Paleògens Del Baix Ter 07 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA PALEÒGENS DEL BAIX TER 07 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Besalú Gualta Castellfollit de la Roca Palafrugell Canet d'Adri la Pera Serinyà Sant Jordi Desvalls Flaçà Sant Joan de Mollet la Bisbal d'Empordà Ullastret Palau-sator Sant Mori Madremanya Begur Regencós Vilopriu Serra de Daró Saus Jafre Sant Martí Vell Foixà Viladasens Forallac Ullà Pals Garrigoles Fontanilles Torroella de Montgrí Bordils Colomers Torrent Sèrie 1:50.000, ICC: 296, 334, 297, 335 Àrea/es hidrogeològica/ques: 201 Àrea de la depressió de l'Empordà Pàgina 3 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Extensió total (km2): 116 Extensió aflorant (km2): 49 Delimitació geogràfica: Els límits geomorfològics d’aquesta massa d’aigua són: al N el relleu del Massís del Montgrí, al N i W els relleus formats pels sediments neògens de l’Empordà, i al S els relleus de les Pre-Gavarres. Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial) Altres tipologies litològiques: Carbonatat Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats Altres característiques: - Pàgina 4 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 2012E20 Aqüífer dels detrítics del Bartonià superior 2012B30 Aqüífer dels gresos ocres del Bartonià Inferior 2012C20 Aqüífer de les calcàries paleògenes de Torrent 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques La massa d’aigua Paleògens del Baix Ter està definida per un conjunt d’aqüífers de naturalesa sedimentaria que s’emmarquen en el domini de les unitats geomorfològiques de l’entorn de la depressió de la fossa de l’Empordà. Les unitats geològiques implicades en aquesta massa són d’origen sedimentari i litologia diversa: - Dipòsits del Bartonià superior constituïts per gresos arcòsics de gra fi, margues, conglomerats i argiles vermelles interpretats com a dipòsits de plataforma marina oberta, de front deltaic i de plana deltaica respectivament. - Unitats detrítiques del Bartonià Inferior formades per gresos grollers a fins i, microconglomerats ocres. La base de la unitat presenta un nivell de fins 13 m de potència, de calcàries vermelloses bioclàstiques i amb nòduls ferruginosos, que es constitueix com a un nivell de condensació. Es tracta de sediments dipositats en un medi marí som, amb forts corrents mareals. - Les calcàries de Torrent, que es corresponen amb les unitats carbonatades de la Fm. Girona i que es troben en petits afloraments superficials, o subaflorant a profunditats moderades. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Els límits emprats en la delimitació de la massa d'aigua es corresponen, fonamentalment, amb límits geològics. Es a dir, els límits litoestratigràfics de les unitats aqüíferes que conformen la massa d’aigua, i els límits estructurals que separen i/o aïllen hidràulicament aquestes unitats. En aquest sentit, els límits litoestratigràfics estan determinats per la pròpia extensió de les àrees aflorants o no aflorants de les unitats litoestratigràfiques que conformen els diferents aqüífers de l’àmbit geomorfològic comprès principalment en el marge W i S de la depressió del Baix Empordà. 3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega Recàrrega natural: La recàrrega natural es produeix per infiltració directa de pluja en els 3 aqüífers i possiblement, en el cas de les calcàries de Torrent, per recàrrega en els aqüífers bartonians suprajacents. Zones de recàrrega: La recàrrega es produeix principalment per tota l’àrea aflorant de les unitats aqüíferes. Zones de descàrrega: La descàrrega s’interpreta que pot produir-se cap als contactes Pàgina 5 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya amb els aqüífers dels Baix Ter (4021A11 i 4021A12). Comentari: - 3.2.2 Tipus de circulació dominan Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Fissurat 3.2.2 Piezometria Al tractar-se d’una massa d’aigua constituïda per aqüífers independents, la piezometria, el flux subterrani predominant i les relacions hidrodinàmiques, s’han descrit per separat: Aqüífer (2012E20) dels detrítics del Bartonià: el model hidrogeològic conceptual permet interpretar que es puguin trobar nivells piezomètrics diferents associats a fractures amb relacions geomètriques diverses amb els materials bartonians afectats, de forma que cal interpretar que el conjunt de dades és insuficient per tenir una idea de la piezometria de l’aqüífer. Aqüífer (2012B30) dels gresos ocres del Bartonià inferior: no existeix cap piezometria regional de la unitat dels gresos ocres del Bartonià inferior, i ni tant sols, de les unitats detrítiques paleògenes en conjunt. De totes maneres, de les dades del nivell piezomètric de diversos pous que exploten la unitats detrítiques paleògenes en conjunt es desprèn que el flux subterrani segueix una direcció predominant vers al N, des dels relleus més meridionals de les Pregavarres cap al centre de la plana del tram baix del riu Ter. Aqüífer (2012C20) de les calcàries paleògenes de Torrent: no existeix cap piezometria regional de la unitat de les calcàries paleògenes de Torrent. De totes maneres, de les dades històriques d’un pou que va explotar la unitat de les calcàries de Torrent durant el període íntegre de 1968 a 1971 es pot interpretar que durant els períodes d’estiu es produeixen forts descensos provocats per l’augment de la demanda i per tant de les extraccions. Els descensos totals provocats per les extraccions d’estiu varien entre un mínim de 29,85 m i un màxim de 59,00 m. 3.2.3 Paràmetres hidràulics Permeabilitat (m/d): Sense dades Coef. emmagatzematge (%): Sense dades Transmissivitat (m2/d): Molt variable: entre 1 - 8000 3.3 ZONA NO SATURADA Els gruixos i les variacions laterals de la zona no saturada per al conjunt de la massa d’aigua varien des de pocs metres fins desenes de metres. Localment s’han descrit nivells d’aigua sorgents. 3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL Aquesta massa d’aigua no es troba relacionada amb cap curs superficial d’aigua. 3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa). Pàgina 6 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya PARÀMETRES UNITATS MITJANA ANY o NÚM. PERÍODE MOSTRES - HCO3 mg/l 414,05 1985-2003 3 Ca2+ mg/l 115,00 1985-2003 3 Conductivitat uS/cm 836,00 1985-2003 3 (lab) Cl- mg/l 50,10 1985-2003 3 Mg2+ mg/l 31,63 1985-2003 3 pH - lab u. pH 7,56 1985-2003 3 K+ mg/l 9,34 1985-2003 3 Na+ mg/l 26,41 1985-2003 3 2- SO4 mg/l 27,47 1985-2003 3 Pàgina 7 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 4. ZONES PROTEGIDES En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: - Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània. Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits Pàgina 8 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).