Núm. 31, primer semestre 2011
www.fhortasud.org
El Tancat de la Pipa recupera els ecosistemes de l’Albufera Resultats de les eleccions municipals a l’Horta Sud Entrevista a l’escriptora Carme Miquel Fumerals, testimonis de la Revolució Industrial a l’Horta Sud Arquitectura al Torrent del canvi del segle XIX al XX Les torres islàmiques de l’Horta Sud La cançó en valencià, gèneres tradicionals i moderns sumari
la fundació paisatges de l’horta sud Enfortint les associacions, El Tancat de la Pipa recupera incrementant la participació, els hàbitats naturals del Parc Natural millorant la democràcia 4 de l’Albufera 18 Julio Huerta Francesc Martínez Activitats del Museu Comarcal “Josep Ferrís March” 6 patrimoni de l’horta sud Adrià Besó Fumerals, testimonis de la revolució Industrial a l’Horta Sud 23 sociocomunitari Adrià Besó L’Horta Sud té el seu propi himne 8 L’arquitectura a la ciutat de Torrent Fátima Koudsi en el canvi del segle XIX al XX (1893-1935) 26 Programes de creació d’ocupació Tomás Rosselló Jaunzarás de la Mancomunitat de l’Horta Sud 9 Fátima Koudsi arqueologia de l’horta sud La cançó en valencià, repertoris tradicionals i moderns 11 El paisatge històric de l’Horta Sud Francesc Martínez a l’època islàmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torres islàmiques 32 actualitat comarcal Adrià Pitarch Les eleccions de maig de 2011 consoliden l’hegemonia del PP passat i present a l’Horta Sud 13 Antic Ajuntament d’Albal 36 Tomàs Sanchis
gent d’ací Entrevista a Carme Miquel i Diego 16 quaderns de l’horta, núm 7
Fátima Koudsi suplement de la revista papers de l’horta Núm. 7, primer semestre 2011 lA regió metropolitAnA de VAlènciA:
quin model de goVernAció? Josep sorribes Monrabal Professor d’Economia Urbana de la Universitat de València La regió metropolitana de València: Quin model de governació? A. lA qüestió territoriAl Al pAís com A mArc de referènciA i. introducció: Aprendre dels errors
El País Valencià està patint a hores d’ara els efectes El que cal o caldria fer amb el territori esdevé quasi d’una crisi econòmica sense precedents, la primera una evidència si s’identiquen els errors i els excessos osep orribes onrabal crisi “global” que tingué el seu detonant en una com- comesos, especialment (encara que el mal ve de més J S M binació letal entre els excessos de la desregulació del lluny) des del 1998 fins a l’esclat de la crisi. Errors i sistema financer, la flexibilització de la legislació urba- excessos públics i notoris, i, tanmateix, no corregits a nística espanyola i l’esclat d’una bombolla especulati- temps. Mai s’ha parlat tant de desgovern i de corrupció va en l’àmbit immobiliari nord-americà. S’ha dit fins a política i administrativa com en l’etapa immediatament la sacietat que en el nostre cas concret se superposen anterior a la crisi. Fins i tot s’ha arribat a parlar de pro- tres crisis: la internacional, l’espanyola i la valenciana, cessos de captura de la política i d’oclocràcia. S’han fet amb trets acumulatius però diferenciats. servir rius de tinta des de l’àmbit acadèmic denunciant Tampoc caldrà insistir en el fet que el País Valencià ha els mals i els seus orígens, el perillós triomf de la bana- estat una de les “autonomies “que més han patit i es- litat. Ha estat un procés de destrucció en tota regla (fins tà patint les conseqüències de la crisi, i això s’explica i tot dins de l’estricta legalitat, encara que no sempre). no sols (sinó també) per l’excessiva “especialització Ens hem deixat dur pel que s’ha denominat amb encert relativa“ en el sector immobiliari, afavorida –com “capitalisme de casino”. El nostre major repte col·lectiu a tot Espanya– per l’accés a un finançament barat continua estant en el pla de la cultura territorial, social i sense límits, i també per l’aclaparadora manca de i política. Quan la cultura fa fallida, quan hi ha una mi- polítiques proactives i el recurs a un endeutament grada densitat institucional i social, quan la democràcia galopant destinat a mantenir una política de gran- és tan recent i fràgil en el subconscient col·lectiu, ales- deur de discutibles efectes en la taxa de creixement hores l’opacitat i la permissiva complicitat regnen en la econòmic. presa de decisions sobre el territori.
Papers de l’Horta
Director: Entitat editora: Francesc Martínez Fundació Horta Sud. President: Alfred Domínguez Ibáñez Col·laboren en aquest número: C/ Caixa d’Estalvis, 4. 46900 Torrent Adrià Bessó, Julio Huerta, Fátima Koudsi, Tomàs Rosselló Tel. 96 155 32 27 Jaunzarás, Tomàs Sanchis i Adrià Pitarch. www.fhortasud.org fundació@fhortasud.org Assessorament lingüístic: Òscar Pérez Silvestre Fotografia: Ricard Martínez, Adrià Bessó, Tomàs Rosselló Revista associada en l’Associació de Publicacions Jaunzarás, Juan José Villena i Francesc Martínez. Periòdiques Valencianes. Disseny i maquetació: Collage-no coop.v. Impressió: Gráficas Jovi Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió, ni de les fotografies subministrades, dels seus col·laboradors ni s’identifica Tiratge: 1.000 exemplars. necessàriament amb els treballs publicats. Imprés en paper 100% reciclat. Periodicitat: semestral Dipòsit legal: V-1372-1994. PORTADA: Espàtula comuna (Platalea leucorodia). Au pràcticament extingida com a nidificant a Espanya, però darrerament s’ha establit al Tancat de la Pipa. Foto cedida per l’Oficina Tècnica del Tancat de la Pipa. editorial EDITORIAL Canvi polític a l’Horta Sud
EL CAMP DE TÚRIA L’HORTA NORD omença una nova etapa política a la Manises Ccomarca. Les eleccions municipals del passat 22 de maig han reafirmat al PP com a LA FOIA DE Quart de Poblet BUNYOL primera força política de l’Horta Sud. La vic- Aldaia Mislata tòria dels populars consolida un ascens que
Alaquàs Xirivella començà a forjar-se a partir de 1995. Ara el València PP governa 14 de les 20 poblacions de la co- Picanya marca, triplica al PSPV en majories absolutes i Torrent Benetusser E DIF per primera vegada en la història presideix la Paiporta Lloc nou de la Corona Mancomunitat de l’Horta Sud. Sedaví Alfafar Per altra banda, l’esquerra es diversifica. Com- Massanassa Albal promís s’ha convertit en la tercera força polí- Catarroja Alcàsser tica de la comarca, és un partit decisiu en 13 Beniparrell ajuntaments, mentre que EUPV té represen- Picassent tació en vuit consistoris. I com a contrapunt a Silla Silla el grup d’extrema dreta España 2000 ha doblat els regidors respecte a 2007, un feno- men que s’hauria d’analitzar. LA RIBERA ALTA L’Albufera Assistim al canvi polític més fort des de 1979 en l’administració local de la comarca. En les primeres legislatures de la democràcia, 19 dels 20 ajuntaments de la comarca estaven LA RIBERA BAIXA governats per partits d’esquerra, en les elec- cions de 2007 eren onze i en 2011 sols cinc. Mapa polític de l’Horta Sud. En blau, municipis governats pel PP; en roig, els governats pel Igualment la Mancomunutat, que des de la PSPV-PSOE. seua creació en 1982 fins a 2011 ha estat presidida pel PSPV-PSOE. La Fundació Horta Sud, des de la seua creació en 1972 en el marc del Instituto Pro-Desarrollo de Torrent (primer nom que va tindre la fundació), va assolir com a objectiu prioritari promoure i coordinar tots els esforços encami- Núm. 31, primer semestre 2011 nats a aconseguir el desenvolupament comunitari de la comarca. La Fundació és una institució privada sense ànim de lucre no està sotmesa a cap credo polític ni religiós, i el seu camp d’acció és la societat civil, per a estimular tant la llibertat individual com la solidaritat col·lectiva, i ajudar efectivament a refer el teixit social de la comarca. A més, la Fundació pretén ser un important agent, tant d’animació de la vida comarcal com de sensibilització dels poders públics i de les entitats ciutadanes en general, respecte de les necessitats socioeconòmiques, culturals i d’investigació. Així, una de les prioritats és el desenvolupament comunitari i la potenciació de la imatge de la comarca entre els seus habitants, ajudant a mantindre la seua identitat en el context metropolità, a partir de les coordenades culturals, socials i econòmiques que històricament l’han configurat. Aquest és l’esperit que ens ha animat a treballar per la comarca en els últimes quatre dècades. La dilatada trajectòria de la Fundació Horta Sud no s’entén sense la col·laboració amb les institucions de la co- marca, la Mancomunitat de l’Horta Sud i els ajuntaments, els quals sempre ens han donat suport i han acollit els nostres projectes i activitats. En aquesta nova etapa política, la Fundació vol continuar mantenint els llaços de coo- peració i participació amb la societat civil i els poders polítics i econòmics de l’Horta Sud, tot fomentant programes que permeten un major desenvolupament global, donant suport a persones i entitats mitjançant assessorament i finançament de qualsevol tipus d’ajuda. La Fundació està al servici de les persones i institucions de l’Horta que tinguen com a finalitat el desenvolupament personal i social dels habitants de la comarca. I en eixe camí continu- arem treballant.
3 LA FUNDACIÓ Enfortint les associacions, incrementant la participació, millorant la democràcia
Julio Huerta
Carsten Moser va dir: “es un orgullo contar con la segunda fundación valenciana en
Acte d’ingrés de la Fundació Horta Sud en la Fundació Bertelsman, una xarxa la Red de Fundaciones estatal d’entitats de la societat civil que promou la filantropia local. La firma del conveni se celebrà al Museu Comarcal de l’Horta Sud el 30 de novembre de 2010. Cívicas de España’’
La Fundació Horta Sud entra Premi LLUNA NOVA 2002 per la seua tres és un gran suport a la nostra tasca. en la Xarxa de Fundacions tasca de suport a les associacions i Gràcies a la seua col·laboració hem Cíviques enfortiment de la comarca, atorgat anat fent camí. Gràcies, i continueu en- n un acte al Museu en què partici- per l’Associació Ràdio Lluna, per la davant fent camí. Eparen Mabel Manglano, directora col·laboració amb la Federació de “Un recurs essencial”. Puri Torres general de Ciutadania i Integració; Mª Societats Musicals de la Comunitat - Federación de Entidades Cultura- José Català, alcaldessa de Torrent, i Valenciana; el Premi Ciutadà 2002, les Andaluzas Empar Navarro, presidenta de la Man- per la tasca amb les associacions de Per al clima associatiu de la comarca, comunitat, el secretari general de la la comarca, atorgat per la Federació és de gran interés comptar amb la Fundació Bertelsmann, Carsten Mo- d’Associacions Ciutadanes de Torrent, Fundació Horta Sud, el Centre de Re- ser, va entregar el Segell de Qualitat o el Reconeixement Especial per la cursos i la revista Papers Associatius. de Fundació Cívica al president de la col·laboració en la Trobada d’Escoles És un recurs essencial, ja que aporta a Fundació Horta Sud, Alfred Domín- en Valencià d’Alaquàs l’any 2000. les entitats informació molt important guez. El segell de qualitat certifica i valuosa que, d’una altra manera, ens l’acompliment dels criteris internacio- 10 anys de Papers Associatius costaria molt arribar a ella. nals exigits segons la Global Fund for En el desé aniversari de la revista Només podem agrair la seua ajuda Community Foundations. Papers Associatius hem publicat un amb la FECA i és un plaer treballar Carsten Moser va dir: “es un orgullo especial que arreplega algunes dades amb vosaltres, ja que feu una tasca contar con la segunda fundación valen- del treball amb les associacions en els exemplar dins del món associatiu. ciana en la Red de Fundaciones Cívicas últims 10 anys. Volem destacar algu- “Per a allò que necessitem”. Carles de España’’, i ha assenyalat que el tre- nes dades i aportacions que ens han Silla - ONG Niquia ball de la Fundació Horta Sud “destaca fet arribar les associacions: més de Es pot dir que la Fundació Horta Sud por su liderazgo comunitario y su par- 1.600 persones han participat en els i el Centre de Recursos ha estat al ticipación positiva en el desarrollo de cursos de formació per a la millora de costat de l’ONG Niquia des de la seua políticas municipales”. la gestió i l’organització de les associa- fundació. Gràcies a l’ajuda del Centre Aquest Segell de Qualitat s’afegeix cions, hem col·laborat amb 150.000 de Recursos de la Fundació, i espe- als diversos premis i mencions que ha € per a projectes interassociatius i de cialment de Julio Huerta, es van esta- rebut la Fundació Horta Sud al llarg solidaritat internacional. blir unes bases sòlides a partir de les dels últims anys, com són el Guardó “Endavant fent camí”. Merce Albors quals l’ONG ha anat creixent. Amb els Niquia a la Solidaritat 2011 pel com- - Gent Solidària de l’Horta Sud cursos de formació -gratuïts i ben inte- promís de la Fundació amb la solida- Felicitem la Fundació Horta Sud pels ressants- hem pogut aprendre com ser ritat i la cooperació internacional; el seus 10 anys de treball. Per a nosal- més eficaços en la nostra feina.
4 LA FUNDACIÓ Núm. 31, primer semestre 2011 5 Ó I C DA N U F les associa- LA quaderns pràctics per a associacions Manual bàsic sobre l’Impost de Societats fundació horta sud Trobades les Més informació en el web del Centre de Recursos Associatius. Informació de les convocatòries de subvencions de la Fundació, l’assessoria, les associacions de la comarca, el buscador de subven- cions, les publicacions, els cursos, etc. També ens podeu buscar en Facebook. d’associacions de la Comunitat Valen- ciana i recopilàrem les gestions que han de fer les associacions al llarg de la seua vida. Les dues són publicacions eminentment pràctiques, i col·laborat en han la publicació el Europeu per Fons a la Immigració, el Minis- teri de Treball i Immigració, la Manco- Popular. Caixa i Sud l’Horta de munitat Treballant amb cions: Després de l’èxit de la 2010 Trobada amb més de de 100 participants, ja estem preparant conjuntament amb altres associacions la Trobada per al setembre de 2011, amb el convenci- ment de continuar fent passos per a enfortir el moviment associatiu, incre- mentar la participació, aprofundir la democràcia i ajudar les associacions que donen resposta a les necessitats de les persones i milloren la societat i la nostra comarca. ------Pa Antoni Qua- Papers Papers Associa Soterranya
, per molts anys! pràctics són una entrada d’aire fresc, la derns Aquest número pretén aclarir el dub- tes sobre la fiscalitat aplicable en les associacions, dubtes que ens han anat plantejant les associacions al Servei d’Assessoria del Centre sos de Associatius. Recur En el dern abordàrem temes sobre procedi- primer qua 14/2008 Llei la amb relacionats ments L’ONG Niquia tampoc no pot oblidar que la primera subvenció que va rebre va ser gràcies al programa d’ajudes a Projectes de Cooperació Internacional de la Fundació. Des de l’ONG Niquia ens sentim molt contents i satisfets de comptar amb la Fundació i el Centre de Recursos per a tot allò que necessi- per o assessorar-nos a per siga bé tem, a donar-nos suport en qualsevol acti- vitat que realitzem, com la I Jornada Solidària a Picassent que hem realitzat enguany. Felicitacions per aquests 10 anys, i que en siguen molts més! “Una entrada d’aire fresc”. Velarde - Col·lectiu Al llarg d’aquests set anys de rregut del Col·lectiu reco Soterranya, hem trobat moltes dificultats en el falta camí: de pressupost, traves per d’institucions, part falta d’espais on poder treballar..., però cap d’aquests proble mes ha sigut tan perillós com la sensa ció de a soledat la qual toca enfrontar- se quan s’inicia una nova activitat, una nova campanya. A soles ganes, davant de i d’il·lusions plens problema, del però molt sols. L’existència del Centre de Recursos Associatius i puntual l’arribada de la revista tius constatació que no és cert, que no es milers centenars, som que a tem soles, les persones, que igual que nosaltres treballen cada dia per a construir una societat millor, més justa. El treball en xarxa, compartir riències expe i recursos, es perfila com una necessitat per a véncer la maleïda so ledat, per a sentir-nos part d’aquesta història, de dibuixar entre tots i totes la societat que volem. Benvolguts pers Associatius Segon número dels Carles Silla, ONG Niquia. Antoni Velarde, Col·lectiu Soterranya. Velarde, Antoni Puri Torres de Federación, Entidades Entidades de Federación, Torres Puri Andaluzas. Culturales Merce Albors, Gent Solidària de l’Horta de l’Horta Albors, Gent Solidària Merce Sud. LA FUNDACIÓ Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» Activitats del primer semestre Adrià Besó
urant el mes de març s’han Dconclòs les obres d’adaptació del museu, que han comptat amb una ajuda econòmica de la Con- selleria de Benestar Social. Amb aquesta intervenció s’ha adaptat l’edifici a la normativa d’accessi- bilitat amb l’eliminació les barre- res arquitectòniques. S’ha tractat de fer compatible l’acompliment de la normativa d’accessibilitat amb els valors arquitectònics de l’immoble, incoat com a Bé de Rellevància Local. La intervenció més important ha consistit en la instal·lació d’un ascensor que in- terrelaciona les tres plantes de l’edifici. També s’ha construït un nou magatzem, dotat amb prestat- geries i armaris per a dipositar aquells béns que conformen les Conferència de Josep Vicent Frechina. col·leccions i que han estat res- taurats, així com els materials que requereixen unes condicions Taller de Catxerulos ambientals específiques per a la El dissabte 17 d’abril va tindre lloc seua conservació, com ara els tei- al corral del museu un taller fa- xits i el paper. D’aquesta manera miliar de catxerulos tradicionals. se soluciona un greu problema Els xiquets i xiquetes assistents, d’espai d’emmagatzematge que acompanyats dels seus pares, van patia el museu en els darrers realitzar el seu catxerulo tradicio- anys, quan les donacions d’ob- nal fet amb canyes i paper per a jectes per part de particulars han volar-lo el dia de Pasqua. estat contínues. Concerts a L’Andana Al mes de gener va entrar en fun- Restauració del fons del Museu cionament el nou espai web del Durant un dissabte al mes, l’anda- museu, que aporta un disseny Gràcies a una ajuda concedida per na del museu ha acollit un cicle de molt més atractiu, on els contin- la Diputació de València per a la cinc concerts de formacions de jo- guts són més accessibles i aporta restauració del patrimoni moble, ves músics que estudien als con- com a principal novetat un recor- durant el mes de juny s’ha dut a servatoris i bandes de la comarca. regut virtual interactiu per totes terme la restauració d’un conjunt Amb aquesta nova iniciativa, el les dependències. de peces que formen part de les museu obri les portes a una ma- Tot i les obres, el museu ha conti- col·leccions. Les diverses aporta- nifestació cultural arrelada i viva a nuat amb les portes obertes, de- cions de persones particulars a la comarca com és la música, que senvolupant en la mesura de les les col·leccions del museu fan que troba la manifestació més popular possibilitats la seua programació aquesta siga una tasca necessària en les bandes i societats musicals habitual. per a poder incorporar aquelles que estan presents en tots els peces que puguen completar el pobles. La programació d’aquest discurs expositiu de l’exposició curs es tancà amb el concert del permanent. dia 14 de maig.
6 LA FUNDACIÓ Núm. 31, primer semestre 2011 7 Ó I C DA N U F LA Cicle «Música al Museu» Celebració del Dia Internacional dels Museus Cicle «La Memòria de la Seda»«La Memòria de la Seda» Cicle «La Memòria de la Seda»«La ------. Cants useus » M eda » S dels
la
www.museuhorta
useu de
M del o al Facebook. Facebook. al o
al
. La segona sessió va co cional erna emòria
nt M úsica I a ia icle ció elebra icle tual tual de les activitats del museu per correu electrònic escriviu a [email protected] Si Si voleu rebre informació pun sud.com Podeu consultar la programació programació la consultar Podeu a museu del C «M D C C «L mençar amb la conferència “Mú sica tradicional valenciana. Pecu liaritats rítmiques i melòdiques”, pronunciada per Jordi Reig, i va concloure amb un sarau Rondalla d’Alimara. de la Per Per huité any consecutiu, el mu seu organitza aquest cicle, enguany que ha tingut cions dues els dijous actua 2 i 9 de juny. La primera sessió va comptar amb la conferència de Frechina titulada Josep “Sendes velles i Vicent novelles. Cant d’estil, formes tra dicionals i músiques modernes” i el concert d’Apa, en el qual va presentar el seu nou disc i cants El museu celebra des de fa - convoca cinc efemèride, aquesta anys da des de 1977 pel Consell Inter nacional dels Museus. Enguany hem encetat un nou bloc d’itine- raris titulat “Pels camins de l’ai- en gua”, què tractarem de recór rer la comarca seguint el caixer de les principals séquies de reg. Per a començar, hem organitzat un itinerari per la del Xúquer, que Séquia es va realitzar Reial el dissabte dia 21 de maig, amb una passejada de sis quilòmetres en- tre el terme de Picassent i la loca- litat d’Alcàsser Per cinqué Per any consecutiu, el - mu activitat aquesta organitzat ha seu d’abril. quinzena segona la durant Cada xiquet i xiqueta que visita el museu és obsequiat amb una caixeta de cucs criats al A museu. més, s’ha realitzat un taller per a xiquets i xiquetes en què se’ls ex plicaven els aspectes bàsics de la cria del cuc de seda. SOCIOCOMUNITARI L’Horta Sud té el seu propi himne
Fátima Koudsi
Ara la comarca compta amb un himne propi gràcies a una iniciativa promoguda per l’Agrupació Musical Els Majors de l’Horta Sud, en col·laboració amb la Mancomunitat. Assaig de l’Agrupació Musical els Majors de l’Horta Sud a la Casa de la Música d’Aldaia.
a iniciativa té el suport de la Man- mes de març durant el transcurs d’un comunitat, i la peça ha sigut inter- concert solidari organitzat per la Fede- L Lletra pretada per primera volta per l’Agru- ració de Societats Musicals de la Co- pació Musical Els Majors de l’Horta munitat Valenciana de la comarca de A les terres valencianes Sud l’Horta Sud a benefici d’Haití. que d’artistes són cresol, Pertànyer a la comarca de l’Horta Allí van estar presents alcaldes i al- l’afició a la bona música Sud ja no és solament una qüestió caldesses, federacions de bandes de sona i brilla al faristol. geogràfica. Formar part d’ella suposa la província de València i agrupacions tindre aspiracions similars, inquietuds musicals dels vint municipis que con- Els pobles de l’Horta Sud, semblants i necessitats comunes. Ara formen la Mancomunitat. Hilari Gascó amb amistat i afició, la comarca compta amb un himne pro- Melguizo ha estat l’autor de la lletra fan molta música bona pi gràcies a una iniciativa promoguda d’aquest himne que, amb la música assajant amb il·lusió. per l’Agrupació Musical Els Majors de composta per Vicente Ramón Tara- l’Horta Sud, en col·laboració amb la zona Pons, es convertirà en part del I l’edat gens ens importa Mancomunitat. repertori musical que a partir d’ara sempre jóvens per tocar, L’himne Comarca l’Horta Sud es va podran interpretar les agrupacions de la batuta és la vareta presentar de forma oficial el passat la comarca. màgica... per disfrutar, la batuta és la vareta màgica... per disfrutar.
I les “tecles” de l’edat que són de tots els colors en sentar-se a l’atril són destresa, ritme i cor.
Recordant fites passades els vells jóvens musicals.
Concert de l’Agrupació Musical els Majors al TAMA.
8 SOCIOCOMUNITARI SO C IO C
Crear ocupació a la comarca, una de OMU N
les prioritats de la Mancomunitat de ITARI l’Horta Sud
Fátima Koudsi Més de 120 persones han trobat treball durant els últims mesos gràcies a les gestions dutes a terme per l’Agència de Desenvolupament Comarcal, en col·laboració amb el SERVEF i amb el Fons Equip PIES Social Europeu.
es de la seua posada en funci- nicipal ha iniciat un programa conegut xa manera, amb una estimació inicial Donament l’any 1992, l’Agència amb el nom de Pla Integrals d’Ocu- de contractació a persones discapaci- de Desenvolupament Comarcal de la pació, l’objectiu del qual és generar tades d’un total de 15, l’Agència de Mancomunitat treballa amb l’objectiu treball en sectors amb especials difi- Desenvolupament Comarcal ha acon- de generar nous llocs de treball a la cultats d’inserció. seguit la contractació de 32 persones, comarca i contribuir així a reduir el Els Plans Integrals d’Ocupació faciliten que significa un 207 %. D’altra banda, Núm. 31, primer semestre 2011 nombre de persones aturades. la inserció laboral de les persones atu- el sector amb més dificultats d’inserció L’Agència de Desenvolupament Comar- rades en empreses, a través d’un itine- laboral, persones majors de 45 anys, cal sempre treballa en estreta coordi- rari d’inserció personalitzat que per- comptava amb una previsió inicial de nació amb les Agències de Desenvo- met una major preparació i un millor 27 contractes, dels quals ja s’ha acon- lupament Local dels ajuntaments que accés al mercat de treball. Estan des- seguit prop d’un 71 % quan encara formen la Mancomunitat, complemen- tinats a aconseguir la inserció laboral falten uns mesos perquè concloga el tant els seus serveis amb programes de persones pertanyents a col·lectius programa. dirigits a tots els municipis de la comar- amb més dificultats de trobar treball, Tal com ha indicat Andrés Martínez, ca, fonamentalment a les àrees de rea- com són les persones discapacitades, responsable de l’Agència de Desenvo- lització d’estudis de diagnosi, cursos de els majors de 45 anys i els joves me- lupament Comarcal de la Mancomu- formació bàsica i ocupacional, cursos nors de trenta. nitat de l’Horta Sud i coordinador del de creació d’empreses, programes de De fet, la Mancomunitat ha superat programa, “la valoració que podem fer promoció de l’autoocupació, accions àmpliament l’objectiu de contractació és altament positiva. La Mancomunitat de formació contínua i assessorament plantejat a l’inici del programa pel ha realitzat un gran esforç en dur a ter- a empreses per a la implantació de sis- SERVEF, quan es preveia la contra- me aquest programa, igual que els i les temes de gestió integral. ctació de 40 persones menors de 30 agents d’inserció laboral i el personal Enguany, amb la col·laboració del anys, ja que l’entitat ha assolit la xifra administratiu, que han demostrat la SERVEF i del Fons Social Europeu, de 64, fet que representa un 147 % seua professionalitat dia a dia. El seu aquesta entitat de caràcter supramu- de les previsions inicials. De la matei- treball ha donat com a resultat la plena
9 SOCIOCOMUNITARI
Les empreses que han contractat personal dins d’aquest programa del SERVEF podran obtindre d’aquesta entitat una ajuda econòmica per cada inserció realitzada que pot arribar als 8.000 € per treballador o treballadora.
Equip que realitza un curs de formació per passar a ser personal de l’empresa “Lorno”.
consecució del programa PIE 2010 i les entitats ocupadores se’ls ofereix un a Benetússer; Bel-ros, Velarte, Carre- s’han superat àmpliament els objectius equip tècnic professional i qualificat, four, Casa Pons, Air Nostrum, Importa- previstos”. un servei especialitzat, públic i gratuït co, Adecco, Cartonajes Levante, Perro A més, dins d’aquest programa, la de preselecció de personal, una aten- Loco… i moltes petites i mitjanes em- Mancomunitat ha propiciat la realit- ció ràpida, propera i eficaç. I encara, preses de la comarca que han decidit zació de 35 contractes de treball de les empreses que han contractat per- col·laborar en el desenvolupament caràcter indefinit, quasi el 50 % dels sonal dins d’aquest programa del SER- d’aquests programes d’inserció labo- objectius de contractació, sense espe- VEF podran obtindre d’aquesta entitat ral. cificar la modalitat, prevists pel SER- una ajuda econòmica per cada inserció VEF. També durant aquests mesos de realitzada que pot arribar als 8.000 € treball, l’equip de professionals que per treballador o treballadora. està duent a terme els Plans Integrals El treball amb demandants d’ocupació d’Ocupació han visitat prop de 2.000 i empresaris des de la Mancomuni- empreses i han atés més de 3.000 per- tat és diària i s’han habilitat durant sones que han passat a formar part de aquests mesos diversos punts d’aten- la borsa de treball de l’entitat. ció en localitats com Benetússer, Al- càsser, Torrent, Aldaia, Picassent, Pica- Què ofereix la Mancomuni- nya, Paiporta, Silla, Alaquàs, Catarroja, tat a través dels Plans Inte- Massanassa, Xirivella, Beniparrell, Se- grals d’Ocupació? daví, Alfafar, Albal i Quart de Poblet. Empresa “Panre”. A través d’aquest programa, la Man- “És veritat que hui en dia és difícil tro- comunitat atorga a les persones atu- bar treball”, indica Andrés Martínez, rades una atenció i tutorització per- “però si en busques hi ha ofertes atrac- sonalitzades, informació sobre ofertes tives per a les persones aturades de de treball, contacte amb persones que la comarca; el secret és realitzar una s’ajusten al seu perfil professional, pre- atenció personalitzada a les empreses paració per a la recerca d’ocupació i i fer-ne un seguiment exhaustiu”. la millora de l’ocupabilitat, informació La Mancomunitat ha treballat aquests sobre condicions específiques del lloc Plans Integrals d’Ocupació amb em- de treball i acompanyament durant preses com la joguetera Panre, que tot el procés d’inserció. Però, a més, a ha obert les seues portes recentment Empresa “Perro Loco”.
10 SOCIOCOMUNITARI SO C IO C
La cançó en valencià, repertoris OMU N tradicionals i gèneres moderns ITARI
Francesc Martínez
El llibre analitza la situació del valencià en el món de la cançó i presenta un balanç històric dels principals solistes i grups. El periodista i crític musical Josep Vicent Frechina.
’escriptor i periodista Josep Vi- Sense dubte la qualitat del llibre ve sica tradicional dins i fora del territori Lcent Frechina acaba de publicar avalada per la trajectòria de l’autor. valencià. Ha publicat diversos llibres el llibre La cançó en valencià. Dels Josep Vicent Frechina és el màxim ex- d’història local i una antologia de po- repertoris tradicionals als gèneres mo- pert valencià en músiques populars de esia amb l’Horta com a motiu poètic. derns. Es tracta d’un acurat estudi la Mediterrània. Dirigeix la revista Ca- El llibre analitza la situació del valencià històric que repassa la música en la ramella, una publicació especialitzada en el món de la cançó i presenta un nostra llengua, començant per les can- en música i cultura popular adreçada a balanç històric dels principals solistes çons populars i el cant d’estil, passant tot l’àmbit lingüístic. Ha dirigit la revis- i grups. L’obra s’estructura en sis capí- per la Nova Cançó fins arribar als con- ta d’estudis i opinió de l’Horta Nord La junts de rock i la música electrònica Roda del Temps. Col·labora habitual- Núm. 31, primer semestre 2011 contemporània. ment com a crític musical en diverses El llibre abraça la música feta en tot publicacions periòdiques, entre elles el territori valencià però en l’obra Lletres valencianes, Europa de les na- apareixen una bona representació de cions, Sons de la Mediterrània, Silenci i cantadors, cantautors i grups repre- la revista de viatges Descobrir. Des de sentatius de la comarca de l’Horta, fa cinc anys, presenta setmanalment com ara Al Tall, Pau Alabajos, Obrint un espai dedicat a la música en valen- Pas, la Colla Brials, Manuel Marzal co- cià dins del programa “A vivir que son negut com el Xiquet de Mislata, Ángel dos dias” de Ràdio València-Cadena Latorre el Xiquet de Manises, Vicenta Ser. A més, manté el bloc especialitzat Pérez la Serrana, Josep Royo el Tor- en músiques de la Mediterrània “La Ca- rentí i Carraixet. I també María Jesús seta del Plater. Cròniques Musicals del Enguix Mari d’Aldaia, Manuel Chilet el País Invisible”. És, també, fundador de Llongueret d’Albal, Maria Victòria Boix la Colla de Dimonis de Massalfassar, Viqui de Quart, 4000 som prou, Metall secretari del Centre d’Estudis de l’Hor- i So, Pepico Marzál germà de Manuel i ta Nord i president de l’Associació Tra- també anomenat Xiquet de Mislata, Ki mús, Tradició i Música, que organitza i Sap, Miquel Gil i Voltor. col·labora en diversos festivals de mú- El grup de folk en valencià Al Tall.
11 SOCIOCOMUNITARI
En cada capítol Frechina fa referència als fets cabdals de la cançó en valencià, sense perdre de vista l’entorn sociopolític de cada moment.
Pau Alabajos.
tols, alhora que recull una exhaustiva amb la presència de dos festivals de discografia valenciana, l’inventari més música en valencià que han impulsat complet realitzat fins ara, segons des- el sector: el festivall folk Tradicionàrius taca en el pròleg Honorat Ros i Pardo, i el Tirant de Rock, organitzat per Acció membre de l’AVL. Cultural del País Valencià. En cada capítol Frechina fa referència L’autor destaca com a conclusió que el als fets cabdals de la cançó en va- període actual és el més fructífer per a lencià, sense perdre de vista l’entorn la cançó en valencià, ja que tenim als sociopolític de cada moment. Els dos grans clàssics (els últims discs de Rai- primers capítols fan un balanç de mon i Al Tall) i les noves generacions Josep Vicent Frechina: La cançó l’estat actual dels repertoris tradicio- donant mostres de talent i creativitat, en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns. nals, prestant especial atenció al cant com Obrint Pas, Pau Alabajos, Clara Acadèmia Valenciana de la d’estil i les albaes, els únics gèneres Andrés, Hugo Mas, Carles Dénia, Soul Llengua. València, 2011. que aconseguiren donar el salt a la Atac, Pep Gimeno Botifarra o Carles Pàgines: 569. indústria discogràfica i que tenen un Pastos, juntament als músics que han fort arrelament a l’Horta Sud. L’autor fet el pont entre ambdues generacions parla també dels orígens de la Nova com són Rafa Xambó, Apa, Miquel Gil, Cançó (1962-1968), de la constitu- Urbàlia Rurana, Palmero o Bustamen- ció dels Setze Jutges, de l’aparició de te, entre altres. Raimon i el seu “Al vent”, de les figu- En definitiva, l’autor caracteritza la res emblemàtiques d’Ovidi Monllor i cançó com una expressió intrínse- Lluís Miquel. Josep Vicent Frechina no ca de la cultura valenciana, constata oblida tampoc el boom de la música que hi ha un fil conductor molt clar valenciana en la Transició, amb grups (que encara continua) que arranca com Els Pavesos i Al Tall, així com la amb “Al vent” de Raimon, assegura crisi dels huitanta a causa de la cadu- que la cançó en valencià viu ara una citat de les modes i el canvi d’estratè- eclosió sense parangó, semblant a la gia política del Consell socialista de la dels anys de 1970, però adverteix Generalitat. també que les disfuncions del mer- L’obra de Frechina s’endinsa també en cat cultural valencià –dominat per la el rock i el folk valencià, en les figures industria cultural i els mitjans de co- de Pep Laguarda, Remigi Palmero i municació en castellà- impedeixen el Juli Bustamante, així com en els nous contacte normal entre el producte mu- grups sorgits entre 1992 i el 2000 sical en valencià i el consumidor. Grup musical Obrint Pas.
12 ACTUALITAT COMARCAL A C TUALITAT Les eleccions municipals consoliden C
l’hegemonia del PP a l’Horta Sud OMAR
EL CAMP Tomàs sanchis
DE TÚRIA L’HORTA NORD C
Manises AL
LA FOIA DE Quart de Poblet BUNYOL Aldaia Mislata El mapa polític local ha canviat radicalment a l’Horta Alaquàs Xirivella València Picanya Sud. Les eleccions municipals del passat 22 de maig Torrent Benetusser E DIF Paiporta Lloc nou de la Corona han consolidat al PP com a primera força política en una Sedaví Alfafar Massanassa Albal Catarroja comarca que havia estat bastió del PSPV-PSOE. La victòria Alcàsser Beniparrell Picassent del PP consolida un ascens dels populars que començà a Silla forjar-se a partir dels comicis locals de 1995. Ara el PP
LA RIBERA ALTA L’Albufera governa 14 de les 20 poblacions de la comarca, triplica al PSPV en majories absolutes i per primera vegada en la LA RIBERA BAIXA història presideix la Mancomunitat de l’Horta Sud. Mapa polític de l’Horta Sud. En blau, municipis governats pel PP; en roig, els governats pel PSPV-PSOE.
’Horta Sud há deixat de cordar-se Molts candidats i candidates del PSPV La comarca es tiny de blau. El PP gua- Lel cinturó roig. Les passades elec- havien apostat fort per la seua gestió nya més i més terreny. Per primera cions municipals han dut canvis signifi- al seu respectiu ajuntament, i fins i tot vegada en la història el PP ha estat el catius als ajuntaments de la comarca. havien defugit de vincular les seues partit més votat a Alaquàs, poble de La consolidació de l’hegemonia del PP, sigles locals amb les de Jorge Alarte, Jorge Alarte, on l’alcaldessa socialista sorpreses com la victòria del PSPV a secretari general del PSPV-PSOE i can- Elvira García pot governar amb el su- Mislata, resistències dels socialistes didat a la Generalitat. Eren conscients port del regidor de Compromís Vicent contra pronòstic a Alaquàs, Albal, Pi- que la marca socialista estava deva- Forment. Per altra banda, exalcaldes canya, Picassent i Quart de Poblet, luada i que el càstig contra José Luís socialistes històrics amb una dilatada o caigudes escandaloses del PSPV a Rodríguez Zapatero els anava a passar gestió municipal com Emilio Muñoz Alfafar, Aldaia i Xirivella després de 32 factura. I això s’ha vist clarament en la (Alfafar), Empar Navarro (Aldaia) i Jo- Núm. 31, primer semestre 2011 anys de governs d’esquerra. I com a pèrdua de les alcaldies d’Alfafar, Alda- sep Soriano (Xirivella) han perdut als contrapunt, Compromís es converteix ia i Xirivella, així com en els governs en seus respectius pobles davant líders en la tercera força municipal. minoría d’Alaquàs i Quart de Poblet emergents del PP que han arrasat en És segurament el canvi polític més fort gràcies a acords d’estabilitat amb for- les urnes, com són Juan Ramón Ad- des de 1979 en l’administració local. ces d’esquerra. suara, Carmen Jávega i Enrique Ortí, La ciutadania ha votat més en clau Però el que també és cert és que respectivament. nacional que no local. El PSPV ha ob- des de 1995 ençà hi ha un canvi de Un resultat significatiu és el de Picas- tingut els pitjors resultats de la historia tendència en el vot. La ciutadania sent, on l’actual alcaldessa, Conxa Gar- en unes eleccions municipals i autonò- valenciana vota cada vegada més a cia i el seu equip socialista s’ha alçat miques. La sagnant desocupació que la dreta. El PP governa la Generalitat amb la victòria per majoria absoluta, afecta al país, la crisi económica que des de fa 16 anys. I a l’Horta Sud, el amb un augment de quasi 800 vots encara continua, la fugida del vot cap a PP ha anat guanyant alcaldies al PSPV respecte als darrers comicis. Unes da- la seua esquerra (Compromís i EUPV), progressivament. En les primeres le- des que contrasten amb la tendència la desafecció a la política alimentada gislatures de la democràcia, 19 dels arrasadora del PP que ha obtingut a pel moviment dels indignats del 15-M 20 ajuntaments de la comarca estaven Picassent en clau autonòmica, en la i algunes crisis internes sonades (Be- governats per partits d’esquerra, en qual els populars han superat als soci- netússer, Silla i Torrent), han posat la les eleccions de 2007 eren onze i en alistes. Feia 20 anys que Picassent no punta als socialistes de l’Horta Sud. 2011 sols cinc. tenia un govern per majoria absoluta.
13 ACTUALITAT COMARCAL
Una miqueta cap al sud, Albal, un determinant la proximitat i la capacitat ters de l’hospital La Fe, ha inclinat la poble de tendència dretana en les úl- d’escoltar la ciutadania dels tres alcal- ciutadania a donar la seua confiança al times dècades, el candidat socialista des socialistes. candidat socialista. Ramón Marí ha revalidat la majoria I sense dubte una de les poques sor- Per altra banda, l’esquerra es diversifi- absoluta i continuarà portant els de- preses positives per al PSPV l’ha do- ca a l’Horta Sud. Compromís s’ha con- signis dels albalencs. Altre socialista nada Mislata, amb la tornada al poder vertit en la tercera força política de la que s’ha salvat de la debacle és el dels socialistes amb Carlos Fernández comarca, és un partit decisiu en tretze veterà Josep Almenar, alcalde de Pica- Bielsa, el qual ha desbancat al popular ajuntaments on trenca amb el biparti- nya des de 1983, qui ha revalidat de Manuel Corredera i torna a recuperar disme establert, mentre que EUPV té nou la majoria absoluta. En la victoria un consistori perdut en 2003. La criti- representació en vuit consistoris. d’Albal, Picassent i Picanya, a més de cada gestió de la Generalitat en l’antic En la resta de pobles cap sorpresa. A l’aval de la gestió municipal, ha estat hospital militar i la pèrdua dels misla- Alcàsser, Manises, Mislata, Massanas-
ALCALDES DE L’HORTA SUD. Eleccions municipals del 22 de maig de 2011
Municipi Alcalde/Alcaldessa Govern municipal Alaquàs Elvira García PSPV-PSOE (minoria) Albal Ramón Marí Vila PSPV-PSOE (majoria absoluta) Alcàsser Remedios Avia PP (majoria absoluta) Aldaia Carmen Jávega Martínez PP (majoria absoluta) Alfafar Juan Ramón Adsuara PP (majoria absoluta) Benetússer Laura Chulià PP (minoria) Beniparell Vicente Hernandis PP (minoria) Catarroja María Soledad Ramón PP (majoria absoluta) Llocnou de la Corona Manuel Gimeno Ruiz PP (majoria absoluta) Manises Enrique Crespo PP (majoria absoluta) Massanassa Vicente Salvador Pastor PP (majoria absoluta) Mislata Carlos Fernández Bielsa PSPV-PSOE (majoria absoluta) Paiporta Vicente Ibor Asensi PP (majoria absoluta) Picanya Josep Almenar Navarro PSPV-PSOE (majoria absoluta) Picassent Conxa Garcia PSPV-PSOE (majoria absoluta) Quart de Poblet Carmen Martínez PSPV-PSOE (minoria) Sedaví Rafael Pérez PP (majoria absoluta) Silla Serafín Simeón PP (minoria) Torrent María José Catalá PP (majoria absoluta) Xirivella Enrique Ortí PP (majoria absoluta)
D’esquerra a dreta, els alcaldes i alcaldesses Ramón Marí (Albal), Carmen Jávega (Aldaia), Enrique Crespo (Manises) i Josep Almenar (Picanya).
14 ACTUALITAT COMARCAL A C TUALITAT sa, Sedaví, Paiporta i Torrent repeteix També ha estat significativa la majoria Aguar) si vol governar sense dificultats. el PP amb majoria absoluta, alhora que absoluta del PP a Catarroja, aconsegui- Igualment a Silla, on l’alcalde del PP governa per primera vegada a Benipar- da per primera vegada en democràcia Serafín Simeón haurà de mantindre rell amb Vicente José Hernándiz, ante- per Soledad Ramón, qui va assumir bones relacions amb España 2000, rior alcalde pel GIB. María José Catalán l’alcaldia fa quasi dos anys després de Compromís i EUPV per tindre la gover- C es consolida a Torrent amb el 47,9% la mort en actiu de l’alcalde Francisco nabilitat. A Silla s’hauria d’analitzar el OMAR dels vots. El programa socialista d’An- Chirivella. creixement del grup d’extrema dreta drés Campos no ha calat en l’electorat, Per altra banda, el PP també haurà España 2000, que ha doblat els regi- C mentre que el Bloc de Vicent Beguer de fer acords d’estabilitat per aconse- dors respecte a les eleccions de 2007. AL duplica la seua representació i aconse- guir governs sòlids els pròxims quatre En resum, un PP que guanya més i gueix dos regidors. Altra novetat que anys. El PP ha guanyat per primera més terreny, uns illots socialistes es- cal destacar és el fet que, per primera vegada a Benetússer, Beniparrell i Si- casos i molt localitzats i una formació vegada en la història, dos alcaldes del lla però governa en minoria. A Bene- com Compromís que aconsegueix ser PP han sigut els més votats de l’Horta tússer, la popular Laura Chulià haurà una tercera força assentada en ajun- Sud. Són Rafael Pérez de Sedaví, que de fer acords puntuals amb EUPV, taments tradicionalment liderats per ha obtingut el 57,3% dels vots, i Vicent Compromís o el CDL (partit fundat l’esquerra socialista. Pastor de Massanasa amb el 54,4%. per l’exalcalde socialista José Enrique
REGIDORS ELEGITS EN LES ELECCIONS DE 22 DE MAIG DE 2011
Alaquàs Alfafar Massanassa Picassent PSOE 10, PP 10, PP 11, PSOE 9, PP 8, PSOE 3, PSOE 9, Compromís 1 EUPV 1 Compromís 1, EUPV 2 PP 7, Compromís 1
Benetússer Mislata Quart de Poblet Albal PP 8, PSOE 6, PSOE 11, PP 9, PSOE 10, PP 9, Compromís 1, EUPV 1 PSOE 9, PP 7, CV 1 EU 2, CDL 1 EUPV 1
Catarroja Paiporta Sedaví Alcàsser PP 11, PSOE 6, PP 12, PSOE 6, PP 8, PSOE 3 PP 7, PSOE 5, CDL 1 Compromís 1, EUPV 2 Compromís 2, EUPV 1 Compromís 1, EUPV 1
Aldaia Manises Picanya Silla PP 11, PSOE 8, PP 12, PSOE 5, PSOE. 9, PP 7, PP 8, PSOE 4, EUPV 1, Compromís 1 EUPV 2 Compromís 1 España 2000 2, Els Verds 1, Compromís 1, EUPV 1 Núm. 31, primer semestre 2011
Torrent Xirivella Beniparrell Llocnou de la Corona PP 14, PSOE 9, PP 11, PSOE 7, PP 4, PSOE .2 PP 4, PSOE 1 Compromís 2 Compromís 1, EUPV 2 Compromís 2, EUPV 2
Regidors de les principals formacions polítiques: PP 176, PSPV, 128, Compromís 20 i EUPV 14
D’esquerra a dreta, els alcaldes i alcaldesses Conxa García (Picassent), Carmen Martínez (Quart de Poblet), Rafael Pérez (Sedaví) i María José Català (Torrent).
15 GENT D’ACÍ “Hem de repensar la comarca i el món des d’una altra perspectiva econòmica, social i mediambiental”
Fátima Koudsi
en aquesta comarca és més evident. D’altra banda ací, com en la resta del País, s’ha patit la improvisació, la man- ca de planificació i de rigor a l’hora de voler introduir “novetats”. Recordem l’ocurrència d’educció de la ciutadania en anglès, per exemple. I ara mateix el pla d’ensenyament trilingüe que es vol introduir, sense base contrastada i en detriment de l’ensenyament en valencià. Ara bé, des de fa molts anys, a l’Horta Sud hi ha hagut un treball im- portant dirigit a la formació permanent del professorat, com el que sorgia de l’antic CEP de Torrent, i el seu succes- sor el CEFIRE. Això, amb la conjunció dels moviments de renovació pedagò- Carme Miquel i Diego gica, que a l’Horta Sud són rellevants i actius, i la implicació dels ensenyants, arme Miquel i Diego, natural de les experiències i vivències intenses, ha fet que en aquesta comarca hi ha- Cla Núcia, ha treballat la major part que tots eixos anys de docència m’han ja experiències d’innovació educativa de la seua vida a València i pobles de aportat. Però pel fet d’haver-hi viscut molt importants, tant en l’escola pú- la Marina Alta i l’Horta Sud. Ha exercit tants anys, la meua activitat d’escrip- blica com en escoles cooperatives (La la professió de mestra a Tavernes de tora també s’ha vist influenciada pel Comarcal, La Gavina, Les Carolines), la Valldigna, Torrent, València i Alcàs- fet comarcal. No és només que una que van ser capdavanteres en la intro- ser, on ha viscut molts anys. Ha sigut bona part dels meus llibres i articles ducció de l’ensenyament en valencià. membre fundadora de la Coordinado- estiguen escrits des de l’Horta Sud, és Com també ho va ser l’escola pública ra d’Alumnes, Pares i Professors per que la realitat “Horta” des del punt de de Massanassa. l’Ensenyament Públic en Valencià i la vista professional, humà, social i natu- Pel que fa a l’aspecte cultural, la qües- Federació Escola Valenciana, ocupant ral, hi està present, tot i que no sempre tió és molt complexa i requeriria tot la presidència d’ambdues entitats. Car- de manera feliç. un debat. Només remarcaré que con- me és també una escriptora reconegu- Des del seu punt de vista acadèmic i sidere que la nostra llengua i cultura da. L’any 1997 va rebre el Premi Sa- cultural, quins són els principals pro- no estan potenciades suficientment maruc de l’Associació de Bibliotecaris blemes als quals s’enfronta aquesta en la comarca i, fins i tot les conside- Valencians pel llibre “A cau d’orella” i comarca? re maltractades. Quan una alcaldessa el 1998 el Premi de Novel·la Ciutat Des del punt de vista de l’ensenya- com la de Torrent, en la presentació de d’Alzira amb “Aigua en cistella”. ment jo crec que la problemàtica no la campanya electoral del seu partit, Quina part de la seua trajectòria es diferencia molt de la resta del País abans de començar la seua interven- professional la defineix millor com a Valencià. Si de cas jo diria que l’opció ció demana perdó per si de cas se li ciutadana de l’Horta? que ha pres l’administració educativa escapa una paraula en valencià i ho La meua relació amb aquesta comar- d’afavorir l’ensenyament concertat i justifica dient “que és un defecto que ca s’ha produït bàsicament des de la privat, en detriment de l’escola pública yo tengo”, mostra clarament el que en meua professió d’ensenyant, des de que no s’atén de manera prioritària, sociolingüística es diu “autoodi”, me-
16 GENT D’ACÍ G E N nysprea la pròpia llengua i ens humilia teriors. No ens val la nefasta especula- pobles veïns quan el que calia era pos- T a tots els valencianoparlants. ció financera, ni la bombolla immobili- sibilitar la comunicació intercomarcal. D ’ A
Quins són les potencialitats que defi- ària que han dominat l’economia i han Tot això caldria replantejar-ho. Cal CÍ neixen la nostra comarca i la diferen- causat la crisi. No podem consumir ni ordenar el territori de manera racio- cien de la resta des del punt de vista les mateixes coses ni de la mateixa nal i sostenible. I crec que sería molt econòmic, cultural i social ? manera. Per tant hem de produir al- interessant també una mancomunitat Jo bàsicament em faig preguntes com tres coses i fer-ho de manera diferent. comarcal de moviments socials, de ara: què ha passat amb les fàbriques És el moment de fer de la necessitat grups culturals, ecologistes, col·lectius xicotetes i mitjanes, bàsicament del virtut i treballar per una altra societat, de consumidors i altres que arribaren a sector del moble, que eren un mo- menys malbaratadora, més igualitària, algunes propostes conjuntes. tor important en la comarca? S’ha més mediambientalment sostenible. La defensa de la llengua i identitat fet la gestió econòmica que calia per Plantejar-ho des de la comarca és un valenciana ha estat sempre present mantindre el teixit productiu? O s’ha repte extraordinàriament interessant. en la seua obra i sempre ha defensat emmascarat tot amb la construcció i Quina opinió li mereixen els resultats el seu aprenentatge. Ara el valencià l’urbanisme salvatge que ha propor- de les eleccions autonòmiques i muni- s’està veient afectat per la política de cionat diners fàcils i finalment ha fet cipals, en general, i en particular en retallades del Consell. Quin és el futur fallida? La dedicació de grans àrees a el cas de l’Horta? d’aquest sector? Creu que acabarà serveis, ha donat resultats econòmics i Bé. Ja acabe de dir algunes coses que desapareixent? socials remarcables? La destrucció de pense de l’economia, de la societat i Jo crec que no acabarà desapareixent l’agricultura, i bàsicament de l’horta, del medi ambient. És evident que el el sector, no. Això faltaria! Llibres i és un guany o una pèrdua? Em costa PP, que governa de manera molt hege- mitjans de comunicació en valencià parlar de potencialitats des del punt mònica la nostra comunitat autònoma són bàsics per a la normalització lin- de vista econòmic si no parlem d’una i la major part dels municipis de la co- güística. La Llei d’Ús obliga les entitats altra orientació de l’economia. Una marca, no va per eixe camí, per tant no públiques a la promoció de la nostra economia on cal repensar-ho tot, on puc dir que estic satisfeta dels resultats llengua i cal fer que complisquen, que es potencien els productes de proxi- electorals, no és la meua opció. Els re- prioritzen els esforços en la norma- mitat, la sobirania alimentària, l’aug- sultats són els que són però espere que lització del valencià respecte altres ment d’impostos als qui més tenen, la a nivell municipal, on els problemes actuacions i/o subvencions de menys lluita contra el frau fiscal... Una eco- són més quotidians i les actuacions transcendència. La societat civil, en nomia que afavoreix allò públic front més autònomes, els equips de govern general, també hi ha de donar suport. les privatitzacions. Una economia que actuen amb sentit comú, amb tarannà Quina opinió li mereix la nova decisió a l’hora de produir i de consumir no democràtic i no en funció del populis- adoptada pel Consell d’aplicar el trilin- degrade més el medi ambient, que no me i l’autobombo. Sé que hi ha equips güisme en les escoles i reduir així no- contribuïsca -com passa actualment- al alcaldes i alcaldesses que ho faran així. tablement l’ensenyament en valencià? canvi climàtic. Tot això està relacionat, Podria avançar, segons la seua opi- Des dels col·lectius d’ensenyants im- Núm. 31, primer semestre 2011 interconnectat i clar, la visió no és nió, quin seria el futur més pròxim de plicats en la renovació pedagògica i només comarcal. Però des de l’Horta la comarca de l’Horta? en l’ensenyament en valencià sempre Sud s’hi poden fer bones aportacions Jo només puc avançar alguns aspec- s’ha estat a favor del plurilingüisme. perquè hi ha institucions que compten tes del que crec que hi hauria que Aprendre i practicar diverses llengües amb rigorosos estudis comarcals des fer. I crec que caldria dinamitzar una suposa enriquiment cultural i social. de tots els àmbits i que a més els divul- Mancomunitat on els ajuntaments re- Però per aconseguir eixos beneficis guen. I eixa és la principal potencialitat visaren els serveis i les infraestructures cal fer-ho bé i el projecte del Consell de l’Horta Sud, les aportacions dels existents, a fi de fer ofertes comunes. no ho fa bé. Per a que el trilingüisme sectors que des fa temps investiguen, No té trellat que cada poble tinga siga una realitat, el valencià ha de pensen i actuen a nivell comarcal, tot el seu polígon industrial, de vegades ser la llengua predominant en l’en- relacionant-lo amb la realitat global. mig buit, o el seu poliesportiu a mig senyament i no s’ha de reduir ni un Com es pot reforçar o fins i tot aug- gas, per exemple. També s’haurien de minut del seu ús, sinó que, en molts mentar aquest potencial? plantejar de manera mancomunada el llocs encara cal augmentar-lo. I par- Jo insistisc: necessitem fórmules noves. tema de les energies renovables, abso- tint del bon domini del valencià és Hem de repensar la comarca i hem de lutament necessàries, i determinades més fàcil assolir el domini d’altres repensar el món des d’una altra pers- ofertes culturals. I les infraestructures, llengües. Experiències n’hi ha en es- pectiva econòmica, social i mediambi- que les que s’han fet els darrers anys, coles públiques, que aquests darrers ental. L’actual crisi econòmica no se a més de destructores del territori anys s’han avançat al tema. Llàstima soluciona amb els mateixos criteris an- han significat barreres separadores de que no se les tinga en compte!
17 Paisatges de l’horta sud El Tancat de la Pipa recupera els hàbitats naturals del Parc Natural de l’Albufera
Francesc Martínez
Vista aèria del Tancat de la Pipa, flanquejat a l’esquerra pel barranc de Xiva i a la dreta per la Séquia del Port de Catarroja.
Un recorregut per la reserva natural del Tancat de la Pipa ens retrotrau al paisatge de l’Albufera de les primeres dècades del segle XX. Aigües netes i transparents, un bullir de vida aquàtica i aèria, vegetació d’aiguamoll abundant, llacunes, séquies, marjal, embarcadors de barques i un vell motor d’aigua per a regar arròs. Diverses institucions públiques i associacions s’han unit en aquesta experiència pilot a Espanya per recuperar els hàbitats tradicionals de l’Albufera dins d’un espai únic de 40 hectàrees, ubicat als termes de Catarroja i València, que ha estat regenerat per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
l Tancat de la Pipa és el resultat típics del Parc Natural de l’Albufera tasques d’ús públic d’aquesta reserva Edel projecte de restauració d’hàbi- amb caràcter d’Àrea de Reserva. natural. Ells i altres tècnics més s’en- tats i adequació per a l’ús públic de la El projecte no sols ha permés la recu- carreguen del dia al dia del Tancat de desembocadura del barranc del Poio peració dels hàbitats de flora i fauna la Pipa. Hi ha bastants institucions im- o Xiva. Un projecte executat per la tradicionals de l’Albufera i la millora plicades en el projecte. La direcció del Confederació Hidrogràfica del Xúquer substancial de la qualitat de l’aigua, Parc Natural de l’Albufera i l’Oficina (CHX) en col·laboració amb la Conse- sinó que també ha posat en marxa Devesa-Albufera de l’Ajuntament de lleria de Medi Ambient de la Generali- diverses línies d’investigació per deter- València coordinen la gestió del Tan- tat Valenciana. Aquest projecte entra minar els paràmetres de funcionament cat de la Pipa, juntament amb altres dins del programa AGUA-Albufera de òptims del sistema de filtres verds que agents implicats com ara la Universitat la CHX. A través de les successives té el tancat i avaluar l’evolució de la de València, Acció Ecologista Agró, la fases del projecte, iniciat l’any 2007, biodiversitat de l’entorn. Universitat Politècnica de València i el s’han transformat 40 hectàrees de Matthieu Lassalle és el coordinador de Cefire de València i la Sociedad Espa- camps d’arròs de l’antic Tancat de la la gestió del tancat, mentre que Lucía nyola de Ornitologia. Pipa en un conjunt d’hàbitats d’aigua Moreno i Lourdes Ribera coordinen les
18 Paisatges de l’horta sud p aisat
OBJECTIUS DEL PROJECTE una de menor extensió i accessible Aquesta tasca la gestiona Acció Eco- El Tancat de la Pipa està ubicat al al públic visitant anomenada llacuna logista Agró, que coordina el Pla d’Ús g
nord-est de l’Albufera als termes de educativa, i altra un poc més gran Públic (PUP) del tancat. “L’objectiu sud l’horta de es Catarroja i València, entre les desem- amb accés restringit anomenada lla- principal del PUP és posar en valor i bocadures del barranc de Xiva i la cuna de reserva. mostrar a la gent els recursos ambien- séquia del Port de Catarroja. Els ob- Una xarxa de séquies central, trans- tals del Tancat de la Pipa, situant-lo en jectius del projecte de regeneració són versal i perimetral amb comportes la realitat del Parc Natural de l’Albu- els següents: que comuniquen els diversos espais fera, tenint en compte les necessitats Realitzar una experiència pilot en i permeten el funcionament del sis- de protecció pròpies d’una reserva la millora de la qualitat de l’aigua tema hidràulic, que permet la rege- natural”, afirma el president d’Agró, de l’Albufera gràcies a la posada en neració de l’aigua que passa pels William Colom. marxa d’un conjunt de filtres verds filtres verds. El PUP s’articula en quatre programes capaços de depurar l’aigua. Completen la reserva una sèrie d’es- didàctics educatius, que són els se- Afavorir el desenvolupament de co- pais destinats a ús públic, com ara güents: munitats biològiques prioritàries i camins d’accés, embarcador, senda 1. Visites concertades. El Tancat de la potenciar la recuperació d’espècies interpretativa per a vianants dotada Pipa és una zona atractiva més per als rares i amenaçades de la marjal i amb un mirador d’avifauna, així com visitants del Parc Natural, ja que per- l’Albufera. el centre de visitants que està ubi- met descobrir un paisatge típic d’aigua- Afavorir l’ús didàctic i educatiu de cat en l’antic motor de la Pipa, que moll, i inclús arribar en barca a través l’espai per part dels ciutadans. ha sigut rehabilitat i transformat en de la séquia del Port de Catarroja. En el Preservar l’enclavament i garantir un centre d’interpretació. El motor primer any i mig de la posada en marxa la seua incorporació com a zona continua funcionant amb dos noves del projecte (maig de 2009 fins a abril de reserva dins del Parc Natural de bombes per extraure aigua depurada de 2011) han visitat el tancat. 10.748 l’Albufera. del tancat i buidar-la en l’Albufera. El persones, de les quals el 65% venen motor de la Pipa compta amb una en barca principalment des del Port DESCRIPCIÓ DEL TANCAT exposició permanent on es pot co- de Catarroja. Aquest fet, sense dubte, Aquesta reserva natural és el territori nèixer els secrets de l’aigua i la biodi- està revitalitzant la vida econòmica del de l’antic tancat del motor de la Pipa, versitat de la zona. Sols la meitat del port. Entre els visitants figuren parti- fundat en 1918. Els tancats són terres tancat és visitable, l’altra meitat és culars i sobretot escolars de centres d’arròs guanyades a l’Albufera amb reserva integral d’accés restringit per educatius de l’Horta Sud i València, així els històrics aterraments, per tant són a personal investigador i del tancat. com grups, associacions, universitats i espais agrícoles situats a un nivell més visitants d’altres poblacions de la Co- baix que el llac, actuant el motor d’ai- ÚS DIDÀCTIC I EDUCATIU munitat Valenciana i d’Espanya. A més gua com a element regulador del reg. En la primavera de 2009 començà la del recorregut lliure pel tancat, s’orga- El Tancat de la Pipa era en el passat fase de gestió i manteniment del Tan- nitzen també visites guiades i activitats una zona rica en agricultura, caça i cat de la Pipa, encara que fou el 19 específiques relacionades amb la biodi- Núm. 31, primer semestre 2011 pesca. La CHX començà en 2007 les d’octubre del mateix any quan es va versitat d’aquesta reserva natural. obres de regeneració, va fer una cosa obrir al públic. Per mitjà del programa 2. Programa d’educació ambiental. totalment nova i pionera a Espanya, de visites, difusió i educació ambiental, Adreçat sobretot a escoles, instituts va reconvertir l’antiga marjal d’arrossar es realitzen activitats destinades a po- d’ESO i formació professional i cen- en un nou sistema hidràulic format per sar en valor el tancat i la importància tres d’EPA. Hi ha una alta participació cinc espais diferents però complemen- de la conservació dels seus aiguamolls. de centres de l’Horta Sud. En aquest taris, distribuïts en una superfície de 40 hectàrees. Els espais són els següents: Un ullal d’unes cinc hectàrees, ali- mentat per aigües subterrànies mit- jançant un sondeig artificial de 250 metres de profunditat. Aquest pou treu 20 l/s d’aigua i abasteix les dos llacunes del tancat. Un filtre verd de 10 hectàrees format per quatre parcel·les grans. Una zona de marjal d’unes 20 hec- Un grup d’escolars en el Tancat. El 65% de visitants arriben al Tancat en tàrees formada per dos llacunes, barca.
19 Paisatges de l’horta sud
ullal. La tasca dels voluntaris consisteix en fer el seguiment de cinc cistelles niu d’aquestes tortugues col·locades al tancat. Però també s’estan reintro- duint altres espècies autòctones en situació crítica, com la fotxa banyuda (Fulica cristata), el samaruc (Valencia hispanica), el petxinot (Anodonta cyg- nea) i la rata penada. Per altra banda, els voluntaris també realitzen un im- portant treball de retirada d’espècies exòtiques invasores, com el carranc americà. Cal destacar que una part de les activitats de formació i voluntariat entren dins dels programes “Alas sobre Port de Catarroja, on embarquen nombrosos visitants del Tancat de la Pipa. el agua” i “Albufera pajarera” sota la coordinació de la Sociedad Española de Ornitologia, que fa un acurat segui- programa es fa un recorregut per la de duració. Per tant, s’ha proposat als ment dels ocells del Parc Natural. biodiversitat i el circuit de l’aigua del escolars del PQFI la realització d’una tancat. Especialment interessant és fer “Senda Botànica”, projecte que comp- GRUPS D’INVESTIGACIÓ un passeig per la senda de vianants on ta amb la col·laboració de l’enginyer Amb l’objectiu d’aplicar una gestió hi ha un observatori d’aus on podem agrònom Paco Collado. Les tasques adequada a la zona restaurada, s’està veure espècies com el flamenc, la fot- que realitzen els alumnes al tancat són realitzant el seguiment científic dels xa, el coll-verd o la garsa real, entre principalment activitats de conservació principals paràmetres ambientals, so- altres. També es fan mostres d’aigua del tancat i de suport als investiga- bretot les aigües. A més del seguiment als punts d’entrada d’aigua del tancat dors, com per exemple la col·locació exhaustiu del sistema de depuració, (l’ullal i l’Albufera), alhora que es mos- de cistelles de pesca per a la captura s’està estudiant l’evolució de les co- tra als visitants tècniques de mostreig d’espècies exòtiques, l’elaboració de munitats de plàncton, macrófits, artrò- d’investigació de l’avifauna com ara les caixes niu per a rates penades, la ne- podes, aus i rates penades. Els resul- xarxes de captura de peixos i carrancs, teja de les motes dels filtres verds per tats obtinguts ens informen sobre la trampes de pegament per a insectes facilitar l’accés als grups d’investigació capacitat d’evolució d’un aiguamoll de voladors o el funcionament dels ma- o la plantació de vegetació pròpia de nova creació, així com la relació entre croinvertebrats. A més d’aquestes ac- l’aiguamoll. En el projecte estan es- la qualitat de l’aigua i la biodiversitat, tivitats, s’ofeix també la possibilitat de pecialment implicats l’IES del Saler, i per tant la qualitat de l’hàbitat. “La participar en sessions d’anellat científic Acció Ecologista Agró i l’ajuntament informació obtinguda ens donarà les d’aus i cursos d’identificació d’ocells a de València. claus de l’eficiència dels filtres verds càrrec de la Sociedad Española de Or- 4. Programa de voluntariat. Consis- com a ferramenta de millora de qua- nitología. La veritat és que els estudi- teix en la participació voluntària en ac- litat d’aigües en tot el Parc Natural de ants aprenen molt i s’ho passen bé en tivitats de recuperació de la fauna. El l’Albufera”, assenyala Matthieu Las- les visites. A més, es programen jorna- programa més emblemàtic és la rein- salle. des de portes obertes en commemora- troducció de la tortuga aquàtica euro- Aquests projectes d’investigació estan ció dels dies mundials de les aus, zones pea (Emys orbicularis) en l’entorn del dirigits per universitats i associacions. humides, la Terra i la biodiversitat. 3. Programa de Qualificació Profes- sional Inicial (PQPI). És un programa formatiu adreçat a alumnes que no han fet cap nivell d’ESO, però que es- tan dins del centre i s’estan preparant per iniciar un mòdul de formació pro- fessional. Són alumnat de pobles ubi- cats al Parc Natural de l’Albufera. En aquest programa és obligatori realitzar pràctiques professionals de 150 hores Activitats didàctiques per a escolars en el Motor de la Pipa.
20 Paisatges de l’horta sud p aisat En el tancat es g
comptabilitza l’ús sud l’horta de es públic, la conservació de la reserva natural i la realització de treballs d’investigació.
El Motor de la Pipa, fundat en 1918, ha sigut rehabilitat i transformat en el centre d’interpretació i exposició permanent del Tancat.
Hi participa l’Institut d’Enginyeria d’Ai- Un lloc privilegiat per gua i Medi Ambient de la Universitat veure espècies protegides Politècnica de València, que realitza sis de l’Albufera projectes de recerca per al control del El Tancat de la Pipa, lloc de refugi bon funcionament dels filtres verds per i recuperació d’espècies, és una tal d’aconseguir aigua de bona qualitat. Albufera en miniatura. En els dos També col·labora l’Institut Cavanilles anys que porta funcionant s’ha pro- de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de duït un notable augment de la bi- la Universitat de València, que s’en- odiversitat. Hi ha multitud formes carrega del seguiment de la vegetació de vida. Diversos autors han ela- aquàtica i de la qualitat de l’aigua. borat una “Guía de la Naturaleza” Així mateix, també està present en les del tancat per ajudar els visitants a tasques de seguiment científic l’Ins- identificar les nombroses espècies titut Agroforestal Mediterrani de la que poden veure. Els autors de la Universitat Politècnica de València, el guia són Lourdes Ribera, Lucia Mo- qual estudia la vida dels animals més reno, Matthieu Lassalle i Marcial xicotets com ara macroinvertebrats Yuste. La guia recull un centenar d’ Núm. 31, primer semestre 2011 bentònics i artròpodes terrestres, amb espècies de fauna i flora més repre- la finalitat de veure el paper del tancat sentatives. Les més abundants són com a reservori d’entomofauna auxili- les aus (52 espècies), entre les que ar de l’arròs destaquen les garses, els ànecs, les En definitiva, en el tancat es comptabi- fotxes i polles d’aigua. També hi ha litza l’ús públic, la conservació de la re- rapaces com el cormorà i l’àguila serva natural i la realització de treballs de llacuna. El tancat és la casa de d’investigació. sis espècies de peixos, com ara la llissa, la carpa o l’anguila, així com vuit espècies de libèl·lules que om- plin de color l’entorn. A més, hi ha també més de trenta espècies de plantes (amfíbies, flotants i lacus- tres), entre les quals es troben la boga, el canyar, el jonc de llacuna, En el Tancat s’alimenten i nidifiquen la malva d’aigua i el lliri groc. En més de 50 espècies d’aus, entre les definitiva, una gran riquesa ecolò- que destaquen les garses, els ànecs i gica al sud-est de l’Horta Sud. els flamencs (en la imatge de baix). Grup de visitants que arriben en barca.
21 Paisatges de l’horta sud
Mosaic d’hàbitats d’aiguamoll
El Tancat de la Pipa està format per cinc hàbitats principals.
Filtres verds. Són quatre parcel·les inundades cobertes de vegetació que sumen un total de 10 hectàrees, una quarta part de tot el tancat, les quals actuen com a filtre de depuració de l’aigua. La làmina d’aigua té una altu- ra d’uns 30 centímetres. la vegetació és lacustre amfíbia, és a dir, plantes aquàtiques no submergides. Les espècies predominants són típiques de l’Albufera, com ara la boga, el senill, els lliris, els joncs i altres. Aquesta vegetació evita el creixement d’algues microscòpiques i per tant la contami- nació orgànica. L’aigua, en recórrer els filtres verds, diposita part de la seua càrrega de contaminants i les plantes absorbeixen una part important dels Una de els dos llacunes del Tancat. compostos orgànics. D’aquesta manera s’aconsegueix una aigua transpa- rent menys carregada de nutrients. El projecte constitueix una experiència pilot, un primer pas cap a la regeneració ecològica de l’aigua de l’Albufera. L’aigua que entra als filtres procedeix de l’Albufera, és una aigua contami- nada que torna al llac neta després de passar pels filtres verds. un sistema hidràulic format per séquies i el motor de la Pipa garanteix la circulació de les aigües. Periòdicament es comprova la qualitat de l’aigua mitjançant son- des multiparamètriques instal·lades a l’entrada i eixida del circuit. El cabal mitjà d’aigua que entra als filtres per ser depurat ronda entre els 90 i 150 l/s. Matthieu Lassalle afirma que “el sistema funciona, s’ha aconseguit en dos anys reduir un 50 per cent la matèria contaminant”. Així ho constaten les analítiques realitzades per la Universitat Politècnica de València, l’aigua ix transparent dels filtres.
Marjal. Està representada en les dos llacunes del tancat, les quals estan poblades de vegetació palustre. Són un espai de refugi, alimentació i nidifi- cació de moltes espècies d’aus aquàtiques típiques de zones humides de la mediterrània.
Ullal. És un brollador d’aigües subterrànies de l’aqüífer de la Plana de Valèn- Una xarxa séquies i el Motor de la cia. Com s’ha dit, l’ullal del Tancat de la Pipa és artificial fruit d’un sondeig de Pipa garanteixen la circulació de les 250 metres de profunditat i alimenta les dos llacunes existents amb aigua aigües. neta, transparent i oxigenada, l’hàbitat adequat per a espècies sensibles i emblemàtiques de com el samaruc i la gambeta i el fartet. Els ullals podríem dir que són el pulmó de l’Albufera. Aquest ullal aporta aigües molt netes a la reserva. l’aportació d’aigües transparents ha afavorit la reaparició d’una alga coneguda en la zona anomenada asprella, un indicador clar d’aigües d’alta qualitat.
Zones inundables temporals. Són terrenys inundats amb episodis de se- quera, on les aus que tenen preferència per substrats fangosos trobem un lloc idoni per alimentar-se i criar.
Punta de llebeig. Formada principalment per senillars, bogars i mansegars, i travessada per canals, es troba ja en el llac de l’Albufera. La zona acull una de les colònies de reproducció d’agrons rojos i blaus més importants del Parc Natural.
Vespre en el Tancat.
22 patrimoni de l’horta sud p atrimo Fumerals, testimonis de la n Revolució Industrial a l’Horta Sud sud l’horta de i
Adrià Besó Ros
Els primers fumerals industrials parteixen de l’experiència dels fumerals domèstics, els quals estaven construïts amb rajola, que és un bon material aïllant. Restes d’un antic fumeral d’Albal.
l fumeral de rajola ha quedat en Els primers fumerals industrials par- El paisatge de les vores ur- Eels nostres paisatges com un tes- teixen de l’experiència dels fumerals banes timoni material dels inicis de la Revo- domèstics, els quals estaven constru- Les primeres activitats industrials es lució Industrial. El patrimoni industrial ïts amb rajola, que és un bon material van concentrar als afores de les pobla- valencià reflecteix la particularitat del aïllant. També en basteixen de més cions, per això la imatge dels fumerals procés industrialitzador, amb un teixit amples des de la base i que es van es- va caracteritzar durant molts anys el productiu molt diversificat en què, a tretint a mesura que s’eleven per tal de més dels sectors tradicionals siderúrgic facilitar el tiratge. Per això, els primers i tèxtil, les indústries agroalimentàries fumerals, igual que els domèstics, van i les seues auxiliars es veuen àmplia- ser de secció quadrangular i estaven Núm. 31, primer semestre 2011 ment representades en relació al no- adossats generalment a un edifici. Se- table desenvolupament que va adquirir gons que augmentava la potència de l’agricultura de caràcter comercial ori- les màquines o les necessitats d’una entada al mercat. Per això, una de les combustió més intensa per als rajolars, coses que criden l’atenció als forasters aquests van haver de guanyar alçada i és la notable presència de fumerals en es van concebre com un element inde- els paisatges rurals. pendent amb personalitat pròpia. Ales- En les fàbriques i en els motors de hores s’adoptaren les seccions octogo- reg es relacionen amb les calderes de nal o circular, ja que ofereixen menys combustió que calfaven l’aigua per resistència a les envestides del vent. a produir el vapor necessari per a la A l’Horta Sud es conserven actual- propulsió dels primers motors. En els ment 67 fumerals de rajola, bé sen- rajolars possibilitaven el tir necessari cers o esmotxats, els quals es troben per a avivar el foc dels forns de cocció relacionats amb tres paisatges que va contínua, així com l’elevació a l’atmos- configurar la Revolució Industrial a la fera dels fums tòxics produïts durant comarca: les vores urbanes, els horts un prolongat i ininterromput temps de de tarongers i la marjal. funcionament. Antic rajolar del carrer Coladors d’Aldaia.
23 patrimoni de l’horta sud
paisatge visual de les perifèries urba- El paisatge dels horts La proximitat a la ciutat nes, on la seua verticalitat contrasta- La màquina de vapor, invent emble- va amb l’horitzontalitat del paisatge màtic de la Revolució Industrial, es va de València va condicionar agrícola circumdant i del caseriu de la instal·lar de forma generalitzada per a a partir de la primeria del població. l’elevació de les aigües subterrànies a segle XX la construcció La proximitat a la ciutat de València partir de l’Exposició de Màquines Ele- de nombrosos rajolars va condicionar a partir de la primeria vadores d’Aigua realitzada al Pla del del segle xx la construcció de nombro- Real de València el 1880. Des d’aquell que servien per a satisfer sos rajolars que servien per a satisfer moment, va començar una transforma- la demanda produïda per la demanda produïda per l’important ció paisatgística sense precedents dels l’important creixement creixement urbanístic de la capital. secans situats a la vora dels regadius L’adopció del forn Hoffman permeté històrics, on la burgesia va concentrar urbanístic de la capital. incrementar considerablement la seua les seues inversions i plantà els primers capacitat de producció. Per això, els fu- horts de tarongers. A partir de la pri- merals dels rajolars són els més alts, ja mera dècada del segle XX, el petit pro- que els forns estaven contínuament en- pietari es va agrupar en societats de cesos i havien de tindre una capacitat regants i es va sumar a aquest procés de tir notable per tal d’incrementar la transformador. combustió i augmentar la temperatura En menor mesura, també es van per- de cocció. forar pous i s’instal·laren motors a les Algunes activitats productives molt zones marginals de l’horta històrica, arrelades en època preindustrial es les quals durant l’estiu i en èpoques de van modernitzar amb la instal·lació sequera no tenien assegurat un cabal de màquines, com ara les almàsseres suficient per al reg. Els motors de la o els molins. La Revolució Industrial va Sang i de Valero, a Picanya, són exem- possibilitar la instal·lació de fàbriques ples destacats que encara conserven pròpies de la nova era, com les agroqu- els seus fumerals. ímiques, les conserveres o de la fusta. Més tard, van aparéixer altres motors, El creixement urbanístic de les darre- com ara el de gas pobre, de benzina i, res dècades ha produït la desaparició finalment, l’elèctric, que a partir de la de nombrosos fumerals. Altres, des- dècada dels anys vint va començar a proveïts de les instal·lacions que els substituir els anteriors. acompanyaven, han quedat com a fites Els fumerals dels motors de reg són de urbanes integrades enmig de rotondes, dimensions més reduïdes que els in- places o carrers. dustrials, tot atenent la menor potèn- Hort de Santa Anna de Catarroja.
Plaça del Fumeral de Catarroja. Motor de l’Ale de Picassent.
24 patrimoni de l’horta sud p atrimo n i de l’horta sud l’horta de i
Motor del camí Terrabona de Picassent. Antiga fàbrica de rajoles i teules Fumeral d’un antic rajolar de Catarroja. “El Pilar” de Paiporta. cia de les màquines de vapor, que no Les trilladores són una altra de les Però el patrimoni industrial no es re- superaven els 4 cavalls. Molts d’ells, en instal·lacions relacionades amb la mar- dueix únicament als fumerals. Aquests quedar sense ús, van ser esmotxats per jal. Es localitzen a les vores i servien elements són només una part de les aprofitar-ne les rajoles. D’altres encara per a separar mecànicament el gra de tantes altres que integraven les pri- es conserven en perfecte estat enmig la palla. Els seus fumerals són més alts meres instal·lacions industrials i de dels horts de tarongers, com ara el de que els dels motors i es conserven ín- les quals són un element inseparable. l’Hort de Lis a Picanya. tegres. Per les seues dimensions, cal Alguns autors els han batejats com a destacar el de l’Escola de Capatassos campanars de la industrialització. Ser- La marjal Agrícoles de Catarroja o les trilladores vint-nos d’aquesta metàfora, no té cap La superfície dedicada al cultiu de l’ar- de Caguetes a Alfafar. sentit protegir un campanar d’una es- ròs va créixer considerablement entre glésia i enderrocar la resta, ja que amb- finals del segle xix i les primeres dèca- Els fumerals com a patrimo- dós elements formen un tot únic. Per des del segle xx gràcies als nombrosos ni cultural tant, cal estendre la protecció del patri- aterraments del llac que reben el nom Actualment, poques persones dubten moni industrial més enllà dels fumerals Núm. 31, primer semestre 2011 de tancats. dels valors culturals dels fumerals de als pocs conjunts industrials que enca- La regulació del cabal d’aigua neces- rajola, tant per la complexitat de les ra resten en peu i que presenten valors sari per al cultiu s’havia fet mitjançant tècniques constructives utilitzades patrimonials significatius. sénies de fusta, però l’aplicació del com per la seua significació social i motor mogut pel vapor a les bombes i cultural, ja que constitueixen un inte- turbines va permetre multiplicar la ca- ressant testimoni material de la indus- pacitat d’elevació dels vells artefactes trialització del nostre territori, que va i, per tant, l’increment de la superfície adoptar una posició capdavantera en cultivada. Els motors de la marjal de- l’àmbit de la producció industrial i de saigüen els tancats en aquelles zones la modernització d’una agricultura es- on el nivell del camp se situa per da- pecialitzada i orientada al mercat. En vall de l’Albufera, i inunden la terra en aquest sentit, la modificació segona de aquells altres que estan sobre el nivell la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, del llac. Quan deixaren d’utilitzar-se en promulgada l’any 2007, ha protegit ser electrificats els motors, la majoria com a Bé de Rellevància Local tots els dels fumerals van ser esmotxats i se’n fumerals industrials construïts a la Co- reaprofitaren les rajoles, o també per munitat Valenciana abans de 1940, en a impedir que les aus es posaren sobre reconeixement de la seua singularitat i ells i dificultaren la caça. valors culturals. Molí Espioca de Picassent.
25 patrimoni de l’horta sud Arquitectura al Torrent del canvi de segle XIX al XX (1893-1935)
Tomás Roselló Jaunzarás
Estació del trenet de Torrent a principis del segle XX. Sanchis Alfonso, Josep Ra- mon. Torrent i la seua premsa entre dos segles (1890-1910). Ajuntament de Torrent, 1997, pàg. 38.
Leopoldo Trénor i família a la seua residència de Torrent, el conegut com a Hort de Trénor. Sanchis Alfonso, Josep Ramon. Torrent i la seua premsa..., pàg. 41.
Els presentem una mostra de l’arquitectura de Torrent de finals del segle XIX i principis del XX, una de les etapes de major esplendor d’esta ciutat de l’Horta Sud, en la qual l’arribada del trenet o del tramvia impulsaren el desenvolupament de diversos nuclis residencials al voltant del nucli urbà. Un patrimoni que, en part, es conserva i que es presenta com una oportunitat de futur per a la ciutat de Torrent.
a posició topogràfica de Torrent, anys més tard el tramvia de tracció blacions dels voltants de la ciutat de Lel seu clima i la fama que tenien animal, nous mitjans que reduiran con- València com Burjassot, Godella, Pa- les seues aigües, van fer que princi- siderablement la duració del viatge fins terna, Benimàmet o Rocafort, llocs en palment als segles XVII, XVIII i principis a Torrent des de la capital. Estos fets què el denominador comú són els im- del XIX fóra considerat com el centre determinaran les interessants aporta- portants atractius turístics de caràcter d’estiueig de la noblesa valenciana. cions arquitectòniques de qualitat que ambiental que tenien, com en el cas Això no obstant, a la darreria del segle rebrà esta població de l’Horta Sud, de Torrent ho eren el barranc, el Xorro XIX es produeixen importants millo- tant a finals del segle XIX com fins a i el Vedat. res en la xarxa de comunicacions de ben entrat el segle XX, conseqüència Si fins a eixe moment l’estiueig es rea- Torrent amb la ciutat de València, de de l’establiment d’importants famílies litzava únicament dins del centre urbà, primer amb la construcció de la no- burgeses del moment a Torrent, on ara es trasllada a nous nuclis residenci- va carretera a València per Alaquàs, es construïen les seues segones re- als als afores de la població i pròxims que inclogué la construcció del pont sidències per a passar l’estiu seguint als nous mitjans de comunicació, fet sobre el barranc de Torrent i que fou l’estil predominant en aquell moment: que atraurà a Torrent, a més d’em- inaugurada l’any 1866. Des d’aquell l’eclecticisme i el modernisme. Com presaris, gent vinculada al món de la moment, ja hi havia diverses propostes no, a càrrec de destacats arquitectes, cultura, com el catedràtic de la Univer- de ferrocarril i tramvia que preveien mestres d’obra i artesans locals que sitat de València Rafael Rodríguez de la connexió de Torrent amb la ciutat van donar lloc a edificis convertits en Cepeda o l’enginyer i escriptor Leopol- de València, però no serà fins a l’any “Art Total”. Fenomen i llegat del qual do Trénor, o afavorirà la visita a Tor- 1893 que s’inaugura el trenet i dos també queda constància en altres po- rent dels intel·lectuals valencians del
26 patrimoni de l’horta sud p atrimo n i de l’horta sud l’horta de i
Membres del Centre Excursionista de Xalet de la família Llop-Soriano al carrer dels Senyorets, actual Sant Nicolau núm. 15. Lo Rat Penat a la Creu de Pere Mora, Última dècada del segle XIX. Tomás Roselló. durant la visita a Torrent en 1906. Sanchis Alfonso, Josep Ramon. Torrent i la seua premsa..., pàg. 110.
Centre Excursionista de Lo Rat Penat Edificacions de segona resi- en 1897 i 1906, a més de la celebra- dència ció dels Jocs florals a l’estiu de 1900 En el cas de les edificacions de segona i 1901, on a més personatges locals residència, un dels primer nuclis que com el secretari del jutjat Silverio Ri- trobem estaria al voltant de l’antiga es- belles, i el seu fill a través del diari La tació del trenet de Torrent dissenyada Crónica, jugaran un paper important. en 1893 en estil classicista acadèmic D’esta manera, la colònia valenciana per l’enginyer Juan Pérez Sanmillán. contribuirà a l’auge cultural i econòmic Edifici que serà determinant per a la de Torrent, amb un augment destaca- construcció de xalets als voltants dels ble de la població durant estos anys. A carrers de Baviera i de Sant Nicolau, Casa del xocolater Salvador Benlloch al carrer de Vora Séquia, actual Gómez l’arquitectura que aportaren les famíli- este últim conegut popularment com el Ferrer. Aprox. 1900. Tomás Roselló. es de la capital, s’uniren les reformes carrer dels Senyorets, del qual encara dutes a terme pels torrentins millor po- hui es conserva alguna mostra interes- Núm. 31, primer semestre 2011 sicionats als edificis del centre urbà de sant de finals del segle XIX, com la casa Torrent, dels quals trobem exemples a del número 15, construïda per la famí- la Plaça Major, al carrer de l’Ermita o al lia Llop-Soriano de València. O pròxim carrer de Vora Séquia com la Casa de a este carrer, l’edifici de l’actual Centre Ramon Esteve de 1908 o la casa del de Majors del carrer del Pi, amb carac- xocolater Salvador Benlloch. I, a més, terístiques i elements decoratius pro- la reforma d’edificis públics, com l’an- pis del modernisme. Així com altres re- tic ajuntament, el 1907, o la del Porxi sidències properes, ubicades a la vora que envoltava la torre àrab en 1908, del desaparegut Calvari, com l’Hort de on s’instal·lava el mercat i el jutjat de Trénor, propietat de Leopoldo Trénor, 1ª instància. També la construcció d’estil eclèctic amb elements neogò- dels casinos, importants centres cultu- tics. L’any 1910 es quan es durà a ter- rals de l’època, al voltant de la Plaça me l’obertura del carrer de Cervantes Major, contribuiran al canvi de la fiso- per a unir la plaça amb l’estació del nomia del centre urbà de la població, trenet, que donarà lloc a la construcció amb la reedificació d’edificis per a en- de diversos edificis cap al 1920 com el titats com el Círculo Católico Obrero el Teatre Cervantes i diferents residènci- Antic xalet pròxim al carrer de Sant 1905 o el Casino del Rosco en 1907, es d’estiueig com la que serà casa del Nicolau, convertit en l’actual Centre de Majors del carrer del Pi. Primera dècada tots dos hui desapareguts. mestre José Iturbi. del segle XX. Tomás Roselló.
27 patrimoni de l’horta sud
Hort de Trénor construït per Leopoldo Trénor a l’actual carrer del Doctor Castro Villa Luz al carrer del Migdia, a la Blanco. Última dècada del segle XIX. Tomás Roselló. vora del Pavelló del Vedat. Aprox. 1910. Tomás Roselló.
Electrificació del tramvia espolis i incendis des de fa anys, es En el cas del tramvia que circularà per troba molt deteriorat i en espera d’una la nova carretera a València, electrifi- restauració necessària que pareix que cat des de l’any 1900, serà clau per no arribe mai. A continuació trobem la a la construcció de xalets als costats residència construïda per Matías Ro- d’este vial al llarg del seu recorregut, mero, accionista del Banc d’Espanya i que en arribar a l’Alter de Baix, a l’en- casat amb una filla de qui va ser gover- trada de Torrent des d’Alaquàs, ens nador civil de València, Ciril Amorós; i deixa alguns exemples de segona re- ja a l’altra part del barranc, seguint la sidència entre els anys 1912 i 1918. carretera cap a Torrent, es troba Villa Són edificis amb grans extensions de Torre-Pinos, construïda per l’advo- jardí, promoguts per importants fa- cat Manuel Paredes. Estos dos últims mílies aristocràtiques i burgeses de la edificis, d’estil eclèctic classicista, re- capital com Villa Elvira –de l’aristòcra- corden l’arquitectura acadèmica del ta i polític valencià Francisco Trénor, segle XVIII. Enfront de l’anterior, i de la primer Comte de Trénor, casat amb mateixa època, trobem Villa Rosita, el Elvira Moròder, d’ací el nom de la vil· xalet de qui va ser alcalde de València Xalet que va ser de la família Giner-Cor- la– o l’Hort de Santonja, de Rafael en 1905, Eduardo Llagaria. Continuant tina als anys quaranta. 1918-1919. María Santonja. Els dos xalets estan constru- per la carretera de Torrent a Real de Giner Cortina. ïts en un estil regionalista inspirat en Montroi, al carrer de València hi ha- l’arquitectura de les vil·les basques. via interessants exemples de principis Davant d’estos dos trobem el que va de segle, ja que allí tenien el seu xalet ser xalet de la família Giner-Cortina, personatges destacats com el pintor promogut per l’industrial José Giner i Genaro Palau o el compositor Vicente dissenyat pel seu cunyat, l’arquitecte Lleó, este últim autor obres tan cone- valencià José Mª Manuel Cortina Pé- gudes com La corte del faraón. De fet, rez. Cortina, en este singular edifici, va pròxim a este carrer es conserva un més enllà de l’historicisme neoàrab i xalet construït el 1905 en la confluèn- crea una obra en què deixa marcada la cia dels carrers de Santa Llúcia i Quart Xalet que va ser de la família Giner- seua originalitat i empremta personal per la família Peremarch, un edifici de Cortina des de l’exterior de la propietat fins als últims detalls. Este monument, gran qualitat amb un original disseny en l’actualitat. 1918-1919. a causa de les contínues agressions, modernista, poc vist a Torrent.
28 patrimoni de l’horta sud p atrimo n i de l’horta sud l’horta de i
Antic Café Alhambra a la Plaça Major. 1919. Tomás Roselló.
Postal dels anys 10 de l’Hotel Vedat, conegut com La Fonda, ubicat a l’actual carrer del Migdia, pròxim al pavelló. 1914. Biblioteca Valenciana.
L’auge del Vedat 1906 el rival de Vicente Marín i funda- quitecte madrileny Mauricio Jalvo el La millora de les comunicacions que dor del diari La Crónica, Silverio Ribe- 1925, i que finalment fou el projecte hem comentat i la moda d’estiuejar a lles, secretari del jutjat de 1ª instància de 1927 dels arquitectes Albert i Fun- Torrent també van contribuir a l’auge de Torrent, es construirà l’actual Villa gairiño el que es dugué a terme. del Vedat com a zona residencial, on Modesta, vora la qual s’adossaran els ja de ben antic anaven a passar el dia xaletets d’Alejandro Miquel i Abdón Tardoeclecticisme i Art Decó famílies de València, ja que era conce- Vázquez, este últim alcalde de Torrent La Primera Guerra Mundial afectà el but com a lloc saludable pròxim a la a finals del segle XIX. subministrament i els preus del ferro capital. Sabem que fou l’advocat Vi- En 1914, serà el mateix Vicente Marín per a la construcció d’edificis, a més cente Marín Ferrer –jutge municipal de qui promourà la construcció d’un hotel de bloquejar l’exportació de la taron- Torrent i alcalde d’esta població en di- amb restaurant conegut com La Fonda, ja. Així que, acabat el conflicte a finals verses ocasions, a més de fundador de desaparegut en 1950. Era un edifici de la dècada dels anys 10, es con- l’efímer periòdic El Torrentino– qui a singular per estar flanquejat per dos tinua a poc a poc la renovació de les Núm. 31, primer semestre 2011 cap a 1898 va construir el primer xalet torres, que va tindre un gran prestigi a façanes del centre històric. Però l’estil al Vedat, anomenat Masía de D. Vicen- l’època i que s’ubicava a la pujada del eclecticista que hem vist en els edificis te Marín, a més de realitzar en les pro- Vedat, per la prolongació de l’actual d’abans s’haurà transformat ja en estos ximitats les conegudes com Casetes carrer del Pare Méndez. A més, Marín anys en tardoeclecticisme i Art Decó. de Marín i el pavelló de La Puríssima tenia en projecte construir un tramvia Alguns exemples d’esta època que per a famílies modestes. Uns pocs anys fins allí per este carrer, però amb l’es- trobem a la Plaça Major són el Café més tard, els seus amics s’hi construi- clat de la Primera Guerra Mundial va Alhambra de 1919 –promogut pel tor- ran les seues residències d’estiu, com aprofitar per a vendre els rails de ferro. rentí Patrici Chiner, en estil neoàrab–; l’actual Villa Luz promoguda per José Era tal l’interés turístic que es va cre- l’edifici per a l’Ateneo Musical Obrero Oliver, amb una planta baixa, que per ar al voltant del Vedat, que hi ha un de 1923 (hui Ca Lluïset), en un acade- la seua decoració recorda els pavellons avantprojecte de l’any 1917 per a la micisme tardoeclèctic; el Casino dels de l’Exposició de Torí de 1902 de l’ar- construcció d’un camí-passeig que par- Caçadors de 1928, també d’estil tar- quitecte Raimundo D’Aronco i remata- tiria de la Gran Via Marqués del Túria doeclèctic i que tenia una interessant da amb una torre miramar, que a més de València i arribaria fins al Vedat en marquesina d’estil Art Decó; la casa està inspirada en l’arquitectura moder- un sol tram recte d’onze quilometres, que va ser del mestre José Mª Rius nista industrial catalana. A l’altra part que es pot considerar com el primer al carrer de l’Església, reformada cap de l’actual Avinguda, en la que serà la antecedent de l’actual Avinguda que a 1929 i decorada amb elements neo- carretera al Vedat des de l’ermita de uneix el centre urbà de Torrent amb el barrocs i ceràmiques d’estil Art Decó, o Sant Gregori, prop de l’emissora, en Vedat, projectada inicialment per l’ar- El Faro, conegut també com Cal Parat.
29 patrimoni de l’horta sud
Este edifici fou construït cap a 1930 com El Mercantil, construït en 1924 pel torrentí Vicent Ros, que quedà fas- per qui fou propietari i director de l’ac- cinat pel Banco Urquijo de Madrid al tual diari Levante, Vicente Fe Castell, carrer d’Alcalá, obra de l’arquitecte en estil muntanyés i rematat amb una bilbaí Ricardo Bastida, i encarregà a torre, que hui acull el monestir de San- un arquitecte o mestre d’obra valencià ta Gemma. En les eleccions de 1936, el disseny d’un edifici basat en aquell Fe Castell és elegit diputat a Madrid, banc per a la casa que Ros posseïa a per la qual cosa mentre València fou la Plaça Major de Torrent, enfront de capital de la República durant la Guer- la torre àrab. El resultat és una cons- ra Civil, anaven allí a prendre café i a trucció molt interessant, d’influència fer tertúlia ministres com Indalecio Pri- classicista, amb decoracions influïdes eto. Uns anys després, molt pròxim a per l’Art Decó i que comptava amb un l’anterior, a l’avinguda de Sant Llorenç remat superior en forma de far que no es construí Villa Eloína, del comerciant i arribaren a construir. Al mateix temps, accionista del Banc de València Ramón s’inicia la construcció de dotacions mu- Casanova Boix, on probablement es va nicipals als afores de Torrent, com el ubicar l’Hospital d’Aviació que va tenia nou escorxador o el grup escolar. el Vedat en la Guerra Civil espanyola, Edifici El Faro a la Plaça Major. 1930. Tomás Roselló. A finals dels anys vint també comen- edifici també d’estil muntanyés amb çaran a tindre importància nuclis d’es- elements neobarrocs. En la mateixa tiueig com el Pantà, el Barri dels Ca- avinguda de Sant Llorenç, l’any 1925 ragols o l’Alter de Dalt, on trobem el es construeix el Xalet Amparín del mili- conegut com a Xalet del Francés d’estil tar Pedro de Lamo i la seua dona, Am- Art Decó, construït el 1929 pel pres- paro Peris Brell, germana del prestigiós tigiós metge naturista José Castro, pintor valencià, una residència d’estil qui, procedent de Barcelona, va elegir neoàrab amb clara influència Decó. esta zona de Torrent per ser un lloc en Dels mateixos anys i molt pròxim a aquell moment amb importants valors l’anterior, està el xalet de qui va ser paisagístics, que hui està en un lamen- alcalde de Torrent entre 1925 i 1930, table estat de conservació i amb un Félix Vilar David, i de la seua esposa, Xalet del Francés a l’Alter de Dalt. 1929. futur incert ja que es troba afectat pel Sacramento Esteve Galán. Julián Molina. Pla Parcial de l’Alter que té prevista la seua desaparició. Xalets d’estil eclèctic Tornant al Vedat, la Diputació va pro- El primer dels xalets del Vedat en què jectar en 1897 un Gran Manicomi hem pogut constatar la participació en Provincial amb més de 48 edificis, la construcció d’un arquitecte de re- dissenyats pels destacats arquitectes nom, com és Javier Goerlich Lleó, és valencians Belda i Ferreres, en un pro- l’edifici projectat el 1926 per al comer- jecte que, si l’hagueren dut a terme, ciant de camises de València Salvador no hauria permés que el Vedat es con- Gamborino a l’actual carrer del Sol. vertira en l’important nucli residencial Este xalet d’estil eclèctic, molt estilit- Xalet El Mercantil, pròxim a l’avinguda de Sant Llorenç del Vedat. 1924. Tomás que hui és. D’aquell projecte de l’any zat i influenciat per l’Art Decó, comp- Roselló. 1926, la Diputació recuperarà la idea tava amb un gran jardí i destacava de l’edifici de l’Hospital d’Epidèmies, sobre una posició elevada, però no es convertit en Sanatori del Pare Jofré i conserva com originalment el va disse- enderrocat pels anys cinquanta. Pel nyar el seu autor. L’arquitecte Goerlich seu estil i dimensions recordava els projectà un any més tard per a Torrent grans pavellons de l’Exposició Regional l’antic edifici de l’Asil Santa Elena. El Valenciana de 1909, dissenyats per Mas de la Muntanyeta del metge José l’arquitecte Vicente Rodríguez. Soler Burgos era una altra residència En el cas dels xalets, els anys vint tam- d’estiueig que en 1931 comptà amb bé seran els de la consolidació del Ve- un projecte realitzat per un destacat Xalet Amparín a l’avinguda de Sant dat, on es construiran edificis de sego- arquitecte com Antonio Gómez Davó. Llorenç del Vedat. 1925. Josep Ramon na residència per a importants famílies, Era un xalet dissenyat en un estil que Sanchis.
30 patrimoni de l’horta sud p atrimo n i de l’horta sud l’horta de i
Xalet Juanín en l’actualitat, al camí del Romeral del Vedat. 1934. Tomás Roselló.
Xalet de José Font als anys trenta, pròxim al carrer de la Font de Sant Lluís del Vedat. 1934. Azulay Tapiero, Marilda. La fortuna de los ideales racionalistas en España, 1914- Per contraposició a l’arquitectura d’es- 1936. El caso concreto de José Cort Botí (1895-1961), t. 5. Universitat Politècnica de til tardoeclèctic, es donarà lloc al deno- València, 2003. minat racionalisme, que té importants recordava el de les mansions que es poc pendent i ràfecs de fusta, corona- mostres a El Vedat, de mitjans dels construïen en aquell moment els ac- da amb carxofes de ceràmica vidriada anys trenta, realitzats tots ells per l’ar- tors de Hollywood a Beverly Hills. o cresteria. Alguns d’estos destacats quitecte José Cort Botí, que construeix Però, eixe mateix any, durant les ex- exemples són Villa Tonico de la família set xalets dins del que seria denominat cavacions per a la seua construcció, es Balanzà a l’avinguda de Sant Llorenç, com l’arquitectura mediterrània mo- va trobar l’important jaciment de l’edat amb el ràfec decorat amb taulellets derna, edificis de blancs murs llisos i de Bronze de la Muntanyeta de Cabre- Decó; Villa Sevilla i Villa Granada al car- formes cúbiques i corbes que recorden ra, que finalment Soler Burgos respec- rer de la Font de Sant Lluís. Al camí del a l’arquitectura holandesa i centreeu- tà i tan sols dugué a terme la casa del Romeral trobem el xalet Los Leones, el ropea del moment, que coneguem grà- guarda de la finca en 1933, apartada xalet Mis Hijitos, un dels exemples més cies a la tesi de Marilda Azulay. Entre d’estes troballes. interessants que trobem a esta zona, els quals destaquen el xalet Juanín al Serà a partir de la meitat dels anys d’estil pròxim al racionalisme però de- camí del Romeral, el del dentista José trenta que l’Ajuntament de Torrent co- corat amb elements neobarrocs, i el Font i el del decorador Jorró, pròxims mençarà a arrendar els terrenys comu- xalet El Barco amb trets neomudèjars al carrer de la Font de Sant Lluís, edi- nals per a la construcció de xalets al a les façanes i que són més evidents ficis que en molts d’ells per desgràcia, cor de la pinada. Van ser edificacions a la balconada amb vistes a la pinada, no s’ha respectat la original i singular Núm. 31, primer semestre 2011 que en un principi no tenien tanca o que tenen la gran majoria dels xalets configuració amb la que els va conce- bé era reduïda, per la qual cosa des- que es troben en esta zona. bre Cort Botí. tacava la integració d’estos xalets en Cap a 1935, l’arquitecte Luis Albert, En definitiva, este recorregut per l’es- el seu entorn i en què els seus autors el que projectà l’avinguda a finals dels plendorós Torrent de finals del segle varen saber molt bé aprofitar l’opor- anys vint i autor d’importants edificis XIX i principis del XX ens mostra un in- tunitat que donava un entorn com el a la capital, dissenyarà el xalet per al teressant llegat arquitectònic que té un Vedat per a realitzar una obra de gran matrimoni format per Pilar Tortosa Do- present incert pel fet que una gran part qualitat. En ells observem les caracte- mingo i Sigfrido Blasco-Ibáñez, fill del d’este patrimoni està encara per assi- rístiques pròpies del tardoelecticisme, conegut escriptor, xalet que rep el nom milar, catalogar, restaurar i descobrir, el regionalisme i l’Art Decó practicat de L’Alqueria. L’arquitecte plasma en però que deixa lloc a un futur ple en esta època i adaptat al Mont-Vedat, este edifici la seua visió racionalista de d’oportunitats si se sap traure partit amb façanes llises amb poca decora- l’arquitectura tradicional mediterrània d’este important potencial. Un aprofi- ció per la influència del racionalisme, amb influència barroca. La casa tam- tament que, si es du a terme, determi- concentrada en les reixes, els remats bé inclou una gran tribuna-balcó amb narà la consolidació de Torrent com de les cobertes, els ampits i els ràfecs. vistes a la ciutat de València, inspirada una destacada ciutat d’interés cultural En molts casos es repeteix el mateix en la que tenia el xalet de l’escriptor a la comarca de l’Horta Sud, amb molt tipus de coberta d’estil muntanyés a Vicente Blasco Ibáñez a la platja de la a oferir al visitant i als seus habitants i quatre aigües de teula alacantina amb Malva-rosa. que vos convide a descobrir.
31 arqueologia de l’Horta sud El paisatge històric de l’Horta Sud a l’època islàmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torres islàmiques
Adrià Pitarch A la nostra comarca trobem que hi ha construccions dels dos tipus, alqueries agrícoles xicotetes amb una torre de guaita, com és el cas d’Albal, i d’altres més poderoses que responen a un poble de grans dimensions, com és el Torre islàmica de Torrent en 1950. Foto Peiró Simó. cas de Silla o Torrent.
Introducció situar assentaments als seus voltants. ubicacions d’aquests poblats i l’impor- Quan has de realitzar un estudi sobre Tenim notícies històriques, referides en tant nombre d’alqueries que hi havia al els paisatges històrics de les diferents el Llibre de Repartiment de Jaume I, de voltant de València. èpoques de la comarca de l’Horta l’existència d’assentaments o alqueries La torre de vigilància és, a més de ser Sud, has de tenir en compte tots els dintre de l’actual marjal de l’Albufera, un punt elevat de visibilitat del terri- elements geogràfics i naturals que la ocupada actualment per arrossars. Al tori, un important element defensiu i integren, així com les realitats políti- terme d’Alfafar trobem referències de ofensiu ja que permet protegir l’alque- ques, socials i culturals dels moments dos o tres alqueries situades a la mar- ria de forma més contundent i a més estudiats. jal, com per exemple la de Rabi Santxo. atacar amb protecció el possible con- La conquesta islàmica de la península També a Silla es podria situar una altra queridor. La torre disposa d’un albacar Ibèrica, i, per tant, de la nostra comar- alqueria islàmica, amb possible torre al seu voltant amb muralles i un possi- ca i del l’actual País Valencià, va com- de guaita, d’ubicació desconeguda. ble fossat que n’impedia la conquesta. portar uns canvis i una evolució respec- Aquests albacars han estat documen- te dels anteriors pobladors romans i Les torres i el seu significat tats en algunes torres existents, per visigots. El pla va ser ocupat ja en èpo- Com és ben sabut, els pobles actuals exemple la torre d’Alèdua a Llombai ca romana i visigoda (i possiblement de l’Horta Sud representen les anteri- posseeix aquest albacar, així com la a l’època ibera, però no es tenen su- ors alqueries islàmiques assentades a Bofilla de Bétera. ficients dades com per poder determi- la nostra comarca, a més d’aquelles L’evolució històrica entre els segles VIII i nar aquest fet), i l’Albufera va patir els desaparegudes. Els nuclis antics, les XIII dC implica la construcció d’aquests primers canvis en la seua morfologia torres islàmiques situades en alguns elements arquitectònics defensius a amb un ús més intens. Els àrabs també dels pobles com Albal, Torrent o Si- causa de les noves realitats polítiques van aprofitar aquest llac d’aigua dolça lla, més les desaparegudes per l’acció i socials entre els pobles àrabs assen- per a explotar els seus recursos i van antròpica posterior, ens indiquen les tats al nostre territori. Es tracta d’una
32 arqueologia de l’Horta sud arqueolo g ia de l’horta sud l’horta de ia
Torre de Torrent restaurada. Torre islàmica d’Albal en 1981, i estat actual de l’atalaia després de la seua restauració.
època de constants lluites i guerres, el possible agressor així com un esta- res defensives i de vigilància va estar conquestes i reconquestes, ja entre els tus polític i econòmic al teu territori. A l’aparició dels regnes de taifa, al segle mateixos àrabs, amb diverses ètnies o més, és un element bèl·lic d’atac, ja XI, amb la desaparició de l’emirat de interessos polítics i econòmics, o per que impedeix l’atac fàcil i permet llui- Còrdova. En aquesta època, les lluites la presència cristiana, constant, que tar amb un cert avantatge per la pro- entre musulmans, contra cristians, etc., assetja de forma contínua aquests ter- tecció que dóna. van comportar que la taifa de Balansiya ritoris (hem de recordar la conquesta La cronologia de la construcció de les augmentara les seues alqueries fortifi- de València pel Cid a finals del segle XI). torres és un altre dels interrogants que cades. Finalment, el segles XII-XIII van Amb aquest context, per tant, i atenent hi ha respecte de la seua comprensió. afavorir un altre auge de la construcció les qüestions purament antropològi- Des de la conquesta àrab de les nos- de fortificacions, sobretot en el perío- ques i culturals d’aquestes societats, tres terres, se suposa la construcció de almohade i abans de la conquesta es decideix construir aquests edificis d’elements defensius; per tant, una de Jaume I. Com veiem, les torres de defensius i de protecció de les alque- part de les torres haurien de pertànyer guaita van estar construïdes en diver- ries o quarya, que representen poblats a aquesta cronologia, és a dir, entre sos moments històrics, en resposta a la de dimensions reduïdes amb un fort els segles IX-XI. Podríem pensar que es realitat. Aquestes teories no es poden Núm. 31, primer semestre 2011 caràcter agrícola i ramader. construeixen els primers castells o de- confirmar de forma absoluta fins que Això no obstant, també els nuclis més fenses en poblacions importants, cas no es realitzen intervencions arqueolò- grans, o hisn, construeixen torres dintre de Silla o Torrent. En el cas de Torrent, giques en totes elles per a poder deter- d’un sistema defensiu més fort, de tipus veiem com l’arqueologia ha permés es- minar-ne la cronologia concreta, a més castell. A la nostra comarca trobem tablir datacions fiables de la seua cons- d’altres treballs científics que comple- que hi ha construccions dels dos tipus, trucció, degut a estudis químics realit- menten el treball arqueològic. és a dir, alqueries agrícoles xicotetes zats amb el mètode del carboni-14. Els amb una torre de guaita, com és el cas resultats de tals estudis han permés Però, per què es van d’Albal, i d’altres més poderoses que donar una datació de l’any 1070, és a construir? responen a un poble de grans dimen- dir, al segle XI. En el cas de Silla, els Dintre de les hipòtesis existents res- sions, com és el cas de Silla o Torrent. estudis arqueològics realitzats en les pecte d’aquest tema, aquella que ex- Evidentment, la funció de les torres és diverses campanyes d’excavacions han pressa la necessitat de crear un cinturó clara, la defensa i protecció davant la facilitat, també, determinar una cro- de defensa al voltant de la ciutat de conquesta o destrucció, però també nologia semblant a la de Torrent, en Balansiya (València) és la més seguida i representen altres funcions purament aquest cas pels estudis ceràmics apa- estudiada. Aquestes torres, doncs, re- polítiques i dissuasives. Tenir una torre reguts en el transcurs de la intervenció. presenten una forma de defensa física d’aquestes característiques representa Un altre moment històric important davant un atac, però sobretot estan su- una imatge de poder i fortalesa davant per a interpretar la construcció de tor- posant una defensa anticipatòria a l’ar-
33 arqueologia de l’Horta sud
ribada dels enemics. Així, hem de pen- menat cinturó defensiu de la ciutat de ques de la Ribera Baixa i Alta, la Foia sar que aquestes estarien connectades Balansiya. Al voltant de la mateixa ciu- de Bunyol, el Camp de Túria i el Camp visualment entre si, ja que des d’una tat, a les actuals comarques de l’Horta de Morvedre mostren fortificacions de podrien comunicar-se amb la del poble Sud i l’Horta Nord, hi ha nombroses tipus torre i a més mostren els castells veí o amb aquella més propera. Com alqueries amb sistema defensiu de tor- que envolten tota la plana. En aquesta s’ha dit anteriorment, la necessitat de re de guaita, a més de quatre assen- línia trobem els castells de Cullera, Cor- protecció és causa suficient per a cons- taments amb un sistema defensiu més bera, Bunyol, Xiva, Vilamarxant, Llíria, truir fortificacions, i aquesta ha de ser complex i fort. Silla, Torrent, Quart i Serra i Sagunt. la causa primordial de l’existència de Paterna conformarien nuclis habitats Pel que fa al paisatge natural d’aquell les torres, a més tenint en compte les amb un sistema defensiu més propi moment, aquest devia ser completa- contínues lluites i accions bèl·liques d’un castell, amb fossats més contun- ment diferent de l’actual. La visibilitat que es donen en aquests moments his- dents i muralles més fortes (aquesta entre els pobles era més fàcil i compli- tòrics. evidència s’ha observat en les excava- cada al mateix temps, ja que per una cions arqueològiques de Torrent i Silla). part no hi hauria cap edificació alta, Quantes torres hi havia a la Més enllà d’aquesta primera línia d’al- però els pobles eren molt menuts. nostra comarca? queries i fortaleses, hi ha un altre cintu- Aquestes torres permetien la comuni- En l’actual comarca de l’Horta Sud te- ró d’assentaments. Les actuals comar- cació visual a partir de foc o fum fet a nim quatre torres en peu, i sabem de l’existència d’altres. Actualment, Silla, Torrent, Albal i Espioca (Picassent) conserven les seues torres i Alcàsser enderrocà la seua cap als anys 30 del segle XX. En el Llibre de Repartiment se n’assenyalen d’altres (Quart de Po- blet entre d’altres), així com altres pu- blicacions locals indiquen l’existència de torres a municipis com Mislata, Pi- cassent o Aldaia. És molt possible que altres alqueries tingueren aquest tipus de construcció d’alqueria-torre. A més d’Albal, Silla, Torrent i Espioca, n’hi havia d’altres. Alcàsser, el Vedat, Aldaia, Quart, la Torre, Brosquil i Rap- hal Cadi (Silla) en serien algunes, i és possible que n’hi haguera també en altres poblacions com Picassent o Mis- lata.
Organització del territori La ciutat de València estava envoltada, com s’ha descrit, d’alqueries i pobles fortificats amb estructures defensives tipus torre. Evidentment, la comunica- ció entre elles seria possible amb fum o foc, tenint una constant línia visual que permetia aquesta comunicació en cas de conquesta o guerra. Les torres més properes entre si no tenien cap dificultat geogràfica per veure’s entre si, ja que la comarca de l’Horta Sud és pràcticament plana i té aquesta visibili- tat entre pobles. El territori estava, per tant, ple d’alque- ries i fortificacions que creaven l’ano- Torre d’Espioca de Picassent.
34 arqueologia de l’Horta sud arqueolo les terrasses de les torres, i imaginant La visibilitat entre les aquesta acció no és difícil pensar que torres des de Torrent hom devia veure les tor- La relació visual entre les torres es pot res d’Albal i Alcàsser; des d’Albal, les representar de forma lineal en un plà- g d’Alcàsser, Silla i Torrent; des d’Alcàs- nol de la comarca en què se senyalitzen sud l’horta de ia ser, les de Torrent, Silla i Albal, i des de les ubicacions de les torres existents i Silla les d’Alcàsser, Albal i les del sud d’aquelles desaparegudes, incloses com Benifaió, Sollana o Almussafes. aquelles de les quals es té alguna notí- A més, si tenim en compte la resta de cia històrica, però aquesta visió podria possibles torres existents a la comarca, ser errada pel fet que la visibilitat en- veiem com aquesta comunicació i visi- tre elles seria més complexa pels as- bilitat entre les diferents alqueries era pectes físics de l’entorn, amb algunes relativament factible. dificultats de visió entre elles. El que Un altre aspecte interessant és la im- s’ha de fer és un estudi d’altitud de la La torre islàmica de Silla. portància que té l’organització del terri- torre i realitzar un complet estudi mor- tori que es conforma en aquesta època, fològic de la comarca que ens permeta Bibliografia ja que és l’origen de l’horta actual, amb apreciar els diversos nivells geogràfics AAVV (1995): Castillos, torres evidents canvis produïts en les diverses d’altura existents. D’aquesta manera, y fortalezas de la Comunidad èpoques, però que marquen un punt veient els desnivells podrem tenir una Valenciana, València, Prensa d’eixida als sistemes de regadiu i orga- aproximació als contactes visuals de Valenciana (Levante). nització de la terra. També, la centura- les torres entre si, i calculant la seua ALAPONT, L., ANTICH, J., MARÍ, M. (2003): Catàleg de la Col·lecció altura podrem traçar una línia de visió. ció romana, efectuada des del segle I. Museogràfica “Torre musulmana de En aquest primer treball d’aproximació A més, s’ha de tenir en compte que la Silla”, Ajuntament de Silla. a aquest interessant estudi de la comu- visió entre les torres es realitzaria de BAZZANA, André i GUICHARD, Pierre nicació visual entre les torres i alqueri- forma expansiva, és a dir, des d’una (1978): “Les tours de defénse de es de l’Horta Sud, no hem d’oblidar de d’elles es realitzaria el corresponent la huerta de Valence au XIII s.”, en Melangues de la casa de Velázquez precisar que s’hauria de realitzar un es- foc o fum que avisaria les altres, i així XIV, Madrid, p. 73-105. tudi més ampli que abarque les comar- contínuament fins que totes estigueren FEBRER ROMAGUERA, Manuel V. ques dels voltants de la nostra, ja que comunicades. (2005): Alcàsser, la seua història, aquest sistema comunicatiu respon a Ajuntament d’Alcàsser. la necessitat de tenir aquest vincle en- Conclusions LÓPEZ ELUM, Pedro (1994): La tre les diferents alqueries per avisar de L’estudi del territori és, actualment, un alquería islámica de Valencia. Estudio arqueológico de Bofilla. Siglos XI-XIV, la proximitat de perill. En aquest sen- dels camps més interessants en què València. s’està treballant de forma científica per tit, cal pensar que les torres situades LÓPEZ ELUM, Pedro (2002): Los al sud i al nord de la comarca també comprendre millor l’assentament dels castillos valencianos en la Edad responien a aquesta acció. A més, hem diversos pobles en qualsevol territori. Media (Materiales y técnicas Núm. 31, primer semestre 2011 constructivas), València, Biblioteca de tenir present que l’Horta Sud es tro- Aquest estudis permeten establir algu- Valenciana, 2 volums. ba més a prop de la ciutat de València nes consideracions geogràfiques i his- SANCHIS GUARNER, Manuel (1965): i, per tant, les alqueries situades a les tòriques per a comprendre aquesta “Època musulmana”, en Historia del actuals comarques de la Ribera, la Foia ubicació, i ens permet establir uns pa- País Valencià, vol. I, Barcelona. de Bunyol, el Camp de Túria, etc., veu- trons numèrics aproximats d’assenta- Llibre del Repartiment de València, rien abans l’arribada dels enemics, i en ments de qualsevol època, tenint pre- Antoni Ferrando i Francés (dir.), València, Vicent García Editores, 1979. aquest cas aquestes serien les prime- sents tots els factors que depenen res a produir aquest sistema defensiu. d’aquest territori, com són els aspectes RODRÍGUEZ NAVARRO, Pablo (2008): La torre árabe observatorio en tierras En el nostre cas, les torres conegudes morfològics, hídrics i climàtics que es valencianas. Tipología arquitectónica, a la comarca de la Ribera Alta, com donen al territori estudiat. Ens permet tesi doctoral (maig 2008). són per exemple les de Benifaió, Musa, entendre aspectes diversos sobre els GUINOT, Enric (2007): “Una historia Almussafes, Llombai etc., tindrien con- patrons d’assentament i l’aprofundi- de la Huerta de Valencia”, dins J. Hermosilla (dir. i coord.) El patrimonio tacte directe amb les de Silla i Espioca ment en altres aspectes geogràfics i hidráulico del Bajo Turia: L’Horta de (Picassent), entre altres. Per tant, és ambientals. València. València, Direcció General important entendre que aquest treball de Patrimoni Cultural Valencià, és una introducció a un estudi més am- Conselleria de Cultura i Esport, Generalitat Valenciana i Departament pli que puga contemplar aquest siste- de Geografia de la Universitat de ma complex de comunicació islàmica. València, p. 60-102.
35 PASSAT I PRESENT
Any 1957 Fotos. Arxiu Fotogràfic de Ricard Martínez. Arxiu Fotogràfic Fotos. Any 2011
Antic Ajuntament d’Albal
L’antic ajuntament, que va ser la casa consistorial des de 1942 fins a 1994, acull ara l’arxiu històric municipal i una sala per a exposicions i actes socials. L’edifici s’ha salvat del picot i ha estat restaurat per l’actual corporació. L’edifici va acollir en els anys 20 del segle passat el Centre Artístic d’Instrucció Obrera i, en els anys 30 el Centre Unió Republicana Autonomista. L’actual arxiu històric servirà per a la consulta d’estudiosos i per realitzar treballs sobre la memòria col·lectiva d’Albal. La rehabilitació de l’antic ajuntament, situat al carrer de Santa Anna, va ser inaugurada el 26 de setembre de 2010.