4. El Sistema D'espais Oberts
Memòria 4.1 4. El sistema d’espais oberts 4.1. Definició, objectius i determinacions bàsiques 4.1.1. Definició El Pla determina que el sistema d’espais oberts el conforma tot el sòl sotmès, d’acord amb el planejament urbanístic vigent en el moment de redacció del Pla, al règim de sòl no urbanitzable. El Pla considera el sòl no urbanitzable com una part important del patrimoni natural i cultural del territori i com un component fonamental d’ordenació d’aquest, i no com una mera reserva de sòl a l’espera d’ésser urbanitzat en un futur més o menys llunyà. Per tant, la seva planificació i gestió són imprescindibles per tal de garantir el funcionament eficient i sostenible tant del conjunt del territori com de cadascuna de les seves parts. Actualment, les implantacions i els usos que s’admeten en el sòl no urbanitzable estan regulats pel Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), el seu Reglament (Decret 305/2006) i una sèrie de normatives sectorials (mediambiental, forestal, d’aigües, de carreteres, etc.). Tanmateix, el planejament territorial permet tractar-los d’una manera holística, és a dir, integral –des d’una perspectiva general àmplia que abasti els diferents aspectes–, unitària – sense la fragmentació que sovint imposen els límits administratius– i integrada –incorporant-hi les determinacions de les legislacions sectorials existents–. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el Pla assenyala aquelles parts del territori que, en principi, han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que poden autoritzar-se en les circumstàncies i condicions que el Pla estableix.
[Show full text]