DOCSLIB.ORG

L'arbre Que Fa 100 Anys

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'arbre Que Fa 100 Anys REVISTA DE GUALTA 2020 L’arbre que fa 100 anys 20 Índex 4 La gent de Gualta 38 Activitats 4 ens explica 40 Informació Municipal 13 Cultura 50 Salut 18 Confinament 55 Medi Ambient 22 Esports 58 Trucs de l’àvia 25 Festa Major 2019 59 Receptes Edita: Ajuntament de Gualta 28 Esdeveniments 60 Festa Major 2020 Disseny i maquetació: Punts·Volats Fotografia de portada: Dolors Pareta CAP Torroella de Montgrí Redacció i coordinació periodística: Carme Molero, Dades d’interès Carrer Doctor Molinas, s/n Gràcia Mascarreras, Dolors Pareta, Narcís Sens. Tel: 972 76 11 01 Horari ajuntament Agraïments: Judith Pujadó, David Granato, Salvador Dilluns: tardes de 16h a 20h Consell Comarcal Tarradas, Rossend Darnés, Josep Blay, Dolça Muriscot, De dimarts a divendres: Carrer Tarongers, 12 (Can Annabel Ibáñez, Àngela Vergara, Maite Pastor, Llibreria matins de 10h a 14h Salamó) Tel: 972 75 88 80 El Cucut, Joan Carles Mora, Josep Nadal, Lluís Casadellà, La Bisbal d’Empordà Jordi Cruset, Francesc Ponsatí, Paula Negre i Farfan. Fax: 972 76 09 16 Tel: 972 64 23 10 [email protected] Col·laboradors: totes les veïnes i tots els veïns del po- Mossos d’Esquadra ble de Gualta, que amb les seves aportacions, han fet Tècnic Municipal Emergències: 112 possible el recull de fotos de confinament, els contes, Dilluns alterns, a partir de les Tel: 972 54 18 85 18h (hores convingudes) els dibuixos i les roses de Sant Jordi 2020. Bombers Impressió: Prims Quer Gràfiques Consultori mèdic Emergències: 112 Dimarts, d’11.30 h a 13.30h Dipòsit legal: GI-10562001 Telèfon: 972 76 08 09 SOREA Avaries: 900 304 070 Servei de Podologia Emergències: 902 150 370 Col·laboreu amb la revista Cada primer dimecres de Atenció client: 934 953 540 mes al Consultori de Gualta Reclamacions: 900 405 070 Si voleu fer-nos arribar suggeriments o escrits podeu (hores convingudes) fer-ho a través de: [email protected] o bé, a través Tel: 972 75 88 80 Creu Roja d’una carta a l’ajuntament. [email protected] Torroella de Montgrí Moltes gràcies! Tel: 972 76 11 11 Salutació de l’alcalde Jaume Fontdevila, Alcalde de Gualta Benvolgudes i benvolguts, L’afectació ha estat exponencialment més greu en les grans poblacions que en els nuclis petits. Però si Editorial Cada any espero l’últim moment a redactar la Sa- la gent que viu a Barcelona, a Palamós o a la veïna lutació de la revista per poder incloure, si és el cas, Torroella no hagués respectat les normes de confi- quelcom que hagi pogut succeir en data recent. En- nament, el contagi no s’hauria frenat i, més tard o guany, però, no és el cas perquè, malauradament, més aviat, també hauria arribat a Gualta. Per tant, vivim instal·lats en l’excepcionalitat. no s’hi valia a dir: “No passa res, aquí no arribarà pas el virus”. No ha passat res perquè la societat, en Vam començar l’any amb el temporal anomenat conjunt, ha estat responsable i solidària. Si no ho Glòria, un episodi extraordinari de pluges, agreujat haguéssim estat, sí que hauria passat. per la crescuda i desbordament del Ter. Malgrat trac- tar-se d’una situació infreqüent, existeix memòria En el moment en el què escric aquesta Salutació, viva dels desbordaments del Ter. La presa de Sau, ha cessat l’estat d’alarma. En aquesta nova fase, és obra realitzada per regular les avingudes d’aquest igual que li diguem de represa o de nova normali- riu, fou inaugurada l’any 1962, i la mota de Verges tat, ens recomanen que siguem prudents, que con- data de l’any 1982. Per tant, grans i no tan grans en- tinuem mantenint els hàbits de neteja de mans, de cara poden explicar què passava abans que es cons- distància interpersonal d’un metre i mig i l’ús de truïssin aquestes dues infraestructures. Tanmateix, mascareta si no és possible de mantenir aquesta que es tractava d’un fet excepcional però no singu- distància, mesures bàsiques que com a Ajuntament lar ens va quedar clar el mes d’abril, per Sant Jordi, compartim i també us demano que seguiu per tal amb un nou temporal, de no tanta intensitat però d’evitar, no un rebrot en el cas de Gualta, perquè amb una taca d’afectació fins i tot lleugerament su- afortunadament no hem tingut cap cas diagnosti- perior a la del Glòria. Va ploure sobre mullat, sense cat, sinó un brot. temps d’haver-nos refet dels efectes del temporal del gener. Aquests dos episodis, més el de novembre La prudència ens ha portat, tanmateix, a suspendre de 2018 o el d’octubre de 2019 (aquest darrer amb els actes programats pel mes de juny i a limitar els afectacions d’especial gravetat a la conca del Fran- actes de la Festa Major. Hem demanat, però, als ar- colí), ens indiquen que quelcom està passant, que el tistes i formacions que la Comissió de Festes havia canvi climàtic és una realitat ben tangible. compromès per l’edició d’enguany que ens acom- panyin en els actes de la Festa Major de l’any que ve. L’any 2020, però, ve marcat per la pandèmia pro- Vull agrair, en aquest sentit, la disposició i compren- vocada pel virus anomenat COVID-19. D’un fet sió d’artistes i agents. Han entès, com us demano d’aquesta transcendència no hi ha memòria viva, que comprengueu i compartiu, que la prudència i les nosaltres constituirem la memòria viva d’aquest mesures que s’han d’adoptar per a la celebració dels succés. En l’exemplar d’enguany d’ ”El Pont” tro- actes populars programats no possibilitaven la ce- bareu testimoni gràfic de com hem viscut el procés lebració de les revetlles ni del sopar popular. Pel que associat a l’estat d’alarma que va declarar el govern fa a la resta d’actes de la Festa Major, s’està treba- espanyol el passat 14 de març i que s’ha allargat fins llant per mantenir el concert de Festa Major del dia al 19 de juny. Més enllà d’aquestes imatges, cadascú 30 amb les mesures preventives de distància que té la seva experiència, personal i intransferible, ca- prèviament us seran comunicades. dascú de nosaltres sabem com ho hem viscut. Ens han requerit responsabilitat per frenar i controlar No vull acabar la Salutació sense desitjar que, amb la cadena de contagis quedant-nos a casa, sortint la reiterada prudència i les limitacions que aquest només per allò estrictament imprescindible i hem temps estrany que ens toca viure imposen, passeu estat, en general, responsables. I, d’aquesta mane- un bon estiu. Perquè, si alguna cosa hauríem d’ha- ra, hem estat solidaris, especialment i en primer lloc, ver après de la situació d’excepcionalitat que estem amb el personal sanitari i amb les persones més vul- vivint és que cal valorar allò que realment és impor- nerables. Veure les estadístiques d’afectació entre tant. I què més important que la salut de tothom. aquests col·lectius és esfereïdor. Sent responsables també hem estat solidaris amb els botiguers, amb Rebeu una forta abraçada, els repartidors, amb els encarregats de mantenir els subministraments essencials a les cases, en de- finitiva, amb totes les persones que han fet possible de mantenir el pols del país durant l’estat d’alarma. I hem estat solidaris, també, amb totes aquelles per- sones que han viscut l’estat d’alarma en poblacions més grans, on era més difícil de controlar l’expan- sió del brot i on, en conseqüència, la restricció en la llibertat de moviments ha tingut més repercussió. 3 El pont del Diable de Gualta? Judit Pujadó L’any 1916 Josep Salvany i Blanch va visitar Gualta. Ho sabem perquè al web Memòria Digital de Catalunya (MDC) es conserven dues plaques de vidre estereos- còpiques de 6 x 13 cm procedents del Fons Salvany en què hi surt el nostre municipi, concretament la creu de Terme i el pont Vell. Josep Salvany va néixer a Marto- rell el 1866 i va morir a Barcelona el 1929. Era metge i fotògraf i, com a membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, primer, i després del Centre Excursionista de Catalunya, es va moure per tot el país i va fer fotografies documentals d’arreu, entre d’altres les dues que podeu veure editades en aquest article. Les fotografies les va fer, com deia, el 1916. A la imat- ge on apareix la creu de Terme s’hi pot veure un home ja gran assegut, amb la mirada perduda i les mans a la La gent de Gualta ens explica falda, amb una gorra de llana, o una barretina (costa de distingir) i els peus reposant en una pedra. D’entrada Creu de Gualta.Foto: Josep Salvany i Blanch, del Fons Salvany. Biblioteca de em va semblar que era la creu que s’havia alçat el 1909 Catalunya, Memòria digital de Catalunya. en record dels Fets de 1809. Fem memòria que aque- sa feina. Quina fal·lera! El pedestal es va aprofitar per ll any els sometents del Baix Empordà, comandats per alçar la Creu de la Santa Missió vint anys després. Barris i Cabrera, de Palamós, es van enfrontar a les tro- pes napoleòniques que pretenien travessar el Ter amb la intenció de requisar bestiar i provisions als masos del A l’altra fotografia s’hi pot veure el pont Vell. Salvany va poble (les queixes dels empordanesos pels atacs que so- apuntar als seus papers –i així consta documentat a la frien a mans de la soldadesca francesa i castellana ha fitxa de MDC- que era el pont del Diable de Gualta.
Load more

Recommended publications
  • L'article Salat a La Toponímia De La Costa Brava
    ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA L’article salat a la toponímia de la Costa Brava: alguna cosa més que un dialectalisme? Francesc Bernat i Baltrons DOI: 10.2436/15.8040.01.270 Resum El parlar de la Costa Brava (concretament, de Blanes a Begur) és l’última varietat constitutiva del català on es mantenen els articles derivats dels demostratius llatins IPSU, IPSA, coneguts popularment amb el nom de salats. També cal incloure en aquesta àrea el parlar de Cadaqués, més al nord. La vitalitat de l’article esmentat, però, hi és avui força baixa, excepte a la darrera localitat. Tanmateix, els articles salats han estat considerats tradicionalment a la Costa Brava com un tret propi de les classes populars locals, que es dedicaven majoritàriament a la pesca abans dels canvis socioeconòmics dels anys 50 i 60 del segle XX. L’associació entre el salat i el món de la marina, doncs, està molt arrelada a la zona, la qual cosa explica que aquests articles hagin esdevingut un símbol de com era la vida tradicional a la costa abans de ser transformada pel turisme de masses. Tenint en compte tots aquests condicionants, l’objectiu del nostre estudi serà esbrinar quins són els factors que han condicionat l’aparició del salat en la toponímia de la Costa Brava tot analitzant els noms de lloc amb article que els ajuntaments de la zona han oficialitzat en els darrers anys. ***** 1. Introducció Com és sabut, el català és l’única llengua romànica que ha mantingut fins avui els dos articles que van formar-se en el llatí parlat tardà a partir del desgast formal i semàntic dels demostratius llatins ILLU i IPSU.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
    RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha.
    [Show full text]
  • Regencos-DUPROCIM 2
    512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines
    Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi.
    [Show full text]
  • La Costa Brava: La Gestió Integral De L'aigua En Zona Turística
    Monogràfic 183 La Costa Brava: la gestió integral de l’aigua en zona turística Manel Serra i Pardàs Consorci de la Costa Brava bitants de les comarques de Girona i Barcelona en els 1 darrers cinquanta anys. Introducció 1.1 Entenem com a Costa Brava la zona litoral de les co- Recursos hídrics marques gironines, des del municipi de Portbou, fron terer amb França, fins al municipi de Blanes, Des del punt de vista hidrogràfic, la zona litoral de la darrer municipi de la Costa Brava abans d’arribar al Costa Brava forma part del tram final de diferents con- Maresme. En termes geogràfics, aquesta àrea va des ques hidrogràfiques. Les més rellevants són la conca dels Pirineus fins al riu Tordera, passant pel cap de de la Muga, la del Fluvià, la del Ter i la de la Tordera, Creus, la plana i els aiguamolls de l’Empordà, amb separades per petites subconques de rieres i torrente- la Muga i el Fluvià, la badia de Roses, el massís del res mediterrànies que han originat bona part de les Mont grí, els aiguamolls del Baix Ter, el cap de Begur, cales i platges més belles de tota la costa catalana. el massís de les Gavarres, l’Ardenya i Cadiretes fins a Així, podem descriure les conques de les rieres de la Selva marítima i la Baixa Tordera. Aquesta zona li- Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva i Cadaqués toral està formada per vint-i-set municipis, que s’inte- abans d’arribar a la conca de la Muga i del Fluvià.
    [Show full text]
  • Descarga Nuestra Guía
    BEYOND Curated travel guide by Único Hotels COSTA BRAVA 38 / 39 Costa Brava Agenda Mapa 1. Fiesta Gastronómica. 10. Cantada d’Havaneres Gastronomic Festival Map La Garoinada 11. Festival Castell Peralada 2. Calçotada popular Corçà. 12. White Summer 3. Carnaval + Sardinada 13. Cap Roig Festival popular. Carnival 14. Festival de la Porta Ferrada + Sardinada popular 15. Feria de indianos 4. Mercado medieval. Medieval market 16. Fira de Sant Narcís Calonge 17. Fira de La Castanyera 5. Fira Antic & Design 18. Festa del Vi Nou 6. Sant Jordi 19. Fira Exposició del Bolet 7. Encuentro de vehículos 20. Belén viviente. clásicos. Classic vehicle Living Nativity Scene meeting 8. Plantación del arroz. Rice plantation 9. Sant Joan * Hoteles Recomendamos Experiencias Hotels We recommend Experiences M. Mas de Torrent 21. Restaurante Mas de Torrent 35. Camí de Ronda. * 22. Tragamar 36. Pueblos medievales. * Medieval villages * 23. Mas Sorrer 37. Mercados semanales. * 24. A la Brava Weekly markets * 25. Toc al Mar 38. Golf 26. Ca la Nuri 39. Navegar por la Costa Brava. * 27. Última Parada Sailing on the Costa Brava * 28. Vins i licors Grau 40. MASSPA 29. Ànec de l’Empordà 41. Desembocadura rio Ter i arrozales de Pals. 30. Pordamsa Mouth of the river Ter and rice paddies of Pals 31. Palau de Casavells 32. Teatro Museo Dalí 33. Fundación Vila Casas 34. Fundación Perramon * Varias localizaciones Several locations COSTA BRAVA 11 Cadaqués Figueres 32 Roses 34 L’Escala L’Estartit Illes Medes 29 3 33 23 41 38 31 26 38 6 16 27 2 24 Platja de Pals 21 40 8 20 7 Girona M Pals 12 19 Begur 5 30 15 17 25 28 Palafrugell 33 1 13 10 22 Aeropuerto Airport (aprox.
    [Show full text]
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions QUARTA CATALANA, GRUP 30 Temporada 2013-2014 Equips Participants 1.- JAFRE, U.E. "A" (5111) 2.- PALS ATLÈTIC "A" (5335) 3.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 4.- L'ARMENTERA, C.F. "A" (5022) 5.- JUNCARIA, C.E. (5175) 6.- RIF STARS ACDPAC "A" (5352) 7.- ALBONS CLUB FUTBOL "A" (5350) 8.- GUALTA, A.U. "A" (5074) 9.- CALONGE, U.E. "B" (5059) 10.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 (5351) 11.- SAULEDA, A.D. "A" (5184) 12.- CORÇA, CF "A" (5248) 13.- VERGES, C.F. "A" (5247) 14.- LA SALLE FIGUERES, C.E. "A" (5087) 15.- MARISCAL D'ULLA C.F. "A" (5314) 16.- MEDES L?ESTARTIT F.C. "A" (5300) Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (22-09-2013) Jornada 16 (26-01-2014) JAFRE, U.E. "A" - BASCARA, F.C. "A" BASCARA, F.C. "A" - JAFRE, U.E. "A" LA SALLE FIGUERES, C.E. "A" - JUNCARIA, C.E. JUNCARIA, C.E. - LA SALLE FIGUERES, C.E. "A" CORÇA, CF "A" - ALBONS CLUB FUTBOL "A" ALBONS CLUB FUTBOL "A" - CORÇA, CF "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 - CALONGE, U.E. "B" CALONGE, U.E. "B" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 GUALTA, A.U. "A" - SAULEDA, A.D. "A" SAULEDA, A.D. "A" - GUALTA, A.U. "A" RIF STARS ACDPAC "A" - VERGES, C.F. "A" VERGES, C.F. "A" - RIF STARS ACDPAC "A" L'ARMENTERA, C.F. "A" - MARISCAL D'ULLA C.F. "A" MARISCAL D'ULLA C.F. "A" - L'ARMENTERA, C.F. "A" MEDES L?ESTARTIT F.C. "A" - PALS ATLÈTIC "A" PALS ATLÈTIC "A" - MEDES L?ESTARTIT F.C.
    [Show full text]
  • El Pont 2018
    18 2018 Edita: Ajuntament de Gualta Disseny i maquetació: Roser Bona Disseny de la portada: Mon de las Cuevas Redacció i coordinació periodística: Gràcia Mascarreras, Dolors Pareta i Mon de las Cuevas Agraïments: Gina Cansell, Josep Blay, Rossend Darnés, Annabel Ibañez, Carme Molero, Josep Nadal, Paqui Sàn- chez, Eva Suana, Salvador Tarradas, Àngela Vergara, Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter Nens col·laboradors: Valentina Saborit, Fatoumata Baldeh, Konstace Sánchez, Jana Pujadas, Alexandra Tarradas, Aram Gou, Alicia Grau, Ian Pascual, Aleix Fábrega Impressió: Copisteria Digital Dipòsit legal: GI-1056-2001 Col·laboreu amb la revista Si voleu fer-nos arribar suggeriments o escrits podeu fer-ho a través de: [email protected] o bé, a través d’una carta a l’Ajuntament. Moltes gràcies. AJUNTAMENT DE GUALTA Un any marcat per una data Índex Juguem, pintem, inventem 4 En totes les salutacions que he tingut l’honor d’escriure he pro- La gent de Gualta ens explica 8 curat d’evitar la component política. Considero que aquest és Art - Pintura 20 un espai institucional, de privilegi, que ha de servir per a pre- Esports 22 sentar el contingut de la publicació, un contingut que vol ser Festa Major 2016 23 la crònica del que s’ha esdevingut al nostre Municipi, de Festa Salut 26 Major a Festa Major. Enguany, però, trenco aquesta norma no Esdeveniments 30 Editorial Activitats 42 escrita perquè aquest període entre Festes ve marcat per una Medi ambient 44 data, l’1 d’Octubre de 2017, i les seves conseqüències. Quan Informació municipal 48 esmento, però, que trencaré la norma de no parlar de política Trucs de l’àvia - Receptes 56 en la Salutació no ho dic perquè vulgui explicar l’acció de govern Programa Festa Major 2017 58 al nostre Municipi.
    [Show full text]
  • Parlavà, Deixalleria Municipal. Esclanyà
    CALENDARI MES DE GENER DEIXALLERIA MÒBIL DEL BAIX EMPORDÀ DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 3 4 5 ESCLANYÀ 6 7 8 9 10 11 12 FOIXÀ LA PERA SANT VERGES FELIU 13 14 15 16 17 18 19 TORRENT VALL- ULLAS- LLOBREGA TRET 20 21 22 23 24 25 26 PARLAVÀ LA TALLADA 27 28 29 30 31 MONT- SANT COLOMERS RAS ANTONI Els horaris seran els següents: • Esclanyà,Verges,La Tallada, de 10 a 13 hores. • Sant Antoni, de les 10 a les 14 hores . • La resta de municipis , de les 11 a les 14.30 hores. Les ubicacions: Vall-llobrega, al costat escola. Sant Feliu de Boada , aparcament municipal. Mont-ras , aparcament davant ajuntament. Parlavà , deixalleria municipal. Esclanyà , aparcament centre polivalent. Foixà, aparcament municipal. Colomers , davant restaurant El Cargolet. La Pera , costat escola Torrent, plaça Major. Ullastret, aparcament rotonda. Sant Antoni , plaça Catalunya. Verges , deixalleria municipal. La Tallada , deixalleria municipal. CALENDARI MES DE FEBRER DEIXALLERIA MÒBIL DEL BAIX EMPORDÀ DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 2 ESCLANYÀ 3 4 5 6 7 8 9 FOIXÀ SERRA DARÓ 10 11 12 13 14 15 16 ALBONS LA PERA PALAU- REGENCÓS SATOR 17 18 19 20 21 22 23 RUPIÀ VALL- BELLCAIRE JAFRE LLOBREGA 24 25 26 27 28 29 MONT- SANT COLOMERS RAS ANTONI Els horaris seran els següents: • Esclanyà,Albons,Bellcaire de 10 a 13 hores. • Sant Antoni, de les 10 a les 14 hores . • La resta de municipis , de les 11 a les 14.30 hores. Les ubicacions: Vall-llobrega, al costat escola.
    [Show full text]
  • Download a Brochure of the Beaches: Shallow Seas, Ideal for the Whole Family."
    Tourism Information Dossier Edited by: Tourist Office Estartit Torroella de Montgrí Town Hall Images and photography: Narcís Arbusé Vicenç Rovira Josep Pasqual Toni León Town Hall Torroella de Montgrí Tourism Costa Brava - Girona Mediterranean Museum Vinagreta disseny i comunicació Collaborators: Josep Pasqual (meteorology) Xavier Quintana Montgrí, Medes Islands and Baix Ter Natural Park Nautical Station L'Estartit - Medes Islands Mediterranean Museum Writing, design and layout: Vinagreta disseny i comunicació Index tourist dossier 01 The land. Presentation page 4 Torroella de Montgrí. Town of history and personality page 6 L'Estartit. Seafaring village page 8 Montgrí, Medes islands and Baix Ter Natural Park page 10 Protected areas page 11 Interesting nature page 12 One Natural Park, three landscapes. The mountain, the sea and the river Ter page 13 The mountain. The Montgrí massif page 13 The sea. Medes Islands, bays and beaches page 16 The river. Ter Vell wetlands and Pletera page 23 02 Tourism. Destination of many possibilities page 24 Family tourism page 24 Active tourism and discovery of the Natural Park page 26 Cultural tourism page 28 Accessible tourism page 30 Food and trade page 31 03 The tourist offer. Adapting to changing times page 36 Accommodation page 37 Restaurants page 37 Businesses, services and activities page 37 04 Department of Tourism. Promoting resources and services page 38 Duties of the Tourism Department page 38 Tourist Information Offices page 39 Commitment to quality assurance page 40 L’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes page 41 Mediterranean Museum & Natural Park Interpretation Centre page 41 Publications by the Department of Tourism page 41 Activities and events calendar page 42 05 Information.
    [Show full text]