Gimbernat. Revista Catalana D'història De La Medicina I De La Ciència. Volum LXIII
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
GIMBERNAT RevistaCatalana d'Història de la Medicina i dela Ciència Volum LXIIILVI Any 20115 (**)) ISSN: 0213-0718 Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona 5663 GIMBERNAT REVISTA CATALANA D’HISTÒRIA DE LA MEDICINA I DE LA CIÈNCIA Versió digital: www.ramc.cat Versió completa: www.raco/index.php/gimbernat E-mail: [email protected] Seminari Pere Mata. Universitat de Barcelona. Societat Catalana d’Història de la Medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Seminari d’Història de la Medicina de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona. Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat Rovira i Virgili. Unitat de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de Lleida. Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del Bages, COMB. Unitat d’Història de l’Odontologia de la Facultat d’Odontologia. Universitat de Barcelona. CONSELL DE DIRECCIÓ Jacint Corbella i Corbella (Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya). Director. Lluís Guerrero i Sala (Arxiu Històric de les Ciències de la Salut). Director adjunt. Josep M. Calbet i Camarasa (Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya) Manuel Camps i Surroca (Facultat de Medicina. Universitat de Lleida) Anna M. Carmona i Cornet (Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona) Josep M. Ustrell i Torrent (Facultat d’Odontologia. Universitat de Barcelona) Carles Hervàs i Puyal (Societat Catalana de la Medicina. Acadèmia de Ciències Mèdiques) Ferran Sabaté i Casellas (Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona) CONSELL EDITORIAL Josep Tomàs i Cabot. Edelmira Domènech i Llaberia. Francesc Buqueras i Bach José Manuel López Gómez. Víctor Marí i Balcells. Conrad Curtó i Soler. Jaume Bech i Borràs. Rafael Albiol i Molné. Daniel Montaña i Buchaca. José Luis Ausin i Hervella. Jordi Pau i Roigé. Rafael Battestini i Pons. Josep M. Simon Tor. Pere Miret i Cuadras. Àngel Hernàndez Cardona, Begoña Torres Gallardo. Secretaria d’edició: José Ramón Alonso Carnero, Marc Xifró i Collsamata, Àngels Gallegos i Paniello Publicacions del Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona. © Seminari Pere Mata. Unitat d’Ensenyament i Recerca de Medicina © Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Legal i Laboral i Toxicologia Carrer del Carme, 47, UER d’Història de la Medicina. 08001 Barcelona Departament de Salut Pública. E-mail: [email protected] / [email protected] Universitat de Barcelona. www.ramc.cat Carrer de Casanova, 143, 08036 Barcelona PUBLICACIÓ SEMESTRAL - ISSN: 0213-0718 -- Dipòsit legal: B-38.174-1984 NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE TREBALLS Gimbemat Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència acceptarà, per a la seva publicació, treballs relacionats amb aquesta temàtica, redactats en qualsevol llengua usual en el món científic del nostre medi. Es valorarà positivament l’originalitat de les aportacions. Per a ser publicats la revista demanarà l’informe positiu d'un referee. Tindran preferència per a la seva publicació els treballs que reuneixin les següents condicions: - El text s'ha de rebre amb doble suport paper, correctament imprès, i digital per les vies mes habituals: correu ordinari o e-mail. En cap cas s'accepten textos manuscrits. - S'aconsella que l'extensió del text no sobrepassi les 15 pagines de text de la revista (37.000 caràcters). - Sempre que s'acompanyin taules, gràfiques o fotografies caldrà enviar-les en full apart, editades correctament per a la seva possible impressió directa. - Les notes han d'anar correctament numerades, i preferentment totes al final de l'article, i no a peu de pàgina. - La Bibliografia s'ha d'atendre a criteris de rigor. S'ha d'adaptar a les següents indicacions: - per un mateix treball ha d'estar feta amb un criteri uniforme. - ha de contenir indicacions suficients per a que un altre investigador pugui localitzar correctament el treball. - tot i que publicacions diferents segueixen criteris diferents, és preferible que s'adapti a les normes internacionals mes acceptades en les revistes de medicina (normes de Vancouver). En esquema: * Per a la cita d'un article: 1. Autor (s): cognom, nom o inicial; 2. Títol exacte del treball; 3. Revista (es pot posar abreujada si és coneguda); Any, volum, pagines de principi i final de l'article. * Per a la cita d'un llibre: 1. Autor (s); 2. Títol exacte; 3. Ciutat (editorial) any. Una bibliografia considerada deficient pot ser causa de no acceptació de l'article. Cal notar que és un dels punts dèbils en la valoració per referee. - Es prega que els autors procedeixen a una revisió sistemàtica i acurada dels originals. Una correcció externa pot alentir molt la publicació d'un treball. - Cal que tots els treballs s'acompanyin d'un resum de màxim sis línies (420 caràcters), tant en català com en castellà i d'un llistat de paraules-clau, amb un màxim de cinc per article, també en català i castellà. Els treballs s'han d'enviar a l'adreça de la revista: REVISTA GIMBERNAT. Unitat de Medicina Legal i Laboral i Toxicologia. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Facultat de Medicina. Carrer de Casanova 143. 08036-Barcelona, o bé a REVISTA GIMBERNAT. Carrer del Carme, 47. 08001-Barcelona. E-mail: [email protected] o [email protected] SUMARI GIMBERNAT, 2015 (*), vol. núm. 63 EDITORIAL. .................................................................................................... 9-10 MEDICINA MODERNA Anàlisi dels aspectes socials del fons de l’Arxiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya en el periode 1770-1850. Transcripció d’arxius sobre ràbia o hidrofòbia GALLEGOS i PANIELLO, Àngels, XIFRÓ i COLLSAMATA, Marc; CORBELLA i CORBELLA, Jacint, ..................................................................... 11-90 L’anàlisi psico-patològica d’en defensa pròpia VALLVÉ, Carles ............................................................................................91-102 LA MEDICINA DEL SEGLE XX Crònica de la traumatologia a Manresa SANT i FIGUERAS, Francesc .......................................................................103-198 La aportació de la família de metges Sarró i Palau a la Medicina catalana (1844) SARRÓ i palau, Manuel ...........................................................................199-210 Notes sobre l’activitat del doctor Seix i Miralta com a tisiòleg MIRET i CUADRAS, Pere ...........................................................................211-220 El Dr. Josep M. Massons i Esplugas, (Valls, 1913 - Sant Cugat del Vallès, 2012). Mestre i amic BUQUERAS i BACH, Francesc X ..................................................................221-242 Labor docent, investigadora i obra escrita del Dr. Josep M. Massons Buqueras i Bach, Francesc X. .................................................................243-272 Noticiari bibliogràfic ..................................................................................273-291 7 Gimbernat, 2015 (*) 63, 9-10 EDITORIAL Aquest número és una mica diferent dels habituals. Té pocs treballs i alguns, la majoria, són bastant llargs. La revista ja té més de trenta anys i de seixanta volums. En aquest temps els criteris han anat evolucionant. Al començament s’havia establert com a prevalent el criteri de limitar l’espai disponible per a cada article. Va costar i alguna vegada, poques, algun article no va sortir per ser massa llarg. Hi influïa sovint la pesadesa de la correcció ortogràfica, sintàctica, els excessius hispanismes, i fins i tot la quantitat d’errors de “picar”, mecanogràfics, que molts autors deixaven sense esmenar. Cal recordar que no hi havia ordinadors disponibles i que la correcció era molt més feixuga. A més la revista mai ha pogut disposar d’ajuda per a tenir un corrector en pla professional i els col·laboradors voluntaris alguna vegada es cansaven (s’atipaven) d’un text. Ara molts aspectes han millorat, i els criteris d’acceptació també. En aquest número hi ha set articles, dels quals quatre són llargs i només tres són del tamany habitual. Els criteris pels que s’accepten els articles llargs són diferents, però tots tenen interès des del seu punt de vista. En el primer, cronològicament, hi ha material de recerca d’arxiu, que val la pena fer públic, i pot servir de font d’altres treballs. El segon és una crònica viscuda del desenvolupament d’una especialitat en una comarca concreta de Catalunya, en aquest cas el Bages. L’experiència de fer congressos itinerants ens ha fet valorar l’interès de la recerca local i comarcal. És un relat clar de fets que tot i que ja fa anys que han passat han tingut la seva repercussió, en l’orientació de l’assistència. Van crear algunes ferides, però ja tenen prou sediment per a poder ser història. Els treballs de records personals tenen el valor positiu de la immediatesa en la memòria, i els fets que alguns poden considerar massa recents amb el temps, que passa de pressa, ja es van fent vells. Ara la història coetània, contemporània, ja té bona premsa. Els escrits amb records sobre vivències personals són més freqüents i cal estimular-los. Cal desinhibir els possibles autors, i des d’aquí en fem una crida. Un altre treball molt llarg, dividit en dos articles, es dedica a l’anàlisi de l’obra d’un dels historiadors mes actius en els últims temps, el doctor Massons. Té un cert sentit hagiogràfic, però ajuda prou a conèixer la personalitat de l’autor i la riquesa de la seva obra, tot i que el treball és més descriptiu que no pas analític. Però en tot cas és una font important de dades pel qui vulgui aprofundir en alguns dels rics aspectes de l’obra de Massons, principalment l’ètica professional, abans deontologia, ara més bioètica; i la història de la medicina. Un altre treball, al final una mica comprimit, tracta d’una nissaga amb dos arrels, però amb informació en bona part poc coneguda i que és preferible que estigui publicada, disponible per a qui li interessin els aspectes que es tracten, que no Gimbernat, 2015 (*) vol. 63 pàg.9-10, ISSN: 0213-0718 pas guardada com un manuscrit oblidat. A més les notícies de metges del segle XIX, amb la seva iconografia en aquest cas, quan són poc coneguts, sempre tenen un interès afegit.