DOCSLIB.ORG

Paleògens Del Baix Ter 07 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Paleògens Del Baix Ter 07 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA PALEÒGENS DEL BAIX TER 07 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Besalú Gualta Castellfollit de la Roca Palafrugell Canet d'Adri la Pera Serinyà Sant Jordi Desvalls Flaçà Sant Joan de Mollet la Bisbal d'Empordà Ullastret Palau-sator Sant Mori Madremanya Begur Regencós Vilopriu Serra de Daró Saus Jafre Sant Martí Vell Foixà Viladasens Forallac Ullà Pals Garrigoles Fontanilles Torroella de Montgrí Bordils Colomers Torrent Sèrie 1:50.000, ICC: 296, 334, 297, 335 Àrea/es hidrogeològica/ques: 201 Àrea de la depressió de l'Empordà Pàgina 3 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Extensió total (km2): 116 Extensió aflorant (km2): 49 Delimitació geogràfica: Els límits geomorfològics d’aquesta massa d’aigua són: al N el relleu del Massís del Montgrí, al N i W els relleus formats pels sediments neògens de l’Empordà, i al S els relleus de les Pre-Gavarres. Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial) Altres tipologies litològiques: Carbonatat Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats Altres característiques: - Pàgina 4 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 2012E20 Aqüífer dels detrítics del Bartonià superior 2012B30 Aqüífer dels gresos ocres del Bartonià Inferior 2012C20 Aqüífer de les calcàries paleògenes de Torrent 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques La massa d’aigua Paleògens del Baix Ter està definida per un conjunt d’aqüífers de naturalesa sedimentaria que s’emmarquen en el domini de les unitats geomorfològiques de l’entorn de la depressió de la fossa de l’Empordà. Les unitats geològiques implicades en aquesta massa són d’origen sedimentari i litologia diversa: - Dipòsits del Bartonià superior constituïts per gresos arcòsics de gra fi, margues, conglomerats i argiles vermelles interpretats com a dipòsits de plataforma marina oberta, de front deltaic i de plana deltaica respectivament. - Unitats detrítiques del Bartonià Inferior formades per gresos grollers a fins i, microconglomerats ocres. La base de la unitat presenta un nivell de fins 13 m de potència, de calcàries vermelloses bioclàstiques i amb nòduls ferruginosos, que es constitueix com a un nivell de condensació. Es tracta de sediments dipositats en un medi marí som, amb forts corrents mareals. - Les calcàries de Torrent, que es corresponen amb les unitats carbonatades de la Fm. Girona i que es troben en petits afloraments superficials, o subaflorant a profunditats moderades. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Els límits emprats en la delimitació de la massa d'aigua es corresponen, fonamentalment, amb límits geològics. Es a dir, els límits litoestratigràfics de les unitats aqüíferes que conformen la massa d’aigua, i els límits estructurals que separen i/o aïllen hidràulicament aquestes unitats. En aquest sentit, els límits litoestratigràfics estan determinats per la pròpia extensió de les àrees aflorants o no aflorants de les unitats litoestratigràfiques que conformen els diferents aqüífers de l’àmbit geomorfològic comprès principalment en el marge W i S de la depressió del Baix Empordà. 3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega Recàrrega natural: La recàrrega natural es produeix per infiltració directa de pluja en els 3 aqüífers i possiblement, en el cas de les calcàries de Torrent, per recàrrega en els aqüífers bartonians suprajacents. Zones de recàrrega: La recàrrega es produeix principalment per tota l’àrea aflorant de les unitats aqüíferes. Zones de descàrrega: La descàrrega s’interpreta que pot produir-se cap als contactes Pàgina 5 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya amb els aqüífers dels Baix Ter (4021A11 i 4021A12). Comentari: - 3.2.2 Tipus de circulació dominan Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Fissurat 3.2.2 Piezometria Al tractar-se d’una massa d’aigua constituïda per aqüífers independents, la piezometria, el flux subterrani predominant i les relacions hidrodinàmiques, s’han descrit per separat: Aqüífer (2012E20) dels detrítics del Bartonià: el model hidrogeològic conceptual permet interpretar que es puguin trobar nivells piezomètrics diferents associats a fractures amb relacions geomètriques diverses amb els materials bartonians afectats, de forma que cal interpretar que el conjunt de dades és insuficient per tenir una idea de la piezometria de l’aqüífer. Aqüífer (2012B30) dels gresos ocres del Bartonià inferior: no existeix cap piezometria regional de la unitat dels gresos ocres del Bartonià inferior, i ni tant sols, de les unitats detrítiques paleògenes en conjunt. De totes maneres, de les dades del nivell piezomètric de diversos pous que exploten la unitats detrítiques paleògenes en conjunt es desprèn que el flux subterrani segueix una direcció predominant vers al N, des dels relleus més meridionals de les Pregavarres cap al centre de la plana del tram baix del riu Ter. Aqüífer (2012C20) de les calcàries paleògenes de Torrent: no existeix cap piezometria regional de la unitat de les calcàries paleògenes de Torrent. De totes maneres, de les dades històriques d’un pou que va explotar la unitat de les calcàries de Torrent durant el període íntegre de 1968 a 1971 es pot interpretar que durant els períodes d’estiu es produeixen forts descensos provocats per l’augment de la demanda i per tant de les extraccions. Els descensos totals provocats per les extraccions d’estiu varien entre un mínim de 29,85 m i un màxim de 59,00 m. 3.2.3 Paràmetres hidràulics Permeabilitat (m/d): Sense dades Coef. emmagatzematge (%): Sense dades Transmissivitat (m2/d): Molt variable: entre 1 - 8000 3.3 ZONA NO SATURADA Els gruixos i les variacions laterals de la zona no saturada per al conjunt de la massa d’aigua varien des de pocs metres fins desenes de metres. Localment s’han descrit nivells d’aigua sorgents. 3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL Aquesta massa d’aigua no es troba relacionada amb cap curs superficial d’aigua. 3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa). Pàgina 6 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya PARÀMETRES UNITATS MITJANA ANY o NÚM. PERÍODE MOSTRES - HCO3 mg/l 414,05 1985-2003 3 Ca2+ mg/l 115,00 1985-2003 3 Conductivitat uS/cm 836,00 1985-2003 3 (lab) Cl- mg/l 50,10 1985-2003 3 Mg2+ mg/l 31,63 1985-2003 3 pH - lab u. pH 7,56 1985-2003 3 K+ mg/l 9,34 1985-2003 3 Na+ mg/l 26,41 1985-2003 3 2- SO4 mg/l 27,47 1985-2003 3 Pàgina 7 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 4. ZONES PROTEGIDES En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: - Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània. Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits Pàgina 8 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).
Load more

Recommended publications
  • La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
    LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats.
    [Show full text]
  • Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
    Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals.
    [Show full text]
  • Inundaciotis I Societat Al Baix
    Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba­ na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.
    [Show full text]
  • Acta Del Ple De L'ajuntament
    ACTA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT NÚM. 01/2019 DATA: 31/01/2019 SESSIÓ: ORDINÀRIA A la vila de Colomers, trenta-u de gener de dos mil dinou, essent les dinou trenta hores, es reuneixen a la Sala d’Actes de la Casa Consistorial, sota la Presidència del Sr. Alcalde JOSEP MANEL LÓPEZ GIFREU, el Ple a l’objecte de celebrar sessió ordinària en primera convocatòria, conforme a l’ordre del dia repartit a aquest efecte. Assisteixen a la sessió els regidors: Sr. Joan Bonany Prim Sr. Xavier Pau Coll La excusen la seva assistència la Sra. Regidora Sra. Roser Puntí Garriga i el Sr. Carles Domènech Massot La sessió es assistida pel Secretari habilitat de la Corporació Sr. Francesc Adroer Pellicer. El Sr. President obra la sessió i s’entra a l’ordre del dia tractant-se els afers indicats i prenent els acords detallats. 1r.- LECTURA I APROVACIÓ DE LES ACTES ANTERIORS Es dóna lectura a l’acta de la sessió ordinària anterior, la qual és trobada conforme i aprovada per unanimitat dels assistents. 2n.- FACTURES Les factures consten aprovades a través dels Decrets següents, dels que se’n dóna compte al Ple, per tal que siguin aprovades: DECRET D’ALCALDIA Núm. 8/2018 Atès allò que disposen l’article 185 del RDL 2/2004 de 5 de març que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, els articles 55 i 60 del RD 500/90 de 20 d’abril pel qual es desenvolupa el capítol primer del títol sisè d’aquesta Llei en matèria de pressupostos i l’Ordre HAP/1781/2013 de 20 de setembre, per la qual s’aprova la Instrucció del model normal de comptabilitat local, Atès allò que disposa el RDL 3/2011 de 14 de novembre de Contractes del sector públic i l’article 16.1 de la DL 4/03 de 4 de novembre, d’Organització comarcal de Catalunya.
    [Show full text]
  • Bellcaire-DUPROCIM 6
    o 505809 (ETRS89) d (ETRS89) 511209 n o F í 4 m 5,6 ol a 5,4 4,5 Can Gepot C 5 Can Nicet ta 5,6 6 Camp Estret C 5,8 5,5 6,8 7,0 15,4 an ia 5,7 e S 11,8 6,2 6,6 d 9 4,4 r dels Mas Martí 4,9 rre 6 5,4 12,0 Ca 5,7 Camp 6,4 5,3 8 13,2 Mas Nou 19,5 1 Hort 6,0 4,4 5,8 5,1 4,9 6,1 1 5,7 d'en Nicet 8,0 13,4 8 15,4 5,2 11,3 Horts Can Reding 6 5,8 17,0 9 5,3 5,6 4,7 4,4 18,5 7,2 5,5 14,1 10,8 5,9 6 9,3 6,1 5,2 7,7 4,9 de 5 6,1 5,2 4,8 Mas Quelons Can Nadal 7,2 5,9 5,2 4,6 18,7 4 12,3 5,5 5,6 6,1 8,2 dels Recs 12,0 19,3 5,9 de C a m p d e N o u 6,2 6,0 4,5 Camp 5,7 5,3 17,6 7,3 5,5 6,8 l'Escorxador 5,7 5,7 5,6 4,3 18,9 5,8 5,5 6,2 11,1 5,1 5,2 4,4 15,9 12,4 5,7 5,3 4,2 5,6 5,8 16,9 de 6,0 C 6,0 5,4 6,4 a 5,9 m 5,6 Camí d 7,5 6,4 e Can Nicet 4,4 ll 16,4 5,9 Can Quelons 17,2 uge 16,3 í 7,8 3,7 fr la Coloma ala C a m p s 10,1 d 5,5 5,6 e P d e er 8,6 6,1 arr l 6,2 6,1 5,5 C la Closa Rodona 6,4 s Cam 12,3 í d P 6,1 14,3 17,0 11,1 e la De r 4,5 ixa a 5,3 4,9 lle t 6,2 5,4 4,6 4,6 6,9 10,7 ria s 7,3 C am ps 5,3 Can Saló 6,2 5,5 16,8 12,6 Can Solà BAIX EMPORDÀ C 5,7 8,2 14,9 11,2 .
    [Show full text]
  • Girona Ter Tordera - Spain
    450000 460000 470000 480000 490000 500000 510000 520000 2°20'0"E 2°25'0"E 2°30'0"E 2°35'0"E 2°40'0"E 2°45'0"E 2°50'0"E 2°55'0"E 3°0'0"E 3°5'0"E 3°10'0"E 3°15'0"E ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR422 ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01GIRONATERTORDERA, v1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! GIRONA TER TORDERA - SPAIN ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Escala, L' ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Flood - Situation as of 24/01/2020 !! ! ! ! 0 0 ! Albons ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Garrigoles ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 Vilopriu ! 0 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Cornellà ! Vilademuls ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 0 ! ! 0 ! ! !
    [Show full text]
  • L'empordà Medieval
    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
    [Show full text]
  • El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines
    Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi.
    [Show full text]
  • Garrigoles - Les Olives
    FESTA D'ESTIU 2019 GARRIGOLES - LES OLIVES GARRIGOLES - LES OLIVES FESTA D’ESTIU 2019 1 Dies 23, 29, 30, 31 d’agost, i 1 de setembre CONTINGUTS Salutació de l’ Alcalde pag. 3 Activitats festives entre agost 2018 i abril 2019 pag. 4 EL TALLER DE LA MEMÒRIA pag. 12 METEOROLOGIA pag. 14 MOSSÈN JOAN PLANELLAS, el nostre rector de garrigoles – les olives pag. 18 VIATGE A ASTÚRIES DEL COR INTERPARROQUIAL pag. 20 ARTICLES DE SALUT: 1- La lumbàlgia pag. 22 2- Mort sobtada cardíaca pag. 26 Fotos antigues municipi pag. 29 EDUCACIÓ AMBIENTAL : 1- L’embolcall: l’asfíxia del plàstic pag. 32 2- Petits gestos, grans esperances pag. 33 (IN)JUSTÍCIA pag. 34 Nota de condol: Sempre Us Recordarem pag. 36 LA TERRA, ELS BOSCOS, NOSALTRES pag. 38 Programa de Festa Major 2019 pag. 40 2 FESTA D’ESTIU 2019 GARRIGOLES - LES OLIVES SALUTACIÓ DE L’ ALCALDE Benvolguts veïns i veïnes: En primer lloc us voldria saludar com a alcalde reelegit del nou equip de govern. El nou ajuntament intentarà treballar i tenir cura de la nostra gent i dels nostres barris. Com és normal, també voldria donar les gràcies a totes les persones i entitats col·laboradores que ajuden a preparar aquest programa i a dur a terme les diferents activitats. Espero que gaudiu força de tots els dies de la festa: 29, 30, 31 d’agost i 1 de setembre. Us desitjo una molt BONA FESTA MAJOR! Josep Gibert Marti TELÈFONS D’INTERÈS Ajuntament . 972 768 028 ABS Bàscara . 972 560 627 Horari d’atenció al públic: els dijous de 10 a 13 hores.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions QUARTA CATALANA, GRUP 30 Temporada 2013-2014 Equips Participants 1.- JAFRE, U.E. "A" (5111) 2.- PALS ATLÈTIC "A" (5335) 3.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 4.- L'ARMENTERA, C.F. "A" (5022) 5.- JUNCARIA, C.E. (5175) 6.- RIF STARS ACDPAC "A" (5352) 7.- ALBONS CLUB FUTBOL "A" (5350) 8.- GUALTA, A.U. "A" (5074) 9.- CALONGE, U.E. "B" (5059) 10.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 (5351) 11.- SAULEDA, A.D. "A" (5184) 12.- CORÇA, CF "A" (5248) 13.- VERGES, C.F. "A" (5247) 14.- LA SALLE FIGUERES, C.E. "A" (5087) 15.- MARISCAL D'ULLA C.F. "A" (5314) 16.- MEDES L?ESTARTIT F.C. "A" (5300) Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (22-09-2013) Jornada 16 (26-01-2014) JAFRE, U.E. "A" - BASCARA, F.C. "A" BASCARA, F.C. "A" - JAFRE, U.E. "A" LA SALLE FIGUERES, C.E. "A" - JUNCARIA, C.E. JUNCARIA, C.E. - LA SALLE FIGUERES, C.E. "A" CORÇA, CF "A" - ALBONS CLUB FUTBOL "A" ALBONS CLUB FUTBOL "A" - CORÇA, CF "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 - CALONGE, U.E. "B" CALONGE, U.E. "B" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 GUALTA, A.U. "A" - SAULEDA, A.D. "A" SAULEDA, A.D. "A" - GUALTA, A.U. "A" RIF STARS ACDPAC "A" - VERGES, C.F. "A" VERGES, C.F. "A" - RIF STARS ACDPAC "A" L'ARMENTERA, C.F. "A" - MARISCAL D'ULLA C.F. "A" MARISCAL D'ULLA C.F. "A" - L'ARMENTERA, C.F. "A" MEDES L?ESTARTIT F.C. "A" - PALS ATLÈTIC "A" PALS ATLÈTIC "A" - MEDES L?ESTARTIT F.C.
    [Show full text]
  • Pla Local D'habitatge De Calonge I Sant Antoni 2021-2026
    Pla Local d’habitatge de Calonge i Sant Antoni 2021-2026 Desembre 2020 Equip redactor: Joan Badia, arquitecte Maria Bonet, geògrafa Georgina Beltran, arquitecta Pla local d'habitatge de Calonge i Sant Antoni 2021-2026 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 1 1.1 MARC LEGAL ..................................................................................................................... 1 1.2 NATURALESA ..................................................................................................................... 1 1.3 CONTINGUT I DETERMINACIONS ........................................................................................... 1 1.4 PROCÉS DE REDACCIÓ ......................................................................................................... 2 1.5 TRAMITACIÓ, VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLH ............................................................................. 2 2 ANÀLISI .......................................................................................................................... 4 2.1 ESTRUCTURA TERRITORIAL ................................................................................................... 4 2.1.1 Situació i estructura territorial del municipi ........................................................................... 4 2.1.2 Estructura urbana residencial ................................................................................................. 4 2.2 POBLACIÓ ......................................................................................................................
    [Show full text]