MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA

PALEÒGENS DEL BAIX TER 07 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX

Pàgina 2 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment:

Besalú Canet d'Adri Serinyà Flaçà la Bisbal d'Empordà Palau-sator Begur Regencós Serra de Daró Saus Sant Martí Vell Foixà Ullà Torroella de Montgrí Torrent Sèrie 1:50.000, ICC: 296, 334, 297, 335 Àrea/es hidrogeològica/ques: 201 Àrea de la depressió de l'Empordà

Pàgina 3 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Extensió total (km2): 116 Extensió aflorant (km2): 49 Delimitació geogràfica: Els límits geomorfològics d’aquesta massa d’aigua són: al N el relleu del Massís del Montgrí, al N i W els relleus formats pels sediments neògens de l’Empordà, i al S els relleus de les Pre-Gavarres. Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial) Altres tipologies litològiques: Carbonatat

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats Altres característiques: -

Pàgina 4 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

2012E20 Aqüífer dels detrítics del Bartonià superior

2012B30 Aqüífer dels gresos ocres del Bartonià Inferior

2012C20 Aqüífer de les calcàries paleògenes de Torrent

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques La massa d’aigua Paleògens del Baix Ter està definida per un conjunt d’aqüífers de naturalesa sedimentaria que s’emmarquen en el domini de les unitats geomorfològiques de l’entorn de la depressió de la fossa de l’Empordà. Les unitats geològiques implicades en aquesta massa són d’origen sedimentari i litologia diversa:

- Dipòsits del Bartonià superior constituïts per gresos arcòsics de gra fi, margues, conglomerats i argiles vermelles interpretats com a dipòsits de plataforma marina oberta, de front deltaic i de plana deltaica respectivament.

- Unitats detrítiques del Bartonià Inferior formades per gresos grollers a fins i, microconglomerats ocres. La base de la unitat presenta un nivell de fins 13 m de potència, de calcàries vermelloses bioclàstiques i amb nòduls ferruginosos, que es constitueix com a un nivell de condensació. Es tracta de sediments dipositats en un medi marí som, amb forts corrents mareals.

- Les calcàries de Torrent, que es corresponen amb les unitats carbonatades de la Fm. Girona i que es troben en petits afloraments superficials, o subaflorant a profunditats moderades. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Els límits emprats en la delimitació de la massa d'aigua es corresponen, fonamentalment, amb límits geològics. Es a dir, els límits litoestratigràfics de les unitats aqüíferes que conformen la massa d’aigua, i els límits estructurals que separen i/o aïllen hidràulicament aquestes unitats. En aquest sentit, els límits litoestratigràfics estan determinats per la pròpia extensió de les àrees aflorants o no aflorants de les unitats litoestratigràfiques que conformen els diferents aqüífers de l’àmbit geomorfològic comprès principalment en el marge W i S de la depressió del Baix Empordà.

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega

Recàrrega natural: La recàrrega natural es produeix per infiltració directa de pluja en els 3 aqüífers i possiblement, en el cas de les calcàries de Torrent, per recàrrega en els aqüífers bartonians suprajacents. Zones de recàrrega: La recàrrega es produeix principalment per tota l’àrea aflorant de les unitats aqüíferes. Zones de descàrrega: La descàrrega s’interpreta que pot produir-se cap als contactes

Pàgina 5 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

amb els aqüífers dels Baix Ter (4021A11 i 4021A12).

Comentari: -

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Fissurat

3.2.2 Piezometria Al tractar-se d’una massa d’aigua constituïda per aqüífers independents, la piezometria, el flux subterrani predominant i les relacions hidrodinàmiques, s’han descrit per separat: Aqüífer (2012E20) dels detrítics del Bartonià: el model hidrogeològic conceptual permet interpretar que es puguin trobar nivells piezomètrics diferents associats a fractures amb relacions geomètriques diverses amb els materials bartonians afectats, de forma que cal interpretar que el conjunt de dades és insuficient per tenir una idea de la piezometria de l’aqüífer. Aqüífer (2012B30) dels gresos ocres del Bartonià inferior: no existeix cap piezometria regional de la unitat dels gresos ocres del Bartonià inferior, i ni tant sols, de les unitats detrítiques paleògenes en conjunt. De totes maneres, de les dades del nivell piezomètric de diversos pous que exploten la unitats detrítiques paleògenes en conjunt es desprèn que el flux subterrani segueix una direcció predominant vers al N, des dels relleus més meridionals de les Pregavarres cap al centre de la plana del tram baix del riu Ter. Aqüífer (2012C20) de les calcàries paleògenes de Torrent: no existeix cap piezometria regional de la unitat de les calcàries paleògenes de Torrent. De totes maneres, de les dades històriques d’un pou que va explotar la unitat de les calcàries de Torrent durant el període íntegre de 1968 a 1971 es pot interpretar que durant els períodes d’estiu es produeixen forts descensos provocats per l’augment de la demanda i per tant de les extraccions. Els descensos totals provocats per les extraccions d’estiu varien entre un mínim de 29,85 m i un màxim de 59,00 m.

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Permeabilitat (m/d): Sense dades

Coef. emmagatzematge (%): Sense dades Transmissivitat (m2/d): Molt variable: entre 1 - 8000

3.3 ZONA NO SATURADA Els gruixos i les variacions laterals de la zona no saturada per al conjunt de la massa d’aigua varien des de pocs metres fins desenes de metres. Localment s’han descrit nivells d’aigua sorgents.

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL Aquesta massa d’aigua no es troba relacionada amb cap curs superficial d’aigua.

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Pàgina 6 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

PARÀMETRES UNITATS MITJANA ANY o NÚM. PERÍODE MOSTRES - HCO3 mg/l 414,05 1985-2003 3 Ca2+ mg/l 115,00 1985-2003 3 Conductivitat uS/cm 836,00 1985-2003 3 (lab) Cl- mg/l 50,10 1985-2003 3 Mg2+ mg/l 31,63 1985-2003 3 pH - lab u. pH 7,56 1985-2003 3 K+ mg/l 9,34 1985-2003 3 Na+ mg/l 26,41 1985-2003 3 2- SO4 mg/l 27,47 1985-2003 3

Pàgina 7 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou: - Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 8 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada) Aproximadament un 90% de l’extensió de la massa d’aigua es troba dins els límits establerts en els Decrets 283/1998 i 476/2004, de designació de zones vulnerables a la contaminació per nitrats, designació que, dins d’aquesta massa d’aigua, afecta de forma parcial a uns 22 termes municipals.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre) Una part de la massa d’aigua es troba dins els límits dels aqüífers protegits establerts en el Decret 328/1988. Els límits de protecció que afecten la massa són a) els relatius a la delimitació del Baix Ter, que inclou parcialment aquesta massa d’aigua en els termes municipals de Jafre, Colomers, Foixà, Fontanilles, Gualta i Serra de Daró, i b) els relatius als aqüífers de la fossa de Palafrugell, que afecta parcialment la massa d’aigua en els termes municipals de Fontanilles, Pals, Palafrugell, Torrent, i Regencós.

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS No es constata cap zona humida rellevant relacionada amb aquesta massa.

Pàgina 9 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5. PRESSIONS

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Sòl urbà i Sòl agrícola Massa Any 2003 industrial Secà Regadiu forestal km2 6,9 40,8 2,7 64,6 % 6,0 35,3 2,3 56,0

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Dejeccions ramaderes Els volums de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió moderada. Es detallen a continuació els caps de bestiar i el nitrogen total que acaben generant:

Porcí: 32.849 caps (279 t/any) Boví: 3.337 caps (170 t/any) Avícola: 314.724 caps (157 t/any)

Agricultura intensiva En conjunt dominen els conreus herbacis de secà i alguns de regadiu que impliquen una pressió moderada sobre la massa d’aigua.

Aplicació de biosòlids No es coneix cap zona sobre aquesta massa d’aigua en que el 2000 o 2001 s’hi aplicaren fangs de depuradora com a biosòlids.

Retorns de reg i recàrrega artificial En aquesta zona no hi ha constància de cap recàrrega artificial. Els retorns de reg s’estimen en 0,02 hm3/any, de forma que pel conjunt de la massa representen una pressió baixa.

Zones urbanes i industrials L’escàs sòl urbà i industrial sobre aquesta massa d’aigua implica una pressió baixa sobre l’estat químic de l’aigua.

Infraestructures industrials S’ha valorat la pressió per infraestructures lineals com baixa.

Abocaments industrials No existeix cap abocament industrial que afecti a aquesta massa d’aigua.

Sòls contaminats No existeixen sòls contaminats que afectin a aquesta massa d’aigua.

Pàgina 10 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Dipòsits de residus No existeixen dipòsits de residus que afectin a aquesta massa d’aigua.

Runams salins No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) No existeixen abocaments d’edars que afectin a aquesta massa d’aigua.

Extraccions d'àrids Aquesta massa d’aigua no està afectada per cap pressió com a conseqüència de les extraccions d’àrids.

Extraccions que provoquen Intrusió Salina En aquesta massa d’aigua no s’han detectat problemes d’intrusió salina.

Pàgina 11 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUD Pressions difuses Dejeccions ramaderes (DJ) Moderada

Agricultura intensiva: adobs i Moderada Agricultura i tractaments fitosanitaris (AG) Ramaderia Aplicació de llots de depuradora Sense pressió (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial Baixa (RA) Clavegueram i Filtracions i fugues des de zones col·lectors urbans i Baixa urbanes i industrials (UI) industrials Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fugues (II) Baixa

Pressions puntuals

Abocaments industrials (AI) Sense pressió Activitat industrial Sòls contaminats (SC) Sense pressió

Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, Sense pressió urbans i especials (DR)

Activitat minera Runams salins (RS) Sense pressió

EDARs (*) Abocaments d'aigües depurades (AE) Sense pressió

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Sense pressió qualitat (EX)

Extracció d'aigua a Extracció que provoca intrusió salina (IS) Alta zones costaneres PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 12 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 13 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Subministrament Agricultura Industrial TOTAL

hm3/any% hm3/any% hm3/any % hm3/any 0,4 43,3 0,4 41,3 0,2 15,4 1,0

Recursos disponibles Transferència a altres Extraccions Índex (hm3/any) masses (hm3/any) totals (hm3/any) d'explotació (A) (B) (C) (C/A-B) 2,0 0,01,0 0,49

La densitat d’extraccions de la massa és moderada, amb un volum anual d’aigua explotada de l’ordre de 1 hm3 el qual es reparteix entre el destinat a usos industrials (15%), a reg agrícola (42%) i a ús domèstic (43%). La distribució de les extraccions tot i no ser molt homogènia tampoc està excessivament focalitzada i no es disposa de dades que permetin definir si en general existeix un augment en l’explotació anual d’aigua del conjunt de la massa. En conjunt les extraccions representen una pressió moderada.

Cultius de vivers i freatòfits No s’han detectat plantacions de freatòfits significants en l’àmbit territorial que ocupa aquesta massa d’aigua ni cap altre conreu que pugui causar alteracions notòries.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua Captacions d'aigua subterrània Moderada

Extraccions d'àrids Afeccions a la piezometria i a la Sense pressió qualitat (EX)

Agricultura intensiva de vivers i Agricultura freatòfits (VF) Sense pressió

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU: Moderada

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud: Moderada

Aquesta massa d’aigua es defineix com de vulnerabilitat intrínseca moderada atenent a les característiques hidràuliques corresponents als tres aqüífers que la conformen:

Pàgina 14 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

En detall s’atribueix una vulnerabilitat baixa a l’aqüífer dels detrítics del Bartonià superior amb motiu de la seva permeabilitat, deguda a fissuració, i del gruix de la seva zona no saturada, que sol ser d’ordre decamètric. L’estat de no contaminació per nitrats de pous correctament construïts, corrobora que aquest aqüífer hagi estat poc afectat per aquest contaminant. S’ha atribuït una vulnerabilitat moderada a l’aqüífer dels gresos ocres del Bartonià inferior amb motiu de les característiques intrínseques del propi aqüífer, el qual presenta una tipologia semiconfinada, en gairebé tota la seva extensió amb una àrea de recàrrega directa força reduïda. En general, l’aqüífer presenta una permeabilitat per fissuració i alteració moderada. Finalment s’ha atribuït una vulnerabilitat moderada a l’aqüífer de les calcàries de Torrent per dos factors antagònics relatius a les característiques intrínseques del propi aqüífer. Per una banda presenta una tipologia confinada en gairebé tota la seva extensió i una àrea de recàrrega directa molt reduïda i restringida amb motiu de la complexitat estructural. Per altra banda es considera que l’aqüífer presenta una permeabilitat càrstica i per fissuració important en sectors localitzats on es troba aflorant, un fet rellevant que finalment condueix a atorgar-li una vulnerabilitat de valor moderat.

Pàgina 15 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

6. IMPACTES

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Figura 4. Punts de les xarxes de control

Pàgina 16 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Núm. de punts Període de registre Xarxes de control de l'Agència (*) Quimisme bàsic 47 1995-2003

Nivell piezomètric 5 - Xarxes de control d'altres organismes Quimisme bàsic - - Nivell piezomètric - -

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Característiques de les xarxes: -

6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

Aqüífer: 2012E20 - Aqüífer dels detrítics del Bartonià superior pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,8 836,5 414,05 50,1 87,5 115,3 45,9

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 26,41 9,34 24,0 < 0,08 - -

Dades corresponents a l'any 2003

Aqüífer: 2012B30 - Aqüífer dels gresos ocres del Bartonià Inferior pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 7,6 1079,8 363,89 88,0 94,44 144,49 31,63

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 57,67 20,67 12,1 20,67 445,00 60,78

Valor promig de 4 punts de l'aiqüífer analitzats l'any 2004.

Pàgina 17 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Aqüífer: 2012C20 - Aqüífer de les calcàries paleògenes de Torrent pH (u.pH)CE (uS/cm) HCO3 (mg/l) Cl (mg/l) SO4 (mg/l) Ca (mg/l) Mg (mg/l) 8,2 788,0 447,32 60,4 68,0 134,0 21,1

Na(mg/l) K (mg/l) NO3 (mg/l) NH4 (mg/l) Fe_total (ug/l) Mn_total (ug/l) 59,2 2,79 35,5 0,20 104,00 46,0

Analítica corresponent al 2002, 1 punt de mostreig

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències L'impacte més important són les elevades concentracions de nitrats amb mitjanes superiors a 50 mg/l i valors puntuals superiors a 400 mg/l. Els sulfats tenen valors puntuals superiors a 250 mg/l Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

IMPACTE POTENCIAL IMPACTE COMPROVAT (Pressió total x Vulnerabilitat)

Moderat Alt

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències Hi ha constància d'assecament de fonts

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

PRESSIÓ TOTAL IMPACTE COMPROVAT (Pressió total = Impacte potencial)

Moderada Moderat

Pàgina 18 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

7. AVALUACIÓ DEL RISC

RISC SOBRE L'ESTAT RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC QUANTITATIU RISC TOTAL

Sí No Sí

Síntesi del risc: El risc es relaciona sobretot amb la contaminació per nitrats

Pàgina 19 PALEÒGENS DEL BAIX TER

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Figura 1. Perfils geològics representatius de l’aqúífer 2012B30 en el sector La Bisbal–Forallac. Relació d’escales: Eh:Ev = 2:3 (Geoservei, 2002a).

Annex. Pàgina A 2 Massa 07 Masses d'aigua subterrània de Catalunya

Figura 2. Mapa de tipus de pressió difusa sobre la massa d’aigua dels Paleògens del Baix Ter.

Annex. Pàgina A 3