Les Múltiples Identitats Del Raï
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LES MÚLTIPLES IDENTITATS DEL RAÏ Josep Vicent Frechina Dels bordells i cafés d’Orà als su- La caracterització del raï no és nories: jueus, espanyols, etc.; des- burbis de París, de la veu subversi- gens fàcil perquè, d’una banda, és prés, l’enorme impacte de la seua 23 va de les cheikhas 1 a les vendes mi- un fenomen social que transcen- comercialització a través dels mer- lionàries dels cantants beurs , de la deix llargament el fet estrictament cats de cintes de casset; més tard, el parada itinerant de cintes de casset musical –Schade-Poulsen (1999:5) contacte entre els immigrants als macrofestivals de les «músiques en dirà un «fet social total»–; i, algerians a París i la cultura occi- Caramella ètniques», el raï ha fet un llarg d’una altra, perquè es tracta, com dental; i, finalment, la tremenda viatge en molt poc temps i, pel ja hem subratllar, d’un estil dotat intervenció de la indústria de la 119 camí, ha anat canviant parcialment d’una gran heterogeneïtat on con- world music per conferir a l’estil un la seua fesomia i el seu significat vergeixen trets musicals de molt discurs occidental, és a dir, per fins arribar al complex, heterogeni diversa procedència: ritmes magri- configurar i modelar, en base a un i ambivalent gènere musical que bins, instruments occidentals, ele- imaginari àrab ben bé de disseny, coneixem avui. Un gènere que, ments de música disco, melodies un nou estil musical susceptible de com tan certerament va assenyalar aràbiques, etc. Això es deu, en bo- competir en el mercat de consum l’arabista Gabriele Marranci na mesura, a la seua naturalesa globalitzat amb uns trets que (2003:101), ostenta a més una al·luvial i a les successives dinà- exhibesquen una cert exotisme VEU AMB ALTRA duplicitat de rols contradictòria miques de transculturació i mer- però que no espanten l’oient amb perquè si, d’una banda, és un cantilització a què ha estat sotmés: la seua crua autenticitat. model d’ancoratge identitari de en primer lloc, el contacte entre la gran incidència en les comunitats cultura urbana de les ciutats alge- algerianes immigrades, de l’altra, és rianes, la cultura beduina dels im- EL NAIXEMENT DEL RAÏ també un model de transcultu- migrants provinents de les zones ració 2 en el seu itinerari des dels rurals colindants i la cultura fran- Orà, la ciutat on presumiblement repertoris locals al voraç mercat de cesa colonial –sense menystenir la neix el gènere, és un gresol de cul- la world music . important influència d’altres mi- tures i religions. Hi conviuen estils musicals diversos: els derivats de les músiques andalusís – hawzi , aaroubi , maluf – preferits per les elits socials; les músiques urbanes populars –amb el chaabi al front–, les mú- siques cabilenques, patrimoni de la minoria amaziga, i els estils proce- dents dels repertoris beduins, entre els quals destaca el bedoui gharbi, forma musical amb la qual es can- ten textos de l’anomenat melhún , poesia popular de caire èpic.Aquest estil és interpretat pels cheikhs que s’acompanyen d’un petit tambor metàlic –el galal – i un parell de son- adors de gasba . Alguns d’ells han assolit dimensions llegendàries com Cheikh Mohamed Senoussi,Cheikh Hamada o Cheikh Madani. Khaled, el raï com a Les profundes transformacions fenomen de masses. socials que es donaran al si de la societat algeriana, com a conse- La confluència d’aquest capteni- putació: les meddhahates comencen qüència de les polítiques colonials ment amb trets musicals del zén- a interpretar també cançons de raï i dels corrents immigratoris cap a dani suburbial, el bedoui dels cheiks en les bodes i surt una nova ge- les ciutats costaneres, comportaran i el medh de les medhahates donarà neració de joves cantants que l’aparició d’un proletariat urbà lloc al naixement del raï. troben en aquestos espais festius desarrelat –i la consegüent creació una oportunitat per fer una mica de bosses de marginalitat–, al qual La cançó raï s’articula mitjançant de diners. És la primera onada de la música dels cheikhs i els seus ver- dos elements essencials: la dupla chebs i chabas (cheb : ‘jove’) que tin- sos elaborats i refinats li diuen ben ritme-melodia, inseparables en to- drà com a màxims exponents poc. És en aquest context d’ex- ta la música nord-africana, que Cheb Khaled i Chaba Fadela.Amb clusió social i de vida en el subur- procura el cicle sonor sobre el qual ells es consolidarà l’ús d’instru- bi on naix una nova forma de es desplegarà la cançó; i la frase ments occidentals per a l’acompa- cançó: el zéndani que, pren alguns força, la nakwa , l’esquer emocio- nyament –instruments que ja 23 referents de la poesia melhún i els nal, el centre de gravetat al voltant havien començat a ser utilitzats en barreja amb versos obscens, llen- del qual giraran la resta de frases el wahrani , híbrid de raï i música guatge del carrer i glossolàlies cantades, elements sovint incon- egípcia que havia popularitzat, recurrents per omplir els buits de nexos entre si als quals la nakwa entre d’altres, Blaoui Houari. Està l’enginy – ia lal·la, ia raï… –. Justa- dóna el seu sentit global. a punt d’irrompre, amb una pui- Caramella ment en aquesta darrera hom creu xança del tot insospitada, el pop- 120 veure l’origen, anys a venir, de la La cançó raï no té així una estruc- raï, nova mutació del gènere que, denominació del raï. tura tancada: la seua arquitectura en pocs anys, assolirà un insòlit cíclica i l’absència d’estrofes en el ressò internacional. L’aparició de Un altre estil associat a la mar- sentit occidental permet estendre- la indústria de les cintes de casset a ginació, en aquest cas femenina, és la o retallar-la tot el que calga. meitat de la dècada del 1970 serà el medh , repertori de cançons d’ala- L’intèrpret sempre podrà afegir el catalitzador que accelerarà els bança a Mahoma que interpreta un noves frases al·ludint als presents, canvis experimentats pel raï en grup itinerant de dones –les med- explicar anècdotes personals o aquesta nova etapa. dhahates , dones que han sofert algu- aventurar pensaments espontanis na mena rebuig social per qualsevol d’impossible interpretació: la frase circumstància i que han trobat en el força ho reubicarà tot plegat en el CENTENARS DE MILERS cant la seua forma de subsistència– seu discurs sentimental. DE CINTES DE CASSET SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA davant audiències exclusivament Ú femenines durant bodes, cerimò- El marc en el qual s’interpreta La translació del raï de les seues exe- M nies de circumcisió i altres festes també propicia aquesta estructura cucions en bodes, festes privades i privades. oberta. En efecte, el raï forma part cabarets a l’enregistrament disco- d’un ritual on la música fa una fun- gràfic, modificarà profundament i Al contrari de les medhahates , les ció que és alhora lúdica i instru- irreversiblement alguns dels seus cheikhas sí que actuen davant de mental i on l’intèrpret juga un paper trets essencials. Però també aug- públic masculí. Ho fan als cafés, als subsidiari.Aquest ritual és dirigit per mentarà del mateix mode la seua cabarets i als bordells d’Orà, Sidi un mantenidor –el berrah –, veritable incidència pública i el seu impacte Bel-Abbès –on hi ha els quarters protagonista de la vetlada, que s’a- sobre els codis de comportament de de la Legió Extrangera–, Saïda o dreça continuament a l’audiència la societat algeriana en transformar Ghelizane. La cheikha és també instigant les seues peticions de en mercaderia de consum l’incon- una dona que ha escollit, o s’ha cançons, proclamant les dedicatò- formisme, desestructurat però po- vist forçada a escollir, una vida al ries, alabant la seua generositat –el derós, que alimenta el gènere. En marge dels codis socials impe- públic paga per la petició– i pregant efecte, el raï, convertit en pocs anys rants. Adopta inicialment l’estil per la seua prosperitat. La cançó en l’estil musical més popular del beduí dels cheikhs però reformula s’allarga o s’acurta en funció dels país, possibilitarà l’aparició d’una la seua poesia i li dóna un signifi- designis del berrah i de la dinàmica mena d’efecte túnel des d’allò per- cat molt diferent. Utilitza un llen- que aquest vullga imprimir a la vet- mès a allò prohibit que serà fet guatge directe, torbadorament lada i les frases accessòries del text servir per la joventut algeriana com alliberat, i mostra una explícita s’improvisen d’acord amb el públic a instrument emancipador i com a desinhibició sexual. Així, un dels a qui vaja adreçada. revulsiu contracultural. grans èxits de Cheikha Rimitti, la més coneguda de totes les cheikhas , A poc a poc el nou gènere musical Aquest procés transpositor de l’exe- serà «Charrag gataa» («Estripa’l») guanya popularitat, traspassa els cució en viu al registre sonor s’hi una crida a les joves algerianes per- límits d’aquestos espais de sociabi- substanciarà no només extirpant la què trencaren el tabú de la virgini- litat masculina i penetra en esferes cançó raï del marc social en què la tat prematrimonial. públiques i privades de millor re- seua interpretació està imbricada –i eliminant, per tant, elements fona- cabaran d’escriure sobre la marxa a Maghnaoui o Cheb Hasni– empe- mentals d’aquest marc com les l’estudi, amb aportacions del can- sa per la demanda de nous talents intervencions contextualitzadores tant, l’editor, els músics presents o que genera una indústria discogrà- del berrah – sinó redefinint el mateix l’enginyer de so.