neu i allaus Revista de l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus | novembre 2016 | núm. 8 nieve y aludes | nheu e lauegi | elurra eta elur-jausiak | neige et avalanches

Aludes de nieve en el sistema Ibérico Balanç d'accidents per allaus durant la temporada 2015-2016 Nevades a muntanya Balanç nivològic i d’allaus de la temporada 2015-2016 al Pirineu de Catalunya Un torn a les llevaneus a la Val d'Aran

1 Sumari

3 Editorial

4 Aludes de nieve en el sistema Ibérico José Luis San Vicente Marqués, Isabel Cuenca Peña y Pere Rodés i Muñoz

10 Balanç d'accidents per allaus durant la temporada 2015-2016 Jordi Gavaldà i Bordes i Glòria Martí i Domènech

13 Nevades a muntanya Ramón Pascual Berghaenel i Gabriela Cuevas Tascón

20 Las 10 reglas básicas para entender una predicción meteorológica Luca Mercalli y Rocío Hurtado Roa

2 2 Balanç nivològic i d’allaus de la temporada 2015-2016 al Pirineu de Catalunya Carles García Sellés i Glòria Martí i Domènech

24 Balance nivológico y de aludes de la temporada 2015-2016 en el Valle del Aragón (Huesca) Jon Apodaka Saratxo

28 Un torn a les llevaneus a la Val d'Aran Claudia Ramos Ferrer

31 ESPAI NEU I NENS: Allau a la peixera! Sara Orgué Vila

31 La formació a l'ACNA Comissió de Formació ACNA

NEU i ALLAUS EDITA Revista de l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus ACNA Número 8 | Novembre de 2016 www. acna.cat | Correu electrònic: [email protected] Direcció Neu i Allaus: Pere Rodés Junta directiva de l’ACNA Consell editorial: Junta directiva de l’ACNA President: Ivan Moner Disseny i maquetació: Margot Oller Vicepresident: Carles Garcia Fotografia de portada: Capvespre al Coll de Conflent circulant Secretàri: Marcel Espinal per damunt de neu ventada. Autora: Glòria Martí Tresorer: Marc Pons Redacció: Santa Magdalena, 4, 2n, 08012 Barcelona Membres de les comissions Correu electrònic: [email protected] Seguretat: Enric Nadal, Francesc Carola, Jordi Gavaldà i Ivan Muñoz Dipòsit legal: B-9113-2009 Difusió: Ricard Cabré ISSN: 2013-3227 Revista: Pere Rodés i Pablo Huelin Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment Professional i Tècnica: Ivan Moner ni parcial sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per Accidents: Glòria Martí i Jordi Gavaldà cap mitjà o mètode, ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus Web: Víctor Olalla col·laboradors. Formació: Sara Orgué, Montse Bacardit, Txema Arteta, Edu González i Alberto Andrés

2 Editorial Teniu a les mans un número més de la revista Neu i Tenéis en vuestras manos un número más de la revista Allaus; ja en són 8, gràcies a l’esforç i la dedicació d’un Nieve y Aludes, ya son 8, gracias al esfuerzo y la dedica- grup de persones implicades en aquest projecte que és ción de un grupo de personas implicadas en este proyecto l’ACNA. Són moltes les persones a qui hem d’agrair que que es la ACNA. Son muchas las personas a quienes te- aquesta revista, com la resta de l’associació, tiri endavant. nemos que agradecer que esta revista, como el resto de la I pensem que hem d’agrair-los especialment que hagin asociación, salga adelante. Y pensamos que debemos agra- mantingut aquest esforç, dedicació i implicació al llarg decerles especialmente que hayan mantenido este esfuerzo, de tant de temps: enguany l’ACNA fa deu anys! dedicación e implicación a lo largo de tanto tiempo: ¡este Deu anys fa ja d’aquella foto fundacional després d’una año la ACNA cumple diez años! reunió a Sort. En aquest temps alguns han remat molt fort Diez años ya desde aquella foto fundacional tras una durant un temps, altres han anat fent feina de formigueta reunión en Sort. En este tiempo algunos han remado muy i molts s’han anat sumant al projecte per aportar-hi la fuerte durante un tiempo, otros han ido haciendo su trabajo seva visió i el seu temps. Moltes gràcies a tothom! Una de hormiguita y muchos se han ido sumando al proyecto nova junta ha pres el timó aquest darrer any: el Marc, el para aportarle su visión y su tiempo. ¡Muchas gracias a Marcel, el Carles i l’Ivan us demanem indulgència a l’hora todos! Una nueva junta ha tomado el timón este último de jutjar els errors que anem cometent, i col·laboració año: Marc, Marcel, Carles e Ivan os pedimos indulgencia al per fer millor l’associació. juzgar los errores que vayamos cometiendo, y colaboración En aquests anys l’ACNA pot presumir d’alguns èxits: para hacer mejor la asociación. aquesta revista n’és un, no és gens fàcil mantenir una pu- En estos años la ACNA puede presumir de algunos éxitos: blicació de paper en els nostres dies. L’acte de l’Assemblea esta revista es uno de ellos, no es nada fácil mantener una General creiem que n’és un altre: de manera tranquil·la i publicación de papel en nuestros días. El acto de la Asamblea silenciosa hem establert com a rutinari organitzar un petit General creemos que es otro: de manera tranquila y silen- seminari al començament de l’hivern, on ens donem cita ciosa hemos establecido como rutinario organizar un pe- professionals i amants de la neu i de l’hivern. Però si un eix queño seminario al comienzo del invierno, donde nos damos destaca entre tot el que s’ha dut a terme aquests anys és el cita profesionales y amantes de la nieve y del invierno. Pero de la formació, tant de muntanyencs com de professionals. si un eje destaca entre todo lo que se ha llevado a cabo estos Hem passat de viure en un país on la formació en allaus años es el de la formación, tanto de montañeros como de era escassa, dispersa i sovint desactualitzada a tenir un profesionales. Hemos pasado de vivir en un país donde la programa de formació estructurat i en expansió contínua, formación en aludes era escasa, dispersa y a menudo desac- cada cop més professional i complet, al dia de les darreres tualizada a tener un programa de formación estructurado y innovacions i els darrers coneixements. en expansión continua, cada vez más profesional y completo, Una fita també important assolida fa ben poc ha estat al día de las últimas innovaciones y los últimos conocimientos. l’admissió de l’ACNA com a sòcia de la CISA-IKAR, la Un hito también importante logrado hace poco ha sido comissió internacional de grups de rescat. És el primer la admisión de la ACNA como socia de la CISA-IKAR, la cop que la nostra associació rep una consideració ofi- comisión internacional de grupos de rescate. Es la primera cial: mentre que en el món dels treballadors de la neu i vez que nuestra asociación recibe una consideración oficial: dels amants de la muntanya hivernal cada cop som més mientras que en el mundo de los trabajadores de la nieve coneguts i reconeguts, d’alguna manera ens ha faltat y de los amantes de la montaña invernal cada vez somos trobar la porta de les institucions perquè reconeguin más conocidos y reconocidos, de alguna manera nos ha fal- la importància de la tasca que fem i ens donin suport tado encontrar la puerta de las instituciones para que estas econòmic. Aquest és un gran repte que tenim, i que cal reconozcan la importancia de la tarea que hacemos y nos superar si volem que l’associació faci un pas endavant apoyen económicamente. Este es un gran reto que tenemos, i assoleixi una nova dimensió: l’esforç voluntari conti- y que hay que superar si queremos que la asociación dé un nuarà sent imprescindible, però per assolir les dimensi- paso adelante y adquiera una nueva dimensión: el esfuerzo ons que tenen altres entitats equivalents a la nostra ens voluntario seguirá siendo imprescindible, pero para alcanzar cal professionalitzar una part de la feina. las dimensiones que tienen otras entidades equivalentes a la No és pas aquest l’únic repte! Lligat a aquest, hem nuestra necesitamos profesionalizar una parte del trabajo. d’intentar seguir creixent sense que l’èxit ens faci caure, ¡No es este el único reto! Ligado a este, debemos inten- reforçant els fonaments sobre els quals s’ha anat edifi- tar seguir creciendo sin que el éxito nos haga caer, refor- cant l’ACNA, habitació a habitació, no pas seguint un zando los cimientos sobre los que se ha ido edificando la gran pla mestre. I tenim tota una dimensió encara inex- ACNA, de habitación en habitación, no siguiendo un gran plorada, que era un dels eixos en què pensàvem fa deu plan maes-tro. Y tenemos toda una dimensión aún inex- anys en aquella reunió a Sort: convertir l’ACNA en una plorada, que era uno de los ejes en los que pensábamos associació professional, que vetlli perquè la feina es faci hace diez años en aquella reunión en Sort: convertir la ben feta, perquè es reconegui els professionals del nostre ACNA en una asociación profesional, que vele para que camp, perquè les institucions facin bé les coses. És un el trabajo se haga bien hecho, para que se reconozca a los guant que us llancem: així funciona l’ACNA. Ens cal profesionales de nuestro campo, para que las instituciones un grup al qual il·lusioni aquesta idea, i vulgui tirar-la hagan bien las cosas. Este es el guante que os lanzamos: endavant sabent que tindrà tot el recolzament d’aquesta así funciona la ACNA. Necesitamos un grupo al cual esta junta al darrere. idea le ilusione, y que quiera llevarla adelante sabiendo Res més, us deixem amb la revista, que veureu que pre- que tendrá todo el apoyo de esta junta. senta novetats i que esperem que us interessi. Us desitgem Nada más, os dejamos con la revista, que veréis que novament un hivern prop de la neu i lluny de les allaus! presenta novedades y que esperamos que os interese. ¡Os deseamos nuevamente un invierno cerca de la nieve y lejos Ivan Moner Seira de las avalanchas! neu i allaus 8 | novembre 2016 Aludes de nieve en el sistema Ibérico

José Luis San Vicente Marqués. Sociedad Española de Medicina y Auxilio en Montaña (SEMAM) Isabel Cuenca Peña. Sociedad Española de Medicina y Auxilio en Montaña (SEMAM) Pere Rodés i Muñoz. Registro Estatal de Accidentes por Alud. Sociedad Española de Medicina y Auxilio en Montaña (SEMAM)

El sistema Ibérico es un sistema mon- tañoso de España que se extiende en dirección noroeste-sureste entre la depresión del Ebro y la Meseta, a lo largo de más de 500 km, con- cretamente desde el corredor de La Bureba, en Burgos, a escasa distancia de la cordillera Cantábrica, hasta las proximidades del Mediterráneo, en las provincias de Valencia y Castellón. En algunos lugares llega a superar los 100 km de anchura. En su conjunto está constituido por una serie de sierras, macizos y de- presiones de composición litológica y estructura diversas, a menudo ais- ladas, de forma que interrumpen la continuidad del sistema. Se enlazan unas con otras por medio de altipla- nicies cuya causa hay que buscarla en la fuerte erosión. El sistema Ibérico comprende va- Vista satélite del sistema Ibérico. rias cordilleras y macizos: • Norte: sierra de la Demanda, • Central: numerosas cadenas do el Maestrat o Maestrazgo con el sierra de Neila, Mesa de Cebolle- montañosas situadas en el corazón macizo de Penyagolosa, sierra de la ra y Picos de Urbión, en el noroes- del sistema, tales como sierra de la Lastra, sierra de los Caballos, sierra te; sierra de Alcarama, sierra de Virgen, sierra de Vicort, sierra de de Garrocha, sierra de la Cañada, Peñalmonte, sierra de Moncalvillo Algairén, sierra de Santa Cruz, sie- sierra Carrascosa, los Ports de Mo- y Moncayo, aisladas en el norte, rra de Cucalón, sierra de Herrera, rella, Serra de la Creu, Serra d’En siempre con cresta de nieve en sierra de San Just, sierra de Lidón Segures, Serra d’en Galceran, Serra invierno, con su prolongación y sierra Palomera, entre otras. d’Esparreguera, Serra de Vallivana, oriental de la sierra de Nava Alta. • Sudoeste: serranía de Cuenca, Serra d’En Celler, Serra del Turmell, • Occidental: más pequeño y con sierra Menera, sierra de Albarra- Serra de l’Espadella y Moles de Xert, cadenas montañosas más secas cín, Montes de Picaza (Colmenare- así como Talaies d’Alcalà, Serra de la cerca de la zona de transición jo, 1.426 m), Montes Universales y Vall d’Àngel, las montañas de Cerve- con el sistema Central, como la sierra de Mira. ra, Serra de Sant Pere, Serra Calde- sierra de Perdices, sierra Minis- • Sudeste: sierra de Javalambre, rona y Serra d’Espadà, estribaciones tra, sierra de Caldereros (Águila, sierra del Toro, sierra de Gúdar, sie- en el extremo oriental. 1.443 m), sierra de Pardos, sie- rra de Mayabona, sierra de Cama- • Noreste: una compleja zona rra de Miñana, sierra de Solo- rena, sierra de Sollavientos, sierra montañosa que conecta con la rio, sierra de Selas (Aragoncillo, del Rayo y sierra de Pina. cordillera Prelitoral Catalana, que 1.517 m) y Parameras de Molina •Este: una sucesión de gamas que incluye los Ports de Tortosa-Beseit (Mojón Alto, 1.408 m). llega al mar Mediterráneo, incluyen- y las montañas de Benifassà.

4 neu i allaus 8 | novembre 2016

Laguna Negra en Picos de Urbión, restos de la actividad glaciar en el sistema Ibérico. Foto: Victor Illa.

(zona de la antigua fosa Numantina) y sureste (antigua fosa Valenciano- balear). No obstante, la erosión y Cima del Penyagolosa, la mas alta de la provincia de Castellón, en el extremo sur del las exhumaciones del mioceno han sistema, tras un episodio de nevadas. Foto: Archivo. dado lugar a un importante desgas- te de la cobertera sedimentaria y a El sistema Ibérico es una cordi- Se originó en el Mesozoico. La la consiguiente aparición del zócalo llera de montañas de altitud media. zona que actualmente ocupa el sis- en muchas zonas elevadas.- Una zona Algunos de sus picos más altos son el tema Ibérico estaba cubierta por central (antiguo Umbral Bilbilitano) Moncayo o pico San Miguel (2.313 m), un mar poco profundo; no obstan- en el que predominan las rocas anti- cuya cumbre es la de mayor altitud te, había dos zonas hundidas (la guas del zócalo. de la cordillera, el monte San Lorenzo fosa Numantina, al norte, y la fosa - Las fosas, especialmente las que (2.262 m), el pico de Urbión (2.228 m), Valenciano-aragonesa, al sur) donde recorren los actuales valles del Jalón el pico de Javalambre (2.020 m), el se acumulaba un cierto nivel de sedi- y el Jiloca, están cubiertas por una pico de Peñarroya (2.019 m) o el de Pe- mentos, y una zona elevada (el llama- importante cantidad de sedimentos nyagolosa (1.813 m). do Umbral Bilbilitano), cubierto por postalpinos arcillosos. En ellos nacen ríos como el Due- el mar pero con escasa profundidad, Esta variedad litológica se refleja ro, el Tajo, el Turia, el Júcar o el Ca- donde la acumulación de sedimentos en la diversidad de tipologías estruc- briel. Este sistema separa la meseta fue muy escasa. turales: Central de la depresión del Ebro, y El movimiento alpino actuó sobre - En las zonas donde persiste la caracteriza los climas de ambas re- estos materiales: cobertera sedimentaria, en el noro- giones. Por su situación geográfica - Reelevó las zonas elevadas. este y en el sur-sureste, encontramos actúa de divisoria de aguas entre - Plegó los materiales sedimenta- relieve plegado. la cuenca del río Ebro y las de los rios de las fosas. - En las zonas en las que el zócalo ríos Duero, Tajo, Guadiana, Júcar y Posteriormente, en la etapa miocé- está exhumado, predomina el relieve Guadalaviar. nica, se produjo una reelevación de fracturado: germánico o apalachense. Se puede observar un sector norte, las zonas ya antes elevadas, que llevó - En las zonas hundidas, donde en- con las mayores alturas de la cordi- consigo un «rejuvenecimiento» de la contramos rocas arcillosas, encontra- llera, donde se encuentran los Picos erosión y exhumaciones del zócalo. mos relieve horizontal-tabular. de Urbión, la sierra de la Demanda y Litológicamente el sistema Ibérico El glaciarismo cuaternario tan la del Moncayo, y un sector sur, que presenta: sólo afectó a las máximas cumbres se subdivide en dos ramas, la cas- - Dos zonas en las que predominan (sierra de la Demanda, Picos de Ur- tellana, con la sierra de Albarracín los materiales sedimentarios meso- bión, Moncayo). Entre los glaciares y la serranía de Cuenca, y la rama zoicos de origen marino: noreste importantes destacan el de San Mi- aragonesa, con las sierras de Java- lambre, de Gúdar y del Maestrazgo, separadas por la gran fosa tectónica de Calatayud.

Geología La geología del sistema Ibérico es compleja, ya que apenas se puede definir como un sistema homogéneo.

5 neu i allaus 8 | novembre 2016

llán, y entre las lagunas la de Neila, la Laguna Larga, la de Haedillo o la Laguna Negra en la sierra de Urbión, con su singular imagen. En la ladera nororiental del Moncayo se localizan tres circos de barranco1, el San Miguel, el San Gaudioso y el Morca, entalladuras en las cabeceras de estos barrancos preglaciares, al pie de los collados que separan las cimas de la sierra en la zona de acumulación nival, preferentemente a sotavento y de mayor exposición (NE). Esquiadora observando restos de un alud en el Moncayo. Aprox. 1952. Clima Foto: Arxivo José Luís San Vicente. La especial situación geográfica de la península Ibérica y su orografía za», las temperaturas no son tan El clima de Valdelinares es de alta hacen que tenga una climatología extremas y llueve más. También montaña enclavada en la zona medi- dispar y poco homogénea, a veces el clima se gradúa de oeste a este: terránea de España, con influencia difícil de clasificar. cuanto más hacia Cataluña, me- continental al encontrarse bastante El sistema Ibérico, por su localiza- nos precipitaciones y ligero au- alejado del océano Atlántico. Gracias ción geográfica en el conjunto de la mento de las temperaturas. a los datos disponibles, de su esta- península Ibérica, también tiene una • Clima de montaña. Las gentes ción meteorológica y de estaciones climatología especial. A la climatolo- de las sierras pirenaicas e ibéricas meteorológicas vecinas, sabemos gía propia por la altitud se añadirá soportan bajas temperaturas —de que Valdelinares posee un régimen la distinción entre el norte y el sur, y hasta -30 °C en alguna ocasión— pluviométrico moderado (húmedo a entre la vertiente noreste, orientada en los largos inviernos. Los cortos subhúmedo), de unos 700 litros por hacia la depresión del Ebro, y las ori- veranos son suaves, aunque la alti- metro cuadrado al año. No cuenta entadas hacia la meseta castellana. tud de las distintas comarcas y su Valdelinares, a excepción de años La especial situación que esta cor- orientación hacia el norte o hacia de sequía excepcional, con período dillera tiene en el interior del conjun- el sur hace que la meteorología de seco en verano, siendo una de las to peninsular, rodeada de espacios estas montañas no sea uniforme. pocas zonas húmedas en verano del más deprimidos, condiciona la for- • Clima continental. A la depre- sistema Ibérico Turolense. De hecho ma en que es afectada por las masas sión Calatayud-Daroca-Teruel, las precipitaciones están reparti- de aire, y favorece un desarrollo más encajonada entre montañas por das de forma que el mínimo anual acusado de las condiciones de conti- el oeste y el este, no llegan los hú- se suele producir en invierno y el nentalidad. Su situación respecto a medos vientos atlánticos o medi- máximo entre primavera, verano y la dinámica atmosférica hace que sea terráneos. A pesar de ser una zona otoño. Las tormentas en junio, julio un espacio de múltiples y constantes alta, de entre 600 y 900 m de alti- y agosto suelen ser muy frecuentes interferencias de variadas gamas de tud, llueve muy poco. Los contras- y causan años de enorme pluviome- masas de aire procedentes de muy tes térmicos son muy altos, con tría estival, que favorece los pastos distintas regiones (polares, árticas, un verano caluroso y un invierno que tanta fama dan a Valdelinares. tropicales). muy frío, con temperaturas en Ca- Los meses más lluviosos del año son En el territorio aragonés podemos lamocha y Daroca que en algunos noviembre, junio y agosto, por este distinguir tres zonas climáticas cla- días invernales marcan la mínima orden. ramente diferenciadas: de la península Ibérica. Los inviernos son extremadamente • Clima mediterráneo continen- fríos, las temperaturas pueden caer has- talizado. En la ribera del Ebro los La disposición de las sierras litorales ta los -20 °C y no superar los 0 grados de contrastes térmicos entre invier- y prelitorales del Maestrazgo (SO-NE) máxima; en verano nunca se alcanzan no y verano son muy grandes y, hace difícil la penetración de la in- además, las precipitaciones son fluencia marítima. En algunas zonas 1 Por estos circos glaciares hay abiertos itinera- escasas. Pero a medida que nos ale- del interior de las provincias de Va- rios, de mayor o menor dificultad, que permiten jamos del río y nos adentramos en el ascenso a la cima del Moncayo, donde ha habido lencia y de Castellón encontramos un accidentes de importancia, así como el máximo los somontanos el clima se «suavi- clima mediterráneo continentalizado. número de aludes, como se verá mas abajo.

6 neu i allaus 8 | novembre 2016

ALUD 05/03/2009 Línea roja: Línea de corte del alud. Círculo rojo: Lugar donde se encontraron los cuerpos de las víctimas (1 muerto, 1 herido). El día anterior, fuerte nevada con viento intenso de N-O (cierzo) y posterior for- mación de placa de viento en ladera E. Foto: José Luis San Vicente.

los 30 °C y sólo ocasionalmente se al- Las características climáticas deri- sente sobre el suelo durante unos 30 canzan los 25 °C. La media de tempera- vadas de la altura y de la continenta- días al año. Obviamente la altitud es turas del mes más cálido no sobrepasa lidad de la zona dan lugar a usos del un factor determinante y en las zo- los 16 °C y la de los meses más fríos es suelo que se orientan generalmente nas más elevadas es donde se man- inferior a 0 grados. Las heladas son posi- hacia la ganadería extensiva o la ex- tendrá durante algunos días más. bles en cualquier época del año, siendo plotación forestal. No obstante, en Para temporales de frío y nieve en seguras o muy probables desde septiem- la fosa intermedia, donde los suelos el sector sur del sistema se puede con- bre hasta junio. Asimismo, las nevadas son más ricos y el clima más benigno, sultar el trabajo de Fernando Ginés en los meses centrales del invierno son tenemos importantes usos agrícolas. Llorens: Olas de aire frío y temporales de muy abundantes. En las zonas de piedemonte encon- nieve en Castellón. En Javalambre (sur), el clima es tramos la trilogía mediterránea: vid, Sobre la nieve en las cordilleras muy extremo, y se caracteriza por in- trigo y olivo. españolas, el programa ERHIN 1994- viernos muy fríos, con heladas desde 2008 no recoge ningún dato sobre nie- noviembre hasta mayo, y veranos sua- Innivación ve en este sistema montañoso, sólo ves, en los que raramente se superan Según Ortega la nieve, en el sector recoge información hacia el sistema los 30 °C. Las precipitaciones no son norte del sistema Ibérico, hace su Central, en la cabecera del río Tajo. muy abundantes, y sí notablemente puntual aparición todos los años, irregulares, situándose entre los 400 teniendo presencia no sólo en los Figura 1. Precipitaciones en forma y 600 mm en los valles (dependiendo sectores más cimeros, sino en todo de nieve en el sistema Ibérico, de la orientación) y los 700 mm en el sector estudiado, desde la sierra montañas de Alcañiz, Castellón y las zonas elevadas; parte de las pre- de la Demanda hasta el Moncayo, norte de Valencia, noviembre de cipitaciones son en forma de nieve. aunque su cuantía, frecuencia y 2013. Fuente: http://www.lugares- El Moncayo o pico de San Miguel permanencia en el suelo varía según denieve.com/?q=es/content/segui- (2.314 m) es una cima considerada de los lugares dependiendo, entre otros miento-meteorol-gico-pen-nsula-ib- rica-mes-de-noviembre-del-2013 mediana dificultad pero esto puede factores, de la altitud y orientación. resultar engañoso, especialmente en Como en otros procesos meteoro- período invernal. El aislamiento geo- lógicos, el relieve deja su huella en gráfico del Moncayo propicia bruscos los rasgos que la nieve tiene en este cambios climáticos con importantes sector. nevadas que, generalmente, vienen Los períodos de nevadas, en líneas acompañadas de viento de compo- generales, están presentes de octubre nente N-NO (cierzo), lo que propicia a mayo, admitiendo que no en todas la formación de placas de hielo en las sierras alcanzan igual grado de las laderas orientadas al este de los frecuencia e importancia. También circos glaciares. en líneas generales la nieve está pre-

7 neu i allaus 8 | novembre 2016

Figura 2. Innivación de las estaciones de esquí del sistema Ibérico de las últimas siete temporadas: 2009-2010 a 2015-2016. Fuente: Históricos de nieve en: http://www.infonieve.es/estacion-esqui

En su conjunto, las sierras que En el sistema Ibérico se encuentran fondo de 4 km), y Punto de Nieve de forman el sistema Ibérico no poseen cuatro estaciones de esquí alpino: Ja- Santa Inés. También La Muela de San la suficiente altitud ni la orienta- valambre en Teruel (inaugurada en Juan para la práctica del esquí nór- ción adecuada para recibir la canti- 1996, con 15 km en 15 pistas); Valdez- dico, con 12 km habilitados para la dad de nieve que requiere la prácti- caray, en La Rioja, al norte (inaugura- práctica de este deporte, a una altitud ca del esquí. Sin embargo, tanto al da a mediados de los años setenta del de unos 1.825 m (figuras 1 y 2). norte como al sur de la cordillera siglo pasado, dispone de 24 pistas con El Moncayo, la cima más alta del se elevan dos macizos donde sí es unos 23 km esquiables); Valdelinares, sistema Ibérico, entre 1985 y 2009 se posible la práctica regular de este en Teruel (con unos 13 km esquiables ha cobrado la vida de 13 personas en deporte. en 9 pistas, dispone de un circuito de diferentes accidentes, 7 de las cuales han perecido en periodo invernal.

Figura 3. Pico San Lorenzo, 2.271 m. La flecha indica la zona del Aludes de nieve en el sistema Calamantio, donde se produjo un alud el 20 de enero de 2016, con el resultado de un esquiador de montaña muerto. Fuente: Google Earth. Ibérico Según datos recogidos en el Registro Estatal de Accidentes por Alud, los aludes encontrados en este sistema no son muchos en comparación con otras cordilleras del Estado español. Los datos aportados se pueden obser- var en la tabla 1. Según San Vicente, se han produ- cido otros aludes en el Moncayo que no han sido documentados entre 1981 y 2012.

N

8 neu i allaus 8 | novembre 2016

Tabla 1. Aludes de nieve en el sistema Ibérico

TIPO FECHA LUGAR MONTE DE ALUD ACTIVIDAD CONSECUENCIAS

18/01/1997 Moncayo Moncayo Placa Montañismo 4 heridos

10/01/2001 Corredor Norte del Moncayo Placa Montañismo 2 heridos circo de la Morca

06/03/2009 Pozo de San Miguel Moncayo Montañismo 1 muerto, 1 herido

10/01/2006 Alrededores de la Surf fuera pista 1 muerto estación de esquí de Valdezcaray

13/02/2010 Pico San Lorenzo Pico San Lorenzo Esquí de montaña 1 herido, dos ilesos

18/02/2010 Estación de esquí Esquí fuera pista Esquiador fuera pista, corta de Valdezcaray alud que baja hasta las pistas de esquí donde estaban en aquel momento 9 niños, que resultan ilesos

06/04/2013 Hoya de San Miguel Moncayo Placa. Longitud Montañismo, Tres grupos de 2, 2 y 3 unos 300 m mientras subían personas. Cinco personas a la cima atrapadas. Salen ilesos por sus propios medios

20/01/2016 El Calamantio. Pico San Lorenzo Esquí de montaña. 1 muerto Pico San Lorenzo. Iba solo Valdezcaray

27/02/2016 Vía Directa a la Moncayo Placa Montañismo 2 heridos cumbre del pico de San Miguel

Fuentes de documentación Molla Cantavella, Belén: Dendrocronología y Arenillas Parra, M.; Cobos Campos, G.; Navarro y referencias clima en la vertiente mediterránea del sistema Caraballo, J.: «Datos sobre la nieve y los glaciares (Disponibles en la biblioteca del Ibérico: una aproximación a la hipótesis del cam- en las cordilleras españolas». PROGRAMA ERHIN Registro Estatal de Accidentes por bio. Universidad Jaume I. Servicio de Comu- (1984-2008). Madrid: Ministerio de Medio Am- nicación y Publicaciones, 2010. biente y Medio Rural y Marino, 2008. Alud.) López-Blanco, Ch.: «Estudio multi-indicador Ginés Llorens, Fernando: Olas de aire frío y tempo- Para la siniestralidad en el Moncayo se en dos lagos en el sistema Ibérico (España): rales de nieve en Castellón, en http://repositori. puede consultar el trabajo de Jose Luis variabilidad climática y actividades antrópi- uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/63270/ San Vicente, I. Cuenca, P. Allueva y A. Ayora: cas durante el último milenio». Ecosistemas, Gines_F_Los%20frios%20y%20nevadas%20 «Accidentabilidad y percepción del riesgo 2013, núm. 22(1): p. 80-82. en%20Castell%F3nIII.pdf?sequence=6 (con- en el Moncayo», en: http://www.aragonin- sultado el 19/04/2015). vestiga.org/accidentabilidad-y-percepcion- Rodés i Muñoz, Pere: Los accidentes por alud de del-riesgo-en-el-moncayo/ (consultado el nieve en España. Una aproximación histórica. 15/04/2015). Autoedición. Madrid: Ediciones Ergon, 1999.

San Vicente, José Luis: Alud en el Moncayo. Orte, F.: Moncayo: trece vidas en los últimos Centro Excursionista Moncayo. Anuario 2013: veinte años. http://www.aragondigital.es/ p. 34-35. noticia.asp?notid=57523 (consultado el 20/04/2015). San Vicente, José Luis; Cuenc a, Isabel: «Accidentes en el Moncayo: 1981-2012». Ortega Villazan, Mª Teresa: «Las precipitacio- Centro Excursionista Moncayo. Anuario 2013, nes de nieve en el sector norte de la cordi- p. 16-19. llera Ibérica». Eria, 1992, p. 211-225.

9 neu i allaus 8 | novembre 2016 Balanç d'accidents per allaus durant la temporada 2015-2016

Jordi Gavaldà i Bordes i Glòria Martí i Domènech. Comissió d’Accidents de l’ACNA

Durant la temporada 2015-2016, que que els accidents es concentressin en A la pràctica, la temporada de neu s’estén des de l’octubre del 2015 fins les zones amb més innivació, deixant no va començar fins al mes de gener. al juny del 2016, a les serralades de zones clarament sense accidentabi- El mes de desembre va ser càlid i ex- la península Ibèrica s’ha recollit un litat bàsicament a causa de la falta tremadament sec, fet que va fer que total de 22 accidents d’allaus, amb de nevades, especialment durant la en molts massissos la neu fos molt un mínim de 47 persones afectades, primera meitat de la temporada. escassa o gairebé inexistent. de les quals 9 han resultat ferides i 2 mortes. TIPUS GRAU Sobre la base dels accidents reco- DATA ZONA LLOC D'ALLAU ORIGEN ACTIVITAT AFECTATS MORTS FERITS DE PERILL llits es reafirmen les característiques 05/01/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Esquí/snow fora pista Diversos 0 0 3 generals de la tipologia d’accidents a les nostres serralades: plaques de 06/01/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Snow fora pista 1 2 dimensions petites (mida 1 i 2) desen- 09/01/2016 Aragón Maladeta Placa Sobrecàrrega Esquí de muntanya? 10 0 0 2 cadenades pels mateixos accidentats. Aran - Franja Nord Per massissos, tots els accidents 16/01/2016 de la Pallaresa Baciver Placa Sobrecàrrega Esquí de muntanya 4 0 0 3 s’han recollit a la serralada Pirinen- 16/01/2016 Aragón Jacetania Placa ? Esquí fora pista 2 1 3 ca (Pirineu Central) excepte dos a la serralada Ibèrica, un d’ells amb una 16/01/2016 Aragón Jacetania Placa ? Esquí fora pista Diversos 1 3 víctima mortal. Aran - Franja Nord El primer accident mortal el va pa- 17/01/2016 de la Pallaresa La Cigalera Placa Sobrecàrrega Surf de muntanya 1 0 0 3 tir un jove esquiador de muntanya 17/01/2016 Aragón Chía Placa ? Senderisme Diversos 0 1 3 basc el 21 de gener a les proximitats 17/01/2016 Aragón Astún Placa Sobrecàrrega Esquí fora pista 3 0 1 3 de l’estació de Valdezcaray (serralada Ibèrica). Tot i que no se’n saben gai- 17/01/2016 Aragón Candanchú ? ? Esquí fora pista 2 0 0 3 res detalls, sembla que l’esquiador va Aran - Franja Nord desencadenar una placa quan prac- 18/01/2016 de la Pallaresa Cigalera Placa Sobrecàrrega Surf/splite de muntanya 1 0 0 3 ticava esquí de muntanya tot sol. Es 21/01/2016 La Rioja Valdezcaray Placa ? Esquí de muntanya 1 1 0 Sense predicció desconeix el grau de perill que hi havia, ja que en aquella zona no es 16/02/2016 Aragón Jacetania Placa ? Fora pista Diversos 4 realitza predicció d’allaus. Circo de San Miguel La segona víctima es va produir el 27/02/2016 Aragón (P.N. Moncayo) Placa Senderisme 2 2 Sense predicció 27 de març, quan una allau espon- 03/03/2016 Aragón Jacetania Placa ? Fora pista 3 3 tània de neu humida va afectar una 06/03/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Fora pista 1 0 1 3 parella d’excursionistes a la vall de Pineta. La dona va quedar semienter- 08/03/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Fora pista 2 3 rada i va sortir pels seus propis mit- 10/03/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega 5 4 jans mentre que l’home, que va ser 21/03/2016 Aragón Peña Telera Vent ? Escalada en gel 2 0 2 3 desenterrat per un altre grup d’excur- sionistes que va presenciar l’accident, 27/03/2016 Aragón Pineta Neu humida Espontània Senderisme 2 1 0 3 no va sobreviure. El perill d’allaus el 05/04/2016 Aragón Pico Pacino (Escarrilla) Placa Raquetes 3 0 3 dia de l’accident era Marcat (3). Aran - Franja Nord Les característiques força atípi- 10/04/2016 de la Pallaresa Canal est del Bacivèr Purga Espontània Esquí de muntanya 2 0 0 2 ques d’aquesta temporada han fet

10 neu i allaus 8 | novembre 2016

BALANCE DE ACCIDENTES POR accidentes, con un déficit de nieve accidentes por aludes que se pro- ALUD DURANTE LA TEMPORADA durante los primeros meses y una ducen a lo largo de una temporada 2015-2016 primavera más húmeda pero con en nuestras cordilleras. Es relati- Durante la temporada hibernal los accidentes concentrados en la vamente fácil recoger información 2015-2016 se ha recogido un total parte central de los Pirineos. de aquellos accidentes en los que de 22 accidentes de aludes con Por grados de peligro, destaca el intervienen grupos de rescate, 47 personas afectadas, de las peligro Notable (3) con el 70% pero en la gran mayoría de cuales 9 han resultado heridas de los accidentes registrados, y casos, únicamente la presencia y 2 muertas. cerca de un 10% para los peligros de observadores y profesionales Aunque la mayoría de acciden- Limitado (2) y Fuerte (4). Con los sobre el terreno permite aumentar tes han ocurrido en los Pirineos accidentes de la cordillera Ibérica, el número de casos documenta- centrales, una de las víctimas se pone de nuevo en evidencia dos. Por lo tanto es fundamental mortales se ha registrado en la existencia de accidentes en hacer crecer la concienciación las proximidades de la estación áreas donde todavía no existe una sobre la importancia que tiene de Valdezcaray, en la cordillera predicción pública y en las que se reportar los accidentes que ob- Ibérica. realizan actividades de montaña servemos, para así poder conocer Se ha tratado de una temporada hibernal de forma permanente. las circunstancias en las que se atípica en cuanto a la distribu- Los datos recogidos por la ACNA producen y poder diseñar estra- ción de las nevadas, lo cual ha no representan más que una por- tegias de divulgación y educación influido en la distribución de los ción incompleta de la totalidad de destinadas a los usuarios.

TIPUS GRAU El mesos de gener i febrer van ser DATA ZONA LLOC D'ALLAU ORIGEN ACTIVITAT AFECTATS MORTS FERITS DE PERILL en general més càlids del normal, les

05/01/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Esquí/snow fora pista Diversos 0 0 3 precipitacions van afectar sobretot l’oest de la Península i van arribar 06/01/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Snow fora pista 1 2 tan sols al Pirineu Central. Al Piri- 09/01/2016 Aragón Maladeta Placa Sobrecàrrega Esquí de muntanya? 10 0 0 2 neu Oriental va continuar la falta

Aran - Franja Nord de precipitacions. Coincidint amb 16/01/2016 de la Pallaresa Baciver Placa Sobrecàrrega Esquí de muntanya 4 0 0 3 les nevades de Reis i del segon cap de setmana de gener, es van enregis- 16/01/2016 Aragón Jacetania Placa ? Esquí fora pista 2 1 3 trar nombrosos accidents i incidents 16/01/2016 Aragón Jacetania Placa ? Esquí fora pista Diversos 1 3 amb persones involucrades, però en Aran - Franja Nord general de mida petita i poques con- 17/01/2016 de la Pallaresa La Cigalera Placa Sobrecàrrega Surf de muntanya 1 0 0 3 seqüències. 17/01/2016 Aragón Chía Placa ? Senderisme Diversos 0 1 3 El mes de març va ser plenament hivernal, amb temperatures per sota 17/01/2016 Aragón Astún Placa Sobrecàrrega Esquí fora pista 3 0 1 3 de la mitjana i precipitacions molt 17/01/2016 Aragón Candanchú ? ? Esquí fora pista 2 0 0 3 abundants a la serralada Cantàbrica Aran - Franja Nord i a la meitat oest dels Pirineus. Els 18/01/2016 de la Pallaresa Cigalera Placa Sobrecàrrega Surf/splite de muntanya 1 0 0 3 accidents van ser nombrosos al Piri-

21/01/2016 La Rioja Valdezcaray Placa ? Esquí de muntanya 1 1 0 Sense predicció neu d’Osca, amb important afectació d’activitats de fora pista però també 16/02/2016 Aragón Jacetania Placa ? Fora pista Diversos 4 d’alpinistes i excursionistes. Durant Circo de San Miguel el mes d’abril, tot i que va ser força 27/02/2016 Aragón (P.N. Moncayo) Placa Senderisme 2 2 Sense predicció humit, no es van registrar accidents. 03/03/2016 Aragón Jacetania Placa ? Fora pista 3 3 Per graus de perill, destaca el pe- rill Marcat (3) amb prop del 70% dels 06/03/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Fora pista 1 0 1 3 accidents, el Moderat (2) amb el 13% 08/03/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega Fora pista 2 3 i el Fort (4) amb el 9%. 10/03/2016 Aragón Jacetania Placa Sobrecàrrega 5 4 Des d’aquesta secció creiem que

21/03/2016 Aragón Peña Telera Vent ? Escalada en gel 2 0 2 3 és interessant recordar quins crite- ris se segueixen en el recull d’aques- 27/03/2016 Aragón Pineta Neu humida Espontània Senderisme 2 1 0 3 tes dades i quina representativitat 05/04/2016 Aragón Pico Pacino (Escarrilla) Placa Raquetes 3 0 3 i limitacions tenen. Per començar,

Aran - Franja Nord considerem un accident per allau 10/04/2016 de la Pallaresa Canal est del Bacivèr Purga Espontània Esquí de muntanya 2 0 0 2 aquella situació en què la caiguda d’una allau, ja sigui de forma es-

11 neu i allaus 8 | novembre 2016

quantitat real d’accidents que es zones. Algunes de les causes poden produeixen i que, per les poques atribuir-se a la manca de seguiment conseqüències que tenen, no arri- dels accidents pels organismes ofici- ben a transcendir més enllà del als o els mateixos grups de rescat, o grup de gent que s’ha vist afectat. bé a la manca de comunicació dels És per això que és impossible conèi- accidents per les persones involucra- xer quants accidents sense danys des. En definitiva, no existeix encara es produeixen, i és en les zones on una conscienciació general sobre el hi ha més presencia continuada de fet que la comunicació dels accidents professionals sobre el terreny on es permet recollir una informació molt Cicatriu de la placa accidental al Tuc de pot recollir més informació, amb el valuosa que permetrà dissenyar eines la Cigalera (Pallars Sobirà) el 17 de gener perill d’esbiaixar la mostra estadís- de mitigació dels mateixos. En aquest de 2016. tica. Aquesta és una gran limitació aspecte volem fer una crida a totes que cal tenir en compte a l’hora de les persones implicades en accidents pontània o provocada, semienterra, tractar les dades de forma global i, d’allaus així com als mateixos pro- enterra o arrossega una persona o per exemple, situar les allaus enre- fessionals: és fonamental recollir el provoca danys a béns materials. gistrades sobre un mapa per deter- màxim d’informació durant les pri- És evident que hi ha molts acci- minar per exemple zones amb major meres hores posteriors als accidents. dents per allaus relativament fàcils o menor accidentabilitat. Només així se’n podran conèixer les de recollir: aquells en què hi inter- Cal destacar la falta d’informa- circumstàncies i es disposarà d’ei- venen els grups de rescat. Afortu- ció pública que encara existeix a nes per avançar en la conscienciació nadament, aquests constitueixen l’entorn de les característiques dels i l’educació dels usuaris de la mun- un nombre molt baix respecte a la accidents d’allaus en determinades tanya.

Normes de publicació a NEU i ALLAUS Neu i Allaus és un òrgan d’expressió de l’ACNA, conjuntament amb l’indret web, i una eina de difusió de coneixements i experiències entre els aficionats i professionals implicats en les diverses temàtiques pròpies de l’associació. Si teniu material publicable d’interès per al col·lectiu i afí a les missions de l’ACNA, no dubteu a contactar amb la redacció de Neu i Allaus. Per publicar a Neu i Allaus cal seguir les normes següents: Temàtica: pot ser en tot l’espectre de treball de l’ACNA, amb un to divulgatiu o més tècnic segons el cas. Es valorarà el rigor del treball, la ponderació de les opinions, la capacitat de comunicació i l’interès que pugui suscitar. El consell de redacció es reserva el dret d’acceptar o declinar els textos rebuts, i a continuació farà les revisions i correccions que consideri oportunes, però en tot cas sempre potenciarà la interacció amb l’autor per a l’adequació òptima dels treballs al públic lector i la satisfacció de tot- hom. Segons la naturalesa de les aportacions s’estudiarà el canal més apropiat —entre la revista i el web— per a la seva difusió. Format: cal enviar els textos en format digital editable estàndard. Idioma: els textos es podran lliurar en qualsevol de les llengües pirinenques (català, aranès, castellà, euskera i francès) i en aquesta llengua seran publicats. Caldrà presentar també un resum de l’article en castellà, en cas que no sigui escrit en aquesta llengua. Autoria: totes les aportacions aniran signades, i qualsevol ingredient del qual no se’n sigui autor estarà degudament identificat amb la referència de la font d’origen per a la seva cita o oportuna autorització. Els treballs seran inèdits o, si han estat publi- cats parcialment, l’autor notificarà aquest fet i lliurarà còpia del treball previ. És imprescindible acompanyar els treballs amb les dades de contacte de l’autor per tal que la redacció pugui contactar-hi. Il·lustracions: les fotografies seran en format digital amb resolució original superior a 6 megapíxels, aspecte que sempre condicionarà la mida d’impressió. No s’acceptaran imatges baixades d’Internet, per la seva baixa qualitat i drets d’autor. Si les imatges són en paper o diapositiva cal que arribin digitalitzades a 300 ppp. Alternativament, es podran lliurar diapositives. En cas de croquis, figures o altres s’aportaran en format digital o, en el seu defecte, en paper i s’estudiarà la forma de digitalització apropiada. Totes les il·lustracions aniran acompanyades del peu de text explicatiu amb indicació del contingut i de l’autor, etc. Extensió: hi ha tres modalitats de contribució: • Article llarg: 6.000 paraules com a màxim (sense figures, amb figures haurien de ser menys) • Article curt: 3.000 paraules com a màxim (sense figures, amb figures haurien de ser menys) • Notícia: 750 paraules com a màxim (sense figures, amb figures haurien de ser menys) Resum dels articles: 250 paraules com a màxim. Enviament d’articles: envieu els articles a l’adreça: [email protected]

12 neu i allaus 8 | novembre 2016 Nevades a muntanya

Ramón Pascual Berghaenel i Gabriela Cuevas Tascón. Grup de Predicció i Vigilància. Delegació Territorial de l’AEMET a Catalunya

Tipus de cristalls de gel creixement és alta, per un gran excés aquesta temperatura és més probable als núvols de densitat de vapor, es formaran cris- la formació de dendrites. Els flocs de neu estan compostos de talls més complexos com les dendri- Les formes del cristall van dels cristalls de gel. Aquests, en el seu tes (estrelles). Això és degut a la mane- plats (creixement radial) a les colum- origen, solen fer menys de 75 µm ra com es transfereixen les molècules nes (creixement axial) en un interval de diàmetre i tenen una forma sen- de vapor d’aigua a través del cristall, de temperatures que va dels 0 °C als zilla. La geometria inicial bàsica que solen dipositar-se en posicions en -35 °C (Figura 2). comuna a tots els cristalls de gel és què l’excés de vapor d’aigua és més un prisma hexagonal amb 2 plans alt (vores i cantonades). A -12 °C es Procés de formació de la basals i 6 plans laterals, a causa de produeix el màxim de diferència de precipitació en forma de neu l’enllaç covalent entre l’hidrogen i pressió de vapor de saturació entre Els flocs de neu s’originen als núvols l’oxigen dins de la molècula d’aigua. l’aigua i el gel i, en conseqüència, a compostos de gotetes d’aigua que es El cristall creixerà per deposició de molècules d’aigua a la seva superfí- Figura 1. cie, però aquestes no s’hi dipositaran de forma regular. La velocitat relativa de creixement de les cares laterals i basals del prisma dependrà de la tem- peratura i del grau de sobresaturació del núvol. En general, el creixement en un cristall de gel es produeix en dues direccions bàsiques: en el pla basal o en sentit perpendicular a ell. Els cristalls tenen tres eixos intrínsecs en el pla basal separats 120° (eixos Font: http://recmountain.com/que-es-la-nieve/ a) i un eix perpendicular al pla basal (eix c). Els cristalls en forma de disc Figura 2. o plat s’han format per creixement al llarg dels eixos a i els que tenen forma d’agulla ho han fet al llarg de l’eix c (Figura 1). La temperatura és la principal variable que determina la forma del cristall en l’atmosfera. Un altre factor important és el grau de sobresatura- ció o excés de densitat de vapor que pot mantenir-se a la superfície del cristall, que determinarà les carac- terístiques secundàries del cristall i el seu ritme de creixement. La direcció del creixement varia en funció de la temperatura, i segons aquesta el cristall adquirirà diferents formes bàsiques. Amb un excés de densitat de vapor petit les formes són bàsicament columnes sòlides, a qual- sevol temperatura. Si la velocitat de Font: http://www.snowcrystals.com/morphology/morphology.html

13 neu i allaus 8 | novembre 2016

NEVADAS EN MONTAÑA a la fase sòlida (sublimació inversa). més eficient a temperatures properes Las nevadas son una forma de Aquesta cristal·lització inicial s’ano- als 0 °C i no es dóna a temperatures precipitación sólida relativa- mena nucleació. Els nuclis de conge- inferiors als -10 °C. mente frecuente en la época lació són molt menys abundants que Una vegada formats, si els flocs de fría del año en las montañas de las latitudes medias. Son el els de condensació sobre els quals es neu cauen a través de capes d’aire resultado de un conjunto de formen les gotetes de núvol, i d’una amb temperatura positiva es comen- procesos microfísicos produci- mida similar. La seva estructura mo- cen a fondre i poden donar lloc a go- dos en el seno del aire, desde la lecular ha de ser l’apropiada i segons tes de pluja o aiguaneu. sublimación inversa del vapor les seves característiques varia la de agua hasta la acreción de temperatura a la qual es produeix Tipus de neu que arriba a terra agua subfundida y la agregación de cristales que dan lugar a los la nucleació. Algunes de les formes complicades copos de nieve. Los diferentes La concentració d’aquests nuclis de cristalls que arriben a terra es tipos de nieve que llegan al augmenta a mesura que la tempera- deuen al seu pas a través de diferents suelo dependen de las condicio- tura de l’aire disminueix. A -10 °C hi règims de temperatura i densitat de nes termodinámicas del aire, ha uns 10 nuclis de congelació actius vapor d’aigua. El ritme amb què un básicamente su temperatura y la per centímetre cúbic i a mesura que cristall guanya massa en determina densidad de vapor de agua. la temperatura del núvol baixa és la mida, que al seu torn depèn de la La nieve que cae se acumulará en el suelo a un ritmo variable més fàcil la formació de cristalls que temperatura. Els cristalls que cauen dependiendo de factores como la de gotetes subfoses (líquides però a través d’una atmosfera molt freda la intensidad y la persistencia a temperatures negatives). A -40 °C solen ser més petits que aquells que de la nevada o la temperatura les gotetes es congelen sense la ne- han estat en una atmosfera relativa- del aire y del suelo. En la predic- cessitat d’aquests nuclis. ment més càlida. Això és degut al ción meteorológica y nivológica El creixement posterior dels petits fet que els processos termodinàmics es de especial interés la altitud de la cota de nieve, a menudo de cristalls de gel ve determinat per tres que regeixen el creixement dels cris- difícil determinación. processos: talls són més ràpids a temperatures Las nevadas son un fenómeno 1. Procés de Bergeron-Findeisen: relativament altes i també gràcies al común en el Pirineo y Prepirineo té lloc en núvols mixtos, on coexis- fet que l’aire pot contenir més vapor catalán entre finales de otoño y teixen cristalls de gel i gotetes subfo- d’aigua a mesura que la temperatura la primavera avanzada. Los tipos ses. Aquestes gotetes microscòpiques augmenta. de nevada y las áreas afectadas están relacionados con la situa- s’evaporen i el vapor resultant es dipo- La classificació dels cristalls de ción sinóptica y la estabilidad de sita sobre els cristalls de gel per subli- neu que cau de la Comissió Interna- la masa de aire, en ocasiones se mació inversa, fent-los créixer. Aquest cional de Neu i Gel (ICSI) distingeix 8 muestra en forma de precipita- procés de deposició és possible perquè tipus de precipitació gelada: colum- ciones estratiformes, moderadas la pressió de saturació del vapor so- nes, agulles, plats, cristalls estrellats, y persistentes, y otras veces bre el gel és menor que sobre l’aigua. cristalls irregulars, graupel, calamar- como chubascos. Aquest és el principal mecanisme de sa i grànuls de gel (figura 3). creixement inicial del cristall. formen quan l’aire està sobresaturat 2. Acreció o riming: quan els cris- Factors que determinen la de vapor d’aigua. Aquestes gotetes talls de gel o els flocs de neu supe- intensitat i la copiositat de les microscòpiques es formen per con- ren una mida crítica, poden seguir nevades densació del vapor d’aigua sobre pe- creixent per col·lisió i coalescència El ritme de producció de partícules tites partícules anomenades nuclis o unió amb les gotetes subfoses pre- precipitants a l’interior dels núvols és de condensació (aerosols, sal, pols...) sents al núvol, que es congelen en el un factor determinant de la intensitat quan l’aire està sobresaturat respecte xoc. Aquest fenomen es dóna a tem- de la precipitació. Aquest ritme està de l’aigua. peratures d’entre -5 i -20 °C. condicionat per processos microfísics Si la temperatura de l’aire a la qual 3. Agregació: els cristalls, en ad- com el creixement dels cristalls de el núvol està saturat és inferior a quirir una mida considerable i cau- gel i l’agregació d’aquests per formar 0 °C, serà possible la formació de neu re, segueixen augmentant de mida flocs de neu. En general, la capacitat a partir de petits cristalls de gel i la quan col·lisionen i s’enganxen entre de transformació del vapor d’aigua en presència de gotetes d’aigua subfosa. ells, gràcies a la seva geometria es- partícules precipitants, siguin líqui- Aquests cristalls es formen a partir de trellada, produint partícules més des o sòlides, rep el nom d’eficiència nuclis de congelació en suspensió (ge- grans: els flocs de neu. Aquests po- de la precipitació. La presència més neralment partícules de pols) sobre den consistir en agrupacions d’entre o menys nombrosa de nuclis micros- la superfície dels quals es diposita el dos i diversos centenars de cristalls còpics de congelació influeix en el vapor d’aigua, que passa directament de gel. El mecanisme d’agregació és valor d’aquesta eficiència.

14 neu i allaus 8 | novembre 2016

Figura 3. estratiforme (llarga durada, intensi- tat baixa o moderada i àrea afectada gran) i convectiva (curta durada, in- tensitat elevada i àrea afectada peti- ta) es pot aplicar específicament al cas de les nevades tot considerant, a més, que en les nevades de tipus convectiu la precipitació pot ser en forma de neu rodona o calabruix (nieve granulada en castellà). Els gè- neres de núvols típicament associats a les nevades estratiformes són els nimbostrats, mentre que les nevades convectives estan provocades per cú- muls congestus i cumulonimbus. Si es donen les condicions ade- quades, la neu que cau es comença a dipositar a terra, tant si aquest està cobert prèviament de neu com si no. Es diu llavors que la neu qualla o agafa. La velocitat amb què la neu s’acumula a terra i la quantitat final de neu nova o recent acumulada de- penen de múltiples i variats factors, que enumerarem a continuació: 1. Intensitat de la nevada. Ja se n’ha fet esment. 2. Durada de la nevada. Com més llarga sigui més neu nova s’acumu- larà. 3. Temperatura de l’aire. Si bé la

Font: http://www.sunrockice.com/docs/New%20snow%20crystals.gif facilitat amb què la neu agafa a ter- ra augmenta a mesura que baixa la temperatura, les nevades més abun- La intensitat de la precipitació la precipitació. En presència, però, doses es donen amb temperatures (R) es pot expressar com el producte de capes d’aire subnuvoloses molt relativament «suaus», entre els -5 °C següent: seques, la neu que cau pot patir una i els 2 °C, perquè l’aire molt fred no R=Ewq sublimació parcial o total, cosa que pot contenir gaire vapor d’aigua. comporta una disminució significa- 4. Temperatura i estat del terra. on E és l’eficiència de la precipitació, tiva de la intensitat de la precipitació Si el terra està nevat, glaçat o molt w és el ritme d’ascens de l’aire i q és a terra. fred el ritme d’acumulació de la neu la proporció de barreja, un índex de Si l’atmosfera és inestable i hi és és més ràpid. mesura de la quantitat de vapor d’ai- present algun mecanisme de dispar gua que hi ha a l’atmosfera. El ritme es poden desenvolupar corrents con- d’ascens, w, està relacionat amb el vectius intensos, poc freqüents però tipus de forçament present (sinòptic, no inexistents a l’època freda de l’any frontal, tèrmic o orogràfic) i també al Pirineu. En aquest cas wq adquireix amb el grau d’inestabilitat en l’estra- un valor elevat i en conseqüència tificació. El productewq representa el també R. Com es veurà més endavant, flux d’humitat que alimenta el nú- en aquest cas es poden enregistrar vol i la precipitació, i E la capacitat ritmes d’acumulació de la neu a terra de transformació real d’aquest flux molt elevats, fet de gran significació en precipitació. Com més gran sigui en aspectes com la vialitat hivernal cadascun d’aquests ingredients més o l’estabilitat del mantell nival. La Autor: Ramón Pascual. gran serà el valor d’R, intensitat de distinció clàssica entre precipitació

15 neu i allaus 8 | novembre 2016

5. Direcció i velocitat del vent. de la situació meteorològica a escala Les nevades al Pirineu català Quan la nevada es produeix amb sinòptica i, en conseqüència, de les Les precipitacions en forma de neu vent, la distribució de la neu que característiques termodinàmiques de afecten el Pirineu català entre els s’acumula a terra és força heterogènia les masses d’aire presents i també mesos de desembre i d’abril, prin- depenent en gran mesura del relleu de factors locals lligats a l’orografia i cipalment, però també hi són pre- a diferents escales però també de la dels processos, també d’escala local, sents als mesos d’octubre, novembre presència d’altres elements, com ar- lligats a la mateixa precipitació. Si la i maig. Són possibles també durant bres i arbustos o elements artificials. temperatura a la superfície és molt la resta de mesos de l’any però amb En general es formaran sobreacumu- propera als 0 °C la precipitació es un caràcter quasi anecdòtic des del lacions a sotavent dels obstacles, amb produirà, normalment, en forma de punt de vista tant de l’existència gruixos de neu recent que poden ser neu. Si està compresa entre els 0 °C d’un mantell nival com del balanç molt superiors als mesurats en àrees i els 3-4 °C es podrà produir en forma hídric. Al mes de juliol les nevades planeres i obertes. líquida o sòlida depenent de a quina són pràcticament inexistents. Cal 6. Densitat de la neu que cau. La alçada sobre el terra se situï la isoterma recordar aquí que a molts punts del relació entre la precipitació i el gruix de 0 °C (la isoterma de zero graus) i Pirineu català les nevades més fre- de neu recent depèn fortament de del perfil vertical de la temperatura i qüents i abundoses s’enregistren a la densitat de la neu que cau. Si bé la humitat en aquesta capa. A la zona la primavera. s’admet habitualment un valor mitjà de transició situada entre l’àrea amb La comarca en què les nevades són d’equivalència d’1 mm de precipita- nevada i la zona amb pluja s’observa el més freqüents i més abundoses és la ció:1 cm de neu a terra, en el cas de que es coneix com a aiguaneu. Val d’Aran, a causa del clima oceà- neu seca i freda (de baixa densitat) En la predicció operativa, la tem- nic o atlàntic que la defineix, conse- aquesta proporció pot canviar no- peratura prevista a 850 hPa (uns qüència de l’orientació cap a l’oest i tablement fins a valors d’1:2 o més 1.500 m) és una referència clau per el nord de la vall principal. Una de les grans. En estudis realitzats als Estats al càlcul de la cota de neu (Del Hoyo, característiques principals d’aquest Units s’ha establert que la neu acu- 2008). També es pot calcular la cota clima, ensems amb una pluviositat mulada més flonja s’observa quan la de neu prevista a partir la isoterma anual relativament elevada, és una nevada es produeix amb temperatu- de zero graus del termòmetre humit, distribució anual força homogènia res de l’ordre dels -10 °C. Amb tem- però la seva explicació queda fora de de les precipitacions al llarg de les peratures més baixes, la mida i els l’abast d’aquest article. estacions, fet que no es dóna a la res- tipus de cristalls de gel que formen Després que una massa d’aire fred ta del Pirineu català. Això es tradueix els flocs són diferents i la neu a terra hagi visitat una regió és probable que en uns valors moderats de precipita- es compacta més ràpidament. s’hagin generat bosses d’aire fred a ció hivernal, que, condicionada per les parts baixes de les valls i conques les baixes temperatures mitjanes, Cota de neu tancades. En aquests casos l’arriba- serà sovint en forma de neu, fins i Un dels elements més característics da d’un sistema precipitant com un tot al fons de la vall. de les precipitacions que es produ- front (fred i fins i tot càlid) dóna lloc a El tret dinàmic que justifica les eixen a l’època freda de l’any és la nevades a cotes inferiors que les espe- precipitacions hivernals a la Val distribució del tipus de precipitació, rades a priori segons la temperatura d’Aran i àrees d’alta muntanya limí- sòlida o líquida, segons l’altitud. L’al- de la massa d’aire entrant. trofes pertanyents a les comarques titud per sobre de la qual la precipi- La cota de neu també varia al de l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobi- tació es dóna en forma de neu s’ano- llarg d’un episodi de precipitacions rà és el pas relativament freqüent de mena cota de neu. Aquesta depèn i ho pot fer pujant o baixant d’alti- fronts freds d’origen atlàntic asso- tud segons l’evolució sinòptica. Per ciats a un solc a nivells mitjans atmos- exemple, el pas d’un front càlid en fèrics (per sobre dels 700 hPa) i també el primer cas i d’un front fred en el la instauració d’un flux postfrontal segon. Per altra banda, la persistència humit del quart quadrant a nivells de la precipitació tendeix a abaixar la baixos i mitjans (fonamentalment cota de neu com a conseqüència del entre el nivell de la superfície i els refredament que es produeix sota la 850 hPa) que, en interactuar amb la isoterma de zero graus, quan la neu serralada pirinenca, generen nuvolo- fundent que cau absorbeix calor de sitat i precipitacions estratiformes al l’aire i el refreda. Els xàfecs intensos vessant nord del Pirineu, on es troba de neu, de caire convectiu, també es situat l’Aran. produeixen en cotes més baixes que Els fronts freds tenen moviments Autor: Ramón Pascual. les nevades de tipus estratiforme. ascendents en el seu si que són els

16 neu i allaus 8 | novembre 2016

Autor: Ramón Pascual. de les mateixes tenen una gran va- més elevades. Sota aquests fluxos riabilitat interanual, que determina també es produeixen nevades a la al seu torn una gran variabilitat inte- capçalera del Llobregat, si bé de me- ranual en la distribució del mantell nor quantia que les enregistrades a la nival en l’espai i el temps, així com capçalera del Ter, on són remarcables en el gruix. en ocasions les acumulacions de neu Al Pirineu i el Prepirineu lleida- nova en períodes de 24-48 hores en tans, fora de la Val d’Aran, els fluxos cotes mitjanes o altes. de component sud són els que porten Diverses configuracions sinòpti- associats les nevades més abundoses, ques poden donar lloc a fluxos de si bé, com a conseqüència de la rela- llevant a nivells baixos i mitjans: un tiva suavitat tèrmica dels primers, la anticicló potent centrat sobre l’Eu- responsables de l’aparició de les ca- cota de neu sol situar-se un xic alta, ropa Central, estès d’oest a est, una racterístiques bandes de nuvolositat pels volts dels 1.500 m d’altitud. L’ori- baixa centrada entre les illes Balears i i precipitació que els acompanyen. entació predominant de les princi- el nord d’Àfrica, o una combinació de Quan la superfície frontal, provinent pals valls del Pirineu occidental, de totes dues situacions. En situacions sovint del golf de Biscaia, xoca amb nord a sud, afavoreix la canalització ciclòniques de gran escala es poden la serralada, amb un angle que de- del flux sinòptic del sud o sud-oest formar depressions mesoescalars pèn de cada situació, els moviments que genera marcades àrees de conver- entre les Illes i la costa catalana que verticals es reforcen i les precipita- gència d’humitat a les capçaleres de reforcen notablement el flux humit cions s’intensifiquen. Una seqüència les valls i un reforçament orogràfic de l’est sobre Catalunya. Una variant dinàmica habitual a escala sinòpti- de les precipitacions. S’han obtingut d’aquesta darrera situació, amb un ca en superfície és que, passat el resultats ben clars en aquest sentit tàlveg retrògrad i una massa d’aire front fred, comenci a endinsar-se per a alguns períodes determinats de fred a 500 hPa, és responsable de per l’oest de la península Ibèrica l’any (Esteban et al., 2002). les nevades més importants que es una dorsal associada a un anticicló Els fluxos humits de component donen a cotes baixes a Catalunya. atlàntic i al mateix temps es formi sud estan produïts per depressions Llavors, però, el Pirineu pot quedar sobre els golfs de Lleó o Gènova una centrades al nord-oest, oest o sud-oest lliure de precipitacions. depressió. Entre la dorsal atlàntica i de la península Ibèrica. Són configu- Les depressions dinàmiques cen- la baixa mediterrània s’estableix un racions sinòptiques que es donen trades sobre la península Ibèrica flux moderat o fort amb una direcció amb baixa freqüència. S’estableixen i el pas d’oest a est de tàlvegs pro- compresa entre el nord-oest i el nord, com a resultat d’una accentuada on- funds, de geopotencial i tèrmics, a si bé són poc freqüents les adveccions dulació en la circulació general de 500 hPa, són situacions ciclòniques clarament septentrionals. La massa l’oest. Sovint aquestes depressions que provoquen en l’època freda de d’aire postfrontal, freda i humida si tenen associat un sistema frontal l’any nevades generalitzades al Piri- és del nord-oest, està sotmesa a un càlid-fred. En aquests casos un front neu. Les depressions centrades són forçament orogràfic, mecànic, que càlid movent-se de sud-oest a nord- poc freqüents. Tenen un moviment genera nuvolositat i precipitacions est arriba al vessant sud del Pirineu lent i de direcció variable, i és pos- malgrat l’incipient caràcter subsi- i n’intensifica les precipitacions, en dent de l’entorn sinòptic. combinar-se els ascensos lligats al Algunes situacions amb flux del forçament frontal i l’orogràfic. Els nord en nivells baixos i mitjans van fluxos del sud-oest, malgrat que cre- acompanyades d’un corrent en raig uen bona part de la península Ibè- del nord a nivells alts (250 hPa). És rica, poden mantenir bona part del probable que sota aquestes circums- seu grau d’humitat, provinent de tàncies les nevades, correntment res- l’Atlàntic. tringides al vessant nord i les zones La tercera situació advectiva que altes de la divisòria, afectin també ocasiona nevades en algun sector les capçaleres de les valls orientades del Pirineu català està definida per cap al sud. un flux sinòptic de l’est o sud-est A la resta del Pirineu català les pre- (situació de llevant). Llavors són els cipitacions hivernals són força min- massissos del Pirineu Oriental català, ses en relació amb els totals anuals en general a l’est d’Andorra i espe- i com a conseqüència dels tipus de cialment a l’est de la Cerdanya, els situacions sinòptiques generadores que reben quantitats de precipitació Autor: Ramón Pascual.

17 neu i allaus 8 | novembre 2016

sible que acabin allunyant-se Medi- Nevades i altres fenòmens Referències bibliogràfiques terrània enllà o que manifestin una meteorològics associats Armstrong, R. L. i Brun, E. (eds.) (2008). Snow certa tendència retrògrada, amb En algunes rares ocasions les neva- and climate. Cambridge University Press. desplaçament cap a l’oest o el sud. des poden anar acompanyades de Del Hoyo, J. (2008). «Un método de predicción Els tàlvegs d’origen atlàntic poden tempesta. Hi ha un terme anglès per de cota de nieve y su aplicación en la esti- moure’s amb més o menys celeritat, denominar aquest fenomen: thun- mación de probabilidad de nevadas». XXX i aquesta velocitat condiciona la du- dersnow. Per tal que la inestabilitat Jornadas Científicas de la AME. Saragossa, 5-7 de maig de 2008. rada de les nevades. Durant el pas del necessària per al desenvolupament de tàlveg, acompanyat quasi sempre la convecció estigui present cal una Esteban, P.; Soler, X.; Prohom, M. i Planchon, O. (2002). «La distribución de la precipita- del pas d’un front fred d’oest a est, les temperatura molt baixa a 500 hPa. ción a través del índice NAO. El efecto del nevades van afectant les diverses co- Per exemple, en l’episodi de nevades relieve a escala local: el Pirineo Oriental». A marques pirinenques i poden fer-ho generals a cotes baixes i amb tempesta Guijarro, J. A. et al. (eds.), El agua y el clima. a cotes baixes. Sovint, però, la notable al nord-est de Catalunya del 8 de març Publicaciones de la Asociación Española de baixada postfrontal de les tempera- de 2010, aquesta temperatura era de Climatología (AEC), sèrie A, núm. 3, p. 25-34. tures arriba quan les precipitacions -33 °C (Pascual, 2011). El valor de la Esteban, P.; Philip, D. J.; Martín-Vide, J. i Mases, comencen a minvar. temperatura a capes mitjanes-altes M. (2005). «Atmospheric circulation patterns Els factors geogràfics i les situa- de la troposfera ha de ser prou baix related to heavy snowfall days in Andorra, Pyrenees». International Journal Of Climato- cions sinòptiques descrites anterior- perquè el gradient vertical de tempe- logy, núm. 25, p. 319-329. ment estableixen tres regions nivo- ratura entre nivells baixos i mitjans García, C. i Salvador, F. (1994). «Snowfall analysis climàtiques diferenciades al Pirineu sigui gran. Fent un joc de paraules in the Eastern Pyrenees. 23rd Internacional català (García et al., 2008): Val d’Aran i podríem classificar lesthundersnow en Conference on Alpine Meteorology (Lindau)». extrem nord del Pallars Sobirà, àrea dos tipus: les nevades amb tempesta, Annalen der Meteorologie, núm. 30, p. 303-306. oceànica, amb quantitats anuals de pròpies del període de febrer a abril, García, C.; Martí, G.; Oller, P.; Moner, I.; neu caiguda a 2.200 m compreses en- i les tempestes amb nevada, possibles Gavaldà, J.; Martínez, P. i Peña, J. C. (2008). tre els 500 i 600 cm; Alta Ribagorça, a la segona part de l’estiu. En tots dos «Atmospheric patterns leading major ava- vall Fosca, Pallars Sobirà, muntanyes casos la situació responsable és el pas lanche episodes in the eastern Pyrenees and estimating occurrence». International limítrofes entre la Cerdanya i Andorra d’un tàlveg profund amb un front Snow Science Workshop. Whistler, 21-27 de i vessant nord de les serres del Cadí fred força actiu. La neu granulada setembre de 2008. i el Moixeró, àrea continental, amb acompanya sovint aquests episodis i McClung, D. i Schaerer, P. (1996). Avalanchas. quantitats de l’ordre dels 250 cm de la intensitat de la precipitació és ele- Ed. Desnivel. neu precipitada, i finalment, les mun- vada, de manera que la neu s’acumula Pascual, R. (2011). «Temporal de nieve con tor- tanyes de les capçaleres dels rius Ter i molt ràpidament a terra. menta del 8 de marzo de 2010 en Cataluña». Freser i el Prepirineu, àrea mediterrà- El vent fort també pot anar lligat als Revista del Tiempo.com [Consulta realitzada nia (si bé el Prepirineu més occidental episodis de nevada. Llavors la neu que el 22 de juny de 2016. http://www.tiempo. té un component més continental), cau és transportada pel vent i la inte- com/ram/13534/temporal-de-nieve-con-tor- amb quantitats compreses entre els racció d’aquest amb el relleu a diverses menta-del-8-de-marzo-de-2010-en-cataluna/] 350 i els 450 cm a 2.200 m d’altitud. escales determinarà en quins llocs la Pascual, R. i Callado, A. (2010). «Accidentes de El país veí, Andorra, està inserit neu s’acumularà a la superfície, for- montaña asociados a flujos del norte inverna- les en el Pirineo Mediterráneo». DOI: 10.3369/ plenament en el tram pirenaic que mant dipòsits que poden ser de gruix tethys.2010.7.04. Tethys, núm. 7, p. 41-56. s’estén entre la Val d’Aran i la Me- considerable, i d’on serà arrossegada Salvador, F. (1985). «Aportación al estudio ni- diterrània. Esteban et al. (2005) esta- i aixecada de terra. Si bé són possibles voclimático del Pirineo oriental». Notes de bleixen que les situacions advectives les nevades amb vents forts, és més fre- Geografia Física, núm. 13-14, p. 67-84. caracteritzades per fluxos en super- qüent que aquests apareguin quan les Vilar, F. i Salvador, F. (1996). «Variaciones fície de direcció compresa entre el nevades ja han cessat. Llavors la neu y tendencia secular de la precipitación nord-oest i el nord són les que més recent, molt poc cohesionada, és aixe- de nieve en Andorra (Pirineo oriental)». A sovint produeixen nevades copioses cada de terra amb facilitat i redueix la Marzol, M. V.; Dorta, P. i Valladares, P. (eds.). (≥30 cm en 24 hores) a Andorra. En se- visibilitat horitzontal i vertical. És el te- Clima y agua: la gestión de un recurso climático. gon lloc les nevades abundoses estan mut torb, associat a situacions de vent AGE, La Laguna, p. 87-97. lligades a situacions d’est i nord-est. del nord. La situació sinòptica típica del Vilar, F. i Salvador, F. (2001). «Caracterización Habitualment aquestes situacions es- torb és l’entrada brusca postfrontal de de episodios de nevadas intensas en el Piri- neo Oriental Catalán». El Tiempo del Clima. tan associades a tàlvegs o depressions vents forts de component nord, esta- Publicaciones de la Asociación Española de aïllades a 500 hPa. En aquest estudi blerts entre una baixa sobre els golfs Climatología, sèrie A, núm. 2. la distribució del nombre mensual de Lleó o Gènova i una dorsal lligada a Xercavins, A. (1983). «El régimen anual de d’aquestes nevades entre desembre l’anticicló atlàntic (no sempre present) nieves en el Pirineo Oriental». VII Coloquio i abril és força homogènia. (Pascual i Callado, 2010). de Geografía. AGE, p. 69-74.

18 neu i allaus 8 | novembre 2016 Las 10 reglas básicas para entender una predicción meteorológica

Luca Mercalli. Meteorólogo. Autor del texto original Il mio meteodecalogo Rocío Hurtado Roa. Ingeniero de Montes. Nivólogo. Predictor en el centro A LURTE. Traducción y comentarios.

Durante un viaje por las Dolomitas la humedad, la cobertura de nubes 2. Una predicción fiable hoy no en agosto de 2015, pasé por la oficina (insolación), la precipitación en for- es válida a más de 3-5 días. de turismo de Cortina d’Ampezzo y ma de lluvia o nieve y su cantidad, Aunque los modelos matemáticos por casualidad cayó entre mis manos son los que van a determinar las elaboran información casi a 10 días, un folleto sobre meteorología. Cual- características del manto nivoso y, la fiabilidad a largo plazo (a más de 5 quier información sobre meteorolo- por tanto, la distribución del pe- días) no es suficiente para las necesi- gía, montaña o aludes me apasiona, ligro de avalanchas tanto en este dades del día a día. Desconfiad de las porque siempre encuentro un punto momento como en la predicción a fuentes que difunden predicciones de vista diferente para explicar un 24 y 48 horas. detalladas a más de una semana. concepto, o un matiz que antes no Lo que añado a continuación en Con un horizonte de más de dos había visto, así que me lancé a la lec- parte es traducción de este listado días, se puede tener una idea gene- tura con avidez. de 10 consejos, y en parte es la inter- ral de la situación esperable, pero es En este caso, el folleto en cuestión pretación o explicación que yo añado necesario irla ajustando a través de me dejó muy sorprendida. Consis- para que sea más comprensible. la consulta a los boletines y partes te en una lista de 10 indicaciones meteorológicos más recientes para básicas a tener en cuenta cuando METEODECÁLOGO no permanecer condicionados por se habla de meteorología (en este de Luca Mercalli una predicción que ha podido cam- caso particular, de meteorología en Para utilizar mejor las predicciones biar. La predicción meteorológica es montaña), muy útiles no para ser un meteorológicas que circulan en los como la leche fresca: caduca rápi- predictor fuera de serie y entender diferentes medios de comunicación, damente. los misterios de los modelos meteo- es necesario conocer sus ventajas y rológicos, sino para empezar a sepa- límites y así poder adquirir familia- 3. Actualmente la probabilidad rar entre lo que sí vale y lo que no ridad y destreza con un producto que de éxito en una predicción vale dentro de la enorme cantidad nace a partir de un trabajo científico a 24 horas para la presencia- de información meteorológica que internacional de gran complejidad, ausencia de lluvia puede circula por la web a nuestra dispo- pero que a menudo se banaliza y dis- alcanzar el 90%. sición. torsiona. Por tanto, he aquí algunos El 90% es un valor muy elevado, Todos tenemos nuestras «páginas consejos: pero implica que en un año habrá secretas», donde consultamos el siempre 36 días en los que la pre- tiempo que va a hacer, y les tenemos 1. Las predicciones no son dicción será errónea. Y si además mucha fe, confianza absoluta, no nos verdades exactas. coinciden con el fin de semana, se fallan nunca… hasta que fallan el día Si las predicciones fueran verdades notará aún más. Para el segundo que justo necesitamos que haga buen absolutas, no se llamarían prediccio- día de predicción, la probabilidad tiempo. Entonces, y sin ninguna nes. Está en la raíz de la palabra. A baja al 80% y desciende rápida- pena, abandonamos nuestra página pesar del grado de incertidumbre mente para el tercer día. Además de confianza, buscamos otra y co- que conllevan las predicciones, la hay que tener en cuenta que prede- mienza de nuevo el proceso. meteorología ha hecho enormes cir tiempo estable durante algunos Para mí la meteorología es una progresos en las últimas décadas y días bajo la influencia de un fuerte herramienta fundamental de mi es una ciencia madura y aplicada a anticiclón de lenta evolución (alta trabajo como predictor, ya que escala internacional que cada día se presión) es más fiable que predecir los factores meteorológicos como pone a prueba ante un amplio pú- fenómenos en una situación ci- la lluvia, la temperatura, el viento, blico. clónica (baja presión).

19 Foto: Ivan Escribano.

neu i allaus 8 | novembre 2016

4. Durante el verano, predecir eléctricas, la construcción, la agricul- las tormentas en términos de tura, etc. Esto es una invitación a no espacio (dónde ocurrirán) y banalizar la predicción y a conferirle tiempo (cuándo ocurrirán) con un peso y un respeto como cualquier un alto nivel de precisión, a día otro producto que surge del esfuerzo de hoy es difícil. y del trabajo de profesionales. Se puede identificar una situación fa- vorable a su desarrollo pero no el lugar 10. La presencia de nubes o preciso, ni el momento exacto, ni su in- gotitas en los iconos meteoro- tensidad en caso de que se produzcan. lógicos no significa que necesa- Durante el invierno la cota de nieve es riamente haya que renunciar uno de los parámetros más inciertos a las vacaciones o excursiones. ya que puede variar un par de cientos ordinados a través de la Organización A menudo basta un simple ajuste en de metros respecto a la cota prevista. Meteorológica Mundial (OMM) (web: el vestuario o una correcta planifi- www.wmo.ch), con sede en Ginebra. cación de las actividades para poder 5. Que una predicción sea seguir disfrutando de espacios abier- exitosa depende de la necesidad 8. La predicción a través de tos y naturales sin necesidad de un del usuario. iconos para un término muni- cielo despejado. Esto también es Una cosa es el tiempo esperado en un cipal casi siempre está gene- válido para la montaña, donde a me- territorio, como puede ser una ciu- rada automáticamente a partir nudo el tiempo cambia rápidamente. dad, durante todo un día, y otra es el de modelos matemáticos, sin Durante el invierno, es además nece- tiempo que hará en el jardín de casa la participación de un meteo- sario consultar los boletines de peli- a las 17 h para celebrar una fiesta de rólogo. gro de avalanchas antes de empezar cumpleaños. Normalmente es fácil la Y por tanto, casi nunca es exhaus- una excursión en montaña, ya sea predicción de tiempo muy bueno o tiva, ya que no se pude resumir en con esquís o raquetas. tiempo muy malo, mientras que los un dibujo de cómic toda la compleji- efectos de perturbaciones débiles son dad de un día con meteorología va- Puede que sean 10 afirmaciones muy mucho más inciertos. riable, con tiempo despejado por la simplistas; incluso puede que discre- mañana, nubes cumuliformes por la pe un poco de alguna de ellas, pero 6. No todas las fuentes de tarde y alguna tormenta ocasional al mismo tiempo son 10 puntos que información meteorológicas son en montaña durante la tarde-noche. me gustaría recitar como un mantra iguales y fiables. ¿Os dejaríais hacer un diagnóstico cuando un amigo, compañero, cono- Existe un amplio abanico de fuentes médico con iconos? Las predicciones cido, etc., me pregunte (como sucede de información, desde los servicios con iconos son válidas en el caso de prácticamente todos los días): «Oye, meteorológicos públicos nacionales que hayan sido interpretadas por un ¿y mañana de 10 a 13 h qué tiempo va o regionales, que deberemos utilizar meteorólogo que haya detallado las a hacer en el barranco de los Meses, con tranquilidad y fiabilidad ya que distintas franjas horarias. Los boleti- que me voy a escalar?». En esos casos, están pagados con nuestros impues- nes y partes meteorológicos con texto me dan ganas de responder «Cuan- tos, a las webs comerciales o blogs son más largos y farragosos de leer, do la perdiz canta en el soto…, hará de aficionados, menos seguros o pero ayudan a hacerse una idea más un tiempo, u otro», y quedarme tan con objetivos diferentes del de sim- concreta de las pequeñas diferencias pancha. Menudo estrés tener sobre plemente dar información meteoro- locales, a la vez que describen mejor los hombros la responsabilidad del lógica, como puede ser la difusión las razones del tiempo previsto, de éxito o no de la actividad de mon- de publicidad. dónde llegan las perturbaciones, taña de gente conocida. Porque si la cuál es la naturaleza de la masa de cosa no va bien, no es porque ellos 7. En España, las administracio- aire que afecta, etc. no planificasen bien la actividad y nes encargadas de la predicción fuesen preparados para cualquier meteorológica son la Agencia 9. La predicción meteorológica contingencia; no, no…. ¡Es que yo he Estatal de Meteorología AEMET no sirve solo para ver qué tal fallado en la predicción y por eso no (para toda España) y los Ser- será el día en la playa o planifi- se llevaron chubasquero! Por si acaso, vicios de Predicción Meteoro- car la excursión en montaña. este año en Navidad me he pedido lógica Autonómicos. También ayuda a salvar vidas en caso una bola de cristal, a ver si de este Existen además algunos centros regi- de eventos extremos y ayuda a que fun- modo, cuando la predicción que haga onales o locales. Los servicios meteo- cione el transporte aéreo, marítimo y no se cumpla al 100%, pueda decir rológicos de todo el mundo están co- terrestre, los acueductos y las centrales que es cosa de la bola, no mía.

20 neu i allaus 8 | novembre 2016 Balanç nivològic i d’allaus de la temporada 2015-2016 al Pirineu de Catalunya

Carles García Sellés i Glòria Martí i Domènceh. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Valoració climàtica mal. Al novembre ja van començar els qual la precipitació va ser baixíssima Enguany s’ha tallat la ratxa d’hiverns rècords de temperatures altes, i van a tot el Pirineu. Al gener, la circulació amb bona innivació iniciada la tem- continuar al desembre, a causa d’un atmosfèrica es fa més zonal i alguns porada 2012-2013. Aquest 2015-2016 predomini de l’anticicló, motiu pel fronts afecten el Pirineu amb alguna ha estat pobre d’innivació i càlid a tot el Pirineu de Catalunya. De neu Taula 1. Valors enregistrats a l’hivern 2015-2016 (en blanc), comparats recent, del novembre a l’abril, a la amb les mitjanes climàtiques (en gris) a la Bonaigua (sector atlàntic), a Boí Bonaigua (2.266 m) n’han caigut 3,8 (sector continental) i a Núria (sector mediterrani). Temperatura mitjana m, a Boí (2.535 m) 2,7 m i a Núria (T), precipitació (P), neu recent (NR) i gruix de neu màxim a terra (NTmàx). (1.971 m) 2,0 m; en general, pels volts Bonaigua (2.266 m) 2015-2016 d’un 70% del que seria normal. El lloc T (ºC) P (mm) NR (cm) NTmàx (cm) on l’anomalia negativa en la inniva- Novembre 2,9 -1,0 184,0 124,9 59 75 48 54 ció ha estat més marcada és al ves- sant sud del Pirineu Occidental. Les Desembre 3,0 -2,9 2,7 99,0 1 71 40 85 nevades s’han concentrat a la segona Gener -1,6 -3,3 73,3 88,9 73 93 83 94 meitat de la temporada. Pel que fa a Febrer -3,0 -4,1 127,4 71,0 105 81 135 190 les temperatures, ha estat un hivern en què s’han batut rècords de tempe- Març -4,1 -1,7 63,7 68,5 66 87 170 223 ratures màximes diàries al novembre Abril -0,5 0,0 138,5 103,8 74 89 182 217 i al desembre; les mitjanes mensuals Temporada -0,5 -2,2 589,6 556,1 378 496 182 223 d’aquests dos mesos han estat entre 4 i 6 °C per damunt de les normals Boí (2.535 m) 2015-2016 a l’Aran, que és on més s’ha notat Novembre 2,3 -1,3 52,0 117,3 15 64 10 58 l’excepcionalitat tèrmica d’enguany; Desembre 1,4 -4,2 0,7 95,5 5 68 7 77 al Pirineu més mediterrani les mit- janes mensuals del començament Gener -3,8 -4,4 64,7 71,7 55 58 46 89 de temporada «només» s’han dispa- Febrer -4,0 -4,3 82,6 74,9 46 50 67 99 rat entre 2 i 3 °C. El cor de l’hivern Març -5,1 -2,7 51,6 95,3 37 80 74 146 ha continuat sent càlid, sobretot a Abril -2,3 -0,6 178,1 96,8 110 96 122 174 l’Aran, i més normal a la resta del Pirineu. Afortunadament els mesos Temporada -1,4 -2,9 429,7 551,5 268 416 122 174 de primavera (març i abril) han estat Núria (1.971 m) 2015-2016 entre freds i normals amb nevades freqüents. En termes generals, la Novembre 4,4 2,5 120,4 98,5 27 27 25 18 temporada s’ha animat a partir de Desembre 3,5 0,6 1,4 73,6 2 51 20 40 mitjan febrer. Gener 0,7 -0,4 18,8 59,2 19 64 20 59 Pel que fa als mesos, al novembre Febrer 0,0 -0,4 55,0 50,9 55 44 38 63 va ploure per sobre de la mitjana a l’Aran - Franja Nord de la Pallaresa i Març -0,3 1,5 41,6 60,5 58 44 43 61 a la part més oriental, però en forma Abril 2,6 2,6 144,8 97,6 40 56 19 40 de neu ho va fer per sota del normal Temporada 2,2 1,1 382,0 440,3 204 286 43 63 excepte a la part més oriental, on la innivació al novembre va ser la nor- Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

21 neu i allaus 8 | novembre 2016

Figura 1. Comparació entre l’evolució del gruix de neu a terra a la BALANCE NIVOLÓGICO Y Bonaigua, Boí i a la vall de Núria DE AVALANCHAS DE LA TEMPORADA 2015-2016 EN EL Temporada 2015-2016 PIRINEO DE CATALUNYA Temporada poco nivosa en todo 200 el Pirineo de Cataluña, especial- 180 mente en la zona más continental (vertiente sur del Pirineo occiden- 160 tal). Se han acumulado 3,8 m 140 de nieve reciente en Bonaigua 120 (2.266 m), 2,7 m en Boí (2.535 m) y 2,0 m en Núria (1.971 m). El 100 predominio de situaciones antici- 80 clónicas en noviembre y dici- (cm) Neu total embre ha propiciado récords de 60 temperaturas altas. Las nevadas 40 se han concentrado en febrero, marzo y abril. 20 El grado de peligro de aludes 0 ha sido el más bajo de la última década, con una única jornada de peligro Fuerte (4), localizada 01/11/2015 01/12/2015 en el Aran - Franja Norte de la 01/01/2016 01/02/2016 01/03/2016 01/04/2016 01/05/2016 01/05/2016 Pallaresa, y tan sólo en un 12% Bonaigua Boí Núria

de la temporada el peligro ha sido Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). de Notable (3); el resto de jorna- das, el peligro ha tenido valores inferiores. No ha habido ninguna tuds més baixes; les precipitacions vist des de la temporada 2003-2004; situación de grandes avalanchas, són superiors a les normals i la inni- només hi ha hagut una jornada amb ni ningún accidente con heridos, vació normal o fins i tot superior al perill Fort (4) i va ser a l’Aran - Franja con lo que se cierra la temporada vessant sud del Pirineu Occidental, Nord de la Pallaresa el 16 de febrer, en sin ninguna víctima mortal por que havia estat la zona més castigada què va nevar durant dos dies i es van avalancha por tercer invierno per la manca de neu al llarg de tot acumular de l’ordre de 50-60 cm de consecutivo. l’hivern; entre el 3 i el 6 d’abril i entre neu recent, amb vent de nord fort a el 10 i el 13 d’abril s’acumulen entre la Franja Nord de la Pallaresa. entrada d’aire fred a mitjan mes; les 100-200 mm de precipitació a tot el L’emissió de butlletins de perill nevades segueixen quedant-se cur- vessant sud del Pirineu, amb més de d’allaus va començar el 27 de novem- tes a quasi tot el Pirineu. Al febrer, mig metre de neu recent a 2.400 m. bre per una nevada intensa a l’Aran la circulació zonal es fa més intensa En resum, temporada càlida a tot - Franja Nord de la Pallaresa, de fins a i més fronts afecten el Pirineu amb el Pirineu, però sense superar la del 50 cm i es va poder donar el mantell temperatures més normalitzades, 2006-2007. Pel que fa a innivació, la nival per consolidat en aquest sector, tot i que encara una mica per sobre temporada ha estat poc nivosa arreu, mentre que a la resta del Pirineu de de les normals; alguna pertorbació però sense superar altres temporades Catalunya es pot dir que el terra va creua ja el Pirineu amb nevades mo- pitjors, com les del final dels anys vui- restar poc més que emblanquinat derades al sector oriental i, al final, tanta al Pirineu Oriental o la 2006- fins ben avançat l’hivern. Durant el les nevades superen les normals a 2007 a l’Aran (figura 1). desembre, absència de nevades, amb quasi tot el Pirineu; destaca la nevada perill Feble (1) pràcticament tot el del 26-28 de febrer amb uns 40 cm Grau de perill i activitat d’allaus mes. El mantell s’endureix per regel a de neu recent a 2.000 m al Pirineu El grau de perill d’allaus durant la les solanes i es manté sec i es faceta Oriental. Al març continua el pas de temporada 2015-2016 ha estat infe- a les obagues. Unes pluges febles la pertorbacions amb algunes entrades rior a l’habitual, més encara que du- primera setmana de desembre donen d’aire fred; les nevades afavoreixen rant la temporada precedent. Les si- alguna allau de lliscament basal a el Pirineu Oriental; cal destacar que tuacions de perill Feble (1) i Moderat cotes mitjanes de la Franja Nord de ha estat el mes més fred de tota la (2) han estat molt freqüents, mentre la Pallaresa, que es tornen a repetir temporada a tot el Pirineu. L’abril és que les situacions de perill Marcat puntualment al llarg del desembre ja finalment fred o normal a tot el (3) han ocupat tan sols un 12% de la per efecte de les altes temperatures, Pirineu a causa d’un desplaçament temporada. De fet, aquesta ha estat la sempre de mida purga o petita. Fins cap al sud del corrent en jet que ar- temporada en què menys situacions al 5 de gener no torna a nevar de rossega pertorbacions i fronts a lati- de perill Fort i Molt fort s’han pre- forma extensa, tot i que amb gruixos

22 neu i allaus 8 | novembre 2016

escassos, però s’alterna neu-aigua i febrer pel pas d’una massa d’aire pro- la crosta es formaran grans facetats, neu granulada amb activitat d’allaus vinent del nord d’Àfrica amb precipi- font d’inestabilitats. La situació del de neu humida per pluja el dia 8, de tacions febles; per sobre i per sota de mantell torna a inestabilitzar-se a mida petita (figura 2 i 3). El perill d’allaus es manté en Mo- Figura 2. Comparació entre la freqüència d’ús del grau de perill en derat (2) al llarg del mes de gener, la temporada 2015-2016 respecte a la mitjana dels darrers vint anys puntualment puja a Marcat (3) a 50% l’Aran - Franja Nord de la Pallaresa pel pas de fronts atlàntics, oscil·lacions fortes de temperatura i vent fort de 40% NW; s’enregistren algunes allaus pro- vocades pel pas d’esquiadors, però de 30% mida petita i sense conseqüències. El perill torna a disminuir a finals 20% de gener amb predomini del perill Feble (1) fins al 7 de febrer, en què 10% va a l’alça fins al 16 de febrer amb situació delicada a l’Aran - Franja 0% Nord de la Pallaresa per situació de 1 2 3 4 5 neu ventada; hi ha activitat d’allaus Grau de perill desencadenades al pas d’esquiadors. 1993-2014 2015-2016 Cal destacar la formació d’una crosta de neu marró la matinada del 22 de Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Figura 3. Evolució diària del grau de perill previst, mitjana per a tot el Pirineu de Catalunya.

Grau de perill 2015-2016 4

3

2

1

0 01/11/15 01/12/15 01/01/16 01/03/16 01/02/16 01/05/16 01/04/16

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Figura 4. Allau de neu ventada, de mida mitjana (3) a les canals de Coma Ermada (Ter-Freser), caiguda el 29 de febrer (foto: Snow-Studies).

23 neu i allaus 8 | novembre 2016

finals de febrer i de forma generalit- Figura 5. Perfil estratigràfic i tests d’estabilitat fets al Ter-Freser el 19 de zada, ja que per primer cop hi ha una gener de 2016. Típica estructura de neu vella amb capa feble persistent; situació de perill Marcat (3) a tot el vegeu els grans facetats a la capa entre 60 i 70 cm per sota d’una capa de neu ventada de certa duresa (1 dit). A més, hi ha una fina crosteta Pirineu de Catalunya; s’enregistren per sobre dels grans facetats que pot ajudar a fer propagar l’esforç en allaus de placa espontània, alguna el pla horitzontal. Els tests d’estabilitat ECT i PST són positius, indiquen de mida mitjana al Pirineu Oriental. propagació de la fractura. El perill d’allaus torna a augmentar entre el 14 i el 21 de març amb tempe- ratures baixes i nevades continuades al vessant sud del Pirineu Occidental i al Pirineu Oriental. Per contra, la situació a l’Aran és de perill Feble (1). Per fi el gruix i l’extensió del man- tell al Pirineu Oriental assoleix valors normals per l’època de l’any, després d’un hivern molt deficitari de neu. A partir del 4 d’abril el mantell es torna a inestabilitzar per nevades in- tenses amb diverses situacions sinòp- tiques que van sobrecarregant gran part de les orientacions; els dies 5 i 6 d’abril s’enregistra molta activitat d’allaus espontànies de mida petita (2) i mitjana (3) al vessant sud del Pi- rineu Occidental i al Pirineu Orien- tal. A mitjan abril, l’humitejament del mantell és ràpid, tant per l’aug- ment de les temperatures com per un temps nuvolós i amb precipitacions; les allaus són freqüents però de mida purga (1) i petita (2). El 20 d’abril és el darrer dia amb un perill Marcat (3) a tot el Pirineu, i a partir d’aquí el perill va disminuint; es donen al- gunes nevades però les temperatures són força baixes, de manera que la inestabilitat per fusió decau i, per contra, el perill puja a cotes altes per la formació de plaques de neu ventada inestables però força locals; en aquest context, uns esquiadors de muntanya desencadenen una placa de neu ventada al peu d’un coll a la Franja Nord de la Pallaresa el 25 Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). d’abril. El darrer butlletí s’emet el 13 de maig. més de 1.000 m de recorregut, que primavera. El perill d’allaus ha estat Al llarg de la temporada no hi ha fan destrosses considerables en mas- baix, amb el valor mitjà més baix de constància de cap accident per allau ses forestals i arriben al fons de la les darreres 12 temporades, amb poca amb ferits, tot i que sí que hi ha hagut vall, no en tenim cap registre (a juny activitat d’allaus de mida mitjana i desencadenaments accidentals, com del 2016). cap episodi de grans allaus. Tampoc és normal i habitual al Pirineu de Com a conclusió, la temporada no s’ha enregistrat cap accident mor- Catalunya; es tanca la tercera tem- 2015-2016 ha estat una temporada tal per allaus. porada sense cap víctima mortal a poc nivosa, però n’hi ha hagut de Catalunya. Pel que fa a l’activitat de pitjors en dècades recents, i en què grans allaus, en el sentit d’allaus de les nevades s’han concentrat a la

24 neu i allaus 8 | novembre 2016 Balance nivológico y de aludes de la temporada 2015-2016 en el Valle del Aragón (Huesca)

Jon Apodaka Saratxo. Arriskeus. Riesgos naturales y medio ambiente. Contacto: [email protected]

El invierno 2015/2016 se caracterizó por peraturas más altas de lo normal, con hasta mediados del mes. Los espesores ser irregular hasta finales de febrero, con lluvia a cotas bajas, medias e incluso fueron reduciéndose a medida que apenas precipitaciones en cotas bajas du- altas y con importante descenso de los pasaron los días junto a esporádicas rante los primeros meses y temperaturas espesores acumulados hasta entonces. nevadas con las que las cotas medias- por encima de la media. Después, las con- Febrero comenzó con débiles neva- altas presentaron excelentes condicio- diciones se normalizaron, alcanzando en das que a partir del día 7 fueron acu- nes de nieve para la época. abril espesores superiores al promedio de mulando poco a poco centímetros. Del La temporada, en lo que a la obser- los últimos 5 años. 14 al 16 de este mes se acumularon en vación nivometeorológica se refiere, Tras alguna débil nevada a co- torno a 50 cm y fue entonces cuando comenzó el viernes 27 de noviembre mienzos de noviembre, el mes será también se dio un importante evento con el primer Boletín de Peligro de recordado por las precipitaciones de aludes accidentales sin consecuen- Aludes (BPA), que se emitió por la en forma de lluvia, que acumularon cias en las áreas de fuera pista de las tarde y presentó algunas de las nove- en torno a 334 mm en el puerto de estaciones de esquí de la comarca. A dades de cara a la nueva temporada. Somport, a 1.640 m. El día 21, la gente posteriori apenas se produjeron neva- Con anterioridad, el 23 de no- comenzaba a disfrutar del esquí de das hasta el final del mes, que es cuan- viembre, se publicó una nota de in- montaña en el Valle de Astún (1.700 do (del 26 al 29) se registró un evento formación nivológica tras la primera m) gracias a la base de nieve artificial con más de 80 cm de nieve nueva. nevada de consideración. de los días previos. El mes de marzo comenzó con frío La temporada finalizó el 28 de El último mes de 2015, diciembre, pero sin apenas precipitaciones hasta abril, con la emisión de un boletín fue seco, soleado y caluroso durante la los días 5 y 6, en que un freerider su- genérico con consejos sobre las con- mayoría de sus días. Apenas se registra- frió un accidente por alud que precisó diciones primaverales. ron nevadas, y estas se concentraron al de rescate por helicóptero, realizado Durante estos 5 meses, se emitieron comienzo y final del mes. La falta de por el GREIM, en la hoya de La Raca. 66 Boletines de Peligro de Aludes (150 precipitaciones provocó que las condi- A partir de entonces se fueron suce- días) y una nota de información nivo- ciones en montaña fuesen difíciles y diendo nevadas en las que el viento lógica. Un lunes se emitió un BPA ex- peligrosas debido a la nieve dura, el transportó mucha nieve y el manto traordinario a modo de actualización, hielo y la cantidad de rocas que aflo- se mantuvo inestable durante varios debido a que el peligro aumentó alcan- raban en superficie. Aragón registró 4 días consecutivos. El día 8 se produje- zando el nivel Fuerte (4). muertes por caídas y traumatismos los ron aludes accidentales sin conse- dos primeros fines de semana del mes. cuencias, practicando fuera de pista. ALGUNOS DATOS DEL INVIERNO 2015/2016: En el mes de enero las precipitacio- El día 10 de madrugada cayeron de for- nes volvieron a los Pirineos a partir del ma natural varios aludes, alcanzando 13 eventos de aludes registrados en el Valle día 2 y en especial a partir de la segun- el final de uno de ellos la carretera de Canfranc da semana. El soleado fin de semana N-330A. Después, se produjeron débi- 2 heridos por aludes del 16-17 de enero marcó un antes y les nevadas como las del 14 y el 19. 1 persona enterrada por un alud un después: alrededor de 45 cm acu- Los espesores fueron disminuyendo mulados en las últimas 72 h, viento en la segunda parte del mes debido al 8 personas semienterradas por aludes moderado-fuerte de dirección noroeste aumento importante de temperaturas 1 alud que afecta a la carretera N-330A protagonista durante la nevada, sol y y la escasez de precipitaciones. Aludes de placa en el 100% de los acciden- muchas ganas de nieve. Un cóctel pe- En abril, al comienzo se produjo un tes por alud en la comarca ligroso que se saldó con 2 accidentes importante descenso de las tempera- Causa principal de los accidentes: falta de por alud de consideración y varios turas acompañado de una nueva ne- concienciación + factor humano incidentes. El mes continuó con tem- vada y se fueron sucediendo nevadas

25 neu i allaus 8 | novembre 2016 Un torn a les llevaneus a la Val d’Aran

Claudia Ramos Ferrer. Conductora de llevaneus

Sona el telèfon, són quarts de cinc El Naut Aran depèn de la Generalitat, ràpids. De fet, ningú no ens mana d’un matí d’hivern a la Val d’Aran. El i se n’encarrega una altra empresa fer-ho ràpid però la consciència ja responsable ens avisa que està nevant que va guanyar el concurs. t’hi fa anar, la carretera ha d’estar i que ens recollirà a Vielha al lloc de Entre tots ens ho anem combinant al més transitable possible. Ara para sempre. per intentar ser tan eficaços com si- l'un, ara para l’altre. Cal coordinar-se Cal vestir-se ràpid, agafar la motxi- gui possible. bé per no parar tots a la mateixa hora lla amb 4 galetes i l’iPod i cap a desen- No té cap misteri, i menys a aques- o quan algun company està carregant terrar el cotxe, que durant la nit ha tes hores que quasi no hi ha circula- sal o gasoil. quedat colgat per uns 30 cm de neu, ció. És qüestió d’agafar paciència i Els camions de mercaderies han i encara continua nevant!, i conduir anar fent passades per la carretera, estat parats o a Les o a Vilaller i cal- amb cura fins al lloc de trobada. pala a terra i saler en marxa. drà deixar-los passar. Amb l’ajuda Arribo a Vielha i ja m’esperen els La cosa s’embolica una mica quan dels mossos d’esquadra organitzem companys per donar suport als del els cotxes comencen a posar-se en una gran caravana. Una llevaneus torn de nit. Som 5 camions al costat marxa, ja sigui perquè no porten fa el recorregut fins al túnel salant de la boca nord del túnel i 5 més a rodes de contacte, ja sigui perquè bé la carretera, acte seguit puja una la boca sud; d’aquests, 3 són els com- els impressiona la neu. Sempre n’hi altra llevaneus acompanyant tota la panys que han treballat de nit i con- ha algun que forma caravana, ales- caravana de camions. A l’entrada del tinuaran fins a les 8 del matí, quan hores has de buscar la manera de túnel, les dues llevaneus deixen la els arribarà el relleu. poder avançar-lo per obrir-li pas. caravana i segueixen la seva feina a Quan arribem al garatge on guar- Algunes vegades, si la circulació és la boca nord. A l’altre costat els espe- dem els camions, els del torn de nit prou important i no és possible fer ren dues llevaneus per fer la mateixa han posat en marxa els camions. avançaments (un divendres a la tar- operació fins on la carretera estigui Sempre els deixem preparats de sal da, per exemple) necessitem el suport perfectament neta. i de gasoil quan aparquem el camió d’un cotxe que, en direcció contrària, A l’hora de dinar també cal fer a la fi del torn. Només cal engegar la ens talla la circulació i ens permet estratègia. Uns al primer torn, uns ràdio i arrencar. avançar tota la caravana sense tro- altres al segon i els altres a cavall dels L’estratègia a seguir la decidim bar-ne cap de cara. dos torns. Quasi sempre s’intenta una mica entre tots. Uns, de la boca El matí va passant, els quilòmetres poder dinar de plat i cullera, encara nord del túnel de Vielha fins a Vielha; van sumant-se i nosaltres parem 15 que algunes vegades, i potser més a els altres, de Vielha cap al Baix Aran. minuts per fer un cafè i un entrepà la boca sud que a la boca nord, si la

26 neu i allaus 8 | novembre 2016

UN TURNO EN LAS fins que siguin les 4 del matí, que ja el carnet de camió acabat de sortir QUITANIEVES A LA VAL D'ARAN ens hi tornem a posar al 100% pre- del forn. El nostre responsable ens En el trabajo de las quitanieves veient que de seguida començarà el va donar un vot de confiança; durant en la Val d’Aran conlleva una ball de cotxes. Per sort, al cap de poca la tardor, abans de les nevades, por- vigilancia de 24 horas, 7 días a la semana a partir del comienzo del estona arriba el reforç, que, a part tàvem el camió per acostumar-nos frío o las nevadas, hasta el mes d’ajudar a la carretera també et fa al vehicle i, a la primera nevada, els de mayo. El resto del año siempre més suportables les darreres hores companys més experts ens van anar hay algún camión preparado ya del torn, quan ja tens ganes d’anar donant consells, i la resta ho vas des- que en la Val d’Aran el clima es a dormir. cobrint per tu mateix. caprichoso... Aquest seria un dia de nevada in- Les llevaneus són camions als Las máquinas quitanieves no sólo se encargan de sacar la nieve de tensa. quals se’ls ha adaptat un suport la carretera, se trata de dejar la Diferents són els dies que no neva per portar la pala al davant i se’ls carretera 100% circulable siem- o neva poc. Aleshores la nostra feina ha instal·lat un saler a la caixa del pre que sea posible. és tenir la carretera en condicions vehicle. A l’estiu es desmunta pala i Para ello cuentan con una buena 100% bones. Això comporta estar saler, es revisa i, sobretot, es neteja bé flota de camiones, más una tur- alerta a les temperatures i tirar sal de sal. El camió s’usa per a les feines bina para condicionar la carretera les vegades que calgui per mante- de Bossost al Collado del Portillón d’obra que s’hagin de fer i a la tardor (N-141), y un buen número de nir-la correcta i evitar les temudes següent es tornen a muntar la pala personal que, sobre todo, cuenta plaques de glaç. Normalment es fan i el saler. con una buena dosis de motiva- dos tractaments preventius (tirar sal), En aquest tram de carretera hi ha ción, ya que un turno de 12 horas un a la tarda i l’altre a la matinada. poques zones que tinguin un risc se termina haciendo pesado y si Si l’ambient és molt fred, durant la d’allau notable. Només es coneix un son algunos días seguidos, cómo nit en fem un de més cap a mitjanit. punt quilomètric on hi hagi hagut puede ocurrir, más. La clau d’aquesta feina és no dei- un incident els darrers 15 anys, i xar mai que la carretera es geli. Una nevada és intensa i la circulació im- cosa és que la neu s’hi acumuli però portant, es menja un entrepà. amb el pas de la pala torna a quedar Durant tot el dia les emissores o neta. Això ho aconseguim jugant els telèfons són imprescindibles, tant amb la sal: quan comença la nevada per coordinar-nos com per entrete- cal ser hàbils i afanyar-nos a tirar la nir-nos! sal suficient per després només haver Les tardes no tenen cap cosa dife- de mantenir la carretera en bon estat. rent respecte al matí: quilòmetres, Aquest és el mètode de treball a la sal, neu… l’únic més empipador és N-230 (de més avall de Pont de Suert que quan es fa fosc i la llum se’n va, fins a la frontera amb França) i a la els ulls es cansen més. Els flocs re- N-141 (del port del Portilhon de Bos- flecteixen la il·luminació del camió sòst fins a coronar el port). i això atabala una mica, de tant en Som una empresa que depèn de sense conseqüències. Just a l’entrada tant s’ha de baixar, fer una volta al l’Estat espanyol, ja que la carretera és del túnel per la boca sud, hi ha un voltant del camió, descansar els ulls d’àmbit estatal. Hi ha diverses empre- aparcament per a camions, davant i deixar que la neu fresca t’entri pel ses que s’encarreguen de la conserva- del Refugi de Conangles. clatell!! ció de la carretera en trams concrets Al vessant est de la muntanya Cap a les 20 h, els qui compartim establerts per l’Estat. Aquests trams hi ha un con de dejecció d’allaus camió fem el relleu i els el passem als surten a concurs cada determinats que baixa del Tuc de la Fontana de companys del torn de nit, carregat de anys, això fa que l’empresa encarre- Vielha. En aquest punt baixa molt de sal i gasoil. Els qui no comparteixen gada de la conservació pugui canviar tant en tant una allau i, que jo en camió es queden fins a les 22 h, quan però amb l’obligació de mantenir la tingui coneixement, una sola vega- la circulació ja va de baixa i la carre- plantilla de treballadors (si aquests da en els darrers 15 anys ha atrapat tera queda més tranquil·la. volen...). una llevaneus. El treballador relata Les nits són, en part, més del ma- Per entrar a treballar com a lleva- que va pensar que una rebufada del teix. La diferència és que a partir de neus és imprescindible tenir el car- torb havia estat més intensa, però mitjanit o la 1 de la matinada ja qua- net de camió. L’experiència l’agafes en veure alguna brancota al mig de si no circulen cotxes per la carretera, treballant, com en molts altres llocs. la carretera va entendre que havia aleshores la nostra feina és deixar la Més d’un dels qui estem ara en plan- baixat l’allau. No va ser més que un carretera acceptable per circular-hi tilla vam començar a treballar amb ensurt.

27 neu i allaus 8 | novembre 2016

Un cas diferent són carreteres com malgrat tot, algunes vegades la neu ven o baixaven de treballar, la majo- la del Port dera Bonaigua, o la car- és capritxosa i baixa quan un menys ria de vegades per purgues que van retera de Beret, on realment el risc s’ho espera. caient. Per prevenir aquests talls, una d’allaus és important. Treballadors de l’estació s’han tro- llevaneus està tots els dies de guàrdia Actualment el servei de predicció bat la carretera tallada mentre puja- a la zona de Beret-Bonaigua. d’allaus del Conselh General d’Aran en fa un seguiment constant en Datos del Registro Estatal de Accidentes por Alud en los que se constatan algunos datos sobre accidentes por alud que afectaron a trabajadores que intentaban mantener expeditas episodis de nevades i, quan cal, es las vías de circulación. (Antes se “espalaba” la nieve a mano, con pala. De esta manera los tanca la carretera, no hi passa cap habitantes de las poblaciones de montaña obtenían, en algunas ocasiones, ciertos benefici- os económicos. Ahora esta tarea se hace con máquinas quitanieves de diversas formas.) vehicle, ni les llevaneus, fins que ells - Marzo de 1879: Según notas de prensa, se recoge la información siguiente: “en el Valle asseguren la zona intentant provocar de Aran que días pasados se hallaban sentados sobre la nieve en el puerto de Pallás (Bonaigua) y vertiente de aquel valle, 39 trabajadores que descansaban de la tarea de les allaus o deixant que el mantell abrir el paso del puerto, cuando se desprendió sobre ellos un enorme alud que sepultó s’estabilitzi per condicions meteoro- a 36. Los tres restantes salvaron a sus compañeros, de los cuales solo a uno se echó de menos, dejándolo por muerto. Este, después de permanecer 24 horas sepultado entre lògiques. nieve, se apareció a los demás con gran asombro de ellos”. Un cop netejats els vessants, les - Sin fecha: En la carretera del puerto de Tajahierro en Cantabria. Alud provocado antes de 1931. Se menciona, en Historia del Club Alpino Tajahierro de Santander, que durante una llevaneus i pales carregadores con- excursión por la mencionada carretera, atraviesan el nevero del "Monin", llamado así por dicionen la carretera. Això pot com- haber muerto sepultado por un alud de nieve, para dejar expedita la carretera, un camine- ro conocido por dicho sobrenombre. portar diversos dies de feina ja que - Sin fecha: Probablemente a inicios de los 70 del siglo pasado. Palista muerto limpiando la en algunes ocasions les parets de les carretera en las cercanías del pueblo de Tavascan. - 28/12/1960: Un alud cayó en el puerto de Somport en la carretera de Zaragoza a Francia, trinxeres que obre la màquina són sepultando una máquina quitanieves que se hallaba en servicio en un intento de abrir paso tan altes que es poden ensorrar i tor- en la carretera. El conductor de la máquina no sufrió daños. nar a tapar la carretera. - 01/04/1971: Carretera del Escalar de Panticos al balneario de Panticosa. Dos muertos, 1 herido. La carretera que puja de Baqueira - 12/01/1979: Pla de Sallente (Cabdella). Un alud arrastra una máquina quitanieves y provoca a Beret ha comportat més d’un en- lesiones mortales al maquinista. surt, ja hi ha diverses obres per pre- - 17/04/1980: En el puerto de estacas de la Trueba un obrero de obras públicas resulta muerto intentando dejar expedita la carretera. venir la baixada de neu a la carretera;

CRÒNICA LLIBRES AVALANCHAS: NOCIONES IMPRESCINDIBLES. Sistema paso a paso para sobrevivir y circular con seguridad en terreno de aludes. Bruce Tremper La editorial Mountaineers y practicantes de raquetas de res expertos se equivocan y que Books publicó en 2013 el se- nieve). Con el objetivo de hacer siempre pueden ocurrir impre- gundo libro de Bruce Tremper: llegar estos conocimientos a los vistos. En esos casos, el sistema Avalanche Essentials. A step-by-step lectores hispanos, la ACNA ha ayuda a minimizar los daños, system for safety and survival. El promovido y financiado la tra- para que podamos sobrevivir a autor es uno de los grandes refe- ducción al castellano de esta la experiencia. rentes en el mundo de la nieve y obra, a cargo de Mariana Font, Encontraréis a lo largo del li- los aludes en América del Norte. que publica la editorial Verti- bro menciones a Europa y a Fue director del Utah Avalanche cualidad. los Pirineos con el objetivo de Center durante casi 30 años y En los diferentes capítulos del localizar un poco los datos que es autor del libro Staying alive in libro se explican los peligros el autor nos da de América del avalanche terrain (Sobrevivir en que nos ofrecen nuestra mente, Norte. Se han añadido también terreno de aludes), que signi- el terreno y la nieve. También tres capítulos a la versión ori- ficó una auténtica revolución. se describe cómo detectar la ginal para incorporar conoci- En este primer libro presentaba inestabilidad en la montaña, mientos en primeros auxilios conceptos bastante técnicos con cómo circular de forma segura, y hablar de las particularidades un enfoque totalmente prácti- las estrategias más efectivas de de los Pirineos y los Andes, don- co, un lenguaje coloquial y lleno supervivencia para las víctimas prácticas y hábitos a los que nos de esperamos que el libro sea de ejemplos. de un alud y las técnicas de res- ceñimos de forma sistemática. de gran ayuda. Su segunda obra es el resultado cate para salvar a nuestros com- En el sistema, todo el mundo También lo recomendamos a de resumir en un solo libro lo pañeros. Este libro es un ejer- se rige por procedimientos es- los alumnos de nuestros cursos esencial sobre avalanchas y, por cicio de síntesis espectacular trictos, mecanismos de toma para refrescar y ampliar conoci- esta razón, de obligada lectura que culmina con la definición de decisión rigurosos, prácticas mientos. A partir de la próxima para todos aquellos asiduos al de un concepto muy importan- de progresión de bajo riesgo, y temporada, este libro será parte terreno de aludes (esquiadores, te. Bruce Tremper nos habla una comunicación metódica. Y de nuestro material educativo. surferos, moteros, escaladores del «sistema», un conjunto de se asume que hasta los mejo- Comisión de Formación

28 neu i allaus 8 | novembre 2016

ESPAI NEU I NENS: Allau a la peixera!

En el número anterior de la revista, us proposàvem que desencadenéssiu una allau inclinant una superfície de fusta amb un mantell format de capes de sucre i farina. Aquest cop l’experiment és un xic més emocio- nant. Traieu el peix de la peixera i aneu a munyir la vaca. El resultat serà espectacular!

Què necessitem?

1. Ompliu 3/4 de la peixera amb aigua i guardeu el peix en un altre recipient. En l’experiment, l’aigua repre- sentarà l’aire. 2. Aconseguiu un vas de llet (250 ml aproximadament). La llet representarà la neu de l’allau. 3. Introduïu a la peixera una plataforma llisa, de manera que quedi inclinada uns 40-45º. Ho podeu fer a ull o bé fent servir el clinòmetre que tenen algunes brúixoles. Ara ja estem en terreny d’allaus! 4. Busqueu una caseta de joguina i col·loqueu-la al fons de la peixera. Representarà una construcció situada sota un vessant de forta inclinació. També podeu fer servir una construcció més fràgil, per exemple feta d’argila.

5. Feu baixar la llet per la rampa inclinada perquè entri a l’aigua. Observeu el núvol blanc que es forma i les seves turbulències. 6. Què podríeu fer per protegir la casa de l’allau? Feu servir la vostra imaginació i experimenteu!

Què ha passat?

Amb aquest experiment, hem reproduït una allau de neu recent seca. Aquest tipus d’allaus es caracteritzen (si són prou grans) per generar uns núvols d’aire i neu barrejada molt espectaculars. Poden arribar a veloci- tats de l’ordre de 100-300 km/h i l’impacte d’aquest núvol sobre el paisatge el pot fer canviar de valent. Fins i tot pot fer destrosses més enllà de la zona de dipòsit o d’acumulació. Aquest núvol s’anomena aerosol. Aquí teniu el vídeo de l’allau de l’11 de gener de 2016 sobre el poble de Bessans, a la Savoia (França): aquell dia el perill d’allaus era de 4 sobre 5 a causa de les nevades intenses i abundants dels últims dies. Per sort, no es van enregistrar ni víctimes ni danys. L’aerosol va arribar a les cases però sense potencial destructiu (https://www.dropbox.com/s/zmz46uxz7ed6kto/Avalanche%20%C3%A0%20Bessans.mp4?dl=0).

Sara Orgué

29 neu i allaus 8 | novembre 2016 La formació a L’ACNA

Comissió de Formació ACNA

La Comissió de Formació ha estat des de sempre una de les comis- sions més actives dins de l’ACNA. Perseguint l’objectiu de divulgar els coneixements en neu i allaus de la manera més pràctica i aplicable so- bre el terreny, els cursos han viscut una evolució constant. Últimament, les línies formatives es consoliden, la plantilla de professors creix i els cursos s’imparteixen en una àrea geogràfica cada cop més extensa. En aquest article, us detallem el funcio- nament d’aquest engranatge.

Estructura de la formació Després de quasi 10 anys de rodatge, la formació s’estructura de la manera següent. Per una banda, s’han disse- esportius, intentant adaptar el con- den ser totalment indoor o bé com- nyat activitats de dia. Les xerrades tingut al públic destinatari. Les jor- binar l’aula amb l’activitat a l’aire acostumen a realitzar-se en clubs de nades de neu per a nens i nenes són lliure. Fins ara, aquesta activitat s’ha muntanya o bé en esdeveniments contractades per escoles o AMPA i po- impartit per a infants de 6 a 12 anys d’escoles de la Cerdanya, l’Alt Urgell, Figura 1. Diagrama de la formació ACNA el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça. XERRADES D’altra banda, s’han creat cursos Alerta amb les allaus (nivell introductori) que tenen una durada de 2 a 5 dies Les plaques accidentals (nivell avançat) sempre amb un 60% de classes pràc- tiques. Són les activitats més conegu- ACTIVITATS PER A NENS I NENES des! Recentment i seguint l’estructura nord-americana, s’han definit dues línies formatives. Una va adreçada a CURSOS muntanyencs i és on es troben les for- macions amb més trajectòria dins de l’ACNA. Els cursos de Seguretat en Ter- Muntanyencs Professionals reny d’Allaus (STA), nivells 1 i 2, estan basats en la línia no professional de la formació canadenca. El primer té una STA1 (18 h) durada de 18 hores i dóna els coneixe- CAG1 (20 h) ments bàsics per poder-se moure per Curs Professio- la muntanya hivernal amb seguretat. nal d'Observació Rescat avançat Nivolmeteorològica En el segon s’aprofundeix en l’avalua- STA2 (35 h) i primers auxilis (40 h) (13 h) ció de l’estabilitat del mantell nival i CAG2 (20 h) el rescat de víctimes múltiples al llarg de 35 hores molt intenses. El curs de Rescat Avançat i Primers Auxilis és un monogràfic de 13 hores en què s’am- CAG3 (20 h) plien els continguts d’aquestes dues matèries.

30 neu i allaus 8 | novembre 2016

LA FORMACIÓN EN EL ACNA a poc, altres escoles catalanes i també externa a l’associació. El públic inte- La Comisión de Formación ha d’altres comunitats autònomes s’hi ressat pot consultar el calendari dels sido desde siempre una de estan adherint. cursos programats pels professors o las comisiones más activas de bé dirigir-se al directori de la web i ACNA. Persiguiendo el objetivo de divulgar los conocimientos Certificacions contactar directament amb ells per en nieve y aludes de la manera L’alumne que finalitza els cursos aconseguir un curs a demanda. más práctica y aplicable sobre inclosos dins de la formació per a Tots aquests professionals paguen el terreno, los cursos han vivido muntanyencs rep un certificat d’as- una matrícula per temporada. Això una evolución constante. Últi- sistència que li permet accedir a for- els permet publicitar-se a través de la mamente, las líneas formativas macions ACNA superiors. Vegeu les web de l’ACNA i fer servir els mate- se consolidan, la plantilla de profesores crece y los cursos se diverses línies de formació al dia- rials dels cursos (estructura, presen- imparten en un área geográfica grama. També reben un certificat tacions, apunts, etc.). Aquests diners cada vez más extensa. d’assistència els alumnes del Curs es destinen a crear nous materials i a La ACNA tiene el papel de di- Professional d’Observació Nivome- invertir en formació per als mateixos señar las formaciones, crear los teorològica. professors. materiales didácticos, habilitar a Els Cursos d’Allaus per a Guies són los profesionales que las impar- formacions avaluatives i els alumnes Jornades de professors ten y velar para que los cursos se impartan de la mejor manera. han de superar un examen per ob- Cada pretemporada es fa una reunió Pero son los profesores quienes tenir el certificat d’aprofitament i de professors. En aquesta jornada es organizan e imparten los cursos poder seguir cursant els nivells se- plantegen temes que han sorgit du- de forma externa. güents. rant l’hivern anterior i s’obren a de- ¡Sacar adelante una formación Aquestes certificacions són reco- bat. També s’aprofita per comunicar de calidad es un gran reto! negudes per la mateixa associació i als professors novetats decidides per Esperamos estar a la altura y seguimos trabajando para que los per aquells que reconeixen el prestigi la Junta o per la Comissió de Forma- montañeros y los profesionales de l’ACNA. Però, de moment, no s’han ció. L’assistència a aquestes trobades que desarrollan su actividad en firmat convalidacions amb altres ins- és obligatòria cada 2 anys. terreno de aludes estén cada vez titucions. más preparados. Formacions continuades Habilitacions de nous Durant les jornades de professors professors s’aprofita per incloure alguna xerra- Amb l’objectiu d’oferir formació Amb l’objectiu d’ampliar la plantilla da o taller a tall de formació conti- dirigida als professionals de la neu, de professors i poder arribar així a nuada. També es promouen cursos s’ha estructurat una segona línia de més públic, s’habiliten periòdica- com el de primers auxilis realitzat cursos. El Curs Professional d’Ob- ment nous professionals. Durant la la temporada 2015/2016. Aquestes servació Nivometeorològica té una temporada 2015/2016, s’han obert no- jornades són les que intentarem po- durada de 5 dies (40 hores) i té com ves convocatòries per a professors de tenciar de cara als pròxims anys. a objectiu assolir una bona pràctica STA1, STA2, Rescat Avançat i Primers Tirar endavant una formació de en l’observació de dades meteorolò- Auxilis. Els candidats han de reunir qualitat és un gran repte! Esperem giques i de neu, molt útil a l’hora de uns requisits mínims, establerts per estar a l’alçada i seguim treballant compartir informació entre professi- una comissió, i després superar un perquè els muntanyencs i els pro- onals del sector. procés avaluatiu. fessionals que desenvolupen la seva D’altra banda, s’han dissenyat tres En establir aquest nou sistema activitat en terreny d’allaus estiguin nivells formatius per incorporar-los d’habilitacions, tot el professorat cada cop més preparats. Podeu con- a la formació reglada de tècnics es- ACNA que ja impartia cursos en el sultar a l’apartat de FORMACIÓ de la portius de mitjana i alta muntanya. passat ha hagut de superar també web els detalls dels temaris dels cur- S’han anomenat Cursos d’Allaus aquestes proves. sos, els continguts de les bases d’ha- per a Guies (CAG) i són formacions bilitació de professors i les novetats avaluatives de 20 hores. Els TD2 de Directori de professors de cada temporada (http://acnacat. muntanya mitjana obtenen el títol L’ACNA té el paper de dissenyar les weebly.com/formacioacute.html). de guia amb 20 hores de nivologia, formacions, crear els materials di- els TD2 d’alta muntanya amb 40 i els dàctics, habilitar els professionals TD3 d’alta muntanya i esquí de mun- que les imparteixen i vetllar perquè tanya en cursen 60. L’IES La Pobla de els cursos s’imparteixin de la millor Segur ha estat la primera escola que manera. Però són els professors els ha apostat per aquesta proposta i, poc qui organitzen els cursos de forma

31 32