DOCSLIB.ORG

Regencos-DUPROCIM 2

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Regencos-DUPROCIM 2 512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2 94,8 107,1 92,9 142,3 96,5 163,4 16,6 14,5 22,3 27,9 52,1 143,9 146,2 151,6 144,6 108,4 37,2 145,7 42,4 174,8 89,4 2 117,7 100,8 146,2 5 88,5 Kàrting 102,0 125,3 6 46,0 111,1 I- 15,1 G 16,4 82,8 Regencós 135,9 38,3 43,1 15,8 98,1 98,8 119,5 98,3 1 124,9 32,8 5 38,5 42,5 0 112,0 89,7 152,4 35,8 52,2 110,4 96,9 47,4 55,5 31,9 130,1 102,0 39,1 164,3 Càmping 128,3 123,6 183,2 83,9 Mas Patotxas 146,2 148,1 30,4 162,3 28,1 157,2 44,0 52,1 15 92,5 0 33,5 38,7 45,6 Mines d'en Bernat 0 53,1 151,6 93,6 108,0 15 C a m a r g u e s 87,9 149,0 0 52,2 56,9 130,6 0 123,3 175,6 51,8 181,0 0 73,1 122,0 61,8 129,1 172,4 5 37,5 48,4 93,3 90,7 4 49,7 139,1 130,5 176,5 6 39,1 42,2 46,0 47,0 48,8 177,3 4 19,6 156,5 142,9 45,4 119,1 87,0 43,5 56,1 103,1 137,8 41,5 22,8 50,9 83,8 88,5 1 137,4 2 146,5 91,2 32,3 54,8 5 142,8 128,4 36,4 38,0 56,8 54,5 19,5 C 53,2 120,7 - 47,6 3 110,3 100,9 103,5 146,0 147,1 131,0 163,0 31,6 1 133,3 149,9 118,1 155,0 28,8 62,2 53,5 1 183,0 36,0 38,2 58,8 5 74,6 103,6 90,6 0 142,2 Can Patotxes 112,6 87,3 81,9 167,3 40,6 54,9 81,8 32,3 45,8 64,6 97,2 127,7 18,0 20,3 24,8 23,8 132,2 43,4 32,9 82,0 76,9 144,7 42,9 50,8 27,7 109,0 152,0 32,3 91,8 144,6 155,1 122,3 17,6 87,3 37,6 1 49,6 102,3 2 126,9 Sorreres 5 46,8 48,4 91,1 7 52,1 113,0 108,2 5 de Can Mateu 1 24,8 76,9 78,3 37,3 87,5 86,8 Horts Can Quermany 93,3 36,9 40,1 56,2 77,8 91,3 118,1 72,4 137,9 93,6 121,4 17,6 62,8 134,2 132,2 68,2 128,6 82,2 81,6 119,3 121,0 17,5 32,4 66,5 93,2 C a m p - d e - r o u r e s 71,2 96,8 125,8 22,1 27,9 de 56,8 113,1 Sorreres de 189,8 93,0 81,8 84,6 85,4 Can Mateu 37,6 Granja 86,2 18,7 80,2 76,5 43,8 d'en Torradillo 88,5 1 91,5 0 25,6 28,6 0 94,2 65,8 76,1 110,8 77,7 H-100 18,1 23,6 78,6 152,9 ant Francesc 52,7 112,1 S 68,1 86,8 17,9 82,1 84,0 56,4 72,0 101,6 27,4 37,0 34,0 74,0 95,7 81,9 32,0 37,4 cementiri 109,2 130,3 80,0 83,0 156,8 34,2 C E.T. 28,9 a 82,0 PA48748 les Terreres C m 147,4 82,9 1 í 0 27,0 d'en Macià 67,9 d 0 0 176,7 20,8 2 32,8 e 69,1 75 5 5 118,2 1 30,9 42,6 l C 74,4 151,9 25,5 51,9 e 18,7 36,3 42,4 m 37,6 107,5 46,4 e 78,2 n 87,4 86,5 121,3 87,0 t H-100 73,3 140,0 31,8 43,3 ir 73,3 82,9 i 76,1 GLP 110,8 150 37,4 111,2 34,6 39,1 110,8 18,6 40,6 48,0 61,7 22,0 32,9 H-100 53,1 23,4 67,7 81,0 104,5 118,9 C a m p s d e ls N o g u e rs 75,9 98,1 31,8 de le er s Cas Ajuntament 82,6 118,2 26,5 41,6 arr es Noves 169,3 y 77,4 C 78,2 110,8 n 79,5 18,2 Can Genoer a l 110,9 52,5 a m 77,4 142,7 76,3 d r 76,8 i 75,5 118,0 e 36,0 V 97,3 u 141,3 t A H-100 Q n 118,9 79,3 45,6 a e d S 105,2 73,8 105,1 r 42,0 Sant Vicenç e 74,4 75,0 70,9 Can Niell e 142,2 67,2 d 74,2 157,1 r E 76,4 E.T. r L 75,2 24,0 62,8 P . PA48705 a 44,4 76,9 C 71,7 Mas Bofill 28,3 47,4 57,6 C 73,1 69,4 22,6 23,1 32,4 H-100 79,4 26,3 36,1 73,7 71,2 3 18,9 ou 123,6 5 N I-6 62,8 r G 29,1 re 53,0 64,8 ar 142,0 C 73,3 C H-100 S ar rer 72,7 88,6 20,6 25,9 E.T.
Load more

Recommended publications
  • Actos De GIRONA Del BORME Núm. 8 De 2013
    BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 8 Lunes 14 de enero de 2013 Pág. 1599 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos GIRONA 15481 - FADITER INVERSIONS SL. Ampliación de capital. Capital: 2.800.000,00 Euros. Resultante Suscrito: 4.162.000,00 Euros. Datos registrales. T 2385 , F 89, S 8, H GI 40127, I/A 7 (28.12.12). 15482 - GESTIO PORQUERES SL. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 2774 , F 78, S 8, H GI 49763, I/A 5 ( 2.01.13). 15483 - TRANSPORTS PORQUERES SOCIEDAD ANONIMA. Revocaciones. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH;ROSA ISERN PLANAS. Datos registrales. T 2805 , F 73, S 8, H GI 1222, I/A 23 ( 2.01.13). 15484 - TRANSPORTS PORQUERES SOCIEDAD ANONIMA. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 2805 , F 73, S 8, H GI 1222, I/A 24 ( 2.01.13). 15485 - TP PORQUERES SL. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 1045 , F 96, S 8, H GI 18968, I/A 6 ( 2.01.13). 15486 - TRES ALFILS SOCIEDAD LIMITADA. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 2833 , F 168, S 8, H GI 51715, I/A 2 ( 2.01.13). 15487 - DERIVADOS Y COMPACTOS DE RESINA 2010 SOCIEDAD LIMITADA. Cambio de objeto social. Importación de tableros de resina y madera en cualquiera de sus derivados para su comercialización. Fabricación, comercialización y venta de construcciones de madera. Datos registrales. T 2768 , F 35, S 8, H GI 49419, I/A 2 ( 2.01.13). 15488 - ALFAR PROGRES SL. Ampliación de capital. Capital: 339.394,00 Euros. Resultante Suscrito: 495.394,00 Euros.
    [Show full text]
  • L'article Salat a La Toponímia De La Costa Brava
    ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
    RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha.
    [Show full text]
  • AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ
    AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ ORDINÀRIA 1 de febrer de 2011 ASSISTENTS: REGIDORS ELECTES: Sr. Josep Puig Ribas Sr. Jordi Molinas Cufi Sr. Carles Cruset Pujol Sra. Núria Cruset Pujol Sr. Miquel Cruset Martí Secretària Sra. Dolors Adroher Alabau. Serra de Daró, a u de febrer de dos mil onze A la Sala de Sessions de la Casa de la Vila, i sota la Presidència de l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Puig Ribas, es reuneix la totalitat dels membres que composen la Corporació Municipal, per a celebrar sessió ordinària convocada per l’Il.lim. Sr. Alcalde d’acord amb allò que estableix l’article 46.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 95.b de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Essent les deu del vespre , i enregistrant-se l’assistència de quòrum suficient segons allò que estableix l’art. 46.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’art. 95.c. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la Presidència obre la sessió per tractar els punts que figuren en l’Ordre del Dia: PRIMER.- APROVACIÓ SESSIONS ANTERIORS No havent-se trobat anomalia en l’acta de la sessió ordinària del dia 15 de desembre de 2010, i l’extreordinària del dia 29 de desembre de 2010, queden aprovades SEGON.- DONAR COMPTA DELS DECRETS ALCALDIA El Sr.
    [Show full text]
  • Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General Del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal Del Baix Empordà
    Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Baix Empordà Descripció segons la Norma NODAC Fons: ESCOLA PÚBLICA DE PARLAVÀ 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 120 08 188 1.2 Nivell de descripció: Fons 1.3 Títol formal: Escola Pública de Parlavà 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1969-1997 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 1,4 ml paper i 129 imatges (83 positius color paper i 46 diapositives color) 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Escola Pública de Parlavà 2.2 Història del productor: En funcionament des de finals del segle XIX, en els seus inicis l'escola mixta de Parlavà fou regentada per la professora Paula Arderius, substituïda per Francesca Majo l'any 1902. Per la documentació, sabem que l'any 1906 tenia seixanta-quatre alumnes matriculats. Després de diverses modificacions, la nova escola del poble, una escola unitària amb una sola aula, fou acabada l'any 1947. No sembla que aquest edifici tenia moltes deficiències. El 1971 s’inaugurà la nova escola de Verges i es creà una Mancomunitat comarcal escolar formada pels municipis de Verges, Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, la Tallada, Parlavà, Rupià i Ultramort. L’escola de Parlavà es tancà l’any 2000. 2.3. Història arxivística: Els documents es trobaven a l'edifici escolar fins al seu ingrés a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà. 2.4. Forma d’ingrés: per transferència del Servei Educatiu del Baix Empordà el 29 de juny de 2000.
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • Colectividades Agrarias En La Región De Girona, 1936-1939
    COLECTIVIDADES AGRARIAS EN LA REGIÓN DE GIRONA, 1936-1939 Marciano CÁRDABA CARRASCAL Dipòsit legal: GI-127-2012 http://hdl.handle.net/10803/52980 ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines
    Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi.
    [Show full text]
  • Garrigoles - Les Olives
    FESTA D'ESTIU 2017 GARRIGOLES - LES OLIVES GARRIGOLES - LES OLIVES FESTA D’ESTIU 2017 1 Dies 19, 24, 25, 26 i 27 d’agost SALUTACIÓ DE L’ ALCALDE Benvolguts veïns, Ja ha passat un any i ja tornem que viuen a ciutat, en un gran edifici, sigui l’ajuntament (és a dir, tots de tot l’Ajuntament la seva fantàstica a tenir la Festa Major al nostre petit comenten que no coneixen als seus nosaltres) el que s’encarregui de dedicació al poble. i eixerit poble, i, com no, ja teniu a les veïns i que cadascú allà fa la seva... solucionar el problema. Sabeu que vostres mans la Revista de la Festa però i aquí? Pensem-ho...aquí també varem signar un conveni amb la Desprès d’aquests breus comentaris Major. Aquest any hi trobareu entre ens estem convertint en un poble Deixalleria Comarcal de la Bisbal no em queda res més que desitjar- d’altres temes: consells de salut, la on arribem a casa, tanquem la porta d’Empordà. Aquesta deixalleria està vos que gaudiu intensament de tots presentació del Parc de les Olors, i no sabem res del que li passa al oberta cada dia i tots els veïns de els actes programats i que convideu, l’entrevista a tres dels grans artistes veí, ni res de res...Per canviar això, Garrigoles i hi podeu anar a llançar els si s’escau, a familiars i amics per del nostre poble, la de la Pilar i el en el butlletí de la primavera vam vostres matalassos, neveres, cuines, fer aquesta festa més alegre i plena reciclatge i el programa de la Festa..
    [Show full text]
  • La Costa Brava: La Gestió Integral De L'aigua En Zona Turística
    Monogràfic 183 La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística Manel Serra i Pardàs Consorci de la Costa Brava bitants de les comarques de Girona i Barcelona en els 1 darrers cinquanta anys. Introducció 1.1 Entenem com a Costa Brava la zona litoral de les co- Recursos hídrics marques gironines, des del municipi de Portbou, fron terer amb França, fins al municipi de Blanes, Des del punt de vista hidrogràfic, la zona litoral de la darrer municipi de la Costa Brava abans d’arribar al Costa Brava forma part del tram final de diferents con- Maresme. En termes geogràfics, aquesta àrea va des ques hidrogràfiques. Les més rellevants són la conca dels Pirineus fins al riu Tordera, passant pel cap de de la Muga, la del Fluvià, la del Ter i la de la Tordera, Creus, la plana i els aiguamolls de l’Empordà, amb separades per petites subconques de rieres i torrente- la Muga i el Fluvià, la badia de Roses, el massís del res mediterrànies que han originat bona part de les Mont grí, els aiguamolls del Baix Ter, el cap de Begur, cales i platges més belles de tota la costa catalana. el massís de les Gavarres, l’Ardenya i Cadiretes fins a Així, podem descriure les conques de les rieres de la Selva marítima i la Baixa Tordera. Aquesta zona li- Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués toral està formada per vint-i-set municipis, que s’inte- abans d’arribar a la conca de la Muga i del Fluvià.
    [Show full text]