLOMA DE GRAMENET OLÈRDOLA (ALT PENEDÈS) de Banyoles del Remei ARBECA (LES GARRIGUES) Montgròs RODA DE TER (OSONA) (VALLÈS OCCIDENTAL) (BARCELONÈS) TIVISSA (RIBERA D’EBRE) ALCANAR (MONTSIÀ) EL BRULL (OSONA) Dissabte 3 i diumenge 4 Dissabte 3 i diumenge 4 Dissabte 3 Dissabte 3 Diumenge 4 - Visita guiada als jaciments ibèrics - Visita guiada als jaciments ibèrics Dissabte 3 Dissabte 3 - Escenes teatralitzades en les que Dissabte 3 Dissabte 3 i diumenge 4 - Jornada de portes obertes. Dissabte 3 - Caminada Savassona / L’Esquerda: d’Ullastret i Castell (Palamós). d’Ullastret i Castell (Palamós). - Jornada de portes obertes. - Visita al poblat ibèric de Ca n’Oliver personatges ibèrics us explicaran - Visites guiades per conèixer - El senyor dels Santjaumes. L’Aunis, - Festa del Cavall: concentració - Visites guiades al jaciment a relacions de veïnatge en el temps Dissabte sortida des de Castell a Dissabte sortida des de Castell a Horari: d’11 a 14 h i de 16.30 de Cerdanyola del Vallès. Conei- com vivien en un poblat fortifi cat i aquest jaciment situat en un en- una habitant del poblat ibèric de de cavalls a La Fortalesa, animal càrrec dels arqueòlegs. Sortida dels ibers. Una caminada que ens Ullastret i diumenge sortida des Ullastret i diumenge sortida des a 19 h xereu l’altre jaciment ibèric que, com es relacionaven social i eco- torn privilegiat sobre el riu Ebre. La Moleta del Remei ens explicarà reservat a l’aristocràcia ibèrica.
    [Show full text]
  • Els Jaciments Arqueològics Del Quermany Gros I Petit (Pals-Regencós)
    Estudis del Baix Empordà. INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ (Ed.). Sant Feliu de Guíxols, 2015. Núm. 34, p. 153 a 201. ISSN: 1130-8524 ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL QUERMANY GROS I PETIT (PALS-REGENCÓS) Per Xavier Rocas (a) i Carles Roqué (b) (a) Terracotta Museu de Ceràmica, la Bisbal d’Empordà · [email protected] (b) Facultat de Ciències, Universitat de Girona · [email protected] RESUM: ABSTRACT : L’article fa una revisió de les restes This article revisits of the archaeological arqueològiques de diverses èpoques que remains dating from various ages located on es localitzen als turons del Quermany the hills of Quermany Gros and Quermany Gros i Petit (termes municipals de Pals i Petit (Pals and Regencós municipal areas). de Regencós). Al Quermany Gros hi ha Findings from Quermany Gros indicate restes que indiquen la freqüentació de that the area has been frequented since the l’indret des del neolític. Al Quermany Petit Neolithic period. An undocumented way es localitza una estació inèdita d’època station from the time of the Roman Republic romana republicana, així com nombrosos was discovered at Quermany Petit, as well vestigis de pedreres, probablement as numerous remains of quarries, probably medievals. dating from the mediaeval period. PARAULES CLAU: KEYWORDS : Època romana, neolític, Pals, pedreres Roman era, Neolithic, Pals, medieval quar- medievals, Quermany Gros, Quermany ries, Quermany Gros, Quermany Petit, Re- Petit, Regencós. gencós. Recepció: 11/05/2015 · Acceptació:10/06/2015 1. LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA A l’extrem nord del corredor de Palafrugell, entre els pobles de Pals i Regencós, s’alça el Quermany, un pujol de poca elevació situat a ponent de les muntanyes de Begur.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • L'article Salat a La Toponímia De La Costa Brava
    ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
    RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha.
    [Show full text]
  • Regencos-DUPROCIM 2
    512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2
    [Show full text]
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ
    AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ ORDINÀRIA 1 de febrer de 2011 ASSISTENTS: REGIDORS ELECTES: Sr. Josep Puig Ribas Sr. Jordi Molinas Cufi Sr. Carles Cruset Pujol Sra. Núria Cruset Pujol Sr. Miquel Cruset Martí Secretària Sra. Dolors Adroher Alabau. Serra de Daró, a u de febrer de dos mil onze A la Sala de Sessions de la Casa de la Vila, i sota la Presidència de l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Puig Ribas, es reuneix la totalitat dels membres que composen la Corporació Municipal, per a celebrar sessió ordinària convocada per l’Il.lim. Sr. Alcalde d’acord amb allò que estableix l’article 46.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 95.b de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Essent les deu del vespre , i enregistrant-se l’assistència de quòrum suficient segons allò que estableix l’art. 46.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’art. 95.c. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la Presidència obre la sessió per tractar els punts que figuren en l’Ordre del Dia: PRIMER.- APROVACIÓ SESSIONS ANTERIORS No havent-se trobat anomalia en l’acta de la sessió ordinària del dia 15 de desembre de 2010, i l’extreordinària del dia 29 de desembre de 2010, queden aprovades SEGON.- DONAR COMPTA DELS DECRETS ALCALDIA El Sr.
    [Show full text]