LES MÚLTIPLES IDENTITATS DEL RAÏ
Josep Vicent Frechina
Dels bordells i cafés d’Orà als su- La caracterització del raï no és nories: jueus, espanyols, etc.; des- burbis de París, de la veu subversi- gens fàcil perquè, d’una banda, és prés, l’enorme impacte de la seua 23 va de les cheikhas 1 a les vendes mi- un fenomen social que transcen- comercialització a través dels mer- lionàries dels cantants beurs , de la deix llargament el fet estrictament cats de cintes de casset; més tard, el parada itinerant de cintes de casset musical –Schade-Poulsen (1999:5) contacte entre els immigrants als macrofestivals de les «músiques en dirà un «fet social total»–; i, algerians a París i la cultura occi- Caramella ètniques», el raï ha fet un llarg d’una altra, perquè es tracta, com dental; i, finalment, la tremenda viatge en molt poc temps i, pel ja hem subratllar, d’un estil dotat intervenció de la indústria de la 119 camí, ha anat canviant parcialment d’una gran heterogeneïtat on con- world music per conferir a l’estil un la seua fesomia i el seu significat vergeixen trets musicals de molt discurs occidental, és a dir, per fins arribar al complex, heterogeni diversa procedència: ritmes magri- configurar i modelar, en base a un i ambivalent gènere musical que bins, instruments occidentals, ele- imaginari àrab ben bé de disseny, coneixem avui. Un gènere que, ments de música disco, melodies un nou estil musical susceptible de com tan certerament va assenyalar aràbiques, etc. Això es deu, en bo- competir en el mercat de consum l’arabista Gabriele Marranci na mesura, a la seua naturalesa globalitzat amb uns trets que
(2003:101), ostenta a més una al·luvial i a les successives dinà- exhibesquen una cert exotisme VEU AMB ALTRA duplicitat de rols contradictòria miques de transculturació i mer- però que no espanten l’oient amb perquè si, d’una banda, és un cantilització a què ha estat sotmés: la seua crua autenticitat. model d’ancoratge identitari de en primer lloc, el contacte entre la gran incidència en les comunitats cultura urbana de les ciutats alge- algerianes immigrades, de l’altra, és rianes, la cultura beduina dels im- EL NAIXEMENT DEL RAÏ també un model de transcultu- migrants provinents de les zones ració 2 en el seu itinerari des dels rurals colindants i la cultura fran- Orà, la ciutat on presumiblement repertoris locals al voraç mercat de cesa colonial –sense menystenir la neix el gènere, és un gresol de cul- la world music . important influència d’altres mi- tures i religions. Hi conviuen estils musicals diversos: els derivats de les músiques andalusís – hawzi , aaroubi , maluf – preferits per les elits socials; les músiques urbanes populars –amb el chaabi al front–, les mú- siques cabilenques, patrimoni de la minoria amaziga, i els estils proce- dents dels repertoris beduins, entre els quals destaca el bedoui gharbi, forma musical amb la qual es can- ten textos de l’anomenat melhún , poesia popular de caire èpic.Aquest estil és interpretat pels cheikhs que s’acompanyen d’un petit tambor metàlic –el galal – i un parell de son- adors de gasba . Alguns d’ells han assolit dimensions llegendàries com Cheikh Mohamed Senoussi,Cheikh Hamada o Cheikh Madani.
Khaled, el raï com a Les profundes transformacions fenomen de masses. socials que es donaran al si de la societat algeriana, com a conse- La confluència d’aquest capteni- putació: les meddhahates comencen qüència de les polítiques colonials ment amb trets musicals del zén- a interpretar també cançons de raï i dels corrents immigratoris cap a dani suburbial, el bedoui dels cheiks en les bodes i surt una nova ge- les ciutats costaneres, comportaran i el medh de les medhahates donarà neració de joves cantants que l’aparició d’un proletariat urbà lloc al naixement del raï. troben en aquestos espais festius desarrelat –i la consegüent creació una oportunitat per fer una mica de bosses de marginalitat–, al qual La cançó raï s’articula mitjançant de diners. És la primera onada de la música dels cheikhs i els seus ver- dos elements essencials: la dupla chebs i chabas (cheb : ‘jove’) que tin- sos elaborats i refinats li diuen ben ritme-melodia, inseparables en to- drà com a màxims exponents poc. És en aquest context d’ex- ta la música nord-africana, que Cheb Khaled i Chaba Fadela.Amb clusió social i de vida en el subur- procura el cicle sonor sobre el qual ells es consolidarà l’ús d’instru- bi on naix una nova forma de es desplegarà la cançó; i la frase ments occidentals per a l’acompa- cançó: el zéndani que, pren alguns força, la nakwa , l’esquer emocio- nyament –instruments que ja 23 referents de la poesia melhún i els nal, el centre de gravetat al voltant havien començat a ser utilitzats en barreja amb versos obscens, llen- del qual giraran la resta de frases el wahrani , híbrid de raï i música guatge del carrer i glossolàlies cantades, elements sovint incon- egípcia que havia popularitzat, recurrents per omplir els buits de nexos entre si als quals la nakwa entre d’altres, Blaoui Houari. Està l’enginy – ia lal·la, ia raï… –. Justa- dóna el seu sentit global. a punt d’irrompre, amb una pui- Caramella ment en aquesta darrera hom creu xança del tot insospitada, el pop- 120 veure l’origen, anys a venir, de la La cançó raï no té així una estruc- raï, nova mutació del gènere que, denominació del raï. tura tancada: la seua arquitectura en pocs anys, assolirà un insòlit cíclica i l’absència d’estrofes en el ressò internacional. L’aparició de Un altre estil associat a la mar- sentit occidental permet estendre- la indústria de les cintes de casset a ginació, en aquest cas femenina, és la o retallar-la tot el que calga. meitat de la dècada del 1970 serà el medh , repertori de cançons d’ala- L’intèrpret sempre podrà afegir el catalitzador que accelerarà els bança a Mahoma que interpreta un noves frases al·ludint als presents, canvis experimentats pel raï en grup itinerant de dones –les med- explicar anècdotes personals o aquesta nova etapa. dhahates , dones que han sofert algu- aventurar pensaments espontanis na mena rebuig social per qualsevol d’impossible interpretació: la frase circumstància i que han trobat en el força ho reubicarà tot plegat en el CENTENARS DE MILERS cant la seua forma de subsistència– seu discurs sentimental. DE CINTES DE CASSET
SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA davant audiències exclusivament
Ú femenines durant bodes, cerimò- El marc en el qual s’interpreta La translació del raï de les seues exe- M nies de circumcisió i altres festes també propicia aquesta estructura cucions en bodes, festes privades i privades. oberta. En efecte, el raï forma part cabarets a l’enregistrament disco- d’un ritual on la música fa una fun- gràfic, modificarà profundament i Al contrari de les medhahates , les ció que és alhora lúdica i instru- irreversiblement alguns dels seus cheikhas sí que actuen davant de mental i on l’intèrpret juga un paper trets essencials. Però també aug- públic masculí. Ho fan als cafés, als subsidiari.Aquest ritual és dirigit per mentarà del mateix mode la seua cabarets i als bordells d’Orà, Sidi un mantenidor –el berrah –, veritable incidència pública i el seu impacte Bel-Abbès –on hi ha els quarters protagonista de la vetlada, que s’a- sobre els codis de comportament de de la Legió Extrangera–, Saïda o dreça continuament a l’audiència la societat algeriana en transformar Ghelizane. La cheikha és també instigant les seues peticions de en mercaderia de consum l’incon- una dona que ha escollit, o s’ha cançons, proclamant les dedicatò- formisme, desestructurat però po- vist forçada a escollir, una vida al ries, alabant la seua generositat –el derós, que alimenta el gènere. En marge dels codis socials impe- públic paga per la petició– i pregant efecte, el raï, convertit en pocs anys rants. Adopta inicialment l’estil per la seua prosperitat. La cançó en l’estil musical més popular del beduí dels cheikhs però reformula s’allarga o s’acurta en funció dels país, possibilitarà l’aparició d’una la seua poesia i li dóna un signifi- designis del berrah i de la dinàmica mena d’efecte túnel des d’allò per- cat molt diferent. Utilitza un llen- que aquest vullga imprimir a la vet- mès a allò prohibit que serà fet guatge directe, torbadorament lada i les frases accessòries del text servir per la joventut algeriana com alliberat, i mostra una explícita s’improvisen d’acord amb el públic a instrument emancipador i com a desinhibició sexual. Així, un dels a qui vaja adreçada. revulsiu contracultural. grans èxits de Cheikha Rimitti, la més coneguda de totes les cheikhas , A poc a poc el nou gènere musical Aquest procés transpositor de l’exe- serà «Charrag gataa» («Estripa’l») guanya popularitat, traspassa els cució en viu al registre sonor s’hi una crida a les joves algerianes per- límits d’aquestos espais de sociabi- substanciarà no només extirpant la què trencaren el tabú de la virgini- litat masculina i penetra en esferes cançó raï del marc social en què la tat prematrimonial. públiques i privades de millor re- seua interpretació està imbricada –i eliminant, per tant, elements fona- cabaran d’escriure sobre la marxa a Maghnaoui o Cheb Hasni– empe- mentals d’aquest marc com les l’estudi, amb aportacions del can- sa per la demanda de nous talents intervencions contextualitzadores tant, l’editor, els músics presents o que genera una indústria discogrà- del berrah – sinó redefinint el mateix l’enginyer de so. fica en plena expansió. concepte de cançó raï que passa a tenir una durada fixa i una estruc- El primer gran èxit del raï que La premsa comença a ocupar-se’n tura relativament tancada. ultrapassa els fins aleshores límits i inicia la construcció d’un relat naturals del gènere i abasta la tota- –que es replica acríticament fins A més, la necessitat de la indústria litat del territori algerià serà «Ma assolir la categoria de veritat in- de fornir de productes nous un hlali n-num» («No és fàcil dormir qüestionable– on el raï assumeix un paper d’expressió revoltada, contestatària front a les coercions de la societat algeriana, fruit d’un passat de marginalitat i un present 23 de rebel·lia.
Tot aquest procés es truncarà amb l’esclat de la Revolució d’Octu- Caramella bre, l’ascens de l’islamisme radical i la guerra que succeïrà a la vic- 121 tòria, en la primera volta de les eleccions legislatives del 1991, del Front Islàmic de Salvació. La mort l’octubre del 1994 de Cheb Hasni, un dels cantants de raï més populars del país, abatut a tirs en front de sa casa en unes circum-
stàncies mai aclarides del tot, VEU AMB ALTRA posarà el punt i final a una etapa d’efervescència creativa i de con- figuració ben bé definitiva del gènere. Si la mort de Hasni va Cheika Rimitti, la gran diva del raï més genuí. estar directament relacionada amb la seua condició d’intèrpret de raï o no –altres fonts al·ludeixen a un mercat en ple creixement, enmig per a mi» o «Dormir no té antic deute com a motiu de l’as- d’un clima d’extremada competi- importància per a mi», segons la sassinat–, potser no ho sabrem mai tivitat per controlar la major quota font de la traducció),interpretada el però, certament, el raï, en la seua possible de negoci, provocarà l’a- 1979 per Chaba Fadela i, immedi- doble condició d’espai obert a la parició d’una pirateria sistemàtica atament després, per Cheb Khaled. creativitat popular i d’emblema en tots els nivells de producció i Un èxit inaudit si atenem el fet que identitari juvenil, es trobava ales- distribució: els compositors saque- el raï estava completament absent hores en el bell mig del debat jaran, literalment, tots els reperto- llavors de les emissores de ràdio i polític. Schade Poulsen (1999:13) ris musicals al seu abast, del chaabi televisió –caldrà esperar fins el 1982 ho ha expressat amb una gran pre- al malhún , del wahrani al medh , i de perquè el raï arribe a les ones a cisió: «el raï ens dóna un pista per la lambada a Julio Iglesias, sense través de l’emissora Medi I, de a la comprensió dels dos principals comptar el reciclatge permanent propietat franco-marroquina, que moviments de la joventut alge- de textos i melodies que passen emet des de Tànger. riana contemporània: un cap a la d’una cançó a un altra amb tanta mesquita, l’altre cap a Occident». celeritat com augmenta la dupli- Des d’aleshores la popularitat del cació il·legal de les cintes de casset. raï entre la joventut algeriana creix Els editors tractaran els cantants, de forma absolutament imparable. EL RAÏ A PARÍS llevat dels més cotitzats, com a Khaled, Fadela o Sahraoui assolei- mercaderia perible. Els músics xen l’estatus d’estrelles del pop, la Durant la dècada del 1970, el raï d’estudi faran jornades intensives. fabricació de cintes de casset es comença a entrar en els barris Apareixerà la figura del composi- multiplica en progressió geomètri- d’immigrants algerians de París tor especialitzat en trobar frases ca i emergeix una nova generació mitjançant les cintes de casset que força al voltant de les quals cons- d’intèrprets –Cheb Mami, Cheb es vénen als mercats ambulants. I truir les cançons. I aquestes s’a- Zahouani, Cheb Hamid, Gana el de mica en mica, comença a desplazar en l’escala jeràrquica les menten amb interpel·lacions com El clau es reblarà amb l’emergèn- músiques de la Kabylia i el chaabi , més va més agosarades: és passa del cia de la figura del beur ,3 el fill fins llavors hegemònics entre un «No bevem, ens emborratxem!» d’immigrants argelins nascut a població immigrada majoritària- que cantava Cheb Zaouani al «Alà, França que es queda culturalment ment amaziga. perquè ets impotent per a im- suspés entre l’imaginari mític pedir-me beure?» amb què Khaled algerià dels seus pares i la realitat El cantant que sembla tendir el pont esvalotarà l’ortodoxia islàmica el del suburbi parisenc, emergència d’Algèria a París és Cheb Hasni 1988. que serà decissiva en la configu- amb les seues cançons amarades pel ració d’aquest nou raï. El beur no dolor de l’abandó de la pàtria i el Arribat a aquest punt, el raï és ni algerià ni francés. És, única- neguit d’un exili que comença a tornarà a ser sotmés a un doble ment i exclusivament, beur , un percebre’s com a definitiu. reinvenció, propiciada alhora per marcador identitari nou que dem- agents interns i externs: d’una ana instruments nous per construir 23 Entre els immigrants algerians de banda, amb la seua adopció com a aquesta nova identitat. El nou raï França el raï té, inicialment, una signe d’identitat dels joves beurs; i serà un d’aquests instruments: una doble funció: no només actua com de l’altra, amb la seua explotació música que tampoc és algeriana ni a vàlvula d’escapament de la frus- comercial per part del mercat de la francesa, que resta suspesa entre els tració juvenil davant unes condi- world music . seus origens nordafricans i la seua Caramella cions de vida poc falagueres, sinó implantació occidental. És ben sig- 122 que també fa de mecanisme defen- És ben simptomàtic, en aquest nificatiu que, fent l’operació con- siu davant el racisme i la discri- sentit, l’evolució de la música de trària que Khaled, Faudel, prototip minació: proporciona un poderós Khaled, erigit des d’uns anys d’intèrpret de raï-beur, recupere el instrument de restauració d’una abans en el portantveus lúdic Cheb per al seu nom artístic, ni protectora identitat col·lectiva. d’unes generacions de joves alge- que siga per explicitar el seu vin- rians que aspiraven a una major cle amb el passat algerià dels seus La gran acceptació del raï, però, no llibertat en les relacions intersex- pares. es visibilitza fins el 1986 quan se uals, condemnat tàcitament pel celebra a Bobigny, un barri del fonamentalisme islàmic i conver- En qualsevol cas, que el raï haja suburbis parisencs, el primer con- tit més tard en un símbol nacional adquirit el seu caràcter identitari cert de raï que té lloc fora del francés i algerià ben bé de forma més fort entre els joves beur dels Magrib, concert que suposa el tret simultània. Quan publica Kutché suburbis parisencs resulta del tot
SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA de sortida definitiu en la interna- (Pathé, 1988) i assoleix el seu eloqüent: és, com escrivia Marran-
Ú cionalització d’aquest gènere mu- primer gran èxit internacional, les ci (2000), la seua resposta tant a les M sical. Allí actuaren, entre d’altres, músiques urbanes d’Oran queden polítiques d’assimilació i inte- Cheikha Rimitti, Khaled, Cheb ja a una distància ben bé sideral: gració del govern francés com a la Mami, Cheb Sahraoui, Chaba Fa- els ritmes originals s’hi desfiguren seua exclusió de la societat alge- dela o Chaba Zahouania, davant arrossegats per les cadències, més riana; al cap i a la fi, com els beurs, d’un públic format exclusivament familiars al públic occidental, del aquest nou raï és fill d’un desar- per immigrats magribins embogits reggae o el funk i, fins i tot, els seus relament incomplet, d’una identi- d’eufòria i periodistes francesos èxits més emblemàtics com «El- tat immigrada. que no donen crèdit a les dimen- Léla» o «La Camel» –expoliada sions de tot plegat. del repertori de Cheikha Ri- mitti– es readapten afegint-hi ar- Notes Res serà igual després de Bobigny: ranjaments sofisticats que in- 1. La transliteració dels mots àrabs a l’al- hom descobreix un estil musical clouen cors en la tornada, tren- fabet llatí és lluny de ser resolta adequa- poderós, amb un potencial comer- quen els patrons rítmics i només dament, per la qual cosa s’observen cial grandíssim, la premsa li dedica ja la seua veu conserva alguna notables vacil·lacions en la literatura. Al una quota d’espai considerable reminiscència genuïna. llarg d’aquest text, intentarem fer servir desfent-se en elogis davant l’ener- les formes més conegudes de cada mot. gia que desprén –«Es com si in- Quan el 1998 se celebre macrocon- Així, per exemple, emprarem cheikh i cheikha , en comptes de shikh i shikha tentares capturar un peix amb les cert de Khaled, Faudel i el Rachid –que serien les formes recomanades pel mans ensabonades», escriurà Jean- Taha al Palais Omnisports de Paris- International Journal of Middle Eastern François Bizot a les pàgines d’ Ac- Bercy –que es publicarà amb un Studies , seguides majoritàriament pels tuel – i comença a fer fortuna un gran èxit comercial amb el títol 1, investigadors anglosaxons–. Igualment, discurs que contraposa l’actitud 2, 3 soleils (Barclay Records, 1999)– per netejar el text de signes tipogràfics innecessaris en un article d’aquestes ca- dels cantants raï a la intransigència el raï ja ha esdevingut una cosa racterístiques, recórrerem, a la transcrip- moral del fonamentalisme islàmic; molt diferent d’aquell gènere que es ció simplificada que proposava l’IEC un discurs que els mateixos can- cantava als cafés algerians i ha pres (Documents de la Secció Filològica , I, tants, potser involuntariàment, ali- carta de naturalesa definitiva. Barcelona, IEC, 1990) 2. Utilitzem «transculturació» en el sen- tit que li donà Kartomi (1981) i que UN TAST DISCOGRÀFIC Martí (2004) ha definit com: « proceso de difusión entre entramados culturales que im- Cheikh Hamada, Le Chant plique cambios formales, semánticos y fun- internacional: és la primera cançó cionales en aquello que se difunde debidos a Gharbi de l’Ouest Algérien , Les cantada en dialecte àrab que apareix la diferente constitución y dinámica interna Artistes Arabes Associes, 1994 a les llistes d’èxit de França i no en de los entramados ». Les veritables arrels del raï. Re- qualsevol lloc; durant diverses set- 3. Terme que en verlan –argot francés pertori bedoui gharbi interpretat per manes ocupa el número 1 de ven- que consisteix a invertir les síl·labes una de les veues llegèndaries del des trencant totes les barreres cul- d’una paraula– voldria dir ‘àrab’. Es fa gènere, el Cheikh Hamada (1889- turals i els prejudicis racials que fins servir per designar els francesos fills 1968), de qui es recuperen aquí aleshores es podien haver inter- d’immigrats magribins. Inicialment uns enregistraments històrics que posat entre el raï i la cultura de tenia connotacions pejoratives però en espantaran molts adalids de la world masses occidental. Conceptualment l’actualitat sembla haver estat assumit també en clau identitària. music però entusiasmaran els amants controvertit però musicalment im- 23 de les músiques nord-africanes ge- pecable, Khaled ha passat a la poster- nuïnes amb els seus cicles hipnòtics itat com a una de les fites absolutes BIBLIOGRAFIA i la seua veu de sorra calenta. del gènere. DAOUDI , Bouziane i H ADJ Miliani (1996): L’aventure du raï , Paris: Cheikha Rimitti, Les Racines du Cheb Mami, Meli meli , ARK 21, Caramella Editions du Seuil. Rai/Rai Roots , Buda Musique, 1999 123 1994 KARTOMI , Margaret J. (1981): «The Cheb Mami és, amb Rachid Taha, processes and results of musical D’entre les moltes gravacions pu- l’intèrpret que més versatilitat ha culture contact: a discussion of ter- blicades per la gran diva del raï exhibit a l’hora de construir el seu minology and concepts» Ethno- –entre elles, més de quatre-centes llenguatge musical: partint del raï musicology, 25/2, pp. 224-249. cintes de casset–, hem volgut es- com a canemàs fonamental, Mami collir aquest on predomina la seua MARRANCI , Gabriele (2000): «A hi incorpora tot d’elements provi- Complex Identity and Its Mu- eixutesa original sense massa afegits nents del h ip hop , el reggae , el fla- sical Representation: Beurs and que ens distreguen del que és essen- menc, el funk o, fins i tot, el folk- Raï Music in Paris», Music & cial: la seua dicció abrupta, la seua lore mexicà o la música celta, sense VEU AMB ALTRA Anthropology, 5. En línia: veu viciada, el seu magnetisme estovar el més mínim la consistèn- www.muspe.unibo.it/period/MA expressiu. cia de les seues interpretacions —(2003): «Pop- Raï : From a ‘Local’ sempre pletòriques de múscul i Tradition to Globalization», dins Chaba Fadela i Cheb Shraouani, nervi. You are mine , Mango, 1989 PLASTINO , Goffredo (ed.), Medi- terranean Mosaic. Popular Music and Fadela Salmat va ser una de les Faudel, Baida , ARK 21, 1997 Global Sound , Nova York: Rout- primeres estrelles internacionals del Debut en solitari de la veu més ledge, pp. 101-120. raï. Al costat de la seua parella, exquisida del beur-raï en el treball —(2005): «Algerian Raï into Beur Mohammed Sahraoui, va aconse- amb què inicià el camí contrari dels Raï: The Music of Return» dins guir alguns èxits rotunds del calibre seus predecessors: l’èxit massiu a de «N’sel Fik» (Tu ets meu), inclós COOPER , David i D AWE Kevin França –el disc contenia la bomba (eds), The Mediterranean in Music. en aquesta gravació. comercial «Tellement N’Brick»– li Critical Perspectives, Common Con- obrí les portes d’Algèria. cerns, Cultural Differences , Lanham, Cheb Hasni, Lover’s Rai , Maryland: Scarecrow Press. Rounder, 1997 Taha, Faudel, Khaled, 1,2,3 Acurada recopilació que aplega el MARTÍ , Josep (2004): «Transcultu- Soleils , Barclay, 1999 ración, globalización y músicas de millor del malaguanyat Cheb Has- Enregistrament en directe del con- hoy», Trans. Revista Transcultural de ni, el príncep del love-raï , el més cert celebrat al Palais Omnisports de Música , 8. En línia: sentimental i apassionat dels seus Paris-Bercy, davant de setze mil http://www.sibetrans.com/trans/ intèrprets. espectadors, per les tres figures més trans8/marti.htm. prominents del nou raï. Acompa- Khaled, Khaled , 1991, Barclay SCHADE -P OULSEN , Marc (1999): Men nyats d’una banda conformada per and popular music in Algeria. The Records músics de rock, sonadors d’instru- Social Significance of Raï. Austin: Segon álbum «internacional» de ments «ètnics» i una orquestra de University of Texas Press. Khaled, que elimina el Cheb del corda egípcia,Taha, Faudel i Khaled seu nom i inclou aquí la seua peça VIROLLE , Marie (2003): «Represen- interpreten una gloriosa col·lecció tations and Females Roles in the més coneguda, la imparable «Didi», d’èxits –«Didi», «Voila voila», «La produïda a Los Ángeles per Don Raï Song» dins M AGRINI , Tullia Camel», «Wahrane», «Tellement (ed.), Music and Gender Perspectives Was. «Didi» marca un abans i un N’Brick»– tot certificant, de manera from the Mediterranean, Chicago: després en la història del raï com a incontestable, la definitiva hegemonia The University of Chicago Press, estil musical i en el seu impacte del gènere. pp. 215-232