MUNTANYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpí Cátala

199>4

ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796 Confecció dels índexs: Joaquim Bordons i Serra ÍNDEXS ANY CXVIII, VOL. 98, NÚMS. 791-796

ÍNDEX GENERAL nader i entom ( F. M ). 189. horn/ Cervino (F.C), 15. D'AUTORS I D'ARTICLES Carreté i Bisbal, Kildo: Camins deh Gurri, Francese: Cronologia de la ports de Beseit. 6. La serra de protecció del Montseny. 106. l'Espino i entom (F. M). 230. Hijar, Robert: De la baga a la solana. Referències d'illustracions: Català i Viladevall, Lluis: Els camins Fi de curs botànic a la Molina (F. (F) fotografia. (M) mapa, (D) dibuix. dels quatre uni. IO. Matterhorn/ D), 53. (C) croquis. (G) grafie. Cervino (F. C). 15. Jolis, Agusti: 50 volums de la coilec- Codina, Josep M.: Expedició Yukon ció «Llibre de motxilla» (F), 208. Aguadé, Jaume: Esquiar al Wilds- '92 {Canada) (F, C), 226. Kirchner, Francese: Participado del trubeKF. M), 242. Cortes i Ribelles, Manuel: Arbres ex- Centre en la compativa «Pirineas Aguilar ¡ Gimeno, Julia: Popo- cepcionals del Montsec i la seva ro­ nets» (F), 33. catepetl, la muntanxa que fume ja dai ia (II) (F). 199. Latorre, Ferran: La cinta del silenti (F. D). 12. Costa i Costa, Joan: XXV Renovació (F),56. Aloy, David: Estanys de Rabassales, de la /'lama de la Llengua Catalana Martín Guillen, Sandra: LAma­ Negre i Blau (F. M). 20. 09.91. zonia: una complexitat difícil de Andreu, Joan-Bernat: De la baga a DEPANA: Cai modificar el pia espe­ comunicar (F). 163. la solana. Fi de curs botarne a la ria! ilei pare naturai del Montseny'.' Martín Guillen. Sandra: La Cursa Molina (F. D), 53. (F, M), 116. del tue de Molieres (F), 127. Arrizabalaga i Blanch, Antoni: Com Editorial: El Monisenv. un espai a de- Mengua! i Padrós, David: Els camins conservar la fauna del Montseny bat, 90. dels quatre mil. 10. Matterhorn/ (F), 113. Editoria!: El patrimoni intangible. Cer\'ino(¥,C). 15. Batllori i Lacueva, Alex: Els bar- 222. Montllcó i Espasa, Modest: La vali ranes de l'Aigüeta de la Valí i el Editorial: La gestió del patrimoni. del sílex (M, D), 50. torrent de VEscateli (C). 75. 178. Nuet i Badia, Josep: De la baga a la Battesimi, Rafael: Recordant els fets Editorial: l.es couipeticions a la mun- solana. Fi de curs botànic a la de Prats de Molió. 47. tanya, 2. Molina (F, D), 53. Beato, Francese: XVII Aplec Excur­ Editorial: Un pas decidi! en la milioni Nuet i Badia, Josep: El futur del sionista deis Paísos Catalans, a la del nostre patrimoni. 134. Montseny. 104. vila d'Agramunt (D). 79. Editorial: Una commemoració? Una Nuet i Badia, Josep: Els incendis Beato i Vicens, Francese: De la ri­ fìta d'un llarg caini. 46. forestáis de l'estui de 1994. Refle- bera de la Madrona a la del Llo- Faura, Enric: De l'Abeille al Bachi- xions i propostes (F), 201. bregós (F,M). 95. mala (F). 23. Nuet i Badia, Josep: Homenatge a Bernat i Constanti, August: Les bar­ Franquesa, Teresa: Baja California: el Francese Masclans (F), 77. raques de pedia seca del Guia (F). desert dels gegants i lesflors (F). 71. Oliva, Joan: Vacances Equador 199} 223. Giribet i Amat, Salvador: Popo- (F), 257. Blanch ¡ Fors, Conrad: Paiiament de catepetl, la muntanya que j'umeja Paluzié i Mir, Lluís: Presentado del la diada de Sani .lordi ( D). 135. (F. D). 12. llibre El medi natural a les comar­ Bolos, Oriol de: La conservado de ¡a Gregori, Francese Xavier: En esqui's ques gironines, 81. vegetado i els sois del Montseny per les valls del Siscar i d'Arcas (F, Panareda i Clopés, Josep M: Canvis (F), 111. M). 119. en I'ocupado i l'its en el Montseny Bonet i Armengol, Jordi: Installano Gregori, Francese Xavier: Més els darrers anys (F). 108. del primer ternümietre al din de aìxoplucs per a excursionistes (F), Panareda i Clopés, Josep M: Els in­ Montserrat (F), 166. 196. cendis forestáis de l'estiu de 1994. Borbonet ¡ Macia, Anna: Una visió i Gregori. Francese Xavier: Travessia Reflexions i propostes (F), 201. una experiencia (F). 123. en esqut's per la serra de Mogrony i Pladevall i Font, Antoni: El patri­ Bordons i Serra. Joaquim: El Mont- la muntanya de Rus (F. M). 237. moni arquitectònic i cultural del teny Je Viladrau i del poeta (F), 26. Gregori i Pons, F. Xavier: Nous Montseny (F), 115. Carrete i Bisbal, Kildo: Camins deis aìxoplucs per a excursionistes (F), 8. Ponce. Josep V.: Reequipament a ports de Beseit. 5. El tossal d'Enca- Grossolano i Camps, Mark: E/5 GarrafiTS), 35. camins dels quatre mil. 10. Matter­ Prats i Canals, Llorenc: Folkloristes

MI MANYA 3 catalans del segle xix (F), 138. Wilderness de Catalunya, 216. l'ENAM. 40. Rafa, Miquel: Les reserves de la bios­ Jolis, Agustí: 40è aniversari de Simó, Maria Antonia: Mossèn Cai età fera, 105. PEN AM. 40. Pedrals, 39. Reyner, Josep: Un tresc pel Ruwen- Kirchner, Francese: Plantado d'ar- X.X.: XI Festival Internacional de zori(F), 182. bres a carree de Mountain Wilder­ Cinema de Muntanya Vila de Roca i Valls, Jordi: Els camins dels ness de Catalunya. 41. Torello. 41. quatre mil, 10. Matterhorn/Cervino Kirchner, Francese: VII Reunió del X.X.: 50è aniversari d'activitats per a (F, C). 15. Patronal del Pare Nacional d'Ai- jo ves, 39. Romaguera i Ramio, Joaquim: Bona güestortes i eslanx de Sani Maurici, X.X.: Assemblea constituent de la fun­ collita al 57 Selectiu UNICA de 42. dado Antoni Sois per a Vestudi de Cinema i Vídeo No Professional Latorre, Ferran: Campionat d'Es- l'Himàlaia, 86. 1994 (F), 185. panya (¡'escalada esportiva, 2 I 7. X.X.: El Centre Excursionista forma Rucabado i Franquesa, Narcis: Com- Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: parí de les entitats promotores de la memoració tic l'Excursió de la Alps, 172 i 218. Iniciativa Liceu'97. 130. SIGMA a Catalunya, el 1934 (F). Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: Expedicions i treses: Com evitar 179. America del Nord, 218. i eliminar les deixalles?, 216. Rucabado i Franquesa, Narcis: Ex- Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: Exposició fotogràfica «Visions ansió al turó de Sani Antoni o Dolomites. 219. dels Ports», 39. Montpedrós (F. M). 255. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: Turisme. medi ambient i eco­ Rucabado i Franquesa, Narcis: La Himàlaia, 173 i 217. nomia. 170. serra Llarga (la Noguera) (F, M), 59. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: VII Coiicurs de fotografìa de te­ Sanz i Gonel, Hilari: Les nostres or- Montserrat, 172 i 219. mes obligáis, 261. quídies: les Platanthera (F, D). 101. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: VII Concias de fotografía. 86. Tera, Josep de: Els pics del Bosc i de Picos de Europa, 172. X.X.: Volar amb esquís, 130. Cierco (F, M), 246. Latorre, Ferran: Crònica alpinistica: X.X.: XII Concurs de fotografía de te­ Tera, Josep de: Pie del Portilló d'Oó Pirineu, 172. mes obligáis, 130. (F, M). 148. Latorre, Ferran: Escalada en roca. X.X.: XIII cursa del Tue de Molieres. Vergés, Elisabeth: El Mustang: el 43. 130. regne prohibit obre les portes (F). Martín, Sandra: IV Cursa i Cami­ X.X.: XVII premi «Pan Vila» per a ex- 156. nada Popular a Collserola. 261. cursionistes, 39. Vidal Ponce, Josep: Tres escalades a Martín, Sandra: LV Saló Interna­ Zapater, Valenti: Expoaventura '94, la Serranía de Conca (F, C), 160. cional de Fotografia de Muntanya, 215. Vives i Teixidó, Joan M.: Travessa 214. per Collserola en S7T(C), 3. Martín, Sandra: Un ral-li a l'altura Vives i Teixidó, Joan M.: Voltaní la de l'Aneto. 214. ÍNDEX DE TOPÒNIMS serra de Prades (F, C), 145. Nuet, Josep: Aclariment sobre el nom Willaert, Lluís: Santuari de Roca- autèntic de Cels Gomis i Mestre, Abeille, pie de 1', 23. corba (Girones) (F, M), 66. 213. Adii, pia d', 66. Nuet, Josep: Imposició de la Creu de Adii, puig d". 66. l'Ordre de Sant Raimon de Penya- Aeri, paret de 1', 219. ÍNDEX D'AUTORS I DE NOTES fortalDr. Zayas, 170. Agramunt, 79. DE CRÒNICA I DEFENSA Nuet, Josep: La Festa de Sant Jordi Agudes, les, III. DE LA NATURA de 1994, 169. Agüero, massís d\ 211. Nuet, Josep: Noces d'or sacerdotals de Aigua. punta de 1', 232. Arderiu, Ramon: Recordara l'amie Mn. Zayas a la pica d'Estats, 215. Aigüestortes, refugis d\ 178. Ramon Tarrago, 171. Nuet, Josep: Presentado d'un nou Aigüeta de la Vali, barrane de 1', 75. Beato, Francese: Ha morí Emili Beiit, mapa del Montseny, 213. Vigueta de la Vali, vali de I'. 246. 39. Peix, Artur: / Antologia de Cinema Aiguille Verte, 172. Blanch i Fors, Conrad: Intervenció Amateur a la Filmoteca de Cata­ Aitana, serra d', 168. del president del Centre en Pacte lunya. 171. Alba, pied", 120. d'adhesió de Vesport cátala a la Rucabado, Narcis: Estada botànica a Albarda Castellana, roca de T, 203. proclamado de l'Any Internacional la Molina. 214. Alfara de Caries. 230. de l'Esport i de l'Ideai Olimpie. 86. Sala, Josep M.: In memoriam Dr. Algars, riu, 232. Castellet, Albert: Alps i Pirineus, 43. Eduard Padrós de Palacios. 40. Algerri, 59. Castellet, Albert: L'activitat a l'Hi- Sala, Josep M.: Visita al Comité Almenara, pilar d\ 80. màlaia, 42. Olimpie Internacional a Lausana. Alps. els, 15 i 56. Gregori, Francese X.: El Servei Ge­ 213. Alt Camp. I\ 223. neral d'lnformació de Muntanya a Sanz, Hilari: Homenatge a Huís Solé i Altéis, cim de 1', 245. Sani Vicenc de Jonquers, 130. Sabarís, 40. Amazonia, 1", 163. Herrera, F.: KEEP «Katlimandu Envi- Sanz, Hilari: VII Diada dels Pa'tsos de Amecameca, 12. ronmental Educational Project», 216. Parla Catalana, 215. Aneto, 1'. 127 i 214. Herrera, F.: Noticies de Mountain Simó, M. Antonia: 40è aniversari de Arcas, valí d\ 119.

4 MUNTANYA Aremany, 1', 26. Cervera. lussa! d'en. 191. Gemmipass. 242. Arieja, l\20i 119. Cervi, el. 173. Gessa, plans de la, 62. Artounant, torreni cl'. 21. Cervino, el. 15. Ginebrar, plans del, 238. Asgard, torre. 21 8. Chimborazo. muntanya del. 257. Ginebro, tuca del. 252. Ayous. refugi d". 197. Cho Oyu. el. 42. Girones. 66. Bacherets. pic de. 24. Cierco, pic de. 246. Gitana, torre de la. 160. Bachimala, el, 23. Cima Piccola di Lavaredo, 218 i 219 Grans Jorasses (portada). 45. 57. 173 i Bagà, 39. Cirerets, baga deis, 53. 218. Baget. pla. 240. Clarabide. gorges de, 23. Gravât, turó, 62. Bagiienya, tuca de, 247. Collegats, 37, 212 i 259. Grilló, tossal d*en. 233. Bah fa de los Angeles. 74. Collserola. sena de. 3 i 261. Grist, pics de, 246. Baix Camp, 147. Colobo, santuari de. 199. Gualba. solde, 107. Baix de Cierco, pic, 250. Cornei les. les. 64. Gualba, vall de, 206. Baix LIobregat, 255. Comiols. 259. Guara, serra de, 211. Baix Maestrat. 190. Conca, Serranía de, 160. Herbolan, ca F, 27. Baix Penedès. el. 224. Concade Barbera, 147. Heura, cova de F, 52. Baja California, 71. Corones, pic de, 214. Himàlaia, 1". 216. Ballestera. la, 194. Costabona, el (portada). 1. Hórnli. cabana de. 17. Balmhorn, cim del. 245. Costes de l'Huguet, cap de les, 240. Hórnli. via. 16. Baltassana, tossal de la, 145 i 180. Cotopaxi. pic de, 257. Hospitalet d'Arieja, 1'. 119. Barbarissa, cabana de, 248. Creueta, la, 239. Illini/.as, pie de, 257. Barbarissa, estany de, 248. Cruïlles. castell de, 115. Inescalables, circ de les, 227. Bassiol. pimta del, 232. Cuchillares de Contreras. 160. Ivars de Noguera. 63. Benasc, 40. Da Silva, refugi. 1 1. Ixea. tuca d\ 252 Benasc. vall de. 75 i 246. Dards, coli deis, 124. Izta-Popo, pare natural. 12. Benêt, roques de, 192 i 235. Das, refugi de. 196. K 2,217. Berguedà, el. 201. Daubenhorn, cim de, 243. Kali Gandaki, vall de. 157. Beseit, ports de, 189. 212 i 230. Droites, les, 172 i 218. Kalonge. refugi, 182. Bésine. refugi de la. 1 I. Ebre, delta de F, 179. Katmandu. 216. Blanes. 180. Elbrus, mont, 173. Kyandolire. 182. Blau. estany, 20. Encanader. tossal d', 189. Kyondo, refugi. 183. Boixar, el. 193. Equador, 257. Lammerenboden. pianura de, 242. Borrell, can. 7. Eres, coli de les, 234. Lammerenhütte. refugi, 243. Bosc, can. 31. Erist, 75. Lausana, 213. Bosc, pic del, 246. Erola, coli de 1\ 237. Leukerbad (portada). 221. Bragues, roc de, 20. Eróla, Mare de Déu de 1', 32. Leukerbad, 242. Breda, 115 i 201. Erola, riera de 1*. 31 Lezat, pic de. 154. Bronhic, refugi. 119. Escalell, torrent de F, 75. Lladres, creu dels. 97. Brull, el. 115. Espades, pic d', 248. Llarga, serra, 59. Bruyante, vall de la, 20. Espina, cim de F, 232. Lleres de Cecilia, pic de les, 252. Cadf. serra de, 260. Espina, serra de F, 230. Llop, barranc del, 233. Cairat, pic de. 154. Espinzella. F. 31 i 115. Lo. país de. 156. Cal Climent. collet de. 237. Estany s de la Pera, refugi dels, 171. Lo-Mantang, 157. Cala Fi. 199. Estanys Forçats, refugi dels, 197. Loron. vall de, 23. Caldereta, coll de la, 146. Estats, pica d', 215. Madrona, puig. 5. Calma, la. 107. Estós. vall d". 148. Madrona, ribera de. 95. Campelles. 237. Everest, F. 173. Mahangu. refugi. 182. Canada, el. 226. Farfanya. riu. 60. Maiol, can, 256. Canaleta, congost del. 195. Fatarella, la. 201. Mala Dona, pas de la. 35. Canaleta. riu, 230. Ferrera, vall. 41. Maladeta, 260. Canet d'Adri. 66. Font de Ribera, puig de la, 64. Maladeta. massís de la, 254. Capellades. 40. Font Ferrera, refugi de la, 191. Malpartit. 181. Carajas, Sierra de, 165. Fontalba, 51. Maraco, rases del, 232 i 236. Cardôs. vall de, 41. Forcanada. la. 172. Margarida. punta, 183. Caro. mont, 236. Formigliela, masia de. 98. Marmolada, la, 219. Carrer Ample, barranc del. 232. Franqueta, mas de la. 234. Martí, can. 67. Castellfollit, 147. Fredes. 190 i 192. Mas Blanc, el. 189. Castellnou de Cervelle. 255. Gaià. el. 223 i 224 Mas Blanc, font del, 189. Castellôde Farfanya. 59. Ganxos, punta dels. 195. Masmut, roques del. 189. Castillôde Sos, 252. Garraf, el. 35. Matagalls. el. 26 i 112. Catavina. 73. Gat, can, 31. Matarranya, el, 189. Cathedra! Smith, pic. 229. Gavarnia. cire de, 172. Matterhom. el. 15.

MUNTANYA 5 Membrado. coli de, 234. Penyagalera, 194. Rosario, El, 72. Merialles. refugi de, 10. Penyal d'Ifac, 37. Rosquelles, mas, 27. Mexic, 12. Perdiguero, pic de, 150. Roters, vall dels, 114 i 181. Migdia d'Aussau, pic del. 172 i 197. Perotis, cova del, 180. Rull, refugi de, 11. Miranda, cim de la, 232. Petit Dm. 218. Rus, muntanya de, 237. Mittlerer, cim del, 244. Petites Jorasses, 173. Ruwenzori. el. 182. Mogrony, serra de, 237. Pinell de Solsonès, 97. Sabre, punta del. 23. Molad'Estat, 145. Pinet, refugi del, 8. Sacarbassa, puig, 117. Molieres. coli de, 125. Pirineu, el, 23. Sala/la, 31 i 115. Molieres, tue de. 127. Pirineus, els. 33 i 43. Saldes, 39. Molina, la. 53, 214 i 237. Piade Pujalts, cim del, 238. Saltèguet, 214. Molseret, cascada de, 150. Pia de Santa Maria, el. 224. Salut. ermita de la, 5. Molseret. vall de, 150. Piade Salila, refugi del, 196. Sant Antoni, ermita de, 256. MontBlanc, el, 42 i 218. Planès, 239. Sant Antoni, turó de, 255. Mont Proboscis, 228. Planoles, 239. Sant Bartomeu de la Quadra, 5. Mont Rosa, el, 173. Pietà Roja, plans de, 239. Sant Cebrià de la Mòra, 1 15. Mont. tuca del, 254. Pobla de Segur. la, 37. Sant Corneli, pitó de, 181. Monte Leone, massis del, 245. Poblet, bosc de, 145. Sant Gervàs, 84. Montferri, 225. Pont d'Armentera. el, 225. Sant Guillem, refugi de, 198. Montpedrös, turö de, 255. Popocatepetl, cim del, 12. Sant Honorat, massis de, 79. Mont-rebei, congost de (portada), 133. Portella de Rojà, bivac de la, 11. Sant Jeroni. cim de, 166. Mont-roig, el, 38. Portilló d'Oó, pic del, 148. Sant Jordi, plana de, 179. Montsant, ritt, 50. Ports, els, 39. Sant Margal, 115. Montsec d'Ares, el. 38 i 199. Posets, massfs de, 155 i 246. Sant Marti del Bruii, 115. Montsec de Rubies, 79. Posets, pic de, 248. Sant Miquel de Montserrat, 202. Montsec. el, 199 i 260. Posola, pont de, 120. Sant Miquel de Valldàries, 99. Montseny.el, 26. 81,90. 103 ¡213. Prada de Conflent, 46 i 91. Sant Miquel del Fai, 201. Moniserrat, 43, 166, 168, 172 ¡201. Prades, 145. Sant Pere de Madrona, 95. Montserrat, monestir de. 92. Prades, serra de, 145. Sant Pere Desplà. 115. Montsoriu, castell de. 115. Prat d'Aguiló, refugi de. 172. Sant Pere Mártir, cim de, 3. Morou, turö de, 206. Prat de Jou, coli de, 237. Sant Roe. ermita de, 236. Morraine, refugi, 183. Prats, comellar dels, 64. Sant Segimon, 32 i 115. Mount Hunter, el, 218. Prats de Mollò. 47. Sant Vicen^ de Canet d'Adri, 66. Muela, pico de la, 162. Pregon, coli, 107. Sant Vicenc de Jonquers, 130. Muntanyoles, serrat de les, 234. Priorat. el, 50. Sant Vicenc de Montali, 86. Mustang, regne del, 156. Puigllancada, el, 237 i 239. Santa Colonia de Cervello, 255. Nahani. riu, 226. Puigmal, el, 239. Santa Creu d'Olorda, ermita, 5. Nanda Devi, cim de, 218. Puigsou, cim de, 70. Santa Fe de Montseny, 108. Nanga Parbat, 218. Pujol de Muntanya, el, 26. Santa Magdalena de Mosqueroles, 115. Negre, estany, 20. Pujolar. el, 29. Santa Maria, vall de, 203. Negrell, el, 191. Queretano. refugi, 14. Santa Perpètua, ermita de, 97. Nepal, el, 156 ¡216. Quioulès. refugi de, 196. Santa Susanna, 115. Nerassöl, pic de, 121. Quito, 257. Santes Creus, 224. Noguer. el. 30. Rabassoles, estany de, 20. Santes Creus de Madrona, 97. Noguera, la, 59 i 95. Rai'mat. plans de, 180. Santes Creus, monestir de. 215. Obagues, les, 51. Rasa, tossa, 232. -^Saiinc, coli de, 246. Oberland de Berna, 242. Rave, can, 181. Schwarzhorn, carena del, 245. Oden, serrat d\ 84, 167 i 259. Remolo, coli del, 238. Schwarzhorn, pic de, 243. Ordal, P, 255. Replans. mas de, 69. Schwarzsee, 16. Osona, 26. Respumoso, refugi, 9. Segremorta, 214. Paitides. les, 32. Restanca, planell de la, 20. Shisha Pangma, el. 42. Pardines, cabana de, 246, 247 i 253. Retatile, el, 191. Sillerets, tucó de, 252. Pas Gran, bretxa del, 200. Ribereta, coli de la, 250. Sió, riu, 79. Passavets, 106. Ridaura (portada), 177. Sisear, bosc del, 79. Pauls, 232. Rierada. la, 5. Sisear, estany del, 122. Pedra Picada, cim de, 238. Rinderhorn. cim del, 245. Sisear, refugi de. 11. Pedraforca. 85. Ripollès, el. 237. Sisear, vall del, 119. Pedrenyeres, les, 51. Roca Regina, paret de. 172. Solsonès, el, 95. Pefia Ruaba, massis de, 211. Rocaberti, veì'nat de, 80. Solvay. refugi, 17. Pena Rubia. 161. Rocacorba, riera de. 68. Sotorras, moli, 195. Pena-roja, 189. Rocacorba, santuari de, 66. Soula, refugi de la, 23. Peniejo, turö. 62. Rocacorba, serra de, 67. Stanley, cim, 183.

6 MUNTANYA Tagamanent, el, 108 i 224. Macia, Francese, 47 leologia, Jordi G. Quera, 174. Taula dels Quatre Termes, 147. Masclans, Francese, 77 Parque Nacional Aigiiestortes i Sant Teopixcalco, refugi, 14. Maspons i Llabrós, Francese de S„ 142 Maurici, Francesc Gurri i Serra, Terol, 37. Mila i Fontanals, Manuel, 138 263. Terradets, 84. Padrós de Palacios, Eduard, 40 Patagonia, Clem Lindenmayer, 219. Terradets, congost de, 172. Pedrals, mossèn Caietà, 39 Penyagolosa. Excursions a peu, Cen­ Terranyes, refugi de, 232. Pelai i Briz, Francese, 139 tre Excursionista de Castelló, 263. Tibet, el, 156. Ribó, Xavier, 135 Per la Catalunya Nord amb esquís. Tinença de Benifassà, la, 189. Solé i Sabarís, Lluís, 40 Oriol Guasch i Terré, 174. Tordera. vali de la, 107. Tarrago, Ramon. 171 Pirineos. 1000 ascensiones, Miguel Torello. 41. Zayas. Dr. Malaquies, 170 Ángulo, 173. Toscar, el, 233. Refugis pirenaics, Ed. Prames, S.A., Tosad'Alp, la, 239. 175. Tosa de Pè d'Orrérs, 121. ÍNDEX DE LLIBRES Rutas y paseos por la serranía de Tossa, obaga de la, 236. Cuenca, Alfonso Monge i M. Victo­ Trencaladres. mas de, 194. 25 indrets turístics i monumentals de ria Bocos, 219. Très Reis, tossal dels, 190. les vedis d'Aneu, F. Xavier Sudrià i Rutas y paseos por la serranía de Turino, pia de. 148. Andreu, 87. Cuenca, Alfonso Monge i M. Victo­ Uganda, 182. Andar por el valle de Tena, Agustí ria Bocos, 219. Ulldecona, pantàd', 190. Faus, 173. Rulas y paseos por los castillos de Ulldemolins, 50. Clwmonix-Zernuüt, Peter Cliff, 262. Burgos, Enrique de Rivero, 80. Urriello, pic d', 172. Ciclismo de montaña, Alejandro Or­ Rutas y paseos por parajes naturales Vacarisses, 201. tega i J. L. Borland, 131. de Euskal Herria, Miekl Tellagorri i Valais, muntanyes del (portada), 221. Els masos d'Ogassa i la seva gent, M. Enea Itxina, 87. Valais suis, el, 15. Dolors Santanach i Perfecte Costa, Saint i alta muntanva, autors diversos, Valeta, jaça de la, 122. 263. 87. Valldaura, porteli, 7. Escalando por Zaragoza, Felipe Senderos de pequeño recorrido. Valle Vallforners, 115. Guinda Polo, 88. de Benasque, Federación Aragonesa Vallhiverna, pic de, 214. Excursions pel Priorat, Jesús Avila de Montaña, 43. Venezia, torre, 219. Granados, 219. Senderos del Sobrarbe. GR-19, Comité Ventorrillo, el, 13. Francese Pujol i Algueró, Francese Aragonés de Senderos. 131. Verd.llac, 184. Roma i Casanovas, 262. Vers les lacs des Pyrénées, Louis Verd, mas. 67. Guia de excursiones y ascensiones. Audobert i Hubert Odier, 263. Vila, la, 27. Pirineo Aragonés, Ed. Prames, Visions geográfiques del Penedés, Joan Vilada, 76. S.A., 175. Virella i Bloda. 175. Viladrau, 26. Homenatge a Josep M. Batista i Roca, Vilafranca del Penedès. 140. Víctor Castells, 131. Vilanova de l'Aguda, 96. itinerarios para bicicletas de montaña ÍNDEX DE VIES D'ESCALADA Vilanova de Meià, 38,43 i 128. por Catalunya, Josep Permane, 219. Vilanoveta, plans de, 179. Itinerarios para bicicletas de montaña ( ) any d'obertura de la via Vilarmau. 29. por Catalunya, Josep Permane, 219. Vinhamala, 172. Jacetània, Blanca Loscertales Palomar, Collegats Virginia Falls. 229. 43. Paret de la Figuereta Walker, esperò, 218. Lacs des Pyrénées, 2, Louis Audobert i El despertar de la Primavera (94), Wildhorn, massis del, 242 i 244. Hubert Òdier, 263. 259. Wildstrubel, cim de, 243. Les plus belles randonnées des Pyré­ Roca del Diable Wildstrubel, massis del, 242. nées, J. A. Pujante, 262. Abracadabra (93), 37. Yukon, el, 226. Lluís Mariti Vidal (1842-1922), Julio Zaire, el, 182. Gómez-Alba, 87. Comiols Zermatt, 16. Marruecos, Roger Mimó. 131. Paret de Benavent Zmutt, gèlera de, 18. Montañas del mundo, National Geo- Meteora (94), 259. graphic Society, 174. Monuments del Baix Llobregat, Mont­ La Pobla de Segur INDEX ONOMÀSTIC serrat Pagès i Paretas, 262. La Pessonada No vi dioses en la cima del Everest, Va de Mecum (93). 37. Aguiló, Maria, 138 Jean Francois Devaud, 263. Beiit i Belenguer, Emili. 39 Notes històriques dels antics llocs de Maladeta Botili i Mates, Jaume, 27 Terrassola, Lavit, el Pia i Sani Contrafort SE Braun-Blanquet. Josias. 179 Martí Sadevesa, Pere Camps i Pere Eterna Juventud (94). 260. Fabra, Pompeu, 91 Rovira. 174. Gomis i Mestre, Cels, 141 Odisea y victoria, J. A. Pujante, 262. Mont-roig José, Camil, 123 Olor de carbur, la passio per l'espe­ Paret de Camarasa

MUNTANYA 7 Jour de Colère (93). 38. Canas y spits (93). 85. J. M. Montfort (94). 260. Montsec Penyal d'Ifac Serra de Guara Paret del Peladet Paret Sud-est Paret de Cinfuens Biade Runner. (94). 260. Costa Blanca (93). 37. La Bas si j'y suis (94). 21 1. Roca Regina _ Rien à Cirer (94), 211. Pena de Aman Tudiguembu (94). 260. Ports de Beseit Imperio Salvaje (93), 211. Roca Grossa Montsec d'Ares Cuirassat Potemkin (94). 212. Sector Colobo La croada deis nens (94). 21 2. Terol Esperó de les Colobres (93). 38. Moles del Don Roques del Masmut Cerverins (78). 38. Perill d'extinció (94). 212. Esperó d'hivern (93). 37. Puntáis d'Àger Moles del Pessó Cabernet Sauvignon (93). 38. Esperó Radio Club (94). 212.

Sant Ciervas Terradets Montserrat L'Escut Vermell Paret del Peladet Paret de l'Aeri Picazo-Fredi (93). 84. Necròpoli (93), 84. Vudú (94). 168. Paret de Santa Cecilia Serra d'Aitana Ferran Blanco (94). 168. Penyal Diví Vilanova de Meià Paret nord del s Ecos Milongas sangrantes (93). 168. Paret Zarathustra Despertares (94). 168. Kavernfkola(93). 38. Serrat d'Odén Masters Crackers (93). 38. Osca Paret de Canalda Roca dels Arcs Massís d' Agüero 1879(94), 84. Chispa (93), 128. Tramber chope les boules (94). AfterSun (94). 167. Makoki (93), 128. 211. Dinastía (94), 84. Le bai des punaises (93). 128. Massís de Peña Ruaba Dioptría (94). 167. De l'eau dans le gazz (93), 128. Parcerisas-Picazo-Fredi (94). 211. Nenuco (94), 167. Bailando con plomos (93), 128. Nivea (94), 167. Tempie dels monos (93), 129. Pedraforca Propolis (94), 259. Postre de sostre (94), 129. Cara sud Via de Pasqua (94). 167. Pas Nou Sonini de pedia (92), 85. Virguería (94), 259. Lotus blau (94), 129. Via del David (93). 85. Pilar del Segre Carni del tro (93). 85. Serra de Cadí An-Cullell (92). 129. Cabirols Inferior Roca de FOrdiguer

8 MUNTANYA

Vali de Boi

Sierra de Tendeñera

Els Ports EDITORIAL Nov'etats Alpina Geògraf Salvador Llobet Serr Collserola Edicions Cartogràfiques, SL ALPI NA

Pena Teiera

Valle del Jerte 7 Noves Guies Excursionistes i Turístiques amb Mapes Topogràfics Guadarrama

MES DE 70 ANYS AL VOSTRE SERVEI

pnju/t /poi DE SEMPRE PER LA CULTURA I LESPORT

Canuda, 6 Tel. (93) 302 36 95 Fax. (93) 412 52 76 08002 BARCELONA per a aquest hivern, entre altres coses, us preparem:

ROBA D'ESQUÍ, GRANS OFERTES per 25.900 ptes. Esquís Rossignol Comp. S. + fix. SALOMON per 35.995 ptes. Esquís + fix. de MUNTANYA (màx. seguretat) per 37.950 ptes. Esquís monocasc + fix. SALOMON multicontrol

LLOGUEM: ESQUÍS PISTA/ MUNTANYA / FONS I ARVA TENIM CURA DEL MANTENIMENT D'ESQUÍS I FIXACIONS

Urgell, 95 bis - 08011 Barcelona - Tel. 453 50 01

PEDRANEU

CONJUNT D'ESQUÍ BASIC OFERTA ESQUÍS - FIXAGIÓ I MUNTATGE 16.995,- D'ESQUÍ 94-95 CONJUNT D'ESQUÍ PER A INFANTS

ESQUÍS - FIXACIÓ I MUNTATGE 16.600,- EXTRAORDINAIRES OFERTES d'esquí de muntanya en conjunts de: FIXACIÓ DE SEGURETAT + PELLS + ESQUÍS: YETI - HAGAN - PALE, etc. CONJUNT D'ESQUÍ DE FONS REPARACIÓ, PREPARACIÛ I MANTENIMENT D'ESQUÍS I FIXACIONS

LLOGUER DE: BOTES I ESQUÍS - ESQUÍS DE MUNTANYA I PELLS DE FOCA ESQUÍS DE FONS - FIXACIÓ ESQUÍS DE FONS - PIOLETS I GRAMPONS - ARVA SABATILLES - BASTONS 19.995,- (detectors electronics per a allaus) DE FONS I MUNTATGE

CONJUNT D'ESQUÍ COMPLET C/ BRASIL, 48 (Cinturò de Ronda / Avda. de Madrid) 08028-BARCELONA - TEL. (93) 330 27 74 ESQUÍS - FIXACIÓ - BOTES BASTONS I MUNTATGE 26.995,- COMUNICACIQNS

Metro: Linia-V-BADAL - Lfnia-lll-PL. CENTRE CONJUNT D'ESQUÍ DE MUNTANYA Bus: 15-54-70-72-43-56-57 ESQUÍS - FIXACIÓ DE Horari: 11 a 14 h i 17 a 20.30 h. (dilluns mati tancat) SEGURETAT I MUNTATGE 35.995,- wm esports / / III"' uixans MATERIAL DE LLOÚUER, ESQUÍS DE PISTA I DE MUNTANYA. BOTES I MATERIALS PER A TREKKING. ROBA, INSTRUMENTS I ACCESORIS PARAPENT.

CONSELL DE CENT, 9. <$> HOSTAFRANCS. TELS. 432 22 19 - 431 45 90

D onll mi ni Travessera de Gr;

Hipólito Lázaro, 34 (Metro Joanic) Telèfon 219 14 16 08025 Barcelona

EL VOSTRE ESPECIALISTA

EN

ALPINISME i ESQUÍ QUI CONEIX BE ACONSELLA BE MUNTA NYA CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Club Alpi Cátala

ANY CXVIII, VOL 98, NUM. 796, DESEMBRE 1994

REDACCIÓ, ADMINISTRADO i publicitat: Portada: Des del Gemmipass hi ha un panorama extraordinari sobre Paradis, 10. 08002 Barcelona les alttssimes cingleres que envolten Leukerbad. Al fons, les muntanyes Tel. (93) 315 23 11 del Valais, entre les quais es destaca la silueta de la Dent Blanche. Director: Foto: Jaunie Aguadé. Josep Nuet i Badia Secretan: Editorial: El patrimoni intangible 222 Joaquim Bordons i Serra Conseil de redacció: Les barraques de pedra seca del Gaia. Francese Beato. Joaquim Bordons August Bernât i Constantì 223 Francese X. Gregori, Ferran Latorre. Josep M. Panareda. Miquel Rafa Corrector lingüístic: Expedició Yukon"92 (Canada). Eulalia Nuet i Badia Josep M. Codina 226 Cartògraf i dibuixant: Armand Bailan Camins dels ports de Beseit, 6. La serra de l'Espina i el seu entorn, Maquetador: Kildo Correte i Bisbal 230 Josep Nuet i Badia Publicitat: Travessia en esquîs per la serra de Mogrony i la muntanya de Rus, Adolf Garcia, Exclussives Pubiicitàries Francese Xavier Gregori 237 Tel. i Fax: 237 95 01 Fotocomposició: Esquiar al Wildstrubel, PC Grafie Jaunie Aguadé 242 Fotomecánica: T4 Sorrosal. S.A. Pujades, 68-72, 3r 3a Els pics del Bosc i de Cierco (massis de Posets), 08005-Barcelona Josep de Tera 246 Impressió: IMGESA Excursió al turò de Sant Antoni o Montpedrós (Baix Llobregat), Alarcón. 138 -08930 Narci's Rucabado i Francpiesa 255 Sant Adria de Besos Preu d'aquest exemplar: Vacances Equador 1993, 600 ptes. (IVA indos) Joan Oliva 257 Preu de subscripció anual: 3.100 ptes. + IVA (sis exemplars) Vies d'escalada, a cura clArmand Ballart 259 A l'estranger: 4.400 ptes. Comanda de números endarrerits a la redacció de la revista Crònica del Centre 261 Dipòsit legal: B. 545-1958 ISSN: 0212-2111 Llibres i mapes 262

• Els articles publicats a MUNTANYA expressen l'o- NORMES DE PUBLIC ACIO DE MUNTANYA pinió dels seus autors. • La revista MUNTANYA. editada pel Centre Excur­ tils amors que vulgiiin publicareis sens treballs a la que es repetira a la fotogratia o dibuix corresponent. sionista de Catalunya-Club Alpí Cátala, es publica revista MUNTANYA han de teñir present el següent: Per a facilitar la convecin dels originals, no utilitzeu sensé cap fmalitat lucrativa. Els anieles cal que siguin escrits correctament en els subratllals on els texlos que vulgueu publican cátala i mecanografiáis a doble o triple espai en fulls Els mapes. dibuixos i grafics haurien de ser dibui- © El copyright dels articles, tant de la part literaria de mida DIN A-4. deixant uns marges laterals d"un xats correctament amb tinta xinesa sobre paper coin de les illustracions. és dels autors respectáis. parell de centimetres. blanc o vegetal. Les fotografies. en copies de paper Per tant, és absolutament prohibida la reprodúcelo Els articles aniran encap<;alats pel títol i portaran a brillant blanc i negre o en diaposilivcs. cal que total o parcial, per qualsevol sistema, dels articles de continuado el nom dels autors. siguin ben exposades i amb bona definicio. que tin- la revista MUNTANYA sensé permis escrit dels Els peus de les illustrations i el nom de fautor ani­ guin contrast, pero que no siguin excessivament propietaris del copyright. ran escrits en un full a part, precedas per un número fosques.

MUNTANYA 221 El patrimoni intangible

En les dues darreres editorials nunciament. I tôt aixô amb un res­ nifest «Per la llengua catalana». hem tractat de diferents àmbits del pecte profund a la línia endegada Referint-nos a aquest manifest, el patrimoni de la nostra entitat. Ens peí s nostres fundadors, de foment Centre, juntament amb altres pres- hem referit, prioritàriament, ais as- de tots els esports de muntanya i de tigioses entitats i rellevants perso- pectes mes materials, com el local totes les activitats culturáis que hi nalitats de la cultura, ha denunciat social i els refugis. Voldríem aca­ están relacionades, amb indepen­ l'ambient créât ultimament, ne- bar aqüestes reflexions referint-nos dencia de qualsevol ideología polí­ tament hostil a Catalunya, i s'ha su- a un tercer àmbit del patrimoni, tica i amb fidelitat permanent a la mat a la crida per a continuar do- molt mes intangible, però de cabdal nostra identitat nacional. nant el suport a la llengua catalana i importancia. Es el que podríem En aquest context així définit, el a la pleniud dels seus drets en un anomenar el patrimoni de repre- Centre manté una posició activa en clima constructiu i de convivència sentativitat. les organitzacions internacionals, pacifica. En els 118 anys d'història, les com la Unió Internacional d'Asso­ Finalment, el Centre ha fet sentir actuacions de les diferents genera- ciations d'Alpinisme (UIAA), el la seva veu amb autoritat en l'àmbit cions han aconseguit donar al Cen­ Comité Internacional d'Esquí Al­ de la salvaguarda del medi naturai i tre un reconegut prestigi tant a es­ pinisme de Competido (CISAC), de la protecció de la muntanya, com cala nacional com internacional. Fa la Unió Internacional de Cinema en el cas del pare naturai d'Aigiies- pocs dies un article aparegut en un Amateur (ÚNICA), i en les d'àmbit tortes, en el débat sobre el futur del mitjà de comunicació parlava del nacional, com la Federació d'Enti- Montseny i ultimament, en el greu Centre en aquests termes: «Mes tats Excursionistes de Catalunya problema dels incendis forestals. que un club, un símbol». Aqüestes (FEEC), els Patronats de Nuria i En resum, podem constatar la consideracions posen de manifest Siurana de Prades, i el Conseil importància que en la creació d'o- la vàlua d'aquest patrimoni intangi­ del Pare Nacional d'Aigüestortes. pinió ha tingut, té i tindrà la nostra ble tan difícil d'aconseguir i d'ad- També el Centre ha participât entitat, fet que, com dèiem en co- ministrar. Perqué aquest llegat ens notóriament en diferents iniciatives mençar. demana una reflexió sere­ exigeix una gran responsabilitat en nacionals, com el Congrès de Cul­ na, però també un pronunciament les nostres actuacions, que han tura Catalana i les Noves Bases de decidit quan, amb la credibilitat que d'ésser basades en un equilibri en­ Manresa, la renovació de la Flama ens dona el que anomenàvem patri­ tre la prudencia i el compromís de- de la Llengua Catalana i. molt dar- moni de representativitat, el Centre cidit, quan s'escaigui el nostre pro- rerament, en l'elaboració del ma­ ha de manifestar la seva posició.

222 MUNTANYA dria haver estât l'origen d'aquest pecu­ liar estil constructiu que progressiva- Les barraques ment s'anà estenent per la conca de la Mediterrània. Siria, Palestina, Creta, Italia i Franca són alguns deis països de pedra seca del Gaia en que la construcciô amb pedra seca és présent. A casa nostra podem dir que en aquest aspecte estem particular- ment afavorits. Menorca, dins de la se­ va limitada extensió geogràfica, és posseïdora d'un importantíssim patri­ August Bernât i Constanti moni de la cultura de la pedra seca, i Catalunya, si bé no disposa de la mo- numentalitat dels ponts menorquins, la supera llargament en la quantitat de construccions escampades per una bo­ na part del seu territori. Jo particularment m'he dedicai a es­ tudiar i inventariar les construccions de pedra seca del que considero un indret Caminant per Catalunya, en molts xecar un habitacle, un aixopluc o una privilégiât en aquest sentit, em referei- indrets trobarem unes curioses cons- pleta segons les necessitats i l'estil de truccions que, com a minim, ens hau- cada indret. ran cridat l'atenció. Es tracta de barra­ Per fer una mica d'histôria dire que ques construídes amb pedra seca, o si­ la construcciô amb pedra seca és una guí, sense emprar ni argamassa, ni vella manifestaciô cultural mediterrà- morter, ni cap altre element d'unió per nia que s'ha anat donant des del Neoli- Barraca de pianta circular i cúpula a subjectar les pedrés que s'apilen tic. Sembla que l'Orient Mitjà, bressol de casella. Santés Creus (Alt Camp). d'una manera prou intelligent per a ai- de tantes cultures i civilitzacions, po- Foto: A. Bernat.

MUNTANYA 223 Gran barrava de doble estança i cùpida de casella amb paravents, del Via de Santa Maria (Alt Camp). Foto: A. Bernal.

xo a la zona mes septentrional de l'AIt Camp, encara que afinant una mica mes podríem dir que es tracta de la conca tnitjana del riu Gaiá. ja que com­ pren també alguna zona concreta del Baix Penedés i també alguna del Tarra- gonés (Salomó - la Pollerosa) que el riu vincula en aquest sentit constructiva, i també, segons la meva hipótesi, histó- ricament, a partir del moment en qué el comte Borrell de Barcelona, cap al segle X decideix avancar la frontera del comtat barceloní fins al riu Gaiá, tot afavorint la colonització d'aquell terri- tori. Pensó, en conseqüéncia, que algu- nes de les barraques que encara podem contemplar en aquesta zona, podien haver estat l'habitatge permanent d'al- gunes famílies de colons que en aque- lles reculades époques s'atreviren. malgrat els perills i les dificultáis, a ar­ tigar aquel Is paratges aleshores erms i solitaris. Pero si algú pensa que no és possible que després de tants anys aqüestes barraques encara estiguin dempeus, els diré que a Irlanda hi ha unes construccions de planta circular molt similars a algunes d'aqüestes nos- tres, que els experts consideren obra- des a l'Edat de Pedra. Estic convencut, dones, que potser un bon nombre de les barraques d'aquesta zona del Gaiá. resistirien perfectament una análisi me­ dieval si es portessin a terme les inves- tigacions necessáries. En aquesta zona trobarem una gran concentració de construccions amb pe­ dra seca, cabanes, aixoplucs. cisternes, cossols, parets i marges, si sabem, na- turalment, on cal anar-les a cercar, per­ qué el mes freqüent és que no estiguin a l'abast i s*hagi de practicar el divertit

Gran barraca amb cúpula de casella i doble estanca, de Sautes Creus (Alt Camp). Foto: A. Bernât.

224 MUNTANYA ESTUDIS I RECERQUES

Barraca amb la volta atalussada, del Pont d'Armentera (Alt Camp). Foto: A. Bernal.

L'any 1914 I'Anuario de la Asocia­ ción de Arquitectos de Cataluña va publicar un interessantíssim trcball ti- tulat Construccions de pedra en sec, de l'arquitecte Joan Rubio, el qual. comen- tant sobre una barraca d'aquesta zona, diu textualment: «No hi tindría d'haver cap visitador del monestir de Santes Creus que no arribes a ella». I mes en- davant afegeix: «Per aventurada que sigui, vull fer l'afirmació de que ella és una de les construccions que amb mes perfecció s'han aixecat a la nostra terra.» Joan Rubio tenia rao dient el que deia, perqué realment, la barraca es­ mentada és magnífica, però jo us asse- guro que en aquesta zona del Gaia n'hi esport de saltamarges o, en el millor temps permet] reconstruir i conservar ha moltes que son dignes de la nostra deis casos, el d'endinsar-nos camins per a les generacions futures unes visita i també de la nostra protecció i enllà entremig de conreus. construccions que en gran mesura ja estima, perqué son el testimoni mut Aquí la meva intendo és donar fe, han deixat d'ésser utils i que ja només d'una forma de vida dura i difícil que encara que només sigui en el réduit es­ son el record d'un passât potser mes ja forma part de la nostra historia pai de qué disposo, del rie i variât pa­ Iliinya del que ens pensem. col-lectiva. trimoni de construcció popular amb pedra seca que es concentra en la zona esmentada. Efectivament, en aquesta contrada hi he localitzat un total de vuit estils constructius diferents, amb tota la gamma de variants que comporta, a ve- gades, la combinado de dos estils, que. combinats, donen corn a résultat uns conjunte prou atractius i origináis. No estem, dones, davant de quatre barraques escadusseres, quasi iguals i sensé gaire interés; en aquesta conca mitjana del riu Gaia, hi tenim tot un patrimoni cultural i historie que tenim la responsabilitat de salvar de la seva progressiva degradació i ensulsiada. amb un programa de rehabilitació en que es recuperi l'ancestral ofici de tre- ballar la pedra seca i que al mateix

Barraca de planta circular, de Montferri (Alt Camp). Foto: A. Bernal.

MUNTANYA 225 desplaçar als confins de la terra, nosal- tres el que buscàvem era precisament Expedició Yukon'92 això. obrir una via en una paret remota i perduda en un pafs que, ja per la seva sola immensitat, ofereix molta i molta (Canada) aventura: Canada. I per a aprofitar al màxim tots els diners que comporta un enrenou aixt, la idea era passar una set- mana o més fent descens en bot per l'immens riu Nahanni. Prometia ser una bona experiència. Després d'unes inoblidables esca­ Josep M. Codina lades a Yosemite (Shield. Mescalito. Aquarian Wall i New Dawn), me'n vaig anar cap a Seattle, on m'havia de trobar atnb els meus amies Friederike i Joaquin, la resta de l'expedició a les terres del gran Nord, el Yukon. Després d'una infinitat de problè­ mes amb un Pontiac que ens haviem VINT-I-NOU ANYS DESPRES després i coincidint en la mateixa data comprat, d'aquests que tenen més mor­ (3 d'agost), vam posar també: rò que un porc, que se'ns quedés cla- «Dia 3 d'agost de 1963. Avui fa un «Avui fa un bon dia. Demà inten­ vat i dels 1.500 km restants amb la bon dia. Demä pujaré al mont Probos­ taren: pujar al mont Proboscis. Joaquín cis. Royal Robbins.» Olmo.» Aqüestes paraules van ser trobades dins un potet d'alumini, al cim de Ca­ AVENTURA EN EL YUKON thedral Smith, en la tercera ascensió teta per Friederike Wellmer. Galen Rowell Si, és veritat, l'alpinisme d'aventura Navegan! pel ria Nahani. i Joaquín Olmo, on vint-i-nou anys encara existeix i, tôt i que t'hagis de Foto: J. Olmo.

226 MUNTANYA Greyhound, ens vani plantar amb tota la impedimenta a Watson Lake. Aquf vam llogar un helicopter i, 300 km més al nord, al peu del Proboscis, en el cire de les Inescalables. començava la nos­ tra aventura. La veritat és que, abandonats en una vali inhòspita on no es fa mai de nit, veient aurores boréals, voltats d'escar- pades muntanyotes, davant una pare- dassa de 700 m que només s'havia pu- jat una vegada feia vint-i-nou anys, i tot això sense civilitzaeió a 300 km a la rodona, dona una sensació d'aliò més autèntica i allunyada de «casa». Quan ja tenfem algunes cordes fixes a la paret. un bon dia comparegué un helicopter, una autèntica novetat. Hi venia un equip format per Paul Piana i Todd Skinner, potents escaladors ame-

¡M cascada de Virginia Falls. Foto: J. Olmo.

MUNTANYA 227 El moni Proboscis. Foto: J. Olmo.

evident sistema de fissures al centre de la paret, ells traçaven una ruta per unes grans plaques bastant més a l'esquerra (per cert que ho intentaven tot en lliu- re, i en sorti una escalada reaiment dura). A més vam entaular una bona amistat, i entre els uns i els altres no ens sentíem tan apartats del món. Va estar molt bé i coneguérem unes grans persones. La nostra via anava prenent forma, cada cop estàvem més amunt, ja ha- víem superat gairebé la meitat de la pa­ ret, la més dura, i les tirades de jíímar eren cada vegada més carregoses. Així, dones, vam decidir de fer un atac final i, aprofitant la quantitat d'hores de Hum en aqüestes latituds, ens marcà- rem una jornada intensiva d'escalada, vam arribar a la fina aresta que marca el cim i encara ens va quedar temps de rapelar a uns relleixos a dormir unes quantes horetes. La resta del descens, l'endemà, estigué acompanyada d'un bon xàfec. Ja estàvem fets a mullar-nos gairebé cada dia, i rapelar sota una in­ tensa pluja, amb tot el material que anàvem récupérant de la via, va ser una experiencia que accentua la nostra sen- sació de triomf. Nosaltres ja havíem fet alió que ha- víem vingut a fer, així que ens vam acomiadar dels nostres amies ameri- cans i, amb un altre vol en helicopter que ja havíem concertât, ens vam plan­ tar en el que ens havíem plantejat com unes autentiques vacances d'aventura. d'aqüestes que ara están de moda: el descens de gairebé tres-cents cinquanta quilòmetres pel riu Nahanni. L'únic problema era que cap dels tres no havíem fet mai descens en bot. Durant el descens ens vam anar trobant amb gent que es feia creus de la nostra gosadia: tres espanyols novells en l'es- port, sense jaquetes salvavides, que ricans acompanyats del famós fotògraf caladors de la cara SE del Proboscis, s'anaven saltant alguna etapa i que, a de muntanya Galeri Rowell. Ja és ca- coincidissim dues expedicions alhora. més a més, van rescatar el tripulant sualitat que, després de vint-i-nou anys Però no va ser pas cap problema, tot el d'una canoa naufragada en un rapid d'abandonament total per part dels es- contrari; mentre nosaltres obrtem un impressionant. La veritat és que, per

228 MUNTANYA Escalaiit el desert llarg de corda a la via Costa Brava. Foto: V. Olmo.

ser la primera vegada, ho vam fer bas- tant bé i ens ho vam passar d'aliò més bé en els trams més emocionants. Vuit dies dalt d'un bot en la immen- sitat dels boscos canadencs és una gran experiencia i una mica més i tot: mun- tàvem els campaments en les ribes més atraients, cuinàvem amb llenya, ens deixàvem dur pel corrent en un estât de relaxament d'aliò més tranquil, ens animàvem com nens en els ràpids, ad- miràvem canyons magnifies, anàvem de bòlit amb les bestioles que hi ha per alla i. sobretot, vam quedar allucinats amb les Virginia Falls, unes cascades fora de sèrie que ens van tenir hores embadalits, tot això al cor del pare na­ cional de Nahanni, un dels pocs que és heretat de la UNESCO. Però també vam patir, i molt, la tor­ tura dels mosquits, de les esquitxades d'aigua freda i de llargues jornades de galères. A la unió del nostre riu amb el riu Liard, vam prendre una avioneta i, després de 500 km sobrevolant boscos continuais que es perden en l'horitzó, vam donar per acabat el nostre joc de pioners en què ens havíem colat.

COMPONENTS DE L'EXPEDICIÓ

Els membres de l'expedició Yu- kon'92 foren Joaquín Olmo, Friederike L. Vellmer i Josep M. Codina. Durant l'expedició s'obtingué una nova ruta en el mont Proboscis (via Costa Brava), el primer descens nacio­ nal en bot del riu Nahanni, als Territo- ris del Nord, Yukon (400 km) en vuit dies, i la tercera ascensió al Cathedral Smith.

qualitat; de Tecnomar-sub S. L.. pels de material esportili de muntanya. AGRAÏMENT seus vestits de neoprè i material de També agráím a la Secció del rafting; de Jordi Terrones, per l'apor- CADE del Centre Excursionista de Hem d'agrair la important collabo- tació deis parapents de Pescóla «Los Catalunya l'atorgament del premi Lluís ració de Vessante per les seves peces de pasajeros del viento»; de Jom, material Estasen. I a la FEEC i la FEM la seva vestir esportives d'alta resistencia i d'equipament; á"A5 Aventuras, lloguer grata collaboració.

MUNTANYA 229 serviti de mollò termenal a tres termes, puix que s'aixecava al punt on partien, Camins deis ports i parteixen encara, els termes d'Otta, Paiils i Alfara. El caini que passa per l'esmentat coli era conegut coni el CA- de Beseit, 6 MI DEL COLL DE LA ESPINA en la documentació catalana i VIAM COLLl DE LA SPINA en la documentació La serra de F Espina italiana.» i el seu entorn

PUNTA DE L'ESPINA

Kildo Carrete i Bisbal Aquest cim. tot i no sobresortir gai- re dels cims vei'ns, posseeix un especial interés que el fa ser protagonista d'aquest sector del Port. La dita popu­ lar «tots els camins porten a Roma» aci la podem aplicar al nostre protagonis­ ta: Tots els camins porten a l'Espina. Els cientifics que l'any 1807 establi- prut en construcció, etc.), d'on, per de- Aquesta muntanya, situada al beli mig ren en aquest cim del Port el vértex rivució i per la sembla de les cadenes de l'esquenall que forma la divisòria geodesie que s'utilitzà per a fer la pro- de muntanyes amb aquest instrument, d'aigües de les muntanyes situades al longació del mesurament del meridià els ha estât donat aquest nom. D'aquí sector septentrional del Port, forma Dunkerque-Barcelona, li donaren el preñen Porigen noms coin SERRA. part de la columna vertebral que s'ini- nom de Bosc de 1'Espina, tot i ins- SERRAT. SERRAL i SERRADELL. cia al tossal d'en Grilló, damunt el riu tallar-se a la part menys boscosa, a la SPINA és nom liait clàssic que sig­ Canaleta, i prenent rumb sud es va en- cresta damunt Altara de Caries, per a nifica: espina de peix, espina dorsal, i cadenant a un seguit de cims escarpats, escapar-se del perill d'atacs dels llops. és per aquesta significada que pren amb canals i cingles, però tots ells amb Ara, aquest vértex s'anomena l'Espina, denominada la serra, puig que fa de algún pujador vulnerable. Aquests però hi ha tendencia, difosa per caça- columna vertebral o espina dorsal al cims són les vertebres d'una espinada dors i boscaters, de reduir-ho a serra Port, peí jet de ser-ne una serra axial i rocallosa, fraccionada per un seguit de Espina, o, més escarit encara, en diuen transversal. Réfèrent a Pesmentada colladets de pas, utillitzats des de fa punta Espina. serra, trobem documentais diferents segles pels habitants del vessant sep­ Per aclarir malentesos i deixar ciar topônims: SERRA DEL COLL D ESPI­ tentrional del Port per anar a tnercade- I'origen del topònim Espina, aprofito NA, SERRA DE LA ESPINA, SERRA jar ais pobles situats al pía de l'Ebre. l'avinentesa de tenir a les mans l'estudi DE LA SPINA, VIAM COLLl DELA especialment a Tortosa. Actualment élaborât per Josep Alanyà i Roig, lli- SPINA, COLLUM DE SPINA i CREU encara es troben testimonis d'aquests cenciat en Filologia. Aquest treball fou DEL COLL DE LA ESPINA. camins margenats i empedrats. com. présentât a les Primetes Jornades d'Es­ per exemple. el carni que des del Tos- tudi sobre la Terra Alta, dûtes a terme car s'enfila al coli de Carabasses. amb a Horta de Sant Joan el mes de novem­ COLL DE L'ESPINA cru'flla a Tenanyes i a Horta, per les bre de 1993, i que transcric. Clotes. La pujada mai no és exagerada, Topònim amb què es coneix des de perqué aquesta ruta fou oberta per a l'antigor el pas entre el vessant ponen­ passar-hi animáis de bast. SERRA DE L'ESPINA ti i l'oriental de la serra de PEspina, al Els coneixements adquirits en el peu del cim més alt de P entorn: decurs de més de trenta anys trescant «Topònim cunb el qual és coneguda PUNTA DE L'ESPINA o PUNTA DE per tot el Port em permeten afirmar que una cadena transversal de muntanyes LA SERRA DE L'ESPINA (¡183 m). aquest sector del Port és el més interes­ de la serrulada del Port, avui denomi­ Aquest eoli separa l'esmentada serra, sali! de tot el massís. malgrat la com- nada impròpiament en aìguns mapes. de la SERRA DEL MONT CARO o SER­ plexitat de l'itinerari, ja que s'hi troba serra del Bosc il'Espina. En els docu­ RA DEL CARO, simplement. Vora del de tot i per a tots els gustos: des de ments anties sempre apareix coin a SER­ carni i a l'indret del COLL D'ESPINA I'encant del bosc gairebe immaeulat, RA DE LA ESPINA. El topònim és s'hi dressava una creu de terme, la fins ais cingles i les agulles espectacu­ via. actualnient. L 'origen del topònim CREU DEL COLL D'ESPINA, prob­ lar, collades ampies i encatifades con- cai buscarlo en l'ètim liuti: SERRA ablement una creu gòtica de pedra. trastant amb extensos plans i ermots on {instrument dotât de dents punxegudes documentitela jet al segle XVI. En els s'han teixit llegendes de diables i fo- per tallar fusta i altres materials, em- documents que lie consultât, crée que llets. Cims rocallosos envoltats de bos-

230 MUNTANYA L! ESPÌNA -El Port-

MUNTANYA 231 Les rases del Maraco i mes lluny, els cims de VEspina i punta del Bassiol, des de la tosseta Rasa. A primer terme, les canals del barrane del Carrer Ample. Foto: K. Carrete.

el menut cim on es disputen un Hoc de privilegi la mesquita musulmana i el que resta del castell.

PAULS

Poble que pertany a la comarca del Baix Ebre, situât a 378 m d'altitud, té 880 habitants i es comunica amb Tor- tosa per una accidentada carretera pie­ na de revolts, que mena a Xerta. Paiils anà creixent al vessant SE d'un turò i aquest fet obligà a edificar les cases gairebé les unes damunt les altres. A causa del fort desnivell del terreny, les cases, fêtes amb maçoneria, tenen dues entrades; pel carrer de baix i també pel carrer de dalt. Normal ment, la porta de dalt dona accès al primer o segon pis, curia, on, a cada revolt, es descobreix rem aquesta dura travessia entrant al llocs d'habitatge, mentre que als bai- un nou panorama i, de vegades, algún pia de les Foies de Terranyes, que xos s'hi tanca la ferramenta, el carro o ramat de seiuvatges sorpresos si l'aire s'acaba de sobte a la punta de la Mi­ la maquinària. El pis superior s'ano- els és contrari a la flaire del caminant. randa, amb la conca superior del riu mena eixida i serveix per a guardar-hi En descriure el Port, de sobte aflora Algars al tons de les canals que hi me- la collita i el corrai del bestiar d'tis do- un reguitzell de noms de colls i cims, nen, sis-cents mètres més avall. Uns mèstic. També s'anomenen golfes. Al tot iniciant la caminada al mateix tos- deu minuts abans del cim de la Miran­ cim del turò hi ha les ruines del castell sal d'en Grilló, que s'alia a 1.071 m, da, hem passât a prop del refugi de construit pels musulmans al segle XI. sobre la vali del riu Canaleta. Després Terranyes, edificat per encàrrec de Dominava les riques valls que envolten de refrescar-nos a l'abundosa font del F Ajuntament d'Arnes i destinât a aixo- el poble i que, per la seva situació Montsagre de Paüls pugem a la mola pluc d'excursionistes. caçadors i bos- privilegiada, allunyat de la plana, fou d'Atans. coli de la Gilaberta. punta de caters. Aquest refugi està situât on hi alhora un ferm abric després dels atacs l'Aigua, coli de l'Avene, tossal de Joan hagué el mas del Torrero i disposa a la conca fluvial de l'Ebre. A prop del Gran, el Pinar Ampie, moleta de les d'aigua de cisterna, llar de foc i espai castell hi ha l'antiga mesquita, després Canals i el coli homònim, després per a unes vint persones. consagrada com a tempie cristià pels anem a la moleta i coli del Camp, la La punta de la Miranda ha clos cavaliers del Temple, a finals del segle blanca Tossa i, després de passar pel aquesta accidentada caminada que ha XII. L'església està dedicada a la Na- coli de l'Enrajolada, fem cap al cim trepitjat els cims més atractius del Port. tivitat de Santa Maria i es mante en protagonista: l'Espina. Si encara ens on la roca i el bosc s'altemen per a dis- perfecte estât. Actualment està tancada queda alé, anirem a la tossa Rasa, tra- treure la fatiga del caminador. Ens aco- al eulte perquè s'ha edificat un nou vessant abans les rases del Maraco i el miadem d'aquesta llarga travessia, es- temple més accessible als fidels. coli de Carabasses, a prop del merave- collint com a muntanya més atractiva Quan vingueu a Paiils, no us perdeu llós racó de les Clotes d'en Clementet, la punta de F Aigua, cim bicèfal de si­ la visita al cimet esmentat. L'esforç on hi ha un petit refugi per a excursio- lueta ben característica i fácil d'identi­ d'enfilar-se pels carrers costeruts us nistes, propietat de la UEC. El cim ficar des de qualsevol cim del Port, des sera gratament compensât en descobrir, arrodonit i allargassat de la tossa Rasa del tossal d'en Canader fins a Pàndols i des de dalt, un paisatge sorprenent, des (1.217 m) es distingeix des d'arreu del la mola de Colldejou. Avui la tindrem de l'altiva punta de l'Aigua fins aquest Port, perqué és el més alt de tota la co­ damunt deis nostres caps, a Paüls, po- menut amfìteatre naturai que ha solcat lumna vertebral que he descrit. Acaba- blet arraulit a llevant d'un tossal amb el barrane de les Fonts, tançant aquest

232 MUNTANYA S SELECTES

Pauls, des del carni que puja al coll de l'Avene. Foto: K. Carrete.

cire de muntanyes el Montaspre i la moleta Carrascosa, separats pel coll d'Aliara. Pauls i el seu entorn mereixen dedi- car-hi una visita sense presses, ja que ens ofereix unes quantes excursions matinals a les collades frontereres amb el Port autèntic, com, per exemple: el coll de l'Avene, el coll d'Aliara o de Paüls i el de la Gilaberta. Mes enllà dels colls, el Port és un altre món.

SIS ITINERARIS PER A PUJAR A L'ESPINA

Itinerari 1: Des d'Alfara de Car­ les, pel barrane del Llop Aquest poble situat al vessant sud de la serralada és el més pròxim a 1" Espina, però cal pujar 849 m de des- nivell per un carni pie de còdols, molt pendent i de recorregut monòton. A la sortida d'Alfara hi ha un extens tancat que impedeix seguir l'itinerari marcat: a dins d'aquest tancat hi ha bous braus. Itinerari 2: Des d'Alfara de Car­ les i el Toscar Aquest recorregut circular ens per­ mei visitar, de pas, el castell de Cast­ les, tocant a Termita de Sant Julia i, al final de la pista asfaltada, les deus del Toscar, al costat de Termita de Santa Magdalena. Fent marxa enrere, es troba un transformador electric, on s'inicia la pujada, seguint a voltes l'antic caini margenat que travessava el Port. Enca­ ra resten trams d'aquest carni de bast, empedrats. La pujada és moderada i constant, fins al coll de Carabasses, cruilla de camins a Terranyes, Caro i les Clotes d'en Clementet. Aquest dar-

El tossal d'en Grilló, des del Montsagre d'Horta. Foto: K. Carrete.

MUNTANYA 233 • rer sender és el GR-7, que en poca dueix el que coneixem com a plagues o S'inicia la pujada a la marbrera aban- estona mena al refugi de les Clotes i, malalties oportunistes (processionària, donada; més amunt es troba la font, tot seguit, s'endinsa a l'obaga atapeida micosis...), que s'aprofiten d'una mas­ l'estret de Palanquetes, la cova del Fra- de bosc i boixeda, fent cap a les rases sa forestal extremadament feble i que re i, per acabar, un estretall de roques del Maraco, immens llom carener erm constitueixen una greu amenaça sanità­ blanques formant estrats inclinats, amb del tot, per on passava la carrerada. El ria. Els primers simptomes s'aprecien plegaments ondulats als isoclinals, que GR-7 ens acompanya i troba primer el en una defoliació prematura dels hos­ en aquest Hoc coincideix amb la culmi- pou de Maraco, després el mas amb cos». nació del complex orografie de les corralisses cobertes n un xic més El recorregut per la cresta de les rases del Maraco, riuet dels Estrets i el amunt, es veu el coli de l'Espina, entre Muntanyoles acaba al tnateix cim de barrane per on s'ha pujat: el Carrer aquest cim i la punta del Bassiol, a lle- l'Espina. Ampie. Aquest darrer sector del bar­ vant. Després de pujar al cim de Itinerari 5: Des del coli de les Eres rane ofereix espectaculars perspectives l'Espina, es retorna a Altara de Caries Aprofitant la pista que ve del picnic per al fotògraf, a mig matf. Més amunt pel barrane del Llop; s'inicia el carni al del mas de la Franqueta i passa el coli assolim les rases del Maraco, totes er- mateix coli de l'Espina i per la dreta de Membrado fins al coli de les Eres, mes, i al capdamunt, el cimet quasi del barrane. És un sender de mala petja aquest itinerari és el menys fatigós per amagat de l'Espina, la nostra meta. i, ja molt avall, es traben les ruines del a pujar a l'Espina, ja que sols cal pujar Com podreu comprovar, tots els ca- mas de l'Alexandre i la font del Bassis, 380 m de desnivell. La pujada és sem­ mins porten al cim de l'Espina. on cai deixar el barrane per no topar­ pre sobtada i el sender, un xic perde­ nos amb les tanques on hi ha els bous dor, però, si no badeu, fareu cap al coli braus estabuláis. Es fa cap a la car­ de l'Enrajolada en poca estona i, amb L'ESPINA (1.183 m) retera que mena a Altara de Caries. quatre passes més, estareu al coli de ITINERARI CIRCULAR Itinerari 3: Des de Paiils l'Espina, a cinc minuts del cim, que DES DE PAULS Es pot escollir alguna de les tres s'identifica per un alt piló plantât da- rutes de pujada: pel banane de les Ca­ munt un pedestal, obra de 1'Instituto Excursió que mena al cim de l'Espi­ ñáis, pel barrane del Camp, o bé pel Geográfico Catastral. L'Espina és na seguint primerament el curs de Fan- barrane del Salt. Tots tres itineraris són vértex de triangulado de primer ordre. tic carni de bast que comunica Paiils molt interessants i el pendent, fort, ja El carni de pujada a l'Espina s'inicia amb Alfara de Carles, pel coli d'Alfa- que cal superar un desnivell de 800 m. al coli de les Eres, passa per la font ra. Curiosament, els d'Alfara l'anome- Itinerari 4: Per les Muntanyoles Blanca i el coli homònim, on un rastre nen coli de Paiils. Quan s'arriba a prop Aquesta pujada al cim de l'Espina mecànic per al ròssec de troncs s'enfila del coli, el nostre itinerari torc a l'oest des de les carenes de ponent s'inicia al molt amunt. Cai seguir aquest rastre i, sense travessar el Montaspre, ara es coli de Membrado, a prop de les ro­ fins que s'acaba i continuar per un sen- continua per l'obaga del tossal de Mig ques de Benet, seguint al coli de Bo­ deret amb senyals del GR-7 que con- Montcli, per sota la mola Carrascosa, tana, on l'itinerari s'enfila al serrat de dueix al coli de l'Enrajolada, després tenint sota nostre el barrane del Salt, les Muntanyoles per la punta de la de passar el pia dels Ginjolers. Aquest que davalla del coli de l'Enrajolada, ja Creueta, coli de Triado, coli dels Pins itinerari, ben curt, es pot complemen­ ben a prop del cim de l'Espina. Rojals i cim de les Muntanyoles. La re­ tar, de retorn, pujant a les roques de El retorn a Paiils és un xic més llarg: cent obertura d'una pista forestal a les Benet des del coli de Membrado. segueix sempre el GR-7, passant pel Muntanyoles fins al mateix collet dels Itinerari 6: Des del picnic del mas coli dels Ginjolers i el del Camp, Bassis ha fet desaparèixer l'interès ex­ de la Franqueta, al riuet dels Estrets acomiadant-nos del Port a Ferinità de cursionista per aqüestes carenes, que Per acabar, pujarem al cim de l'Es­ Sant Roc, un racó acollidor cobert foren, fins fa pocs anys, una meravella pina des del picnic de la Franqueta, d'alzines centenàries, amb copioses de la natura, on la boscúria estava Hoc habilitât per a fer-hi fontades. Hi fonts i moltes taules de pedra amb coberta de sotabosc enCatifat amb ha rostidors, taules de pedra aprofita- regust tradicional, que cai conèixer si gespa i herbes remeieres. des de rodes de molins d'oli, porxos i assistiu a l'aplec que se celebra el dia L'explotació desmesurada del bosc fonts a dojo. Hi arriba una ampia pista de Sant Roc. A tres quarts d'hora de ha provocai la invasió de l'eruga proc- forestal asfaltada, des del trencall carni hi ha Paiils. essionària als pins supervivents, trans- d'Horta de Sant Joan. Aquest picnic formant el que fou una meravella fore­ gaudeix d'una ufanosa pollancreda i és stal del Port, en un desert. Ara li ha to- emula de pistes forestáis a diferents in- DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI cat el torn a l'erosió, que ha iniciat ja drets del Port. Ben a prop hi ha el mas aquest procés degradant. de Quiquet, abric on Pau Picasso per­ Paiils, bassa de les Arenes, font Gi- Transcric una manifestado del di­ nocta en la seva estada al Port, a pri­ rona, coli de l'Enrajolada, cim de rector general dTCONA. Fernando Es­ mers de segle. l'Espina, coli del Camp, mas del Camp tirado, que recorda: «Després de grans Es puja a l'Espina seguint el banane del Castillo, coli de Guasc, ermita de sequeres i grans incendis [jo hi afegei- del Carrer Ample, que davalía pel ves- Sant Roc i Paiils. xo: i grans tallades del bosc], es pro- sant oest de les rases del Maraco. S'inicia la caminada tot just arribar

234 MUNTANYA Les roques de Benêt des del pia dels Ginjolers, al carni de les Eres al cim de VEspina. Foto: K. Carrete.

de molsa. Ja al cim, no ens estenem a descriure el panorama que es desco- breix des d'aquesta talaia privilegiada. Cai estar aci, amb el mapa a les mans, per a anar descobrint aquest crestall de cims i puntes que s'estenen des del tos- sal d'en Canader fins al tossal d'en Grillò. S'inicia el retorn a Paiils tornant al coll de l'Enrajolada i, sense perdre de vista el senyal del GR-7 vermell i blanc, davallarem al coll del Camp, a les primeres cases del poble, seguirti les Valls creuant uns erms i les ruines passant abans pel coll dels Ginjolers, els senyals del GR-7, per una pista as­ d'un mas. Passem la font Girona i, mes amb vistes a les roques de Benet, mas faltada que davalía, a l'esq. del carrer amunt, la font del Tort, totalment per- de les Eres i els fondals del riu Ca- que entra al poble. Després de passar a duda, i un xic mes amunt ja som al coll naleta. Es davalla fort fins al pouet de frec d'una granja en un revolt, la pista de l'Enrajolada, on retrobem el senyal Pujol, cobert de romigueres i perdut puja i troba una crui'lla amb un pal in­ del GR-7, que va al Caro, i que seguim del tot. Aci neix el riu Canaleta i estem dicador. Es deixa la pista, que ens con- al coll de l'Espina. Ara ja es pot con- al canal del Teix. El nostre sender se- duiria a Sant Roe, i continuem per l'es- templar l'altre vessant. on es desco- gueix el Hit del barrane, gairebé planer; querra, carni d'Alfara. Seguim el GR-6 breix, a baix de tôt, el poblet d'Alfara passem el coll del Camp i ja som al fins que s'acaba l'asfalt. Veiem que el de Caries i, molt mes lluny i enlairat, vessant est de la muntanya, a les en- carni carreter del GR es desvia per un sobresortint per damunt de les altres vistes de Paiils. Ara es davalla entre un altre carni carreter que davalía a un muntanyes, el Caro, a 1.447 mètres, tôt bosc encatifat de falgueres i ja som al barrane, i el creua. Tot seguit s'arriba al farcit d'antenes. Acî estem a uns cinc mas del Camp de Castillo, on, per a en­ mas de Quinze, amb grans alzines a la minuts del cim de l'Espina, a ponent, i trar a la propietat, cai obrir una tanca; dreta. S'inicia la pujada; som a la bassa es distingeix el pedrô emblanquinat del més enllà caldrà fer la mateixa opera- de les Arenes, on es deixa aquest caini seu vèrtex géodésie. Cal anar-hi pel ciò amb una tanca metàllica, a la sor- ampie per a seguir el GR-7. Es troba dret, escollint el Uom caréner on acaba tida. Ara se segueix una pista tot dava- un caini ampie que creua el GR-7. Cai el bosc de l'obaga amb el sol encalifal llant, i es troba altra volta el GR-7, fins deixar definitivament aquest GR i seguir des d'ara el sender de la dreta. amb senyal groe de petit recorregut. Aquest carni ens conduirà fins al coli de l'Enrajolada. Un rètol indica la pu­ jada pel carni de l'Espina, per una sen­ dera; el seguim, deixant el carni ampie. Des d'ací es contempla, enfront nostre, la punta de la Tossa, tota ella de roca calcaría blanquíssima. A l'esquerra. l'ampia moleta Carrascosa. Ara anem remuntant pel beli mig del barrane de

Alfara de Carles. Foto: K. Carrete.

MUNTANYA 235 • fé

a la font del Teix. Cal creuar el barran- El mont Caro i les rases del Maraco, des quet de la font i pujar. Coli de Guasc, del cim de TEspina. Foto: K. Carrete. on passa la pista, que seguim, a la dreta. davallant, fins a arribar a Ter­ mita de Sant Roc. Fem una breu parada per a conèixer aquest racó tan frondós, on els paiil- sencs acudeixen en romería el dia 16 d'agost, per honorar el seu patró, sant Centre Excursionista de Catalunya. Roc. Aquest paratge ombrívol és pie de En aquesta pujada al vértex de TEs­ bancs i taules de pedra: una per a cada pina, hi han participât 130 excursio- familia del poblé. El Hoc està ben nistes de Tarragona. Valencia, Cas­ aprofitat, perqué les taules están ins- tellò, Xerta, Terrassa, la Sénia, Lleida, tallades en bancals margenats damunt Reus, Tàrrega i Barcelona. les nombrases fonts de Sant Roe. Un xic séparât, hi ha un porxo amb bancs i taules, com també un rostidor. Abandonem aquest racó amb flaires HORARIS de fradicio, prenent la pista asfaltada que mena a Pauls. Paüls-bassa de les Arenes, 55 min. La descripció d'aquest itinerari cir­ Coli de l'Enrajolada, 2 h 10 min. L'obaga de la Tossa, muntanya veïna de cular ens ha estât facilitada pels amies Cim de TEspina. 2 h 25 min. TEspina. Foto: K. Carrelé. del Centre Excursionista de Xerta, que Coli de l'Enrajolada. 2 h 40 min. han estât els guies d'aquesta excursió Coli del Camp. 3 h 50 min. al cim de TEspina, el dia 20 de marc de Coli de Guasc, 4 h 35 min. 1994, per collaborar amb el cicle d'ex­ Ermita de Sant Roc, 4 h 55 min. cursions commemoratives del segon centenari del Mesurament del Meridià Paiils, 5 h 40 min. Dunkerque-Barcelona, organitzat pel

236 MUNTANYA plà en una clariana del bosc. Deixeu a l'esquerra la pista principal que se- Través sia en esquís per guîeu fins ara i travesseu el replà pre- nent el ramai (dr.: NW) que s'enfila pel bosc del Bac del Cortal de la Morera, la serra de Mogrony i la força esclarissat, fent un revolt (es pot atallar), obrint traça dins del bosc fins a aconseguir la pista altre cop. Pujada muntanya de Rus forta fins al capdamunt de la caréna. COLL DEL CORTAL DE LA MORERA, 1.655 m.- Collet en un indret planer desproveït d'arbres en el llom suau Francese Xavier Gregori d'un serrât. La pista continua pujant lleument contornejant el vessant emboscat cap al SW -baga de Planoles- Veiem entre els arbres (dr.: N) els pobles de Planés i Planoles al fons de la vall, amb la muntanya del puig de Dôrria al darrere. Continuem i comencem a baixar lleu­ Aquesta important carena estesa a tat turonet. A la dreta deixem una font- ment per la pista, amb una tança de l'il- grans trets d'est a oest té com a punt abeurador que ens queda mes ensota, a ferro a la dreta que ens acompanya fins culminant el Puigllançada, sobre la la vora d'una pista (dr.) que duu a uns al coll proper. Molina. masos. Aviat arribem a una cruïlla de COLL DE PRAT DE JOU, 1.671 m- Per l'extrem dret i al vessant nord es pistes. Replà voltat de bosc de pi nègre, en troba el poblé de Campelles, comuni­ COLLET DE CAL CLIMENT, 1.318 una carena sobre la vall que domina cai amb Ribes de Freser per una car­ metres.- Petita esplanada amb bifurca- Campelles. Molt a prop i dins del bosc retera sinuosa d'uns sis quilòmetres cions a banda i banda. Deixem un ra­ es troba un abeurador de ciment que no que s'embranca a la carretera N 152, a mai (esq.: SW) -carrer dels Llume- raja.2 poca distancia del talús de l'estació del ners- que ens portaría al cementiri Des d'aqui podem anar al refugi tren cremallera de Nuria. proper. La pista que se'n deriva en sen­ forestal de Pla Bigarrât (1.760 m), si­ És una carena de formes suaus, però tit oposat (dr.: N) duu al coll d'Erola, tuât al vessant soleil de la Covil. Per a que imposa per les seves gratis propor- de carni al pia de Prats -àrea d'esbarjo arribar-hi hem de seguir un ramai de cions. La seva falta de relleus aspres amb refugi-. Des de l'esplanada pista que s'enfila al SSE amb pujada l'afavoreix per a èsser recorreguda tant prenem en direcció NW un carni antic forta entre una bonica pineda amb en esquís de muntanya com de fons, i de bast, una mica embrossat a estones, esparsos avets joves, fins a un abeura­ fins i tot amb la técnica del Telemark que, en un tram un xic costerut, va a dor -sovint colgat per la neu-, precedit aplicada ais esquís adéquats, afavorint- sortir a un prat proper a la carena, a la d'una tança de filats amb eanadenca in- ne una molt intéressant travessa man­ qual ens enfilem tot seguit (esq.: SW). closa. Superem un costerut repetjô i as- cada de dificultats significatives, llevat Avanceu per la carena en direcció oest, del recorregut força Uarg, que reco- contornejant pel sud en pujada suau, mano partir en dos o tres dies, segons una taca d'espessa pineda per l'indret l'estratègia que se segueixi, que per- dit els Correes, fins a arribar a un filât metrà gaudir d'una magnífica excursió que limita el territori amb la pista fore­ 1. Tanca canadenca: un tram de bigue- tes o cilindres metal-lies disposats en sentit en un ambient d'alta muntanya «Ughi», stal que hem deixat (dr.) ais afores de perpendicular incrustáis en el térra d'una que pot esdevenir -segons les condi- Campelles. Salteu el filât com pugueu. pista o carretera, que intimida el bestiar, cions imperants-, mes severa del que Pista forestal, 1.465 m - Des d'aqui pero que a la vegada permet el pas deis ve- horn havia previst en principi. tenim una vista molt oberta cap al mas- hicles. Horari: de nou a deu hores i mitja. sis del Puigmal i la muntanya del Taga 2. Aquest abeurador está grafiat erró- Desnivells: +1.325 m - 1.090 m. de Ribes. Continuem per la pista (esq.: niament com a refugi en el nou mapa co­ Dif: **. SW), que fa un revolt pronunciat en marcal de Catalunya Ripollés, de l'Institut CAMPELLES: el prat de la Vila, una mena de collet i s'interna a la pine­ Cartográfic de Catalunya. 3. Refugi de Pla Bigarrat: antiga cons- 1.295 m.- Població que s'estén dis- da, on pren una marcada direcció NW. trucció d'ús eminentment ramader que es seminada per la carena en un paratge Passeu una tanca canadenca1 -gens vi­ compon de dues dependéncies; Puna és la sible amb neu abundant- i en baixada obert. a redós d'un vistent turonet -el quadra. l'altra, l'habitacle amb llar de foc i Castell- Sortiu-ne per una pista fressa- molt lieu arribem a un pia on la pista es dos prestatges de fusta per a quatre per­ da que es dirigeix a l'oest i gira paula- bifurca. sones, tot ell una mica descurat, pero con­ tinament resseguint la base de l'esmen- COLL DEROLA, 1.500 m.- Petit re- fortable a l'hivern.

MUNTANYA 237 aproximadament a 1.845 m. Des d'aqui podem anar al poblet de Nevà ( 1.230 m), arrecerat a la solana d'una careneta -la Serra-, a la riba esquerra del riu de Nevà. La coma se'ns presenta ben oberta i amb un terreny molt apte per a Tesqui. Per a arribar-hi cal baixar al S pels plans de la muntanya de Nevà, sota mateix del coll de la Bona, deixant a la nostra dreta un torrent acanalat -la Torrentera-. Anem baixant sense pro­ blèmes d'itineraris -si la visibilitat és bona-, fins a coincidir amb una pista. La seguim cap a l'esquerra i travessem el torrent de l'Arnou (1.292 metres). En condicions ôptimes de neu podreu continuar en esquís fins a prop del raval alt del Poblé de Nevà.4 Desnivell: -615 m; 1 h - 1 h 30 min. Continuem a mà esquerra, en una marxa de flanc ascendent per terreny esquitxat de pins migrats. El eoli del Remolo, darrere el cim ramal de l'esquerra (S) duu a la jaça de COLL DE LA BONA, 1.890 m - Coll del Pia de Pujalts. pla Bigarrat. Avanceu planejant per la amph'ssim i suau. Orienteu la traça al Poto: F. X. Gregori. pista oberta dins d'una bonica avetosa NW recorren! fàcils pendents pel ves­ -bosc de l'Avetar-. Mes endavant pas- sant nord de dues petites eminències de sem un torrent amb una banyera que hi formes arrodonides -1'Emperadora, fa d'abeurador. Entre els arbres veureu 1.975 m-, que ens duu a l'immédiat coll. Planés i Plañóles, amb la muntanya del COLL DEL REMÓLO, 1.868 m - Molt solini la jaca de Pia Bigarrat amb el seu Puigmal al darrere. Continuem l'agra- dilatat i de relleu suau. Des del coll re f ugi.1 dable recorregut pista enllà peí mig del hem de pujar l'uniforme vessant fins al Desnivell: +90 m; 25 min. bosc, perô aviat s'estreny en un cami punt culminant. Variant: Des d'aquf es pot enllacar que intuïm sota la capa de neu. PEDRA PICADA, 2.006 - Cim arro- amb el recorregut base, passant pel cim A 1.700 m, aproximadament, sor- donit amb molt bona vista de tots els de Pia de Pujalts. Ho fareu sortint per tireu de la zona boscada deixant enrere vessants que cauen damunt de Caste­ darrere del refugiet i contornejant la els últims exemplars de pi nègre que, llar de n'Hug, cenyits tots ells per la muntanya, pujant-hi de flanc per entre molt individualitzats, s'enfilen vessant cinta negra de la carretera (BV 4031) bosc esclarissat, mantenint general- amunt. que traspassa la carena pel coll de la ment la direcció W fins a sortir al coli Orienteu la traça al NW remuntant Creueta. de Coma Ermada. Coli ampie i de re- en flanqueig fàcils pendents. Font- Baixeu per la carena oposada entre lleu suau que travessareu en direcció abeurador. 1.715 m.- Difícil de lo- els pins de repoblado que colonitzen el W. Remunteu per l'ampia i suau ca­ calitzar mig soterrat per la neu. Raja vessant de moderada inclinació. rena fins a assolir el cim de Pia de Pu­ abundosa dins d'un bidó de ferro. COLLET DE LES FONTETES DEL CAS­ jalts (2.055 m), de panorama dilatat. Deixeu la font enrere i remunteu pel TELLAR, 1.875 m- La planera carena Baixeu en direcció NW, per amples vessant. buscant la carena que tanca la s'éleva breument a 1.980 m, en una on­ pales mantenint-vos no gaire lluny de coma Ermada. dulado anomenada serrât del Paravent, la carena i sempre en el vessant de Mo- COLL Roic. 1.713 m - Replà en una que defugireu marxant horizontals pel grony fins al coli de la Bona, on retro- carena molt suau que baixa del cim de seu cantó nord fins a entrar en uns ex­ bareni l'it. que es descriu. Pla de Pujalts. que ens queda al sud. Al tensos plans. Desnivell: +295 m. - 165 ni. 1 h 45 nord s'enlaira una eminencia -el Co- PLANS DEL GINEBRAR, 1.899 m- min. gulló-, tota coberta per un bosc atape'ít Orienteu encara la traça al NW per ter­ Des del coli podrem veure (W) bona de pi negre. Tanca de filferro que reny fácil i lleugerament ondulât, vore- part del recorregut fins a l'allunyat cim careneja en ambdós sentits. Un cop de Pedra Picada al capdamunt de la passada la tanca, hem de continuar pu- muntanya de Nevà. Bifurcació de pis- jant cap al SW, per entre bosc aclarit tes; preneu a la dreta (W) la que s'in­ que s'estén pel vessant de moderada terna dins del bosc. Tanques de fiat a inclinació. 4. En Tactualitat Nevà no disposa de banda i banda amb una canadenca. El Aviat sorti m de la zona boscada. cap fonda ni alberg on poder sojornar.

238 MUNTANYA EXCURSIONS EN ESQUÍS

jant els declivis del vessant nord de la l'ampla carena abans de baixar al coll Pels plans de Pietà Roja, de eamia la cota 1.991 -la Moixera- de la Creueta. Creueta. A l'horitzó, el Puigllangada PLANS DE LA COMA DE MIGJORN, LA CREUETA, 2.067 m - Excellents i la Tosa dAlp. Foto: F. X. Gregori. 1.951 m- Des d'aquí, l'it. s'orienta punts de vista, damunt del pía d'Anye- paulatinament al SW. Aneu planejant 11a i deis bonics vessants de Pencara al- en aquesta direcció ascendint lleument lunyat Puigllançada, fàcilment identifi- els declivis d'una eminencia -cota cable a ponent, per la pantalla repeti­ 2.032- que deixem a ma esquerra i tot dora installada al capdamunt. Inicieu seauit assolim la dañera elevado de cl descens resseüuint el llom carener. esquiant pels pendents amples orientats a l'W. que cauen sobre la carretera. COLL DE LA CREUETA, 1.905 m- Pas entre les conques del Llobregat i del Freser. Per aquest coll, hi passa es- biaixada la carretera de Castellar a la Molina (BV-4031). No té cap mena d'installació ni d'edifici on arrecerar- se en cas de necessitat. Deixeu el coll a la vostra esquena i, resseguint una filferrada. remunteu per pendents molt fàcils en direcció W.

Des del base de PAvetar, Planés i Plañóles, amb el Puigmal darrere. Foto: F. X. Gregori.

MUNTANYA 239 --..•**>.«.- itinerari principal • Alternatives Pista principal (ampia) ---"Pista secundaria (estreta) Carretera

fins a assolir una primera elevaciô de baixa a trobar-se amb la carretera (BV- pendent d'inclinació continuada que 1.953 m. 4031 ), a una altitud de 1.756 m. permet progressar amb comoditat. A Baixeu lleument resseguint el filât. Des d'aquf podeu anar al refugi dels uns 2.120 m el relleu esdevé mes pla­ En una depressiô a l'esquerra deixem pastors del cortal de Rus (1.870 m), si­ ner i coincidim amb una pista estreta, un corral per al bestiar. Pujada suau per tuât al pla de Rus. Aquesta installaciô que resseguim breument intuint-ne el terreny molt planer. ramadera resta tancada normalment i traçât sota la neu que la cobreix. Per PLA BAGET, 1.970 m.- Ampla de­ no permet res mes que un bivac l'esquerra baixa el torrent de Comells. pressiô a la carena. Preneu la direcciô d'emergència en alguna de les depen­ Continuem la pujada força monótona NW flanquejant en baixada sota la dencies annexes. Per a arribar-hi hem (N) que eus duu al llom caréner. carena pel vessant nord del cim de Pla d'abandonar el torrent principal a la CAP DE LES COSTES DE L'HUGUET, Baget. entre una tança que délimita una dreta (W) i continuar la pujada suau 2.210 m - Que és tan sols una minsa parcella de repoblaciô de conifères i el cap al sud pel marcat sole d'un torren- elevaciô a l'altiplà caréner. Filferrada. torrent del Baguet. tet que es fon amb els immédiats plans, Des d'aqui podem continuar l'as- Continueu baixant per pendents on localitzareu el complex ramader. censiô en direcciô SW fins a uns ex­ fàcils al fons de la vall. Desnivell: +45 m, 10 min. tensos replans, els Amorriadors de Rus TORRENT DEL PLA DE RUS: forcall, Des del torrent hem de continuar (2.300 m). Travesseu-los i aneu re- 1.827 m.- El torrent pren direcciô NE i vessant amunt en direcciô NW per un muntant fins a arribar per suaus pen-

240 MUNTANYA Coll del Cortal déla Morera ^ ^S^OO final p

SerratSV ° I Paravent^k

*/\\e\ de\esPedra Picara •ontetes del Castellar

Coll del Remolo/ I Em > Coll va Castellar de n'Huq I # Pia Biqarrat

r \ >J %V ¿ v Coll de Com a ErmadaX |a ^ _ ^>*s^ f¡ Covi) ^^>^^OàftîP

dents al cim de Puigllançada (2.409 médiat pía de Costa-rasa (Bar-restau­ CARTOGRAFÍA mètres), després de deixar clarament rant 2.050 m), dins de l'ámbit de Tes­ RECOMANADA allunyat a l'esquerra (E) un promontori tado d'esquí de la Molina, fins a ar­ avançât -la Geperuda (2.290 m)-. Cim ribar al xalet del Centre. Mapes comarcáis de Catalunya, esc. ample i arrodonit, coronat per una ins- Des del Cap de les Costes de 1:50.000, núms. 31 Ripollès, i 15, Cer- tallació de telefonia. Bona vista circu­ l'Huguet, ens abstenim de detallar-ne danya, editats per E Instituí Cartografie lai Vers el NW veiem la muntanya de el recorregut a seguir, car les opcions i de Catalunya, ICC. la Tosa d'Alp, envaïda per tota mena variants existents son múltiples i d'installacions. deixem a criteri de l'usuari de la guia,5 Desnivell: +200 m, 25 min. que tri'i" el que mes li convingui. Des d'on som veiem davant nostre XALET DEL CENTRE EXCURSION­ ISTA DE CATALUNYA, 1.570 m - Situat (W), el telesella del Torrent Negre que 5. Aquest article forma part del material s'enfila vessant amunt i que fineix a la al barri de la Molina, en un indret im- que en un futur donara cos a una guia que. ratlla dels 2.275 m per sota dels plans millorable peí panorama sobre els hos­ a grans trets, aplegara el massís del Canigó. dels Amorriadors de Rus. Des d'aquî cos que l'envolten. la valí i la serralada tota la muntanya de Nuria i les serralades encetem l'esquiada baixant (N) a l'im­ que prové de la muntanya del Puigmal. del present treball.

MUNTANYA 241 EXCURSION: ~ C fill IIC

tre punt de referenda, diguem que a po­ nent del cim principal del Wildstrubel Esquiar al hi ha la gèlera de la Plaine Morte, on acaben les pistes d'esqui de Crans-Mon­ tana. Al nord, tenim l'Engs-tligenalp. Wildstrubel amb les pistes d'esqui d'A-belboden. Al sud-est, en fi, hi ha l'estació termal de Leukerbad que constitueix, com veu- rem, un punt natural d'accès al massis. Cims que coronen muralles altîssi- mes de fins a dos mil metres, cingleres Jaume Aguadé ferotges i, també, Margs i regulars pen­ dents que, als nostres ulls, semblen fets a posta per a Tesqui, això és el que tro- barà aquell qui gosi deixar de banda, per un moment, altres Mocs potser més à la mode i venir al Wildstrubel. Tot això i, a més, si la sort us és favorable, com va ser-nos-ho a nosaltres. uns panorames extenstssims i una neu im- -I això del Wildstrubel. on és? netschpass com a punt d'inici de la ser- millorable. Una regio, en resum, per a Quan ja m'havien fet aquesta pre­ ralada, ens trobem. en primer lloc, amb gaudir de Tesqui de muntanya en la gunta més d'una dotzena de vegades, el massís del Wildhorn, una muntanya seva més alta expressió. vaig creme que potser seria apropiat de bonica i molt esquiable, de 3.247 m Un Diumenge de Rams al matf. fer una petita nota a la revista MUN- d'altitud. A continuació ve el Rawil- Marta Estrada, Josep Maria Sala, Josep TANYA, no tan sois per a explicar les pass, pas natural entre Sierre, al Valais. Llinares i jo mateix preniem el primer nostres experiències durant la visita i Lenk, a l'Oberland. Mes a llevant, en­ telefèric que, des de Leukerbad, re- que vàrem fer, la Setmana Santa del tre aquest pas i el Gemmipass, hi ha el munta la inexpugnable cinglera que 94, a aquesta interessarti regió de TO- massís del Wildstrubel. Si continués- tanca tota la vail i ens duu als altiplans berland de Berna, sino, principalment, sim més cap a Test, trobaríem la valí del Gemmipass. Son 900 metres d'una per a donar a conèixer unes muntanyes de Kandersteg, el meravellós massís de verticalitat extrema, per on, a l'estiu, molt adequades per a la practica de Tes­ la Blumlisalp i, més enllá encara, el serpenteja un agosarat carni, però que qui i, potser, escassament conegudes nucli de l'Oberland: la gegantina gele- ara, amb la generosa capa de neu que entre els muntanyencs del nostre país. ra de l'Aletsch amb la Jungfrau i l'A- tot ho cobreix, formen una barrera in- Comencem dient que l'Oberland letchhorn i tota la munió de cims es- franquejable. Un cop dalt, sorprèn, pel (l'alt país) de Berna és un massis alpi pléndids i poderosos. Ja enim situat, fort contrast, la gran pianura del Làm- d'una Margada d'uns noranta quilòme- d'aquesta manera, el massís del qual merenboden, però, tot seguit. l'interès tres i una ampiada mitjana de trenta: volem parlar. Si encara us cal algún al- se centra en el dilatât panorama que com si diguéssim, d'Andorra a l'Ane­ to. En aquesta regió, a més de vuit eims de més de quatre mil metres, ben coneguts (i cobejats) de tothom, a més del popular Eiger, trobarem una llar- guissima Mista de massissos «secunda- ris» que ens poden oferir tot i més del que el muntanyenc. l'esquiador i Tex- cursionista poden desitjar. El Wildstru­ bel és un d'aquests massissos. On és, dones, el Wildstrubel? Si comencem a resseguir el massis de l'Oberland de ponent a llevant, i si pre- nem. com s'acostuma a fer, el Sa-

La pujada a l'Schwarzhorn combina uns pendents magnificamela esquiables amb un carácter innegablement alpi. Foto: Jaume Aguadé.

242 MUNTANYA XCURSIONS EN ESQUÍS

ens envolta: ben a prop, el massís del tres del cim, l'arribada al qual es fa per L'Sehwarzhorn, vist des de la Rinderhorn - Balmhorn - Alters: literal- una minsa aresta vertiginosa: mes de gèlera del Wildstrubel. ment als nostres peus, la fonda valí de mil cinc-cents metres ens separen, en Foto: Jaunie Aguadé. Leuk; al nostre davant, els atractius vertical, de les teulades deis xalets de pendents del Wildstrubel i els seus sa- Leu-kerbad, que veiem ais nostres L'endemà calia anar a visitar el cim tèllits, que volem eonèixer; finalment, peus. Un cop al cim, començaran a principal de la regió, el mateix Wilds­ per tota la volta de migdia de l'horitzó, repetir-se els crits de joia que ja en- trubel, de 3.243 m. De fet, sota aquest les muntanyes del Valais, del Mont­ tonàvem al coli: la immensitat deis nom es coneix tota una Marga carena, blanc al Monte Leone, rivalitzant entre Alps, amb tantes valls i muntanyes en forma d'arc de cercle, amb tres pun­ elles en bellesa i magnificencia. Salut, conegudes i tantes i tantes altres que tes principáis, totes de la mateixa alti­ altiu Weisshorn! Salut a la Dent Blanca i encara no hem pogut visitar! De tota la tud. Com que el desnivell, del refugi al als Mischabel! Salut, poderosos amies! volta de l'horitzó, hi ha, però una mun­ cim, no arriba ais vuit-cents mètres, és Simultàniament a l'alegria que ens tanya singular, massissa, que crida for- ben factible, en un sol dia, fer tres o omplia per la visió d'un panorama tan tament l'atenció. Es el Biets-chhorn, quatre cims. Nosaltres vàrem fer el ampli, constatem que tota la muntanya una de les muntanyes mes belles i res­ Mittlerer Gipfel, el Wildstrubel prôpia- és coberta d'una considerable capa de pectables de tots els Alps, que viu, ment dit i l'Steghom. un cim una mica neu nova, sense cap rastre enlloc, d'im­ però, una vida discreta i tranquilla, mes séparât, que s'alça fins als 3.146 pecable qualitat. Que mes podem desitjar! lluny de l'exit i la fama de tants altres mètres. Si el temps i les cames hi Pensem fer estada al Lämmerenhüt- cims amb menys merits que ella. La ajuden, es pot pensar a fer, també, el te, un refugi força nou, confortable i seva «dissort» prove del fet d'alçar la Grosstrubel i fins 1'Schneehom. En plenament acollidor que es troba a seva testa «només» fins a 70 metres aquesta segona jornada el temps era un unes dues hores de carni de l'estació per sota de la mitica ratlla dels 4.000! xic inestable i la neu, Meugerament del telefèric. Tan curt és el trajéete Descriure la baixada del Daubenhorn, menys excelsa, pero també varem gau- que, com és ben logic, aprofitem aquel 1 Diumenge de Rams, és co-sa que dir-hi de valent i les grans nuvolades aquesta jornada per a fer un primer cim deixo a la vostra imaginació d'esquia- que de tant en tant ens envoltaven afe- magnifie: el Daubenhorn, de 2.941 m. dors muntanyencs. Neu verge, pois i fon­ gien, encara, relleu i dimensió a les as­ La pujada, per uns pendents regulars i da, i un pendent fort, llarg i regular. En censions i els descensos. Séracs i cin- mantinguts, és agradosa i interessant. definitiva, allò que sempre busquem i gleres, comises inversemblants, les Els esquís es deixen a molt pocs me­ que només molt de tant en tant trobem. nostres prôpies traces, en zigues-za-

MUNTANYA 243 Panorama, des del cim del MitÜerer Wildstrubel, cap al massis del Wildhorn. Foto: Jaume Aguade.

tanta força com podem desitjar. Som- hi! No tindrem temps de fer els tres cims que volíem coronar, perô Tascen- sió a TSchwarzhorn ens deixa extraor- dinàriament satisfets i el descens, altre cop per una neu pois fonda immillo- rable. és mes del que podiem demanar. Ja us he explicat la nostra excursió per la zona del Wildstrubel, que tan bons records ha deixat en el nostre es- petït. Per acabar voldria repassar al- gunes de les possibilitats complemen- tàries que la regió ofereix, perqué pu- gueu confeccionar un programa adaptât a les vostres disponibilitats de temps. És natural dedicar tres dies a fer l'ascensió de tots els vuit cims que en­ volten la Lámmerenhütte, tots ells magnifies per a la práctica de Tesqui. El primer dia, aprofitant la pujada al refugi, podeu fer el Daubenhorn. Un altre dia. podeu pujar, en una jornada relativament llarga, les tres puntes del Wildstrubel i l'Steghorn. En un tercer dia, podeu anar a la zona de TSchwarz­ horn, el Rothorn i TSchneehorn. És totalment impossible de retornar a Leukerbad amb els esquís ais peus, perqué la muralla que envolta la capçalera de la valí de Leuk és, com ja hem dit. totalment infranquejable. Per tots els altres costats, perô, no hi man­ quen els descensos llargs i intéressants. A ponent del Daubenhorn hi ha un pas factible que, a través d'un segon coll, ens dura al fons del Valais. Entre el Rothorn i TSchwarzhorn hi ha un des­ cens força franc cap a la banda de gues maldestres, tot prenia unes tonali- L'endemá volíem visitar la zona que Montana. Aqüestes dues travessies, tôt tats magiques i agradoses. es troba al sud del refugi, coronada i que deuen ser molt intéressants, tenen Convé remarcar que tota aquesta ar­ pels cims de l'Schwarzhorn (3.104 m), l'inconvénient que, un cop s'acaba la cada de cims que, del Daubenhorn a el Rothorn (3.102 m) i TSchneehorn neu, és possible que calgui fer una l'Steghorn. envolten el Lámmerenhütte (3.177 m), tan propers Tun de l'altre llarga caminada fins que no es troba un i tan aptes són per a Tesqui, presenten, que poden ben bé fer-se en un sol dia. mitjà de transport public. Molt mes per l'altre costat, unes cingleres ex- Quin no va ser el nostre desengany simple, perô també menys intéressant, traordinàries. la qual cosa dona un gran quan, en llevar-nos, veiem que el és saltar pel coll entre el Rothorn i carácter a les ascensions. Per la banda temps ha canviat empitjorant i la visi- TSchneehorn, que comunica amb la de ponent, el cim centrai del Wildstru- bilitat és tan escassa que no cal ni pen­ gèlera de la Plaine Morte, on trobarem bel domina de prop de dos mil mètres sar a fer camí cap ais cims que cobe- les pistes d'esqui de Crans-Montana i les verdes pastures de la vali de Leuk, jávem! Va ser, afortunadament, un des d'on ens sera fácil retornar, amb que semblen ser a tocar del cim, men­ petit ensurt d'escassa importancia: cap transport public, fins a Leukerbad, on tre que l'Steghorn eau, en una abrupta a les deu del matí les nuvolades haurem deixat l'auto. Un descens clàs- cinglera, sobre l'Engstligenalp. s'esqueixen de sobte i el sol llueix amb sic, de gran categoría, és el que, des

244 MUNTANYA EXCURSIONS EN ESQUÍS

del cim del Grosstrubel baixa, a través cions de la neu ho permeten. L'Alters i com Testat de la neu son èptims. seran. d'un pas obligat. fins a l'Engstligenalp. el Balmhorn mereixen capítol a part. imagino, magnifies. L'Altels. en par­ 1.300 m niés avall. Un altre descens Aquí ja ens movem en uns nivells de ticular, és un cim singular que gaudeix natural consisteix a baixar cap a Kan- dificulta! alpina que no teñen res a d'una certa anomenada entre els es- dersteg. En tots dos casos, el retorn a veure amb el que fa referencia al mas- quiadors suïssos. El motiu és fàcil Leukerbad requereix una combinado sis del Wildstrubel, del quai hem parlât d'entendre: del cim es desprèn una d'autos de linia mes el tren que abans. Per assolir aquests dos cims per- pala uniforme i vertiginosa de niés de travessa el túnel del Lôtschberg. noctarem a l'hotel de muntanya d'Sch- mil set-cents metres de desnivell i Justament a llevant del Gemmipass warenbach i ens caldrà salvar un des- d'una inclinado mitjanei de 30 graus. hi ha, com ja hem comentat, l'impor­ nivell de 1.700 m. Son cims que es que es converteixen en 40 en eis dar­ tant massis que compren els cims del traben prop del limit de Tesqui extrem, rers 400 m de desnivell! És tot un repte Rinderhorn (3.453 m). l'Altels (3.629 pero que, si tant el vostre nivell d'esqui per als millors esquiadors-alpinistes. mètres) i el Balmhorn (3.699 m). Son cims formidables, de gran carácter alpí i que, si les condicions son favorables, podrien ser objectius d'un altíssim in­ terés per a un esquiador de muntanya. Perô convé tenir en compte que son cims francament difïcils! El mes acce­ sible de tots tres és, sensé dubte, el Rinderhorn. que pot assolir-se des del mateix Lammerenhiitte. Cal primer baixar fins al Daubensee i després re- muntar uns mil dos-cents mètres fins al cim. El pendent, perô. és molt redreçat i només l'emprendrem si les condi-

Ixi carena summital de l'Schwarzhorn, amb unes remarcables comises. Al fon s, l'important massis del Monte Leone. Foto: Jaume Aguadé.

MUNTANYA 245 coli de Satine, que converteix la pujada al pie del Bosc en una passejada sense Els pics del Bosc emocions remarcables. A l'hivern el cim també queda «des- penjat», ja que la pista al coli de Satine i de Cierco queda barrada per la neu, i les distan­ cies en aquest indret es multipliquen per les extenses pastures que cobreixen (massis de Posets) aquests verals. Així, dones, l'època ideal per a pu­ jar-hi queda reduida ais mesos de mare, abril o maig, i sempre depenent de la quantitat de neu acumulada a la Josep de Tera pista del coli de Saünc. Per a pujar ais pies de Cierco cal molta voluntat. car la llarga aproxima- ció que cal fer per la valí de l'Aigüeta de la Valí ens orienta vers altres cims mes notables d'aquesta contrada, com son els cims de Comajoana, els tres Aquesta vegada intentaré resumir L'altra excursió ens situará dalt del pies de Grist, el deis Millars, de la For- dues excursions en un sol article, per­ cim Baix de Cierco, de 2.546 m d'alti­ queta i la tuca de Bagüenya o de la qué totes dues transcorren per indrets tud, pie encimbellat damunt l'es-tany Llàntia. molt propers, encara que les bases de de Juncars i a cavall d'aquesta petita Jo tenia moltes raons per a intentar sortida estiguin situades força separa- coma, de la valí de l'Aigüeta de la Valí assolir els pies de Cierco. Primera: que des l'una de l'altra. i de la valí de Cierco. Aquest cim no és ja havia pujat a tots els altres pies de la Una excursió ens portará al pic del tan visible com el del Bosc, però de valí; segona: que des de la tuca de Bosc, el quai és un alteros vértex totes maneres la seva esvelta i trencada Bagüenya m'havia semblat veure-hi un géodésie de 2.731 m d'altitud, situât a figura és molt característica des de la estany que no surt en els mapes; aques­ cavall de les valls de l'Aigiieta de la tuca de Bagüenya o de la Llàntia o des ta sensació, també 1'havia tinguda des Valí i de Barbarissa. del Tuco de Sillerets. del Tuco de Sillerets; tercera: que sem- Si pensem que és un cim que no El pie del Bosc és un deis cims que blava haver-hi un embolie en les care­ hem vist mai, molt probablement anem tenia en cartera d'una manera gairebé nes i cotes que assenyalen els mapes en errats, car la seva silueta és la que ens perpètua, perqué, malgrat la seva privi­ aquesta contrada (possibilitat ja esmen­ tanca l'horitzó una vegada situats en legiada situació, té un gran inconve- tada en la guia Posets-Maladeta, de les rectes de la carretera A-139 després nient que el desvirtúa per a pujar-hi a l'any 1958); quarta: que en la mateixa de l'encreuament de Castillo de Sos i l'estiu. Aquest inconvenient és la pista guia, en la ressenya d'aquest cim diu en direcció a Benasc. que uneix els pobles de Già i Plan pel que cal portar corda, i jo no m'ho aca- bava de creure, i cinquena: que volia passar una nit a la bonica i encimbe- llada cabana de Pardines. D'aquesta cabana només cal dir, com a referencia de la seva situació, que còmodament assegut a la seva porta pots contemplar el pie d'Aneto amb la resplendent ge- lera de Corones ais seus peus.

APROXIMACIÓ AL PIC DEL BOSC

Si normalment, a l'estiu, quan vaig d'excursió, ja sé perfectament on vaig,

Pies de Grist, des del pie del Bosc. Foto: Josep de Fera.

246 MUNTANYA LES NOSTRES MUNTANYES

Cabana de Pardines, amb la tuca de Bagüenya o de la Llùntia i el sait de Bagitenya al fous. Foto: Josep de Tera.

no passa el mateix a la primavera, car llavors tot depèn de la cota on comença a trobar-se la neu. Es amb aquest incert objectiu que vaig encaminar-me el dia 27 de marc de 1993 vers el poble de Benasc. Malgrat no saber ben bé on anava. portava una lleugera idea d'anar a treu- re el nas a les valls d'Estós o de Re- munye. Idea refermada en veure la po­ ca neu que hi havia al Cotiella, que normalment és un baromètre de la neu que hi haurà al Pirineu. Però els meus plans van capgirar-se radicalment en veure la poca neu que hi havia a la pista del coli de Saune: malgrat no poder arribar encara amb cotxe fins al coll. aquest no en quedaria gaire lluny. A mes a mes, el vessant sud del cim estava ja totalment lliure de neu; d'a- questa manera, l'excursió al cim es presentava força intéressant, ja que po- dia intentar una pujada gairebé hiver­ nal per l'estany de Barbarissa i un descens ràpid pels pendents herbats de l'esmentat vessant sud. No sóc gaire partidari de forcar el vehicle per a guanyar uns misérables mètres de desnivell. Es per això que. després d'obrir, una vegada, roderes amb el piolet per superar un curt tram de la pista barrât per una congesta, vaig optar per deixar-lo ben aparcat en ar­ ribar a la segona congesta. Això era aproximadament a 1.750 mètres d'altitud i em posava a caminar a les quatre de la tarda, carregat amb seu pare anava dissertant sobre Des del coli també vaig acostar-me l'equip complet (tenda inclosa). «Aquell és l'Aneto, aquell de més a a la petita cabana que hi ha, per com­ No calia arribar al mateix coli de prop la Maladeta, etc.», eli anava en- provar que només pot ser utilitzada en Satine, ja que podia estaiviar-me'I bai- drapant-se un biberó. mentre em mi­ casos d'estricta necessitat, car la xant directament al nivell d'una cabana rava amb uns ulls com unes taronges i bruticia hi regna pertot arreu. que hi ha al començament estricte de la probablement pensava: «Però aquest També del coli surt una precària vali de Barbarissa; però del coli de ximple, de què parla?»). pista que davalía lleugerament tot Saune, en conservo un record entra- La nostalgia aquesta vegada va sor- apropant-se al primer engorjat de la nyable de quan el nostre primer fili tir-me una mica cara, ja que em vaig vali de Barbarissa. Poe abans d'arribar tenia només cine mesos (d'això ja fa haver d'empassar els très o quatre a aquest engorjat hi ha uns replans her­ un grapat d'anys) i per aquesta raó vaig quilòmetres de pista que mancaven fins bats, amb una segona cabana. La meva preferir arribar-m'hi per recordar la al coli, i això traduit en temps equival a idea era aplegar-me fins a aquest indret primera vegada que vaig ensenyar-li el una hora, aproximadament; però un per instaflar-me a la cabana (si estava massfs de la Maladeta (bé, això és el bon record mereix una mica de sacri­ en bon estat i neta) o bé plantar la que em pensava jo, perquè mentre el fici. tenda en els replans.

MUNTANYA 247 Pic del Uose. Al fons, els pics de les Espades i de Posets. Foto: Josep de Tera.

1986). Però llavors la pista que davalía fins a l'indret on estic acampat s'aca- bava en arribar a la cabana; ara. però, sembla que continui endinsant-se a la valí de Barbarissa, fins i tot sembla en- devinar-se una nova cabana a l'altre costat del barrane i situada gairebé al comencament de l'engorjat. Era qüestió d'anar-ho a mirar abans no es fes fose. Efectivament. la pista anava planejant per la vorera dreta del barrane de Llisat, fins a sota un bonic salt d'aigua. Aquest punt és important, car just abans de creuar el barrane surt el carni que mena a l'estany. Vaig seguir la pista, que una vegada situada al marge esquerre del barrane gira 180 graus i davalía una mica per a anar a morir al davant d'una ferma cabana construida l'any 1992. Si abans de sortir hagués conegut l'existéncia d'aquesta cabana, segura- Només treure el cap dins la cabana amb els problemes del dormir i del ment la tenda s'hauria quedat a casa, ja va ser suficient per a començar a beure resolts, vaig comencar a dedicar­ perqué essent de construcció recent i buscar el raconet mes planer on ins- me a estudiar les vies d'accés al pie del estant forca apartada del coli de Satine, tal-lar la tenda. Es una llàstima, perô Bosc, que tenia davant mateix. No el seu estat era impecable, malgrat les construccions obéîtes i situades a semblava haver-hi cap dificultat per a haver-hi ja les típiques pintades a les prop de vies de comunicado aptes per pujar-hi directament per una valleta parets. Fins i tot vaig estar temptat de a vehicles queden ràpidament en un es­ sense ni una gota de neu i que menava desmuntar la tenda i installar-me a la tât deplorable (aquesta cabana concre- directament al coli del Bosc, situat a la cabana; però al final vaig tornar a la tament fou construida l'any 1980). dreta (E) del cim, només hi havia un tenda per quedar-m'hi. Pràcticament eren dos quarts de sis entrebanc: una profunda sifonada per a Estava anunciat que seria una nit de la tarda quan tenia la tenda plantada. situar-nos a l'altra vorera del barrane freda, i aquesta vegada el pronòstic del L'altimètre assenyalava 1.780 m d'alti- de Llisat. temps va ser corréete, ja que l'endemà, tud, és a dir, en gairebé 90 minuts Però no havia portat els bastons en sortir de la tenda per comencar a només havia pujat 30 m de desnivell d'esquí, el piolet i els grampons per a caminar, el fred era molt viu, i en tots respecte a l'indret on havia deixat el acabar pujant al cim per una valí sense els bassals l'aigua estava glacada. vehicle. neu. Havia de fer-los servir, i per això Ràpidament vaig situar-me al revolt La comparado d'aquests curts des- era obligatori arribar fins a l'estany de de la pista, inici actual del carni ais es- nivells amb el temps esmerçat per a su­ Barbarissa i després pujar al coli de la tanys de Barbarissa. Al comencament perarlos dona una idea de la Ribereta per a seguir finalment la el pendent és molt fort, però forca cuti, grandiositat de l'indret. malgrat haver carena fins al cim. La valleta encarada i supera la graonada per on es despenja pujat fins al col! de Saune, a pràcti­ directament al sud. potser la faria el salt d'aigua característic. cament 2.000 m d'altitud. servir per a tornar. A continuació, i sempre pel marge Després d'estendre els patracols per En aquests verals del barrane de Lli­ dret (W) del barrane, el carni es va dins de la tenda, vaig dedicar-me a sat i l'estany de Barbarissa, era la sego- endinsant a la dotada de Barbarissa, i buscar alguna font propera, car a cada na vegada que hi treia el ñas. A la pri­ el terreny bàsicament consisteix en un cabana construida, hi correspon un tor­ mera vani sortir directament del coli de seguit de llargs replans, separats per rent o una font no gaire lluny; aquesta Saune i vam fer un llarg i incomode curtes graonades. vegada tampoc no era l'excepció. flanqueig fins a arribar pràcticament a En un d'aquells replans vaig veure Un cop assegurada la subsistencia l'estany (vegeu MUNTANYA, 744, una nova i curta valí que baixava direc-

248 MUNTANYA 3053* »Z^uc de la Llàntìa ^>^29A3 Ag.de la Llàntia

Coll de Saline

MUNTANYA 249 HHHMnHMMHMIH^HKHflflHIHIHHHnHHHBM

Pic Baix de Cierco, des de la cabana de Pardines. Foto: Josep de Tera.

oferia una imatge totalment hivernal. Eren ja dos quarts de deu del matf, i el sol ni tan sols s'hi acostava; encara tar- daria força estona a començar a acaro- nar-ne la superficie glaçada. Després de descansar uns moments, vaig començar a pujar vers el coll de la Ribereta. De l'ample cami que vam seguir Tany 1985, no se'n veia ni raste, tôt restava amagat sota un bon gruix de neu. La qualitat d'aquesta variava •"•«SS," molt, i tant podia trobar-la molt dura, com molt tova, i tôt depenia només de la miniorientaciô de cada mètre de ter­ reny; aixô va ocasionar-me una pèrdua de temps considérable. I Kl **• Perô pas a pas vaig anar-me acostant al coll, i finalment assolia els tament de la carena del pic del Bosc; La neu estava torca gla9ada, per seus 2.538 m d'altitud a dos quarts aquesta si que m'aniria bé per a baixar- aquesta rao el meu ritme no va variar d'onze. Havia estât el doble de temps hi, ja que no hauria de fer cap mena de gaire, i poc després em trobava situat a que la vegada anterior, perô l'esforç sifonada per a travessar el bar-rane de la teórica sortida d'aigües de l'estany quedava àmpliament compensât en Llisat. Em decidiria a baixar-hi després de Barbarissa. obrir-se als meus ulls novament la vall de comprovar des de dalt la carena que L'estany, situat a 2.314 m d'altitud, de l'Aigueta de la Vall, fantàstica i no em trobaria amb cap entrebanc en forma de graonada infranquejable, com acostuma a passar moites vegades que et llences pendent avail sense carni i sense haver fet abans un estudi del ter- reny. Aquest no seria el cas d'avui; ara feia l'estudi des de baix i després el completarla amb un estudi des de dalt. També hauria pogut començar a pu- jar-hi, però volia passar per l'estany de Barbarissa, que només coneixia amb els colors d'estiu, i ara volia veure'l glaçât. El terreny va canviar sobtadament en apropar-me a l'estanyet que hi ha uns quants metres abans d'arribar a l'estany Gran, perquè vaig passar de no trepitjar pràcticament neu a entrar en una zona on només hi havia un sol color: el blanc.

Pic del Bosc, des del pic de Lieras. Foto: Josep de Tera.

250 MUNTANYA solitaria valí, per la qual tinc una espe­ les extenses prades del coll de Saune. buscava, és a dir, un angle totalment cial inclinació. Si fins ara Fesmentat estany de Bar­ inèdit per a poder contemplar la gran Davant meu podia contemplar la barissa havia estat el meu punt de serralada que des del pie Gran de Grist tuca de Bagüenya o de la Llántia, de referència, a partir d'acf ja no el veuria va fins al pie de Posets. Per fi podia 2.937 m, i en contemplar-la vaig reviu- més, i el pie del Bosc passaria a ser, ja tenir una detallada perspectiva de la re l'excursió-travessia realitzada per d'una manera visible, l'objectiu a as- solitària vali de l'Aigüeta de la Vali, i assolir-la, juntament amb quatre com- solir, el quai, vist des de l'indret on em deis no menys solitaris racons del pie i panys mes. pujant per l'Aigüeta de la trobava, semblava extremadament de les agulles de Bagüenya o de la Valí i davallant peí refugi del Forcau; lluny. Llàntia. amb les seves marcades moltes vegades he estat temptat de ter­ La carena es presentava molt Ilarga, bretxes, i de Fencara més solitari ves­ ne un article, perqué fou una gran ex- contrastant la verticalitat del vessant de sant Occidental del pie de Turets o de la cursió. la meva esquerra (que queia sobre el Forqueta. amb la seva trencada i com­ També podia veure els bonics plans petit estany de la Ribereta) amb les plicada aresta que Funeix amb el pie que hi ha al fons de la valí, on s'intuía llargues i inacabables tarteres de la dels Millars; el pie del Bosc és la talaia la cabana del Foradet. meva dreta, que semblaven portar fins perfecta per a poder gaudir d'aquest Vaig haver de fer un est'orc per al fons de la vali de Barbarissa. racó del Pirineu, tan bonic i a la vegada mentalitzar-me que el meu destí era el El panorama era excepcional, ja que tan desconegut. També haig de desta­ pie del Bosc, ja que la carena vers el caminava emmarcat pel Mont Perdut, car la vista panoràmica en direceió S, pie de Grist Sud se'm presentava com el Posets. la Maladeta i el Cotiella. Què car és una balconada oberta a la vali una temptació gairebé irresistible, car més es pot demanar? del riu Essera i al massis de Cotiella, el tot semblava estar-hi a favor: el terreny Vaig tornar a fer canvi d'estris, el qual queda pràcticament davant del era conegut, era un «tres mil» i no hi piolet va tornar novament a la motxilla, nas. havia gaire neu a Faresta, orientada i els pals d'esqut a les meves mans. No vaig saber distingir la cabana de com estava completament al sud. Després d'una lleugera baixada, la Pardi nes, potser amagada per algun Totes aqüestes facilitáis contras- carena s'enfila fins a un marcat con, el Noni, però els prats situats al seu vol- taven amb Faresta que havia de seguir quai rep el nom de pic de les Lleres de tant eren perfectament visibles. per a pujar al pie del Bosc: era desco- Cecilia, de 2.713 m d'altitud. Si en el coll de la Ribereta vaig estar neguda, només sortir del coll s'enfilava Pràcticament havia estat una hora temptat de continuar vers el pie de de mala manera, era plena de neu peí per a pujar-hi des del coll: aquest Uarg Grist Sud, ara em sentia atret per seguir fet d'estar orientada completament al horari dona una idea de la dificultat a la carena davallant al coll del Bosc i nord, i els estimballs a cada costat, sortir de Fesmentat coll. pujant a continuació a la tuca de Cam­ principalment al vessant E (Aigüeta de El panorama, évidemment, és igual bra i potser ais pics de Cierco; però la Valí), eren considerables. o una mica interior al del pie del Bosc, llàstima del cotxe situat a la pista del Feia massa temps que volia pujar al només cai remarcar coni a diferència coll de Saune, perquè m'impedia de fer pie del Bosc per a deixar-lo marginal que des d'aquest cim es domina la pe- una bona travessa, ja que des del pie de quan hi era tan a prop; així, dones, vaig tita contrada de l'estany de Juncars, la Cierco podia davallar pels esta-nyets i plegar els bastons d'esquí, per «desen­ quai des del pie del Bosc no es pot la vali de Cierco per a sortir a la ca­ fundar» el piolet i poder encarar-tne veure, perquè la mateixa carena Fa- bana del Foradet i continuar per amb Faresta. maga. l'Aigüeta de la Vali fins al poble de Probablement, a Festiu deu ser una Ara ja podia veure el vèrtex geo­ Grist. agradable grimpadeta, pero a fináis de desie que hi ha dalt al pie. però, mal- Però en aquests moments això era marc era una aresta mixta de neu grat la proximitat, la carena baixava inviable, i només em restava la possi­ glacada i pedra, on calia posar molta uns cent mètres de desnivell fins a un bilità! de baixar al coll del Bosc i con­ atenció, ja que no estava permesa cap collet que separa els dos cims. tinuar davallant per la vali de Sabavil: relliscada. No tindria cap dificultat per a baixar finalment em va fer mandra la remun- Afortunadament, el tros de mes in­ per la petita vali que s'obria a la meva tada que hauria de fer per a tornar a la clinació era relativament curt, i Faresta dreta (SW), car tot el pendent consistia tenda i vaig optar pel programa inicial, s'anava ajupint, pero no així els estim­ en una immensa tartera, esquitxada que consistia a baixar per les tarteres balls de la meva esquerra (E). Pero tota amb algunes clapes de neu. Al final la de la petita vali orientada al SW. la dificultat va acabar-se en arribar a vali s'estrenyia i s'intuïen alguns cin­ El dia era molt bo; llàstima del fot! un avanteim de 2.650 m, aproximada- gles, però aquesta part, ja Fhavia estu- vent que va comencar a girar-se, per­ ment. D'aquest avanteim es desprén diat des del costat del barrane de Bar­ què el panorama mereixia com a mi- una aresta que tanca Festany de Bar- barissa, i no havia de presentar cap di­ nim una hora de contemplado. La im­ barissa i serveix de frontera entre Falta ficultat. petuosità! del ven! va escurgar forca muntanya del vessant N, és a dir, entre Finalment, a prop de dos quarts Festona d'estada dalt al cim. Festany de Barbarissa, la carena deis d'una del migdia, arribava al capda- Pràcticamenl. tota la gran visió pies de Grist, etc., i la baixa muntanya munt del pie del Bosc, de 2.733 m. panoràmica del cim estant és al vessant del vessant S, formada basicament per El panorama era precisament el que N, per això, només perdre un pareli de

MUNTANYA 251 Tuco de SUlerets, tuca del Ginehro i tuca d'Ixea, des del pie Baix de Cierco. Foto: Josep de Tera.

jada; seguint-lo en direcció contrària vaig arribar al salt d'aigua de l'inici de l'excursió i, poc després, al costat de la tenda. Eren les dues de la tarda, i tot el meu projecte de preparar-me el dinar mentre prenia el sol i desmuntava la tenda va resultar inviable, car el fort vent que bufava impossibilitava qual- sevol intent en aquest sentit; només tenia l'opció de muntar-me el dinar dins la tenda, però aquesta maniobra em faria perdre forca temps. El dinar quedava resolt menjant un entrepà en qualsevol bar dels pobles de la vall, però desmuntar la tenda una persona sola enmig d'una torta ventada és tot un problema. Malgrat tot, i sense mètres de desnivell pel vessant S, va ven de la part bai xa de la petita vall. atrevir-me a emprar el mot piegar, la desaparèixer tota la carena dels pics de Ja sota la graonada, el corriol se si­ tenda va acabar entrant dins la seva Grist, la vall de l'Aigiieta de la Vall. el tuava al marge dret i comencava un funda, operació a priori totalment Tucô de Sillerets. el pic Gran de Per- flanqueig en direcció NW (és a dir, en utopica. ramo, la tuca del Mont, la tuca del direcció a l'estany de Barbarissa) pels Una vegada carregat de nou «l'ar­ Ginebro, les tuques dTxea, el massts amplis prats que hi ha en la unió mari» a la meva esquena, vaig tornar de la Maladeta. el pic de Vallhiverna. d'aquesta vall amb la de Barbarissa. vers el cotxe, però prescindint aquesta el pic de Castanesa.... és a dir, tôt el Aquest flanqueig en direcció con­ vegada de pujar fins al coli de Saune, i panorama que havia anat guanyant len- trària és necessari per a poder travessar vaig comengar a flanquejar pels prats tament va esvair-se en breus instants. el barrane de Llisat, ja que a partir de l'amplia coma del coli fins a quedar El descens va transcôrrer pràcti- d'ací s'enfonsa i és més dificultes pas­ situat sota la pista, la qual vaig assolir cament ta] corn l'havia previst: vaig sar a l'altra riba. després d'una feixuga pujada per un anar baixant pel llom que surt del Tant que costen de guanyar els me- pendent forga redregat, per a arribar mateix cim, amb tendèneia a anar-me tres de desnivell, i amb quina lleuge- poc després fins al cotxe. apropant al centre de la vall, perô sensé resa els podem perdre! En només 45 Ara, quan sortint del poble de situar-me en cap moment al seu marge minuts n'havia baixat 750! Castillo de Sos torni a veure el pie del dret. Una vegada situat a la riba dreta del Bosc. ja podré mirar-me'l d'una altra La part alta de la vall estava total- barrane de Llisat, a 1.980 m, aproxi- manera, tot recordant la bonica i ment neta de neu i res no va poder im- madament, vaig retrobar el carni de pu- variada excursió que acabo de fer-hi. pedir la incomoditat del pas per da- munt de Ilargues tarteres de llicorella desfeta, perô, a mesura que anava per­ HORARIS dent desnivell. les congestes em van estalviar una gran part d'aquestes tar­ De la pista a la cabana de Barbarissa 1,10 h. teres. De la cabana a l'estany de Barbarissa 1,30 h. Finalment, i sempre situât al marge De l'estany al coli de la Ribereta 0,50 h. esquerre de la vall, vaig arribar a l'inici Del coli al pic de les Lleres de Cecilia 0,55 h. de la graonada que la tancava. Pre- Del pic de les Lleres de Cecilia al del Bosc 0,20 h. cisament allf es començaven a trobar Del pic del Bosc al banane de Llisat 0,45 h. rastres d'un corriol. el quai, a mesura Del barrane a l'inici del carni (salt d'aigua) 0.15 h. que m'apropava a la graonada. era mes De l'inici del carni a la tenda i cabana 0,10 h. marcat. Seguint, doncs. el corriol, no De la tenda a la pista del coli de Saune 1 h va haver-hi cap problema per a perdre Total de la cabana de Barbarissa al pic del Bosc 3,35 h. els mètres de desnivell que em separa-

252 MUNTANYA EL PIC DE CIERCO Efectivament, feia dues setmanes era el mes factible dels tres. que, després de dormir a la cabana del Amb aquesta intenció vaig comen­ Un començament igualment incert Foradet. i després d'aguantar unes dot- tar a superar petits bonys en clara di- va tenir l'excursió al pic de Cierco, car ze hores seguides de pluja, vaig acon­ recció E, tot seguint les intelligents seguint el meu propòsit d'anar a treure seguir arribar a la cabana de Pardines, traces que no feia gaire estona m'havia el nas a les valls d'Estós. de Remunye després d*obrir traça amb la neu moites obert un isard. o de les Gorgutes. em disposava a car- vegades fins a la cintura. Però aquesta Malgrat que l'isard coneixia perfec- regar-me la motxilla a l'esquena el dia frustrada excursió als pics de Cierco, tament el terreny i les seves traces pas- 22 de maig del mateix any 1993, amb va servir de llavor per a l'actual. saven sempre pels indrets mes lógics, la intenció d'acampar a prop dels En quinze dies la neu havia reculât jo a cada pas m'enfonsava fins mes estanys de la Muntanyeta. però en uns tres-cents mètres de desnivell: és a amunt del genoll. aquell precis moment vaig adonar-me dir, de començar a trobar-ne al costat L'isard en sabia molt mes del quejo que m'havia deixat els pals de la tenda de la cabana de l'Aigiieta (1.850 m), havia sospitat: aquelles traces en mar­ a casa. Això va provocar un sobtat ara començava al costat de la cabana cada direcció E van deixar-me. sense canvi de plans, ja que calia dormir sota de Pardines (2.200 m). adornar-me'n, al mateix coll de Cierco. una teulada i fou llavors quan vaig Quin contrast amb el mes de marc Només eren les vuit i deu del matí, i pensar que havia arribat el moment de del mateix any! Llavors, en pujar al pic ja em trobava dalt al coll de Cierco, de la cabana de Pardines. del Bosc, havia d'anar-la a buscar ex- 2.427 m, és a dir, tenia encara tot el dia Vaig tornar-me a asseure davant del pressament, i ara, dos mesos mes tard, sencer. volant del cotxe per a fer una part del la teina era trobar alguna pedra que so- Mirant la valí de Cierco, que s'obria trajecte fins al poble de Grist per a bresortis per damunt del gran mantell davant meu, tenia l'esvelt pie Baix de deixar-lo ben aparcat al costat del soli­ blanc! Cierco a la meva esquerra (N) i el tari pont de Tramarrius, ja a la vali de Després de passar una bona nit, ja planer pie de Cierco a la meva dreta Grist. que no vaig passar gens de fred. mal- (S). Podia pujar a tots dos, pero, per No m'estendré en la descripció del grat les circumstàncies que m'envol- quin comencar? carni de la vali de l'Aigiieta de la Vali, taven, vaig sortir de la cabana a dos Segons el meu mapa, el pie de car ja el vaig descriure al niim. 781 de quarts de set del mati disposât a assolir Cierco era gairebé cent metres mes alt, MUNTANYA, de l'any 1992. els pics de Cierco. pero a la vegada semblava mes fácil, i Aquesta vegada anava una mica cre- El cel era completament blau, però tenia una llarga i fina aresta plena de mat per Terror d'haver-me deixat els els gruixos de neu encara eren consid­ neu; el pie Baix, a mes de ser mes baix. pals de la tenda i per això anava «pul- érables. la guia Posets-Maladetci deia que era veritzant» horaris: havent començat a Amb una certa rapidesa vaig situar- poc difícil i que la corda era útil per a cambiar a dos quarts de cine de la me al costat de l'estany de Juncars superar els últims metres, pero no hi tarda, tot creuant el pont de Tramar­ (2.289 m), car a les set del mati ja hi havia gaire neu. rius, situât a 1.245 m d'altitud, arribava era. La poca neu va fer-me decidir peí a la cabana de Pardines, situada a Acf vaig començar a estudiar l'iti­ pie Baix. perqué ja n'estava una mica 2.200 m, aproximadament, a les set i nerari a seguir, ja que prèviament no cansat, d'enfonsar-me a cada pas, i cine. havia decidit per quin coli pujaria a la 1'aresta del pie de Cierco es preveía La cabana es conserva en perfecte carena, dels très entre els quais podia una continuació de la mateixa tónica. estât, però no hi ha porta i és extre- escollir. Un era el coli del Bosc, total- Sortint. dones, del coll per la meva madament petita: només hi pot dormir ment desaconsellable avui, perquè el esquerra, vaig comentar a remuntar un una sola persona. pendent era molt fort i podia produir-se fácil i ampie llom, on la neu comencá a Per a improvisar una porta ja anava alguna allau (de placa ja se'n veien desaparéixer molt aviat. Mes amunt hi préparât, perquè la capelina cobria unes quantes). Després es veia un coli havia la unió d'aquest llom amb un al- pràcticament tot el forât, i entre la que hi ha entre el pic de Cierco i un tre que pujava directament de l'estany motxilla i unes quantes pedres taparien avanteim de la tuca de Cambra; el pen­ de Juncars. A partir d'ací l'aresta es va la resta. dent d'aquest coli ja era menys pro­ estrényer, i l'estimball. obert ara sobre No vaig poder gaudir del panorama, nunciai i no hi havia cap perill per a as- els plans de la cabana de Pardines, era perquè una atape'ida capa de nùvols ta- solir-lo, a part l'esforç d'obrir traça considerable. pava tots els cimals, però, de totes amb la neu molt fonda. El tercer coli, Esperava trobar d'un moment a l'al- maneres, el pronostic del temps per al el que rep el nom de coli de Cierco, és tre l'indret on la guia esmentada acon- diumenge era favorable. a dir, el que hi ha entre els dos pics de sellava encordar-se, pero, després d'u- Estic parlant de la cabana de Pardi­ Cierco i que dona a la vali de Cierco. na curta, fácil i inofensiva grimpada, nes com si hi hagués passât moites encara no era visible des de l'estany de vaig trobar-me dalt al cim Baix de vegades pel costat i només era la Juncars. Cierco, de 2.546 m d'altitud. segona vegada que hi estava, però en­ Aixf, doncs, vaig decidir-me pel se- Havia superat els cent metres de tre la primera i la segona només havien gon, però amb la possibilitat d'anar al desnivell que separen el coll del cim en passât quinze dies. coli de Cierco, si en veure'l, veiés que vint minuts. Amb aquests horaris no

MUNTANYA 253 poden haver-hi gaires dificultáis. Mal- mar de núvols. però a mesura que pas­ grat l'exagerat consell d'encordar-se, sava el temps, els núvols s'anaven la descripció que en fa la guia és total- aixecant lentament, per a deixar final- ment coiTecta, car, efectivament, abans ment visible aquell resplendent massis. d'arribar al cim hi ha un petit mur amb La tuca de Bagüenya o de la Llàntia molt bones preses; pero tan bones son era davant del ñas, i tenia dues banyes: les preses que fins i tot hi ha una petita per un costat sobresortia el pic de les canal amb un raquític pi al seu inici Espades i, per l'altre, el que treia el ñas que permet superar l'indret sense cap era el pic de Posets. Del conjunt del mena d'entrebanc remarcable. Comajoana-Grisl-Millars-Turets, Eren les nou menys deu del matí i ja també en tenia un primer pia extraordi­ havia assolit un cim de mes de 2.500 nari. Una mica més Muny podia con­ metres. Continuava tenint tot el dia en­ Pie Baix de Cierco. Al forts, la tuca templar el pie Gran de Periamo, el pie- cara sencer! Pero va comenear a entrar­ del Mont i el rnassis de la Maladeta. Gran de Vaticielles, el tue del Ginebro. me com una mena de mandra que feia Foto: Josep de Fera. les tuques d'Ixea. la tuca del Mont, el que em mires el pie de Cierco com una Tucó de Sillerets... en fi, una vista cosa molt llunyana. Aquella aresta de panoràmica de les que creen afecció. neu tova que hi portava. cada vegada Tot això anava acompanyat d'un que la mirava semblava mes Haiga. Cierco dona a una punta de la Y, i el magnifie dia, i sense ni un ale de vent, Tant la vaig arribar a mirar, que final- coll que hi ha entre el pie de Cierco i la tot el contrari de l'arribada dalt del pie ment vaig comenear a adonar-me que tuca de Cambra dona a l'altra punta de del Bosc dos mesos abans. Però tot allí hi havia alguna cosa que no lligava. la Y. això té un preu, i en aqüestes circums- Primerament, segons els meus ma- A més d'aquests greus errore en tàncies el temps passa volani. pes, entre els dos cims hi havia gairebé aquests mapes, també vaig poder lo- Eren ja més de les deu del matí. i cent metres de desnivell, el pie Baix calitzar l'estanyet que tampoc no hi havia de prendre una determinado so­ 2.546 m i el pie de Cierco 2.628 m. surt. Aquest estanyet és situât al N del bre la pujada al pie superior de Cierco. Pero des del cim inferior aquesta di­ pie Baix de Cierco i dona pas a un petit A causa de la neu que hi havia a ferencia no hi era en absolut: els dos barrane que baixa fins al començament l'aresta vaig deduir que, entre naps i cims semblaven teñir prácticament la de la pietà de la Vali. cois, hi arribaría a les onze tocades i mateixa altitud; potser el pie de cierco Per a poder entendre d'una manera començaria a tenir el temps una mica era lleugerament mes alt, pero en cap més clara aquesta explicació, podeu just per a baixar: mentre que, si moment no tenia els 82 metres de dif­ comparar els dos croquis que adjunto a baixava directament, podria fer un erencia que esmentaven els mapes. On aquest article: l'un, el nùmero 1, cor- descens tranquil, gaudint de la cami­ sí que hi havia aquesta diferencia era respon als mapes actuals i és incor­ nada, i podria fer Margues parades a la amb la tuca de Cambra (2.629 m), ja recte; l'altre, el numero 2, és el croquis cabana de Pardines, podria també que aquest cim sí que quedava ne- correcte. parar-me al costat del pont de tament mes alt, torga menys, pero, que Per a poder-ho contrastar amb més l'Aigüeta per a dinar, just al costat el pie del Bosc (2.731 m). comoditat, a més de les fotografies que d'un bonic gorg que hi ha en aquell in- Així, dones, aquests mapes con- vaig fer, també em vaig entretenir fent dret. fonien el pie de Cierco amb la tuca de un croquis des de dalt del cim. Aquesta segona opció va guanyar i Cambra. El temps anava passant, i no tan sois no me'n penedeixo gens; car vaig Conjuntament amb aixó i avalant fent de geògraf, sino que la vista poder contemplar el gran panorama del aquesta teoria, hi havia l'altra cosa que panoràmica era excepcional; el Cotiella pie d'Aneto còmodament assegut a encara lligava menys. sobresortia per damunt del coll del I'entrada de la cabana, i després, també Segons aquests mapes, del pie de Bosc. formant un bonic conjunt amb sense presses, vaig poder preparar-me Cierco surt una Marga carena que va a aquest mateix cim. El massis de la un bon dinar a la riba del gorg esmen- morir ais peus del poblé de Grist. En Maladeta estava totalment tapat per un tat anteriorment. aquesta carena trobem el coll que separa el pie de Cierco amb la tuca de Cambra; mes concretament i segons els HORARIS mapes, aquest coll dona sobre el poblé de Satine. Del pont de Tramarrius a la cabana de Pardines 2,35 h. Dones bé, aquesta carena no surt del De la cabana a l'estany de Juncars 0,35 h. pie de Cierco, sino que surt d'un avan- De l'estany al coll de Cierco Ih. teim que hi ha a TE de la tuca de Cam­ Del coll al pie Baix de Cierco 0,25 h. bra. La valí de Cierco no és una valí en Total des del pont de Tramarrius 4,35 h. forma de / Ratina, sino que és una valí Total des de la cabana de Pardines 2 h. en forma de Y grega, on el coll de

254 MUNTANYA 3Q

d'unes escales- seguirem el carrer d'Àngel Guimerà fins al carrer de la Excursió al turó de Sant Muntanya, que hem de seguir. Tin- guem cura de no agafar el carrer de Montpedrós, que queda a la dreta i que Antoni o Montpedrós no ens portarla al nostre objectiu. Anirem pujant el carrer de la Mun­ tanya -ara carni- i al cap de 20' pas- (Baix Llobregat) sarem per dessota d'un dipòsit d'aigua. Seguirem el carni' a la dieta per a continuar pujant. Tinguem compie d'anar ben calgats, ja que el carni és pie de pedruscall (d'aquf deu venir el topónim antic del turò -Montpedrós: Narcís Rucabado i Franquesa mont pedregós). El caini no és perde- dor, ans al contrari, és ben fressat. Tro- barem un encreuament, però nosaltres seguirem el carni' de pujada. Al cap de 45' de pujada des de Santa Colonia, deixarem a l'esquerra un carni carreter APROXIMACIO també restes de la torre rodona del se- que puja de can Ribot (caini que de gle XI, a una cota mes baixa. baixada mena al pia de les Bruixes, can Estado de Santa Coloma de Cerve­ Pel que fa a la geologia, hem d'indi­ Cartró, turò del Pi de Can Cartró, i ca­ llo (línia deis Ferrocarrils de la Gene­ car que els materials que afloren son rni a Sant Ramon de Sant Boi). Conti- ralität de Catalunya, Pl. Espanya-Mar- quarsites, pissarres quarsítiques, lli- nuarem pujant pel caini, ara ja més tre- torell). Si el desplacament es fa en ve- corelles i gresos, de l'Ordovicià, cotti a pitjat, i al cap de 10' arribarem al cim. hiele propi, pot deixar-se prop de la continuado de la serra de Collserola. El carni és grat, ja que quasi tota la plaga de la Constitució (Ajuntament), Respecte al paisatge vegetal, obser­ pujada discorre pel beli mig del bosc i amb l'estalvi de 25' de desplacament varen! que tot el turó és cobert pel per entre sotabosc, cosa que s'agraeix des de l'estació al centre de la vila. mantell vegetal característic del Baix quan el sol pica. També pot fer-se amb autobús, si Llobregat. marcadament mediterrani. Per a continuar el caini, ara de l'excursió es fa en dia laborable. pi blanc, pinyer, algun roure, i, com a baixada, hem de seguir un senderó que sotabosc espès, bruc, marfull. càrritx i surt de la part nord de l'ermita i que de INTERÉS DE L'EXCURSIÓ altres plantes, que ombregen el carni i moment baixa bastant bruscament, pe­ fan agradosa la pujada. rò tot seguit se suavitza. És recomanable com a excursió Al cap de 15' de baixada passarem a matinal a un deis turons del contrafort DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI fregar del que queda de la Torrassa del oriental del Garraf-Ordal. amb un di­ Castell (segle XI). Anirem baixant fins latai panorama que s'estén com a teló Sortim de la plaga de la Constitució a un caini travesser. Continuarem bai­ de fons sobre les serralades Litoral i (Ajuntament) i enfilem el carrer de xant. cap a la dreta, ja que el de l'es­ Pre-litoral i una bona visió del Baix Sant Antoni (queda a la dreta de la pla­ querra va cap a una torre de conducció Llobregat, el delta del riti i Montju'ic. ga). Continuant la pujada -després d'alta tensió. fins a una pista que que cresteja a llevant. L'ermita de Sant Antoni, reedificada l'any 1958. és un vértex geodesie, punt òptim per a fer-hi practiques d'orien- tació i un estudi geografie de les ro­ dalies. Eis afeccionáis a la historia i a l'ar- queologia podran constatar la situació del que fou el Castellnou de Cervello, amb pany de muralla i restes d'opus spiceituin i altres vestigis (segle X), i

El turó de Sant Antoni o Montpedrós. Foto: N. Rucabado.

MUNTANYA 255 Pi d'En Cartró 334 ^

<^^^ el Llor laGüeüfl № Escala 1:25000 seguirem a l'esquerra. Després de 35' qué, immediatament després de la ca­ Maiol, on arribarem en 15'. Anirem arribarem a un coll (coll de Can dena, hem de girar a la dreta i seguir baixant per sota aquest mas i pel carni Maiol), on trobarem una cadena que uns pocs metres la pista per a agafar tot que, també per sota i prop de can Mun­ barra el pas als vehicles. seguit un carni a la dreta, que, entre né, ens mena a Santa Coloma de Cer­ Estiguem atents en aquest Hoc per- conreus i cirerers, baixa cap a can vello, on arribarem en 15' més. Si con­ tinúen! cap a l'estació dels FGC, hem de sumar-hi altres 25'. HORARI Si hom fa l'excursió pels volts de Set- mana Santa, podrà gaudir, a la segona Santa Colonia de Cervello (estació dels FCG), 20 m 0,00 h. part de l'itinerari, de la bellesa dels Santa Colonia de Cervello (pi. Constitució), 73 m 0,25 h. cirerers florits i, si hi torna per Pasqua Dipòsit d'aigua (carni a Sant Antoni) 0,45 h. granada, podrà admirar el color vermell Cru'illa pista 0,55 h. d'aquest fruit que engalana el paisatge. Cru'illa pista a la urbanització Can Ribot 1,10 h. Ermita de Sant Antoni, 349 m 1,20 h. CARTOGRAFIA Torrassa (torre rodona, segle xi), 310 m 1,35 h. Cru'illa de camins 1,40 h. INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA, Pista 1,50 h. Bai.x Llobregat, Mapa Comarcal de Coli de Can Maiol (cadena) 1,55 h. Catalunya, 11, 1/50.000. Can Maiol 2,10 h. Mapa de l'Area Metropolitana de Bar­ celona, 1/40.000. 1990. Cru'illa a can Munné, 70 ni 2,15 h. EDITORIAL ALPINA. Ordal, 1/25.000. Santa Colonia de Cervello. 73 m 2,25 h. INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE Estació dels Ferrocarrils de la Generalität, 20 m 2,50 h. ESPAÑA. Hospitalet de Llobregat, núm. 420-36-16. 1/50.000.

256 MUNTANYA M^BiJmiliiiBìii mil

al conductor que pari al restaurant el Fogón 2. Allá mateix es troben furgo- Vacances netes (no taxis normáis, perqué el carni és molt dolent), per 40.000 sucres, que porten fins al parking, a mitja hora del Equador1993 refugi. Se li ha de donar alguna cosa perqué torni l'endemá a buscar-te i, si el temps no és bo, al cap de dos dies. El refugi, a 4.800 m, és guardat, té aigua, gas i lliteres amb matalassos. Per a fer el Cotopaxi, cal dur roba d'hivern, grampons, corda, piolet i bas­ Joan Oliva ions d'esquí; també frontal. De pujada es triga de sis a set hores, i el mateix dia es pot dormir a Quito.

CHIMBORAZO (6.310 m)

Des de l'estació central de Buses En arribar a Quito, podeu anar a de la Virgen, pagar-li 40.000 sucres i Villet s'ha d'anar a Ambato. En aques­ l'hostal La Casona, casa colonial molt avangar-li alguna cosa perqué torni ta ciutat cal Hogar un taxi normal, sem­ tranquilla i neta. No és restaurant; l'endemá. pre que estigui disposât a anar-hi. El donen de menjar si vols. El preu d'una Des del mirador al refugi hi ha tres carni, en principi, son 55 km de carre­ habitació per a tres persones és d'uns hores. El refugi no és guardat, per tant, tera asfaltada. En direcció a Guaranda trenta mil sucres (mil nou-centes s'ha de portar de tot. Del refugi a s'arriba a un coli on s'acaba la carrete­ pessetes). Ais taxis, se'ls donen 6.000 lTllinizas Nord, hi ha de dues a tres ra; a l'esquerra hi ha un cartell que diu sucres sense preguntar quant val, si el hores amb botes de tresc. LTllinizas «Refugi Whimper». Deixem la carrete- taxista protesta en demanará mil mes i Sud és molt difícil; es necessita piolet, ja es té el preu just; si no es teñen su­ grampons, estaques i cargols de gel. cres, se li donen de tres a cinc dólars. L'hostal La Casona está situat molt a prop de l'estació central de Buses, COTOPAXI (5.879 m) Correos y Telecomunicaciones. Es pot anar a peu a l'estació de Buses o millor Des de l'estació central de Buses La muntanya del Chimborazo. en taxi per 1.500 sucres (unes cent Villet s'ha d'anar fins a Laso. Cal du­ Foto: J. Oliva pessetes). Está pie de botigues de tot, també hi ha un supermercat al cárter García Moreno, molt a prop de la plaga del Palau Presidencial, a cinc minuts de l'hostal La Casona. A la mateixa plaga hi ha una tenda de queviures, on podeu comprar entrepans i una cervesa, i asseure-us en un bañe de la plaga. És molt económic; els entrepans están fets.

ILLINIZAS (5.200 m)

Per a fer lTllinizas Nord, s'ha d'anar a l'antiga estació de Buses, al barri de Villa Flores i treure bitllet fins al poblé de Machachi. A la mateixa plaça cal Hogar una furgoneta tot ter- reny (un taxi normal no, perqué la pista és molt dolenta). S'ha de dir al de la furgoneta que et dugui fins al mirador

MUNTANYA 257 ra asfaltada i agafem una pista de sorra Cotopaxi (5.879 m) El cráter del volca Cotopaxi. molt bona que ens porta en una hora Bus a Laso: 1.700 sucres cadascú Foto: J. Oliva. fins al primer refugi, que és guardat, a (dues horas). 4.800 m. Al taxista, igual que ais al- Furgoneta al párking del refugi: tres, se li paguen 40.000 sucres i se li 40.000 sucres. avança alguna cosa perqué torni a bus­ Furgoneta de tornada a Laso: 40.000 car-te. si un es vol assegurar el cim, al sucres. cap de dos dies, pero l'endemà. si el Chimborazo (6.310 m) temps és bo, es pot tornar. Bus a Ambato: 1.900 sucres cadascú 546434-508811. fax (593-3) 568657. El cim del Chimborazo és mes (dues hores i mitja). A Quito C/. Amazonas, Lineas difícil i complicat. Cal portar corda, Taxi d'Ambato al refugi Chimbo- Aéreas, pizzeries i restaurants, canvi, piolet, grampons, roba d'hivern i car- razo: 40.000 sucres (56 km d'asfalt i records. gol de gel per a la baixada. 10 km de sorra; tres hores, aproxi- Meteo C/. Venezuela cantonada C/. De tornada a Quito nosaltres vam madament). Mejia, al costat de l'hostal La Casona. fer nit a Ambato, a l'Hôtel Vivero, Taxi de tornada a Ambato: 40.000 Ciutat d'Otavalo, des de l'Estació molt centric i economic. sucres. Central hi ha de dues a tres hores; fira Taxi de l'aeroport a l'hostal La Ca­ els dissabtes: tapissos i artesanía molt sona: 6.000 sucres. interessant. ALGUNESINFORMACIONS Taxi de l'hostal a qualsevol lloc de Ciutat de Cajas: pare natural pie de INTERESSANTS Quito: 2.000 sucres. llacs, hi ha ascensions fácils; es pot Un dólar és igual a 1.900 sucres. acampar entremig deis llacs. amb Illinizas (5.200) Hostal La Casona, C/. Manabi, al autobusos des de Cuenca. Bus a Machachi: 450 sucres cadaseli costat de la plaga del Teatro, teléfon Ciutat de Baños: és interessant el (una hora i mitja). 519764. Supermercat Mi Comisariato, mercat de tot. Autobusos des de Quito, Furgoneta de Machachi al mirador C/. García Moreno, cantonada amb la a tres hores. de la Virgen: 40.000 sucres (dues ho- plaga Presidencial. Colmado Ogarama. Components res). plaga Presidencial. Joan Oliva, Maria del Mar Porpi- Furgoneta de tornada a Machachi: Latin Tour C/. Amazonas 1030. nya, Roger Cortés, del CMH i de Tor- 40.000 sucres. Viajes Galápagos Amazonia, telf. redembarra.

258 MUNTANYA MMMN

SERRAT D'ODÈN (paret de Canalda) SERRAT D'ODÈN (paret de Canalda)

+ + Via «Virguería» ( 170 m. MD /A2 ), Via «Propolis» ( 130 m. MD expo). laasc: 23-X-94, per José Manuel Anglada i Armand Ballali. I" asc: 29-X-94, per Ricard Darder i Armand Ballart. Material: joc tascons cable (núm. 7 repetit). Material: 3 pitons i joc de tascons.

COLLEGATS (paret de la Figuereta) COMIOLS (paret de Benavent)

Via «El despertar de la Primavera» (115 m. MD/A„). Ia ase: Via «Meteora» ( 190 m, MD+expo). I9-III-94. per Antón Fontdevila i Remi Brescó. I" asc.: 26-VI-94. per Aniiand Ballati i Ricard Darder. Material: 12 eintes (via equipada). Material: joc de tascons i eordinos.

MUNTANYA 259 MONTSEC (paret del Peladet) MONTSEC (roca Regina)

+ Via «Biade Runner» ( 190 m, ED-/A2 ), Via «Tudiguembu» (345 m, ED/Ai), Ia ase.: 22-X-94, per Sergio Farré i Emili López. Ia ase.: 7-V-94. per Ernest Blade. Albert Castellet i Araceli Segarra. Material: 13 pitons, pitonises, ganxos i tascons. Material: 15 pitons variats. ganxos i tascons.

MALADETA (contrafort SE) SERRA DE CADÌ (roca de l'Ordiguer)

+ Via «Etema Juventud» (285 m. MD+/A,,). Via «J. M. Montfort» (280 m, MD /A2), Ia ase.: 3-VIII-94. per Rafa Vadillo i Francese Pañella. Material: joc Ia ase: 12-VU-94, per Ita Serra. Josep Ambrós i Jordi Bayona. de tascons i friends. Material: 4 pitons, tascons i friends.

260 MUNTANYA CRÒNICA

IV CURSA I CAMINADA POPULAR A LA SERRA DE COLLSEROLA

Sortida: Pare de Cervantes (entrada Av. Diagonal), a dos CRONICA quarts de deu del malí. Arribada: Velòdrom d'Hor- DEL ta, a dos quarts de tres de la larda, aprox i madame n 1. CENTRE El passât 9 d'octubre va tenir Hoc la IV Cursa i Caminada Popular, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, en- guany va tenir la condicio de Prova Commemorativa de l'Any VII CONCURS DE Internacional de l'Esport i l'Ideai FOTOGRAFIA DE TEMES Olimpie, títol atorgat pel Comité OBLIGATS Olimpie Internacional. La Cursa i Caminada va formar part de la Tal com estava previst, el IV Diada Esportiva a Collserola, passât 7 de juny va tenir Hoc el juntament amh la Passejada veredicte d'aquesl concurs cor- Popular de BTT. responent a l'apartat «Objectes La intenció de la Cursa i de vidre». Manuel Canals i Caminada Popular és donar Franch, Hilari Sanz i Gonel i l'oportunitat a la gent de Barce­ Joan Sabadell i Contel actuaren lona de conèixer. estimar i res­ de jurat. Els résultats son els se- pectar la serra que mes a prop üüents: tenim, com a patrimoni col lee- Apartat blanc i negre: Fo­ tiu que cal conservar. El circuit to «Laboratori» de Dora Serra: decidit pel Centre Excursionista 6.6 punts. guanyadora de l'a­ de Catalunya va ser supervisât partat; «Gerra», d'Angela Riu. pel Patronat de la Serra de Coll­ Dibuix de Josep M. Nuet i Marti 5,6 punts; «Joc d'aigua», de serola i compta amb dos avitu- Josep Camp. 5.3 punts; «Joc de allaments i a prop de quaran­ taula». de Roser Bou, 5,3 ta controla-dors. L'organització. punts; «Ocell». de Neus Sán­ igual que els altres anys, trasl- chez, 5,3 punts; «Ampolla», de ladà a 1'arribada els objectes La junta directiva Josep Basagaña, 4,3 punts; personáis deis participants. «Fira», de Josefina Garriga, 4 La Diada de Collserola va punts: «Plomall». d'Antoni Bor- néixer com a proposta del Cen­ del rell, 3,6 punts. tre per a apropar l'esport a la Apartat paper color: Foto gent de ciutat. L'Ajuntament de «Ofrena», d'Estanislau Torres. Barcelona va acollir amb entu­ 5,6 punts, guanyadora de l'a­ siasme la idea i la va proposar a partat; «Ocell», de Neus San­ d'altres entitats. Finalment, ('oc­ chez, 5,5 punts; «Joc d'aigua». tubre del 1991 va inaugurar-se la CENTRE EXCURSIONISTA de Roser Bou. 5 punts; «Ci- primera diada, que incloïa la rac», de Josep Camp. 4.6 punts: Cursa i Caminada, la Cursa BTT DE CATALUNYA «Got i cendrer», de Josep Basa- i un eoncurs fotografie, que es va gaña, 4,3 punts; «Gerros». eliminar l'any segiient. d'Angela Riu, 4,3 punts; «Gar­ El títol de Prova Commemo­ rafa», de Roser Romani, 4,3 rativa de l'Any Internacional punts; «Porrò», d'Antoni Bor- de VEsport i l'Ideai Olimpie. rell, 3,6 punts; «Licorer», de atorgat pel Comité Olimpie In­ desitja a tots els socis Josefina Garriga, 3 punts. ternacional amb seu a Lausana. Apartat diapositives: Foto voi premiar la Cursa i Cami­ i amics de l'entitat «Gerros». d'Angela Riu. 5,3 nada Popular per tractar-se punts. guanyadora de l'apartat: d'una prova que integra amb un bon Nadal «Lampara», de Josep Basa- l'esport gent de tota mena, des gaña. 4,6 punts; «Botelles», de de federats fins a famflies Roser Romani, 4 punts; «Ob­ senceres i discapacitats lisies. i un felic. any 1995 jectes», de Dora Serra, 3,3 Aquest any. la inscripció punts. s'ha ampliat a 4.000 partici-

MUNTANYA 261 Traducció per Kike de Pablo blicacions de l'Abadia de Classificació general femenina de l'edició anglesa. que descriu Montserrat. Barcelona 1994. Nom i cognoms Temps Club I'Alta Ruta amb esquís Chamo- Ir Remedios Gil Charrol I h 15'28" A. At. Catalunya nix-Zermatt i diverses de les Amb aquest volum. el 50 de 2n Montse Cinca Pato 1 h 16'29" C. E. Parellada seves possibles variants, i. en la la eolleceió «Llibre de Motxi­ 3r Rosa Granado Olvera I h 19*37" A. At. Catalunya darrera part del llibre, ascen­ lla», es clou una fecunda pri­ sions d'estiu al Mont Rosa i mera etapa d'aquestes publica- Classificació general masculina Mont Blanc. eions dedicades a temes excur- Nom i cognoms Temps Club Unes primeres planes van sionistes i es dona pas a un nou Ir Sergi Verges Ruche . Ih01'46'" C. N. Reus Ploms equip assessor, al qual desitgem 2n Pedro Tardio Ginabreda Ih02'34' G. E. Parellada ded ¡cades a eonsideracions gê­ 3r París Canals Rovira lh02'38" Domingo Cat. nerais (allaus, orientado, equip. el mateix encert i dedicado que refugis, etc.) i un breu resum el que ha acompanyat des deis Total participants inscrits: 4.000 historie de Culta ruta, així com seus inicis el que ara piega. una detallada descripció (hô­ Montserrat Pages ens des­ tels, albergs. etc.) deis possibles criu una sèrie d'ermites i cas- pants, mil mes que l'any passat. Anna Soler, de quinze anys. punts de partida. La descripció tells, dels quais sols resten en al- Com ja és habitual, s'espera la és la segona vegada que participa prôpiament dita deis itineraris guns casos pocs vestigis. o al­ partieipació de gent de totes les a la Cursa de Collserola perqué pren com a base imprescindi­ guna obra d'arquiteetura mes edats. famílies i esport adaptat. «és una part de la ciutat que en­ ble, la consulta deis excellents recent igualment digna de ser La intenció principal amb vista cara es conserva natural»: no ha mapes suïssos. I' 1:50.000 i so- contemplada, situats en terres a l'any próxim és augmentar la participât mai en les altres curses bretot I'1:25.000. per a situar properes a Barcelona, i que pot­ partieipació de gent amb alguna populáis urbunes perqué no li els punts per on és procèdent ser per això mateix son deseo- deficiencia física -paralisi. ce- agrada correr per asfalt. passar. neguts per una majoria d'excur- guesa. espina bífida, etc. Sandra Martín Guillen Llibre de consulta profitosa sionistes. Unes breus indica- per a qui pensi realitzar la presti­ cions de com arribar-hi, servei- giosa Alta Ruta amb esquís de xen d'introducció a l'explicació ure tres dies près en el viento Chamonix a Zermall. de com és el monument estu- blanco, sensé éléments de pro- J. M. S. A. diat i de la seva historia. D'una tecció ni aliments, és un exem­ manera clara i senzilla, Montser­ ple del que pot la força de vol- FRANCESC PUJOL I rat Pages, amb les seves expli- untat i la preparaeió psíquica ALQUERO. Un excursionista eacions, fa venir al lector ganes per a les grans aventures. Pot en el seu temps. de conéixer in situ aquests mo­ LLIBRES qüestionar-se la seva posterior numents del Baix Llobregat. decisió d'anar a la conquesta Francesc Roma i Casanovas. Aquest és el principal merit de I del Mont Vinson. el punt cul­ col. «Llibre de Motxilla», Pu- F obra. minant de 1'Antártida. Però és blicacions de l'Abadia de J. M. S. A. MAPES aquest un aspecte que toca a Montserrat. Barcelona 1994. cadaseli decidir en els moments en qué es presenta la possibili­ Francesc Roma, un estudios NO VI DIOSES EN LA tà! de realitzar un projecte llar- del moviment excursionista cá­ CIMA DEL EVEREST ODISEA Y VICTORIA. Del gament desitjat. Pujante va ju- TALA, ens ofereix en aquest nou Aconcagua al monte Vinson, gar-se el tot pel tot i va sortir­ Llibre de Motxilla, una aproxi­ José Antonio Pujante Cone­ la cumbre de la Antártida. ne guanyador. Un altre exemple mado a la persona i a la seva sa. Ed. Juventud. Barcelona de la seva voluntat i preparaeió. manera de concebre L'excursio- 1994. J. A. Pujante Conesa, Ed. La segona part del Ilibre, no nisme, d'aquest metge, fíll de Juventud, Barcelona 1993. tan convincent com la que narra les terres de l'Ebre. basada Ressenya de l'expedició Gas la seva aventura a 1'Aconcagua, principalment en els seus pro- Natural a l'Everest, que perme- Pujante, com ell mateix diu. és la que eus explica la seva ex­ pis textos. Un excursionisme té fer cim a Fautor i a Oscar és un «tipo duro» i després periencia antàrtica. regenerador de l'home, entés Cadiach. Expedido nascuda d'haver llegit algún deis seus De Pujante, n'esperem altres mes com un movi-ment quasi d'un ambieiós projecte de nete- eserits podem afegir que també llibres. pero ens atrevim a sug- espiritual, que no com un esport ja deis entorns del cim mes ait és un bon propagandista de la gerir-li que canvii un xic el to de de fort component estétic i cultu­ de la terra, pogué finalment re- seva propia persona. Aquest lli- les seves narracions i redueixi ral. Una visió de l'excursionisme. alitzar-se gracies a l'esponsorit- bre que comenten) n'és un bon una mica l'excessiva dosi de que Pujol i Algueró no practica zació de l'empresa Gas Natural. exemple. I potser perqué en les complaguda primera persona, gaire d'una manera física, que Pujante ens explica eis prelimi- hores viscudes en els pendents que no fa sino banalitzar les respon a una época i a les seves nars, les angúnies fins a trobar del Aconcagua, amb la mort seves importants gestes. ¡nquietuds. el suport economic i eis dife- enganxada ais talons, se'ns J. M. S. A. J. M. S. A. rents passos fins a arribar al mostra mes com un alpinista cim. Son molt intéressants les desvalgut i desposseít de tota CHAMONIX-ZERMA TT. MONUMENTS DEL BA1X referèneies a la historia de la heroicitat, és quan el seu relat Alta Ruta. Variantes, Travessías LLOBREGAT descoberta i les exploracions a troba el punt mes sincer i au- la serralada de l'Himàlaia. així com la conquesta de l'Everest tèntic. La seva tornada a la terra Peter Cliff. Sua Edizioak. Montserrat Pages i Paretas. per Edmund Hillary i el xerpa deis homes, després de sobre\ i- Bilbao 1993. col. «Llibre de Motxilla». Pu-

262 MUNTANYA Tenzing, tretes en molts casos LACS DES PARQUE NACIONAL tiva d'un grapat de socis i d'al- dels mateixos relats fets pels PYRÉNÉES, 2 AIGÜESTORTESI tres amies. expedicionaris. SANT MAURICI La importància d'aquest tre- Pujante, com en anteriors Louis Audobert i Hubert ball rau en el fet de tractar-se llibres seus, ens referma la seva Odier. Ed. Milan. Tolosa 1994. Col leccio «Visita», Fran­ d'un dels massissos mes em- voluntat de lluita i de vencedor. cese Guiri i Serra, fotografíes blemàtics del País Valencia, on i la seva fortalesa, encara que, En aquest nou llibre de de Miquel Raurieh, Editorial s'aixeca el punt culminant del probablement d'una manera in­ boniques fotografíes d'Hubert Everest, S.A.. Lieo 1994, 94 seu relien, a 1.814 m, que fins conscient, exagéra en alguns Odier i curtes descripcions per pàgs. ili. ara estava mancat duna obra moments la importància de la a situar eis estanys ressenyats i d'aquestes caractéristiques. seva actuaciö. en detriment d'a- de com arribar-hi fetes per L'Editorial Everest, especia- El llibre. de carácter divul- quella cpntenciö de que veiem Louis Audobert, se segueixen litzada en la publieaeió de guies gatiu, es basa en onze itineraris, fer gala molts bons alpinistes. les mateixes pautes del volum turístiques i de parcs naturals. que surten tots del santuari de Queda el llibre. com a docu­ primer de Lacs des Pyrénées ens ha présentât aquest nou titol Sant Joan de Penyagolosa. Els ment del que fou l'expediciö publieat el 1991 (vegeu MUN­ dedicat al parc nacional d'Ai- itineraris están ben deserits i Gas Natural a l'Everest i de TANYA, 780, abril 1992). Cent güestortes i de Sant Maurici. van acompanyats del perfil del l'esforç, que en justificaciô a la nous itineraris ens taran L'autor és el soci i conegut di­ recorregut, un mapa parcial i un finalitat de l'expediciö, com­ conèixer tants altres estanys, si- vulgador dels indrets del nostre croquis on es detallen les inci- porta baixar des del coll Sud tuats a banda i banda de la país Francese Gurri, que tants dèneies del camí. Tôt i no tenir unes quantes ampolles buides carena pirinenca, des del seu articles ha publieat en la prelu­ la pretensió d'explorar el mas- d'oxigen. deixades allt per la extrem occidental fins a l'ori­ sa i autor de llibres turístics. sis d'una manera exhaustiva, el multitud d'expedicions que hi ental, que teñen tots aquella Es tracta d'una guia turística llibre aporta també dades de 36 han passât, com a clar exemple bellesa serena, i a voltes ama­ per a poder recorrer els dife- coves i nombrases vies d'esca- del que haurien. de fer totes les gada, d'uns ulls blaus oberts de rents indrets del pare. El llibre. lada, i inclou dos intéressants expedicions. treses i tots cara al cel en plena muntanya. de petit format i relligat amb treballs: un que estudia la circu- aquells que freqüenten els pa- Quan. a casa nostra, la com­ espiral, ens introdueix en el co- lació de les aiguës, tant superfi- ratges de l'alta muntanya. Sir binado d'un bon fotògraf i neixement dels llocs mes inté­ cials corn subtèrranies. i un al- Edmund Hillary, vista la lloable d'un muntanyenc doblat des­ ressants i ens explica la seva si­ tre sobre la geología. També és finalitat de l'expediciö i la Se­ criptor, ens oferiran obres tan tuado i delimitaeió, el relleu i digna de remarcar la relació de riosität dels seus organitzadors. boniques com les que tant la hidrografía, el clima, la vege- la majoria de llocs per on es n'accepta ser el cap honorari. abunden a l'altre cantó de la taeió, i fa uns breus apunts his­ passa, dels quais es donen frontera? tories. Mes endavant entra a abundanls noticies historiques. J. M. S. A. J. M. S. A. fons en la descripció de les El llibre és. sens dubte, una valls de Boi i d'Espot per a important aportado al coneixe- eonduir-nos per les dues rutes ment d'aquest destacat massís i LES PLUS BELLES 50 balades et randonnées. de visita del pare, la valí de deixa la porta oberta a una con- RANDONNÉESDES VERS LES LACS DES Sant Nicolau i la vali del riu tinuació que completi altres in­ PYRENÉES. Entre Garonne PYRENÉES Escrita, rutes que permeten drets que ara han quedat fora. et Mediterranée gaudir dels múltiples encisos Aquesta mena de treballs Louis Audobert i Hubert d'aquests belIs paratges del Pi­ collectius son els que haurien Jean Francois Devaud, Ed. Odier. Editorial Milan, Tolosa rineu. Els itineraris s'acompa- de trobar imitadors en altres en- Glènat, Grenoble 1993. 1994. nyen d'excellents mapes en titats i grups del nostre país per color, a escala 1:50.000. que fa­ a aprofundir el coneixement Un altre llibre de fotografíes Aprofitant els volums publi­ ciliten el recorregut. d'algunes contraries. amb textos curts. en què d'una cáis sobre els estanys dels Pir- Cal destacar la gran qualitat J. Bordons manera molt breu i concisa ineus. i resumint-ne una mica de les múltiples fotografíes que s'exposen a la curiositat del els textos, els mateixos autors ¡Ilustren el llibre. que es com­ lector 45 itineraris que, de la ens ofereixen en uns volums de pleta amb unes pagines d'infor- ELS M A SOS D'OGASSA I Vali d'Arati al Mediterrani. format mes petit -«Les guides maeió practica. LA SEVA GENT mostren la bellesa del Pirineu. Louis Audobert»- la descripció J. Bordons La toponimia, molt irregular, dels mateixos estanys i els cor- M. Dolors Santanach i Per- eom acostuma a passar amb els responents itineraris. acompa- fecte Costa. Ajuntament d'O- autors francesos, no treu el nyats de boniques fotografíes. PENYAGOLOSA. gassa, Girona 1994. 223 pàgs. il I. mèrit als itineraris eseollits. Esta prevista l'aparició de sis EXCURSIONS A PEU que, amb una gran abundancia volums que cobriran tots els Estem davant d'un llibre de fotografíes, potser amb un estanys ressenyats en els Centre Excursionista de que haurfem de qualificar d'ex- ús excessiu del gran angular, volums de gran format. De mo­ Castellò, Castellò 1994, 144 haustiu. sobre les masies de les esperonen el desig de conèixer- ment han vist la llum els dos pàgs. ili. antigues parrôquies de Sant los tot trepitjant el terreny. primers: De I Atlantique au Val Marti de Surroca. Sant Marti ere L'Ed. Juventud ha editat en d'Aran / / partie i Du Val L'actiu Centre Excursionista d'Ogassa. Santa Maria de Vida- erc castella Lagos de los Pirineos, d'Aran ci la Méditerranée // de Castellò ha aconseguit dur a bona i Sant Julia de Saltor. del traducció del llibre ressenyat. partie. terme aquesta guia, després de terme municipal d'Ogassa. Els molts anys d'haver-la pro- autors han estât treballant du­ J. M. S. A. J. M. S. A. gramat. fruit de l'obra col lec­ rant dinou anys per a dur-lo a

MUNTANYA 263 terme; consultant dades en ar- Lalueza - Jordi Porteli. Ed. En­ Roger de Belfort. Collecció Etnografía i folklore xius. eapbreus. Ilibres parro- ciclopédia Catalana. Barcelona «Tostemps». vol. 34. Santés Fets, costinas i liegendes. quials, etc., i visitant els llocs 1994. 114 pàgs.. il 1. Creus 1994, 179 pàgs.. ili. La Noguera, 1. Joan Bellmunt. repetidament. Gran recorrido. Guía de L'aventure du Balaïtous. vol. 23. Pagés editors, Lleida En el llibre s'hi detallen més senderos del estado español. Jean-François Labouries. Col­ 1994, 343 pägs., ill. de cent setanta masos que els Ed. Prames, S.A. Saragossa lecció «Témoignages Retrou­ Revista d 'etnología de Ca­ autors han repartit en dotze 1994, 163 pàgs.. il I. vés». Rando éditions. Randon­ talunya, núm. 4, febrer 1994. eontrades per a facilitar-ne l'es- Sendero histórico. GR I. Lo nées Pyrénéennes. 1993, 175 Generalität de Catalunya. De­ tudi. Començant per unes breus Pont de Montanyana / Ligüerre pàgs. partament de Cultura. Centre notes historiques sobre indrets i d'a Zinca. Ia fase. Federación L'aventure du Vignemale. de Promoció de la Cultura evolueió de la pagesia, memori- Aragonesa de Montañismo. Ed. Didier Lacaze. Collecció «Té­ Popular i Tradicional catalana. als de diversos masos i els seus Prames. S.A. Saragossa 1994. moignages Retrouvés». Rando Barcelona 216 pägs.. ill. habitants, transcripció de cen­ 129 pàgs.. il 1. éditions. Randonnées Pyré­ Tomás Carreras i Artau o el sos i diversos documents con­ Randonnées dans les Pyré- néennes 1993. 224 pàgs. tremp de 1'etnologia catalana. sultais, a continuado fan la nées Aragonaises. Alban Boyer Historia del santuari de Lluís Calvo. Publieaeions de descripció de cada mas amb el - Jesús Pardina. Rando éditions. Sani Mugí. Joan Segura. Ed. FAbadia de Montserrat. Biblio­ màxim de détails possible i Randonnées Pyrénéennes 1993. Associació Cultural Alt Gaia. teca de Cultura Popular Valeri acompanyant-hi una fotografia 223 pàgs.. ili. Santa Coloma de Queralt 1994 Serra i Boldú, 5. Barcelona recent. El llibre entra en détails La sierra de Albarracín y su (edició facsímil). 180 pàgs. 1994, 164 pägs., il 1. sobre la gent i fa una relució de comunidad. Román Montull - Aparición del Jardín Botá­ Els masas d'Ogassa i la se- propietaris o estadants de cada Jesús Casas - José Luis Escuer. nico de Barcelona. Historia, va gent. Sunt Martí de Surroca casa amb els anys que hi cons­ Sendai Ediciones. L'Hospitalet evolución e influencias científi• - Sant Martí d'Ogassa - Santa ten documentais, relació que, de Llobregat 1994. 187 pàgs., cas (1784-1884). M. Dolores María de Vidabona - Sant Julia tot i no poder ser completa, ili. Gaspar. Ed. Fundació Uriach. de Sabor. Maria Dolors San- subministra una informado de Ecrins - Querrás - Oisans - Barcelona 1994. 144 pàgs:, ili. tanach - Perfecte Costa. Ed. gran interés per ais afeecionats Valbonnais - Valgattdemar - Memòries etno-arqueològi- Ajuntament d'Ogassa. Ogassa a la historia d'aquests indrets. Chantpsaur - Embruñáis - Bri- ques. Vilassar de Dalt. 1934- 1994, 223 pägs., MI. per a les famílies i per ais estu­ angonnais - Queyras (Les 1993. 6000 anys d'historia en Record de la nieva vida de diosos de les masies. Guides IGN). París 1994. 224 el Maresme. Pau Ubach. L'Ai- pastor. Joan Lluís. Próleg Jordi Aquest minuciós treball in- pàgs., ili. xernador edicions. Argentana Abella. Ia edició dins Garsineu. clou fotografíes complementà- 1994. Biblioteca pirinenca. Garsineu ries de cada contrada estudiada, Escalada El patrimoni historie Edicions. Tremp 1994, 93 amb l'objectiu de situar-nos en Escalando por Zaragoza. artístie. Boges, Berguedt'i. Cer- pägs., ill. l'entorn físie de cada mas. i re- Paredes del sudoeste danya i Solsonès. Diversos Els noms de les herbes del produeix un mapa topografie zaragozano. Felipe Guinda. Ed. autors. Ed. Intercomarcal S.A., camp de VAlguer. Rafael Caria. parcial que enquadra cada con­ Prames. S.A. Saragossa 1993. Manresa 1994. 144 pàgs.. ili. Dins Revista de l'Alguer, vol. trada amb els seus masos. El 200 pàgs., ili. IV, núm. 4, desembre 1993, pägs. magnifie mapa general que tro- Art 153 a 178. Ed. Centre de Re­ bem al final del llibre, imprès Bicicleta de muntanya Catalunya romànica. Intro- cerca i Documentaeió «Eduard en color, facilita la visió global Travesías por Cataluña. Les ducció a l'estudi de l'art romá- Toda». L'Alguer 1993. del municipi i les masies. Cal Guilleries. Josep Permane. Ed. nic cátala-Fons d'art romànìc admirar el treball deis autors i Desnivel. Madrid 1994. 109 cátala ilei Museu Nacional Toponimia valorar-lo com una importantis­ pàgs., il I. d'art de Catalunya. Vol. 1. Di­ La formado deis eoíleeliiis sima aportado al coneixement Por Cataluña. La parte cen­ rigida per Antoni Pladevall. Ed. botantes en la toponimia catala­ del terme d'Ogassa. tral i oriental de la sierra de Enciclopédia Catalana. S.A. na. Maria-Reina Bastardas. Ed. Prades. Jordi Besora. Ed. Desni­ Barcelona 1994, 470 pàgs. il 1. Reial Academia de Bones Lie- J. Bordons vel. Madrid 1994. 122 pàgs., il 1. El Berguedà. Inventari del tres. Barcelona 1994. 337 pägs. patrimoni arquitectònic de Ca­ Geografia talunya, 5. Generalität de Cata­ Literatura BIBLIOGRAFÍA La transformada del Valles lunya. Departament de Cultura. L'Albufera de Valencia. RECENT 1) INTERÉS Oriental. Josep Anguera (direc­ Direceió General del Patrimoni Joan Fuster. Ed. Bromera. Bi­ EXCURSIONISTA tor de l'estudi). Ed. Caixa d'Es- Cultural. Servei del Patrimoni blioteca Joan Fuster, 3. Alzira talvis de Catalunya. Collecció Arquitectònic de Catalunya. 1993. 160 pägs. Guies «Catalunya comarcal». Bar­ Barcelona 1994, 215 pàgs.. ili. La zona de la muerte. Ter­ Canigó. Tres Esteles. Costa- celona 1994. 412 pàgs.. ili. Monestir de Sani Cugat del reno fronterizo. Reinhold Mess- bono. Ramón Ribera-Mariné Pables de Catalunya - //. Valles (guia). Rafael M. Rotili. ner. Ed. Desnivel. Madrid 1994. (guia excursionista). Centre Ex­ Francese Gurri. Collecció «Ca­ Curial Edicions Catalanes. Bar­ A peu pels camins de cen­ cursionista de Catalunya. Club vali Bernat». 25. Publieaeions celona 1994, 118 pàgs.. il 1. dra. Viatge al Berguedá. Josep Alpí Cátala. Ed. Montblanc- de FAbadia de Montserrat. Esglésies romàniques del M. Espinas. Ed. La Campana. Martin. Barcelona 1994. 251 Barcelona 1994, 212 pàgs., ili. Penedès. Esteve Guanyes. Ed. Barcelona 1994, 174 pägs. pägs., ill. Institut Estudis Penedesencs. Pagesos eremats. Vida i morí Caminan! per Catalunya, 3. Historia i arqueología Museu de Vilafranea. Vila- després del foc. Narcís Clotet. El Catlí. el Moixeró i el Pedra- Corréis i places de Verdú. franca del Penedès 1994. 100 Ed. Grata. Imprés a Romanyá/ forea. Antoni Aragon - Jordi Ramon Boleda. Ed. Fundado pàgs.. ili. Valls, Capellades 1994. 110 pägs.

264 MUNTANYA 'i-XA- • * MUNTANYA * ESQUIr NORDI-x C * ESQUI ALPI

LLOGUER DE MATERIAL D'ESQUI TALLER DE REPARACIONS C ERC LE SPORT Sant Lluis, 44-48 (Torrent de les Flors) - Telefon 219 36 48 - 08024 Barcelona

OD

LT O el millor consell!

CO especialistes en material de LU esquf i muntanya

- - c / c a n u d a , 2 6 T * 3 1 8 4 5 0 0 BARCELONA_ COL LECCIO GUIES DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA COL-LECCIO GUIES DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA POSETS PERDIGUERO POSETS PIRINEU ARAGONÉS Josep de Tera i Camins PERDIGUERO PIRINEU ARAGONÉS

Josep de Tera i Camins

Aquesta guia del massís de Posets i del sector fronterer de Perdiguero us ofereix un gran repertori de 240 itineraris, de diferents graus de dificultat, per a recorrer aquest massís del Pirineu, en el qual hi ha el segon cim mes alt: el pie de Posets. També hi trobareu una selecció de les millors escalades. Els itineraris d'aquesta guia es divideixen en dos grans apartats: els d'aproximació a indrets o a colls clau ¡ els d'ascensió ais cims. Es tracta d'una guia que us permetrà descobrir el massís de Posets des de diferents indrets, especialment des deis refugis d'Estós, del Forcau o de l'Hospital de Benasc, situats al peu del massís. EDITORIAL MONTBLANC-MARTIN

EDITORIAL MONTBLANC-MARTÍN el. Nena Casas, 73-75 - 08017 Barcelona - TelVFax: (93) 204 43 97

A [£fn

;M GO ">0/7 TRE • COSTABONA ONA RA-MAR¡NÉ

i Aquesta guia del Canigó, Tres Esteles i Costabona, conté 28 itineraris per a recorrer l'extrem est del Pirineu oriental, amb tants allicients muntanyenes i paisatgístics, entre els quals hi ha la pica del Canigó, una muntanya emblemática per ais catalans del nord i del sud del Pirineu. i A mes, aquesta guia us ofereix una serie de 26 variants deis itineraris, de manera que podreu configurar una infinitat de recorreguts d'acord amb els gustos i les possibilítats de cadascú i Es tracta d'una guia que us permetrá descobrir aqüestes muntanyes pirinenques tan boniques ¡ alhora tan carregades d'história i de significacíó. . i ISL^H H H '.

EDITORIAL MONTBLANC-MARTIN cf. Nena Casas, 73-75 - 08017 Barcelona Tel./Fax: (93)204 4397 ESPECTAL

BUTLLOFES I FERIDES DE FRICCIO Compeed: tractament i prevenció ^ctua com una capa extra de la pell • Protegeix i calma el dolor 3uau i elastic • Venda en farmácies Laboratorios ffiDIAFARM,S./ flnPPri QC un nrnrliiplo tio PnlnnhM C A n¡