L'arbre Que Fa 100 Anys

REVISTA DE GUALTA 2020

L’arbre que fa 100 anys

20 Índex 4 La gent de Gualta 38 Activitats 4 ens explica 40 Informació Municipal 13 Cultura 50 Salut 18 Confinament 55 Medi Ambient 22 Esports 58 Trucs de l’àvia 25 Festa Major 2019 59 Receptes Edita: Ajuntament de Gualta 28 Esdeveniments 60 Festa Major 2020 Disseny i maquetació: Punts·Volats Fotografia de portada: Dolors Pareta CAP Torroella de Montgrí Redacció i coordinació periodística: Carme Molero, Dades d’interès Carrer Doctor Molinas, s/n Gràcia Mascarreras, Dolors Pareta, Narcís Sens. Tel: 972 76 11 01 Horari ajuntament Agraïments: Judith Pujadó, David Granato, Salvador Dilluns: tardes de 16h a 20h Consell Comarcal Tarradas, Rossend Darnés, Josep Blay, Dolça Muriscot, De dimarts a divendres: Carrer Tarongers, 12 (Can Annabel Ibáñez, Àngela Vergara, Maite Pastor, Llibreria matins de 10h a 14h Salamó) Tel: 972 75 88 80 El Cucut, Joan Carles Mora, Josep Nadal, Lluís Casadellà, La Bisbal d’Empordà Jordi Cruset, Francesc Ponsatí, Paula Negre i Farfan. Fax: 972 76 09 16 Tel: 972 64 23 10 [email protected] Col·laboradors: totes les veïnes i tots els veïns del po- Mossos d’Esquadra ble de Gualta, que amb les seves aportacions, han fet Tècnic Municipal Emergències: 112 possible el recull de fotos de confinament, els contes, Dilluns alterns, a partir de les Tel: 972 54 18 85 18h (hores convingudes) els dibuixos i les roses de Sant Jordi 2020. Bombers Impressió: Prims Quer Gràfiques Consultori mèdic Emergències: 112 Dimarts, d’11.30 h a 13.30h Dipòsit legal: GI-10562001 Telèfon: 972 76 08 09 SOREA Avaries: 900 304 070 Servei de Podologia Emergències: 902 150 370 Col·laboreu amb la revista Cada primer dimecres de Atenció client: 934 953 540 mes al Consultori de Gualta Reclamacions: 900 405 070 Si voleu fer-nos arribar suggeriments o escrits podeu (hores convingudes) fer-ho a través de: [email protected] o bé, a través Tel: 972 75 88 80 Creu Roja d’una carta a l’ajuntament. [email protected] Torroella de Montgrí Moltes gràcies! Tel: 972 76 11 11 Salutació de l’alcalde Jaume Fontdevila, Alcalde de Gualta

Benvolgudes i benvolguts, L’afectació ha estat exponencialment més greu en les grans poblacions que en els nuclis petits. Però si Editorial Cada any espero l’últim moment a redactar la Sa- la gent que viu a Barcelona, a Palamós o a la veïna lutació de la revista per poder incloure, si és el cas, Torroella no hagués respectat les normes de confi- quelcom que hagi pogut succeir en data recent. En- nament, el contagi no s’hauria frenat i, més tard o guany, però, no és el cas perquè, malauradament, més aviat, també hauria arribat a Gualta. Per tant, vivim instal·lats en l’excepcionalitat. no s’hi valia a dir: “No passa res, aquí no arribarà pas el virus”. No ha passat res perquè la societat, en Vam començar l’any amb el temporal anomenat conjunt, ha estat responsable i solidària. Si no ho Glòria, un episodi extraordinari de pluges, agreujat haguéssim estat, sí que hauria passat. per la crescuda i desbordament del Ter. Malgrat tractar-se d’una situació infreqüent, existeix memòria En el moment en el què escric aquesta Salutació, viva dels desbordaments del Ter. La presa de Sau, ha cessat l’estat d’alarma. En aquesta nova fase, és obra realitzada per regular les avingudes d’aquest igual que li diguem de represa o de nova normali- riu, fou inaugurada l’any 1962, i la mota de Verges tat, ens recomanen que siguem prudents, que con- data de l’any 1982. Per tant, grans i no tan grans en- tinuem mantenint els hàbits de neteja de mans, de cara poden explicar què passava abans que es cons- distància interpersonal d’un metre i mig i l’ús de truïssin aquestes dues infraestructures. Tanmateix, mascareta si no és possible de mantenir aquesta que es tractava d’un fet excepcional però no singu- distància, mesures bàsiques que com a Ajuntament lar ens va quedar clar el mes d’abril, per Sant Jordi, compartim i també us demano que seguiu per tal amb un nou temporal, de no tanta intensitat però d’evitar, no un rebrot en el cas de Gualta, perquè amb una taca d’afectació fins i tot lleugerament su- afortunadament no hem tingut cap cas diagnosti- perior a la del Glòria. Va ploure sobre mullat, sense cat, sinó un brot. temps d’haver-nos refet dels efectes del temporal del gener. Aquests dos episodis, més el de novembre La prudència ens ha portat, tanmateix, a suspendre de 2018 o el d’octubre de 2019 (aquest darrer amb els actes programats pel mes de juny i a limitar els afectacions d’especial gravetat a la conca del Fran- actes de la Festa Major. Hem demanat, però, als ar- colí), ens indiquen que quelcom està passant, que el tistes i formacions que la Comissió de Festes havia canvi climàtic és una realitat ben tangible. compromès per l’edició d’enguany que ens acom- panyin en els actes de la Festa Major de l’any que ve. L’any 2020, però, ve marcat per la pandèmia pro- Vull agrair, en aquest sentit, la disposició i compren- vocada pel virus anomenat COVID-19. D’un fet sió d’artistes i agents. Han entès, com us demano d’aquesta transcendència no hi ha memòria viva, que comprengueu i compartiu, que la prudència i les nosaltres constituirem la memòria viva d’aquest mesures que s’han d’adoptar per a la celebració dels succés. En l’exemplar d’enguany d’ ”El Pont” tro- actes populars programats no possibilitaven la ce- bareu testimoni gràfic de com hem viscut el procés lebració de les revetlles ni del sopar popular. Pel que associat a l’estat d’alarma que va declarar el govern fa a la resta d’actes de la Festa Major, s’està treba- espanyol el passat 14 de març i que s’ha allargat fins llant per mantenir el concert de Festa Major del dia al 19 de juny. Més enllà d’aquestes imatges, cadascú 30 amb les mesures preventives de distància que té la seva experiència, personal i intransferible, ca- prèviament us seran comunicades. dascú de nosaltres sabem com ho hem viscut. Ens han requerit responsabilitat per frenar i controlar No vull acabar la Salutació sense desitjar que, amb la cadena de contagis quedant-nos a casa, sortint la reiterada prudència i les limitacions que aquest només per allò estrictament imprescindible i hem temps estrany que ens toca viure imposen, passeu estat, en general, responsables. I, d’aquesta mane- un bon estiu. Perquè, si alguna cosa hauríem d’ha- ra, hem estat solidaris, especialment i en primer lloc, ver après de la situació d’excepcionalitat que estem amb el personal sanitari i amb les persones més vul- vivint és que cal valorar allò que realment és impor- nerables. Veure les estadístiques d’afectació entre tant. I què més important que la salut de tothom. aquests col·lectius és esfereïdor. Sent responsables també hem estat solidaris amb els botiguers, amb Rebeu una forta abraçada, els repartidors, amb els encarregats de mantenir els subministraments essencials a les cases, en de- finitiva, amb totes les persones que han fet possible de mantenir el pols del país durant l’estat d’alarma. I hem estat solidaris, també, amb totes aquelles persones que han viscut l’estat d’alarma en poblacions més grans, on era més difícil de controlar l’expan- sió del brot i on, en conseqüència, la restricció en la llibertat de moviments ha tingut més repercussió. 3 El pont del Diable de Gualta? Judit Pujadó

L’any 1916 Josep Salvany i Blanch va visitar Gualta. Ho sabem perquè al web Memòria Digital de Catalunya (MDC) es conserven dues plaques de vidre estereos- còpiques de 6 x 13 cm procedents del Fons Salvany en què hi surt el nostre municipi, concretament la creu de Terme i el pont Vell. Josep Salvany va néixer a Marto- rell el 1866 i va morir a Barcelona el 1929. Era metge i fotògraf i, com a membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, primer, i després del Centre Excursionista de Catalunya, es va moure per tot el país i va fer fotografies documentals d’arreu, entre d’altres les dues que podeu veure editades en aquest article.

Les fotografies les va fer, com deia, el 1916. A la imatge on apareix la creu de Terme s’hi pot veure un home ja gran assegut, amb la mirada perduda i les mans a la

La gent de Gualta ens explica falda, amb una gorra de llana, o una barretina (costa de distingir) i els peus reposant en una pedra. D’entrada Creu de Gualta.Foto: Josep Salvany i Blanch, del Fons Salvany. Biblioteca de em va semblar que era la creu que s’havia alçat el 1909 Catalunya, Memòria digital de Catalunya. en record dels Fets de 1809. Fem memòria que aque- sa feina. Quina fal·lera! El pedestal es va aprofitar per ll any els sometents del Baix Empordà, comandats per alçar la Creu de la Santa Missió vint anys després. Barris i Cabrera, de Palamós, es van enfrontar a les tropes napoleòniques que pretenien travessar el Ter amb la intenció de requisar bestiar i provisions als masos del A l’altra fotografia s’hi pot veure el pont Vell. Salvany va poble (les queixes dels empordanesos pels atacs que so- apuntar als seus papers –i així consta documentat a la frien a mans de la soldadesca francesa i castellana ha fitxa de MDC- que era el pont del Diable de Gualta. De estat una constant al llarg de la història). La primera to- ponts del Diable o del Dimoni, n’hi ha molts a Catalun- pada, la del 21 d’abril de 1809, va impedir als francesos ya. Cels Gomis al llibre La bruixa catalana, en descriu uns assolir els seus objectius. En una segona topada, l’11 de quants. Sembla que, des de temps reculats, resultava maig, els francesos van matar un centenar de membres més creïble explicar l’origen “dels ponts que tenen un arc del sometent empordanès. La primera creu aixecada atrevit” a un fet sobrenatural que no a la voluntat de ser- en honor d’aquests herois el 1909 va ser enderrocada vei de batlles i d’institucions públiques o a l’habilitat hu- el 1936, als inicis de la Guerra Civil. No va ser l’única, mana. La cosa s’explica de la següent manera: El dimoni però. Si mirem bé la fotografia veurem que no parlem volta pel món buscant animetes amb la finalitat d’incre- d’aquesta creu, sinó de la creu de Terme que hi havia mentar seguidors i emplenar l’infern. Vet aquí que es sol hagut on ara hi ha la creu de la Santa Missió, alçada el trobar algú que té una necessitat imperiosa de travessar 1958. També aquesta creu va ser enderrocada el 1936. un riu, i no té un pont per fer-ho. El resultat és que s’ha Tota? No! En va quedar el pedestal, que devia voler mas- de mullar. El candidat a ser cuit a l’infern pot ser una jo-

4 a la majoria de ponts: l’última pedra no hi va arribar a temps. El dimoni perd la juguesca i els veïns guanyen un pont.

Dels intents reiterats dels veïns de Gualta de tenir ponts i passeres en queda la documentació. En queda també la indiferència estatal, que sempre s’ho ha mirat des de lluny, des de molt lluny. No ens ha d’es- tranyar que la gent arribés a creure que tenir un pont només podia ser per causes sobrenaturals. Malgrat tot, mai no havia sentit a dir que el pont Vell de Gualta fos un pont atribuït a les males arts dimonials. Com em sembla que s’ha de fer en aquests casos, ho vaig anar a demanar. Em vaig trobar una tarda amb la Rosa Serra, la Lola de can Belluga, la Nuri Nadal i la Margarita

Pujol, si no m’erro. Venien de cami- La gent de Gualta ens explica nar. Els vaig demanar com en deien, Suposat pont del diable de Gualta. del pont, abans que fos el pont Vell. Foto: Josep Salvany i Blanch, del Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya, Memòria digital de Catalunya. Abans que s’inaugurés el nou el veneta que ha d’anar a veure el seu troba una estratègia per burlar les 1993, el pont Vell era el pont, sen- estimat a l’altra banda del corrent, males arts diablesques. Així, el pri- se adjectius. La Rosa Serra recor- un marxant que vol menar el ramat mer de travessar el pont, i de perdre dava haver-ne sentit a dir el pont a una fira de bestiar riera enllà o una l’ànima, sol ser un pobre gat em- dels Francesos en clara referència criada que es vol estalviar la feina pès, si us plau per força, a inaugurar a la batalla del Ter de què parlava de travessar el riu cada cop que ha l’obra contra la seva voluntat. Hi ha al principi d’aquest article. Vet aquí d’anar a emplenar el càntir a la font. una altra versió que també s’explica que acabem tancant un cercle. El dimoni, sempre amatent, s’ofereix sovint: Resulta que el diable vola pels a fer el pont en una sola nit –abans cels adelerat amb la intenció d’aca- Del dimoni, de moment, ningú no que canti el gall-, a canvi, és clar, de bar el pont abans de l’alba, i guanyar n’ha vist ni cua ni orelles. En Sal- l’ànima del primer que hi passi. Quan l’ànima promesa. Però qui havia sig- vany devia venir distret. Això deu l’acord es dona per fet, el dimoni en- nat el pacte se les empesca per fer ser bastant segur perquè no s’aca- gega la maquinària constructiva i, cantar el gall abans d’hora, o bé fa ba d’entendre que, si va entrar a treballant com un boig, comença a tocar les campanes d’alguna esglé- Gualta pel pont Vell i en va sortir amuntegar pedres. El pobre incaut sia i el dimoni, espantat, deixa cau- per la Creu de Terme, no aprofités a que ha picat per indolència, per ava- re el pedrot abans d’arribar-hi. Vet fer cap fotografia del Molí. O això, o rícia, per mandra o per amor, s’ado- aquí l’origen llegendari dels menhirs se li van trencar els clixés, o es van na de l’error comès, però de seguida i també dels forats que sol haver-hi perdre el 1939. Tot podria ser.

5 RECORDS DE GUALTA Com ha passat el temps... com han canviat les coses Josep Blay Coll - De Can Blay de Gualta

Feia molts anys que no havia anat d’en Lluís Solés (Conegut per Lluís drant sempre que passava pel ca- al sopar de la Festa a la plaça de Ferrer). Més o menys, un cop a la rrer algú sospitós per ells. Gualta. Probablement encara hi setmana, amb la seva dona, la Ma- eren els meus pares. Ho férem de ria Buch, sortien per la porta amb A casa meva, a can Blay, també hi nou el 2018 amb quasi tota la meva una semal, portada amb els pals havia gossos, però aquests eren família. El sopar fou esplèndid i la semalers, ell davant i ella darrera, d’atura (teníem ramat) o de cacera companyia molt bona, doncs vaig anant a buidar els excrements de retrobar molta gent de Gualta a la comuna a l’hort. Fet habitual a qui, si bé veig quan vinc a la que ha totes les cases que tenien la sort sigut la meva casa de naixement, de disposar d’un espai on tenir una ben poc sovint hi parlo, com a molt semal, sobre la que col·locaven una un adéu al creuar-nos pel carrer i, fusta amb un forat suficient per

La gent de Gualta ens explica sovint, anant en cotxe. poder posar el cul i així fer les seves necessitats. Molta gent, ni això Quants records em vingueren al tenia, havent de fer-les a la quadra cap aquella estona. Sovint absent o al camp. Això si que era produc- del que passava al meu entorn, ció ecològica, ara s’ha prohibit per recordava moments viscuts de qüestions sanitàries. És del meu rela meva infantesa i una mica més cord, encara, quan a casa es va fer gran (anys cinquanta-seixanta del el primer lavabo. segle passat), històries i anècdo- tes, persones i famílies, compor- Al carrer Daró, hi havia la Ferreria En Juanito Blay amb els gossos de cacera. Foto: Família Blay. taments i fets quotidians d’aquells d’en Narcís Vilavedra. Olor a car- moments, molts d’ells impensables bó i ferro roent, però sobretot a (el meu pare era caçador). Tothom avui i que en cas de produir-se se- cascs cremats de cavalls. Hi venien coneixia els gossos de Can Blay, gur que serien motiu de fortes crí- no només els pagesos de Gualta sovint, sortien sols, anaven a mun- tiques, comentaris i/o retrets. Com sinó també de pobles de l’entorn. tanya i no tornaven fins que havien canvien les coses!, com canvia la L’anàvem a veure a l’hora del pati agafat al menys un conill, peça que, vida!, com canvia la manera de fer i o sortint de col·legi, com posava les orgullosos i amb el cap dret, por- de pensar amb el temps!. ferradures a la forja i ferrava els taven a la boca, travessaven tot animals de tir. Si estava lliure ens el poble, si calia, fins a portar-lo Aquesta plaça on sopàvem, avui solia explicar històries i el seu fill, al meu pare, mentre la gent anava Plaça Major, era aleshores “La en Josep, més gran que jo, sempre dient: els gossos d’en Blay ja en por- Plaza de España”, travessada pel ens feia bromes. ten un altre. Carrer “Calvo Sotelo”, avui Carrer Major, artèria principal del poble, abans i ara. Aquesta plaça, era el nostre pati de col·legi, allà on ju- gàvem a tot el que corresponia a l’època: a nieres, a “bultro”, a cro- mos (moltes vegades de les capses de mistos), a boles... i, lògicament, a futbol. L’entrada del carrer Caste- llar era una porteria i la del carrer Daró l’altra, havíem de parar cada vegada que passava un ramat, un El Verro semental. Foto: Família Blay. El cobriment de la Truja. Foto: Família Blay. carro o un cotxe (n’hi havia molt pocs aleshores). Per aquesta plaça i pel carrer Ma- Als anys seixanta, vaques i porcs no jor circulaven tots els animals, no s’inseminaven, sinó que tenien un Em passen pel cap infinitat de re- només els cavalls i eugues amb els acte sexual més o menys com cal, si cords, alguns us els descriuré reco- carros, sinó també els gossos i gats bé sota control. No tothom tenia se- rrent mentalment el poble, sense i molts altres animals domèstics, mental, doncs era car mantenir un gaire ordre, tal com m’anaven pas- mitjà de vida de moltes famílies, animal que no criés. A casa hi havia sant les imatges. quasi totes pageses. Els gossos sementals de porcins i bovins, segu- eren animals lliures, normalment rament érem dels pocs que en te- Des de la taula on sopàvem veia la estaven deslligats al pati i feien de nien. Truges i vaques de la majoria porta del que havia sigut la barberia guarda. Quina por ens feien els dos de pagesos passaven pels carrers llops de ca l’Agell, doncs sortien lla- des de qualsevol punt, ja fos de Can 6 El cobriment de la vaca. Foto: Família Blay.

menys, suposo que abans del 1965 tit però molt vigorós). Havíem fet El toro Semental. Foto: Família Blay. es podien comptar amb els dits de molts desplaçaments amb els meus Grau o del Mas Nou, per portar-les les mans i la feina de camp es feia avis amb ella. A Gualta, jo recordo a “menar”. De vegades la femella no tota amb eugues i algun cavall cas- i pot ser altra gent gran també, la trat. Per “cobrir” les eugues calia tartana d’en Gaus. Doncs es veu que volia al mascle (no estava prou en La gent de Gualta ens explica zel) i havien de venir 2 ó 3 vegades. anar als sementals de Torroella. la tenia sota el colomar (com solia Lògicament el meu pare cobrava Però no només el treball era cosa passar a altres cases) i sempre sor- per aquest servei del semental, però dels animals, sinó també el trans- tia “guarnida” amb gran quantitat als altres pagesos els sortia més a port. Normalment el carro amb d’excrements, dels coloms. compte que mantenir un mascle, l’euga o el cavall, eren el vehicle de per les poques femelles que tenien, desplaçament per anar a Torroella I ara que parlo d’en Gaus no puc ja fos de porcí o de boví. Si bé la o altres indrets. Qui s’ho podia per- deixar d’esmentar el gran i bon re- quantitat total, d’aquest bestiar del metre tenia una tartana, excel·lent cord que tinc d’en Joan, el pare d’en poble, devia ser alta, doncs, quasi a vehicle, còmode i que protegia del Miquel. Jo estava cuidant al meu totes les cases n’hi havia. sol, la pluja i el vent, sovint tirat per germà petit, en Carles, que amb un haca (raça de cavall o euga pe- prou feines tenia 2 anys. Va caure Si no recordo malament, a Gualta, hi havia almenys 4 grans ramats d’ovelles: a Ca l’Agell, a Ca l’Andreu (a la Plaça), a Can Pascal (Ca l’Ernes- to) i a Can Blay, cada un d’ells devia tenir com a mínim 100 ovelles, el de Ca l’Agell era el més gran. Tots ells travessaven el poble per anar a pas- turar, anant i tornant, i a algunes èpoques de l’any dos cops al dia. Jo anava a “engegar” el ramat amb el meu avi (devia ser molt petit, doncs ell va morir quan jo tenia 10 anys), recordo que portàvem les enfiles i les canyes de pescar i tornàvem a casa amb peix per sopar (carpes, Una tartana clàssica. Foto: Família Blay. anguiles, mirallets, barbs...). al pati i es va donar un fort cop de cap a la paret, li van sortir imme- He parlat ja dels carros, hi havia diatament un fort clot al front i un molt pocs tractors i cotxes encara Gent en carro a la plaça. Foto: Família Blay. gran morat. Va perdre l’alè (el co- neixement), no hi havia ningú més a casa, jo corria com un boig pel mig del pati cridant, anant d’una punta a l’altra i sortint al carrer buscant algú. No sé d’on va venir, però, tot de cop, tenia davant meu un home alt i prim, era en Joan. Em va agafar el nen dels braços, li va començar a picar l’esquena i li va refrescar el cap. El meu germà va tornar en si amb un gran plor. Sem- pre he dit que en Carles deu una part de la seva vida a en Joan, les El ramat i l’euga amb el carro. Foto: Família Blay. poques vegades que després vàrem 7 coincidir, sempre ho recordàrem. I ma de vida dels anys seixanta: No ara li dic encara: Gràcies Joan! entenc com hi ha a Gualta gent tant bruta que no es renta mai. Jo dos Dit tot això, us podeu imaginar com cops l’any, per Nadal i per la Festa, eren els carrers de Gualta, el que agafo la tovallola i el sabó i vaig a podríem dir de quasi tots els po- rentar-me al Daró. bles. Eren el camí de les persones i tot el bestiari viu. Aquests feien No vull fer-me pesat, moltes més les seves necessitats quan, com i coses vaig anar recordant, i te on els hi convenia. Per aquests ani- n’adones que no és ben cert allò mals el carrer era pas i claveguera de que qualsevol temps passat fou habitual i no hi havia ni escombriai- millor. Potser un altre dia, després res ni jardiners. Com a molt, cada d’un altre sopar a la Plaça Major, casa escombrava i netejava la part ho podem completar i així deixar de la seva façana. Això era natura. escrits fets i noms que amb el pas Olor a natura, com deien els de ciu- del temps, de ben segur, quedaran tat quan venien. a l’oblit.

També em venien al cap altres per- Jo a finals dels anys seixanta, del sones de qui per diverses raons segle passat, vaig anar a Barce- La matança del porc. Foto: Família Blay. em deixaren la seva petja i que de manera breu també us en referiré alguns. Segur que gent de més de La gent de Gualta ens explica 60 anys recorda en Xicu Blay, el meu oncle, el germà del meu avi, el matador de porcs. A cada casa que mataven el porc, ell en solia ser el responsable i sempre s’apuntava al tiberi. L’altre meu oncle, el seu ger- mà, en Fortunat Blay, fent jocs de mans que, segons m’han explicat, actuava al cafè de Can Muriscot (en deien a Cal Tord). Jo només recordo haver-hi entrat una vegada, de molt petit, i vaig haver de sortir corrents perquè m’ofegava i em ploraven els ulls, per la quantitat de fum que hi havia en aquella sala.

Hi va haver altres persones que potser passaren sense pena ni glo- ria, però els recordo ja sigui per la Cavant mongetes amb en Victor Sureda (el campaner). Foto: Família Blay. seva manera de ser, extravagància o comportament. L’Andreu, del que pateixis Angeleta, només em menjo no sé el seu cognom (crec que no era lona. El canvi va ser fort: vaig les corcades. de Gualta), tothom el coneixia per- canviar l’olor de natura pel fum i què sovint anava amb “el cap carre- la fressa de vehicles, semàfors, gat”. El trobaren mort a la barraca Tinc, però, un record molt especial presses i cops de clàxon, beure llet d’en Màlio (avui no existeix). Aquest per en Joan Ferrer de Can Simon i d’ampolla i viure en un pis. Quan home anava a cavar als camps i, de en Víctor Sureda de Ca la Besso- tornava a Gualta no hi havia fum, vegades, només feia els caps a fi de na (el campaner de Gualta durant però, ja quan baixava al Pont Llegí, que l’amo pensés que ja ho havia fet molts anys). La dona d’aquest era del cotxe de línia (“Autocares Pre- tot i el pagués. Un altre era en Pep la “Tineta Bessona”, la peixatera, sas”), el primer que em venia era la de cal l’Agutzil, home molt simpàtic encara sembla que la veig, amb el pudor pròpia del bestiar i les tifes amb la jovenalla, recordo que quan carretó de mà i el peix a dins, cri- del carrer. Fins als anys vuitanta em veia es treia un caramel de la dant pels carrers: Dones...!!!! voleu avançats aquest bestiari circulava butxaca i me’l donava, però jo el peix fresc!!!!. Amb en Joan i en Víc- pels carrers tal com hem dit. Ara solia veure fent corbes quan ana- tor jo havia anat a cavar faves, blat per bé, o per mal (això seria tema va pel carrer. O en Ricard Sendra de moro, mongetes (aleshores es d’un altre article), ja no és així. (conegut per en Ricardo Moy) de sembraven camps de mongetes del Només queden els gossos, que tot can Moy, sempre brut i mal vestit, ganxet)..., no sé per què, els vaig i acompanyats dels seus amos, afeccionat a anar a buscar cargols, caure bé i puc dir, molt agraït, que continuen fent les seves necessi- de vegades venia a treballar a casa, són les dues persones que més i tats on els convé, el que fa que, al i, un dia que collíem olives amb ell i millor m’explicaren les coses de la passejar pels camins, encara hem la meva mare, de tant en quant, en vida. Gràcies Joan i Víctor. No vull d’anar en compte d’on posem els menjava alguna del terra. La meva acabar sense comentar quelcom peus, si no volem portar un “bon mare li diu: per què et menges les que sovint em deia aquest últim, i perfum a casa”. olives així Ricardo?, ell li respon: no que, crec, reflecteix molt bé la for- 8 Cervantes i el català Salvador Tarradas

El mateix Miguel de Cervantes va profetitzar (El Quijo- bleme en cristiano. El que tampoc no podien suportar te, capítol LX) que la segona part del Quixot algun dia era que Cervantes al Quixot fes servir paraules cata- seria rebutjada per impertinent. Efectivament, el rè- lanes; que edités la seva novel·la a Barcelona; que els gim de la dictadura franquista va censurar la segona bandolers gascons i catalans s’entenguessin entre ells part d’aquesta novel·la universal, vetant-la a les aules perquè parlaven la mateixa llengua; que el Quixot evi- de les escoles i instituts. Als nacionalistes espanyols tés de passar per les ciutats d’Espanya i, en canvi, ca- els resultà (i resulta) impertinent i intolerable que hi valqués fins Barcelona, a la qual dedicà grans elogis, hagi vuit capítols de l’obra (capítols XLV-LIII) dedicats fent-se ressò, també, de les baralles entre Nyerros i a la ínsula Barataria (literalment, illa de la corrupció) Cadells (capítols, LX-LXIII). de Sancho Panza, en els quals es denuncia els dirigents polítics corruptes que s’enriqueixen amb diner públic. Cervantes, escriptor universal, és de tots i no de l’Es- panya negra, barroca, absolutista, catalanofòbica i Però el que els resultà més impertinent i intolerable és monolingüe que sempre, fins avui dia, se l’ha volgut que Cervantes fos respectuós amb la llengua pròpia de apropiar; per això, ja tenen Quevedo i Calderón, per Catalunya (en su lengua catalana...) i que don Quixot exemple. fos adreçat en català per l’escamot de bandolers de

Rocaguinarda i que aquest no els etzibés l’inefable há- La gent de Gualta ens explica Dones filòsofes Salvador Tarradas

La meva lectura estrella de l’estiu passat va ser una l’època d’estudiant. Per esmentar-ne algunes: la gran traducció al francès de Mulierum philosopharum (His- Aspàsia –que ensenyà retòrica i filosofia a Perícles i al tòria de les dones filòsofes), obra de l’escriptor, erudit, mateix Sòcrates–; la socràtica Diotima; la meravello- filòleg i llatinista Gilles Ménage (1613-1692), fundador sa Antuse; l’odiada Hipàtia; les ignorades dialèctiques de les tertúlies literàries i filosòfiques dels dimecres – Aretea, Nicareta; la cínica Hyparquia; la peripatètica conegudes com a Mercurials–, freqüentades per les Teodora; l’epicúria Leonce; la pitagoriana Temistòclea; escriptores de Sévigné, de La Fayette i de Rambouillet, la cèlebre Tímica; i l’emperadriu Julia Domna. Per les entre d’altres. En aquest valuós llibre, l’autor ens dona seves idees i tarannà polemista, Ménage es va fer ene- notícia històrica d’una llista de seixanta-cinc dones fi- mics com Racine i Molière, que el va ridiculitzar a la lòsofes, silenciades sistemàticament en totes les his- comèdia Les femmes savantes. tòries de la filosofia a les quals vaig tenir accés durant

9 Fem-ho diferent Rossend Darnés

Quan escric això, portem uns mesos durs de confina- I juntament amb la degradació de tota la realitat social ment i encara no es veu el final. La pandèmia del Co- i formant unitat tenim la més gran degradació ecolò- vid-19 està deixant un rastre de patiment i de morts gica. Des de fa temps alguns pensadors i alguns eco- amb un gran daltabaix econòmic i social per mor de la nomistes importants venen reclamant canvis radicals parada de la major part d’activitats. Per mantenir-nos i des de fa alguns anys el Papa Francesc s’ha signifi- l’ànim i donar-nos esperança sentim que es diu sovint: cat amb una crida insistent a canviar el rumb, a po- “ens en sortirem”. Sí, no hi ha res que duri sempre: ni sar l’economia al servei de les persones, a recuperar la les coses positives ni les més dolentes. Es parla també consciència d’una sola humanitat, a conrear la pròpia de recuperar una “nova normalitat” Mentrestant, in- interioritat, a redescobrir l’alteritat. “Fa falta tornar a vocant l’eficàcia se’ns ha imposat la recentralització i adonar-nos que els humans ens necessitem els uns als unes polítiques autoritàries i sovint erràtiques. La crisi altres, que tenim una responsabilitat envers el proïsme i mundial que apareix arreu només la podrem revertir amb tot el món, que val la pena ser honrats i bones per- de debò democràticament i amb l’aportació de tothom. sones. Ja hem tingut massa temps de degradació moral, de mofar-nos de l’ètica, de la bondat i de la fe, de la ho- Degut a les polítiques neoliberals, aquests darrers nestedat i ja és hora que ens adonem on ens ha portat anys s’han eixamplat arreu les desigualtats entre una tanta lleugeresa.” (Laudato si, nº 229). “Els éssers hu- minoria cada cop més rica i una gran majoria cada dia mans, també podem sobreposar-nos, optar pel bé i rege- La gent de Gualta ens explica més empobrida i buidada dels seus drets laborals i so- nerar-nos, superant els condicionants mentals i socials cials. I a l’Estat espanyol més que enlloc més. Mana que ens imposen... No hi ha cap sistema que ens anul·li el diner sobre la política i els polítics escollits pel po- del tot d’acollir el bé, la veritat, la bellesa ni la capacitat ble; el guany, el voler-ne sempre més, és “el déu, el per reaccionar que Déu va animant des del més profund nou vedell d’or” (Ex 32, 1-35) que ho presideix tot, La dels nostres cors. A cadascuna de les persones li recordo persona, les persones no comptem res. Som preses i que no oblidi que ningú pot prendre-li la seva dignitat.” deixades sense cap escrúpol. Ens oblidem dels altres i (L s, nº 205). Ens cal convèncer-nos que l’amor, només del bé comú. L’economia s’ha convertit en un fi en ella l’estimació, la solidaritat amb els empobrits i l’acció i mateixa i es prescindeix olímpicament de les neces- el compromís actiu i decidit en benefici dels més vul- sitats humanes concretes. Es busca el guany a qual- nerables: els infants, els vells, els discapacitats... ens sevol preu. És la dictadura dels bancs i de les grans permetrà desenvolupar la nostra humanitat i cons- multinacionals que controlen també els grans mitjans truir institucions socials a l’alçada del que reclama la informatius. Ens han robat l’autonomia i la llibertat nostra dignitat. És un gran disbarat que la idolatria del dels individus i de la societat. Som “uns nous esclaus” diner imposi la seva rendibilitat per damunt les neces- Arreu s’escampa una nova classe que resta al marge, sitats de les persones i dels pobles més pobres i que cada dia hi ha menys treball, més precari i més mal ho perverteixi tot. Per això és urgent de promoure la pagat amb persones que tenint-ne no poden cobrir llibertat i la responsabilitat de cadascú i de crear les les seves necessitats més elementals, amb dotzenes condicions i els ambients adequats per fer néixer una de desnonaments diaris ací i allà. La persona ha estat nova realitat neta, lliure, humanitzadora, respectuosa buidada de la seva dignitat. de les persones i del planeta. És necessari entendre, d’una vegada per sempre, que no és la competència

10 i la confrontació el camí per avançar sinó el diàleg, el dianitat de la convivència i dels petits fets i decisions respecte i la cooperació. Els poderosos i els governants els ciutadans tenim l’oportunitat d’anar construint han d’abandonar les seves accions criminals i actuar àmbits de vida més satisfactòria i feliç per als més vul- prioritzant les necessitats dels més desafavorits i els nerables. Són necessaris grans canvis en el govern de ciutadans a nivell individual, familiar i, dins les institu- les nacions i a la vegada també una nova manera de ser cions en les quals ens movem, hem d’actuar d’una ma- i de fer de les persones. Existim per cuidar-nos els uns nera diferent, cercant el bé i la defensa dels més febles dels altres, necessitem posar-nos en la pell de l’altre, i en la presa de decisions del dia a dia hem d’obrir ca- mostrar empatia, actuar amb misericòrdia. Existim mins nous per canviar la realitat que ens ha portat fins per cuidar la Terra que és la casa de tots, del conjunt aquí. No podem tornar a fer el mateix de sempre, els de les coses creades i del món del qual en formem part. excessos de sempre. “La meva germana gran (deia ahir Cal prioritzar el ser i el conviure al tenir i el presidir. un destacat periodista televisiu) m’ha dit que d’ara en- Estimar-se i respectar-se un mateix per poder estimar davant compraria més a la botiga del barri”. Aquestes l’altre i créixer amb ell. Adonar-se que no hi ha prou de setmanes ens hem omplert la boca queixant-nos que produir molt sinó de compartir i repartir millor perquè els nostres avis morissin sols sense la companyia dels n’hi hagi per a tothom. Necessitem abandonar el mite seus, essent així que durant l’any alguns d’ells havien d’un creixement il·limitat. estat sovint sols i abandonats a les residències sense que els seus els acompanyessin. Els humans estem Necessitem valorar la bona política i no malparlar dels fets per a la relació i la proximitat, per viure en comu- polítics amb tanta lleugeresa posant-los tots al mateix nitat i no pas aïllats. El distanciament no pot ser un fet sac. El mateix cal dir amb l’acció dels sindicats. La unió existencial continuat en el temps. En la descoberta i fa la força. L’anar cadascú per ell fa les coses més di- en l’acolliment del tu, de l’altre, el propi jo es reconeix fícils i sovint ineficaces. Necessitem enfortir les rela- i vertebra la seva identitat i grandesa. ”Aquesta, si, que cions i els lligams interpersonals i donar més vida als La gent de Gualta ens explica és aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn” nostres pobles i comunitats buscant l’agermanament i (Gn 2,22), digué Adam en ser-li presentada Eva. No són la col·laboració. Cal treballar-nos la fraternitat i aban- les coses ni les pertinences el que omplen de veritat la donar “el campi qui pugui”. Necessitem actuar equita- vida i els desitjos més profunds de l’esser humà, sinó tivament i amb justícia atenent els drets laborals de les les persones. Cal redimensionar la vida que vivim, viu- persones que treballen per a nosaltres. re amb més sobrietat, assegurar les persones que cui- den els propis familiars a les cases, rondar menys i de- dicar més temps, companyia i atencions als que sovint es marfonen de solitud a les residències... En la quoti-

11 Origen de les dites catalanes Dolors Pareta

Qui no té cap ha de tenir cames Els oblits ens fan desfer el camí ja fet, en el sentit que quan ens oblidem alguna cosa hem de tornar al lloc d’on veníem a cercar-la.

Tants caps tants barrets Hi ha tantes opinions com persones i, a més, cadascú té la seva opinió i totes tenen el mateix valor. Segons Amades, la dita té l’origen en la guerra napoleònica, quan es calculaven els enemics morts pels barrets reunits. Tants caps tants barrets.

Pel juny la falç al puny, i pel juliol la corbella al coll És el temps de la sega als camps. Tant la falç com la corbe- La gent de Gualta ens explica lla són eines que usaven els camperols per segar els camps, abans de la industrialització.

No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat No es pot confiar amb res que no sigui ben segur. Altres Pel juny la falç al puny. I, Pel juliol la corbella al coll. parèmies també expressen aquesta cautela davant les coses incertes, com ara : “No vendre la pell de l’os abans d’haver-lo caçat”.

Anar a la quinta forca A la Barcelona medieval hi havia quatre forques per penjar als condemnats a mort. Es va construir la cinquena a la Tri- nitat, lloc considerat molt lluny de la ciutat.

No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

664 20 71 46 / 606 90 98 05 c/ Major núm 65, 17257 GUALTA

12 Cinema i virus David Granato

Inaugurem una secció a la revista El tiguen per interessos econòmics i és però, una pel·lícula de bon veure. Pont de Gualta dedicada al cinema. produeixen els desastres, científics que lluiten per trobar cures, governs 12 Monos també Per què el cinema? Com a setè art que pel bé ciutadà tiranitzen i des- del 1995, dirigida i com a gran expressió artística trueixen les llibertats de l’individu, per Terry Gilliam, del passat segle XX i d’aquest XXI, investigació per cercar el primer hos- amb grans ac- el cinema és expressió viva de la te de la infecció, drames personals, tuacions de Brad nostra societat: els nostres anhels, solidaritat, lluita, mort i esperança. Pitt i Bruce Willis. les nostres desgràcies, l’humor i el Original aventura drama, la passió i l’ataràxia, l’amor Hi ha una llarguíssima llista de pe- futurista que es i la mort... novel·la i teatre, prosa l·lícules que us podria i us voldria mou entre la lucidesa i la bogeria, els Cultura i poesia, fotografia, música... Una recomanar, però us faré esment somnis i la realitat. L’any 2035, des- mena de Gesamtkunstwerk, obra d’unes poques. prés de l’epidèmia provocada per un d’art total, que Richard Wagner va virus assassí que ha matat milions defensar filosòficament com a fita Tot just ara he de persones, els supervivents es re- de la seva creació artística: una vist Virus, pe- fugien en comunitats subterrànies. obra que englobés totes les arts. l·lícula índia del Molt recomanable. 2019, dirigida Recordeu que ja fa un temps vam per Aashik Abu, Soy leyenda del impulsar una activitat al poble per amb el virus Ni- 2007, de Francis fer Cinefòrums, aquesta activitat pah (que produïa Lawrence amb la va seguir mantenint en Narcís a més d’un 75% de gran treball de l’Ajuntament i un temps després es mortaldat als l’actor Will Smi- va deixar de fer. Potser la idea pri- contagiats) i el control que es va th fent de Ne- migènia era més de presentar una haver de fer perquè aquest no es ville, un brillant pel·lícula i desprès comentar-la. descontrolés. Interessant. científic militar No hi ha res de més gratificant que que no va poder al final del visionat d’una pel·lícu- Contagio, del impedir l’expansió d’un terrible vi- la comentar què ens ha semblat, 2011 amb direc- rus creat per les indústries d’inves- què hem vist des de la nostra sub- ció de Steven tigació cientifico-militars, i que el jectivitat, tots ens fixem en coses Soderbergh i redueix, al ser immune, a una vida diferents i fem lectures que enri- amb noms fa- solitària, junt a la seva gossa, en re- queixen allò que els altres hi veuen. mosos d’actors cerca d’una possible vacuna. Finalment es va quedar només en com Matt Da- el visionat. Potser, algun dia pro- mon, Marion Co- Altres: Carriers (Portadors) i Los per, caldria revisar què no va fun- tillard i Jude Law últimos días amb Quim Gutierrez cionar i repescar la idea. entre d’altres, que relata amb força i José Coronado, les dues dirigides versemblança una pandèmia mor- per l’Álex i David Pastor. Flu (Virus), Segurament a altres articles us par- tal, amb origen a Hong Kong, que pel·lícula coreana del 2013 dirigida laré d’alguna pel·lícula en especial. es contagia per contacte i que té per Kim Sung-Su. Fins i tot, amb Avui, però, us parlaré de tot un gran molts, per desgràcia, paral·lelismes epidèmia de fons per tractar l’au- corrent de pel·lícules associades amb l’actual coronavirus. toritarisme d’estat i la lluita social, molt estretament al cinema de de- la molt interessant: V de Vendetta, sastres, en aquest cas no pels de- Outbreak o Es- de James McTeigue. sastres naturals geològics o atmos- tallido, pel·lícula fèrics (que són també un corrent del del 1995, de Wol- He obviat les pel·lícules de virus cinema) sinó pels desastres vírics. fang Petersen, extraterrestres. Recordeu: La in- amb actors com vasión de los ladrones de cuerpos, Espero de tot cor que quan estigueu Dustin Hoffman de 1956 o el seu remake de 1978 La llegint aquesta revista la pandèmia i Morgan Free- invasión de los ultracuerpos. del coronavirus sigui tan sols un man, on l’exèrcit record. Ara, immersos de ple en el dels EEUU arra- I obvio també, però us recordo to- confinament en aquest estat d’alar- sa un poblat del tes les sagues víriques relacionades ma sembla que estiguem vivint una Zaire on s’estava escampant un vi- amb els zombies, des de sèries com pel·lícula de ciència ficció que fa dos rus mortal (exterminar el virus amb Walking dead, passant per sagues mesos hagués estat inimaginable... bombes), però degut al tràfic il·legal com Resident Evil, o les interessants i precisament d’això us vull parlar: d’animals, un ximpanzé portador World War Z i 28 days later amb molt cine i virus o epidèmies i pandèmies. d’aquest, acaba estenent-lo a un po- intel·ligent crítica socio-política. ble de Nord Amèrica. Molt bona pre- Poblacions destruïdes, devastades sentació, desenvolupament i treball Bé, molta salut! I bon cinema! per les malalties, teories de la cons- dels actors i actrius, però el desen- piració, farmacèutiques que inves- llaç... bé això, queda a criteri vostre, 13 Música i humanitat David Granato

Inaugurem un nou apartat on parlarem de música: Yann Arthus-Bertrand retra- com a fet artístic, les obres, les/els compositors, com a ta la humanitat d’avui en dia. fet social, apropant-nos lleugerament a algunes de les Rodada a 60 països durant capes d’aquest mitjà d’expressió de l’ésser humà. més de 2 anys, les 2000 persones entrevistades lliuren He estat pensant què podria voler-vos explicar en testimonis autèntics i pro- aquest primer article. Bé, les circumstàncies crítiques funds, abastant temes uni- d’estat d’alarma que estem vivint actualment em fan versals com la lluita contra necessari parlar de la música com a fet social. la pobresa, la guerra, l’ho- mofòbia però també l’amor, Cultura Les botigues són tancades, els bars, els restaurants, les la família i el futur del nostre escoles, els cinemes, els teatres, les sales de concerts, planeta. Ens confronta amb etc. Tot allò que conforma l’aspecte socialitzador de la realitat i la diversitat de la totes i tots. Confinats a casa, tan sols podem gaudir condició humana. Més enllà d’un quadre o una peça de música des de la soledat del costat fosc, Human mos- amb el nostre instrument, o connectats a una pantalla. tra també l’empatia i la solidaritat del que som capaços. Els meus companys músics i jo patim de concerts anul·lats, ERTOS a les escoles de música, assaigs amb Us recomano a priori, mirar la cors i orquestres aplaçats sine die i un futur incert que, versió reduïda (sense les en- si més no, ens obliga a reinventar-nos. trevistes) només amb la su- ggerent música de l’israelita És possible l’art, la música prescindint d’aquest inter- Armand Amar i les poètiques canvi social? Sí, però sacrifiquem allò que en essència imatges... viatjareu... podeu permet compartir com a diàleg humà: l’assaig, el direc- fer els visionats que vulgueu te, els concerts, els festivals de música, els oficis reli- a Youtube: giosos, les reunions, les manifestacions... HUMAN’s Musics - A film by Sovint als meus assaigs amb els cors o amb les orques- Yann Arthus-Bertrand / Com- tres comento i gaudim vivint quant de gratificant són posed by Armand Amar els moments que en comunió d’unes quantes notes a l’atzar es converteixen en un moment únic on totes les O al següent enllaç: veus s’uneixen en harmonia. No sempre és així. Sovint calen moltes hores de treball personal i de conjunt. https://www.youtube.com/ Però hi ha moments màgics on tot conflueix en un to watch?v=uog4eCZTUX4&- i el so eleva a qui l’està produint i a qui l’escolta. Ja ho t=4446s deia el gran director romanès Celebidache, la fenome- nologia de la música comporta un ara i aquí, on el si- També, si voleu endinsar-vos lenci i el so conflueixen en un moment únic que mor més en el món del documen- en el temps però que deixa una petjada permanent en tal amb imatge i música: amb la nostra ànima. Per això era contrari a les gravacions: reflexió de la societat amb la cap gravació pot emular el moment sagrat del lloc, de terra i els seus recursos, pai- l’audició en directe, de l’emoció de l’aquí i de l’ara. satges, natura, guerres, fam, solidaritat, religió, amor... Aquests dies mirant per la pantalla del meu ordinador i reflexionant de la grandesa i l’estultícia humanes vaig Baraka del 1992 dirigida per ensopegar amb un documental hipnòtic que recoma- Ron Fricke, amb gran música no que visioneu amb tranquil·litat, gaudint lentament i de diversos autors i la trilogia assaborint poc a poc, pensant que la humanitat és rica, de Godfrey Reggio amb mú- complexa, informe, global, col·lectiva, però al mateix sica de Philip Glass:, Koyaa- temps la conformen petites realitats individuals, his- nisqatsi (1982), Powaqqatsi tòries singulars que exploten però també conviuen al (1988) y Naqoyqatsi (2002) planeta Terra. Només cal la música i simples primers plans de persones d’arreu del món, i ens deixem trans- Molt bona Festa Major, salut i portar, deixant-nos penetrar en les mirades, en els ulls música !!! que expressen en silenci, endinsant-nos en aquests i comprenent que hi ha molts móns i moltes vides en el concepte general d’ “Humanitat”.

“Human. The Movie”. Composta d’imatges, plànols aeris i de testimonis, la pel·lícula del fotògraf i cineasta 14 Recomanacions literàries Llibreria El Cucut

Hem fet un repàs de les novetats d’aquest any, espe- s’han perdut o que van pel rant que els lectors de la revista El Pont, descobreixin camí de fer-ho. Quatre-cents llibres que els despertin l’interès. articles que faran les delícies de la generació anomenada Evidentment, hi ha moltes obres que mereixen ser Baby Boom i de tothom a qui destacades, però esperem que els lectors s’animin a li agradi la literatura intel·li- descobrir-ho entrant a les llibreries! gent.

Per als lectors més petits i L’Editorial Sidillà ha complert observadors, l’obra d’en Jau- deu anys publicant obres de me Copons dibuixada per en gran qualitat i volem parlar Cultura Gusti és un plaer. A la Rosa d’una de les últimes novetats. sempre li toca el rebre quan a casa algú ha fet una malifeta. Tornar a pagès. Manual pràc- Però ella, fixant-s’hi molt, és tic d’horticultura, escrit per capaç de trobar-ne els veri- Nil Barceló i amb il·lustracions tables culpables. I tu, sabràs de Judit Roma. A Tornar a pa- descobrir qui ha estat? Cas per cas, jugueu a descobrir gès hi trobareu un manual el culpable observant l’escena amb atenció, i, si no us pràctic, una guia imprescin- en sortiu, estireu la solapa i trobareu la solució! dible per saber quan i com s’han de sembrar o plantar les El món dels àlbums il·lustrats hortalisses, com s’ha vigilar està ple de meravelles i us en el creixement de les plantes, volem presentar un que ens dels cereals, de les herbes re- ha fascinat. Rady, el gat infer- meieres i dels arbres fruiters, mer és una història real, es- com reconèixer el tipus de sòl on voleu construir el crita per Satorino Fuchigami, vostre hort o com es fa una bassa per aprofitar l’aigua dibuixada per Tadahiro Uesu- de la pluja i assegurar-vos el reg que cal. També ens gi i editada a Blackie Books. explica com podeu conservar els productes de l’hort En Rady va entrar en el refugi per anar-los consumint al llarg de l’any i com podeu d’animals molt malalt. Ningú eliminar ecològicament les plagues que poden afec- pensava que viuria, però poc a poc va millorar. Un dia, tar els conreus. Tornar a pagès acaba donant pistes, va arribar al refugi una gosseta molt malferida i en a més, dels animals que poden contribuir a l’èxit d’una Rady, que ja vivia al refugi, es va acostar a la gosseta petita explotació que produeixi tot el que necessiteu i la va abraçar. Aquest acte d’afecte el va repetir amb per viure millor. tota mena d’animals malferits que anaven arribant al refugi, guanyant-se el nom de “el gat infermer” Finalment, volem parlar-vos de l’últim llibre que s’ha publi- A vegades costa trobar lectu- cat sobre Josep Pla. Es tracta ra per als lectors de deu, onze d’Històries de Josep Pla, es- o dotze anys. Hem llegit Ho- crit per Josep Valls i publicat tel Winterhouse, una novel·la a la col·lecció El caliu de la escrita per Ben Guterson, memòria, de l’editorial Gava- il·lustrada per Chloe Bristol i rres. Josep Valls va treballar editada a La Galera. Un hotel trenta-sis anys al Motel Em- misteriós, un secret familiar, pordà de Figueres i allà va tenir llargues converses amb un trencaclosques complex Josep Pla. Aquestes converses, reposades, tranquil·les, i pàgines plenes de màgia, de sobretaula, ens descobreixen noves anècdotes i dis- amistat i jocs de paraules: un sertacions del gran escriptor empordanès. debut sensacional. Esperant que en aquesta selecció hi hàgiu descobert Entre les novetats per adults, hem volgut destacar tres alguna novetat que us interessi, ens acomiadem desit- obres de no ficció. jant-vos una molt bona Festa Major.

Vicenç Pagès Jordà ha publicat Memòria Vintage. De www.llibreriaelcucut.cat l’home a la Lluna a Pulp Fiction, a Empúries narrativa. Memòria Vintage és un viatge personal i col·lectiu que Torroella de Montgrí parteix de l’arribada de l’home a la lluna l’any 1969 i acaba l’any 1994, amb l’estrena de Pulp Fiction. Vicenç Pagès Jordà comparteix els seus records en música, cinema, televisió, vocabulari, expressions i costums que 15 Arts plàstiques Salvador Tarradas Cultura

Lluís Casadellà

16 Dolors Pareta Cultura

Mon de las Cuevas

Jordi Cruset

17 Gualta confinada Fotos del veïnat del 13 de març al 31 de maig

Arran del confinament va sorgir una proposta:

“Fem una foto des de casa nostra!!!! El paisatge que més us agradi. Si pot ser que es vegi alguna cosa del poble! Sigui carrer, plaça, pont, església… I farem un muntatge per la revista de Gualta. Confinament a Gualta. 1 foto per casa. Cada foto ha de portar el #del vostre nom. Us animeu!!!!!!!!!!!”. Confinament

18 Confinament

19 Confinament

20 Confinament

21 Pitch and Putt Martí Artigas | Gualta Júnior

El Pitch and Putt Par3 Gualta va fer un salt endavant dels nostres jugadors van brillar amb llum pròpia a ni- important durant l’any 2019. Cada cap de setmana s’hi vell estatal o europeu durant l’any. Entre ells podem respira un millor ambient, amb molts dels membres destacar en Ricard Díaz (campió del Torneig 5 Nacions dels nostres equips entrenant barrejats, sense tenir en amb Catalunya, 2n lloc a la Copa Catalunya de Parelles compte l’edat. El restaurant A-Putt serveix com a nexe Mixtes i 3r lloc al Campionat de Catalunya Doble), Ba- de les trobades en un camp que està essent protago- rry Coomber (Campió de Catalunya Matx Play i 3a po- nista de la progressió d’un esport que cada cop va a sició al Campionat de Catalunya Absolut) i Clara Martí- més. L’entorn, amb bosc i llacs, té un valor molt gran a nez (subcampionat de Catalunya Juvenil Iniciació). causa de les darreres notícies que ens envolten. Alguns Esports

Casabegur Fem Gualta Gualta El Ter

Gualta Júnior Plus Costa Brava Tramuntana

Resultats dels equips al 2019

Gualta Plus Costa Brava: L’arribada del nou espònsor els va propulsar al títol de la Copa Catalunya Trofeu Solius. Al Campionat de Cata- lunya per Equips de 1a Divisió van ser sisens.

Gualta Casa Begur: Desè lloc final al Campionat de Catalunya per Equips de 1a Divisió.

Gualta El Ter: Tercer lloc final i ascens a la 2a Divisió del Campionat de Catalunya per Equips.

Gualta Tramuntana: Es van quedar a les portes de l’ascens en ser cinquens al seu grup de la 3a Divisió del Campionat de Catalunya per Equips. L’any 2020 han creat un equip més per jugar a 4a.

Fem Gualta: Van ser onzenes en Scratx a l’Interclubs Femení. En Handicap van tornar a brillar i van acabar primeres.

Gualta Júnior: Van completar un 2019 amb rècord de participacions en els diferents torneigs de l’Interclubs Juvenil. Van ser setens en Competició i cinquens en Iniciació. El nostre grup de mainada no para de créixer.

22 Pàdel Centre de Tecnificació de Pàdel GC SPORTS

El Centre de Tecnificació de Pàdel GC SPORTS és un Els serveis que oferim són: club de pàdel que gestiona l’empresa GC SPORTS&E- VENTS S.L amb una experiència de 7 anys gestionant diferents clubs de pàdel i on un del seus associats (Ge- - Lloguer de pistes rard Company) ha estat el número 23 del rànquing mundial i que actualment competeix al circuit World - Grup de Tecnificació i competició de pàdel Padel Tour. - Escola de pàdel d’adults El nostre club disposa actualment de 4 pistes de pà- del, dues de les quals són noves i les millors pistes del - Escola de pàdel infantil mercat. També disposem de vestuaris, zona infantil, un camp de futbol, una zona chill-out i una zona de pàrquing. - Casal de Setmana Santa i Estiu

- Classes particulars

Si voleu reservar pista ho podeu fer de diverses maneres: Esports

- Amb l’APP (RESERVAPLAY)

- Trucant al telèfon del club: 691 54 22 43

- Trucant al telèfon del Pitch&Putt 972 76 03 38

23 Marxa Nòrdica: dilluns saludables Joan Carles Mora | Urban Salut

Cada dilluns a la tarda ens trobem per fer Marxa Nòr- Cal destacar les trobades amb els veïns i veïnes del dica a Gualta. Ja portem un any i mig de trobades per municipi de la Tallada d’Empordà, que ens varen visi- fer activitat saludable, a l’aire lliure, pels voltants de tar a Gualta per fer una sortida molt maca amb un re- Gualta. Al llarg d’aquest temps hem anat consolidant corregut cap a Fontanilles, passant pel punt geodèsic un grup de gent del municipi que ha gaudit d’aquesta per anar cap a Llabià i tornar pel riu Daró fins a Gualta activitat gratuïta. El grup ha anat creixent i incorpo- on vàrem fer un sopar al camp de futbol. També ens rant gent d’altres municipis que ens han acompanyat vàrem desplaçar a La Tallada, per fer una trobada de per poder compartir junts l’experiència de practicar germanor. Vam pujar al Puig Segalar i vam acabar la activitat física moderada a l’aire lliure. jornada amb un bon àpat a la sala polivalent. Esports

Les dinamitzacions les hem anat adaptant segons Tanmateix, durant aquestes dinamitzacions sempre l’època de l’any i les condicions meteorològiques. Du- s’introdueix una part d’escalfament, estiraments, tèc- rant l’estiu hem buscat llocs més ombrats, hores pro- niques de relaxació i jocs d’habilitats per complemen- peres al vespre i ens hem desplaçat per altres itineraris tar l’activitat. Us recordem que l’activitat és oberta a i poblacions properes al mar, per gaudir de trajectes tothom, independentment de l’edat i el nivell d’expe- més refrescants. riència d’aquesta disciplina.

A l’hivern, hem avançat l’hora de les dinamitzacions per poder sortir amb menys foscor o adaptar-nos als itineraris de nit amb frontals. Per exemple, a les sortides amb tramuntana hem fet recorreguts per camins a recer, i si feia fred hem augmentat el ritme de la sortida; i en temps de pluja lleu ens hem adaptat amb el material adequat per campejar el temporal, tot per gaudir d’aquest meravellós entorn que tenim.

Hem fet sortides de tota mena, per itineraris planers, de muntanya, en pistes de terra, corriols, asfalt, vora rius i rieres, al costat del mar, però alhora hem creat vincles amb altres municipis i hem gaudit de trobades i sortides de marxa nòrdica amb altres usuaris.

24 Festa Major 2019 Ajuntament de Gualta

Dissabte 27

EXPOSICIÓ:

FLORS DE MARGE de Vicenç Rovira a l’Ajuntament de Gualta

Vam poder gaudir de fotografies de flors que trobem habitualment als marges dels camins. Flors que solen passar desapercebudes, però que si les observem amb deteniment ens adonarem de tots els seus petits detalls.

Imatges de flors fresques en color i de flors seques en blanc i negre.

En tots dos casos se’ns mostra la bellesa que podem descobrir mentre passegem pels camins del nostre poble.

Sopar popular i gresca amb La República Rumbera

a la Plaça de Catalunya Festa Major 2019

Degut a la pluja, per primera vegada el sopar popular es va fer dins una carpa a la plaça Catalunya. Tant el sopar com la música van estar molt bé!!

Gràcies als cuiners, músics, i sobretot a tota la gent que hi va assistir!!

25 Diumenge 28 Fira de la ratafia Plaça de l’Església

1a Fira de la Ratafia Artesana a la Plaça de l’Escglésia.

Festa de l’aigua i l’escuma Plaça Major

Dins la festa d’aigua i escuma de la Festa Major 2019 vam posar un tobogan d’aigua.

Com de bé s’ho va passar la mainada…! Festa Major 2019

Dimarts 30 Missa i ofici Església de Gualta

Església engalanada el dimarts 30 de juliol de 2019 per a la missa i ofici en honor als Pa- trons Sant Abdó i Sant Senen.

Gràcies al Garden Empordà (Grup Garden Tona) per les plantes que ens van deixar, i a totes les dones del poble que voluntàriament van deixar l’església molt guapa! 26 Sardana vermut amb la Principal de la Bisbal Plaça Major

Després de l’Ofici, la nostra sardana d’abans del vermut.

Concert amb la Principal de la Bisbal Plaça Major

Concert de cobla de la Principal de la Bisbal a la Plaça Major. Festa Major 2019

Dimecres 31 Ball de tarda amb El útlimo veneno Plaça Major

Fi de festa amb El último veneno a la Plaça Major.

27 Casal 2019

Ja portem uns quants anys, a Gualta, fent el nos- Tant al juliol com a l’agost es van fer els festivals de tre casal d’estiu. El 2019, però, es van succeir final de casal, amb els seus espectacles respectius, molts canvis: l’Esme i la Míriam, les nostres mo- i un sopar i jocs de nit per a tots els nens i nenes. nitores des dels inicis, ens comunicaven que nous reptes laborals feien impossible que poguessin Malauradament, a causa de la pandèmia de la CO- continuar al capdavant del casal. Així doncs, es VID-19, les condicions fixades per la Generalitat per van valorar diferents possibilitats. a dur a terme els casals d’estiu d’enguany, han fet que aquest any l’Ajuntament de Gualta no pugui or- Finalment, l’empresa Idehant sota la direcció de ganitzar el casal d’estiu. Ha estat una decisió difícil i la Marta i la Mireia i amb nous monitors, va enca- abans d’adoptar-la s’han valorat diferents opcions, rregar-se de dur a terme el casal per als nostres que han estat desestimades en tant que no podien nens i nenes. garantir els estàndards de funcionament que ens han caracteritzat en els anys precedents. El casal va començar a finals de juny i va allar- gar-se fins a la tornada del curs escolar. Molts Tothom ha estat molt comprensiu i s’ha fet càrrec jocs, molta aigua, bicicletades, contes... en defi- de la situació, fet que agraïm immensament. Esdeveniments nitiva, molta diversió. Esperem poder retrobar-nos tots i totes l’any vi- També va continuar, com cada temporada, el ser- nent i poder tornar a gaudir del nostre casal. vei de menjador al local social, per a la mainada del casal. I un record per a l’Esme i la Míriam; us desitgem molta sort en aquest nou camí.

28 Cinema

Fent proves pel cinema que es va fer el dia 1 d’agost a la Plaça de l’Església. Teatre Esdeveniments

29 La Castanyada

A 2/4 de 5h de la tarda, a la Plaça Major

Castanyada a la Plaça Major, dissabte 2 de novembre de 2019.

Hi haurà castanyes, moscatell i coca per a tothom!

La Fira del Vi Esdeveniments

Mercat de vi i formatge, al centre del poble, el 8 de desembre de 2019. Nadal a Gualta

Missa de Nadal a Gualta. Orquestra dirigida per David Granato. 30 Dia de Reis

Alícia i Valentina Grau. Emma Rose Bermudez.

Erik i Laia Muñoz. Ian Gonçalves. Esdeveniments

Iu Ponsatí. Jana Pujadas i Pol Stocker.

Julia Mora. Pep, Pau i Martí Girones.

Els tres Reis Mags. Wim i Tian Pujol. 31 Contacontes

Taller d’olis Esdeveniments

Per a fer un oli d’acompanyament de carns i verdures. Si els trobem massa fort de gust els podem rebaixar amb més oli. ✔ Una culleradeta de cafè de: farigola, romaní i sajolida (seques i tritu- rades). En ambdós olis: oli fred i trenta dies de maceració (si escalfeu l’oli Per 10 centilitres d’oli. a 60 graus ho tindreu a punt per servir).

Per a fer un oli per acompanyar peix, pasta o amanides.

✔ ½ cullerada d’alfàbrega morada, 1 culleradeta de fonoll i 1 de sàlvia.

Per 10 centilitres d’oli.

32 Caminada a Gualta

15 de febrer de 2020. De Gualta al Puig de la Font Pas- l’església, fins a arribar al Puig de la Font Pasquala, on quala, un parc de postal. vam gaudir d’unes espectaculars vistes panoràmiques.

Ens vam endinsar per a descobrir la historia de Gualta La sortida va ésser organitzada pel Parc Natural del a través del pont medieval (un tresor del patrimoni Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. cultural del Baix Ter), els seus carrers, les seves cases,

Dinar de la Dona Esdeveniments

33 Sant Jordi 2020 Contes per telèfon

El passat mes de febrer, en una reunió amb la comissió de festes vam parlar de fer alguna activitat per Sant Jordi. Després de cercar vàries possibilitats vam decidir fer una trobada cultural. Es tractava de fer un homenatge a Gianni Rodari (escriptor italià), doncs enguany es ce- lebra el seu centenari. El llibre que vam triar va ser Contes per telèfon. És un llibre amb setanta contes. I la idea era que la gent, que en tingués ganes, llegís un conte per a tot el públic, però, quan ja teníem el llibre i uns quants lectors, ens van confinar i la trobada es va fer impossible. Tanmateix seguíem amb el “cuquet” de fer alguna cosa. En una reunió virtual, que es va dur a terme el 16 d’abril, vam decidir buscar volunta- ris per poder fer l’activitat de forma telemàtica, i amb un dia la Marta ens va fer el programa. Ho vam proposar a la gent de Gualta a través de WhatsApp i la resposta va ser fantàstica.

D’entrada vam llegir vint-i-cinc dels setanta contes, que a més es van il·lustrar amb imatges relacionades, ja que per penjar-ho a les xarxes feia més patxoca. Tenim previst acabar de llegir i il·lustrar la resta de contes. Esperem tenir-ho enllestit quan tingueu aquesta revista a les

Esdeveniments mans.

Si voleu escoltar-los els trobareu a YouTube: https://www.youtube.com/channel/ UCZHh5C8F1y8-KMXgnEu4Ytg/playlists

Tot això no hauria estat possible sense la col·la- boració d’en Narcís Sens. Gràcies Narcís!

Paraules del nostre alcalde com a introducció als Contes per telèfon:

Amigues i amics.

Sabeu que “hi havia una vegada... i explicava un conte a la seva filla”.

Doncs vet aquí que tots aquests contes foren recollits per en Gianni Rodari, en el seu llibre Con- tes per telèfon, autor italià que va néixer ara fa cent anys. I la Comissió “Gualta de festa” va proposar a les veïnes i veïns de Gualta de reunir-nos una nit de primavera a les 9h sota el campanar, per gaudir dels contes que el Sr. Bianchi, de Varese, explicava a la seva filla. Però com que això han vist que no serà possible les noies de “Gualta de Festa” han trobat la manera de fer-vos-els arribar: I vet aquí, que les veïnes, veïns, amics i amigues de Gualta s’han engrescat a compartir amb vosaltres aquests contes per telèfon.

Sant Jordi 2020 Gualta

34 conte 03 conte 25 La passejada d’un distret L’espantall

conte 04 conte 29 L’edifici que calia trencar El sol i el núvol

conte 05 conte 32 El castell de gelat El mag dels estels

conte 07 conte 34 El país amb el Vells refranys “des” al davant conte 08 conte 35 L’Alícia capitomba El rei Mides

conte 09 conte 40 El camí de xocolata La famosa pluja de Piombino conte 10 conte 43 Els homes de mantega La paraula plorar

conte 11 conte 46 Esdeveniments Brif, bruf, braf A dormir, a despertar-se conte 12 conte 50 Qui vol comprar la ciutat El senyor Nonetes d’Estocolm? conte 13 conte 61 Tocar el nas del rei La vorera mòbil

conte 15 conte 67 A la platja d’Òstia Embolicant la troca

conte 16 conte 70 El Ratolí dels còmics Història universal

conte 22 El jove cranc

35 Sant Jordi 2020 en imatges Esdeveniments

36 Esdeveniments

37 Ioga a Gualta Maite Pastor

Al Local Social de Gualta, tots els dimarts a la tarda he impartit classes de ioga a un fantàstic grup de dones.

M’agrada dir que sempre tothom és benvingut a aquests espais de trobada saludable, ja que qualsevol persona pot gaudir dels beneficis d’aquesta pràctica mil·lenària.

A les meves classes, les tècniques de ioga es duen a terme de manera integral treballant el cos, la respiració, la relaxació i el silenci, sempre sota una mirada atenta, conscient, amable, i respectant, en tot moment, les limitacions físiques i de l’edat de les persones.

Podríem dir que la intenció màxima és gaudir de tot el que es fa a les classes de ioga. Sens dubte, quan hi ha una bona motivació, l’experiència ens porta a un estat de calidesa i calma mental, elements que inevitable- ment ens obren a compartir des del cor.

Per acabar, m’agradaria donar les gràcies al grup de dones que m’han acompanyat tots aquests mesos, ha estat un plaer compartir aquest espai amb vosaltres.

Una abraçada de tot cor. Activitats

38 Taller de memòria, Gualta 2019-2020 Ángela Vergara

Aquest curs va començar amb normalitat a l’octubre. Varem rebre molt il·lusionades a una nova companya, la Teresa. També vam recuperar a la Pepita que, des- prés de superar una difícil crisi personal, va poder re- integrar-se al grup després de Nadal.

Com sempre al nostre taller fem diverses activitats, dinàmiques de grup, jocs, manualitats i exercici físic.

Destaquem la manualitat de Nadal que vàrem fer, per- què era molt senzilla i curiosa.

Pel Nadal vam fer una sessió musical molt divertida i per cada estació de l’any un mural decoratiu.

Com sempre vàrem celebrar els aniversaris mensuals, aquest any com que l’horari del taller és de matins, per festes, fem un aperitiu en comptes d’un berenar.

La veritat, es que ningú s’esperava la crisi sanitària del coronavirus. De cop i volta totes ens vàrem trobar tancades a casa, no vàrem poder acabar el mural de la primavera que estàvem preparant, ni tampoc fer les sortides que teníem previstes... tot va ser molt ràpid. La situació no era gens fàcil, algunes participants havien de passar el confinament molt soles, altres van viure de prop la malaltia de coneguts o familiars, com sigui a totes ens va costar portar aquesta difícil situa- ció, però poc a poc, ens n’anem ensortint. Mai perdrem Activitats l’esperança i la confiança de tornar a retrobar-nos i riure despreocupades com amigues.

39 Naixements

Dylan Cardenas Varela Martí Girones Prat Nascut el 12-02-2020 Nascut el 14-11-2019 Fill de Ancelmo i de Elvia Fill d’en Pep i l’Elisabet

Defuncions

En record de la Maria anàvem els diumenges d’estiu a dinar i banyar-nos a la riera de La de Can Trumfa Vola, a Sant Pere de Torelló, dels vermuts al terrat de casa i de les El 23 de desembre passat va mo- vacances a Gualta. I també es va rir la meva mare, la Maria de “Can referir a la condició d’excel·lent Trumfa”. Aquest és el nom d’una cuinera de la seva tieta, de la ve- casa de pagès al centre geogràfic de della amb bolets o de les sardines la Plana de Vic, a mig camí de Vic i en escabetx. De la Pilar transcriuré Manlleu, la casa on ella va néixer i fragments sencers del que va dir: créixer. Nascuda l’any 1930, forma- va part d’una generació que ho va “Aquests últims dies, que les nits tenir molt difícil. Els seus primers eren llargues i no venia la son, surt aquesta qualitat seva: sabia records són de “la Guerra”, així, en perquè els esdeveniments ens avi- cuinar, li agradava cuinar i gaudia majúscules i singular. I li va tocar saven que el comiat de la tieta era i feia gaudir amb els seus cuinats. créixer en els temps més durs d’una imminent, pensava: com descriu- Per acabar... la tieta era directa, si postguerra tan cruel com el període ré la tieta? Com fer-ho breu però volia saber alguna cosa la demana- que, qui va guanyar la guerra, no vo- significatiu? Podria dir avui aco- va. I, a vegades, les preguntes eren Informació Municipal lia tancar. Pertany a una generació miadem a la Maria de Can Trum- una mica incòmodes. Fa uns dies, que va fer, al contrari del que diu la fa? Podria ser una manera. He co- per la castanyada, em va demanar: dita, molta endreça i poca fressa, a negut Can Trumfa a través de les Vas a missa? I no vaig saber què dir. una generació de dones i homes que històries que m’explicava el pare Va continuar: Quan va ser l’última ha passat en silenci per la història, alguns matins dels diumenges de vegada que hi vas anar? I no vaig invisibilitzades sobretot les dones, la meva infantesa. És bonic perquè saber donar-li resposta. És irònic però que ha estat capaç de recons- això, ara, continua fent-ho amb la perquè avui soc aquí per ella”. truir un món destrossat, que ha seva neta, la Queralt. I totes dues estat capaç de crear, sense una for- hi viatgem com en una pel·lícula. Va acabar parlant de les moltes mació que volgudament se’ls va ne- Podria dir que avui acomiadem a coses que havia après d’ella, de les gar, a base de tossuderia i esforç, un la Maria Tarabal, una anècdota cu- estones compartides, dels tips de món molt millor del que van trobar. riosa aquesta perquè el cognom, riure i de les sardines en escabetx, en algun moment, es va canviar, enllaçant aquí amb el seu germà. Dir quelcom objectiu d’una mare dient-se els germans Trabal i con- Van ser, per part d’ambdós, parau- no és possible. Perquè és la mare. servant ella el Tarabal. Aquest ha les sentides, d’agraïment i de reco- Per això faré ús d’allò que van dir estat motiu de controvèrsia d’algu- neixement a una vida viscuda amb els meus cosins petits (ep! només na de les nostres sobretaules. Tam- discreció, paraules merescudes que per edat) a la seva cerimònia de bé podria dir que acomiadem a la jo no hauria estat capaç d’expres- comiat. L’Albert va rememorar els tieta cuinera, o a la Maria cuinera, sar tant bé. temps viscuts de petits, de quan perquè sempre que parlem d’ella 40 L’arbre fa 100 anys Informació donada per Josep Casadellà Oriol

Lluís Solés Bech va néixer el 23 de març de 1909. Quan Aquest any l’arbre fa 100 anys tenia 11 anys la seva família va plantar plàtans al marge d’un camp. El Plàtan és un arbre que després de la revolució francesa es plantava a les places dels pobles per celebrar la Actualment encara se’n conserva un exemplar que és fi de l’obscurantisme i l’inici d’una nova era. Per aquest propietat de l’ajuntament. motiu se l’anomena l’arbre de la llibertat. Informació Municipal

41 Reunió de treball de Micropobles Conveni entre els municipis del del territori Nord-Oriental Parc Natural del Montgrí

Reunió de treball de Micropobles del territori 28 de Febrer de 2020 a Torroella de Montgrí, Museu de Nord-Oriental, dissabte 15 de Febrer de 2020, a l’Ajun- la Mediterrània tament de Gualta. Signatura del conveni de col·laboració entre tots els L’Associació de Micropobles treballa per a la millora de municipis del Parc Natural del Montgrí pel treball con- tot allò que afecta el present i el futur dels municipis junt per a la promoció turística dels valors naturals del d’aquestes singularitats. Parc, en el marc de la Carta Europea de Turisme Sos- tenible.

Ple Municipal telemàtic Treballador del Consell comarcal

En el marc de l’estat d’alarma per la pandèmia del CO- Des de novembre de 2019 i al llarg del 2020, un total VID-19 i d’acord amb el previst a l’article 46.3 de la Llei de 128 persones en risc d’exclusió social i laboral del 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Baix Empordà es beneficiaran del projecte «Promou» Local i amb la disposició addicional tercera del Decret creat pel Consell Comarcal del Baix Empordà i emmar- Llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en ma- cat en el programa ocupacional «Treball i Formació», tèria de contractació pública, de salut i gestió de resi- promogut pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el De- dus sanitaris, de transparència, de transport públic i partament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de en matèria tributària i econòmica, els membres de la Catalunya, el Ministeri de Treball del Govern Espanyol corporació ens hem reunit les vegades necessàries per i el Fons Social Europeu. mitjans telemàtics. El treballador que està ajudant a fer les tasques de la brigada és en Hassan Raissi. Informació Municipal

42 Aiguats 2019-2020 a Gualta

23 d’octubre de 2019 5 de desembre de 2019

23 de gener de 2020

24 d’abril de 2020

23 de gener de 2020 (Glòria). 24 d’abril de 2020 Informació Municipal

Albert Tel. 687 748 168

Lluís Tel. 687 748 167

C/ Rutlla, 9

17133 Parlavà (Girona)

[email protected]

43 Afectacions dels aiguats

24 de gener de 2020. Efectes del temporal Glòria.

L’alçada assolida per l’aigua desbordada. 21 d’abril de 2020. 21 d’abril de 2020.

Reparacions dels efectes La setmana del 20 al 24 de gener Gualta va patir els efectes del temporal anomenat “Glòria”. Entre les afectacions derivades del desbordament del canal de des- guàs del Daró, destaca el descalç del marge dret de l’ex- pressada mota, la carretera coneguda com a GI-8536. En tant que titularitat de la Diputació, l’esmentada via fou reparada, mitjançant formació de mur amb rocalla i

Informació Municipal terra, pel Servei de Carreteres de la Diputació, la setmana immediatament posterior al pas del temporal.

Malauradament, els dies 23 i 24 d’abril, just dos mesos des- prés del pas del “Glòria”, el desbordament del canal derivat d’un nou episodi de pluges va provocar el descalç de la ma- 23 de gener de 2020. teixa carretera, raó per la qual el mateix Servei de Carre- teres de la Diputació va procedir a refer i consolidar amb mesures de compactació addicionals tot el tram afectat.

2 de febrer de 2020 4 de maig de 2020. 44 21 de gener de 2020. 15 de febrer de 2020.

Durant les obres, 18 de febrer de 2020. Després de les obres, 18 de febrer de 2020.

Mota del Daró, 30 de maig de 2020. Mota del Daró, 30 de maig de 2020. Mota del Daró, 25 de maig de 2020. Informació Municipal

Camí Etap arreglat, juny de 2020.

45 Pla integral d’actuacions Pla integral d’actuacions de millora i gestió de les infraestructures per evitar les inundacions al Baix Ter

Les dues llevantades succeïdes aquest any 2020, han ocasionat nombrosos desperfectes en les infraestructures territorials, tant públiques com privades, del Baix Ter. Aquesta successió d’esdeveniments en un territori molt vulnerable perjudica als ciutadans que hi viuen i a les activitats econòmiques que s’hi sustenten. És incom- prensible aquesta situació que es reitera periòdicament i que la seva freqüència pot augmentar en el futur.

Per aquest motiu, la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter (JCUABT), recollint el malestar de les ad- ministracions locals, de diverses entitats econòmiques representatives del territori, dels usuaris de l’aigua i de la ciutadania ha elaborat aquest pla integral d’actuacions per plantejar solucions efectives a aquesta situació que lluny de ser ocasional, s’esdevé recurrent i l’evidència del canvi climàtic fa que es puguin repetir • Carretera GI-633 en el tram Cervià de Ter a Verges. amb més assiduïtat. Proposem la realització en aquests trams de carretera La voluntat dels diferents agents del territori és tre- i, en alguns casos en les àrees adjacents, dels drenat- ballar amb una visió supramunicipal integral i donar el ges pertinents que evitin l’acumulació d’aigua sobre les missatge d’un territori segur que pren la iniciativa per carreteres que comporten talls de carreteres i/o perills evitar que es repeteixin situacions com les viscudes. evidents per a la seguretat del trànsit. És indispensa- ble mantenir, en situacions de condicions adverses, les Aquest Pla, que es desglossa en sis tipologies d’actua- comunicacions per carretera en el territori. cions, pretén proposar actuacions que resolguin amb immediatesa aquestes problemàtiques situacions i II. Actuacions de prevenció i millora de la gestió de les servir de base d’una correcta adaptació del Baix Ter als avingudes dels rius Ter i Daró reptes que comporta el canvi climàtic. Els rius Ter i Daró presenten en l’actualitat una menor Des dels Serveis Tècnics de la JCUABT s’ha elaborat un capacitat de desguàs en els seus trams baixos que la document sintètic per tal d’emmarcar els dos darrers que tenien unes dècades enrere. La manca de gestió episodis concrets d’aquest 2020 en el territori del Baix sistemàtica de les seves lleres ha provocat una proli- Ter i dins d’un context de canvi climàtic. feració de vegetació arbrada i de sediments al mig del riu. Aquest fet, juntament amb l’alteració de la seva I. Actuacions en els trams de carreteres del Baix Ter morfologia comporta una reducció significativa de la que queden tallades per acumulació d’aigua. capacitat de desguàs que havien tingut aquests rius.

Les afeccions reiterades per les inundacions a la xarxa En el cas del Ter, els punts a on l’aigua ha sortit de la viaria de carreteres al Baix Ter, a més del greu perill per llera coincideixen amb els punts on hi ha una quanti- Informació Municipal a la seguretat del trànsit i de les persones, fan evident tat significativament alta de sediments que augmenta el dèficit de la xarxa de carreteres en el territori. la velocitat i l’alçada de l’aigua afavorint el trencament de les motes de protecció de les avingudes. El Ter és un Les principals carreteres de comunicació entre pobles riu regulat i la funció de neteja de sediments que farien que en alguns trams estan afectades per un drenatge les riuades anuals queden anul·lades o esmorteïdes pels deficient i queden recurrentment afectades són: embassaments. Només quan aquests no tenen la capacitat de regular l’aigua perquè estan plens es fa evident • Carretera C-31 en diversos trams (entre Verges i Ullà l’acumulació de sediments en alguns trams del riu. i entre Torroella de Montgrí i Pals). La vegetació arbrada dins la pròpia llera del riu, no en • Carretera GI-643 en el tram Parlavà - Serra de Daró - els seus marges, ocasiona un perill evident sobre les Gualta - Torroella de Montgrí. estructures dels ponts que creuen els rius, a la vegada que agreugen les afeccions sobre les estructures de protecció de les inundacions com són els marges i les • Carretera C-252 tram Ultramort a Verges. motes existents. La gestió dels sediments, retirant-los del centre de la llera i dipositant-los en els marges és • Carretera GIV-6321 tram Bellcaire d’Empordà a Al- una pràctica de gestió del riu que beneficiaria els bos- bons. cos de ribera existents i alhora evitaria la creació de noves illes fluvials que minven dràsticament la capaci- • Carretera GIV-6322 tram Albons a l’Escala. tat de desguàs. Les figures de protecció mediambien- 46 tal, que els rius es mereixen, no poden anar en contra Els Plans INUNCAT de caràcter local tenen dificultat de la necessària protecció de les infraestructures que de gestionar les infraestructures supramunicipals com hi ha a la plana, ni de la seguretat de les persones i béns són la xarxa de carreteres. que estan a redós dels rius. Es proposa que es coordinin aquestes emergències a tra- Les llevantades d’enguany, evidencien que les actuals in- vés d’un Pla INUNCAT de caràcter comarcal coordinat pel fraestructures de prevenció d’inundacions són del tot in- servei de protecció civil del Consell Comarcal i els alcaldes suficients i no es mantenen amb la suficient cura perquè del Baix Empordà, que doni suport a les emergències lo- siguin efectives en els casos que es necessiten. La gestió cals, i en siguin responsables de la prevenció en les emer- de les lleres dels rius ha de ser sistemàtica i preventiva. gències territorials com la xarxa de carreteres.

Es demana l’execució d’un Pla, consensuat amb la Jun- V. Compensació als particulars afectats en aquest data Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, de manteni- rrer episodi de pluja. ment preventiu per a la gestió de les avingudes del riu Ter i del riu Daró. En el cas del Ter, coordinat amb els La reparació dels danys ocasionats per la llevantada de criteris de regulació dels embassaments, i en el cas del finals de gener no ha arribat a temps per prevenir els Daró, posant d’acord les diferents sensibilitats munici- danys a les infraestructures privades que ja varen ser pals al llarg del seu traçat. malmenades aleshores. Això ha tornat a afectar a diferents agents econòmics del territori de l’àmbit agro- III. Actuacions de millora de les infraestructures de pecuari, turístic i industrial. drenatge de la plana agrícola . La dinàmica privada per tal de tornar a tenir les instal·la- En les darreres dècades, s’ha anat produint un dèficit de cions i les altres infraestructures productives a punt per manteniment de rieres i recs madrals de la plana agrícola a l’inici de la campanya agrícola d’enguany, no va anar del Baix Ter. Nombrosos camins rurals, i àrees agrícoles sincronitzada amb la reparació de les infraestructures presenten una dificultat de drenatge elevat, que retarda de prevenció d’avingudes de responsabilitat pública. l’evacuació dels excessos d’aigua que freqüentment les pluges quantioses ocasionen, afectant les pròpies àrees Les instal·lacions privades afectades el passat mes agrícoles i, en ocasions, trams de la xarxa viària. de gener, reconstruïdes i malmeses una altra vegada aquest mes d’abril han estat, principalment, les ins- A més de la dificultat d’accés a les finques, quan l’aigua tal·lacions de producció de Poma de Girona, de l’Arròs s’acumula en els camins rurals, el retard en el drenatge de Pals (productes agraris emparats per una denomi- de l’aigua superficial dels camps ocasiona una dava- nació d’origen protegida i més característics del terri- llada en el potencial productiu de les finques agrícoles tori) així com d’altres cultius. També hi ha nombrosos afectades. Depenent de l’època de l’any, a curt termi- desperfectes en camps agrícoles –sobretot en la pre- ni, pot ocasionar l’asfixia radicular i per tant la mort paració de la sembra de blat de moro- pels sediments de nombrosos conreus herbacis i llenyosos i/o dificul- dipositats, de refer les crestes, recs i/o de caldre a tor- tats en la naixença dels sembrats, d’extenses àrees de nar a anivellar els camps. camps de la Plana del Baix Ter. Caldria trobar un mecanisme de recolzament i repara- Aquesta situació s’ha anat agreujant a mesura que han ció econòmica d’aquests nous danys soferts. anat passant els anys, degut a l’escàs manteniment de neteja de vegetació i retirada de sediments d’aquests VI. Millora de la gestió dels embassaments del Ter. recs i rieres. L’embassament de Sau es va construir principalment En aquest sentit, es reclama una actuació global per al per evitar les recurrents inundacions a la ciutat de retorn de la funcionalitat hidràulica de les rieres late- Girona i el Baix Ter. En les darreres dècades aquest rals i recs madrals de l’àmbit del Baix Ter que drenen, objectiu ha quedat menystingut per maximitzar tant Informació Municipal en molts casos, deficientment, la pròpia plana agrícola l’emmagatzematge d’aigua i posterior transvasament i les aportacions d’aigua provinents dels relleus circum- a l’àrea metropolitana de Barcelona, com la producció dants. Cal tenir una especial consideració pels sectors hidroelèctrica. Aquesta situació va ser desencadenant del massís del Montgrí cap a la plana agrícola, entre To- de la manca de capacitat de laminació de cabal dels rroella de Montgrí, l’Estartit, i entre Ullà i Bellcaire; i en sistema Sau-Susqueda durant la llevantada del pas- els sectors de les Gavarres entre Ullastret i Pals, entre sat mes de gener. En situació d’embassaments fregant Foixà i Rupià i a la cubeta de Celrà -on es disposa d’una la seva capacitat cal desembassar els dies previs a la relació exhaustiva d’afeccions a Bordils-, entre Celrà i previsió significativa de la pluja i no simultàniament a Flaçà, així com tants d’altres drenatges menors. l’episodi de pluja.

IV. Actuacions de millora de la gestió de les emergèn- En aquest sentit, reclamem la confecció d’un regla- cies hídriques al territori. ment de gestió dels embassaments de Sau i Susqueda, consensuat amb els usuaris de l’aigua, que asseguri i La senyalització de clausura de les carreteres afecta- mantingui els objectius que varen motivar la construc- des per les inundacions no han estat prou efectives en ció en el seu moment de l’embassament de Sau i que els dos episodis d’emergència. Els nombroses vehicles garanteixi que el cabal desembassat unit al generat en afectats en aquestes situacions evidencien que cal es- la part no regulada de la conca no superi el que pot ad- tablir una nova estratègia territorial per fer front a metre el tram del Baix Ter en les condicions actuals. aquestes emergències col·lectives i supramunicipals. 47 Whatsapp de l’Ajuntament

Des de l’Ajuntament de Gualta hem posat en marxa un sistema de comunicació directa amb les veïnes i veïns de Gualta per mitjà d’una llista de distribució de What- sapp (modalitat Whatsapp Business).

Si esteu interessat en rebre els missatges que enviem, és important que afegiu el telèfon 972 75 88 80 als vostres contactes i que alhora passeu per l‘Ajuntament a signar el document.

Us informem que l’Ajuntament de Gualta utilitzarà les vostres dades en qualitat de responsable del tractament per a la finalitat indicada i no les comunicarà a

altres persones. La legitimació del tractament és en base al vostre consentiment i us podeu donar de baixa

en qualsevol moment (mitjançant document de baixa). MEDI AMBIENT Podeu exercir els vostres drets en matèria de protecció de dades adreçant-vos a l’administrador del grup. TORROELLA DE MONTGRÍ - 29 abril 2020 2.00 h

En acceptar formar part del grup, les dades s’incor- Tractament per a les poraran als sistemes de l’empresa WhatsApp Ireland Limited, proveïdora del servei de Whatsapp per als paï- pomeres del Baix Ter sos de la Unió Europea, en els termes i condicions que J.T - TORROELLA DE MONTGRÍ El Departament d’Agricultura autoritza un tractament aeri urgent per figuren al seu web. controlar una malaltia de les pomeres del Baix Ter. Les condicions me- teorològiques excepcionals viscudes en els darrers dies, amb pluges abundants i acumulació d’aigua a totes les parcel·les, han fet necessària Si voleu consultar informació addicional i detallada so- l’autorització d’un tractament amb helicòpter per controlar la mota en bre la política de protecció de dades de l’Ajuntament de diverses plantacions de pomeres de la zona del Baix Ter. L’acumulació Gualta podeu accedir a l’enllaç http://www.gualta.cat/ d’aigua impedia l’entrada dels tractors a les plantacions i per això el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va au-

lajuntament/politica-de-privacitat/ toritzar un tractament amb helicòpter els dies 24 i 25 d’abril. L’objectiu de l’aplicació d’aquest producte fitosanitari és evitar la contaminació d’aquest fong en les fulles i els fruits de les pomeres i evitar que es Tanmateix, totes les persones interessades us podem perdin les collites en una zona molt castigada pels aiguats del tempo- assessorar de com posar-ho en funcionament quan ral Glòria i els de la setmana passada. vingueu a signar el document. La ràpida coordinació entre el personal tècnic d’agrupacions de defensa vegetal (ADV) de fruita de Girona, l’IRTA-Mas Badia i el Servei de San- itat Vegetal del DARP, que formen tots plegats el Comitè Tècnic de Gualta, febrer de 2020 Fruita de Girona, va permetre en qüestió de poques hores aconseguir els permisos i les autoritzacions excepcionals de tractament fungicida per mitjans aeris. Els tractaments fitosanitaris es reserven per a situacions excepcionals.

Informació Municipal

48 Noves papereres Rellotge espatllat

Al llarg del darrer trimestre de l’any passat vam com- El mes de gener, durant el temporal de llevant Glòria, prar papereres noves, poc a poc els membres de la bri- les broques del rellotge públic del campanar es van gada les van posant per substituir les velles i trencades. espatllar.

Es va avisar a l’empresa Rifer per a fer la reparació.

ITV Degut al confinament iniciat a mitjan març, a causa de la COVID-19, no van poder venir fins a finals de maig. UNITAT MÒBIL ITV TRACTORS I CICLOMOTORS Avui ja tornem a tenir el rellotge que ens marca totes les hores. Gualta

11 de Juny de 2020 / de 9:00h. a 14:00h. Bancs Pont Verd L’Ajuntament ha acordat pintar i/o canviar els bancs del nostre municipi. citaprevia.cat RESERVES Tel. 972 49 29 12

El cost de la ITV serà l’establert segons les tarifes aprovades per la Generalitat de Catalunya. La recepció de vehicles es realitza ﬁns a 15 minuts abans de la ﬁnalització del servei. Informació Municipal

49 Pressupost 2020 de l’Ajuntament de Gualta

Estat d’ingressos

A) Operacions Corrents Cap. 1 Impostos directes 301.052,84 € Cap. 2 Impostos Indirectes 80.000,00 € Cap. 3 Taxes i altres ingressos 96.485,00 € Cap. 4 Transferències corrents 150.357,12 € Cap. 5 Ingressos patrimonials 4.000,00 €

B) Operacions de Capital Cap. 6 Alienació d’inversions reals 0,00 € Cap. 7 Transferències de capital 236.736,48 € Cap. 8 Actius financers 0,00 € Cap. 9 Passius financers 0,00 €

TOTAL 868.631,44 €

Estat de despeses

A) Operacions Corrents Cap. 1 Despeses de personal 179.488,03 € Cap. 2 Despeses en béns corrents i serveis 298.226,00 € Cap. 3 Despeses financeres 0,00 € Cap. 4 Transferències corrents 90.509,80 €

B) Operacions de Capital Cap. 6 Inversions reals 300.407,61 € Cap. 7 Transferències de capital 0,00 € Cap. 8 Actius financers 0,00 € Cap. 9 Passius financers 0,00 €

TOTAL 868.631,44 €

Plantilla de personal Informació Municipal Denominació Núm. Places Vacants Grup/Equivalent A) Personal funcionari Secretari interventor 1 1 A1 Tècnic administratiu 1 1 C1

B) Personal laboral Administratius 3 (1 a funcionaritzar) 0 C1 Operaris serveis 2 0 AP Netejador/a 1 1 AP

50 De la grip espanyola 1918-1920 a la Covid-19 Carme Molero

1918-1920 un refredat, que poden desembocar en pneumònia. La L’any 1918 el virus de la grip comuna va mutar, per do- malaltia es va iniciar a la Xina, concretament a la regió nar lloc a una soca extremadament virulenta. El primer de Wuhan. A la Xina són freqüents el mercats d’ani- malalt es va identificar a Fort Riley (Kansas, EUA) el 4 mals vius. Es creu que es va transmetre als humans a de març de 1918. El primer cas confirmat de la mutació través d’un ratpenat que va infectar a un pangolí. va ser a l’agost d’aquell mateix any a Brest (França), el port pel qual entraven la meitat de les tropes dels Es- L’11 de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS) tats Units, aliades a la Primera Guerra Mundial. va declarar pandèmia el brot de la Covid-19.

En una Europa devastada per la guerra, el virus va fer A dia d’avui, la malaltia ha arribat a pràcticament a presa a la població i va ser més perjudicial que la pròpia tots els països del món i les xifres són esfereïdores. A contesa. Va matar uns 50 milions de persones arreu tall d’exemple, l’evolució en alguns països (a 11 de maig del món. S’ha descobert recentment que el virus va de 2020): incorporar aquell any material genètic procedent de virus aviaris, contra els quals la població d’entre 20 i País Contagis Morts 40 anys no estava protegida, per no haver circulat aquests virus quan eren nens. I per tant la grip es va Espanya 224390 26621 acarnissar amb aquests adults a la flor de la vida. És el contrari al que és habitual en aquests casos, que és una Itàlia 219070 30560 major mortalitat en persones grans i lactants. Alemanya 171324 7549 A Espanya, un país no bel·ligerant en la Primera Guerra Mundial, la premsa se’n va fer ressò i no va censurar França 176658 26310 la publicació dels informes sobre la malaltia i les seves conseqüències, per aquest motiu se li donà el nom de Regne Unit 219183 31885 grip espanyola. No vam ser el país més afectat ni molt menys (uns 200.000 morts), però ens quedàrem, des- afortunadament, amb el nom. La mortalitat de la grip Estats Units 1367638 80787 del 1918-1920 va ser d’entre el deu i el vint per cent de les persones infectades. Global 4178154 283734

Els virus Com es pot veure, l’evolució dels casos i dels decessos és exponencial. Recordem que el SARS de l’any 2003, Els virus són organismes a la frontera del que és viu va matar unes 800 persones. i el que no ho és. Són incapaços de viure sense hoste. Tan sols compten amb una petita quantitat d’infor- Tot i les mesures preses, sobretot el confinament de la Salut mació genètica que no té la codificació per proteïnes població, es contemplen nous brots, per tant hem de essencials per a la vida. Però suficient per iniciar una seguir les recomanacions dels experts. maquinària de reproducció dins d’una altra cèl·lula. L’hoste és alhora, víctima i subjecte necessari per a la supervivència i transmissió. En la seva senzillesa, el Arreu del món els investigadors dels més prestigiosos virus posseeix el seu gran avantatge, perquè canviar laboratoris estan treballant per trobar una vacuna que i ajustar aquest material genètic és molt més senzi- freni definitivament la Covid-19. ll. El virus muta per adaptar-se a les circumstàncies i segueix un principi clar. Si la transmissió s’ha tornat Mentrestant hem d’anar fent cas a les mesures que es eficaç i ràpida, la virulència pot augmentar. Si no, co- van prenent: distància de dos metres entre persones, rreria el risc d’acabar amb la vida del seu hoste abans ús de mascaretes als llocs públics, rentar-nos les mans d’aconseguir transmetre’s. El gran risc dels virus no és cada vegada que toquem alguna cosa que pugui estar com són de perillosos avui, sinó com ho poden arribar contaminada... a ser en un futur proper.

La Covid-19 La preocupació de les autoritats davant la Covid-19 està justificada, no només per la mortalitat, sinó per- què ha aconseguit una capacitat de transmissió molt elevada entre humans. Es tracta d’un coronavirus aviar. Produeix símptomes respiratoris semblants a 51 Aquesta pandèmia!!!! Annabel Ibáñez - Infermera de Gualta

No ens ho hauríem ni imaginat uns mesos enrere si algú ens hagués dit que viuríem aquest malson en forma de pandèmia i com ens canvia- ria la vida aquesta Covid19.

El 13 de març d’enguany ens quedarà a la memòria per sempre.

No passa res. Serà com una grip, sentíem en un inici. És cert que molta gent mort cada any a causa de la grip, però a la grip la coneixem. Forma part de la nos- reta, bata, guants... i en passar pel carrer Major, sem- tra vida i en tenim vacuna d’aquesta vella coneguda blava que no passava res. Veïns al carrer parlant entre que ens visita tots els anys. Aquest coronavirus, ningú ells tranquil·lament sense distància de seguretat i sen- ens l’havia presentat, no sabíem com es comportaria se mascareta, encara que aquesta arribaria més tard. ni quines conseqüències ens portaria. La botiga amb molta gent. Va arribar el peix, i tothom com qualsevol altre dia, com si no passés res. Va ser qüestió de dies, adonar-nos de l’envergadura i gravetat de la situació. Augmentava el nombre de con- Com vaig patir per vosaltres, i vaig estar a punt de cri- tagis i sobretot vèiem amb angoixa com molta gent dar-vos: Què!? A Gualta no pot arribar el coronavirus!? gran i no tant, havia de ser ingressada a les UCIs. Està- vem davant d’una bomba tant per la seva capacitat de Quan hi penso, encara em penedeixo de no haver-ho fet. transmissió com per la seva capacitat de generar una situació de gravetat en poques hores. Espero que amb el pas dels dies us hagueu sensibilit- zat davant la situació i estigueu aplicant bé les mesu- La nostra Atenció Primària s’havia de reinventar, així res de protecció, higiene i desinfecció que tant s’han com els nostres hospitals i residències, aquí i a la resta recomanat. del món, per fer front a la situació. Sort n’hem tingut de viure en un poble petit. Qui més Des del primer moment es varen tancar consulto- qui menys té un pati, un jardí, un hort a casa. Això ris petits com el vostre. Dos setmanes més tard els aquests dies ha estat un luxe, i ens ha fet un confina- consultoris de Verges i l’Estartit, que ara en escriure ment molt més còmode, però en cap cas vol dir que aquestes línies segueixen tancats. Vàrem centralitzar tinguem menys risc. tot l’esforç al CAP. Potser ara que m’esteu llegint podria ser que ja estiguin oberts. Hem canviat la manera d’atendre-us. Si ens necessiteu, abans de res heu de trucar al CAP, per poder valorar el Es varen anul·lar les visites, proves i tractaments pro- motiu. Moltes coses hem après que es poden resoldre gramats no urgents. per telèfon, i les que cal es citen al CAP, sempre amb totes les mesures de protecció. L’objectiu principal és

Salut Ens vàrem preparar per fer un bon ús dels equips de minimitzar el risc de contagis. protecció que disposàvem per protegir-vos i protegir-nos. Calia una adaptació ràpida. Els protocols d’ac- La gran majoria de visites i proves que teníem des del tuació canviaven a cada moment i això ens obligava a 16 de març s’hauran de reprogramar, juntament amb estar no al dia, sinó al minut. les que hi ha vigents a partir de la reobertura de les consultes. Caldrà fer-ho de manera progressiva, lenta L’equip de professionals de tota l’Àrea Bàsica de Salut, i sense córrer riscos. Recordeu que el virus no ha des- ens vàrem dividir en 3 grups. Fèiem torns de 12 hores, aparegut, malgrat la fase de desescalada en la que ens sense coincidir entre nosaltres. Era prioritari minimit- trobem. Tindrem pacients amb la Covid19, i haurem de zar els contagis. Vàrem redistribuir els espais i les sa- seguir extremant les mesures de protecció per a to- les del CAP, per no barrejar pacients amb símptomes thom, i mantenir la distància de seguretat. respiratoris amb la resta. Només les visites impres- cindibles es feien de manera presencial i amb totes les L’essència de l’Atenció Primària, és la proximitat, i des mesures de seguretat que us podíem oferir. del 13 de març és molt difícil, per no dir impossible mantenir-la amb vosaltres i les vostres famílies. Es A hores d’ara, hi ha companys que no he vist des del nota a la consulta, però sobretot quan fem visites en 13 de març, però l’esforç i els resultats estant valent el vostre domicili, en el que en moltes ocasions ens feu la pena. sentir com un més de la família. S’ha acabat, tot i que espero i desitjo que temporalment, agafar una mà, fer Recordo a la primera setmana de confinament venir a una abraçada, seure’ns al vostre costat. Gualta a fer una vista a domicili. Jo anava amb masca- 52 Ens apropem i toquem l’imprescindible pel que ha- altre motiu i surt encomanat de la Covid19. El que ha guem de fer. Procurem un contacte mínim i sempre perdut la feina, i tants altres casos. amb la mascareta, guants, visor de protecció... que tot i permetent disminuir les distàncies realment sembla En aquests temps, he descobert molta gent en la dis- augmentar-la doncs no deixa de ser una barrera física tància. He parlat amb ells, i m’han transmès un munt i impersonal. Almenys així m’ho sembla i ho sento. d’emocions, que no puc ignorar, i que m’acompanyen i m’acompanyaran sempre.

Potser per això soc molt conscient de la importància de la implicació de cadascú de nosaltres en la lluita contra la Covid19.

El fet és que aquest coronavirus ha vingut per quedar-se i hem d’aprendre a conviure amb ell. A la llarga, espero serà com tants altres virus amb els que convi- vim.

Però ara mateix, mentre acabo d’escriure aquestes lí- Mai abans havíem fet tantes visites per telèfon. Val a nies, s’informa que hi ha hagut un rebrot a Lleida. En dir que aquests quasi tres mesos ho heu posat molt fà- una festa s’ha contagiat força gent. Ens estan adver- cil perquè tothom ha evitat anar al CAP. tint que hi haurà rebrots. Això no s’ha acabat.

Les consultes telefòniques han entrat a les nostres vi- El virus segueix circulant i no podem fer una vida com des i de quina manera. Ens hem d’acostumar a aques- si ja hagués passat tot. ta distància en el tracte, però que d’altre banda s’han mostrat ràpides i eficients en la majoria de les oca- Cal mantenir les mesures higièniques, de protecció sions. i distància de seguretat, com ho fèiem al mes d’abril. Recordeu? Al principi, por a contagiar-me a la feina, portar la malaltia a casa. Un gran respecte al desconegut i a com No ho oblidem, mentre esperem en candeletes la vacu- em podia afectar a mi i a la meva família, sobretot pen- na que ens donarà més tranquil·litat. sant en els meus pares i els més grans, tot i que veient com afectava també a persones de mitjana edat i jo- Aquesta lluita ens implica a tots. ves, el neguit era per a tots. Segur que també vosaltres ho haureu experimentat aquests dies.

Persones que han perdut un familiar pel maleït virus. El pare o mare aïllat que no pot veure als seus fills petits ni abraçar-los quan els té a l’habitació del costat. La persona que pateix per no encomanar a l’avi que viu amb ella. La que ha estat en contacte amb un malalt i té por a encomanar-se i alhora encomanar als seus. El que va enganxar el confinament lluny de casa i encara no ha pogut tornar. El que ha d’anar a l’hospital per una Salut

53 Les caigudes geriàtriques Dolça Muriscot Niell - Num. Col. 1688 - [email protected]

Caigudes en la gent gran, més relacionades LES CAIGUDES GERIÀTRIQUES SÓN UN GRAN PROBLEMA DE SALUT PÚBLICA amb la podologia del que ens pensem!! ATRÒFIA MUSCULAR, FALTA D’EQUILIBRI I MOBILITAT Com afecten a la seva ASSOCIATS A LES CAIGUDES GERIÀTRIQUES autonomia i quina actitud ha d’adoptar el podòleg? En l’actualitat, arreu del món, les TAMBÉ, LES DIFICULTATS AUIDITIVES I VISUALS, ELS caigudes i les lesions resultants, PROBLEMES MÈDICS I ÚS DE MAL CALÇAT, AIXÍ COM constitueixen un enorme problema de salut pública i tenen un gran LA POLIMEDICACIÓ I ELS TRASTORNS DE MEMÒRIA impacte social pel que fa a l’envelli- ment de la població.

Quines són les causes principals? Les causes principals són acciden- tals i es deuen a la manca de condicions de seguretat en el lloc de residència, d’altres s’agreuja per l’aïllament social, doncs el desin- terès i la falta d’empatia porten a la gent gran a menjar malament.

L’augment d’atròfia muscular i les dificultats de mobilitat, també el dolor associat al desgast, deformi- tats òssies, falta d’equilibri, dismi- nució de la sensibilitat postural i calçat inadequat.

Canvis de visió i àudio, arrítmies cardíaques i baixades de pressió

Salut arterial, epilèpsia, diabetis i situacions agudes com: pneumònia, in- fart de miocardi, ictus... Són causes directament associades a les caigudes geriàtriques.

També és important tenir en compte que la polimedicació, l’ús de certs medicaments o l’incorrecta medicació a causa de confusions mentals i trastorns de la memòria, també són una causa important.

54 Quina importància té la podologia en la LA INTERVENCIÓ PODOLÒGICA DISMI- prevenció i tractament de caigudes? NUEIX UN 36% LES POSSIBILITATS DE La Universitat de Ciències de la Salut Clínica de Melbourne, Austràlia, va CAIGUDA dur a terme un estudi que determina que l’efectivitat de la intervenció po- dològica en la prevenció de caigudes de les persones grans que han mostrat dolor dels membres inferiors millora prevenint un 36% d’elles. ELS EXERCICIS On les consultes de podologia consistien en la realització d’ortesis plan- ESPECÍFICS PELS PEUS tars o suports plantars, ortesis de silicona, assessorament sobre calçat, un I LA PREVENCIÓ programa que incorporava exercicis dirigits al turmell i al peu, informació sobre la prevenció de caigudes, i reeducació d’aquestes mateixes, així com MULTIDISCIPLINAR un tractament quiropodològic. SÓN ESSENCIALS

Com s’ha dit, es demostra que el 36% dels participants que tenien accés a les ortesis i exercicis de plantar (grup d’intervenció) van patir menys caigudes que els participants del grup de control que únicament se’ls realitza tractament quiropodològic.

En el grup d’intervenció únicament es produeix una fractura òssia a dife- rencia del grup control que se’n produeixen set.

Podem afirmar que la intervenció polifacètica de la Podologia ha reduït la taxa de caigudes de les persones d’aquesta mostra i que els components utilitzats en la intervenció tenen un cost baix i són fàcils d’implementar, TRACTAMENT ORTÈSIC suggerint que un programa especialitzat podria incorporar-se a la pràc- (SUPORTS PLANTARS, tica diària així com un tracte multidisciplinari de cara als pacients d’edat ORTESIS DE SILICONA, avançada. ETC.) I PROGRAMES D’ENFORTIMENT MUS- És per això que us volem recomanar la pràctica diària d’aquests exercicis així com seguir les indicacions donades per evitar caigudes. CULAR I NUTRICIÓ PODEN AJUDAR A Visitar als professionals de podologia per tal de realitzar quiropòdies ru- PREVENIR CAIGUDES tinàries de tractament i prevenció. Així doncs els estudis demostren la GERIÀTRIQUES gran relació entre les patologies dèrmiques plantars i unguials amb les caigudes de persones grans. Salut

55 Què és això del mosquit tigre? Mancomunitat del servei de control de mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter

Els mitjans de comunicació ens fan arribar contínua- ment notícies sobre les espècies que estan en perill d’extinció dibuixant-nos un panorama força apocalíp- tic pel que fa a la conservació del medi ambient. A la vegada veiem com d’altres espècies d’animals i plantes denominades “invasores”, els hi passa tot el contrari, aquestes gaudeixen d’un gran èxit expansiu i les seves distribucions geogràfiques no paren de créixer, com ara és el cas de la vespa asiàtica, l’eruga del boix, el mus- clo zebra, el visó americà, les algues dels mars tropicals (Caulerpa taxifolia) o l’estrella dels estius, pel seu grau de molèsties i potencial de transmissió de certes malalties víriques, que a les comarques gironines és el “mosquit tigre” (Aedes albopictus). És bo preguntar-se, perquè passa això? I la resposta és senzilla, estem davant d’un fenomen denominat globalització, fruit d’una activitat humana inusitada, mai vista abans i de gran abast. Els ecosistemes difícilment es poden adaptar, o ho fan a un ritme molt més lent, a aquesta velocitat de canvi que l’home està induint sobre els ecosistemes i, de mica en mica, en un degoteig macabre, les espècies van desapareixent al no suportar les condicions ambientals i els canvis que nosaltres imposem. es formen en els recipients artificials, ja siguin de cerà- mica (plats, gerros, gots, ampolles, safareigs, etc.), ja Tota la xarxa que s’ha teixit durant milions d’anys d’evo- siguin plàstics o de goma (trastos abandonats amb lució, fruit de la interrelació que hi hagut entre aquests concavitats, pneumàtics, plàstics, bidons, etc.). Aquest organismes es va desfilant i aquesta xarxa perd la con- petit canvi va significar un gran èxit pel que fa a les sistència i la força esdevenint cada cop més fràgil. possibilitats d’ampliar la seva distribució geogràfica. El que va passar és que d’entre la multitud de llocs que El mosquit tigre a casa nostra s’hi ha establert, a ex- podia escollir per dipositar els ous, un d’ells, eren els cepció dels municipis de més altitud amb un clima pneumàtics usats. Resulta que a partir del moment menys temperat, ja fa uns quants anys. Hores d’ara, que s’inicià el reciclatge d’aquest residu industrial, oc- impedir l’establiment d’aquesta espècie no té sentit, cident (lloc on hi ha ubicades les plantes de reciclatge), però sí que el té, controlar el seu creixement per evitar va importar milions de pneumàtics dels països d’on és elevades quantitats d’adults causants de les moles- originari, i amb ells, van viatjar els ous del mosquit ti- tes picades i la transmissió de malalties víriques com gre. D’aquesta manera tan innocent, l’home i la seva el dengue, el zika i el chikungunya. El mosquit tigre és globalització van col·laborar directament amb l’expan- originari de les selves tropicals del sud-est asiàtic, allí sió d’aquesta espècie. En aquests moments es troba vivia dins dels boscos humits, aprofitant l’aigua que establert al continent americà, Europa, Àfrica i Àsia. A s’acumula en els forats que hi ha a els arbres vells per Europa va arribar per primer cop a Albània el 1979, al desenvolupar les seves larves. 1990 va entrar a Itàlia, aquest país es va convertir en el focus d’expansió per la resta del continent. Recordem que el cicle larvari dels mosquits té una fase aquàtica, en el cas del mosquit tigre, la femella dipo- El Servei de Control de Mosquits va treballar des del sita els seus ous en la paret interior d’aquests forats, primer moment amb la hipòtesi que el mosquit es des- quan el nivell de l’aigua puja (desprès d’una pluja), els plaçaria de l’àrea metropolitana de Barcelona (lloc on

Medi Amibent ous queden submergits i d’allí surt una larva que s’ali- el mosquit tigre va aterrar) cap a Girona. Bàsicament mentarà de les partícules que hi ha a l’aigua, té qua- amb els desplaçaments originats per la mobilitat prò- tre estadis de creixement i finalment es converteix en pia de la població, molt importants al començament pupa, moment en que es transforma, mitjançant el per desplaçar-se a les segones residències. Més tard fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult, que és la mobilitat per treball també s’ha sumat als desplaça- com tots el coneixem. Els adults poc desprès de sortir, ments ocasionats pel lleure. Aquest fet es va poder quan ocupen el nou medi aeri, solen aparellar-se, ales- constatar amb les dades enregistrades, en aquest sen- hores les femelles busquen la sang, que els ha de servir tit, cada dia es produïen 132.000 desplaçaments entre com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar Barcelona i Girona, i els caps de setmana arribaven als els nous ous a les noves postes. 252.000. Aquesta espècie fa molts anys va introduir un canvi Els dispositius de vigilància instal·lats, trampes de cap- en el seu comportament a l’hora de dipositar els ous, tura, en un principi servien per controlar la distribució aleshores va colonitzar les petites masses d’aigua que del mosquit, ara tenen sentit per detectar la presència 56 d’adults a principi de temporada i poder fer, tant, les aplicacions de larvicides als embornals (productes per impedir el desenvolupament de les larves a mosquits adults), com, les accions de control de mosquit a l’interior de les cases o als espais del municipi. Accions com ara: vigilar l’aigua dels plats sota els testos, tapar els bidons de magatzematge d’aigua per regar amb tela mosquitera, netejar bé les canaleres de les teulades, recollir trastos del jardí que puguin acumular aigua, controlar zones on s’hi desenvolupin activitats comer- cials que puguin tenir punts d’aigua acumulada – botigues de ceràmica, pneumàtics sobre sitges en granges de vaques, entre d’altres.

Perquè hem de prendre mesures per controlar la densitat d’adults de mosquits tigre? La primera raó són les seves repetides picades a qualsevol hora del dia.

Per un altre costat tenim que aquesta espècie té una capacitat vectorial molt important. Què vol dir això? senzillament que està demostrat que es capaç de transmetre una bona colla de virus, els quals produeixen malalties infecciones (dengue, febre groga, Femella mostrant la típica ornamentació amb bandes blanques. La banda longitudinal aïllada al tòrax és un tret distintiu d’Aedes albopictus. chikungunya i zika són les més importants). Foto: Wikipèdia.

Per a que existeixi transmissió de la malaltia es ne- què la densitat de mosquits era molt baixa i els munici- cessita que una femella de mosquit primer piqui una pis d’aquí que el tenien establert era molt menor. persona amb la malaltia i després ho faci a una persona sana. La realitat d’ara és molt diferent, hi ha molta gent viat- jant a llocs amb persones patint alguna de les malalties En un principi, deu anys enrere, el contagi d’aques- descrites, amb mosquits adults volant al seu voltant, tes malalties era molt baix, primer per què no vivia a que retornen a Catalunya havent estat contagiats, casa nostra, tanta gent com ara, originària de països en èpoques de l’any (maig - octubre) on els mosquits on aquestes malalties són endèmiques (zones on hi ha adults estan actius. Per tant, la probabilitat de conta- persones que poden transmetre la malaltia si són pica- gis autòctons és cada vegada major (contagi que una des per una femella de mosquit que després ho faci de persona sana pugui contraure per la picada d’un mos- nou a una persona sana), que viatgés als seus països quit vector d’aquí, no d’un país endèmic). d’origen per retrobar-se amb les seves famílies, o persones que hi viatgessin per lleure, i tornessin, havent En aquests moments, el confinament impedeix els estat picats allà, amb la malaltia a sobre, i segon, per desplaçaments a països endèmics de les malalties que Medi Amibent

57 transmeten els mosquits tigre, per tant, hem d’esperar de casa, els primers en notar els beneficis serem no- que hi hagi menys risc de transmissió, no obstant això, saltres mateixos. Pensem que té una especial predilec- no hem d’abaixar la guàrdia en el control del mosquit. ció pels dipòsits o acumulacions d’aigua que estan per sota d’un volum de 200 litres (bidó típic). Qui se n’ha de fer responsable d’aquesta problemàtica? A tall d’exemple aquí teniu algunes mesures de pre- venció per evitar el desenvolupament de les larves del Els ajuntaments tenen responsabilitat en el control de mosquit tigre: les plagues urbanes, per tant són responsables de controlar els punts de cria dels mosquit tigre en totes les ✔ Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui zones públiques, bàsicament control dels embornals. acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, Els particulars, són encara més importants en el con- plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, or- trol de la densitat de mosquits, ja que, aproximada- naments de jardí, mobiliari plàstic amb concavi- ment un 80% dels llocs on els mosquits tigre van a po- tats, etc. sar els ous correspon a l’espai privat. Tothom a casa seva ha de fer la feina de buidar les aigües estancades. ✔ Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, ca- Què farà l’ajuntament? naleres dels teulats i terrasses).

Posarà sota control tots els punts situats en la via pú- ✔ Posar peixos en les fonts ornamentals dels jardins blica i que són susceptibles de generar poblacions de (peixos de colors, gambússies). Cobrir (per exem- mosquit tigre mitjançant l’aplicació de mesures de ple amb sorra) els petits forats i depressions del control anti-larvari, les quals, està sobradament de- terreny que acumulin aigua. mostrat que són les més eficients, ja que s’obté un resultat eficaç, respectuós amb el medi ambient i econò- ✔ Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres micament viable. (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua. Proposarà l’aprovació d’una ordenança municipal que té com a finalitat l’ordenament i regulació de les me- ✔ Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilit- sures que cal prendre amb la finalitat de controlar el zen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdi- desenvolupament de l’espècie dins del municipi. cament, i si no es fan servir cal retirar-les.

Engegarà campanyes de sensibilització a la població de ✔ Cobrir les embarcacions amb lones a l’hivern evi- control de cria del mosquit a l’espai privat. tant que es facin acumulacions d’aigua.

Què podem fer els veïns? ✔ Potenciar la fauna insectívora (predadors d’insec- tes) són de gran ajut pel manteniment de l’equilibri. De fet és molt senzill, tan sols caldrà tenir cura dels Això es pot fer mitjançant la instal·lació de caixes llocs que potencialment poden ser bons pel desenvolu- niu per a ratpenats i orenetes, no usar insecticides pament de les larves del mosquit tigre dins de l’àmbit d’ampli espectre que afecten negativament a tota privat. Pensem que un mosquit tigre té un radi d’acció la fauna invertebrada, etc. molt petit d’una mitjana d’uns 150 metres, si som ca- paços de controlar els llocs de desenvolupament dins

Medi Amibent R.P. REGALS, S.L.

C/ Roser, 6 Plaça Jaume I, 4 - 17121 Monells 17257 Torroella de Montgrí Tel. 620 58 00 56 [email protected] 58 Els trucs de l’àvia Continuem amb aquesta recopilació de trucs d’àvia que tant bé ens poden anar en qualsevol moment de dubte a la nostra llar

Tovalloles:

Si vols eliminar l’olor d’humitat de la teva roba, gaire- bé sempre tovalloles, només has de ficar-les a la ren- tadora i, en comptes de detergent i suavitzant has de posar-hi dues tasses de vinagre blanc. Després d’això has de tornar-les a rentar amb detergent i una tassa de bicarbonat sòdic. Sense suavitzant. Deixa-la assecar ben assecada i ja no tornaràs a sentir l’olor d’humitat.

Vestit de bany:

Tan bon punt es torna de la platja o de la piscina, es molt recomanable posar el vestit de bany en remull, independentment del tipus de teixit que sigui. Desprès es renta en abundant aigua amb una mica de xampú i s’estén a l’ombra. Millor que no sigui amb aigua ca- lenta.

Draps de cuina:

Un bon truc per deixar els draps de cuina i els davan- tals ben nets consisteix a deixar la peça en remull en aigua tèbia amb una petita quantitat d’amoníac. Des- prés rentar-la de forma normal i quedarà perfecta.

Segur que heu sentit més d’una vegada algun d’aquells trucs d’àvia que, sense saber-ne ben bé com funcionen, sempre ens fan la vida més còmoda i fàcil. Trucs de l’Àvia

59 Receptes de cuina MUS DE LLIMONA Ingredients: ✔ Suc de 3 llimones ✔ 250 gr. de nata per muntar ✔ 250 gr. de llet condensada

Elaboració: Passar-ho tot per la batedora uns 3 minuts. Po- sar-ho en gots tapats a la nevera unes 3 hores.

PASTÍS DE PEIX Ingredients: ✔ 6 ous Mus de llimona. ✔ Lluç i cua de rap ✔ 1 ceba daurada amb tomata ✔ Un paquet de formatge ratllat

Elaboració: Bullir el peix amb un parell de fulles de llor

Daurar la ceba i afegir-hi la tomata

Netejar el peix, ja bullit, i en un bol barrejar-lo amb la ceba i la tomata, el formatge i els ous

Passar-ho tot per la batedora

Es posa en un motlle al bany maria, uns tres quarts d’hora.

PATÉ DE TONYINA Pastís de peix. Ingredients: ✔ Dues cullerades de maionesa ✔ 3 llaunetes de tonyina ✔ 1 anxova ✔ 15 olives negres sens pinyol

Elaboració: Tot barrejat amb la batedora i a servir! Receptes

Paté de tonyina.

Les millors receptes. 60

Festa major 2020

Com bé sabeu i degut a la pandèmia del Covid19,

estem vivint una situació totalment excepcional. Aquest any, la Festa Major no podrà ser com la dels altres anys.

Per tal de donar una mostra de normalitat i una mica

d’alegria al poble.

Gualta de festa us proposa: guarnir les

façanes, les finestres, els balcons, les portes, els portals, els jardins... de casa vostra. Posarem els ornaments del 25 de juliol al 9 d’agost.

Demanem la vostra col·laboració, estaria molt bé

que tothom, en la mesura que li sigui possible, engalani casa seva. No cal que sigui una gran decoració.

Donem la benvinguda a la nostra Festa Major amb

un esclat de colors!

Agraïm la vosta col·laboració

2/4 de 12h. Missa i ofici solemne en 7h. Plaça Major

honor als Sants Abdó i Senén. Tarda de contes per a nens

2/4 d’1h. Plaça Major. Sardana vermut 10h. Plaça Major Històries per a adults 7h. Plaça Catalunya. Concert

Aforament limitat, recordeu fer la reserva al tel: 972 75 88 80

Protocol pels actes • Hi haurà dispensadors de gel hidro- • L’entrada i la sortida del públic es alcohòlic a l’entrada del recinte. farà de forma esglaonada per les 2 Ens veiem obligats a prendre una de- sortides habilitades, mantenint la • Es recomana fer la reserva al telè- cisió difícil, excepcional, però hem de distància entre persones. Per això es fon 972 75 88 80 (Ajuntament). Les ser curosos i conscients del moment demana arribar amb temps. que estem vivint. Hem de gaudir de persones que tinguin reserva con- la Festa Major, però haurem de com- certada tindran l’accés garantit al Sabem que, amb aquestes mesures, plir les següents condicions: recinte. Només es podrà accedir al la Festa Major serà diferent però, recinte, sense reserva prèvia, si que- com sempre, intentarem que la po- • El recinte és a l’aire lliure i dispo- den seients lliures. deu gaudir al màxim. sarà d’elements de tancament per poder controlar l’aforament. • Tots els espectadors hauran d’estar Gualta de festa us agraeix, per asseguts i mantenir la distància de avançat, la vostra comprensió. • Es demana a les persones que facin seguretat fixada per les autoritats Bona Festa Major! l’entrada i la sortida amb mascareta. sanitàries. 61

A partir de les 6h. Plaça Església

Una nova era

Durant aquest 2020 hem estat treballant de valent per renovar al complet l’Empordà Golf Club. Un nou restaurant, un nou hotel, millores als nostres dos camps de golf, nova botiga i noves opcions d’oci per a tots els gustos.

I volem que vinguis a descobrir-ho: provant el nostre menú del dia, gaudint de la nostra terrassa, descobrint el golf amb els nostres professors o, simplement, venint i deixant que et sorprenguem.

Una ersona, una vegada. Vàlid er a tot el 2020. Retalla aquest val i orta’ns-el. Un val original er ersona. Ctra. de Palafrugell a Torroella de Montgrí (C-31, km 345) · 17257 Gualta (Girona) Tel. +34 972 760 450 · [email protected] Una nova era

I volem que vinguis a descobrir-ho: provant el nostre menú del dia, gaudint de la nostra terrassa, descobrint el golf amb els nostres professors o, simplement, venint i deixant que et sorprenguem.

Ctra. de Palafrugell a Torroella de Montgrí (C-31, km 345) · 17257 Gualta (Girona) Tel. +34 972 760 450 · [email protected]