Dossier Candidatura Horta De València SIPAM

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Dossier Candidatura Horta De València SIPAM SISTEMA DE REGADÍO HISTÓRICO DE L'HORTA DE VALÈNCIA SIPAM NOVIEMBRE 2019 AGRADECIMIENTOS La versión en castellano de este informe contó con la colaboración en la edición del Ayuntamiento de València, la Cátedra Tierra Ciudadana de la Universitat Politècnica de València y el Foro Rural Mundial. INSTITUCIONES COLABORADORAS Instituciones públicas Ajuntament de Bonrepos i Mirambell Ajuntament Foios Ajuntament Godella Ajuntament Meliana Ajuntament de Museros Ajuntament Pobla de Farnals Ajuntament Tabernes Blanques Ajuntament València- Regidoria d'Agricultura Alcaldia de Carpesa Alcaldia de Poble Nou Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Emergencia Climática i Transició Ecològica Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori Diputació de València Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación Parque Natural de la Albufera Presidencia de Generalitat Valenciana Presidencia de les Corts Valencianes Instituciones educativas y de investigación Consejo Superior de Investigaciones Científicas Universitat Politècnica de València Universitat de València - Estudi General Otras instituciones AVA-ASAJA AVACU Cátedra Tierra Ciudadana - UPV Centro Mundial Alimentación Sostenible - CEMAS CERAI i CERCLE CITROMER COITAVC COAGV COIAL Comunitat Pescadors el Palmar Consejo Regulador D.O. Arroz EMBA Fundació ASSUT Fundació IVIFA Gain Health Justicia Alimentaria La Unió MERCAValència Per L'Horta Real Acequia de Moncada Tragsa Tribunal de las Aguas World Rural Forum ii EXPERTOS Amparo Aleixandre Joan Romero Gema Andrés Vicent Sales Gloria Bigné Carles Sanchis Carmen Cárcel Megumi Shiozawa Piero Carucci María Vallés Pedro Cerrada Ignacio Diez Vicente Domingo Josefina Espinosa Inmaculada Fornés Francisco Galiana José María García Álvarez-Coque Beatriz Giobellina Enric Guinot Ángeles Hernández Miquel Jordá Natalia Martínez Paloma Mateache Miguel Minguet José Luis Miralles Arantxa Muñoz Enric Navarro Paula Andrea Nieto Mar Ortega Rosa Pardo Josep Manuel Pérez Joan Ramón Peris Santos Ruíz Carolina Ramirez Catalina Romero iii TABLA DE CONTENIDOS AGRADECIMIENTOS........................................................................................i INFORMACIÓN SOBRE EL CONTEXTO......................................................17 RESUMEN BREVE.........................................................................................23 RESUMEN EXTENDIDO................................................................................25 1. SINGULARIDAD DEL SITIO SIPAM.........................................29 Importancia del sitio propuesto para SIPAM........................................33 Perspectiva histórica............................................................................34 Formación histórica del sistema en esquemas....................................38 Un sistema de riego autogobernado....................................................40 Los elementos estructurales se mantienen, el paisaje agrícola evoluciona............................................................................................42 La Albufera y su conexión con el sistema de riego..............................46 El sitio SIPAM y sus cinco criterios.......................................................49 2. SEGURIDAD ALIMENTARIA Y MEDIOS DE VIDA...................51 Características principales...................................................................52 Condiciones agroclimáticas y estabilidad de los recursos hídricos....58 La comunidad de regantes...................................................................56 El espacio agrícola en crisis.................................................................59 Agricultura y pesca en la Albufera.......................................................62 3. AGROBIODIVERSIDAD............................................................65 El sistema de riego tradicional permite la diversidad de los cultivos..66 Adaptación local de variedades exóticas............................................71 Biodiversidad vinculada al sistema de riego........................................73 La agrobiodiversidad en peligro...........................................................74 Zonas arroceras, lagos y marismas como hábitats diversos...............75 v 4. SISTEMAS DE CONOCIMIENTO LOCAL Y TRADICIONAL...77 Panorama general................................................................................78 El sistema de riego. Descripción..........................................................79 Una tecnología ancestral................................................................79 Base estructural.............................................................................80 Base y normas institucionales........................................................80 El sistema de turnos......................................................................82 La estabilidad del sistema....................................................................83 Reglas de funcionamiento.............................................................85 Régimen ordinario.........................................................................85 Sequías excepcionales..................................................................86 La abundancia del agua................................................................87 Ventajas del riego por gravedad..........................................................87 Arquitecturas hidráulicas......................................................................88 Herramientas y trabajos agrícolas........................................................91 5. CULTURA, SISTEMA DE VALORES Y ORGANIZACIONES SOCIALES.....................................................................................97 Tribunal de las Aguas..........................................................................99 Real Acequia de Moncada.................................................................100 Las instituciones de la Albufera..........................................................101 La lengua............................................................................................103 La Tira de Comptar.............................................................................103 Agricultura sostenida por la comunidad............................................105 6. EL PAISAJE.............................................................................109 Características del paisaje.................................................................110 Los paisajes de la Albufera................................................................117 La arquitectura rural............................................................................120 vi 7. PLAN DE ACCIÓN PARA LA CONSERVACIÓN DINÁMICA DEL SITIO SIPAM........................................................................125 Antecedentes......................................................................................126 El proceso. Cómo se ha elaborado el plan del SIPAM. Enfoque participativo........................................................................................128 Retos y objetivos de las políticas.......................................................129 Medidas de las políticas.....................................................................130 Aportación prevista a la conservación dinámica...............................135 Seguimiento........................................................................................136 ANEXO I. EL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓN DEL AGUA Y EL RIEGO POR INUNDACIÓN...............................................................................................141 I.1 Distribución del agua.....................................................................142 I.2 Riego por superficie o (“Reg a Manta”).........................................144 I.3 Elementos estructurales................................................................146 ANEXO II. LISTADO DE ESPECIES/ANIMALES DEL PARQUE NATURAL DE LA ALBUFERA.......................................................................................153 ANEXO III. LISTADO DE ESPECIES VEGETALES DE L'ALBUFERA......159 ANEXO IV. EL SISTEMA EN MAPAS..........................................................163 REFERENCIAS.............................................................................171 vii viii TABLA DE FIGURAS Figura 1. Zonificación del sitio SIPAM: Horta histórica estricta..…..……..…..20 Figura 2. Las comarcas de la Comunidad Valenciana y de l'Horta.........…...30 Figura 3. El área del sitio SIPAM y su red de riego……..…..…..…..…..….....31 Figura 4. Zonas no urbanas (en verde) dentro del municipio de València..........................................................................................................33 Figura 5. Paisaje de l'Horta……..…..…..…..…..…..…..…..…..…..…..…....…33 Figura 6. Espacios de riego identificados en el período islámico……..….....37 Figura 7. El riego comienza con fuentes de agua autóctonas….…..…..…....38 Figura 8. Primeras zonas regadas desde el río en torno a los asentamientos ........................................................................................................................39 Figura 9. El riego se expande en el siglo XIII……..…..…..…..…..…........…..39 Figura 10. Ocupación final del espacio regado….…..…..…..…..…......….....40 Figura 11. Elementos del sistema: estructura histórica, agricultura, gestión del agua………..…..…..…..…..…..…..…..…..…..…..…..…............................43 Figura 12. Parque Natural de la Albufera…..…..…..…..…..…..…..…..….......45 Figura
Recommended publications
  • Sistema Acuifero De La Plana De Valencia
    COMPORTAMIENTO DE LOS ACUÍFEROS ANTE ACTUACIONES DE SEQUÍA PARA USO AGRÍCOLA EN LA CUENCA DEL JÚCAR SEXTO INFORME PERIÓDICO MES DE OCTUBRE Noviembre 2006 COMPORTAMIENTO DE LOS ACUÍFEROS ANTE LAS ACTUACIONES DE SEQUÍA PARA USO AGRÍCOLA EN LA CUENCA DEL JÚCAR SEXTO INFORME PERIÓDICO MES DE OCTUBRE Noviembre 2006 El proyecto cuyos resultados se exponen en este informe se inscribe dentro del Convenio de Asistencia Técnica subscrito entre la Confederación Hidrográfica del Júcar y el Instituto Geológico y Minero de España, y ha sido realizado por el siguiente equipo técnico: Dirección y supervisión D. Bruno J. Ballesteros Navarro (IGME) Equipo de trabajo D. José María Pernía Llera (IGME) D. José Antonio Domínguez Sánchez (IGME) Dña. Olga García Menéndez (IGME) Dña. Elisabeth Díaz Losada (IGME) D. José María Esnaola Navarro (Colaborador) Dña. Teresa Espinós Bernal (IGME) D. Horacio Higueras García (IGME) ÍNDICE 1. INTRODUCCIÓN............................................................................................................ 1 2. OBJETIVOS DEL INFORME ....................................................................................... 2 3. METODOLOGÍA EMPLEADA .................................................................................... 3 4. MARCO GEOGRÁFICO DE LAS UNIDADES HIDROGEOLÓGICAS ................ 4 5. ACUÍFEROS CONTROLADOS Y DATOS UTILIZADOS ....................................... 6 6. RED ESPECÍFICA DE SEQUÍA PARA EL CONTROL DE ACUÍFEROS. CARACTERÍSTICAS E INCIDENCIAS.............................................................................
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • El Parc Natural De L'albufera. Un Paisaje Cultural Cargado De Historia
    bienes, paisajes e itinerarios El parc natural de l’Albufera. Un paisaje cultural cargado de historia José Segarra Ferrando | parc natural de l’Albufera, Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, Generalitat Valenciana Bosco Dies Jambrino | parc natural de l’Albufera, Oficina de gestión técnica. Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente, Generalitat Valenciana URL de la contribución <www.iaph.es/revistaph/index.php/revistaph/article/view/3478> RESUMEN Los humedales representan ámbitos territoriales que cuentan con una serie de peculiaridades que los hacen especialmente valiosos. Además de tratarse de espacios de una elevada biodiversidad, la presencia humana en ellos ha perfilado modelos de vida, usos y sociedades especialmente singulares. El parque natural de l’Albufera, en Valencia, representa uno de esos humedales, con una larga tradición de presencia humana que le otorga un rico patrimonio cultural, resultado de esta prolongada convivencia. Un humedal que, a pesar de su elevada antropización y alteración, sigue siendo uno de los espacios naturales más importantes y representativos del estado español. El presente artículo pretende dar una rápida mirada de la evolución de este espacio en el tiempo, desde los primeros pobladores hasta el momento actual, y cómo se han ido perfilando y gestando estructuras sociales, modelos de vida, prácticas culturales, usos y costumbres, estrechamente vinculados al medio palustre que, en la mayoría de los casos, han llegado hasta nuestros días. Con la declaración de este extenso territorio como parque natural desde 1986, se ha pretendido proteger, no sólo la rica biodiversidad que acoge esta zona húmeda, sino también el variado patrimonio cultural, material e inmaterial, que ha rodeado y todavía hoy aún conserva, uno de los imaginarios más representativos de la sociedad valenciana.
    [Show full text]
  • Plan General Municipal Excm. Ajuntament De Sueca
    PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION -Planeamiento y Gestión- Marzo 2.001 PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION -Normas Urbanísticas- Marzo 2.001 PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION -Directrices- Marzo 2.001 PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION -Memoria Justificativa- Marzo 2.001 PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION -Catálogo- Marzo 2.001 PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION MEMORIAS Marzo 2.001 PLAN GENERAL MUNICIPAL EXCM. AJUNTAMENT DE SUECA DOCUMENTO DE ORDENACION PLANOS Marzo 2.001 AJUNTAMENT DE SUECA. PLA GENERAL MUNICIPAL EQUIPO REDACTOR JUAN JOSÉ HERNÁNDEZ BARQUERO ARQUITECTO-URBANISTA DIRECTOR DEL EQUIPO GUILLERMO MONFORT SALVADOR ARQUITECTO-URBANISTA COORDINADOR DEL EQUIPO ANTONI LLUCH CORELL ABOGADO A.S.T. INGENIEROS / JOSÉ Mª ARRAIZ INGENIEROS GERARDO URIOS PARDO BIÓLOGO Mª DOLORES PITARCH GARRIDO GEÓGRAFA ELISABETH CLAUDIA DELIOS ESPAÑA GEÓGRAFA ANDRÉS ARTAL TUR ECONOMISTA JUAN JOSÉ LÓPEZ HERNANDO ECONOMISTA ALEJANDRO LACUESTA ROCA ESTUDIANTE ARQUITECTURA EMILIO CONEJERO CAMPS ESTUDIANTE ARQUITECTURA EUGENIO VERDEJO BOIX DELINEACIÓN ESTHER HERNÁNDEZ GALLEGO DELINEACIÓN FERNANDO LACUESTA SOLER DELINEACIÓN RAQUEL SUAY PAYÁ DELINEACIÓN MEMORIA. 1 AJUNTAMENT DE SUECA. PLA GENERAL MUNICIPAL 2 MEMORIA. AJUNTAMENT DE SUECA. PLA GENERAL MUNICIPAL 0.- INTRODUCCIÓN MEMORIA. 3 AJUNTAMENT DE SUECA. PLA GENERAL MUNICIPAL 0.1.-EL PLANEAMIENTO MUNICIPAL El planeamiento urbano del municipio de Sueca está históricamente plagado de planes frustrados o inacabados. Primero fue el “Plano Geométrico de la Villa de Sueca” trazado en agosto de 1.860 por D. Fulgencio Vercher, después el de Buenaventura Ferrando en 1.920, el de Julián Ferrando en 1.955, en 1.966 fue Lavernia, después G.O.D.B.
    [Show full text]
  • Presentacion Seduccion V3
    Seducción Ambiental Un geoportal IDE para la participación pública en gestión de espacios naturales Javier Jiménez Romo Ayuntamiento de Valencia Salvador Bayarri Romar IVER T.I. S.A. Contenido • El parque natural de l’Albufera de Valencia • El proyecto Seducción Ambiental • Ejemplos de portales • Arquitectura del sistema • El papel de gvSIG • El portal web Parque Natural de l’Albufera de Valencia • A 10 kilómetros de Valencia. • 21.000 hectáreas. • Espacio protegido a nivel: – Nacional: Parque Natural – Comunitario: Red Natura 2000 – Internacional: Humedal RAMSAR • 4 ecosistemas Parque Natural de l’Albufera de Valencia EL LAGO Parque Natural de l’Albufera de Valencia LOS ARROZALES Parque Natural de l’Albufera de Valencia LOS ARROZALES Parque Natural de l’Albufera de Valencia LA DEVESA Parque Natural de l’Albufera de Valencia LAS PLAYAS Parque Natural de l’Albufera de Valencia 13 municipios Albal Albalat de la Ribera Alfafar Algemesí Beniparrell Catarroja Cullera Massanassa Sedaví Silla Sollana Sueca Valencia Parque Natural de l’Albufera de Valencia 13 municipios Albal Albalat de la Ribera Alfafar Algemesí Beniparrell Catarroja Cullera Massanassa Sedaví Silla Sollana Sueca Valencia Parque Natural de l’Albufera de Valencia 13 municipios Albal Albalat de la Ribera Alfafar Algemesí Beniparrell Catarroja Cullera Massanassa Sedaví Silla Sollana Sueca Valencia Parque Natural de l’Albufera de Valencia Problemas a resolver – Cercanía a Valencia… pero desconocimiento por parte de la ciudadanía. – Valiosos ecosistemas… que requieren de restricciones de usos. – Diversos municipios… que implican muchas administraciones competentes y desorientación. El proyecto Seducción Ambiental Proyecto financiado por el programa UE LIFE+ (2007-2013) Aproximación a las soluciones: – Cercanía a Valencia… Más allá de la concienciación medioambiental, seducir con los valores de l’Albufera.
    [Show full text]
  • Al DOC. III OBJETIVOS Y ESTRATEGIAS ANEXO
    ANEXO al DOC. III OBJETIVOS Y ESTRATEGIAS ANEXO $E CONFORMIDAD CON LO ESTABLECIDO EN LOS ARTÓCULOS Listado de fichas del anexo. DELA,EY DEDEJUNIO DE/RDENACIØN DEL 4ERRITORIO Y 0ROTECCIØN DEL 0AISAJE LOS PLANES DE ACCIØN TERRITORIAL DE NATURALEZA SECTORIAL PUEDEN s ALBAL s '/$%,,! s 15!24$%0/",%4 MODIFICAR DIRECTAMENTE OTROS PLANES DE ACCIØN s ALAQUÀS s -!.)3%3 s 2!&%,"5.9/, TERRITORIAL O PLANES URBANÓSTICOS APROBADOS %N ESTOSSUPUESTOSDEBENCONTENERUNANEXOENELSE s !,"!,!4$%,33/2%,,3 s -!33!,&!33!2 s 2/#!&/24 ESPECIFIQUEN LAS MEJORAS EN LA ORDENACIØN QUE SE s !,"/2!9! s -!33!-!'2%,, s 3%$!6) PROPONENYLASRAZONESQUELASJUSTIFIQUEN s !,"5)8%#( s -!33!.!33! s SILLA 4ALYCOMOSEESTABLECEENELPRESENTEDOCUMENTODE s !,#°33%2 s -%,)!.! s 4!6%2.%3",!.15%3 OBJETIVOSYESTRATEGIAS EL0LANDE!CCIØN4ERRITORIALDE s !,$!)! s MISLATA s 4/22%.4 LA(UERTA QUEAFECTAACUARENTAYCUATROMUNICIPIOS s !,&!&!2 s -/.#!$! s 6!,%.#)!,A!LBUFERA TIENEPOROBJETOLAORDENACIØNYREGULACIØNDEPARTE DELSUELONOURBANIZABLEINCLUIDOENELÉMBITOESTRICTO s !,&!2!$%,0!42)!2#! s -53%2/3 s 6!,%.#)!(UERTADE#AMPANARY!RCODE-ONCADA s !,-°33%2! s ,!0/",!&!2.!,3 s 6!,%.#)!(UERTADE6ERAYDE2OVELLA %L PRESENTE ANEXO TIENE POR FINALIDAD RECOGER LAS s "/.2%0¿3)-)2!-"%,, s ,,/#./5$%,!#/2/.! s 6!,%.#)!#ASESDE"ÌRCENA -AHUELLAY2AFALELLY6ISTABELLA MODIFICACIONES DE PLANEAMIENTO INTRODUCIDAS EN EL PLANEAMIENTODELOSMUNICIPIOSAFECTADOS!SÓPUES s "%.%4Â33%2 s 0!)0/24! s 6).!,%3! RECOGEDEFORMAINDIVIDUALIZADAPARACADAMUNICIPIO s "%.)0!22%,, s 0!4%2.! s 8)2)6%,,! LACLASIFICACIØNYZONIFICACIØNQUEESTABLECEPARAEL s "52*!33/4 s 0)#!.9! SUELO NO URBANIZABLE PROTEGIDO NATURAL %6. O DE HUERTA ( $ENTRO DE LAS ÉREAS DE PROTECCIØN DE s #!4!22/*! s 0)#!33%.4 HUERTASEPREVÏUNAZONIFICACIØN ENFUNCIØNDELOS s %-0%2!$/2 s 05£/, OBJETIVOSDECALIDADPRETENDIDOSESTABLECIENDOTRES s &/)/3 s 05)' NIVELES (UERTA DE PROTECCIØN ESPECIAL ( (UERTA DE PROTECCIØN ESPECIAL ( Y (UERTA DE PROTECCIØN AGRÓCOLA(%LRÏGIMENDEUSOSYACTIVIDADESPARA Contenido de cada ficha del anexo.
    [Show full text]
  • F:\DATOS\AA Paloma\Mapa Albufera\Mapa Turístico ALBUFERA
    Parc Natural de l'Albufera Surface: 21.120 ha. Year of Declaration / Année de déclaration: 1986 www.parquesnaturales.gva.es/albufera València Centre d'interprétation Interpretation centre Musée Museum V-30 Riu Túria Picanya Lieu d'intérêt Interesting place Sedaví Paiporta Benetússer Platja de Pinedo Aire de repos Alfafar Pinedo Resting area CV-500 Massanassa V-31 Port CV-401 Catarroja Barranc de Xiva Platja del Saler Hermitage Albal Port de Parking Catarroja Port El Saler del Saler Beniparrell Platja de la Garrofera Source d'eau Ruta3 Natural spring Alcàsser Point d'observation des oiseaux Bird watching point Silla Port de Platja de la Brava Silla Tancat La Devesa Itineraries de la Pipa Itinéraires La Mata del Rei Punta Llebeig Gola del Pujol i Mirador Platja de la Malladeta Estany del Pujol Punta de Sant Pere Mata de l' A L B U F E R A Sant Roc C.I. Racó de l’Olla La Mata del Fang Platja de la Devesa La Mata de la Manseguerota La Mata de L’Antina Parador El Saler A-7 AP-7 Gola del Perellonet Ruta 4 El Palmar Torre Mirador Port El Perellonet i Tancat de Mília del Palmar Platja del Recatí MAR Ruta 2 Soll Almussafes MEDITERRANI Benifaió PARC NATURAL Gola del Perelló Sollana El Perelló L’ALBUFERA Port Platja del Perelló Tancat de del Perelló L’Illa Platja de les Palmeres Les Palmeres Ullal de A-38 Baldoví Mareny de Platja del Rei Gola del Rei Barraquetes Platja deBega de Mar Muntanyeta dels Sants CV-502 AP-7 Llacuna del CV-500 Samaruc Mareny de Platja del Mareny de Sant Llorenç Vilxes Mareny de Sant Llorenç Albalat de Bassa de Platja del Dosser la Ribera Sueca Sant Llorenç Riu Xúquer Polinyá de Xúquer Riola Gola de Sant Museo del Arroz Llorenç Algemesí A-38 (961 731 586) Benicull Fortaleny N-332 Cullera Places of interest of the Natural Park of l'Albufera: Lieux d’intérêts du Parc Naturel Port d'El Saler: Petit port situé à moins de 5 kms de Valencia, durant une longue période il était le seul lien Port of El Saler: Small port placed ve kilometres from València.
    [Show full text]
  • El Tancat De La Pipa Recupera Els Ecosistemes
    Núm. 31, primer semestre 2011 www.fhortasud.org El Tancat de la Pipa recupera els ecosistemes de l’Albufera Resultats de les eleccions municipals a l’Horta Sud Entrevista a l’escriptora Carme Miquel Fumerals, testimonis de la Revolució Industrial a l’Horta Sud Arquitectura al Torrent del canvi del segle XIX al XX Les torres islàmiques de l’Horta Sud La cançó en valencià, gèneres tradicionals i moderns sumari la fundació paisatges de l’horta sud Enfortint les associacions, El Tancat de la Pipa recupera incrementant la participació, els hàbitats naturals del Parc Natural millorant la democràcia 4 de l’Albufera 18 Julio Huerta FranceSc Martínez Activitats del Museu Comarcal “Josep Ferrís March” 6 patrimoni de l’horta sud adrià beSó Fumerals, testimonis de la revolució Industrial a l’Horta Sud 23 sociocomunitari adrià beSó L’Horta Sud té el seu propi himne 8 L’arquitectura a la ciutat de Torrent FátiMa KoudSi en el canvi del segle XIX al XX (1893-1935) 26 Programes de creació d’ocupació toMáS roSSelló JaunzaráS de la Mancomunitat de l’Horta Sud 9 FátiMa KoudSi arqueologia de l’horta sud La cançó en valencià, repertoris tradicionals i moderns 11 El paisatge històric de l’Horta Sud FranceSc Martínez a l’època islàmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torres islàmiques 32 actualitat comarcal adrià pitarcH Les eleccions de maig de 2011 consoliden l’hegemonia del PP passat i present a l’Horta Sud 13 Antic Ajuntament d’Albal 36 toMàS SancHiS gent d’ací Entrevista a Carme Miquel i Diego 16 quaderns de l’horta, núm 7 FátiMa KoudSi suplement de la revista papers de l’horta Núm.
    [Show full text]
  • Borrador Del Plan Especial De L'albufera
    PLAN ESPECIAL DE L’ALBUFERA Febrero 2019 ÍNDICE DE CONTENIDO 1. OBJETO ...................................................................................................................... 9 2. ANTECEDENTES ......................................................................................................... 9 2.1. Evolución hidro-morfológica de L’Albufera ....................................................... 9 2.2. Desarrollo urbano e industrial de los años 60, 70 y 80 en el entorno del lago. 11 2.3. Las actuaciones de saneamiento y depuración de finales de siglo XX ............ 12 2.4. La evolución del regadío y los retornos de riego. La modernización. ............. 15 2.5. El estudio de desarrollo sostenible de L’Albufera: su vigencia ....................... 17 2.6. El Plan de Acción Inmediata del Programa AGUA Albufera de 2004 .............. 19 2.7. Las figuras de protección ................................................................................. 22 2.8. Los usos y gestión del agua en el Parque Natural de L’Albufera. .................... 24 2.9. El Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Júcar ........................ 25 2.10. El proyecto LIFE Albufera ............................................................................. 26 2.11. El Plan especial de L’Albufera....................................................................... 27 3. MARCO JURÍDICO .................................................................................................... 29 3.1. El PORN del Parque Natural de L’Albufera
    [Show full text]
  • Estudio Del Paisaje Visual
    2.3 ESTUDIO DEL PAISAJE VISUAL 2.3.1. INTRODUCCIÓN 67 2.3.2. UNIDADES VISUALES 69 2.3.3. CARÁCTER DEL PAISAJE 73 2.3.4. ANÁLISIS VISUAL 78 2.3.5. VALORACIÓN DEL PAISAJE VISUAL 83 2.3.6. PERCEPCIÓN DEL PAISAJE DE LA HUERTA 86 LA IMAGEN HISTÓRICA DE VALENCIA: UNA CIU- 86 DAD RODEADA DE HUERTA LA EXPERIENCIA DE ESTAR EN LA HUERTA 88 LAS ZONAS DE TRANSICIÓN: RELACIÓN ENTRE 89 NÚCLEOS URBANOS Y HUERTA FACTORES Y ELEMENTOS QUE DEGRADAN EL 90 PAISAJE VISUAL PLAN DE ACCIÓN TERRITORIAL DE PROTECCIÓN DE LA HUERTA DE VALENCIA ANÁLISIS Y DIAGNÓSTICO. ESTUDIOS TEMÁTICOS 2. MEMORIA INFORMATIVA ESTUDIOS DEL PAISAJE VISUAL 2.3. 2.3.1. INTRODUCCIÓN La huerta de Valencia es un paisaje histórico agrícola cuyo aspecto visual se deriva de la actividad agraria. Puçol Elementos como la estructura espacial de la red de riego, la edificación singular asociada a ella, el V-21 tamaño, forma y disposición de los campos de cultivo, el sistema de caminos, el crecimiento tradicional Rafelbunyol El Puig de los núcleos urbanos en relación a la huerta, la La Pobla Farnals vegetación resultante, cobran una relevancia especial en este estudio ya que definen su paisaje único. Massamagrell La dimensión temporal pone de manifiesto que los Sant Antoni Museros de Benagèber paisajes están en continuo cambio y evolucionan por Massalfassar fuerzas naturales o humanas. En el caso de la huerta Emperador Alfara del Albuixech Patriarca se trata de un paisaje totalmente transformado de Moncada Albalat Foios dels Sorells sus condiciones naturales desde hace siglos, un Vinalesa paisaje cultural conformado por la necesidad que se CV-35 Rocafort Meliana encuentra en continua evolución.
    [Show full text]
  • Informe L'horta
    L’HORTA SUD La comarca de l’Horta Sud está ubicada en la zona sur del área metropolitana de Valencia, y limita al este el parque natural de la Albufera (que pertenece a la ciudad de Valencia) y al sur y oeste con las comarcas de La Ribera Alta y la Ribera Baixa. Comprende 12 municipios, la mayoría de los cuales son de reducida superficie y elevada densidad de población. Junto con L´Horta Oest y L´Horta Nord conforma el primer anillo del área metropolitana de la ciudad de Valencia. La distribución de sus municipios y de las infraestructuras de comunicación con Valencia capital –muy desarrolladas- ahonda en la estructura radial, junto con las otras dos comarcas de L´Horta. La comarca se vertebra a través de la autovía V31 que une la ciudad de Valencia con la de circunvalación A7 a la altura del municipio de Silla. Comarca altamente conectada con Valencia mediante autovías, ferrocarril y autobuses interurbanos. Población Cuenta en la actualidad con 180.943 habitantes, destacando la ciudad de Catarroja como capital de comarca y la que lidera el ranking de población (28.608 habitantes). La población de la comarca experimentó durante la primera década del siglo XXI un considerable crecimiento (23%), como consecuencia del transvase de población de la capital hacia las poblaciones del extrarradio, transformándose en ciudades dormitorio. Desde 2010 la población se ha mantenido estable, rondando los 175.000 habitantes hasta 2018, dado que en los dos últimos años se ha producido un nuevo incremento de la población, en prácticamente todos los municipios de la comarca, impulsado por la reactivación de la promoción de vivienda nueva a precios mucho más asequibles que la capital.
    [Show full text]