L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 1

Núm. 24, primer semestre 2006

www.fhortasud.org

El Parc Natural de l’Albufera: la contaminació permanent

El patrimoni dels camins i carreteres de l’Horta Sud Els estudis d’història local a la comarca La televisió digital a L’Horta Sud Entrevista a la mislatera Trinitat Casasús, primera degana de la Facultat d’Economia de la Universitat de València L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 2

SUMARI

la fundació patrimoni de l’horta sud La Fundació organitza diversos Una aproximació al patrimoni de les vies cursos formatius per associacions de comunicació. El patrimoni a Aldaia, Mislata i Silla. 4 dels camins i carreteres. 20 Activitats del Museu Comarcal ADRIÀ BESÓ de l’Horta Sud. 5 els nostres oficis associacions de comarca Anguiler de l’Albufera, Quatre associacions de l’Horta Sud un vell ofici amb un present renovat. 24 creen una imatge corporativa per a FRANCESC MARTÍNEZ fomentar el xicotet comerç local. 6 CRISTINA VALERO comunicació

La televisió digital a l’Horta. 27 sociocomunitari FRANCESC MARTÍNEZ Una educació de qualitat a l’abast de tothom. 7 Papers d’història CRISTINA VALERO Temps de ràdio a l’Horta Sud. 28 XIX Trobada d’Escoles en Valencià ADRIÀ BESÓ a Picassent. 8 COLOMA GRADOLÍ cultura

actualitat comarcal La comarca de l’Horta Sud i els estudis d’història local. 32 L’Albufera i l’Horta Sud: JOSEP RAMON SANCHIS ALFONSO la difícil convivència. 10 25 anys del Premi BORJA CATALÁ de Literatura Juvenil Enric Valor. 35 ALFRED RAMOS gent d’ací Trinidad Casasús: “Jo no crec que passat i present l’economia siga encara un sector La torre àrab d’Albal. 36 d’hòmens”. 18 BORJA CATALÁ

PAPERS DE L’HORTA

Director: Francesc Martínez

Col·laboren en aquest número: Adrià Besó, Borja Català, Coloma Gradolí, Josep Ramon Sanchis Alfonso, Cristina Valero Tortajada i Alfred Ramos. Entitat editora: Assessorament lingüístic: Òscar Pérez Silvestre FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD. Fotografia: José Luís Carretero, President: Alfred Domínguez Ibáñez Ricard Martínez i Borja Català. C/ Caja de Ahorros, 4. 46900 Torrent Disseny i maquetació: Collage-no coop.v. Tel. 96 155 32 27 Impressió: Gráficas Jovi www.fhortasud.org fundació@fhortasud.org Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat. Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió Periodicitat: semestral dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament Dipòsit legal: V-1372-1994 amb els treballs publicats.

PORTADA: Assut d'Antella, lloc on naix la Sèquia Reial del Xúquer, que aporta l'Albufera els seus cabals sobrants. Foto: Francesc Martínez. L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 3

EDITORIAL EDITORIAL L’Albufera: la contaminació permanent

n la primavera de 1994, en el primer Enúmero de Papers de l´Horta, feiem una defensa de l´Albufera com a Parc Na- tural de la comarca, compartit amb Valèn- cia i la Ribera Baixa. Informàvem, amb op- timisme i esperança, sobre el Pla de Sanejament del parc que diverses Admi- nistracions públiques duen endavant per a descontaminar el llac, víctima de la brutí- L'Alfufera rep menys aigua del Xúquer que en el passat, i això cia d’un creixement industrial i urbà des- augmenta la contaminació. controlat des dels anys seixanta del segle passat. Hi havia previst construir un munt de depuradores i col·lectors, els quals, en pocs anys, havien de retornar les aigües netes al llac. Confiàvem en que l’acció humana, igual que és capaç de destruir sense miraments, sería igualment capaç de corregir aquesta alteració tan dràstica dels ecosistemes de l’Albufera per tal de retornar a l’estany eixes aigües cris- talines que moltes persones majors encara recorden. Dotze anys després d’aquell 1994, l’Albufera segueix contaminada. La veritat és que, malgrat que s’han fet obres de sanejament, aquestes han sigut insuficients i no han aturat el procés de degradació constant del llac per les aigües residuals, malgrat la propaganda oficial dient el contrari. Algunes conseqüències d’aquest deteriorament les podem llegir en el present número de la revista. La veritat és que no donem dades mas- sa alentadores, la contaminació continua ancorada a les aigües, malgrat ser un Parc Natural protegit per la llei. Recordem que l’Albufera va estar declarada Parc Natural en 1986 per la Generalitat, que forma part des de 1990 de la llista internacional de zones humides de la Convenció RAMSAR, que des de 1991 figura en les Àrees d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i que en 2004 es va aprovar el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc (PRUG) per a corregir algunes de les anomalies que pateix el llac. Però la llei, la paraula escrita, no salva l’Albufera. Molta legislació i molt de projectisme en matèria de sanejament, però poques realitats. Quan els problemes s’eternitzen i no se solucionen, és perquè no s’ha fet el suficient, i salvar l’Albufera és possible sempre i tant l’Administració competent, la Generalitat, tinga voluntat per a fer-ho. La veritat és que l’Albufera no ha estat una prioritat per la govern autonòmic, és més, sovint les majors in-

versions de sanejament per al llac han vingut del Govern central o d’ajudes de la Unió Europea. La Genera- Núm. 24, primer semestre 2006 litat no ha invertit el que cal per a salvar l’Albufera, prefereix destinar els recursos públics a macroprojectes turístics que arrosseguen més diners privats però que tenen una dubtosa rendibilitat social, i que al cap i a la fi ens resulten massa cars per a les butxaques dels valencians i valencianes. Ara la situació del Parc Natural s’ha complicat més, perquè en els últims anys han minvat els cabals de les aigües del Xúquer. Des del segle XVIII, els excedents de les séquies de reg d’aquest riu que desemboquen a l’Albufera, especialment la Séquia Reial del Xúquer, donant un cabal natural i net. Però des de 1980 aquests cabals estan disminuint, segons apunten diversos especialistes en temes hidràulics. I a més de disminuir, les aigües netes del Xúquer es tornen brutes quan s’incorporen al llac. La minva de cabals ha estat constant en els últims anys, disminució que va paral·lela a l’augment de els aigües residuals. Però la situació encara pot anar a pitjor. El Pla Hidrològic Nacional contempla el transvassament del Xúquer-Vinalopó, mentre que els aqüífers de Castella-La Manxa que alimenten el Xúquer estan sobreexplotats per l’agricultura i ha baixat el seu mantell freàtic de forma alarmant. No és qüestió de la sequera ni un fet conjuntural, és un problema estructural que afecta als ssitemes aqüí- fers i a una bona gestió en matèria de sanejament. Un problema que exigeix amplitud de mires, valentia po- lítica i fugir de les demagogies d’alguns dels nostres governants valencians, que no dubten culpabilitzar a al- tres Administracions per temes que hauríem de resoldre el Govern autonòmic valencià, que té competències per a fer-ho. Si es continua deixant a l’Albufera sense sobrants de cabals del Séquia Reial que l’ha mantin- guda viva en els últims 250 anys, el Parc Natural es veurà irremediablement abocat en un estat agònic. I si no és fan inversions de sanejament de gran envergadura econòmica (no parxes com s’ha fet fins ara), la con- taminació continuarà en la història del temps. 3 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 4

LA FUNDACIÓ La Fundació organitza diversos cursos formatius per associacions a Aldaia, Mislata i Silla

Aquests cursos suposen una formació directiva, operativa i comú a la diversitat existent entre les associacions de la comarca.

Ezequiel Castellano entrevista a Alfred Domínguez en Aldaia Ràdio.

urant el primer semestre de dies 13, 20 i 27 març i 3 i10 d’abril. Sud, que funciona des de fa set anys, D2006 la Fundació Horta Sud ha És important per a la gestió de les as- i que tracta de donar resposta a les realitzat una intensa acció de foment sociacions el coneixement de temes necessitats del teixit associatiu de la de l’activitat associativa a la comarca. fiscals i laborals, ja que d’això depén comarca, a partir de quatre pilars bà- Quatre cursos formatius i l’entrega de moltes vegades una correcta compta- sics: dinamització, informació, forma- les ajudes als projectes interassocia- bilitat, la possibilitat de crear ocupa- ció i assessorament. La seua pretensió tius, que concedeix la juntament amb ció juvenil i conéixer el règims de do- és aconseguir dos grans objectius: per Caixa Popular. Així mateix, el presi- nacions a les associacions sense ànim un costat, dinamitzar i estimular el tei- dent de la Fundació, Alfred Domín- de lucre. També és interessant conèi- xit associatiu de l’Horta Sud i, per al- guez, ha participat en diverses entre- xer els passos legals que cal prendre tre, enfortir les associacions oferint-les vistes en mitjans de comunicació per a posar en marxa idees associati- recursos formatius i informatius. Entre locals i comarcals de l’Horta per a di- ves, i descobrir tots els avantatges d’altres serveis útils per a associa- fondre les activitats de la Fundació. que pot aportar l’ús de la xarxa d’In- cions, des de l’any 2000 publica el Els cursos formatius s’han realitzat a Si- ternet per a comunicar-se amb els as- butlletí bimestral Papers Associatius lla, Mislata i Aldaia, en col·laboració sociats, trobar materials útils o infor- de l’Horta Sud, de difusió gratuïta. amb Caixa Popular i la Xarxa Joves.net. mar de les activitats pròpies. Anualment, convoca una jornada de Tres d’ells han tractat el tema de com Aquests cursos suposen una formació diàleg i convivència comarcal i un pro- convertir les idees d’una associació en directiva, operativa i comú a la diver- grama d’ajudes a projectes interasso- acció. Un es va impartir a Silla per Ana sitat existent entre les associacions de ciatius. Fernández els dies 28 de febrer y 2, 7, la comarca. Els principals destinataris 9 i 14 de març. Altres dos a Mislata: un són els membres dels òrgans directius per Felipe Castillo els dies 23-28-30 de associatius, qui suposen el motor d’a- març i 4 d’abril, i altre per Noelia Vale- rranc dels seus associats. S’organitzen ro els dies 4,10 i 11 de març. gratuïtament i directament als munici- Altre curs, titolat “Règim fiscal per a pis interessats, mitjançant la gestió de associacions” es va impartir a Silla per la Fundació Horta Sud, la mediació i Felipe Castillo els dies 23, 28, i 30 de infrastructures dels Ajuntaments i la març i 4 d’abril. I finalment es feu un col·laboració de Caixa Popular. curs de “Comunicació digital” a Al- Els dirigeix la Fundació a través del Cen- daia, a càrrec de Jesús Lorenzo, els tre de Recursos Associatius de l’Horta Curs formatiu realitzat per a associacions.

4 LA FUNDACIÓ Núm. 24, primer semestre 2006 5 ESÓ B DRIÀ A LA FUNDACIÓ LA MÚSICA AL MUSEU : Director del Museu Comarcal del Museu Director ICLE C Per tercer any consecutiu, s’ha tercer any Per de juny celebrat durant el mes recuperar aquest cicle que intenta i divulgar la cançó la tradició oral de valenciana, tot enllaçant amb el panorama actual de la nostra producció musical. S’ha organitzat en quatre sessions, totes elles amb una conferència a les 20 hores, de després seguida d’un concert Francisco El dia 1 de juny, sopar. Blanco va parlar sobre el jazz a que va precedir el concert València, de Taller de Combo Reunión Sánchez El dia 8, Josemi Sedajazz. va tractar el tema de la improvisació dels textos en la música tradicional, i a continuació es va escoltar el de Cant. El dia 15, Va de concert Lluís Xavier i Miquel Flores van parlar sobre jotes i fandangos meridionals, per a donar pas al Alacant, i finalment del Grup concert el cicle es va tancar el dia 22 amb la conferència d’Eduard Cavaller sobre i el concert danses i balls de carrer fan ball. Tres del grup l’Horta sud l’Horta TEMPS DE RÀDIO : . OMMEMORACIÓ DEL DIA XPOSICIÓ INTERNACIONAL DELS MUSEUS C E Exposició “Temps de ràdio a l'Horta “Temps Exposició Sud” El dia 11 d’abril es va inaugurar El dia 11 aquesta exposició que ens apropa a la ràdio a la comarca. Hi van intervindre el periodista Francesc la presidenta del museu Martínez, i el periodista Empar Navarro Bernardo Guzmán, cap d’informatius a la Comunitat de la Cadena Ser Aquesta exposició ens Valenciana. apropa al món de la ràdio a la (quan es crea comarca entre 1936 Torrente) la primera emissora: Radio quan tanca una sèrie fins al 1966, que havien d’emissores parroquials de 1955. estat operatives a partir escoles que han visitat Les en l’exposició han pogut participar un taller de muntatge de ràdios de de membres de la a càrrec galena Torrent. de Local URE-Secció El museu s’ha sumat enguany a la celebració del Dia Internacional dels Museus amb una sèrie d’activitats que tracten de recuperar la memòria de la cria del cuc de de maig és seda a la comarca. El 18 la data fixada pel Consell Internacional dels Museus (ICOM), per això durant eixa setmana els xiquets i xiquetes que venien de la seua família amb acompanyats els seus pares han estat obsequiats amb una capseta de cucs de seda. del Museu Museu del Comarcal de aquest primer semestre urant s’han realitzat les següents XPOSICIÓ DEL NINOT RESENTACIONS DE LA PEÇA DEL MES E P activitats, objectius que, dins dels recuperar del museu, tracten de cultural i difondre el patrimoni les seues de la comarca des de diferents manifestacions tant materials com immaterials. Durant el primer semestre s’han presentat l’enclusa de boter i la s’hatregilla, i el dia 21 de juny celebrat el ja tradicional sopar faixat de comiat amb una vetlada de de Llorenç literatura oral a càrrec Giménez. S’han alternat les presentacions de les peces al museu amb altres per diferents municipis el dia 25 de Així, de la comarca. març es va presentar el botijot a Catarroja. de març el de febrer al 10 Del 15 museu va acollir l’Exposició del on van estar Faitanar, Ninot a la Sala les per exposats els ninots aportats Torrent. comissions falleres de Concert de jazz al Museu. Concert Exposició del ninot. D Activitats L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 5 Página 13:48 7/6/06 L'HORTA24 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 6

ASSOCIACIONS DE LA COMARCA Quatre associacions de l’Horta Sud creen una imatge corporativa per a fomentar el xicotet comerç local

CRISTINA VALERO Aquest programa, té l’objectiu d’incentivar la realització de projectes de desenvolupament intercomarcals de caràcter cultural, social o econòmics presentats per associacions de la comarca. L'acte de lliurament de les ajudes es realitzà a Silla.

n la convocatòria 2005 del Pro- primer dels tres projectes guanya- sep Maria Soriano, va destacar que el Egrama de Cooperació per a les dors: la creació d’una imatge corpo- xicotet comerç ha de saber “plantar Associacions de la Comarca, les enti- rativa conjunta per a potenciar el co- cara” a les grans superfícies. “Si s’or- tats guardonades han estat l’Associa- merç local a la comarca de l’Horta. ganitzen i es profesionalitzen, tenen ció d’Empresaris i Comerciants de Si- Un projecte presentat i desenvolupat moltes possibilitats de guanyar la ba- lla, l’Associació de Comerciants de conjuntament per l’Associació d’Em- talla”. Per la seua banda, Alfred Do- Catarroja, l’Associació de Comer- presaris i Comerciants de Silla, l’As- mínguez, president de la Fundació ciants de Paiporta i l’Associació de sociació de Comerciants de Catarroja, Horta Sud, va assegurar que aquest ti- Comerciants de Picassent, així com la l’Associació de Comerciants de Pai- pus d’unions demostren la seua “labor comparsa cristiana Artal de Manises porta i l’Associació de Comerciants pública pel bé comú”. amb el Club d’Escacs Ciutat de Mani- de Picassent. Aquest projecte ha re- El segon premi va ser per al projecte ses i Benetússer, i Guaix-Coordinado- but una dotació econòmica de 3.250 de realitzar uns Escacs Vivents per ra pel Valencià en col·laboració amb euros. mitjà de les arts escèniques, de la mú- Torrent-La Gavella. Aquesta imatge corporativa fa referèn- sica i del teatre, presentat per la com- Aquest programa, que convoquen cia a la bossa de la compra amb totes parsa cristiana Artal de Manises i el anualment la Fundació Horta Sud i les connotacions explícites i directes Club d’Escacs Ciutat de Manises, als Caixa Popular, té l’objectiu d’incenti- respecte del concepte de comerç en quals es concedí una dotació de var la realització de projectes de des- general, un missatge que queda mati- 1.000 euros. envolupament intercomarcals de ca- sat amb les lletres L i O de local, que El tercer premi, dotat amb 750 eu- ràcter cultural, social o econòmics simbolitzen el grup d’associacions i la ros, fou per als col·lectius Guaix i La presentats per associacions de la co- unió entre elles. Un disseny que, en Gavella de Torrent. Amb eixos di- marca que promoguen la col·laboració conjunt, provoca dinamisme i trans- ners, segons va explicar el president entre associacions dins de la mateixa met sensació d’obertura i proximitat, de Guaix, Vicent Moreno, s’editaran població o en l’àmbit comarcal. les característiques del comerç local. mapes físics de la Comunitat Valen- Especialment significatiu, pel seu En l’acte de lliurament dels premis, el ciana per a l’ensenyament a les es- abast econòmic i social, ha estat el director general de Caixa Popular, Jo- coles.

6 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 7

SOCIOCOMUNITARI SOCIOCOMUNITARI Una educació de qualitat a l’abast de tothom CRISTINA VALERO

Els discapacitats psíquics de la comarca tenen al seu abast un servei de modernitat. La Mancomu- nitat de l’Horta Sud disposa de dos centres ocupacionals per a discapacitats psíquics als mu- nicipis d’Aldaia i Catarroja i un Centre d’Educació Especial ubicat a Torrent. Tots tres treballen mitjançant la motivació i la preocupació per la salut física, mental i emotiva dels alumnes que aprenen i desenvolupen un treball en els diferents centres.

ncara que cadascun d’aquests els llapis i materials d’oficina com ara En Acypsa són importants les activitats Ecentres es gestiona independent- pinces per a col·locar missatges. Al ta- d’esplai com ara l’esport. Hi ha un psi- ment, tots pertanyen a la Mancomuni- ller de fusta, per altra part, s’elaboren còleg i una fisioterapeuta que organit- tat que és qui demana les ajudes a marcs per als quadres i jocs de taula. zen activitats esportives amb les quals l’administració pública. Amb aquestes Totes les activitats estan coordinades també es treballa l’aspecte físic i psi- ajudes, que arriben de la Conselleria per psicòlegs que dissenyen i duen a cològic. Tots els divendres es juga un de Benestar Social, tots tres centres terme programes individuals per tal partit de futbol al pavelló d’Aldaia. mancomunats financen les despeses d’aconseguir l’ajustament personal de Al final de la temporada mai no es regulars que genera el funcionament. cada persona utilitzant el treball com perden la festa de cloenda al llit del El primer d’ells es troba a Catarroja i a eina terapèutica. El producte d’a- Túria, on s’ajunten tots els esportistes s’anomena Nou d’Octubre. El titular quest treball es comercialitza com a de totes les lligues que es disputen. És del centre ocupacional és la Manco- subcontractes en els tallers de pro- en eixe acte quan es lliuren les meda-

munitat de l’Horta Sud, però la gestió ducció pròpia, en tendes i en un lloc lles per a tots els participants. Núm. 24, primer semestre 2006 està a càrrec del Patronat d’Educació de venda al mercat de Catarroja. La Mancomunitat de l’Horta Sud dis- Especial Reina Doña Sofía. En l’actua- Els centres ocupacionals de la Manco- posa del Centre d’Educació Especial litat, al Nou d’Octubre hi ha 75 per- munitat de l’Horta Sud pretenen po- La Unión a Torrent. Té capacitat per a sones amb discapacitat psíquica de tenciar la integració laboral d’aquelles trenta alumnes i atén xiquets pluride- diferents graus, des de persones greu- persones que poden accedir a un lloc ficients de 3 a 21 anys. Segons la di- ment afectades fins a nivells més lleus de treball protegit o normalitzat. Per a rectora Mª Carmen del Río, allò més que desenvolupen cada dia un treball això es mantenen contactes amb em- destacable és “la satisfacció dels pa- remunerat. preses, centres especials de treball i res i mares que busquen el tracte hu- Per tal que una persona puga entrar al programes municipals. mà i la creació d’un entorn el més fa- centre, només cal tindre el certificat L’altre centre ocupacional que pertany miliar possible”. de minusvalidesa i estar empadronat a la Mancomunitat de l’Horta Sud s’a- Al Centre d’Educació Especial La en un municipi de l’Horta Sud. Una ve- nomena Acypsa i també acull discapa- Unión hi ha cinc classes, de les quals gada ja dins del centre ocupacional, citats psíquics amb diferents graus s’encarreguen dos educadors per au- els discapacitats realitzen activitats de d’afectació.Igual que en el Nou d’Oc- la, i a més hi ha dos fisioterapeutes, ceràmica, d’artesania amb la fusta i, tubre, en Acypsa els discapacitats re- un logopeda i un psicòleg, en total 14 fins i tot, cultiven un camp. Així, a les alitzen un treball remunerat simbòlica- treballadors per a atendre els alumnes aules de ceràmica es confeccionen ment i els productes resultat d’aquest amb qui treballen sobretot els hàbits imants de nevera, pots per a guardar treball es comercialitzen. d’autonomia.

7 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 8

SOCIOCOMUNITARI XIX Trobada d’Escoles en Valencià a Picassent

COLOMA GRADOLÍ 78 centres escolars desfilaren en la tradicional cercavila que omplí els carrers de Picassent de festa per la nostra llengua. A la zona de l’Ermita es muntaren 130 tallers de manualitats, cinema en valencià, editorials, discogràfiques, solidaris, etc.

cassent puga assumir aquest compro- A partir d’ací el dibuix s’incorporà a tot mís de forma satisfactòria». A l’acte el material de la Trobada: calendaris, acudiren representants de diverses carpetes, samarretes, motxilles, etc. associacions de Picassent, dels cen- tres d’ensenyament, com també, pú- HOMENATGE A SAÓ blic en general. És tradició que en totes les Trobades El divendres 11 de novembre de es faça l’homenatge a una persona o 2005 Picassent presentà a la comarca col·lectiu, la trajectòria professional de l’Horta Sud la seua Trobada d’Es- dels quals haja destacat per la defen- icassent ha acollit la primavera coles en Valencià. sa i l’ús social de la nostra llengua. Pde 2006 la XIX Trobada d’Escoles L’acte consistí en un sopar popular ce- Enguany, s’homenatjà un col·lectiu, en Valencià; concretament, el diumen- lebrat al Poliesportiu de Picassent, al concretament la revista “Saó”, una de ge 2 d’abril. qual assistiren representants de cen- les primeres publicacions mensuals en Aquesta població de l’Horta Sud fou la tres d’ensenyament, associacions, en- valencià que, des de fa trenta anys, seu de la festa per la llengua més titats culturals i corporacions de tota la tracta temes d’actualitat, culturals, nombrosa i popular. comarca. Fou tot un èxit d’assistència. socials, religiosos, etc., i gaudeix a Només conéixer la notícia, al maig de La vetlada estigué amenitzada per un més d’un gran prestigi intel·lectual pel 2005, les diferents comissions de tre- quartet de jazz. En finalitzar l’acte, es tractament i la seriositat amb què ela- ball iniciaren reunions periòdiques repartiren als assistents uns obsequis, bora els temes publicats. perquè la Trobada de 2006 fóra, una gentilesa de l’Ajuntament. I, a més a més, Picassent també va re- vegada més, una jornada lúdica, rei- El dibuix guanyador per al cartell de la tre homenatge a Joan Pla, mestre de vindicativa, participativa i, sobretot, Trobada pertany al CEIP Orba d’Alfa- Picassent que va fer possible que les compromesa amb el valencià. far, el qual es decidí en votació en una classes es feren en valencià a l’escola La Trobada es presentà al poble el di- reunió de comarca celebrada a To- abans de la LLei d’Ús. jous 20 d’octubre de 2005 en un ac- rrent. I el seu eslògan és “A poc a poc El sopar homenatge se celebrà el di- te públic celebrat al saló de plens de Valencià a més”. vendres 24 de març. Hi van assistir l’Ajuntament, en el qual intervingué l’alcaldessa, Conxa García, la regidora d’Educació, Empar Campos i Vicent Moreno, president de la Coordinadora pel Valencià “Guaix”. En el seu dis- curs, l’alcaldessa posà èmfasi en el fet que «La Trobada és un acte del poble i per al poble i, per tant, tots hem de col·laborar-hi, cadascú dins de les seues possibilitats. Serà necessari, per tant, un gran esforç comú perquè Pi- Els xiquets i xiquetes foren els autèncics protagonistes.

8 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 9

SOCIOCOMUNITARI SOCIOCOMUNITARI

La jornada estigué amenitzada amb l’actuació de la Banda Juvenil de Picassent, les danses populars, el ball de bastonots, tabals i dolçaines.

78 centres escolars desfilaren en la tradicional cercavila que omplí els ca- rrers de Picassent de festa per la nos- tra llengua i a la zona de l’Ermita es muntaren 130 tallers de manualitats, Picassent va ser un riu de gent durant la Trobada. cinema en valencià, editorials, disco- gràfiques, solidaris, etc. La jornada estigué amenitzada amb més de 300 persones: Conxa García, Del 27 al 30 d’abril tingué lloc a la Ca- l’actuació de la Banda Juvenil de Pi- alcaldessa de Picassent i autoritats, el sa de Cultura de Picassent la II Troba- cassent, les danses populars, el ball president d’Escola Valenciana, Diego da Musical. Durant quatre dies més de de bastonots, tabals i dolçaines... Gómez; el president del Guaix, Vicent 900 alumnes posaren veu, música i El punt i final a un dia redó el posà Moreno, alcaldes i regidors dels ajun- dansa sobre l’escenari del saló d’ac- una paella gegant al pati del CP Verge taments d’Albal, Alaquàs, Aldaia, Alfa- tes. La darrera cançó fou el “Xumba, de Vallivana. far, Benetússer, Silla, Torrent, Picanya, xumba”, interpretada per tots els cen- Després del Dia de la Trobada, encara Sedaví, Llocnou de la Corona (...), ho- tres participants. El conegut cantautor se celebraren dos actes més: En pri- menatjats d’anys anteriors, el Sambo- Paco Muñoz amenitzà amb temes in- mer lloc, el lliurament dels premis ri, representants de diverses associa- fantils i populars la fi de totes les ac- Sambori de narrativa infantil i juvenil cions de Picassent, diferents escoles tuacions. que fou presentat per Vicent Moreno, de l’Horta Sud, etc. El dissabte 1 d’abril, també a la Casa president del Guaix, i pel contacontes Del 21 al 31 de març començà la tra- de Cultura, es realitzà la I Trobada de Llorenç. I que comptà amb l’actuació dicional Volta a Peu que recorregué Cors Infantils organitzat per l’associa- del grup Trobada. A la fi de l’acte, se

els centres escolars de tota la comar- ció d’amics de Cristòfor Aguado i La serví un berenar a tots els assistents. Núm. 24, primer semestre 2006 ca. La Volta va concloure a Picassent, Nostra Escola Comarcal. Finalment, el divendres 28 d’abril se on tots els centres de la població es I, arribem així, al 2 d’abril, Dia de la celebrà el sopar de cloenda dels actes concentraren a l’Ermita per anar en Trobada. derivats de la Trobada. L’alcaldessa cercavila fins l’avinguda de Torrent per La xifra de visitants que s’hi acostaren de Picassent, Conxa García, agraí pú- tal d’inaugurar el monòlit del plànol per tal de participar en aquest acte blicament la labor realitzada per tots comarcal, cedit a l’Ajuntament per Es- multitudinari fou de 18.000 persones els col·lectius que han contribuït per- cola Valenciana. aproximadament. què la Trobada haja sigut tot un èxit d’assistència i de participació. En el transcurs del sopar, al qual as- sistiren al voltant d’un centenar de persones, l’alcaldessa obsequià als di- rectors de tots els centres amb un lli- bre de la Volta a Peu, confeccionat per Tola, centre ocupacional de discapaci- tats psíquics ubicat a Silla, com també un socarrat amb el dibuix de la Troba- da 2006, obra artesanal realitzada Es muntaren 130 tallers de manualitats. Trobada de Cors Infantils. per l’artista local Ximo Amoros.

9 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 10

ACTUALITAT COMARCAL L’Albufera i l’Horta Sud: la difícil convivència

BORJA CATALÀ

La contaminació de les aigües ha desfet l'ecosistema de l'Albufera.

Enguany fa 20 anys de la declaració del Parc Natural de l’Albufera. Després de dues dècades com a espai protegit, el principal problema de l’estany continua sent la contaminació provocada per les aigües residuals, tant urbanes com industrials. A més, cal afegir-hi la minva progressiva de cabals d’aigua neta del riu Xúquer, les aportacions del qual són vitals per a la supervivència de l’Albufera. L’estat d’aquest enclavament de biodiversitat està marcat pel seu entorn, ple d’indústries i infraestructures, i habitat per una població pròxima al milió i mig de persones. Amb aquesta pressió humana, que no s’ha aturat des dels anys 70, tots els esforços de conservació han tractat de fer possible que el Lluent, nom que hi donen els autòctons, deixe de ser la claveguera de l’Horta Sud.

na característica que podria defi- de la tercera ciutat més poblada d’Es- desenvolupament econòmic i al crei- Unir l’Albufera seria la seua condi- panya, propers a un dels ports més xement urbanístic, especialment mar- ció urbana. Envoltada per la ciutat de poblats del Mediterrani, que estiguen cat a la zona els darrers 30 anys. València, pels municipis de l’Horta del travessats de nord a sud per infraes- Aquesta raó és la que porta Antonio Camí Reial –la Pista de Silla– i per les tructures tan importants com Goytre, d’Acció Ecologista-Agró, a ciutats més poblades del Baix Xúquer, l’A-7, la N-332, la CV-500, el ferroca- creure que la protecció de l’Albufera aquest aiguamoll desfà la creença que rril València-Gandia, etcètera. I des- és una decisió que els diversos go- un parc natural és un paratge allunyat prés, de nord a sud i d’est a oest per verns autonòmics han pres sense mas- de les aglomeracions urbanes, relati- una atapeïda i densa xarxa de camins sa convicció: “L’Albufera està en un vament aïllat i on la presència de l’és- rurals que són els que travessen la lloc massa privilegiat, des del punt de ser humà gairebé no s’ha fet notar. “Hi marjal”, afirma el director del parc, vista del negoci, en la mesura que ha molt pocs parcs naturals a tot el José Segarra. I és clar, aquesta proxi- abasta una zona del litoral, que s’ha món que estiguen a tan sols 10 minuts mitat fa que siga molt més sensible al intentat urbanitzar diverses vegades,

10 L'HORTA24 7/6/06 13:48 Página 11

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

“L’Albufera està en un lloc massa privilegiat, des del punt de vista del negoci, en la mesura que abasta una zona del litoral, que s’ha intentat urbanitzar diverses vegades, ja que era la solució per als abocaments de tots el municipis dels voltants de l’Albufera... Condemnar a la no- utilització més de 20.000 hectàrees de terreny és una decisió que en un lloc com és el municipi de València, a la costa, a l’àrea metropolitana, fa la sensació que hi estàs perdent un espai en el qual es podrien fer negocis d’un altre tipus.”

Mapa del Parc Natural de l'Albufera.

ja que era la solució per als aboca- en abundància. El problema ve més hi haja hagut una millora en l’estat de ments de tots el municipis dels voltants tard quan aquests organismes moren, salut del Lluent des de la declaració de l’Albufera... Jo crec que condemnar perquè la seua descomposició provo- del parc natural ençà, ben al contrari, a la no-utilització més de 20.000 hec- ca un descens dels nivells d’oxigen en el membre del grup ecologista creu tàrees de terreny és una decisió que en l’aigua. En casos com el de l’Albufera que la situació ha empitjorat, i que el un lloc com és el municipi de València, s’ha arribat a situacions d’anòxia, en que s’ha fet fins ara només ha servit a la costa, a l’àrea metropolitana, fa què els peixos moren ofegats per la per a evitar que tot l’ecosistema mori- la sensació que hi estàs perdent un es- manca d’oxigen. L’eutrofització és la ra. Polítiques i intervencions que Goy- pai en el qual es podrien fer negocis que fa que el Lluent tinga aqueix color tre titla de “pegats”. d’un altre tipus”. La proximitat a l’àrea verd fosc. metropolitana de València és, doncs, Per fer front a aquesta entrada de re- el factor decisiu a partir del qual hom sidus al Lluent, a les acaballes del se- ha d’analitzar l’estat de salut del gle que hem deixat arrere es van cons- Lluent. truir diverses estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) que envol-

LA CONTAMINACIÓ ten el parc natural: Pinedo, el Perello- Núm. 24, primer semestre 2006 El creixement urbanístic industrial de net, el Saler, Cullera... A més, també l’Horta Sud dels anys 60 i 70 ençà, fet calgué connectar els municipis a sense planificació prèvia, va provocar aquesta xarxa de depuració. A la nos- un augment molt considerable de la tra comarca, el Col·lector Oest era contaminació de les aigües de l’Albu- l’encarregat de conduir les aigües resi- fera. Encara pot trobar-se gent major duals de les poblacions del Camí que recorda que els llauradors que Reial, de Picanya a Silla, fins a l’EDAR conreaven l’arròs ho feien descalços, i de Pinedo 2. Però tothom coincideix a que bevien l’aigua de l’Albufera. Això assegurar que aquesta infraestructura hui constituiria una pràctica molt peri- s’ha quedat obsoleta i es desborda fà- llosa per a la salut de qui gosara fer- cilment, cosa que sol passar quan ho. L’arribada a l’estany d’aquestes plou. L’aigua contaminada que vessa aigües residuals, de les fàbriques, de acaba moltes vegades a les séquies, i les cases, etcètera, n’ha provocat l’eu- per elles viatgen fins a l’estany. No de- trofització: ço és, una excessiva entra- bades, la séquia de Ravisanxo és la da de nutrients o contaminants (com principal via d’entrada de contami-

fosfats o nitrats) que fan que les plan- nants. L’Albufera continua bruta, i per Les aigües baixen brutes per les tes i altres microorganismes cresquen aquesta raó Antonio Goytre nega que sèquies.

11 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 12

ACTUALITAT COMARCAL

l’Albufera ara reb molta menys aigua que la que rebia en el passat i això provoca que hi haja una concentració major de contaminants, perquè el volum d’aigua neta respecte dels contaminants que hi arriba s’ha reduït.

Assut d'Antella, d'on naix la Séquia Reial del Xúquer, la qual aporta aigües netes a l'Albufera amb els seus cabals sobrants.

EL XÚQUER, UN RIU QUE CADA séquies de drenatge i acabaven a l’Al- situació real”, conclou Goytre. Un altre VEGADA ARRIBA AMB MENYS bufera, ja no hi acaben. I això fa que fet que han criticat els ecologistes és AIGUA l’Albufera ara estiga rebent molta que el programa “AGUA Albufera”, Al problema de la contaminació cal su- menys aigua que la que rebia en el presentat pel Ministeri de Medi Am- mar la pèrdua de cabal que des que es passat i això provoca que hi haja una bient al darrer estiu, no incloïa l’actua- va començar a desenvolupar el regadiu concentració major de contaminants, ció destinada a aportar recursos flu- a la Manxa oriental, a principis dels perquè el volum d’aigua neta respecte vials a l’Albufera des de Tous-Antella. anys 80, ha patit el riu Xúquer. L’Albu- dels contaminants que hi arribaven s’- Per totes aquestes raons, per a Anto- fera es nodreix principalment de les ai- ha reduït”. I per aquesta raó, cada any nio Goytre i, amb ell, el grup ecologis- gües del Xúquer, que li arriben a través arriba menys aigua a l’Albufera. ta, no té sentit parlar de transvasa- de la Séquia Reial, principalment. Pe- Acció Ecologista-Agró denuncia que, si ment al Vinalopó ni d’alternatives, “el rò, com conta el geògraf Carles San- bé el Pla de Conca del Xúquer de 1997 problema és que el Xúquer no té ai- chis Ibor, del Centre Valencià d’Estudis assignava a l’Albufera 100 hectòme- gua”, comenta. del Reg (CVER), “les comunitats de re- tres cúbics, la realitat és ben diferent, Segons el director del parc natural, gants de la Ribera s’han vist obligades i Antonio Goytre afirma que al Lluent li José Segarra, “la mutilació del Pla Hi- a treballar amb molta més eficiència, arribaran enguany només 10 hectòme- drològic Nacional (PHN) ens ha causat amb menys recursos i això ha fet que tres cúbics d’aigua neta. “Caldria revi- un problema, perquè ací [referit al Pa- una part dels sobrants que abans els sar el Pla de Conca del Xúquer per co- ís Valencià] es mantenen els compro- llauradors o els regants abocaven a les néixer les seues assignacions reals, la misos sense rebre el que ens pertoca- va de l’Ebre”. De fet, el PHN tenia prevista una injecció d’aigua de l’Ebre al Xúquer, que compensaria la pèrdua de cabals cap a les comarques del sud. Però la derogació del transvasa- ment no ha estat acompanyada per la derogació del transvasament al Vinalo- pó. Amb la modificació del trajecte de la conducció Xúquer-Vinalopó, la qual situa el nou punt de presa d’aigua a Cullera, Segarra creu que el transvasa- ment deixa de ser un problema per a l’Albufera. “Si es fa des de l’assut de la Marquesa (a Cullera) no ens afec- ta”, opina el màxim responsable del El cabal del Xúquer és vital per a la supervivència de l'Albufera. parc natural.

12 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 13

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

de l’Albufera és la crònica del seu de- teriorament mediambiental”. I per de- mostrar-ho acudeixen a diversos estu- dis elaborats per la Generalitat Valenciana. “No vam inventar res, [...] ens vam limitar a reproduir conclusions i diagnòstics coneguts” asseguren els membres d’Acció Ecologista-Agró. Pe- rò l’aspecte que més ha preocupat els ecologistes és l’afirmació que es fa en el preàmbul del PRUG, que afirma que el desenvolupament econòmic i la con- servació dels valors mediambientals i culturals no són contraposats, sinó complementaris. Antonio Goytre es manifesta molt ro- La contaminació contrasta amb la bellesa d'alguns paisatges del Parc Natural. tundament al respecte: “Entre el 1986 i el 2006 la situació de l’Albufera ha UN PRUG POLÈMIC I TARDÀ nul·la capacitat d’arbitrarietat per part empitjorat. I això per què ha succeït? Deixant a banda els problemes ex- de la gestió de l’Albufera. “Amb el Té alguna cosa a veure el desenvolu- terns que afecten el parc –externs per- PRUG a la mà no caben interpreta- pament econòmic? Té alguna cosa a què estan provocats en bona mesura cions de poder desviar-te un mil·líme- veure el desenvolupament econòmic per agents de l’exterior–, la darrera tre del que diu el PRUG, perquè està amb l’augment del procés urbanitza- polèmica en la gestió de l’espai ha es- tot predeterminat. I això, des del punt dor? Té alguna cosa a veure el desen- tat l’aprovació del Pla Rector d’Ús i de vista jurídic és una garantia de se- volupament econòmic amb la utilitza- Gestió (PRUG). Aquest document, que guretat jurídica”, afirma Segarra. Al ció de pesticides i herbicides en el s’aprovà el 19 de novembre de l’any pol completament oposat s’ha situat conreu de l’arròs? Té alguna cosa a 2004, és una norma jurídica de regu- Acció Ecologista-Agró, grup que s’ha veure el desenvolupament econòmic lació dels usos i de la gestió del Parc mostrat molt crític amb el Pla Rector i amb el fet de no obligar les empreses Natural de l’Albufera o, en paraules que ha presentat un recurs al Tribunal que estan contaminat a anar-se’n d’a- del director del parc, José Segarra: “El Superior de Justícia de la Comunitat llí?”. L’ecologista creu que el model PRUG ens ve a dir què és el que es pot Valenciana. econòmic aplicat per la Generalitat fer i el que no es pot fer al Parc Natu- En el recurs presentat als tribunals, els des dels darrers anys de govern socia- ral de l’Albufera, i on es pot fer allò ecologistes citen un seguit d’estudis lista fins a hui porta als efectes que s’-

que es pot fer”. que van mostrant la degradació de han produït a l’Albufera. Núm. 24, primer semestre 2006 D’entrada, l’aprovació d’aquest text ja l’Albufera en els darrers anys. Citant D’altra banda, sobre el turisme rural, hauria de ser una bona notícia, ja que del text: “La història del Parc Natural José Segarra opina: “Jo no crec que ha tardat més de 18 anys a ser re- dactat i aprovat. “Per qüestions de conflicte polític no s’ha tret endavant perquè el problema de la gestió dels parcs naturals en un entorn com aquest és que hi ha molts interessos, en la cacera, en l’agricultura... hi ha molts interessos molt diversos, des de focus molt diversos i molt contrapo- sats, de manera que és fàcilment una font de conflicte”, explica Sanchis Ibor. Però del resultat final les opinions di- vergeixen notablement. Per al director del parc natural, el PRUG proporciona una gran satisfacció i tranquil·litat ja que, segons comenta, garanteix la Embarcador de l'Albufera.

13 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 14

ACTUALITAT COMARCAL

Segarra especifica que es reclassificarà sòl per creixement demogràfic o per necessitats de servei públic.

no hi haja un incipient turisme ornito- lògic, un incipient turisme ecològic, un incipient turisme de gaudir el paisatge i de viure en una masia o en un casa- lot enmig de la marjal, i si a més obli- gues aqueixes persones que per a obrir aqueix establiment han de tindre El Port de Catarroja és una de les zones més contaminades del parc. una depuradora i depurar les seues ai- gües fecals a la séquia, jo crec que ai- xò no serà el mal del parc natural, al contrari”, són les seues paraules. Pel LA POR DE LA RAJOLA un problema per als habitants dels nu- que fa a l’educació ambiental, Goytre El segon aspecte, no per ordre d’im- clis de població que queden dins del creu que seria molt positiva, però que portància, que més ha preocupat els parc natural, perquè si els deixàvem això hauria d’haver entrat en el PRUG. ecologistes és la possibilitat de per- amb la mateixa superfície de sòl urbà, En canvi, creu que el turisme rural no metre noves construccions a l’interior estàvem limitant aqueix creixement”. té sentit a l’Albufera, ja que està dins del parc natural. El preàmbul del Segarra especifica que es reclassifica- d’un entorn urbà. I respecte de l’hos- PRUG indica que “durant la tramitació rà sòl per creixement demogràfic o taleria, l’ecologista considera que ja del projecte de PRUG, distints ajunta- per necessitats de servei públic. Però n’hi ha prou oferta als municipis de la ments de municipi i nuclis pedanis, Antonio Goytre critica que el creixe- zona, i que caldria fomentar que els com també diversos col·lectius socials ment demogràfic de Pinedo, per equipaments de serveis, com són res- vinculats tots als nuclis històrics de exemple, és pràcticament nul. Goytre taurants o discoteques, se n’anaren població de Pinedo, el Palmar i el Pe- considera que la necessitat de reallot- fora. “Del que es tracta és que no hi rellonet, han posat en evidència una jar els afectats per la ZAL a Pinedo és haja ningú menjant ahí, perquè això és sèrie de necessitats socials que el una mentida, perquè aquesta gent ja un luxe, un luxe de biodiversitat”, sen- PRUG ha d’abordar habilitant la pos- està rebent les claus de les seues ca- tencia. sibilitat d’actuacions urbanístiques en ses noves, construïdes prop d’on vi- Recorda el catedràtic de Sociologia de determinats sectors de l’entorn d’a- vien abans. L’ecologista creu que l’au- la Universitat de València, Ernest Gar- questes poblacions, a proposta dels tèntic problema rau en el fet que ja no cia, que en els primers anys d’existèn- ajuntaments respectius i amb les ga- es podrà negar la reclassificació de cia del parc natural, l’oposició a la ranties ambientals suficients”. Per terrenys a altres zones del parc natu- protecció va desencadenar la creació aquesta raó s’han modificat algunes ral si s’exposen les mateixes raons d’associacions com APEPNA (Associa- normes sobre l’activitat urbanística al que a Pinedo. “El problema és el can- ció de Propietaris i Empresaris del parc. El mateix Pla Rector inclou algu- vi de concepte, deixar de respectar Parc Natural de l’Albufera), que tenien nes actuacions, com el reallotjament aqueixa mena de principi intocable com a objectiu combatre les mesures dels veïns desallotjats per les obres que diu que en terreny de l’Albufera, de protecció. El mateix Garcia afirma de la Zona d’Activitats Logístiques que està classificat com a sòl no ur- que el de l’hostaleria “és un conflicte (ZAL) del port de València, o la cons- banitzable d’especial protecció, no es obert i en el fons innegociable perquè trucció d’un col·legi i d’un centre de pot construir”, afirma. De la mateixa això són activitats que en qualsevol salut al nucli del Perelló. opinió és Carles Sanchis Ibor, qui creu parc natural han d’estar restringides El director del parc natural explica que el problema és que es crea un severament”. aquestes modificacions: “Ací hi havia precedent legal perillós.

14 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 15

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

“Si no hi ha un pacte polític i social, el problema de l’Albufera serà recurrent, estarà sempre al límit de la degradació definitiva i posant pegats perquè allò no es col·lapse definitivament.”

Carrissar de l'Albufera.

Respecte del cas de les infraestructu- gues amb automòbil per carreteres en res al Perelló (escola i ambulatori), mal estat per tal d’anar a classe. “Els Goytre considera que una de les polí- xiquets que no s’ha evitat que s’as- tiques que hauria d’haver adoptat la senten al Perelló, no poden agafar un Conselleria, i el PRUG, seria tractar autocar que els porte a Sueca, que d’evitar que la població estacional es- són set quilòmetres d’una carretera devinguera fixa, perquè el que és una plana i que els torne després a la seua pressió que es produeix durant tres casa del Perelló, i els xiquets dels po- mesos, esdevé una pressió durant un bles de l’interior que volen estudiar any sencer. El mateix Goytre recorda han de fer-se 30 o 40 quilòmetres en que a molts municipis de l’interior els autocar? Per què uns sí i altres no?”, xiquets han de recórrer distàncies llar- es pregunta. Gola del Pujol. Núm. 24, primer semestre 2006

DADES BÀSIQUES SOBRE EL PARC NATURAL DE L’ALBUFERA

Declaració del parc natural 8 de juliol del 1986. Es constituïa el primer parc natural de l’etapa autonòmica.

Extensió 21.120 hectàrees (és el segon parc natural de major extensió del País Valencià, només per darrere de la serra d’Espadà, amb 31.024 ha).

Ambients Hi ha quatre ambients representats: la restinga (platja, dunes i mallades), la marjal, l’albufera o llac i el bosc.

Abast Terrenys de 13 termes municipals: València, Albal, Alfafar, Beniparrell, Catarroja, Massanassa, Sedaví, Silla (Horta Sud), Albalat de la Ribera, Cullera, Sollana, Sueca (Ribera Baixa) i Algemesí (Ribera Alta).

Figures de protecció Parc Natural, Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), inclòs en la llista de zones humides d’importància internacional per a les aus en virtut de la Convenció Ramsar, i Lloc d’Interés Comunitari (LIC).

Font: Conselleria de Territori i Habitatge

15 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 16

ACTUALITAT COMARCAL

Mentre es mantinga el cabal ecològic d’aigua del Xúquer, el sistema es mantindrà com està, “ferit”.

EL FUTUR Amb 20 anys d’edat, el Parc Natural de l’Albufera mira el futur amb una barreja contraposada d’expectatives, si bé tothom adverteix la lentitud amb Les obres de sanejament del llac han sigut insuficients. què es realitzen les actuacions de mi- llora. Ernest Garcia creu que, mentre es mantinga el cabal ecològic d’aigua del Xúquer, el sistema es mantindrà perança, perquè hi ha una ferma vo- més, contràriament a la opinió del di- com està, “ferit”. El director del parc luntat política. Per la seua banda, l’e- rector de l’Albufera, no creu que hi ha- natural, José Segarra, desitjaria que cologista Antonio Goytre afirma que ja una voluntat d’aconseguir que l’es- els avanços foren més ràpids: “falta “si no hi ha un pacte polític i social, el tany siga un lloc net. molt per arribar a una situació idíl·lica: problema de l’Albufera serà recurrent, El geògraf Carles Sanchis Ibor recorda caldria comprar més sòl, disposar de estarà sempre al límit de la degrada- que fa set anys estaven produint-se més mitjans, un major pressupost...”, ció definitiva i posant pegats perquè unes “fases clares”. Era un moment en però vol transmetre un missatge d’es- allò no es col·lapse definitivament”. A què es produïen les precipitacions de

OBRES I INFRAESTRUCTURES REALITZADES EN L’ÀMBIT DE L’ALBUFERA (anys 1996-2006) Intervenció Any Inversió Administració

Sanejament de l’àmbit 1998 12.000.000 € Municipis, CMH, del Col·lector Oest Generalitat i Unió Europea Depuradora de Cullera Finalitzada el 1999 10.100.00 € Generalitat Depuradora del Saler En funcionament 2.600.000 € Generalitat des del 1997 Depuradora del Perellonet Finalitzada el 1998 Més de 6.000.000 € Generalitat Depuradora del Palmar Finalitzada el 1998 1.200.000 € Generalitat Depuradora del Mareny (Sueca) En funcionament 1.200.000 € Generalitat des del 1996 Depuradora del Perelló (Sueca) En funcionament Més d’1.200.000 € Generalitat des del 1996 Ampliació i tractament terciari Funciona des del 2005 42.000.000 € Generalitat de la depuradora de Pinedo Depuradora d’Algemesí-Albalat Funciona des del 2000 7.000.000 € Ministeri de Medi Ambient Depuradora de Sueca Funciona des del 2000 6.000.000 € Ministeri de Medi Ambient Depuradora Albufera Sud Funciona des del 2005 29.000.000 € Ministeri de Medi Ambient Depuradora Alzira-Carcaixent En execució 17.000.000 € Ministeri de Medi Ambient

Font: Conselleria d’Infraestructures i Transport

16 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 17

ACTUALITAT COMARCAL ACTUALITAT COMARCAL

“Falta molt per arribar RELACIÓ ENTRE AIGÜES RESIDUALS I RESTA D’ENTRADES A L’ALBUFERA a una situació idíl·lica:

caldria comprar més 900 sòl, disposar de més 800 mitjans, un major 700 600 pressupost...” 500 400 300 tardor i entrava al Lluent més aigua 200 dolça, i aigua més neta. Durant un pe- 100 ríode de temps desapareixia tot aquell 0 excés de producció de microorganis- 1963-1980 1981-1990 1991-2002 Escenari futur mes –que és el que fa que l’aigua tin- (modernització SRX) ga el color verdós–, aquella producció Aigües de procedència fluvial + entrades subterrànies passava a ser eliminada pels organis- Aigües d’origen residual (esc. superficial + efluents EDAR + abocaments sense tractar) mes superiors i l’Albufera tornava a Font: Acció Ecologista-Agró estar transparent. “De vegades durant una setmana, altres anys durant dues o tres setmanes, es produïa una fase clara i l’aigua de l’Albufera es neteja- EL COL·LECTOR OEST, UN FORAT NEGRE A L’ALBUFERA va. Això ens donà molta esperança a tots, i ens va fer pensar que potser Un punt d’entrada de residus a l’Albufera és el Col·lector Oest. arribaríem alguna dia a veure l’Albufe- Aquesta conducció era l’encarregada de recollir tots els abocaments ra neta, com la van veure els nostres del municipis al nord i a l’oest de l’Albufera (els de la nostra comarca) pares”, explica Sanchis Ibor. Però, i conduir-los cap a la depuradora de Pinedo. Però aquesta infraestruc- com ell mateix apunta, la situació del tura s’ha quedat obsoleta, i sovint es veu desbordada. A més, en èpo- Xúquer i la saturació a què han arribat ques de pluja s’esgota la seua capacitat de transport, ja que no té des- les depuradores i els col·lectors por- aigües pluvials. Per això, els xàfecs molt lleugers provoquen que ten a pensar que “en 30 anys açò no vesse a les séquies aigües amb un contingut residual molt elevat que estarà solucionat”. I afegeix: “Si es po- acaben finalment a l’Albufera, com és el cas de les Barraques de saren ara tots els diners que fan falta, Catarroja, que aboquen directament a la séquia de Favara quan plou. potser tindríem alguna possibilitat. Pe- A més a més, hi ha barris i sectors d’aquests municipis que no estan rò tal com veig les coses, jo crec que connectats a la xarxa i que aboquen directament a les séquies, com Núm. 24, primer semestre 2006 serà difícil. Espere que el meu fill veja per exemple el Tremolar, a Alfafar, el sector nord de Benetússer, el l’estany net, però el problema de la centre del nucli urbà de Massanassa, o la zona nord de Sedaví. contaminació està molt malament”. Tanmateix, les construccions del port de Silla no compten amb cap L’Albufera està ferida. La contamina- sistema de depuració, i les instal·lacions industrials del port de ció de l’aigua, les infraestructures Catarroja aboquen a la séquia. que la travessen, els interessos eco- Per combatre aquesta situació, el 1998 es van desenvolupar un seguit nòmics i la manca de consciència d’obres de sanejament en l’àmbit de l’Albufera gestionades pel ecològica són factors que han deixat Consell Metropolità de l’Horta i finançiades pels ajuntaments de la aquest reducte de biodiversitat sol- zona, la Generalitat i la Unió Europea. La intervenció va consistir en la cat de cicatrius. El pacte social és bà- millora del clavegueram de diversos municipis (Albal, Alcàsser, sic perquè en el futur l’Albufera con- Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Massanassa, Paiporta, Sedaví i Silla), serve tota la riquesa que la van l’eliminació d’abocaments del barranc de Torrent des de Paiporta i a convertir en el primer parc natural ramals de la séquia de Favara als termes d’Alfafar i Sedaví. També la del poble valencià. Però la pressió millora de les instal·lacions de bombeig del Col·lector a Catarroja i econòmica de la zona constitueix l’a- Silla. menaça més greu. La convivència re- sulta sempre molt difícil. Font: Acció Ecologista-Agró i Conselleria d’Infraestructures i Transport

17 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 18

GENT D’ACÍ Trinidad Casasús: “Jo no crec que l’economia siga encara un sector d’hòmens”

BORJA CATALÀ

Fa un any, Trinidad Casasús Estellés (Mislata, 1959) va esdevenir la primera degana en la història de la Facultat d’Economia de la Universitat de València. En aquelles eleccions va imposar-se per ben poc a la professora Clara Martínez, fent palés el grau d’igualtat que han assolit les dones en l’àmbit universitari. La degana, amb més de 20 anys d’experiència docent i cinc en les tasques de govern del centre, parla sobre el seu primer any de gestió i de com es prepara la facultat al capdavant de la qual està per al procés de convergència europea que crearà l’Espai Europeu d’Educació Superior de la Unió Europea en el marc universitari.

l despatx de la degana no sembla aules tenim més estudiantes que estu- me, Administració i Direcció d’Empre- Aque estiguen de vacances. De fet, diants. El que passa és que en els sec- ses (ADE), Econòmiques, Ciències Ac- sembla que hi ha més gent al Deganat tors gerents encara hi ha més dones tuarials i Financeres, Investigació i que a la resta del campus dels Taron- que hòmens, crec. Tècniques de Mercat i la doble titula- gers. Encara que els alumnes gaudei- I com has arribat tu a l’economia, ció ADE+Dret ). Això és una dificultat xen del descans de Pasqua, el treball provenint de les matemàtiques? perquè normalment en una facultat hi de l’equip deganal no s’atura, perquè Quan vaig llegir la tesi va eixir una be- ha una o dues titulacions. Nosaltres cal treballar de valent per dur enda- ca per a fer matemàtiques ací a la Fa- en tenim set. La dificultat és que en vant una facultat amb més 8.000 es- cultat d’Economia. Aleshores m’hi som molts. El que et pot passar en tudiants, la que més en té de tota la vaig presentar i m’hi van preguntar si una altra facultat qualsevol ací es mul- Universitat. Trinidad Casasús, qui pre- estava disposada a reciclar-me. Jo tiplica. I després tenim afegit el futur: fereix el tu que no el vosté, ens con- vaig dir que sí que estava disposada a els canvis de plans amb vista a la con- fessa que, malgrat tot, troba temps fer-ho, i la veritat és que és un món vergència europea. Ara mateix és una per a gaudir de la seua gran afició: el molt interessant. Cada vegada l’eco- de les coses que més ens preocupa i cinema. La pel·lícula que més li ha nomia és més el que mou la societat, que ens dóna molt de treball. Estem agradat en els darrers temps és l’índia i allò ben cert és que m’agrada molt. pendents del Ministeri (d’Educació) Agua. La versió que Vicente Aranda ha Com es gestiona un facultat que dels canvis de plans que hi haurà: veu- fet del Tirant no li ha agradat tant. compta amb més 8.000 alumnes? re com seran els estudis en el futur, Quan les seues obligacions com a de- [Rialla] Com puc [Més rialla], és molt adaptar-nos nosaltres, fer els plans... gana li deixen un minut lliure comença complicat. Es gestiona amb un bon Tot això serà un greu problema. a respondre les preguntes. equip. Ací hi ha un grapat de gent que La Facultat d’Economia està prepara- Ets la primera degana d’aquesta fa- treballa i que, a més, treballa bé. Som da per a aquest procés de convergèn- cultat; l’economia és encara un sector un equip deganal, però a més la part cia europea? d’hòmens? d’administració funciona bé i, amb gent En això estem. La Facultat d’Economia No, jo crec que no [rialla]. La directo- vàlida que treballe en equip, jo crec és una de les pioneres a dur endavant ra general d’Economia de la Generali- que així es gestiona qualsevol cosa. programes d’innovació. Tenim el pro- tat (María Bonilla) és una dona. A ho- I quines són les principals dificultats grama de doble titulació en Adminis- res d’ara, en aquesta facultat, no el per a dur endavant açò? tració i Direcció d’Empreses i en Dret, 50%, però potser al voltant del 40% A hores d’ara la Facultat d’Economia que està feta amb característiques del professorat són dones. I ara a les té set titulacions (Empresarials, Turis- semblants a les que tindran els nous

18 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 19

GENT D’ACÍ GENT D’ACÍ

plans, en què no es compten els crè- que no pot fer l’economia és subsistir “El que no pot fer dits per la docència, sinó per tot el només amb la construcció, i això és el treball que hi fa l’estudiant; menys do- que estem vivint. Açò va dient-se, pe- l’economia és subsistir cència presencial, més faena. Aquesta rò ningú no en fa cas. Pense que tard només amb la facultat està a l’avantguarda, el que o d’hora vindrà la crisi. La percepció passa és que ens estem cremant... Pe- és que açò no es pot aguantar ja. Hui construcció, i això és el rò en això estem. estaven parlant a la ràdio de la pujada que estem vivint. Açò I el pressupost per a realitzar aques- del preu del petroli. Jo crec que vindrà ta convergència acompanya? una crisi generalitzada a tot Europa i a va dient-se, però ningú El ben cert és que la Universitat en nosaltres... No vull ser pessimista, pe- no en fa cas. Pense que aquests moments ens ha donat su- rò quan escoltes els conferenciants port. A la Universitat hi ha un pressu- que vénen a la facultat penses que els tard o d’hora vindrà post adreçat a innovació i, de fet, te- dies d’alegria aniran acabant-se. Cal- la crisi.” nim una coordinadora específica que drà començar a buscar altres sectors i està treballant molt bé. Des de la Uni- treballar de veres en el desenvolupa- versitat sí que es pot dir que ens es- ment, en la investigació. No podem Quin és el segell que t’agradaria dei- tan recolzant. No sé què succeirà en el viure només de construcció. xar en la teua gestió com a degana? futur. El problema vindrà quan canvien Quin balanç fas del primer any com a Som molts professors, molta gent els plans, el que serà el finançament degana? d’administració... La veritat és que de la Universitat com a tal. El primer any ha estat molt interessant. m’agradaria aconseguir que la gent se Les institucions polítiques també D’entrada estava una miqueta espanta- sentira identificada amb l’equip dega- acompanyen? da, la veritat, perquè la facultat és molt nal i integrada en la gestió, que no si- [Rialla seguida de sospir]. Realment, gran. Però jo crec que ha estat interes- ga cosa de només uns quants, que la nosaltres tenim relació directa amb la sant, hem intentat fer coses, a més es- gestió de la facultat s’obrira a més Universitat. Pel que fa a les institu- tem en un moment molt interessant per gent, que tota la comunitat università- cions polítiques, hi ha una bona rela- tot el que està passant en l’educació. ria se sentira part de la facultat, que ció amb la directora general d’Econo- Pense que he conegut molt més la fa- els seus membres se senten compro- mia de la Generalitat qui, a més, és cultat, he conegut el funcionament de mesos amb la facultat. Amb això em professora d’aquesta casa i és sensi- la Universitat. Interessant. donaria per satisfeta. ble a aquest procés. Més enllà d’això tenim poca relació. Aquest procés de convergència euro- UNA DOCENT AMB MOLTA EXPERIÈNCIA UNIVERSITÀRIA pea serà beneficiós per als alumnes? L’objectiu és que ho siga. El que nosal- La degana és catedràtica d’escola universitària de Matemàtiques al De- tres pensem que serà molt beneficiós partament de Matemàtica per l’Economia i l’Empresa, i doctora en Mate- és la possibilitat que els nostres estu- màtiques per la Universitat de València. A més de valencià i castellà par- Núm. 24, primer semestre 2006 diants vagen a l’estranger i que el seu la anglés, italià, un poc de francés, “i per telèfon”, apunta un dels seus títol siga reconegut, que no els calga col·laboradors. Aquesta mislatera és també directora de l’Institut d’Eco- demostrar res més. Això és bo perquè nomia Internacional i Master of Arts in Economics per l’European Uni- cada vegada tenim més estudiants es- versity Institut de Florència,i ha ocupat els següents càrrecs: trangers que vénen ací i estan compe- Vicedirectora de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials tint amb els nostres estudiants. Ales- (1991-1992). hores la convergència portarà que els Membre de la Junta de Centre de l’Escola Universitària d’Estudis nostres puguen moure’s per tot Euro- Empresarials (1995-2000). pa en igualtat de condicions. Coordinadora de la Unitat Docent de Tercer Cicle del Departament I més enllà d’aquest centre, com veus d’Economia Financera i Matemàtica (1997-2000). la situació de l’economia de l’Horta Membre de la Junta de Centre de la Facultat d’Economia Sud en particular, i del País Valencià (des del 2000). en general? Vicedegana de Relacions Internacionals de la Facultat d’Economia L’altre dia van fer una entrevista al di- (2002-2004). rector de l’Observatori d’Economia In- ternacional, que pertany a l’Institut Secretària de l’Institut d’Economia Internacional (2001-2004). d’Economia Internacional, a aquesta Degana de la Facultat d’Economia (des de juny del 2005). facultat. Referint-me al que deia ell, el

19 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 20

PATRIMONI DE L’HORTA SUD

Una aproximació al patrimoni de les vies de comunicació. El patrimoni dels camins i carreteres

ADRIÀ BESÓ

bre l’antiga Via Augusta. Però de la mateixa manera que els paisatges que els envolten, els camins no han estat una realitat estàtica, sinó canviant. I com és habitual, aquests canvis es do- nen amb més intensitat a partir del se- gle XIX amb la industrialització. Sobre la base dels antics camins es van projectar els primers plans de ca- rreteres, la qual cosa significava l’a- dopció de traçats més regulars i més Pont de l’entrada de Picassent. Foto: Vicent Tronchoni González. 2005 amples que permetien la circulació en doble sentit, així com la construcció de ponts per a salvar desnivells im- ls camins han estat històricament Per això, Carlos Nardiz defineix el pa- portants, i de tota una sèrie d’infraes- Eelements fonamentals a l’hora trimoni viari com “la huella del patri- tructures destinades al seu manteni- d’interrelacionar no sols diferents llocs monio territorial que soporta la red ment, com ara les casetes de peons o elements espacials, més o menys viaria en cada momento, que incluye caminers, les quals pràcticament han allunyats, sinó també persones i co- no solamente la propia traza y carac- desaparegut de les carreteres de la munitats humanes. Per això, els ca- terísticas técnicas de los caminos y ca- comarca. mins i carreteres, amb tots els seus rreteras, sino también las parcelas y Dins el context del reformisme borbò- elements, formen part del nostre pa- edificaciones que se han asentado en nic il·lustrat es va plantejar una dife- trimoni cultural, tot atenent la capaci- sus bordes, la estructura urbana y ru- renciació en dos tipus de carreteres: tat que tenen de possibilitar la interre- ral de los núcleos ordenados según la les dependents de l’Estat, que són les lació entre persones i pobles, en ley del camino o carretera, los cierres, que conformen la xarxa de grans ca- definitiva, entre cultures. A més, cons- fuentes, y árboles que han crecido en rreteres radials –els camins reials–fi- titueixen un element més dels que sus márgenes, las señales que orien- nançades amb fons estatals, i la resta, conformen els nostres paisatges, tant tan su recorrido, los pasos de barca, mantingudes amb fons municipals. La urbans com rurals. Pel que fa als pai- vados previos a los puentes para el Llei Moyano de 1857 estableix una je- satges urbans, el recorregut de ca- cruce de los ríos, el paisaje o las vi- rarquia de carreteres i camins, segons mins i carreteres ha contribuït al nai- vencias con las que nos relaciona su la seua amplària, que va estar vigent xement i al creixement dels nuclis, per recorrido, las propias relaciones socia- fins a la promulgació d’una nova llei la qual cosa el seu traçat ha deixat les y comerciales que permitieron los en 1974. El seu paviment es feia amb una empremta clara en el plànol ac- anteriores caminos o carreteras”. tres capes de pedra, que era mantin- tual de les ciutats. I pel que fa al pai- Els camins com a elements articula- gut pels peons caminers que vivien a satge rural, el seu itinerari s’ha mate- dors del territori han existit des de les les casetes que es repartien cada cer- rialitzat com un element significatiu i primeres civilitzacions, i alguns d’ells ta distància per tot l’itinerari de les ca- perfectament integrat, ja que es tro- encara perduren, com ara l’antic Camí rreteres. A més estaven les carreteres baven protegits amb arbres que feien Reial de Madrid que ix del carrer de provincials, dependents de les diputa- ombra i els convertien en passejos Sant Vicent i travessa la comarca fins cions, i les locals, gestionades pels agradables. a Silla, que discorre en línia recta so- ajuntaments.

20 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 21

PATRIMONI DE L’HORTA SUD PATRIMONI DE L’HORTA SUD

ELS ARBRES DEL CAMINS més recte, però amb més dificultats Els camins i carreteres, Un element que fins als anys cinquan- topogràfiques. El pla de carreteres ta del segle XX encara era prou habi- borbònic va deixar com a fita més im- amb tots els seus tual com a company de viatge pels portant a la comarca la construcció elements, formen part nostres camins o carreteres eren els d’un pont sobre el barranc de Torrent arbres plantats a les vores. Mauricio que separa Massanassa i Catarroja. És del nostre patrimoni Garrán, en 1862, explica la finalitat de una obra de l’arquitecte Vicent Gascó, cultural, tot atenent la l’arbratge en les carreteres: “no sólo datada l’any 1767. Tot construït amb embellecen la carretera, sinó que con- carreus, és un pont de quatre ulls co- capacitat que tenen de tribuyen a conservar mayor frescura y berts amb voltes rebaixades. Ha per- possibilitar la humedad en la explanación, que es dut la seua bellesa original en ampliar- propicia para su mejor conservación”. se la calçada d’una manera poc interrelació entre D’aquesta manera, també la plantació adequada. Altre pont era el que salva- persones i poble. d’arbres de fulla caduca a la vora de va el pas de la rambla de Beniparrell, les cunetes contribuïa a un pas més més senzill amb pilars i voltes de rajo- fresc durant l’estiu i que poguera pas- la, que va ser enderrocat al final de la mente por olivos- que le proporciona sar el sol durant l’hivern en caure el dècada dels anys vuitanta per ampliar una cómoda ruta al SO. pàmpol. D’aquests antics camins ar- la seua capacitat de desguàs. Por terreno llano, a la vista del san- brats únicament s’ha conservat a tota tuario de la Virgen de Chirivella y del la comarca el que unia Xirivella amb EL CAMÍ DE MISLATA A REAL DE palacio señorial de Alacuás, y utilizan- Aldaia. Més recentment, l’Ajuntament MONTROI do, si le place, el tranvía eléctrico de de Picanya ha tractat de recuperar Es tractava d’un camí de segon orde, Torrente, puede arribar muy pronto a aquesta imatge històrica plantant ar- segons la classificació de Moyano. Ac- dicha población. Desde este punto co- bres a les voreres de molts camins ru- tualment el traçat discorre tot entre mienza a corcovear el camino, menos rals, transformant-los així en agrada- polígons industrials i zones urbanes frecuentado ya, para acomodarse a bles passejos perfectament integrats fins a passar el Vedat de Torrent. Ca- las pequeñas lomas que anuncian la en el seu entorn. rreras Candi descrivia a la primeria del proximidad de la sierra, se introduce Aquestes carreteres no van suposar segle XX el seu itinerari amb les se- en el término de Montserrat y muere cap element desestructurador del pai- güents paraules: junto a los cerros de Montroy y Real, satge com ho són actualment la xarxa “Saliendo de Valencia por la calle de entre los cuales viene encauzado el río d’autovies i corredors que travessen Cuarte y después de haber recorrido Magro para humillarse bajo los arcos tota la comarca, constituint autènti- unos cuantos hectómetros de la carre- de un moderno puente de sillería.” ques barreres que fragmenten el terri- tera de Madrid a Castellón, se halla ya Segons indica el mateix Carreras, “El tori i alteren la trama paisatgística el viandante en término de Mislata, y estado cede a los propietarios colin- preexistent. En aquest article analit- se le presenta a su izquierda una mo- dantes la cosecha de los árboles plan- zem els diferents elements patrimo- derna carretera –sombreada raquítica- tados en las márgenes de la carretera; Núm. 24, primer semestre 2006 nials de les antigues vies de comuni- cació, que pràcticament a la comarca es tracta de ponts de major o menor grandària, que presentem dins l’itine- rari on se situen d’acord amb la no- menclatura dels plans de carreteres dins els quals van estar creats.

EL CAMÍ REIAL DE MADRID Amb l’arribada dels Borbon es plante- ja un ambiciós pla de modernització de la xarxa de camins reials, dins el qual s’inscriu el Nuevo Camino Real de Ma- drid a València, aprovat el 1761. Aquest comunicava València amb Ma- drid passant per Albacete, abans que fóra habilitada la Nacional III a finals Camí Vell d'Aldaia a Xirivella, és l'únic antic camí arbrat que es conserva a la del segle XIX, que oferia un itinerari comarca.

21 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 22

PATRIMONI DE L’HORTA SUD

Abusos Urbanístics No també denuncia la tendència excessiva dels ajuntaments a revisar els PGOU per a transformar sòl rústic en urbanitzable. Així mateix, uns 25 col·lectius valencians.

Picanya ha recuperat la tradició de plantar arbres als camins i carrers del poble.

punt d’àmplia llum, construïts sobre el operación de crédito tantas veces caixer del barranc, i altres quatre tam- mencionada”. bé de mig punt, però de curta llum, Com indica bé l’autor, la fita patrimo- fets amb carreus i rajola vista. L’any nial més important de la carretera al 1997 va resultar afectat per les obres seu pas per l’Horta Sud és el pont de construcció del corredor comarcal i construït sobre el barranc de Picas- se’n va ampliar la calçada amb prou sent als afores de la població. El seu bon criteri amb una llosa de formigó. alçat s’articula en sèries d’arcs de di- Pont de Catarroja sobre el barranc. D’altra banda, a la primeria dels anys ferents amplàries. Els arcs centrals, noranta la Diputació, actual titular de situats damunt el llit del barranc, són la via, va enderrocar les casetes dels més amples que els laterals que s’al- peons caminers. cen sobre les terrasses de les ves- sants del caixer, de llum més reduïda. CARRETERA PROVINCIAL El llit del barranc se salva per dos D’ALBORAIG A SILLA arcs rebaixats de gran llum amb l’in- Coneixem el seu traçat original gràcies tradós de rajola vista aparellada a a la descripció que fa Carreras Candi a pam i mig que s’assenten sobre pa- principis del segle XX, des que comen- rets mitgeres de carreus amb talla- Pont sobre el barranc de Picassent. ça a Alboraig fins que acaba a Silla. mars. Es tracta, per tant, d’una cons- “Es por ahora la mayor de las carrete- trucció prou sòlida, que a més de de este modo se ha conseguido asegu- ras que corren a cargo de nuestra Di- suportar les càrregues dels arcs que rar la vida de estos vegetales destina- putación. Se desprende de otra provin- recolza, ha de poder aguantar la for- dos a la protección del viajero”. cial (la de las Ventas de Buñol a la de ça de l’aigua en cas de produir-se Aquests arbres van estar donant la Casas Ibáñez a Alberique XIV) al pasar avingudes fortes. Va ser restaurat seua ombra fins als anys cinquanta del por O. de Alborache, y cruza este lu- l’any 1997, tot afegint una llosa de segle XX, quan progressivament van gar, en cuyas inmediaciones halla dos formigó colorat a cada costat per a si- ser arrancats. puentes de sillería que le consienten li- tuar les voreres i poder donar així una La fita patrimonial més important que brar las aguas del río Juanes y del ba- amplària major a la calçada. ofereix el seu recorregut per la comar- rranco Malo. Entra, después, en la vi- A més, a mesura que ens dirigim de ca és el pont que salva el seu pas pel lla de Turís y en los términos de Picassent cap a Montserrat el terreny barranc de Torrent. Les obres, tal com Montserrat y de Alcácer, y por Pica- es va fent més muntanyenc, per la ens relata Isidro Miquel Casanova, van sent salvando el barranco de este mis- qual cosa trobem uns pontons d’un ull començar el dia 16 de novembre de mo nombre mediante un puente de que permeten el desguàs de diferents 1862 i van finalitzar a les primeries de diez arcos, llega a Silla, donde empal- barrancs i rierols. La seua traça res- 1865, quedant per concloure el nou ma con las vías orientales más impor- pon a tipologies establertes durant la traçat de la carretera, que s’obriria al tantes de la Provincia. Su longitud es segona meitat del segle XIX que es van trànsit un any després. Està format de 33,532 kilómetros, a excepción de materialitzar en diferents llocs, i no- per dos sèries d’arcs: cinc arcs de mig dos, fueron costeados en virtud de la més en varien les dimensions d’un cas

22 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 23

PATRIMONI DE L’HORTA SUD PATRIMONI DE L’HORTA SUD

Picasent. Pont del Mas del Devadillo.

models oficials que seguien uns cà- nons establerts per la Direcció General

Pont de pedra a Torrent. de Carreteres o pels enginyers de més prestigi, mitjançant els quals es va fer a un altre. Estan formats per un arc de complet de camins veïnals. L’Estat possible la millora de la xarxa de ca- mig punt de rajola aparellada a pam i oferia ajudes econòmiques per a la rreteres i de camins secundaris durant mig recolzada sobre un estrep de ca- construcció si es comptava amb un la segona meitat del segle XIX. El pas rreus amb les cantoneres de rajola. cofinançament per part de les corpo- sobre el llit del barranc se salva amb racions locals i provincial. tres arcs de tres rosques de rajola. Els CARRETERA PROVINCIAL DE A les primeries del segle XX, Carreras carcanyols estan tancats per parets de QUART A DOMEÑO Candi únicament fa referència a dos carreuons. Els ampits del pont estan Partint de la localitat de Quart de Po- camins veïnals: el d’Albal a Catarroja construïts amb tres plafons de paret blet, el seu traçat va arribar sols fins a (construït entre 1903 i 1905) i el que de rajola aparellada a pam i mig, em- Pedralva, on es va aturar segons indi- unia Torrent amb Albal, començat el marcats amb pedra de carreu. ca Carreras Candi. 1908. Però durant la primera meitat Uns obra més recent és el pont del “Contando con los recursos que había del segle XX, a poc a poc s’anirà con- Devadillo, inaugurat l’any 1963 per a de proporcionar el empréstito, proyec- figurant la xarxa de camins que unei- salvar el pas sobre el barranc de Nin- tose, en 1881, esta carretera, cuya xen els diferents nuclis de la comarca, yerola del camí del Devadillo, que co- longitud estaba calculada en 62,727 on no trobem obres d’enginyeria mas- municava la part sud-est del terme km., pero sólo se construyeron sa importants, tot atenent la topogra- amb el nucli urbà de Picassent Tot 29,722, que comienzan en la carrete- fia plana per on discorren, llevat dels considerat l’amplària del caixer del ra del Estado número I (Madrid a Cas- que travessen el barranc de Torrent a barranc, es recorre a l’arc parabòlic tellón), cerca de Cuarte, y por Mani- Picanya i Paiporta. de formigó armat, solució ja emprada ses, Ribarroja y Villamarchante llega a en altres ponts de caràcter monu- Núm. 24, primer semestre 2006 las puertas de Pedralva, donde se ha ELS PONTS RURALS mental com ara el viaducte de Terol estacionado”. En paral·lel es va millorant la xarxa de (1929) i el pont de Sant Jordi d’Alcoi L’obra més important del seu traçat és camins rurals, amb més intensitat a (1925-1931). Es tracta d’una tipolo- el pont de Manises, que travessa el partir de la segona meitat del segle gia de pont que ja es trobava prou ex- barranc del Salt de l’Aigua. És de set XX. És sobretot a Picassent on trobem perimentada en la data en què es ulls i està construït amb carreus de obres de certa rellevància, tot obser- construeix, però que resulta poc fre- pedra units amb argamassa. Ha patit vant la humilitat de mitjans amb què qüent en aquest tipus de camins ru- diverses ampliacions i recentment ha es milloren aquestes vies rústiques. rals o secundaris. L’estructura del estat restaurat. Als afores de Manises Cal destacar el pont del Mas del De- pont és prou senzilla, ja que es basa encara queda en peu en estat ruïnós vadillo que salva el pas del barranc de en dos arcs paral·lels units mitjançant una caseta de peons caminers. Ninyerola en el camí que comunica la uns tirants de formigó armat que re- carretera de Silla a Torís amb l’interior colzen en els extrems del llit del ba- CAMINS VEÏNALS I LOCALS del terme. Ens trobem davant una ti- rranc. Sobre l’arc i els vessants del Els camins veïnals tenen el seu origen pologia de pont que recorre a unes caixer s’alcen dues fileres de pilars en les Reials Ordres de 3 d’agost, 4 solucions constructives molt desenvo- units en paral·lel mitjançant una llinda de setembre i 3 d’octubre de 1903, lupades durant la segona meitat del superior, els quals sustenten una gran amb les quals es manava a les diputa- segle XIX. Aquests ponts es construei- llosa de formigó armat per on disco- cions provincials de conformar un pla xen d’una manera massiva obeint els rre la calçada.

23 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 24

ELS NOSTRES OFICIS Anguiler de l’Albufera, un vell ofici amb un present renovat

FRANCESC MARTÍNEZ

La família dels Galets de Catarroja manté viu l'ofici ancestral de l'anguiler de l'Albufera. Els anguilers eren els antics pescadors i alhora venedors d'este peix serpentiforme, el qual és el principal ingre- dient gastronòmic del popular all-i-pebre, un plat que ha donat fama al poble catarrogí. Els germans Lleonard i Antoni Puertes Guillem són propietaris de la tenda “Anguiles El Galet” de Catarroja i d'una parada del Mercat Central de València. Són els últims representants d'una nissaga d'anguilers

L'anguiler Antoni Guillem Guillem, que es remunta al segle XIX. Amb ells està asse- el Galet. gurada la continuïtat d'este vell ofici albuferenc.

Estació de Catarroja. a vessant comerciant d'este llinat- un plat que està associat tradicional- gran de València, també anomenat la Lge d'anguilers ve de la branca fe- ment a menjar del dia de festa. Els “catedral dels aliments”. menina de la família. Encara que la membres de La Companyia conserva- Leonor Silla Alfonso es va casar amb tradició d’anguilers d’esta família ve ven les anguiles en vivers situats al Miquel Asensio, els quals tingueren de més antic, començarem parlant de Port de Catarroja, amb la finalitat de dos fills: Miquel i Leonor. Este matri- Leonor Silla Alfonso, una dona empre- mantindre viva la pesquera i fresca moni va comprar una casa situada al nedora amb molta visió comercial. Le- per al mercat. De Catarroja eixia bona final del carrer del Port, al costat de la onor era propietària d'una antiga ta- part de les anguiles que es consumien via del ferrocarril. Este carrer s'ano- verna-botiga i formava part de a València i els pobles de l'Horta Sud. mena actualment José Manuel Izquier- l'anomenada Companyia de Catarroja, Leonor Silla es va casar amb Batiste do, i és ací on se situa hui l'establi- una agrupació de persones que es de- Moreno. D'este matrimoni van nàixer ment “Anguiles El Galet”. La filla dicava a comprar i vendre productes quatre fills i una filla. Fou precisament d'este matrimoni, Leonor Asensio Mo- de l'Albufera, principalment boga de la la filla, Leonor Moreno Silla, la que con- reno, es va casar l'any 1940 amb el marjal i pesquera dels pescadors del tinuà la tradició de venedora d'angui- pescador de l'Albufera Antoni Guillem llac. Precisament per eixa activitat de les. El seu lloc de venda era la Plaça Guillem, anomenat “El Galet”. Antoni càrrega i descàrrega de mercaderia, Rodona de València, a principis del se- venia també d'una familia de venedors els membres de La Companyia també gle XX. En aquell temps encara no s'ha- i pescadors d'anguiles, i és precisa- s'anomenaren Els Carregadors. via construït el Mercat Central. El mer- ment el seu sobrenom, “El Galet”, el Leonor Silla eixia sovint a comprar cat principal de València estava dispers que li ha donat el nom comercial a es- pesquera per tota la ribera de l'Albu- en una barriada de carrers i places si- ta coneguda família d'anguilers. fera. D'esta manera, incrementava el tuades al centre de la ciutat. Quan en El matrimoni “Galet” tingué dos fills: volum de venda d'anguiles. L'anguila 1928 es va inaugurar el Mercat Central Antoni Miquel i Leonor Guillem Asen- era el peix més cotitzat de l'Albufera, que coneguem hui, Leonor Silla Alfonso sio. El fill varó es feu càrrec de la pa- pel seu bon sabor i per les múltiples va comprar cinc parades de venda, una rada del Mercat Central, mentre que formes de cuinar-la, entre les que des- per a cada fill. Fou així com la seua filla Leonor es quedà en casa ajudant a sa taca el popular all-i-pebre, que és el Leonor Moreno Silla es va convertir en mare. Però les circumstàncies de la vi- plat rei d'este peix allargat i relliscós, venedora d'anguiles en el mercat més da fan que siga Leonor la que continue

24 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 25

ELS NOSTRES OFICIS ELS NOSTRES OFICIS

Set generacions d’anguilers: Leonor Silla, Leonor Moreno, Miquel i Leonor, i Antoni Guillem

Antonio Guillem i el seu fill Antoni Miquel. la nissaga familiar d'anguilers. L'any La situació de l'Albufera en els anys se- 1978 son pare cau malalt i deixa de tanta era bastant dolenta: la contami- treballar, i aquell mateix any mor el nació de les aigües havia fet disminuir seu germà. Una situació tràgica a la de forma alarmant la pesca d'anguiles. que la família hagué de sobreposar-se. Malauradament la contaminiació conti- Fou eixe fatídic 1978 quan Leonor nua, de tal forma que hui és quasi in- Guillem Asensio es fa càrrec del nego- existent la pesca d'anguiles en el llac, ja ci familiar, a petició de son pare “El que este peix necessita aigües netes Galet”. A partir d'este moment la pa- per a sobreviure. Per això, Nora hagué Leonor Guillem Asensio en el Mercat rada del Mercat Central estarà en les de recurrir a comprar anguiles foranes Central de València. seues mans. d’una forma quasi continua, concreta- A Leonor, anomenada Nora col·loquial- ment de Sant Carles de la Ràpita, poble ment, no li venia de nou l'ofici d'angui- del Delta de l'Ebre de Tarragona on les ler. Des de xicoteta li ajudava a sa ma- aigües estaven més netes. El seu pro- re en la venda d'anguiles. “Als set anys veïdor era el comerciant Miquel Ra- ja vaig agafar la meua primera anguila mon. per a preparar-la”, afirma. També co- Cal dir, que abans de la contaminació neixia molt bé les faenes de son pare de l'Albufera Els Galets ja compraven

“El Galet”, qui tenia els seues propis anguiles del Delta de l'Ebre, sobretot Antoni Puertes Guillem en la tenda vivers al Port de Catarroja. La família en estiu que no és estació de pesca de Catarroja. també venia anguiles a Catarroja. En el d'anguiles a l’Albufera. Sols així podí- corral de la seua casa hi havia també vivers d'anguiles. Des de ben menuda Nora s'havia criat Núm. 24, primer semestre 2006 en un ambient de comerciants del peix, entre les xarxes dels pescadors del Port i l'olor picant de l'all-i-pebre. Va crèixer en el popular barri de les Barra- ques i coneixia molt bé les rutines de treball de La Companyia. Estava també molt familiaritzada amb les múltiples formes de cuinar les anguiles. Este bagatge d'ofici viscut i aprés des de la infància li va servir a per a man- tindre viva la tradició d'anguilers que havia heretat dels seus avantpassats. Fou Nora, amb la seua valentia i el seu caràcter emprenedor, la que va tirar endavant el negoci familiar i la que va saber adaptar-lo als nous temps, i la que va transmetre als seus fills l’amor per este ofici. Leonor Guillem ha rebut quatre premis de qualitat del Mercat Central.

25 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 26

ELS NOSTRES OFICIS

“L'ofici de l'anguiler antic era molt dur, treballaves dia i nit i caps de setmana, a més l'anguiler venia les anguiles i es menjava la tenca, que no tenia tant de valor en el mercat.”

Actualment són els seus fill Lleonard Miquel i Antoni Miquel Puertes Guilem (fruit del matrimoni amb Lleonard Puertes Martínez) els hereus i conti- nuadors d'este ancestral ofici. Els dos germans mantenen els llocs de venda d’anguiles a València i Catarroja. I s’- han modernitzat, a Catarroja han construït una nova tenda amb les últi- Els anguilers de hui: Els germans mes tecnologies en viverisme d'angui- Antoni i Lleonard Puertes Guillem. les. Amb ells, hui està assegurada la continuïtat dels anguilers, un vell ofici amb un present renovat. Altra persona de la família que ha im- en atendre la gran demanda existent. pulsat molt la faena d’anguiler és Lle- Però serà a partir de la contaminació onard Puertes, marit de Leonor Gui- Lleonard Puertes, treballant al de l’Abufera quan els contactes amb llem Asensio. Ell no no és precisament Mercat Central. Sant Carles de la Ràpita siguen més anguiler de professió, però ha ajudat a continuats durant tot l’any. Actual- tirar endavant el negoci familiar. Lleo- ment encara es proveixen d'anguiles nard és un rostre conegut i entranya- de Tarragona, ara a través dels des- ble entre els aficionats a la cuina de cendents de Miquel Ramon, i també l’anguila de l’Horta Sud. d'anguiles procedents de modernes piscifactories. La procedència de les anguiles no li lleva categoria al pexs, l’anguila conserva el seu bon sabor ALL-I-PEBRE, EL PLAT ESTRELLA DE L'ANGUILA gastronòmic. L'anguila és un aliment excel·lent. Hi ha moltes varietats de plats i formes “En aquell temps els transport des de de cuinar-la. Leonor Guillem Asensio obsequia als seus clients amb un Sant Carles de la Ràpita el feia mon tio breu receptari que recull 9 receptes de les diferents i múltiples formes de Aureli Moreno, anava amb una camio- cuinar les anguiles. Són receptes tradicionals de l'antic barri de pescadors neta, que tenia gel i pallús per a que de les Barraques. Hi apareix l'all-i-pebre amb o sense creïlles, l’arròs al les anguiles tingueren humitat, però en- forn amb anguiles, anguiles al vapor “Nora”, anguiles amb ceba a l'estil cara se'n morien moltes. L'ofici de l'an- Galet, anguila al forn a l'estil Leonor, paella d'anguiles estil Antoni Galet, guiler antic era molt dur, treballaves arròs caldós en perol i anguiles fregides a l'estil de les Barraques. dia i nit i caps de setmana, a més l'an- guiler venia les anguiles i es menjava la A continuació descrivim la RECEPTA DEL ALL-I-PEBRE. tenca, que no tenia tant de valor en el Ingredients per a quatre persones: mercat”, recorda Leonor Guillem. Nora Una tasa d'oli, 1 Kg d'anguiles, 2 caps d'all, una cullera de pebre ver- continuà treballant al Mercat Central mell (pimeroig), pebrera, creïlles (una per persona) i aigua. fins 1995, deixant un bon bagatge als Sofregir primer els alls esclafats. Quan estiguen daurats, afegir el pe- seus fills, als qui ensenyà l'ofici. Fins i bre vermell. Ràpidament afegir un got d'aigua per a que no es cremen. tot ha rebut alguns premis del Mercat A continuació afegir les creïlles, les anguiles i la pebrera. L'aigua no ha Central, fruit del seu bon fer com a ve- de sobrepassar les anguiles i les creïlles. Afegir sal al gust. El foc ha d'es- nedora, com per exemple el premi a la tar fort, fins el moment que comence a bullir que es pot baixar. Per a millor ornamentació de parades en que les anguiles estiguen en el seu punt, el temps de coccio serà de 20 1992 i 1998, i el premi la millor da- a 25 minuts. vantal en 1991 i 1993.

26 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 27

COMINICACIÓ COMUNICACIÓ La televisió digital a l’Horta

FRANCESC MARTÍNEZ S’han aprovat els estatuts del consorci comarcal de TV-35, un canal públic de televisió digital gestionat per un grapat d’ajuntaments de l’Horta encapçalats per Torrent.

l passat 30 de desembre de 2005 encara està per veure si millorarà la Cada demarcació té un canal de tele- Ela Generalitat feia pública l’adjudi- qualitat dels continguts televisius i si visió digital, el qual està subdividit en cació de dos canals autonòmics i 42 realment marcarà diferències amb quatre programes o “subcanals” (3 locals privats de l’anomenada Televisió l’actual televisió. Aquesta televisió ha privats i un públic gestionats pels Digital Terrestre (TDT). La COPE i Las de substituir la televisió analògica con- ajuntaments). Això vol dir que actual- Provincias han obtingut la millor part vencional que coneguem hui en día, és ment l’Horta Sud té assignades qua- d’aquest pastís mediàtic: els dos ca- a dir la televisió per ones terrestres, la tre emissores de TDT. Les tres emis- nals autonòmics privats. I pel que fa a qual haurà de tancar definitivament en sores privades de TDT han sigut l’Horta Sud, han obtingut llicència tres 2010. Si es compleixen les previsions adjudicades mitjançant concurs, men- empreses vinculades als grups Antena inicials, la TDT pot començar a funcio- tre que el canal públic comarcal els 3, Vocento-Las Provincias i Libertad nar en 2007. Però cal advertir que es correspon als ajuntament sense ne- Digital del periodista de la COPE Fede- pot retardar el seu inici. cessitat de concursar, però han de rico Jiménez Losantos. El mapa de la ¿Quin marc jurídic empara la TDT? constituir un consorci per a gestionar TDT privada comarcal és de tall con- Per a posar en marxa la televisió digi- l’emissora de TDT. servador. Al mateix temps, s’han apro- tal, el Govern de José María Aznar va Com hem dit, el passat 30 de desem- vat els estatuts del consorci comarcal aprovar el 12 de març de 2004 un Pla bre de 2005 la Generalitat va adjudi- Núm. 24, primer semestre 2006 de TV-35, un canal públic de televisió Nacional de TDT Local, que dividia el car 42 programes privats. Cal dir que digital gestionat per un grapat d’ajun- país en demarcacions, i són els go- la Generalitat no ha sigut objectiva i taments de l’Horta encapçalats per To- verns autonòmics els qui adjudiquen equanime en aquesta adjudicació. rrent. Per tant, estem parlant de qua- els programes de TDT. L’actual Govern D’altra banda, els mitjans més crítics tre noves emissores de televisió digital de José Luis Rodríguez Zapatero ha amb el Consell han sigut descarada- que es podran veure a la comarca. continuat aquest pla augmentant el ment marginats, com per example els Però, ¿Què és això de la TDT? ¿Can- nombre de demarcacions. A la Comu- grups Prisa i Prensa Ibérica. viarà aquesta nova televisió el panor- nitat Valenciana li corresponen 18 de- Vist açò ens podem fer una idea del ma comunicatiu? ¿Millorarà la qualitat marcacions. Els municipis de l’Horta panorama comunicatiu en que es de l’oferta televisiva? Es tracta d’una Sud estan integrats en l’anomenada mourà TV35, la televisió digital públi- nova televisió que funciona amb tec- Demarcació de Torrent, la qual agrupa ca gestionada pels ajuntaments. TV35 nologia digital, la qual ofereix múlti- també diversos pobles de l’Horta té la peculiaritat que és autòctona, ples avantatges: programació interac- Nord i la Foia de Buñol. Són els se- nascuda a la comarca. Aquesta TDT tiva, millor qualitat de so i imatge, güents: Torrent Paterna, Mislata, Ala- tiendrà la seua a Torrent. Tot i que de més canals televisius, teleadministra- quàs, Xirivella, Manises, Quart, Al- moment no estan en el consorci tots ció, internet, programació a la carta i dàia, Catarroja, Paiporta, Alfafar, els municipis que formen la demarca- altres possibilitats. La TDT está conce- Picassent, Silla, Benetússer, Albal, Xi- ció, alguns d’ells tenen la intenció d’a- buda com la televisió del futur, però va, Picanya, Buñol, Sedaví i Xest. fergir-se més endavant.

27 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 28

PAPERS D’HISTÒRIA

Temps de ràdio a l’Horta Sud ADRIÀ BESÓ

la de Torrent. El Govern va assignar-hi tres telegrafistes a torns perquè realit- zaren serveis telegràfics i tasques de radioescolta d’emissores nacionals per al Ministeri de la Guerra. Francis- co Cano va ser director i locutor i va coordinar el servei de telègrafs, com a oficial de telègrafs que era. La nova emissora pública es va inaugurar ofi- cialment el 22 d’octubre de 1936. Radio Torrente barrejà la programació informativa amb els serveis radiotele- gràfics i els programes de propaganda política. Regularment oferia diaris par- L'Horta Sud tingué vuit emissores de ràdio durant 1936-56. lats en castellà i altres idiomes amb noticies facilitades pel Ministeri de Enguany es compleixen 70 anys de l’aparició Propaganda. I pel que fa als serveis telegràfics, l’estació de Radio Torrente de “Radio Torrente”, la primera emissora de enllaçava sovint amb Madrid, Barcelo- l’Horta Sud. Coincidint amb aquesta efemèrides, na i Tànger, i transmetia amb missat- ges xifrats informació secreta de la el Museu Comarcal Josep Ferrís March ha guerra per al Govern de la república. realitzat una exposició sobre la ràdio de la Amb la victòria del bàndol nacional va ser clausurada l’emissora i el seu di- comarca durant 1936-1966. rector fou afusellat. També emetia radiodiaris en francés, mb el títol “Temps de ràdio: les rells receptors a l’Estat espanyol a les italià i alemany, i en castellà per als Aemissores de l’Horta Sud (1936- cases benestants. A València apareix països de l’Amèrica Llatina. L’emisso- 1966)”, el Museu Comarcal de l’Horta Radio Valencia en 1931, i de forma ra comptava amb la col·laboració de Sud Josep Ferrís March ha realitzat progressiva fins al 1936 s’obriran 66 dos exiliats estrangers que havien fu- una exposició que ha estat oberta de emissores locals. git dels règims de Hitler i Mussolini, l’11 d’abril fins al 2 de juny. Aquesta els quals informaven, en els seus res- mostra, que pren com a base el treball RADIO TORRENTE (1936-1939) pectius idiomes, sobre la guerra. Una científic aportat per Francesc Martínez La primera emissora que naix a l’Hor- part important de la informació eren i Alfred Ramos en la publicació Temps ta Sud és l’emissora republicana Ra- els informes de guerra, els comunicats de foscor: la premsa a l’Horta Sud en dio Torrente, dirigida per Francisco oficials relacionats amb l’ordre públic i el franquisme, ofereix un recorregut Cano Alcaraz, el locutor que va con- per les diverses emissores de ràdio de testar les al·locucions del general la comarca dins aquell període històric. Queipo de Llano en Radio Sevilla. Té L’exposició parteix d’una breu història els orígens en una emissora de ra- de les telecomunicacions, començant dioaficionat d’ona curta que Francisco pel telègraf òptic, perfeccionat a finals Cano adquirí l’any 1935 amb matricu- del segle XVIII, del qual encara es con- la EA5AD. Tot atenent el valor estratè- serva una torre al Vedat de Torrent. A gic de les emissores, el Govern repu- partir de la dècada dels anys trenta blicà va confiscar-ne un bon nombre a començaran a entrar els primers apa- tot l’Estat, entre les quals es trobava Radio Torrent EA5AD.

28 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 29

PAPERS D’HISTÒRIA PAPERS D’HISTÒRIA

Durant el període bèl·lic les emissores van tindre un alt valor estratègic, ja que a diferència d’altres mitjans, les seues ones traspassaven fronts de guerra i permetien introduir informacions i propaganda en el bàndol contrari.

Francisco Cano. Gonzalo Queipo de Llano.

l’abastiment a la rereguarda i les al·lo- LES EMISSORES PARROQUIALS les seues facetes: missatges publicita- cucions propagandístiques a favor de Finalitzada la Guerra Civil, el règim ris, informació, música i oci, que es la república. franquista, conscient de la importàn- trobaven sota l’atenta vigilància de la Però el programa que realment va fer cia d’aquest mitjà de comunicació, censura. popular Radio Torrente a tot Espanya n’estableix un rígid control. Es crea El Decret de transició d’ones de 1964 fou Chusma Fascista. Periódico humo- una emissora oficial: Radio Nacional marca un punt d’inflexió, ja que obli- rístico editado por esta emisora. Era de España. Era l’única que tenia po- gava totes les emissores locals que un programa locutat per Francisco Ca- testat informativa, i per tant la resta transmetien en ona curta a emetre en no en el qual ridiculitzava els militars d’emissores estaven obligades a con- freqüència modulada, amb la finalitat nacionals. Cano es féu famós per les nectar dues vegades cada dia per a d’evitar les nombroses interferències seues mofes a les al·locucions del ge- transmetre els seus diaris parlats. que hi havia entre elles. Una inversió neral Gonzalo Queipo de Llano en Aquesta importància no va passar massa costosa per al moment, que va Unión Radio de Sevilla, el qual contes- desapercebuda tampoc per a l’Esglé- suposar el tancament de totes, una tava també el locutor de Torrent amb sia catòlica. Per això, cap a mitjan dè- reducció del nombre a tot l’Estat que to burlesc, groller i amenaçador. “Aquí cada dels anys cinquanta moltes pa- facilitava el control oficial del contin- Radio Torrente, el pueblo de las esco- rròquies es llancen a l’aventura de gut de les seues emissions. Núm. 24, primer semestre 2006 bas para barrer a los fascistas. Ohe. crear la seua pròpia emissora com un Ohe, habla Torrente EA5AD al servicio instrument d’evangelització de mas- del pueblo”. ses, en què a més del contingut infor- Durant el període bèl·lic les emisso- matiu i lúdic transmeten la missa do- res van tindre un alt valor estratègic, minical, el rosari, etc. Així, entre 1955 ja que a diferència d’altres mitjans, i 1966 el panorama radiofònic de l’- les seues ones traspassaven fronts Horta Sud està format per sis emisso- de guerra i permetien introduir infor- res parroquials (Mislata, Picanya, To- macions i propaganda en el bàndol rrent, Alcàsser, Catarroja i Benetússer) contrari. En aquest context, l’histo- i una oficial pertanyent a la Red de riador britànic I. Gibson dedica pàgi- Emisoras del Movimiento (Radio Mani- nes dels seus estudis sobre la guerra ses). Aquest conjunt d’emissores, sen- a les picabaralles verbals que es va se cap dubte, és un reflex fidel del pa- realitzar Queipo del Llano. A causa per que durant el franquisme tenia la d’aquesta activitat radiofònica, Fran- ràdio com a instrument per a l’adoc- cisco Cano va ser afusellat a Paterna trinament politicoreligiós dins el con- l’any 1941. text del nacionalcatolicisme, en totes Guió de Radio Manises.

29 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 30

PAPERS D’HISTÒRIA

EMISORA PARROQUIAL DE PICANYA (1955-1965) Fundada pel rector Miguel García Ra- món, s’instal·là en una petita habita- ció de la casa abadia. El seu àmbit era exclusivament local, tot i que podia escoltar-se als pobles del voltant. Esti- gué regentada per Juan García Gadea, nebot del rector, ajudat per uns pocs col·laboradors, tot d’acord amb la li- mitada programació que oferia, entre els quals recordem José Gomis, Pepe Gil, Nieves Girbés, Manuel Lázaro, Se- verino Tarazona, Concha Navarro o Manolo Martí. Els ingressos que con- Col·laboradors de Radio Manises.La Voz Sindical de Valencia. tribuïen al seu autofinançament prove- nien dels discos dedicats i de l’escas- sa publicitat que feia. parròquia. A poc a poc anà creixent i RADIO MANISES (1955-1965) Emetia diàriament de 19.30 a 23.00 ampliant la programació, arribant a Aquesta emissora, pertanyent a la Red hores, i els diumenges de matí retrans- escoltar-se en un radi de 50 quilòme- de Emisoras del Movimiento, se situa- metia la missa, fins a les 13.30, tot i tres. Com era preceptiu, connectava va en una casa del carrer de València que de vegades en les festivitats im- amb Radio Nacional de España dues coneguda amb el nom de “Plus Ultra”. portants, com ara la Puríssima o Sant vegades cada dia: a les 14.30 i a les Cap a 1960 adoptà l’indicatiu de La Josep, quan hi havia molts discos de- 22.15. Tot seguit començava el radio- Voz Sindical de Valencia. dicats, s’allargava l’emissió. En la diari local, que consistia bàsicament La seua cobertura va abastar una ex- graella predominava la programació lú- en comunicats i bans dels sindicats i tensió important. Des de 1959 la fran- dica. Entre les activitats més populars de l’ajuntament, amb informació so- ja d’emissions cobria de les 8 a les 24 estaven els “mayos”, i durant aquest bre les farmàcies de guàrdia, necrolò- hores. La seua programació, variada i mes l’emissora dedicava discos a les giques, etc. agradable, responia de manera per- joves del poble que no festejaven. S’hi feia una gran varietat de progra- fecta a la demanda dels oients. Un mes d’entreteniment i culturals. La re- dels programes de més èxit fou Tram- LA VOZ DE LA PARROQUIA ligió no hi faltava, ja que la raó d’a- polín de estrellas, emés des de la te- DE TORRENT (1956-1964) questes emissores era l’apostolat. Van rrassa d’estiu dels Filtros i presentat Va ser una de les emissores de l’èpo- tindre bastant èxit els seus programes per Pep Cerdà. L’emissora inclogué ca amb més ressò a la comarca, jun- religiosos i les retransmissions dels ac- bastants programes religiosos, fruit de tament amb Radio Manises. En alguns tes de la Setmana Santa. A més de les la col·laboració de les joventuts obre- moments arribaren a passar pels seus notícies de la parròquia, el rosari es res d’Acció Catòlica. Va comptar tam- estudis més de trenta locutors. El fun- retransmetia tots els dies, i també la bé amb la locutora Amparo Calatayud, dador fou el rector José González missa dominical. que més tard faria carrera en La Voz Frasquet, i el director executiu Carlos La Voz de la Parroquia es va finançar de Levante. La seua balança econòmi- Gracián Medina. amb la quota de cinc pessetes men- ca gaudí d’una situació ben positiva L’emissora comença modestament en suals que pagaven els socis, els quals gràcies a la seua xarxa de correspon- un local situat dalt de la sagristia de la tenien dret a dedicar un disc, a més salies que cobrien la ciutat de València de la publicitat de comerços i indús- i més de 40 localitats de la província, tries locals. Durant els dos primers amb les portacions de 4.000 socis anys la publicitat va ser majoritària- protectors. ment local, però després l’emissora s’integrà en agències publicitàries de EMISORA PARROQUIAL València i n’augmentà els recursos. Va DE BENETÚSSER (1960-1962) ser molt rendible econòmicament i L’emissora parroquial de Benetússer, amb els beneficis es finançà, entre que s’escoltava també a Alfafar i a Se- d’altres, la construcció d’una piscina daví, fou inaugurada l’1 de maig de Col·laboradors de la Voz de la Parroquia de Torrent. parroquial. 1960 i va emetre fins al mes d’agost

30 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 31

PAPERS D’HISTÒRIA PAPERS D’HISTÒRIA

nera irregular també s’emetia teatre i sep Ferrís March, que incorporà al- informació agrària facilitada pel Minis- guns col·laboradors que havien parti- teri d’Agricultura. cipat a Radio Torrente, com eren José El personal col·laborava de forma vo- Costa Monera per a la gestió publici- luntària. El primer director de l’emis- tària o Mateo Aleixos Puig, i a més va sora fou Salvador Llácer Llácer, nome- comptar amb persones de Mislata vin- nat pel rector Mn. Vicent Aliaga Ferris. culades o no a l’emissora, com ara Jo- N’eren locutors María Toledo, Martí sé Luis Juan Miquel i la seua germana Reinal, Teresa Albert, José Albert, En- María Teresa, Marta Salaiero, Salva- rique Mundina, Estrella Llácer, Reme- dor Barber, Asunción Pallardó, i altres dios Llácer, Vicente Hernández Riera, persones procedents de l’Acció Catò- etc. Regularment rebien la llista de lica de València. Tots els col·labora- cançons censurades, que de vegades dors hi treballaren de manera desinte- incloïa títols d’autors tan populars ressada. com el Dúo Dinámico o Los Cinco La- Radio Manises. tinos. Per Setmana Santa, la censura RADIO SAN MIGUEL era més dura. Des del Diumenge de DE CATARROJA (1962-1966) de 1962. Hi col·laboraren mestres na- Rams només podien emetre música Va sorgir impulsada pel vicari Miguel cionals i joves falangistes de la secció clàssica, sense dedicatòries. A partir Pontes i el rector Joaquín Escrivà. Es- de premsa i propaganda. Tingué una del Dimecres Sant sols es podia eme- tava ubicada als locals de la parrò- bona acollida entre la població, ja que tre música religiosa. quia, on es va instal·lar un aparell feien molta campanya cultural i educa- emissor d’ona curta. Un dels aspectes tiva. Un dels programes amb més res- RADIO MISLATA-RADIO TURIA més rellevants d’aquesta emissora és sò fou el del 29 de juny de 1960 amb Es creà a l’entorn de la parròquia de que emetia un programa en valencià: motiu de la celebració del “Día de la la Mare de Déu dels Àngels amb el Un lloc per a València, dirigit per Emi- Prensa e Información de la Iglesia”, en nom de Radio Mislata, i després es li Boïls, en què col·laboraren altres què se celebrà un concurs literari i ra- denominà Radio Turia. Hi col·labora- persones com ara Rafael Llorens, Jo- diofònic al qual se presentaren 27 tre- ren com a locutors Melchor Mena, Ce- sep Escrivà o Ramiro Planelles. No balls. La graella oferia programes mu- lia Valiente, José Giménez, Amparo obstant això, la programació d’aques- sicals i culturals i a més s’informava Gozalvo, Paco Barea i José Antonio ta emissora era semblant a la de les sobre les activitats de la parròquia, de Aurelio Ortí. Des del principi va passar seues homòlogues: concursos, infor- la Falange i de l’ajuntament. per una sèrie de dificultats que feren matius, representacions de sainets i que fóra assumida per un particular i programes religiosos. RADIO ALCÁCER: LA VOZ després pels joves del Consell Diocesà Totes les nits de dijous es podia escol-

DE LA PARROQUIA (1959-1968) d’Acció Catòlica com a mitjà de finan- tar aquell programa tant a Catarroja Núm. 24, primer semestre 2006 Començà a emetre cap al 1959 amb çament de les seues activitats amb els com a quasi tots els pobles de l’Horta una emissora d’embarcació adaptada a possibles beneficis econòmics, que Sud. Estava estructurat en tres parts; ona mitjana, i es podia escoltar en to- mai no arribaren a produir-se. Va co- en la primera es transmetia música fò- tes les poblacions de la rodalia fins a la mençar cap a finals dels anys cinquan- rum (clàssica) amb repertoris que es ciutat de València. Va tancar les emis- ta i va tancar cap a 1964. componien per a l’entitat Lo Rat Pe- sions cap al 1968. Estava instal·lada en Emetia des de les 10 fins les 24 hores, nat; l’altre bloc important era l’infor- una habitació menuda que hi havia a la amb una programació semblant a la matiu amb notícies de Catarroja i de vora del campanar de l’església, al cap- d’altres emissores parroquials basada l’Estat espanyol. L’últim bloc del pro- damunt del qual es col·locà l’antena. en notícies, esports, discos dedicats, grama era didàctic, i es feien lliçons de Les despeses de l’emissora es finan- sarsuela, rosaris i anuncis publicitaris. valencià. El fet d’utilitzar la llengua çaven amb els ingressos dels progra- També va oferir alguns programes de pròpia en la radiodifusió no estava mes musicals, que eren els més popu- caràcter social molestos per a les au- ben vist a l’època, per la qual cosa es lars: es pagava un duro per dedicar un toritats polítiques del moment, en què patiren atacs des de les emissores disc, i també els abonats, que paga- participava el capellà Mn. José Fornés, franquistes, com ara Radio Alerta de ven al mes entre 15 i 20 pessetes i els conegut popularment com “el Padre València, que van conduir a la desapa- donava dret a fer algunes dedicatò- Botella”. rició de les programacions en valencià ries. S’emetia informació parroquial, a En l’època en què era gestionada per que ja estaven introduint algunes més de la missa i els rosaris. De ma- l’Acció Catòlica en va ser director Jo- emissores locals.

31 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 32

CULTURA

La comarca de l’Horta Sud i els estudis d’història local

JOSEP RAMON SANCHIS ALFONSO

La història local té una gran tradició al llarg del temps, i almenys fins a mitjan segle XIX, la història escrita ha estat en bona part local.

nies algunes histories locals modèli- ques per a l’època. Per citar-ne algu- nes: Reseña histórica de la ciudad de Alicante de Nicasio Camilo Jover L'Horta Sud té una àmplia bibliografia d'estudis locals. (1863), Morella y sus aldeas de José Segura Barreda (1868), Historia de la ciudad de Denia de Roc Chabàs odríem definir la història local subordinada al terreny de l’amateuris- (1874-76), Crónica de la ciudad de Pcom l’estudi integral d’un territori me. En altres camps de la vida, a una Alicante de Rafael Viravens Pastor determinat, la concentració de la re- persona que no siga metge o advocat (1876), Sagunto, su historia y sus mo- cerca dins els límits geogràfics de la no se li ocorre exercir aquestes pro- numentos d’Antonio Chabret (1888), comunitat observada. És l’acumulació fessions; per contra, sense la formació Historia de Cullera d’Andrés Piles minuciosa de dades referides a llocs adequada tots poden fer història i Ibars (1893), Historia de Elche de Pe- concrets on l’atenció se centra selecti- exercir d’historiadors. dro Ibarra (1895), Historia de Utiel de vament en alguns aspectes de l’es- La història local era percebuda per les Miguel Ballesteros Viana (1899), His- tructura i el funcionament del conjunt institucions com una manera d’afirmar toria de Sueca de Juan B. Granell de la societat, bé que examinats local- la personalitat pròpia, per mitjà del (1907), Bélgida y si término municipal ment. rescat d’un passat esplendorós, pro- de Mariano Jornet (1932). La història local té una gran tradició al duïda i dirigida pel segment més il·lus- A la nostra comarca, les dues prime- llarg del temps, i almenys fins a mitjan trat de la burgesia. Naix com una re- res històries locals de molt distint sig- segle XIX, la història escrita ha estat en acció conservadora en defensa d’uns ne corresponen a Torrent: Memoria bona part local. La preocupació dels valors tradicionals, fent repertori de sobre la villa de Torrente d’Isidro Mi- historiadors sobre la delimitació geo- les vicissituds passades de les comu- quel Casanova (al voltant de 1870) i gràfica de les seues investigacions ha nitats, condicionats per l’amateurisme Guía histórica descriptiva de la villa de estat una constant de la historiografia. i l’ardor sentimental. Torrente de Silvino Beneyto y Taso Fins fa uns pocs anys, de tots els ad- Un primer intent globalitzador dins de (1907), manuscrites i inèdites fins a jectius que acompanyen el substantiu la història local va ser l’aparició a fi- 1987 i 1996. història, el de local és possible que fó- nals del segle XIX de la revista espe- Més tard vindrien dues noves publica- ra el que menys adhesions concitava cialitzada en estudis històrics El Archi- cions a Castelló i València, el Boletín en el àmbits universitaris. La història vo, fundada en 1886 per Roc Chabàs de la Sociedad Castellonense de Cultu- local tenia certes connotacions pejora- a Dénia. Es trencava així el treball so- ra des de 1920 i els Anales del Centro tives, difícilment salvables, per la iden- litari de l’historiador amateur, que es de Cultura Valenciana des de 1928, tificació abusiva amb entusiasmes lo- veuria en part aglutinat i orientat, al que marcarien noves tendències histo- calistes, de dubtosa eficàcia científica, qual varen seguir o varen ser coetà- riogràfiques.

32 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 33

CULTURA CULTURA

estudiats, hi ha una història ben feta i una altra que no ho és. En tota histò- ria local s’han de salvar sempre alguns aspectes. De vegades, els historiadors dels fenòmens locals no arriben a la qualitat desitjada, però això no ha de servir d’excusa per a posar constant- ment en quarantena la història local.

ESCOLA FRANCESA Logotip del premi d´estudis locals d’Aldaia. Un divorci cada vegada més profund es fa patent entre una història entesa L’estudi de la història es pot abordar com a disciplina científica, vinculada a en cada cas amb diferents perspecti- noves propostes metodològiques, i ves d’observació i d’àmbits variables. una història local tradicional. Un fort En l’actualitat cal distingir una història canvi científic en el tractament de la local anacrònica i mancada de rigor història es va produir amb l’aparició de científic, que no és res més que una la revista Annales de l’escola francesa. prolongació del romanticisme del segle Una fita important a València va ser la XIX, i una altra història local elaborada, celebració l’any 1971 del Primer Con- rica en documentació, confeccionada grés d’Història del País Valencià a l’en- per historiadors amb formació científi- torn d’una convocatòria universitària, ca i que sap fer-se les preguntes ade- d’amateurs i de cronistes locals, ence- quades per arribar a ser una història tant-se nous i prometedors camps d’in- crítica, que aporte coneixements a la vestigació. La història local encara no història general. Una altra qüestió serà acabaria d’instal·lar-se als departa- determinar amb objectivitat quins tre- ments universitaris, pels prejudicis que balls són útils i quins no ho són. encara continuava suscitant als am- La història local és l’anàlisi de la vida bients acadèmics, recels que progressi- dels fets passats, prenent com a camp vament desapareixerien al llarg dels nics, ni encara autosuficients, sinó d’observació àmbits sociogeogràfics anys setanta, amb la recepció de les complementaris i mútuament necessa- que d’una o altra manera presenten noves tendències historiogràfiques eu- ris. A finals dels anys setanta, la pre- alguna unitat. És l’anàlisi d’un univers ropees (principalment franceses, angle- ponderància dels àmbits municipals i determinat i en certa mesura tancat, ses i italianes) i amb el reviscolament comarcals en l’esfera política en un que serveix per a desentranyar fenò- de la consciència ciutadana en aquesta nou projecte de societat i d’estat, Núm. 24, primer semestre 2006 mens propis, que si bé podien donar- dècada de transició democràtica. coincideix amb un dinamisme cultural se en un altre lloc, segueixen una lògi- i historiogràfic que es materialitza a ca que és determinada per un àmbit HISTORIOGRAFIA LOCAL principis dels huitanta amb un notable geogràfic i unes relacions socials i eco- És cert que hi ha hagut un boom de la creixement de monografies en molts nòmiques concretes. historiografia local, però també que dels nostres ajuntaments (Aldaia, Ca- Quan algun historiador insisteix a rele- s’ha editat molt de material rebutjable. tarroja, Manises, Mislata, Picanya, Pi- gar la història local a un pla subsidiari Han estat els historiadors d’adscripció cassent, Quart de Poblet, Torrent), s’equivoca, perquè oblida que una bo- universitària els qui han propiciat en d’obres col·lectives, i amb la prolifera- na monografia local és molt més útil les darreres dècades la represa de la ció d’articles d’història en els progra- per a entendre el món que la majoria història local, amb una nova sensibili- mes de festes de les localitats, amb dels manuals d’història general. tat i amb una depuració dels mètodes l’aparició a moltes comarques de re- El que cal demanar a una monografia i de les tècniques de la investigació, vistes d’investigació: Ullal a Gandia, és que sàpia escodrinyar problemes passant de les històries generals a l’es- Quaderns de Sueca a Sueca, Papers específics per evitar una simple i in- tudi d’aspectes específics d’una o més de la Costera a Xàtiva, Alba a Ontin- discriminada recopilació de material i localitats, editats com a monografies o yent i la Vall d’Albaida, Al-gezira a Al- la seua natural incoherència, màxim com a articles en revistes. zira, Lauro a Llíria, Xabiga a Xàbia, Al- problema d’alguns estudis d’història Podem dir que la història general i la berri a Cocentaina, Alborada a Elda, local. Amb independència dels àmbits història local no són termes antagò- Aguaits a la comarca de la Marina,

33 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 34

CULTURA

Encara que els premis tenen dotacions econòmiques que mai no cobreixen les despeses i el temps invertit pels historiadors, han propiciat la realització de treballs que d’altra manera mai no s’haurien realitzat.

Les revistes d'estudis localsTorrens i Quaderns d'Investigació d'Alaquàs són junt a Annals de l'Ideco les més veteranes de la comarca.

etc. A la nostra comarca: Quaderns tigació de l’IDECO de l’Horta Sud amb tre de Professors de Torrent, amb un d’Investigació d’Alaquàs a Alaquàs, la seua col·lecció de “Monografies de repertori dels pobles de la comarca els Annals de l’IDECO de l’Horta Sud, l’Horta Sud”, el premis de Caixa Po- de l’Horta Sud, dirigit als professors Torrens. Estudis i investigacions de To- pular en col·laboració amb els ajunta- de les escoles. Repertoris als quals va rrent i comarca a Torrent, Afers. Fulls ments d’Alaquàs, Aldaia i Catarroja, i seguir en 1990 el llibre de Agustí Co- de recerca i pensament a Catarroja, La l’últim dels convocats el premi d’in- lomines i Companys i Vicent Olmos i Roda del Temps a l’Horta Nord, Camí vestigació local de l’Ajuntament d’Al- Tamarit que amb el títol L’espai local. Fondo a Xirivella, etc. També es multi- daia des del passat novembre de Bibliografia de l’Horta Sud. Indaga- pliquen les trobades d’estudiosos i 2005. Encara que els premis tenen cions i propostes. va recollir 381 tre- col·loquis a l’entorn d’un poble o d’u- dotacions econòmiques que mai no balls, dels quals 37 eren comarcals, i na comarca (Assembles d’Història de cobreixen les despeses i el temps in- va ser publicat per l’Institut d’Estudis la Ribera, Simpòsium d’Història de l’- vertit pels historiadors, han propiciat Comarcals de l’Horta Sud, i ampliat Horta-Albufera, Jornades d’Estudis Pi- la realització de treballs que d’altra en el número 11-12 de la revista cassentins, Congressos d’Història de manera mai no s’haurien realitzat, do- Afers amb el títol de Bibliografia de l’Horta Sud, del Camp de Túria, etc.) nant a conéixer les arrels d’una socie- l’Horta Sud. Al novembre de 1993 se panorama que és l’actual. tat que caracteritzen i identifiquen un signava un conveni entre la Fundació Un altre al·licient per a fomentar els poble i el fan diferent dels altres veïns, Caixa Torrent i la Universitat Politèc- estudis d’història local són els premis amb les seues pròpies vicissituds. nica de València per a un recull bi- d’investigació històrica o d’altres as- bliogràfic de la comarca, treball que pectes que des de fa anys existeixen a FONS BIBLIOGRÀFIC una vegada realitzat recollia fins diferents localitats de la comarca, con- El coneixement del fons bibliogràfic aquell moment 1.649 monografies i vocats per ajuntaments, institucions dels pobles de la nostra comarca és articles. culturals o caixes d’estalvi. Per es- una altra tasca a desenvolupar. Els El panorama bibliogràfic ha anat can- mentar-ne alguns, el premi “Benvingut primers intents, que no van quallar, viant, i hui és un altre l’estat de la his- Oliver” a Catarroja, el de la col·lecció van ser en 1986 l’aparició de Qua- tòria dels nostres pobles si el compa- “Pont Vell” que editen a Picanya, el derns de Bibliografia a càrrec de l’Ins- rem al de 30 anys enrere. Esperem premi “Sibil·la Mercé” a Picassent, el titut d’Estudis Comarcals de l’Horta que d’ací a uns anys, amb les aporta- premi conjunt d’investigació que edi- Sud, amb referències dels municipis cions produïdes per les noves investi- ten Manises, Aldaia, Quart de Poblet i d’Alcàsser i Alaquàs, al qual va seguir gacions sobre la història de la comar- Massanassa, el Premi “Ciutat de To- en 1987 el número 1 dels Quaderns ca de l’Horta, podrem aprofundir cada rrent”, el Premi de “Ciències Socials” de bibliografia i documentació. Horta vegada més les nostres arrels i la nos- de Quart de Poblet, el premi d’inves- Sud. Fons bibliogràfic, editat pel Cen- tra identitat.

34 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 35

CULTURA CULTURA 25 anys del Premi de Literatura Juvenil Enric Valor

ALFRED RAMOS

un motiu de satisfacció i de normalitat Un premi amb el nom per als valencians i valencianes. D’e- xemple per a les futures generacions, d’Enric Valor haja que continuaran beneficiant-se de l’o- superat la vint-i- bra d’un intel·lectual com Enric Valor, que va dignificar i salvaguardar el pa- cinquena edició, per trimoni rondallístic valencià, la recupe- força ha de ser un ració gramatical o la recerca lexicogrà- fica en uns anys tan difícils. No és motiu de satisfacció i exagerat comparar, salvant les distàn- de normalitat per als cies, el temps i l’extensió de l’idioma, la figura de l’escriptor de Castalla a la valencians i valencianes L'escriptor Enric Valor. dels germans Grimm. Amb similituds evidents, per cert. Els Grimm, a més havien estat declarades desertes, amb a fa sis anys de la mort de l’escrip- d’investigadors de les llegendes popu- el perill que això suposava per a un Jtor i gramàtic Enric Valor, esdevin- lars i autors dels Contes d’infants i de guardó d’aquestes característiques. guda el 13 de gener de 2000, i com la llar, foren els iniciadors de la filolo- L’increment de la dotació econòmica, diria Federico Fellini “E la nave va”. Un gia moderna de l’alemany durant la el lliurament d’un gravat del pintor Ra- país amb tantes precarietats i insufi- primera meitat del segle XIX, dos fael Armengol i la publicació en les ciències culturals com el nostre ha es- camps del coneixement humà que col·leccions d’Edicions del Bullent de tat massa anys sota l’impuls d’un gra- conrea a bastament l’autor de Sense la novel·la guanyadora tenen molt a pat reduït d’homenots: Joan Fuster, la terra promesa. veure amb aquest reviscolament. Manuel Sanchis Guarner, Carles Salva- En l’arribada a la maduresa del premi Els patrocinadors actuals, l’Ajunta- dor, Vicent Andrés Estellés o el mateix juvenil més antic en valencià tenen ment de Picanya i Edicions del Bu- Enric Valor. Gran ha estat el mestratge molt a veure dues institucions de Pi- llent, a més a més, han sabut conci-

d’aquestes persones, gran ha estat la canya. D’una banda, Edicions del Bu- liar el manteniment del prestigi literari Núm. 24, primer semestre 2006 seua obra i la seua influència sobre di- llent, que en 1988 va continuar la tas- del premi “Enric Valor” amb la realit- versos camps i imprescindible la seua ca que havia iniciat en 1981 una zació d’un munt d’activitats culturals. tasca i el seu llegat. Però, malgrat l’es- institució avui desapareguda com la Actuacions teatrals, presentacions de forç immens, el guiatge, la generositat Federació d’Entitats Culturals del País llibres, taules redones, recitals poè- i l’amplitud dels camins que han obert Valencià amb l’ajut de la Societat Co- tics, conferències, exposicions... han aquests homes, una societat com la ral el Micalet, amb la primera obra dinamitzat i agitat el poble de Pican- nostra ha d’estar en disposició de con- guanyadora Tres i no res en la boca ya i la comarca de l’Horta Sud durant tinuar la construcció cultural per si so- del drac de la mestra i escriptora Ma- la setmana del premi “Enric Valor”, la, sense la fortuna de poder sobreviu- risa Lacuesta. I de l’altra l’Ajuntament que amb els anys ha completat una re gràcies a aquest minúscul estol. de Picanya, que se sumà en 1993 a atractiva nòmina d’autors i autores Perquè el fet de no existir-ne algun Edicions del Bullent en la convocatòria procedents de tot el territori lingüístic d’ells hauria estat un daltabaix de con- i organització del premi donant pas a català com ara Roland Sierra de Cata- seqüències imprevisibles. Tal és i ha una renovada embranzida amb l’apa- lunya, Miquel Ferrà de les Illes o els estat la fragilitat de la nostra llengua i rició de la novel·la Malgrat la boira de darrers guanyadors valencians Pep cultura. Glòria Llobet. Cal assenyalar que Castellano amb Ferum de silenci i Jo- D’ací que el fet que un premi amb el aquesta nova etapa ajudà a recuperar sep-Joan Miralles amb Matinada de nom d’Enric Valor haja superat la vint- un premi que vivia en una mena d’U- llops, que li auguren un futur estable i i-cinquena edició, per força ha de ser CI, ja que les edicions de 1991 i 1992 plenament consolidat.

35 L'HORTA24 7/6/06 13:49 Página 36

PASSAT I PRESENT Fotos: Ricardo Martínez Fotos:

La torre arab d’Albal

La Torre àrab d’Albal és una talaia que té els seus orígens en l’época de la dominació illàmica. Formava part del cinturó defensiu sud de la ciutat de València, juntament amb altres torres que encara es conserven, com ara la de Torrent, Silla i Espioca de Picassent. Altres, com la de Manises i Alcàsser, van ser enderrocades. La torre d’Albal va sofrir un greu deteriorament durant el segle xx. Estava unida a diverses vivendes i inclús la mateixa talaia va servir d’habitatge en alguna ocasió. A finals dels anys vuitanta va ser restaurada i es va construir un parc al seu voltant. Actualment alberga el museu etnològic municipal.