Madama Butterfly Temporada 2005-2006

4) Fundacio Gran Teatre del Liceu

Generalitat de Catalunya Ministerio de Cultura Ajuntament de Barcelona Diputaci6 de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu

Gonsell de Mecenatge

Madama Butterfly

Opera en tres actes Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat enl'obra teatral hornonima de David Belasco, inspirada en el relat de John Luther Long 1 Musica de Giacomo Puccini

Dimarts, 13 de juny de 2006, 20.30 h, torn D Dimecres, 14 de juny de 2006, 20.30 h, torn PC Divendres, 16 de juny de 2006, 20.30 h, torn C Dissabte, 17 de juny de 2006, 20.30 h, torn PB Diumenge, 18 de juny de 2006, 18.00 h, torn F Dilluns, 19 de juny de 2006, 20.30 h, torn H Dimecres, 21 de juny de 2006, 20.30 h, torn B Dijous, 22 de juny de 2006, 20.30 h, torn E Diumenge, 25 de juny de 2006, 17.00 h, torn T Dilluns, 26 de juny de 2006, 20.30 h Dimarts, 27 de juny de 2006, 20.30 h, torn PA Dimecres, 28 de juny de 2006, 20.30 h, torn G Diumenge, 2 de juliol de 2006, 17.00 h, torn PD Dilluns, 3 de juliol de 2006, 20.30 h, torn A Dimarts, 4 de juliol de 2006, 20.30 h Dimecres, 5 de juliol de 2006, 20.30 h, turno PE Dilluns, 10 de juliol de 2006, 20.30 h Dissabte, 22 de juliol de 2006, 20.30 h Dimarts, 25 de juliol de 2006, 20.30 h Dimecres, 26 de juliol de 2006, 20.30 h Divendres, 28 de juliol de 2006, 20.30 h Dissabte, 29 de juliol de 2006, 20.30 h , Index CON FIE EN NUESTRA EXPERIENCIA PARA LLEVARLE A La MAs ALTO. 8 Repartiment Renta Corporacion es una gran cornparila especializada en la compra de edificios y suelo 14 en las grandes ciudades y europeas. sspanolas Resum argumental Nuestro mejor aval son los 15 aries de experiencia las mas de 200 realizadas desde y adquisiciones 38 el afio 2000, con una inversion superior a los L'OPERA Exotisme musical i teatre musical realista 1.000 millones de euros. En Renta Corporacion queremos que usted lIegue 58 a 10 mas alto y, para ello, ponemos a su dispo­ L'OPERA El senyor B.F. Pinkerton i el seu estil sicion nuestra experiencia y un gran equipo de profesionales que Ie garantiza soluciones a 78 medida, flexibilidad y un trato inmejorable. LA DRAMATURGIA Un escenari per ala soledat

Oonsultenos lIamando al 93 400 50 06 0 92 entrando en www.rentacorporacion.com. Biografies 108 Emegistraments 113 Cronologia liceista

119 English / Francais

124 Proximes funcions Madama Butterfly

Madama Butterfly (Cio-Cio-San) Fiorenza Cedolins Direccio musical Yves Abel Cristina Gallardo-Domas Direccio d'escena Moshe Leiser i Patrice Caurier (18,21 i 26 de juny, i 4, 10,25 i 28 de juliol) Reposicio Justin Way Daniela Dessl (22, 26 i 29 de juliol) Escenografia Christian Fenouillat Liping Zhang Vestuari Agostino Cavalca (14, 17 27 de juny, i 2 5 de juliol) ll-luminacio Christophe Forey Assistent de vestuari Ruth McComish Suzuki, serventa de Cio-Cio-San Enkelejda Shkosa Coproduccio Teatre del Liceu I Jane Dutton Royal Opera House (18,21 i 26 dejuny, Covent Garden (Londres) i 4, 10, 22, 25, 26, 28 i 29 de juliol) Itxaro Mentxaka OROUESTRA SIMFONICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU (14, 17 i 27 de juny, i 2 i 5 de juliol)

Kate Pinkerton Claudia Schneider Direccio del Cor Jose Luis Basso

F. B. Pinkerton, Richard Leech Assistent de la direccio musical Vsevolod Polonsky tinent de la Marina dels EUA Aquiles Machado Assistents musicals Mark Hastings, Veronique Werkle, (18,21 i 26 de juny, i 4, 10,25 i 28 de juliol) Stanislav Anghelov, Eloi Jover, Fabio Armiliato (22, 26 i 29 de juliol) Conxita Garcia, Vanessa Garda, Jaume Tribo Albert Montserrat (14, 17 i 27 de juny, i 2 i 5 de julioO Concerti no Kostadin Bogdanoski

Sharpless, consol dels EUA a Nagasaki Carlos Alvarez Sobretitulat Dalibor Jenis Coordinacio, adaptacio Gloria Nogue (18,21 i 26 de juny, i 4, 10,25 i 28 de juliol) Manipulacio i adaptacio al castella Irma Huici Joan Pons (22, 26 i 29 de juliol) ; Carlos Bergasa (14, 17 i 27 de juny, i 2 i 5 de juliol)

Goro Francisco Vas Prfncep Yamadori Vasily Ladyuk t'oncle bonze Stanislav Shvets J Yakuside Mariano Viiiuaies Ilgnasi Gomar EI comissari imperial Celestino Varela l.'oftcial del Registre Dimitar Darlev I Leo Paul Chiarot La mare de Cio-Cio-San Miglena Savova I Hortensia Larrabeiti La tia Nuria Lamas I Gloria Lopez Perez La cosina Carmen Jimenez I Monica Luezas Dolore, fill de Cio-Cio-San Gonzalo corrta I Marc Shivell Eduard Ventura I Eva Ventura

i

14

Hesum argumental

Madama Butterfly, «tragediajaponesa» en tres actes de Giacomo Puccini, amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giocosa, sobre el drama Madame Butterfly del dramaturg nord-america David Belasco (1900), s'es­ trena al Teatro alla Scala de Mila el1904.

Malgrat el prestigi de Puccini i les expec­ tatives creades, fou un fracas total. Tres mesos despres de l'estrena se'n representa r una nova uersio, mes agil iproporcionada, a Brescia, uersio que ja fou rebuda amb entusiasme. Tingue encara dioerses revi­ sions del compositorfins a la uersio defini­ tiva del 1906. Des d'aleshores, l'exit no ha cessat i es una opera de referencia, que ha emocionat genera­ cions i generacions arreu del m6n. L'acci6 se situa a Nagasaki, en epoca coetania a l'estrena.

A dalt: Ch6bunsai Eishi: Paqina segUenl: Naia somiant Ballarina lent un ocell els contes d'ise (1426). de paper (1890). British Museum, Londres. Autor anonirn. 16 Resum argumental Resum argumental 17

A CTE I

jove tinent de la Marina "No estic fet per ales accions nord-americana, ha encarregat heroiques. M'agraden els essers a I'alcavot Goro que Ii organitzi Pinkerton, que tenen un cor com un casament circumstancial amb una el nostre, que estan geisha, Cio-Cio-San, tambe coneguda fets d'esperanca i il·lusions, que tenen com Madama Butterfly. EI tinent vol una minuts d'alegria companya durant la seva estada al Jape, i hores de malenconia, abans de tornar al seu pais i casar-se de que pioren en silenci i pateixen amb una debo amb una americana. Arriba la nuvla amargor interior» amb els seus parents i es prepara tot per a la cerimonia, que GIACOMO PUCCINI es fa amb totes les formalitats i l'asslstencla del consol nord­ america, Sharpless. L'oncle bonze de Cio-Cio-San irromp en la festa furies, indignat pel fet que la noia ha renunciat a la seva cultura i a la seva gent per un estranger. Abans de sortir, la maleeix i la deixa en un estat de gran abatiment. Pinkerton consola la noia, l'abraca amorosament i la convida a entrar a casa per passar-hi la nit de noces. fitant es al mondo 10 A dalt: "EI terme iapones els plaers que presentin (aria «Dovunque Stillfried and Andersen: Una casa davant la badia de Ha estat rashamen, que origi­ Yankee i Ii casa i les petita Nagasaki. adquirida Retrat d'una bel/esa local. vaqabondo»), explica que muller, segons narlarnent es referia I'alcavot i matrimonier Goro a tinent de Library of Congress, Ileis es al d'un meso no per per Pinkerton, jove a una japoneses, poden repudiar cap Sharpless Washington. prostituta la Marina nord-americana, que es a punt de casar-se amb una autoritzada contracta­ comparteix I'entusiasme ni la dubtosa moral del seu compatriota, Pagina sequent: noia tarnbe ell Ii ha Goro da per als estrangers, UNEIX LA SEVA VEU A LA DE PINKERTON QUAN AQUEST PRO­ japonesa que proporcionat. ensenya la Kusakabe Kimbei: pero va a incloure Cerimonial a una visita arribar casa a Pinkerton i Ii la serventa de la seva futura «esposa», per PO SA UN BRINDIS EXALTAT PER LA PROSPERITAT DE LA pATRIA: presenta (1880). tambe de manera Suzuki. Pinkerton nornes un casament circumstancial «AMERICA FOREVER". L'ORQUESTRA INSINUA, DESSOTA LES DUES preten que gradual dones no pro­ Paqina 19: Ii proporcioni una companyia agradable durant la seva estada al Dona amb ombrel-le fessionals, des d'a­ VEUS, L'HIMNE AMERiCA, QUE SUBRATLLA LA PREPOTENCIA DEL (1877·1885). mants i concubines Per la seva Cio-Cio-San com PERSONATGE I EL SEU INSTINT DE SUPERIORITAT, AMB EL QUAL .lapo. banda, -coneguda Madama Estudi Beato. fins a prostitutes cam­ ha la de Goro a causa de la situa­ JUSTIFICA LA SEVA MANCA D'ESCRUPOLS. Butterfly- acceptat proposta 0 Paqina 20: breres residents cia penosa de la seva farnllia, convencuda totalment que el casa­ Kusakabe Kimbei: shakufu, la desiqnacio EI consol s'interessa per la jove nuvia i Goro, sempre a I'aguait, Dues bal/arines rnes probable de ment es de debao amb ombtel-le (1890). s'ofereix a trobar-li una altra de semblant. EI fan fora amb el pre­ "Ia noia del sale de te?» el consol nord-america de text d'ordenar-li d'anar-Ia a buscar i Pinkerton confessa al can­ Compareix Nagasaki, Sharpless, Paqina 21: ARTHUR GROOS Notes a cartes amic i home de confianca del tinent. Pinkerton el rep amb jugant The Story behind the Story sol no haver resistir I'encant exotic de la whisky (1880). pogut jove papallona, i Ii exposa amb tranquil cinisme la seva filosofia: correr man apro- Autor anonirn, les ales de la qual espera no trencar per sempre (<

Resum 20 argumental Resum argumental 21

110»). Sense cap vergonya, perc, el tinent evoca el moment en que es casara «de debo- amb una dona americana. PUCCINI

FA COINCIDIR AQUEST MOMENT AMB EL

CANT LLUNyA DE LES AMIGUES DE BUT­

TERFLY, QUE S'APROPEN A POC A POC, PER

COMEN<;AR A DIBUIXAR EL DESTi TRAGIC

DE L'HEROI"NA. Goro anuncia I'arribada de Cio-Cio-San

i les seves amigues, geishes que la pre­ cedeixen tot xerrant animadament. LA NOlA

EXPRESSA INGENUAMENT LA SEVA ALEGRIA (»SPIRA SUL MAR»). Les presentacions i els compliments palesen la condicio social de Cio-Cio-San: pertanyia a una farrulia benes­ tant, pero solament Ii queda la mare, que viu en la miseria; el pare es mort: es va fer I 'harakiri, per ordre de I'emperador, amb una espasa que la noia guarda devota- ment a la seva nova casa. Fins ha fet de sobre­ «Des del de vista ara, geisha per punt «Butterfly, que va interromp un bonze furi6s, oncle de Cio-Cio-San, indignat per viure. So lament psicoloqic, Pinkerton com una te quinze anys, «l'eta dei giuochi e dei confetti», cornencar la reruincia de la noia a la seva i als seus ancestres. L'a­ es infantil i reliqto grandi6s. nena inqenua, submi­ com diuen i Pinkerton. i maleeixen. Sharpless Es mostra cec ales bandonen els amics, dels la sa, esdeve una dona parents alguns quais Entren el comissari el funcionari del civil i la seves mentre cau en un de imperial, Registre proples dominant que controla Pinkerton fa fora tothom Butterfly estat farnflia de la Eis convidats comenten I'esdeveni­ limitacions, com tarnbe els esdeveniments. jove esposa. gran abatiment. Amb gran tendresa, Pinkerton aconsegueix a la realitat externa. sense Pinkerton, que va ment, Goro calmar-los. admira reconfortar-Ia EN UN DELS DUOS D'AMOR MES BELLS DEL REPER­ que aconsegueixi Sharpless Des de la perspectiva cornencar com a amo I'extraordinari en cant de la noia conscient de la sinceritat i, pro­ psicoloqica, Pinkerton superior i agressiu de TORI PUCCINIA, «BIMBA, BIMBA, NON PIANGERE», IMPRESSIONAT una funda dels sentiments que la porten a trencar amb les seves tra­ expressa imatge totes les seves mires, PER LA SUCCESSIO D'ANGOIXA, LlRISME, SERENITAT I PASSIO QUE cultura i comuna dels ameri­ s'ha tornat un covard dicions, reliqio, intenta sense sort posar en guardia Pin­ MOSTRA LA NOlA, EN UN CLiMA ROMANTIC I SENSUAL SUBRATLLAT cans en el canvi amb consciencia, kerton. Ella mateixa confessa haver-so fet cristiana trobar-se de PEL CAPVESPRE QUE ELS ENVAEIX ("VI ENE LA SERA ... E L'OMBRA per segle: racistes, Inca pay de tolerar els en harmonia amb el seu perfecta espos (aria «leri son sal ita tutta expansionistes, seus remordiments, E LA QUIETE»). EI tinent abraca la noia i la convida a entrar dins sola in secreto alia superiors, farisaics» fuig de l'escena» Missione»), la casa per passar-hi la nit de noces. ERIC A. PLAUT ERIC A. PLAUT Se celebra la cerirnonia de de la casament, despres quall'es­ Grand Opera. Mirror Grand Opera. Mirror of the Western Mind posa explica ales seves amigues que ja no es diu Madama But­ of the Western Mind sino Madama F B. Pinkerton. Es un terfly proposa brindis que

24 Resum argumental

ACTE II

tres anys que Pinkerton se'n va «En la practice, la relaci6 imitava i anar i Butterfly encara pensa en fins i tot parodiava el el seu retorno La noia viu gairebe Fa matrimoni, des de en la mlseria amb la seva fidel criada, casaments simulats els observadors Suzuki, i el fill que va tenir del tinent. EI que van criticar ja decades consol, Sharpless, intenta convencer But­ abans que el terfly que es casi amb un prfncep ric, Sharpless de Puccini Yamadori, del qualla noia no vol ni sen- advertis Pinkerton contra un "pseudoca­ tir parlar. Vol explicar-li, sense aconse­ sament" fins a la Pinkerton no tornara i si ho no sera guir-ho, que que, fa, per designaci6 de la veure-Ia un altre cop. Quan les dues dones tornen a estar rashamen com a "I'esposa" i el final de soles, se sent una canonada des del port i reconeixen un val­ la relaci6 mensual xell america. esclatant de encomana l!alegria Butterfly Suzuki, com a "divorci". No i totes dues decoren la casa amb flors mentre vetllen l'arrl­ obstant aixo, la base bada de Pinkerton. real d'aquesta fantasia masculina era el con­ tracte de lIoguer de Pinkerton va viure uns mesos i va amb Butterfly tornar al seu casa i minyona, fa i I'acord sexual comer­ pars tres anys. A la mateixa casa, Suzuki invoca els deus que cial, que associava Butterfly va rebut i prega per la situaci6 catastrofica sofrei­ jar que un codi mercantil xen: sense diners ni noves de Pinkerton. Pero Butterfly, amb el de conducta amb seu amor indestructible, refusa absolutament que algu questioni el marital" ARTHUR GROOS lacertitud del seu retorno ES LA FAMOSA ARIA «UN BEL 01, VEORE­ The Story behind the Story MO», PATETICA I EMOCIONANT, EN LA QUAL LA NOlA RECORDA LES

OARRERES PARAULES DE PINKERTON PROMETENT QUE TORNARIA

I SOMIA EN EL MOMENT QUE TORNARA A VEURE'L, MENTRE LA A I'esquerra: Dona un MUSICA, AMB UN TO DE LAMENT, OESMENTEIX LA CONFIANCA QUE preparant Ikebana (1875). FORMULEN LES PARAULES. Autor anonirn.

Arriba Sharpless, la salutaci6 del qual corregeix Butterfly: insis­ Ala dreta: Noies descansant a la vora teix a ser anomenada «Madarna Pinkerton». EI consol, visible­ d'un cam; (1880). Autor anonim, ment atabalat, porta notlcies que no s'atreveix a explicar. La noia I'interromp contlnuament (duo «Chiedo scusa») amb cementa­ Paqina 23: Kusakabe Kimbei: ris innocents i de bona fe demostren no plens que que sospita Dona pentinant-se (1880).

28 Resum argumental Resum argumental 29

«Ouin paper! De nuvia felic, inge!nuament humil en la primera escena, de la tendresa de la cerirncnia del

casament i la gran declaracio d'amor, a la traqica irrupcio ascendent d'una esca­ lada de sentiments

profunds, d'una mane­

ra que Puccini no havia condensat

abans en un sol paper. No obstant aixo, tarnbe hi ha les difi­ cultats psicoloqiques de la forrnacio del caracter i la separacio, que van de la dolcor de la jove al dramatis­ me de la dona rnadura»

ERNST KRAUSE Puccini ni de bon tros la realitat. l.'alcavot Gora intenta coses fer acceptar a «Clo-Cio-San es una Veient la seva obcecaci6, el consol decideix accelerar les un matrimoni nina suefia, Butterfly amb el ric princep japones Yamadori, pero que i, com a recurs final, preguntar-li descarnadament que tara si la noia Suefia con una felici­ s'indigna per aquesta proposici6. EI mateix Yamadori es Pinkerton no torna mai meso Ella diu s'estima rnes morir dad nunca acaba que Paqina anterior: que per la el amb cortesia el a de EI consol Ii aconse­ presenta festejar noia, que rep pero Lotus (1870). de lIegar. Y espera que deshonrar-se tornant fer geisha. comenta al Autor anonirn. la rebutja. Gora, malici6s, consol, que Butterfly encara y espera lIegada Iia que abandoni tota esperanca sobre el retorn de Pinkerton i es creu A de esa felicidad ... casada amb el tinent america. dalt: accepti la proposta de Yamadori. Profundament ofesa, Butterfly Xiuxiueig (1880). Y al reconocer que la EI consol decideix defini­ Autor anonirn. abans crida I'infant desenganyar realidad es mas dura I'acomiada, pero que

tivament la noia tot una carta de que la espera solo Ie ha amb el tinent tua Ilegint-li Paqina sequent, a dalt: tingut «

nara a no (ca. 1650). " Nagasaki perc que la vol tornar «10, la deserta donna ... per assabentar Pinkerton de la Musee National des Arts possible a veure. Ni aixf no ho aconsegueix: la noia Asiatiques, Guimet. situaci6. a cada tot intentant Suzuki i treuen del I'interromp paraula A l'esquerra i a la dreta: Butterfly jardf Goro, trobar-hi Isoda una prova inquestionable del seu Koryusai: novament ronda la casa. La criada ha Gravats de l'epoca Edo, que amor (DUO DE LA CARTA, 'SIETE L'UOMO eres Meiwa j An'ei. sabut que I'alcavot escampa que el fill de Musee National des Arts MIGLIORE DEL - MONDO INCOMINCIATE»). Asiatiques, Guimet. Butterfly es de pare desconegut. Butterfly 30 Resum argumental Resum argumental 31

agafa I'espasa del seu pare i l'arnenaca de mort. Goro fuig. ACTE III Una canonada anuncia I'arribada d'un vaixell que les dues dones identifiquen com l'Abraham Lincoln. Es el vaixell de Pin­ «Es podria pensar «Amb l'anim trist, sgotada de la lIarga vetlla, But­ en Madama Butterfly pero impertorbable, kerton, que torna a casa. plora en pensar en terfly es retira a reposar justa­ Butterfly d'alegria com un monodrama he de comunicar-te a i a Suzuki collir ment arriben Pinkerton i el moment de tornar-lo abracar demana de en tots he estat linxat. quan que gairebe que E flors per guarnirtota la casa(<

Carta a Camillo Bondi el 18 de febrer de 1904 DESPRES DE SENTIR UN PRELUDI OROUESTRAL I EL COR DE MARI­ despres del fracas de l'estrena de Madama NERS DES DEL PORT, s'ha fet de dia i Suzuki convene Butterfly a La Scala Butterfly d'anar a descansar. En aquell moment arriben Sharpless i Pin­ kerton, que Suzuki rep amb llaqrimes. La criada els explica, negui­ tosa, I'espera de la senyora i l'esperanca en el seu retorno Perc de sobte s'adona de la presencia d'una dona americana al jardf i cornpren que es tracta de I'esposa americana de Pinkerton. Sharpless explica a Suzuki que han vingut per tractar de con­ veneer Butterfly de Iliurar-ios I'infant, que sera educat en les millors condicions (<<10 so che aile sue pene»). Pinkerton se sent com rnes va mes ofegat pels remordiments i cornpren la mag­ nitud de la dissort que s'apropa. EN LA BREU ARIA «ADDIO, FIO­ RITO ASIL», PINKERTON ES CONFESSA I NCAPAt;: D'ASSUMIR LA SEVA

ESPO N SAB I LlTAT deixa tot en mans dels altres. A dalt: R i fuig, i ho Suzuki Harunobu: Kate Pinkerton a Suzuki educara I'infant com si Noia prenent la fresca a la promet que A I'esquerra: vora d'un riu (1765-1766). fos el seu fill. Butterfly ha sentit soroll i s'ha Ilevat corrents. Kusakabe Kimbei: Reunion des propi L/egint una carta (1880). Musees Nationaux. Pero en veure la fredor del consol, les llaqrimes de la criada i la 32 Resum argumental

«EI verisme de I'obra desconeguda dona americana, cornpren que Ii amaguen alguna sera dones, paradoxal­ cosa. De mica en mica va entenent no solament Ii dema­ que ment, l'expressi6 d'un al seu fill. nen que renuncii al seu espos, sino tarnbe Butterfly dolor mut: ni impreea­ seu al de cions ni sanglots declara que I'infant estara a disposicio del pare cap entorn d'aquesta mort hora. mitja que s'envolta, deixa anar la seva Sola amb Suzuki, Butterfly desesperacio rnes eneara que resisteix la de un instant i demana de tan car les portes. La criada es Mimi, de gravetat i de silenci. Sola, a deixar-Ia a la cambra, fins que Butterfly Ii ho ordena. Desen­ haventtaneateasa funda del seu i la «Con onor I'espasa pare Ilegeix inscripcio: seva ala lIum muore chi non pUG serbar vita con onere». Butterfly prepara el i allunyat la seva eriada i el seu fill, seu suicidi, que es un retorn als origens, ales tradicions que va Butterfly es prepara trencar amb el seu casament sacrfleq, per matar-se sense mare. Suzuki fa entrar Ilavors I'infant, que corre cap a la seva una paraula» GAUTHIER AMB PUNYENTS PARAULES DE COMIAT EN L'A­ ANDRE Butterfly I'estreny Puccini RIA «TU, TU, PICCOLO 10010!». Li dona una joguina i s'amaga darrere un paravent. l.'espasa cau a terra. Pinkerton arriba quan But­ terfly cau morta. l.'infant continua jugant. TERESA LLORET

A sota: Roussin: Femme et enfant japonais (1868).

Paqina sequent: Noia sota fa pfuja (1900).

Paqina 35: Retrat d'una noia (1875). Autor anonim.

38

Exorisme musical i teatre musical realista

Madama Butterfly de Puccini i les seves predecessores

«Per al obseroar els compositor, ,(; '�Il�;_����;;J'-"!-tl"':S: 11\' t ... .. - �""-''':;�'''�'!''�{I1��F;fl i:!3'-tt,'r'Y'� , _;o.·r � .. � 'li. !;. � "-1- colors locals vol dir el tf\ ! 1��' � '.f M� "' � � ..t., segiient: .. � -l" � il � � ! 1z � 4� ti ;:�.� II- ell la seva musica mes 0 :. ���;i'1;'i 2 ��" ;� .,. , fa ,- H��"� <: ",. � It � }fl �';/� J menys aixi, com si estigues des­ tinada al seu propipais. 1, veri­ tablement, dS 'ha de compondre

musica xinesa a una accio per 0 "-I:)Q \ i c 0 te lloc a la Xina? d'i­ )jj; que 0 ha ", t S mitar la musica dels etiops, dels egipcis 0 dels negTes per a un drama l'accio del qual se situa a l'Afr"ica? No ho aconsellem». Aixi de taxatiu s'expressava Anton Reicha el 1835 en el seu Art du compositeur dramati­ que sobre el problema del couleur locale en les operes situa­ des en escenaris exotics, les quals van estar molt en voga el segle XIX, epoca d'esplendor del colonialisme.

Paqina sequent: Utagawa Hiroshige: Vista del mont Fuji A dalt: des d'una casa Dibuix japones de dos de te a Zoshigaya marins francesos (1858). (1858-59). 40 Exotisme musical i teatre musical realista Exotisme musical i teatre musical realista 41

ada vegada es descobrien regions geografiques noves "EI xoc entre les cultu­ de billar pintada de blau i vermeil. EI propietari, Jehan res oriental i occiden­ per a la musica: Persia, Sri Lanka, l'[ndia, el Caixmir i, final­ Sarrazin, editava tam be el setmanari il·lustrat «La tal es un tema que el Les hi estaven C ment, Jap6. operes que relacionades, envaeix l'opera. La Lanterne .laponaise», que va arribar fins al ruimero van durant molt de un canon fix fa a tensi6 se soste perc, seguir temps pel que pel setze; els dibuixos del tftol estaven influenciats per rebuig de les seves melodia, harmonia i orquestraci6. No hi havia cap couleur locale I'estil planer dels gravats en fusta japonesos. A l'Ex­ implicacions per part es a no establia diferencia la es des­ Universal de Paris del 1889 es veuen espedfic, dir, cap que peca tant de Pinkerton com posici6 actuar, a l'lndia Le roi de En la envolupes (L 'Africaine, Lahore, Lekme), Egipte de Butterfly. per primera vegada, conjunts musicals asiatics: el versi6 del (Aida, Djamileh) 0 al Brasil (II Guarany). EI canvi de paradigma primera gamelan de Jogjakarta, ballarines del temple java­ lIibret va posar Puccini no va tenir Iloc fins al final del XIX per de I'intercanvi neses, teatre musical del de Cam­ segle rnitja en boca de Butterfly Vietnam, conjunts viu amb cultures Una nova de estrangeres. generaci6 composi­ l'afirmaci6 que havia botja i musics japonesos. Entre els assistents ales la idea tors va advertir especialment en la rnusica de l'Asia oriental la rebutjat primer actuacions hi ha Rimski-K6rsakov, Ravel i Debussy. de casar-se amb d'ampliar i de renovar eillenguatge musical propi, un Les rebudes sobretot en els possibilitat Pinkerton perque era impressions fructifiquen a ltalia es va fer de manera decisiva amb la proces que pales "un america, un bar­ dos francesos. En la Madame Chrysantheme(1893) Madama Butterfly de Giacomo Puccini. bar". Amb molt de d'Andre Messager, basada en una novel·la de Pierre seny, Puccini va elimi­ Despres que la flota de Is Estats Units, comandada pel como­ Loti, encara no es noten influencies, nar aquesta estrofa. aquestes dor Matthew obrfs la els Perry, per forca ports japonesos (1853) Si Butterfly haques EI tinent de marina frances Louis Viaud, que va tenir exit com i se siqnes tot seguit I'acord comercial entre el Jap6 i els Estats estat conscient des a autor de Ilibres de viatges i novel·lista del principi de la Units, al qual es van afegir poc despres Franc;:a, Gran Bretanya, amb el pseudonirn de Pierre Loti, va con­ irnportancia de les "Puccini va tenir la Holanda i la civilitzaci6 i la cultura van certar el 1 durant una estada a Russia, japoneses pene­ seves diterencies 885, Naga­ lnturclo sentimental trar de manera creixent tam be en la consciencia de l'opini6 culturals, el dramatis­ saki, un «matrirnoni amb publica i acolorida del Jap6. temporal» japones me de hauria A un article sobre I'art el 1862 l'opera una a del divorci va acon­ europea. Franca, japones publicat Com Verdi per a jove qui despres rnlnvat» en el «Journal» dels Goncourt va l'interes dels l'Egipte d'Aida, tentar amb una bossa d'or. germans despertar ERIC A. PLAUT Aquestes expe­ de la mateixa manera es va a col·leccionar artesania Grand Mirror intel·lectuals; cornencar japonesa Opera. riencies les va reelaborar dos anys rnes of the Western Mind que Bizet per a i a editar de EI va tard en antologies poesia japonesa. Jap6 apareixer l'Espanya de Carmen. la novel·la Madame Chrysantheme, per primera vegada als escenaris d'opera el 1872, amb La prin­ Despres, aquesta que es pot considerar la primera font de rnuslca vincula­ cesse jaune de Camille Saint-Saeris, certament com a pais de queda l'opera de Puccini Madama Butterfly. En da al pais. Visitin-Io i, somni al els escapar de la seva sufocant un to de conversa es qual parisencs podien sense que puguin relaxat, que presenta realitat quotidiana. En aquesta obra s'empra per primera vegada vostes evitar-ho, com a diari, Loti descriu les seves impres­ encara no hi el gong, que Ilavors es va convertir, des d'iris fins a Turando t, en que sions de Nagasaki, del paisatge circum­ pensin gens, aquesta un instrument colorit local de l'Extrem Paqina sequent: dant i dels costums del la imprescindible per produir rnuslca pais; relaci6, Ando reflectira Orient. Hiroshige: America prospers (1861). cantant, com un rnes aviat superficial, amb la seva «[oquina­ urba EI 1883 es va obrir a Paris el cafe Le Divan lluta Paisatge inspirat refrany, les seves de Ki-Hou-San Japonais, que en il-lustracions d'una ciutat Iloguer (Chrysantherne), danesa propies impressions» una decoraci6 uniforme de motius japonesos: a la sala, fanals publicades finalitza sense conflictes, hi en l'

Que es tracta d'una narracio realista i «Lo que importa aqui, "Puccini va arribar a cultures de l'Asia oriental sense ordre ni concert. Tot i que va incluso mucho mas utilitzar algunes no, per exemple, d'una «fantasia mascu­ incorporar a I'orquestra nombrosos instruments desconeguts a que la cuesti6n nada melodies japoneses, ho demostra el testimoni del i, a tall va intentar imitar I'instrument lina», metge baladi de la confronta­ perc mai, ni per un sol Europa d'exemple, puntejat naval angles Samuel Boyer, que en la seva ci6n Oriente-Occiden­ moment, no va renun­ japones shamisen -Jlaut de tres cordes- (0 be el K6to, cftara de te, es el tratamiento ciar ales seves arrels; detallada cronica Naval Surgeon: Revolt tretze cordes) per rnitja de I'arpa europea, el .Japo va continuar dado a la protagonis­ encara que soni a in 1868-69 descriu, al costat de sent-hi d'identificar musicalment. Japan ta, y el seguimiento [apones, es a dir, a impossible el a formes rnes habituals de prostitucio, de su transformaci6n exotic, es I'exotisme De Franca, I'onada japonesa va passar ltalia Eis cornercos de nina en un occidental «rnatrirnoni temporal» amb les anomena­ mujer que orientals de la milanesa Via Condotti eren un punt de trobada y el estudio exquisito, crearia per al seu des musumes, les quais es podien Ilogar de I'alta societat ide les persones cultes mes ben dotades finan­ mediante una muy us personal" un mes -0 mes la neces­ cerament. EI 1882 es va una traduccio italiana per temps, segons rica y variada paleta PAUL HENRY LANG publicar de I'an­ de sitat- amb caseta i serventa. Ser una sonora, de su i'experienci« l'opere tologia Le Livre de Jade, una colleccio de poesies xineses i japo­ sensibilldad» musume no es considerava Ilavors al .Japo neses que havia editat a Franca el 1867 per ARTURO REVERTER primera vegada deshonros de cap manera; per norma, eren Madama Butterfly: Judith Gautier (filla de Theophile Gautier) i que des de Ilavors mas alia de 10 exotica dones mstruides i ben educades que per­ s'editava constantment. tanyien a capes menys benestants de la En aquest ambient saturat d'exotisme era logic que a un lite­ poblacio, que aixf s'estalviaven el dot, i rnes rat refinat i especialment familiaritzat amb la cultura francesa com tard el seu intermediari les casava el millor Luigi Illica se Ii acudfs la idea de fer una opera japonesa. EI movi­ possible. ment del modernisme, que a ltalia es va anomenar Stile Floreale Messager, compositor fran­ o Stile Liberty, havia acollit l'omarnentacio de I'art japones: el sim­ ces d'exit d'operetes i poste­ bolisme es veia confirmat en la filosofia japonesa. Ambdues ten­ riorment director d'orquestra dencies artfstiques (i corrents de moda) van influenciar I'elabo­ encara mes important, que no racio deillibret d'/ris. Eillibret es basa en una Ilegenda japonesa solament va dirigir I'estrena i, en principi, havia de posar-hi rnusica Alberto FrancheHi. de Pellees et Melisande de L.:argument: el ric Osaka s'ha enamorat de la jove Iris i deci­ Debussy, sino tarnbe la pri­ deix segrestar-Ia amb I'ajuda de Kyoto, propietari d'una casa de mera representacio francesa teo Una funcio de teatre, en la qual Osaka representa el deu del de la Tosca de Puccini, va con­ Sol, Jor, i a la qual assisteix Iris com a espectadora, proporciona A dalt: vertir la novella de de una bona avinentesa. La es resisteix a les Ikkesai Yoshiiku: viatges noia, perc, pretensions Una testa amb gent Loti en una festiva opera de amoroses d'Osaka, que tot seguit la torna enfadat a Kyoto. A la beguda de cine peisos a la casa de te Gankiry6 tres actes; pel que fa al cou­ casa de te d'aquest darrer, finalment, troba la noia, el seu pare (Yokohama). leur locale, hi va seguir els cec, que la cobreix de fang i la maleeix. Desesperada, Iris es Ala dreta: models fins ales­ un barranc. L.:ultim acte la mort i la Hashimoto Sadahide: acceptats llanca per suposa transfigu­ Comerciants occidentals hores, barrejant -igual que els racio de la noia; quan el Sol es pon al capvespre, s'obre un mar al port comercial de Yokohama (1861). seus Ilibretistes-les diverses de flors al voltant de la morta.

46 Exotisme musical i teatre musical realista Exotisme musical i teatre musical realista 47

ni va "Com a autentic "Puccini utilitzar Mascagni, que en principi text encertadament de «nostalgia de terres ni va iqnotes». artista del segle xx, recopilar melo­ musica Amb Hericlea i hauria posar dies Darclee Fernando de Lucia en els preferit Puccini sap que els originals japone­ papers prin­ a Nana, la novel·la de Zola, es conflictes socials ses en el sentit filolo­ cipals, I'estrena d'/ris va tenir Iloc el 22 de novembre de 1898 a

en gic, sino que, i aixo va entusiasmar, com era propi que enfronten Roma. EI compositor mateix estique al faristol de director. �o­ resulta l'arnbit repre­ admirable, cada rnes privat bra va obtenir de Is d'ell, pel va I'aplaudiment coneixedors, el del vegada sentants de classes prendre la cadencia menys public tema exotic en treballar en i el colorit Es instructiu el I'amic i diferents comencen d'aquestes general. judici que col·lega de Mascagni, melodies i va saber Iris (que en principi s'havia de a disminuir, mentre Puccini, va emetre en una carta adrec;:ada al seu amic cornu Cree­ al que la questio de la incorporar-Ies chi: «A titular La Giapponese) i va fer, parer meu, aquesta opera, que inclou tantes coses boni­ desigualtat de les bel canto italia. Es va si se el seu intercanvi i una instrumentacio de les rnes acolorides i segueix races es converteix familiaritzar completa­ ques enlluernado­

una ment amb la te un defecte a de correspondencia amb IIlica, en de les expres­ rnusica, res, la base: l'accio, que no es fa interessant i es sions mes tan aliena al nostre un estudi al mes detallat pos­ importants dissol i Ilangueix durant els tres actes. En consequencia, si Deu i rnes dels sentiment i al nostre agudes nostre sible de la rnusica to. Per Senyor musicat Ilibret, no hauria fet rnes japonesa problemes socials primera vegada haques aquest veritable couleur en la seva obra del ha fet Pietro. Tu amic seu per trobar el dels nostres dies" que que ets de debo, digues-li que s'ernpra el dibuix exo­ locale: «Pero La Giapponese RENE LEIBOVITZ torni a la passio, al sentiment viu, hurna, amb que tan brillant­ Histoire de l'oper« tic de "I'ambient", va he estudiat molt ment va la carrera. Aixo t'he dit avanc;:ant: alhora com a actitud comenc;:ar que sobre el Ilibret el tipus de musica i penso que lirica i expressio queda entre nosaltres, m'entens?» (21 de gener de 1899). drarnatica» Es n'he copsat l'essencia­ comprensible que no volques ferir I'amor propi del seu ERNST KRAUSE i estret collaborador Illica. a (22.6.1896). Un article de Jarro sobre instruments japonesos Puccini Aixo part, seria erroni suposar motius qenere musical aparegut al diari «Nazione: el va meravellar en de cornpetencla, ja que en especial: «Continuo estudiant el tipus harmonic [apones i penso aquest punt, un any abans de molt estirnulanb I'estrena de Puccini no que sortira una obra d'una originalitat (23.9.1896). Tosca, ni Mascagni va fer servir les mateixes tecniques que Messager. pensava de Iluny a posar musica a un t'us d'instruments no europeus enriqueix el so orquestral amb tema japones. Eis seus colors de caire estrany: gongs afinats en nou alc;:ades de to dife­ plans per al futur rents, shamisens (0 Kotos), campanetes japoneses (que mes apuntaven en altres direc­ tard Puccini), instruments de percussio sense alca­ Paqina anterior: cions. En la seva Ilista, hi eren incorpora Ikkesai Yoshiiku: sonora el Pellees et Melisande des de to i un oboe piccolo acabat de fer. Una creacio Una festa amb gent de beguda de cinc peisos una tassa de es fixa com a ressonador en Maeterlinck, i tarnbe l'Abbe especial: porcellana a la casa de te Gankiry6 (Yokohama). Ala dreta: el cos del viol! solista, la cosa, amb arpes i les Mouret de Zola, en tots qual juntament Cartel] de la companyia pero campanetes esmentades, dona com a resultat un colorit sonor A dalt: Messageries Maritimes dos cas os els drets ja s'ha­ Dues vistes de la ciutat (1930). nacionals vien cedit a altres exotic. Mascagni, perc, no utilitza melodies japoneses, de Nagasaki; la de sota compositors, mastra en primer pia Pagina 49: ni de la la influencia de la rnusica o es va interessar I'estructura partitura rep japo­ el barri de Dejima, Horishige II: sigui que La on els holandesos de/egacio francesa al nesa. Inventa un com Verdi havia inventat en pel Cyrano de de .Japo imaginari, van viure reclasos. passeig marftim de Honcho Bergerac Aida un Egipte imaginari. Fedele d'Amico parla en aquest con- Col·lecci6 Leon Roches. (1869). Rostand i per Memories de la

50 Exotisme musical i teatre musical realista Exotisme musical i teatre musical realista 51

«EI Jap6 de Puccini una traducci6 del relat de Long, que va remetre de seguida a no es nornes una Illica amb l'anotaci6 que I'obra de Belasco Ii semblava mes bella. location meravellosa, Pero Illica i el seu company Giacosa, que no volien veu­ font de details sorpre­ Giuseppe nents i plens de color. re's degradats a ser mers traductors de drames com havia sue­ Es sobretot un lIoc cert amb Tasca, van donar inequfvocament preferencia a Long. alie on una situaci6 S6n interessants les diferents metamorfosis que va sofrir el extrema pot adquirir la dimensi6 del tema des de la novel·la en forma de diari de Loti fins al Ilibret esse marta de Dostoievski i Notre Dame d'Hugo. Perc) nornes «Butterfly creu que possible" d'opera definitiu. EI narrador en primera persona de la versi6 de contreu un matrimoni ENRICO M. FERRANDO va forma Teneri de basad a en la novella de Loti es un turista sexual amb ulls asto­ prendre Teresco, -indecente» ingenu que contempla "america", un cornpro­ Un'opere Daudet, a la Illica va esbossar un rats de nen el m6n estrany i secret sense tenir el mes petit inte­ per qual gui6. mrs permanent. A dalt: Yoshiiku: res coneixer secrets. En el frances Luftikus La casualitat va voler que Puccini, durant la preparaci6 de I'es­ Pinkerton creu que Ikkesai per aquests Long, Retrats (d'esquerra a dreta) trena del veies al Duke of York's esta contraient un es converteix en el nord-america» B. F. Pinker­ anglesa de Tasca el juny 1900, d'un xines, un frances, «desaqradable matrimoni "japones", un britanic i una holandesa Theatre I'obra en un acte de David Belasco Madame ton, representant conformista i sense escrupols d'un imperia­ Butterfly, un arranjament facil (febrerde 1861). no es va acontentar que el va emocionar profundament, encara que no va entendre de desfer» lisme que menysprea l'esser hurna Long Paqina anterior: a l'esquerra: ni una del text. Tanmateix, en un moment no va ERIC A. PLAUT Yoshitora: amb el paper de plagiari; mes aviat va intentar donar una dimen­ paraula primer Grand Mirror of Opera. Un frances i una geisha a el tema no Ii semblava a si6 i moral a l'acci6 recorrent a un fet real pensar posar-hi rnusica; adequat per the Western Mind a fa casa de te de Gankiry6 polftica suplernentaria (febrerde 1861); ltalia. No obstant els mesos s'hi va sentir cada Ii va referir la seva d'un missioner i va aixo, sequents ala dreta: que germana, esposa que vegada rnes captivat i, finalment, va ajornar els altres projectes. Yoshimori Ikkosai: viure una temporada a Nagasaki. Una francesa a Ryogoku AI cornencament de mary del 1901 va rebre dels Estats Units (febrer de 1861). La senzilla Chrysantheme es converteix en Cho-Cho-San (But- 52 Exotisme musical teatre musical realista Exotisme musical i teatre musical realista 53

«A traves de los exo­ terfly), molt sensible, que te un fill d'un oficial ocupant que des­ tismos, Occidente pres I'abandona. L'antiheroi Pinkerton, que no sent altra cosa promueve la busque­ nornes que menyspreu pels costums dels parses estrangers, da de otros sistemas apareix en Long al principi i al final de la novel·la. AI centre hi es de vida mas puros y coherentes, para 10 la Ilarga espera de Butterfly. Ouan ella es veu davant el fet que que desarrolla una s'ha casat amb una nord-americana Pinkerton, mentrestant, que especial receptividad Ii vol prendre el fill, primer pensa a suicldar-se, perc despres por el "otro" geografi­ co 0 decideix tornar a exercir la seva antiga professio de geisha. temporal, por todo 10 que viene David Belasco, va tenir exit com a autor i director d'es­ que de fuera capaz de va tema en col·labo­ cena, advertir les possibilitats teatrals del i, ayudar a crear alterna­ racio amb Long, les va convertir en una obra d'un acte, que va tivas a sus propias realidades cotidianas» ser un exit de a Nova York i a Londres. taquilla primer despres ANGEL CARRERA CONDE La peca se circumscriu a I'espera de Butterfly per la tornada de Imagenes de un viaje imaginario Pinkerton, i s'hi inclouen parts de les converses mantingudes amb el consol dels Estats Units, Sharpless. EI canvi rnes impor­ tant respecte del model: el suicidi es du a terme. La drarnaturqia de l'opera no va estar gens clara durant molt mers esbossos porten la data del 23 de novembre de 1901-, a de i va conduir a moltes escrit temps controversies per entre Puccini el preocupa el couleur locale i es queixa de les escasses Puccini i els seus Ilibretistes, en les quais I'editor Ricordi va inter­ fonts de que disposa sobre rnusica popular japonesa. Demana venir constantment com a element conciliador i consultiu. EI pro­ informacions sobre ritmes i melodies de musica asiatica al musi­ jecte original de tres actes amb una escena al consolat es va coleq belga Gaston Knosp, conegut seu. Mes tard, la salvacio abandonar al final a Puccini no se Ii acudia una rmisica perque arriba en forma d'Hisako Oyama, esposa de I'ambaixador japones Va finalment la seva idea d'una obra en dos adequada. imposar a ltalia, que passa les vacances a Viareggio. Ella toea davant Puc­ actes a I'obra en un acte de Belasco un que anteposava primer cini rmisica popular japonesa amb el K6to, po sa a disposicio del acte amb una escena de boda i un gran duo d'amor. compositor la seva col-leccio d'un centenar de discos i Ii fa arri­ Aquesta versio va fracassar clamorosament en estrenar-se a bar rnitjancant I'ambaixada material musical autentic. La Scala de Mila; tot seguit, Puccini va retirar I'obra i la va modi­ EI critic de l'

i 54 Exotisme musical teatre musical realist a

Aquests estudis es reflecteixen immediatament en la parti­ tura. En el seu assaig Esatisma e dramma in Iris e Madama But­ terfly, el musicoleq italia Michele Grandi constata: «Mes de deu temes originals, ames d'alguna altra idea melodica accessoria, apareixen en la seva partitura, i tots en punts clau de l'accio; pero sobretot, Puccini va assimilar en el context del seu estil el mode japones servint-se en abundancia d'escales defectives, rnajoritariarnent anhernitoniques i pentafoniques, es a dir, el brou de cultiu de I'art musical practicat al Sol Naixent. En analitzar el primer acte, he pogut verificar que d'un total de 1.474 cornpas­ sos, 639, qairebe la meitat, estan connotats amb el color orien­ tal; d'aquests, 370 estan basats en temes originals ('25%), men­ tre que '269 (19%) estan construrts a partir de temes inventats Puccini. Pero no s'hi adverteix cap fractura entre veritable i per Paqina segUent: versemblant: melodies, harmonies i timbre formen un teixit com­ ll-lustracions de I'obra Tractat sobre el cultiu dels pacte que constitueix el veritable segell distintiu de Butterfly>. cues de la seda al Jap6. De dalt a baix Per es afirmar el mentre el color local en tant, pot sequent: i d'esquerra a dreta: Tallant les lulles de les de tema exotic, rnes 0 no es altra morera; operes precedents menys abocant els cues nous cosa que disseny, en la partitura de Madama Butterflyaconse­ damunt d'un recipient de cartro; alimentant els cues, gueix una fusio completa de les esferes culturals occidental i triant els cues llestos per lilar; col-locacio dels en d'un drama musical realista. hi ha japonesa I'esperit Sempre capo lis per a la preparaci6 dels obrint critics, tarnbe ara, que neguen a opera la cohe­ lilaments; hagut aquesta els capo lis. sic i la compacitat que, diuen, havien caracteritzat abans La Paqina 57: i I Boheme Tasca. el proces constant de modificacions sembla A l'esquerra: Kusakabe Kimbei: donar-los la rao, No obstant el es decisiu es una altra aixo, que Sense titol 1 880. cosa: Puccini arriba amb al xx; Ala dreta: aquesta opera segle rnitjancant dona occidental amb l'ampliacio del seu Ilenguatge musical, s'incorpora a I'avantguarda quimono. europea del seu temps. EKKEHARD PLUTA

i

58

'?i EI senyor B. F. Pinkerton I

i el sen estil I I

fohn Luther advocat de ha 1 Long, professio, I f I ala historia per escriure el relat que r � passat . 1 r

a Giacomo Puccini de ,-.j.�. -despres pre­ " inspire .I : senciar una escenica de David :_-"-- versi6 t

� - ' ...... � Belasco- la seva Madama i Butterfly. Long, ) I I tambe autor de dos llibrets d'opera i diver­ p J, _ J .. ses obres de va introduir en la seva teatre, 1 _. , (fl.__ - 1_· F ('--..:. Madame Butterfly una () I" mirada critica sobre la I (i .) primera presencia . ---_' d'Occident alIapo. L'experiencia de la seva -' al germana, la senyora Correll, missionera [apo amb el seu marit, li va obrir els ulls a una realitat allunyada de l'exotisme banal imperant a Tepoca. Reproduim en aquest capitol extractes de Madame Butterfly, publicada el 1898. 60 EI senyor B. F. Pinkerton i el seu estil EI senyor B. F. Pinkerton i el seu estil 61

es va casar; es va dotar de casa i servei, arran­ «Todo el que lIega a Vois dir que no han lesistit. Aha) este pais con la tot ben be a la seva manera i tenint en compte I Pinkerton va abracar-la, encantat. [ant-he memoria lIena de lee­ la seva comoditat. -Ja no estas -va dir ell. unicarnent propia turas literarias antiquada Pinkerton pre­ una -Aha! A/xa es Amb I'ajuda d'un matrimonier, va trobar una dona i tarnbe gunta por las geishas, que penso jo. Ara jo desea verlas, casa on mantenir-Ia. La casa la va Ilogar per 999 anys. No -com ereyen­ juga que jo se que es antiquat! do que son la repre­ va rnes tard a la seva sf? explicar esposa- perque poques esperar sentaci6n femenina -Ah, -La com la felicitat de residir-hi amb ella tant de temps, sino perque, com del pais. Es algo gent jo ela abans. a 10 que -Exacte. que no era sino un barbar estranger, no podia formalitzar cap semejante oeurre en Espana altre acord No Ii va esmentar que el contracte es podia _;_Pera no gent com jo ara? legal. euando los extranje­ dei­ tu estas al dia. rescindir, tanmateix, al final de qualsevol mes, simplement ros desean ver gita­ -No; xant de pagar eilloguer. A Pinkerton els details Ii semblaven des­ nas, ereyendo que -Suposojo haulia d'estar tlista?-va todas las espafiolas agradables; ames, segurament ella no entendria per que a ell Ii dir ella sospirant hipocritarnent. son la Carmen de tan -I exactament noia meva de la Lluna? semblava qracios, Merimee» per que, Aleshores alguns habils artesans japonesos van fer que les VICENTE BLASCO IBANEZ -Perque ells han lepudiat a mi. Tothom cleu jo soc dona mes La vue/ta a/ mundo de casa tan bonica no es tra­ molt dolenta en tot no amb mi tots parets paper d'aquella poguessin de un novelists Jepo. Ningu perlere rnes; vessar amb la mirada i, adaptant a la seva manera els estris ame­ m'han lepudiat, menys nomes tu. Pel aixa haulia d'estar tlista. i finestres amb I es va a i se Ii va ricans, aconseguiren que les portes tanquessin A dal!: posar riure, eixelebrada, llancar als braces Utamaro: clau Tota la resta era Kitagawa com un infant. enginyosament. japones. Dona empolvoreni-se

- Madame Butterfly va riure, i Ii va preguntar per que s'havia pres e/ cia tell (1795-1796). Pero pel eixo exactament estic no tlista! Per que selveix men­ Muses National des Arts

tida? No tinc dintle meu... tantes rnolesties. Si era al .Japol Asiatiques, Guimet. estar tlista. Jo? Jo soc la dona feme­

-Per mantenir fora els son i a dins els son dins nina mes molt del ... del man tot. Que qui fora, qui A baix: ielic Jepo potser penses Utamaro: -va ell, arnenacant-la afectuosament. Kitagawa tu? respondre L'alletament (1801-1803). Musee National des Arts Ell Ii va dir sincerament que creia que ella ho era, i sincera­ Asiatiques, Guimet. [ ... J ment va pensar que es devia a ell.

Van declarar sentir una gran amistat per Pinkerton, aquella nit; [ ... J pero en l'ultima reunio, quan van repudiar solemnement Cho­ Paqina 58: Kitagawa Utamaro: no es va mostrar mes trist i amistos els Ouan ell va haver amb el havien Cho-San, ningu poc que La cortesana Karakoto marxat, plaer capritxos que de havien i amb ell. Chojiya (1801-1804). va anomenar va venir al Dolor. Tots qui menjat begut Musee National des Arts compartit, I'infant, quan rnon, -He fet tot el que he pogut per tu, petita deessa de la Lluna Asiatiques, Guimet. els nens japonesos comencen a viure amb un nom temporal; pot -va dir Pinkerton a la seva esposa-. Pero han resistit el meu Pagina anterior: ser qualsevol cosa, qairebe, durant un breu perfode. Ella estava Cortesana lIegint un lIibre millor vi i tabac. a ell Ii com Ii havia el nom de (segona meitat del segura que agradaria posat Dolor, XVII), an6nim Ella va inclinar el cap i va reflexionar un moment. segle quan realment volia dir alegria. Era l'estil indirecte tan d'ell. amb caHigrafia de Moshio. propi -Ah, vol dir. .. Comenco a aplendre tu, senyor B. F Pikkerton! Col·lecci6 privada. Pel que fa al seu nom definitiu -pod ria ser que tinques uns quants

EI B. F. Pinkerton el seu estil 64 EI senyor B. F. Pinkerton i el seu estil senyor 65

escritores noms rnes abans de rebre'l-, era el pare qui I'havia de triar quan «Algunos ciar sol, excepte en un glan tlibunal i pteso. Aixf es com fem ell, europeos, despues de tomes, I aixo havia de tal com ell havia dit, quan els pit­ el senyor 8. F Pikkerton, i la 8. F Pikkerton. Si ell passar, cohabitar en un puer­ jo, senyola niu. mai vol divolci de ha de a la dels Estats roigs tornessin a fer el to del Japan con una mi, poltar-me glan pleso I la primavera i els pit-roigs ja havien arribat. musume de alquiler, la Units Amelice. AixQ es molt ploblema; pel eixo millor es queda han exaltado y glorifi­ casat amb mi. A mes, ell aglada ester casat amb mi. Tu mila! Ell cado con su genio a mi ... he deixat mes molts diners casa seva [ J artistico, hasta hacer al Jepo. Ha donat per de ella el sfmbolo de viure jo 999 anys. Jo no puc tolnar a casa avia meva perque ell la feminidad nipona» Tot aixo per que Madame Butterfly i el seu fill estaven va fer que jo lepudiada pel ells. Oigues-ho, tu petite tonta! Ell ve explica VICENTE BLASCO IBANEZ en a fer ajaguts damunt de les estores impecables, artlstiques posi­ La vuelta al mundo de un quan pit-Ioig tolni niu. Aha! Que penses tu? Oigues! novelista cions de relaxament, en comptes de mantenir una aditud augusta, S'hauria de perdonar la minyona per no com partir sempre I'a­ com feien totes les altres mares i nens japonesos en aquell leg ria irreflexiva de la seva mestressa; pero mai no ho feia. lara, moment. Les dones nord-americanes, diuen, adopten, quan estan quan la noia decidia callar en comptes de parlar (cos a que era segures als seus tocadors, adituds rnes atrevides que a cap altre mes prudent i tarnbe rnes educada), la mestressa s'ho prenia lIoc. Les dones japoneses no ho fan maio La seva conduda es molt malament. eternament la mateixa. Han d'aduar com si alqu les estiques

mirant, sempre. No tenen intimitat fora de la tomba. No tenen [ ... J

tocadors on sentir-se segures [ ... J. Per tant es podria afirmar, potser, que ella no es una tfpica Si Pinkerton Ii haques dit que tomes amb la seva familia, encara dona japonesa. Perc aquf ens ocupem nornes de l'opinio del Paqina anterior: que ja no tenia famflia amb la qual tornar, ella hauria estat divor­ Hashiguchi Goyo: va dir ella era un refinament america ciada i no hi hauria res rnes a Potser ella un raona­ tinent Pinkerton. Ell que Dona despres del bany fer. seguia (1920). d'un produde [apones, una millora americana d'un invent japo­ ment logic (perque raonava com ell Ii havia ensenyat; abans no nes, etcetera. I com que eilia coneixia millor que ninqu, les seves Paqina segUent: havia raonat mai) en pensar que, com que ell Ii havia dit ciara­ a dalt: paraules quant a ella haurien de tenir una certa autoritat ex cathe­ Suzuki Harunobu: ment que no rnarxes, era una garantia rnes que tornaria. Dues dones xerrant (1765). dra. Jo no en se res meso Musee National des Arts Guimet. Asiatiques, [ ...J

67: [ ... J Paqina Kitagawa Utamaro: Dues dones pentinant­ -Atula't! Una altla cosa. Tu has de dir ami 0 Cho-Ctio-Sen i se (1794-1795). va deixar caure el nen amb un Pikkerton. notes com Cho-Cho-San imprudentment, Musee National des Arts senyola Ben-ja-min Frrank-ling Oigues-ho, Asiatiques, Guimet. cop sord, i Ii va tornar a saltar al damunt [a la minyona]. La va sona impoltant quan marit meu ho diu semple aixf? Si! Geilebe agafar pel coil amb rabia i tot seguit, rient, la va llancar Iluny Paqina segUent: com si jo soc empeladriu. Escolta! Jo et dic una altla cosa que Torii Kiyonaga: d'ella. La sortida del bany, de la es un altle sec/et de nomes tu i jo: jo penso es mes bonic dir­ serie Bel/eses de I'Est -Parla'm de matlimoni un i mato. I una altla cosa. me aixf: nomes Pikkerton. cop mes, jo a la moda del nostre temps senyola Ben-ja-min Frrank-ling (1783-1784). Tu has de saber, als seus Estats Units d'Amelice, si tu cases, tu Musee National des Arts has de quedar casat... oh, pel semple mes! Sf! Ningu no pot divol- Asiatiques, Guimet. [ ... J

i

68 EI senyor B. F. Pinkerton i el seu estil EI senyor B. F. Pinkerton i el seu estit 69

-Voste eoneix els oeells del seu pars? «En el Japan no existe [ ... J el amor como 10 enten­ -Sf, una mica. demos los occidenta­ -Ah! Aixo es penso Voste eoneix AI cap d'una setmana un vapor de va entrar a la )0. les, y si alguna vez lIe­ passatgers seu he enviat tot. Pel eixo pars aqul, pel­ ga a nacer, es de un badia. Elles no s'hi van interessar. Pero l'enderna, ben be per modo drarnatico e ile­ que voste es molt sevi casualitat, van veure'l per primera vegada. Era a la coberta del gal, fuera de la casa, al +voste m'honora -va respondre el vaixell desconegut. Anava de bracet amb una dona rossa. Van margen del matrimo­ tot rient. sense nit. uns consol nio» vetllar dormir gens tota la Van encendre quants

=voste ... no ... coneix? VICENTE BLASCO IBANEZ fanalets meso La vue/ta a/ mundo de un Ella es va alarmar visiblement. l'enderna al nove/ista rnatf el vaixell de guerra havia desaparegut de la -Tot? No, nornes unes quantes coses. badia. -Pero vosie s!coneix els oee/ls... pit- La moral va decaure totalment. Fins i tot el consol de la mi­ loigs, names petits pit-Ioigs, oi? nyona havia perdut forca Van decidir que Cho-Cho-San aniria Les inflexions de la seva veu proclamaven que era un crim no a veure el bon corisol, mentre la minyona i el nen restarien a coneixer-los, Ell no podia resistir alia, no aquella mena de coses. casa per rebre'l, per si de cas, potser, ell no havia marxat amb -Oh, sf -va dir-. Es clar. el vaixell de guerra. A dalt: Aixo era -Aha! Es clar. Aixo es jo penso semple. equivocecio Kitagawa Utamaro: Takashima Ohisa (1795). seva? ... Musee National des Arts [ J Aleshores podien riure plegats. Asiatiques, Guimet. -Ah! Digui'm, dories, si us piau, quan aquest pit-Ioig tolna a A I'esquerra: -Van ordenar al seu vaixell que anes a la Xina sense previ Kitagawa Utamaro: fer niu? Jo? Jo es mes tard a no? ... tornara un dies de bon i ... penso que Jepo, Pelque La casa de te de Nakadaya avis, pero d'aquests temps aleshores (1795). names el tolna ara a fer niu a La resta Ii a ella. En ell no pelque pit-Ioig Jepo. Musee National des Arts pertocava qualsevol cas, ja podia Guimet. EI canso I va assentir nornes perque era molt evident que la Asiatiques, dir mes mentides. noia ho desitjava, no perque ho sabes, Paqina sequent, +Oue... que tots els deus del eel beneeixin ... vosie -va dir a dalt: mes -Aha! Aixo es penso )0. Terd, Suzuki Harunobi: ella, afeblida per les notlcies, La platja dels saliners molt tard a no? Estava a de caure, i ell la va fer seure a la cadira. que Jepo, (1768). punt De nou, la intensitat del seu ernfasi Musee National des Arts EI cap Ii va caure enrere, sense torca, i el seu rostre pal-lid el Asiatiques, Guimet. el va obligar a estar-hi d'acord, encara va mirar des de baix mentre tancava els ulls cansats. Perc en Ala dreta: de fet era anar una mica contra el ell hi havia i i continuava sent bellfssim. que Nagasawa Rosetsu: repos, calma, Retrat d'una bellesa de que Ii dictava la consciencia s'acostava de pressa, i el consol Ii va un Tanabata (segle XVIII). Algu posar paravent -I digui'm! Quan alg0 easa amb alg0 Coi-leccio privada. al davant. altle a seva Amelice, oi que han de que­ Paqina 71: Va entrar una dona. Suzuki Harunobu: dar easats? -Es voste el el consol america? -va EI mirall com senyor Sharpless, pre­ -GeneralmenL sf; ben sf; una Lluna de tardor (1768). tot travessant el Ilindar. segur que Musee National des Arts guntar fins i tot de vegades quan ell no vol. Asiatiques, Guimet. EI consol va fer una petita reverencia.

72 i EI senyor B. F. Pinkerton el seu esnl EI senyor B. F. Pinkerton i el seu estil 73

«S'admirava la cultura -Podria posar-se en contacte per erotica de la japonesa, amb el meu marit, que es a teleqraf savia i ritualista, pro­ Kobe? ducte d'una cultura +Crec que sf Qui es el seu marit? sofisticada i cerimo­ nial. Si es fes una -EI tinent Pinkerton, del ... escala amb els arque­ +Un I'amor de Deul moment, per tips erotlcs del final de Ja era massa tard. Eis ulls de la doneta segle, es trobaria a I'extrem de la seva asseguda a la cadira estaven clavats en maxima sensualitat la els seus. Fins i tot van intentar somriure dona tropical, i al de r una mica, cansadament, davant dels minima, la geisha» LILY LITVAK '/' tristos resultats de les seves mentides La senda del tigre ''( pietoses. Ella Ii va fer que no amb el cap perque no diques res. <

[ ... J

La fulla havia estat trempada amb vagues formes d'animals a la zona del tall. Duia la signatura «Ikesada». Per al seu pare havia significat I'honor. Ala fulla hi havia aquesta inscripci6: «Per morir amb honor quan ja no es pot viure amb honor». Ho deia amb ide­ ogrames poc coneguts, perc tarnbe estava escrita al kaimyo del cornencar a prerner a poc a poc. No va poder evitar fer un petit seu pare a la capella, i ella la coneixia be. gemec amb la primera incisi6. Pero de seguida va notar com la «Per morir amb honor... », Va passar-se afectuosament la fulla sang cornencava a baixar-li pel coil. pel palmell de la rna Aleshores es va posar bonica amb pintura La minyona va portar el nen a la cambra sense fer soroll. EI va de Ilavis, p61vores i perfums; i va pregar, intentant humilment de pessigar, i I'infant es va posar a plorar... Kitagawa Utamaro: trobar finalment la pau. No havia oblidat la del missioner, Preludi al (1799). va caure a terra amb un sord. EI torrent bai­ religi6 A dalt: desig L'espasa cop que Musee National des Arts en la foscor del earn! va de la mort a Meido ara Ii sem- Torii Kiyonaga: xava entre els seus es va i aturar. el pero que Asiatiques, Guimet. pits enfosquir Lentament, Dones sortint del bany amb blava millor confiar en els infant, de la serie Bel/eses cap Ii va caure cap endavant. Eis braces se Ii van allargar cap a Pagina 75: de l'Est a la moda del i Chokosai Eish6 0 la com demanant Ella L'infant se Ii va enfi­ augustos compassius, que nastre (1783-1784). capella, perd6. plorava. temps Hosoda Eiri (atribuits): Musee National des Arts sempre havien estat fidels. d'una il-lustracio lar a la falda. La es va acostar i va Guimet. Fragment xerrotejant petita minyona Asiatiques, de l'album de tretze estam­ Aleshores va posar la embenar la ferida. pes erotiques Fumi no A I'esquerra: en kiyo-gaki (1801). punta de I'arma Choshun: Ouan l'enderna la senyora Pinkerton va trucar a la de la aquell Miyagawa Musee National des Arts porta Imatges de divertiments del coil on no Asiatiques, Guimet. caseta del tur6 de estava buida. punt qairebe secrets d'una tarda Higashi, completament hi ha nervis, que tots els japo­ de primavera. (1730). nesos coneixen be, i va Col·lecci6 Sumisho, Toquio, JOHN LUTHER LONG

78

Un escenari per a la soledat

Madama Butterfly es possiblement una de les operes que mes be re­ trata, des del punt de vista tea­ tral, el drama intim d'unprotago­ rusta. Un autentic monodrama. Aquesta qualitat dramatica orien­ ta la posada en escena de Moshe Leiser i Patrice Courier. El mono­ drama de Cio-Cio-San es potencia amb una sintesi elegant de la tradici6 escenica japonesa i europea. Una relaci6 que ha deixat de ser anecdotica a partir dels postulats teatrals de la dramaturgia contemporania. Un muntatge d'una gran aus­ teritatformal inspirat en els espais escenics centenaris del tea­ tre japones (com el noh i el kabuki). Un despullament esce­ nografic per col·locar al centre de la posada en escena la tragedia de Butterfly. Un drama subratllat subtilmentpel sim­ bolisme de la cultura japonesa.

A dalt: Portada de I'obra de Kazumasa Ogawa Paqina sequent: Illustrations of Japanese Retrat de dos joves Life (1881). (ca. 1890).

I 80 Un escenari per a la soledat Un escenari per a la soledat 81

a la darreria del estetica i el seu poder de cornunicacio es un element "Cap la darreria del segle XIX, fins i tot repre­ segle XIX era evident central per com prendre, de manera parcial, la qenesi d'una sentativa d'una certa evolucio a partir de que el japonisme com Madama l.'interes de Puccini en la ornamental Es un intent � opera Butterfly havia envait Europa I'espoli primari. petita traqedia d'una geisha insignificant -ben Iluny de les pro­ amb un grau d'inten­ timid -potser per la influencia evangel it­ sitat molt rnes gran fessionals sofisticades de Kioto-, qairebe una adolescent venuda zadora de I'obra de John Luther Long- de que el que havien un de iens a un mariner nornes s'ex­ distanciar-se de I'exotisme d'an­ per grapat nord-america, aconseguit la Xina decadent, plica per l'atractiu imperible del melodrama i la fascinacio visual i les chinoiseries tecedents com Pierre Loti i el seu Madame en anys anteriors. que va despertar a Occident l'ultima gran cultura oberta a la vorac Chrysantheme, relat camuflat d'un estu­ A I'entusiasme pel i insaciable curiositat del men, pre. Amb el de verista Japo s'afegia un inte­ Ilenguatge l'opera Mes de tres segles d'aillarnent voluntari, entre l'expulsio de res creixent pels cos­ s'inicia un proces series d'assirnilacio d'una tums i les formes de portuguesos i espanyols el 1639 i el tractat comercial amb els cultura aliena, malgrat que, per ser sin- vida d'aquest poble. Estats Units el 1854. Un acord de l'Armada cers, canvi no entrava conscient­ forcat per l'aparicio No sols les belles arts aquest ment en els de Puccini. Ell nord-americana davant de la costa de la ciutat de Shimoda. Eis despertaven entu­ suposits nornes assumeix la llico sino tarnbe de la «vaixells neg res» del comodor Perry. EI .Japo entra en la moder­ siasme, redempcionista Madame Butterfly de Long. les modes femenines nitat ernpes per expansionisme occidental de la segona I'imparable i les d'aquell pais meitat del be amb i la convivencia d'un segle XIX, per que I'ajuda estrany. L:estereotip conflicte politic intern que culmina el 1867 amb la restauracio era la geisha, que va Man flotant esdevenir a Meiji i la fi del sistema feudal dels shogun. per I'europeu un dels Seran les Ileis del mercat les desvetllaran i "Una dona no hauria La va trobar en la cultura imparables que pro­ seus ideals exotics drarnaturqia conternporania japonesa de fer preguntes com­ noves de el seu i pagaran l'interes per una cultura sofisticada que havia prosperat fernenins» regles joe que ampliaven camp d'accio apor­ plicades a una altra del canon d'Occident. En el entra a LILY LITVAK taven nous i solucions No es diflcil reco­ allunyada realitat, japonisme persona si Ilenguatges esceniques, La senda del tigre perque, Europa com un altre exotisme ornamental adaptat -com s'esde­ aquesta no coneix la neixer la influencia del ritual i el simbolisme del teatre noh en resposta, es pot crear vinque amb les chinoiseries- als gustos de la burgesia. EI .lapo, Robert Wilson. La posada en escena de Moshe Leiser i Patrice una situacio lncomo­ tarnbe atraura la curiositat de la cultura i -com un dels Caurier a Madama no arriba tan en el seu pero, signe da. Ames, si algu Ii per Butterfly Iluny temps- de la bohemia intel·lectual. Un interes que va evolucio­ demana [a una donal destillat nipo, pero tarnbe s'allunya subtilment de I'estereotip hauria de nar sorprenentment de la simple irnportacio de bibelots decora­ quelcom, pictoricista, del paisatgisme exotic d'altres produccions de 1'0- respondre vaciHant a l'assirnilacio de rnes abstractes i com pera de Puccini. tius, conceptes duradors, una cosa com "crec i Un dels referents rnes comuns en els de Madama la influencia de la casa tradicional japonesa la seva relacio amb que potser diuen aixo muntatges I'espai en els nous moviments d'arquitectura nascuts al comen­ o alia, oi?"" Buitertly ez I' Ukio-e (<

l.'inevitable homenatge al «man flotant» tambe hi es present, «No obi idem que ales A partir d'aquf les referencies utilitzades en aquesta posada en dones els agraden les en els paisatges que s'albiren despres dels panells mobils de la escena es fan mes subtils i complexes. Eis directors tenen sobre­ xafarderies i que els casa estilitzada sobre el tossal de Cio-Cio-San, Un fons d'es­ tot que Madama es un text dramatic d'una gran seus cors s6n hipocri­ present Buiiertiy cenari que es transforma en un gran paravent iltustrat que des­ tes. l.No es, doncs, teatralitat. A partir d'aquest concepte, el muntatge situa en el veure-Ies cobreix tant paisatges ins pi rats en els gravats d'Utagawa Hiroi­ vergony6s centre de la drarnaturqia una sfntesi de la tradicio escenica japo­ comportar-se com si (1797-1858) com en els motius abstractes de Is monos. nesa. EI gran tatami ilia on es concentra l'accio es un que shige qui tinguessin el cor pur espai evoca teatre l.'exterior sempre apareix com un paisatge artificial, recollint i dels homes?" els escenaris del japones, sobretot del sofisticat potenciant la idea tradicional de la casa japonesa com a espai UTAMARO noh. l'escenari es un templet de fusta, cobert per tatamis i enlai­ Femme Maitresse rat sobre la d'ornaments i unit a de conternplacio de la natura, concebuda com una obra d'art d'elle-meme sala, practicarnent desposseit Von Stillfried emmarcada una al seu servei. (atribuida): la resta de una lateral, tam be coberta. per arquitectura posada Noia amb una flor als I'espai rnitiancant passarel·la l.'unic moment amb una vocacio realista premeditada es la pri- cabells (1 B70-1 B80). En I'escenografia de Christian Fenouillat, I'estructura superior

Un escenari a la soledat 87 86 Un escenari per a la soled at per

«Arnb no menys ceri­ protagonisme escenic fins a aconseguir un efecte que el cine­ mania es prepara Cio­ asta descriu com un «enlluernament complet»: «Tot apel·lant als Cio-San abans de fer diversos construeix i'accio teatral fins a aeon­ I'amor, conscient i organs sensorials, condicionada per l'es­ seguir una provocacio total al cervell hurna, sense tenir en compte considera la tetica que quin dels diversos camins ha sequit». Un concepte teatral que vida, i especialment el entra dins les de la i sexe, una forma d'art aspiracions drarnaturqia conternporania dramatic. Historica­ que es facilrnent assumible per l'opera, un qenere que des de ment, es donava una Wagner es conscient de la seva capacitat per presentar-se com gran irnportancia al un art total. ritual i a la representa­ cio: "Ia compra d'una cortesana de catego­

ria era una forma de La lIum del monodrama teatre i [...] compartia

una estreta relacio amb el kabuki, I'altra La voluntat de sintesi dels directors d'escena te, a mes ames, gran forma d'art dra­ una segona lectura. Moshe i Caurier inclouen un segon para­ matic del perlode'» metre historic relacionat amb Madama la idea del HELEN M. GREENWALD Butterfly: EI retrat de Cia-Cia-San: monodrama, i'elaboracio drarnatica centrada exclusivament en casa, mampara i Si el context es una retlexio cerimonie en Madama un unic personatge. escenografic Butterfly del Nemes tot subratllant la sole­ "En idea estetica sobre les diverses tradicions teatrals enlla­ templet desapareix. queda I'illa, aquesta que de Puccini japoneses, "la vida es una repre­ -com un entre Occident i Orient- amb el buit esce­ dat del personatge protagonista: una dona que ha trencat els cada pont sentacio teatral", es seva comunitat i nic i defensat la euro­ amb la ha estat abandonada I'home 87: impulsat per drarnaturqia conternporania llacos per essencial I'aspecte Paqina Puccini amb el seu fill formal del teatre s'ha sacrificat. cerimonial dels dos el context dramatic utilitza I'austeritat pel qual (1912). pea, moments de -i tornem al noh- Madama no es un al teatre noh. EI con­ sacrifici, rnes depurat novament per poten­ Butterfly homenatge 89: japones com tarnbe el Paqina compor­ ciar el drama de Cio-Cio-San. que guia aquest es molt mes obert ales diver­ Magnolia (1880). cepte espectacle tament sempre formal Autor anonim, i ses formes del teatre com ara -una Si a la cosa el utilitzat es el decorat les japones, el kabuki expres­ de Cio-Cio-San, cosa a per primera mitja la tant Puccini com seves transformacions a la I'instrument sio molt mes popular-, que es present en I'efecte escenic que qual calculades, per segona, els seus lIibretistes van Cada final d'escena s'ha acompanya l'aparicio de l'oncle bonze, un moviment especta­ per expressar la idea es la il-luminacio. parar una gran atencio, cular del tela de fons. I'exclusivitat del drama de But­ i que reflecteix I'eleva­ dissenyat per potenciar personal La resolucio de les escenes un mateix envol­ En aquesta visio sintetica del teatre japones que respira la cio ritual sobre les terfly. segueix patro: coses mundanes de posada en escena de Leiser i Caurier, potser encaixa l'analisi que tada de foscor, un focus potent il·lumina i tanca la figura Cio­ es troba en molts sra­ en les decades del xx va fer Eisens­ Cio-San, sola 0 amb el que en moments que primeres segle Serguei vats de Yoshiwara» personatge aquests un moment del seu relat dramatic. Una lIum indis­ tein del teatre kabuki. Segons va deixar escrit Eisenstein en L'i­ HELEN M. GREENWALD comparteix EI retrat de Cia-Cia-San: el kabuki en una unica accio escenica movi­ creta i cruel que ho deixa tot en ombres a banda de la traqedia nesperat, integra casa, mampara i cerimonie en Madama intima de la ment, espai, so i veu. Una inteqracio que no s'enten com un Butterfly protagonista. de Puccini acompanyament en paral-lel. Tots els elements tenen el mateix JUAN CARLOS OLIVARES

92 � Biografies ROLEX

YVES ABEL (Direcci6 musical)

Nascut a Toronto, es el principal director invitat de la Deutsche Oper de Berlin i ha dirigit, entre d'altres, al Metropolitan de Nova York (Carmen, II barbiere di Siviglia), Staatsoper de Viena (L'elisir d'amore), Deutsche Oper de Berlin (Don Pasquale i Dialogues des Carmelites), Opera National de Paris (Faust), Lyric Opera de Chicago, Nederlandse Opera, San Francisco Opera (Hamlet), Bolo­ nya (Werther), Napols (Faust), ABAO de Bilbao, Lisboa, Welsh National Opera, Festival de Glyndebourne i Festival de Pesaro. Es fundador i director musical de l'Opera Francais de New York, on ha dirigit, entre d'altres, I'estrena mundial de To be Sung de Dusapin, La princesse jaune de Saint-Saens, Djamileh de Bizet, Beatrice et Benedict de Berlioz, lphiqenie en Aulide de Gluck i Zampa de Herold. Debuta al Liceu la temporada 2004-05 amb Roberto Devereux.

PATRICE CAURIER I MOSHE LEISER (Direcci6 d'escena)

EI1983 van crear la seva primera producci6: A Midsummer Night's Dream (Opera de Li6). Han treballat, entre d'altres, al Theatre des Champs Elysees de Paris, Welsh National Opera, Grand Theatre de Ginebra, Theatre du Chatelet de Paris, Covent Garden de Londres, Teatro Real de Madrid, Sant Petersburg, Entre els seus cal destacar Lausana, Cardiff, Tel Aviv i Charleston. muntatges OYSTER PERPETUAL Rusalka, Salome, Les Troyens, Benvenuto Cellini, Dialogues des Carmelites, DATEJUST L'enfant et les sortileqes, Armide, Jenufa, La belle Helene, Alceste, Die Fleder­ WWW.ROLEX.ES maus, La clemenza di Tito, Leonore, Fidelio, Carmen, Ariane et Barbe-Bleue, La Cenerentola, Wozzeck, Hamlet, Der Rosenkavalier, Das Rheingold, Pollees et Melisende, Die Walkure, Siegfried, Lucia di Lammermoor, levgueni Onieguin, Dido and Aeneas, L'incoronazione di Poppea, Werther, Die Zauberfl6te, L'his­ toire du soldat, lphiqenie en Tauride, Mahagonny, EI nas i Mazeppa. Van debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003-04 amb Hamlet. 94 Biografies Biografies 95

CHRISTIAN FENOUILLAT (Escenografia) JOSE LUIS BASSO (Direcci6 del Cor)

Estudia Arquitectura a Grenoble. Escenoqraf dels espectacles de Bruno Boe­ D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro glin des de 1976 {Roberto Zucco, Titus Andronicus, Sis personatges en busca Argentino de la Plata, fins que el1989 es va fer carrec del Cor del Teatro Col6n d'eutor, entre d'altres), ha col·laborat tarnbe en els muntatges de teatre i opera de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres Romano de Patrice Caurier i Moshe Leiser i Christophe Perton, entre d'altres. En opera Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcci6 del Cor del Teatro ha treballat amb els directors d'escena Alita Baldi, Claudia Stavisky i Alan Mara­ San Carlo de Napols. Des de 1996 es el mestre del Cor del Maggio Musicale trat. Ha treballat, entre d'altres, en Falstaff, I Capuletti e i Montecchi, 1/ barbiere Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi di Siviglia, Romeo et Juliette, Didon et Enee, Armide, Wozzeck, Leonore, Fide­ Grammy. Col·labora amb les mes prestigioses batutes del moment: Mehta, Sino­ lio, Carmen, Die Fledermaus, Ariane et Barbe-Bleue, Der Rosenkavalier, Der poli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Bur­ Ring, levgueni Onieguin, Lucia di Lammermoor, Pollees et Melisande, EI nes, gos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguraci6 de l'Opera La clemenza di Tito, Mahagonny, Jenufa, A Midsummer Night's Dream, Orfeo de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. ed Euridice, Don Carlo, La Cenerentola i 1/ turco in Italia. Es director del Cor del Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003-04 amb Hamlet. ;.

AGOSTINO CAVALCA (Vestuari) FIORENZA CEDOLINS (Madama Butterfly)

D'origen italia, ha creat vestuari per a teatre i opera. En opera destaquen Eu- _ Debuta el 1993 amb Caval/eria rusticana al Teatro Carlo Felice de Genova. EI ryante i Le Comte Ory {Festival d'Ais de Provence). Ha treballat, entre d'altres, seu repertori inclou operes com Mose in Egitto, Salome, Tosce, I Masnadieri, a I'Scottish Opera, Welsh National Opera, Theatre des Champs Elysees, Ope­ La battagglia di Legnano, Aida, Suor Angelica, Madama Butterfly, Norma, 1/ ra North, Opera de Nantes, Theatre du Chatelet, Opera de Li6, Grand Theatre Trovatore, Don Car/os, Adriana Lecouvreur, La Boheme, Manon Lescaut i Fals­ de Ginebra, Opera de Basilea, Covent Garden de Londres i Teatro Real de Madrid. taff, entre d'altres. Ha actuat en el Festival de Ravenna, Roma, Arena de Vero­ Col-labora regularment amb Patrice Caurier i Moshe Leiser, com en La bel/e na, Napols, Caller, Maggio Musicale Fiorentino, Tolosa de l.lenquadoc, Staats­ Helene, Carmen, Fidelio, Leonore, A Midsummer Night's Dream, Lucia di Lam­ oper de Munic, Opera de Paris, Covent Garden de Londres, Metropolitan de mermoor, Der Rosenkavalier, Hamlet, Betrayal in a Monastery, Pellees et Meli­ Nova York, New National Theatre de Toquio, Bilbao, Madrid, Santander, Zuric, sande, Der Ring des Nibelungen, Don Carlos, La Cenerentola, Ariane et Bar­ Bolonya i Trieste, entre altres escenaris. EI 2005 interpreta el Requiem de Ver­ be-Bleue, EI nes, Die Fledermaus, Mahagonny, 1/ turco in italia, 1/ barbiere di di a Roma, Frankfurt i Wiener Festwochen, La Boheme a Verona i Die lustige Siviglia, Die Zeuberilote i Die lustige Witwe, entre d'altres. Witwe a Trieste. Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003-04 amb Hamlet. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

CHRISTOPHE FOREY (lHuminaci6) CRISTINA GALLARDO-DoMAs (Madama Butterfly)

Estudia a l'Ecole du Theatre National d'Estrasburg. En teatre ha treballat regu­ Nascuda a Santiago de Chile, estudia a la Modern School of Music. Debuta el larment amb Jean-Marc Bourg, Robert Girones i Bruno Boeqlin {Roberto Zuc­ 1990 amb Madama Butterfly a Santiago de Chile. A Europa debuta el 1993 en co, Jackets}, entre altres directors d'escena. Tarnbe ha creat el disseny de lIums el Festival d'Spoleto amb Suor Angelica i a La Scala de Mila amb La Rondine. per ales coreografies de Nathalie Coil antes, Catherine Violet, Sidonie Rochon Ha actuat a La Scala {Les contes d'Hoffmann, Faust, Manon Lescaut, Turandot, i Lucinda Childs. En el camp de l'opera es col·laborador habitual de les pro­ La Traviata i La Boheme}, Metropolitan de Nova York {La Traviata, La Boheme i duccions dirigides per Patrice Caurier i Moshe Leiser: Hamlet, Carmen, Maha­ Turandot}, Viena {Pagliacci, Turandot, La Traviata, Les contes d'Hoffmann, La gonny, Leonore, Fidelio, Jenufa, Pellees et Melisande, la Tetralogia wagneriana Boheme i Simon Boccanegra}, Covent Garden de Londres {Turandot, La Bohe­ al Grand Theatre de Ginebra, La Cenerentola, EI nas a l'Opera de Lausana, Lucia me i Madama Butterfly}, Paris {La Traviata, La Boheme, Les contes d'Hoff­ di Lammermoor a l'Opera de Li6, levgueni Onieguin al Teatre Mariinski de Sant mann, I Capuleti e i Montecchi i Faust}, Munic {La Traviata, La Boheme i Ote­ Petersburg i Madama Butterflyal Royal Opera House Covent Garden de Lon­ I/o}, Berlin {La Traviata, Otel/o i 1/ Trittico}, Paris {Otel/o}, Concertgebouw dres. Recentment ha participat en 1/ turco in Italia i 1/ barbiere di Siviglia al Covent d'Amsterdam {Pagliacci i Suor Angelica}, Salzburg i Horencia {Turandot} i Toquio Garden de Londres. {La Traviata}, entre altres escenaris. Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2003-04 amb Hamlet. Debuta al Gran Teatre del Liceu. 96 Biografies

DANIELA DESsi (Madama Butterfly)

Nascuda a Genova, estudia al Conservatori de Parma i a l'Accademia Chigiana de Siena. Debuta com a solista de concerts amb obres com Stabat Mater i ..- Petite Messe Solennelle de Rossini, entre d'altres. Va fer el seu debut operistic a l'Opera Giocosa de Savona amb La serva padrona. EI seu repertori inclou rnes PATEK PHILIPPE de seixanta titols, des de Monteverdi a Prok6fiev. Ha cantat, entre d'altres, a La GENEVE Scala de Mila, Metropolitan de Nova York, Horencia, Salzburg, Verona, Staats­ oper de Viena, Munic, Toquio, Moscou i Deutsche Oper de Berlin. Recentment ha interpretat Madama Butterfly a La Scala de Mila i al Jap6, Andrea Chenier a Palerm i Bilbao, Otello a La Scala, Manon Lescaut a Parma i a la Deutsche Oper de Berlin i Don Carlo a I'Staatsoper de Viena. Debuta al Liceu la temporada1984-85 amb Otello. Hi torna la 1991-92 amb Maria Stuarda, la 2002-03 canta Aida i la 2003-04 Tosca.

LIPING ZHANG (Madama Butterfly)

Nascuda a la Xina, estudia al Conservatori de Beijing. Debuta al Covent Gar- - den de Londres amb el rol de Liu (Turandot) i I'abril de 2004 al Metropolitan de Nova York amb el rol de Cio-Cio-San (Madama Butterfly). Ha actuat als esce­ naris mes prestigiosos d'Europa, els Estats Units, Canada i Asia, com al Covent Garden de Londres, interpretant el rol de Mimi de La Boheme i Lucia de Lucia di Lammermoor, Metropolitan de Nova York, Opera de Paris, Deutsche Oper de Berlin, Norske Opera (Madama Butterfly), Canada (La Boheme, Les pecheurs de perles, Turandot, Faust i Lucia di Lammermoor), Baltimore Opera, Michigan Opera, Hong Kong (La Boheme) i Xangai (La Traviata), entre altres escenaris. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

ENKELEJDA SHKOSA (Suzuki) Tw e n t y v+" Nascuda a Tirana (Albania), estudia al Conservatori i l'Acadernia de Belles Arts by Patek Philippe de la seva ciutat natal i al Conservatori de Mila. Ha actuat, entre altres escena­ ris, en el Festival de Pesaro, La Scala de Mila, Tori, Bolonya, Montecarlo, Munic, Napols, Venecia, Istanbul, Bilbao, Sevilla, Dusseldorf, Treviso, Li6, Opera de Paris, Covent Garden de Londres, Lisboa, Teatra Real de Madrid, Leipzig, Concert­ gebouw d'Amsterdam, Dresden, Caller, Trieste i Brussel·les. Recentment ha inter­ pretat La Cenerentola (Brussel·les), Les contes d'Hoffmann (Paris), Rigoletto (Madrid), Maometto (Estrasburg), Tamer/ano (Istanbul), Romeo et Juliette (Vene­ cia i Lisboa), Petite Messe Solennelle (La Scala de Mila), Dom Sebastien i Mada­ ma Butterfly (Sevilla), L'italiana in Algeri (Dusseldorf) i Roberto Devereux (Li6 i Paris). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

BARCELONA Diagonal, 482 Tel. 93 416 11 11 Barcelona· Rbla. Catalunya, 17 Tel. 93 31820 38 www.unionsuiza.com 98 Biografies Biografies 99

JANE DUTTON (Suzuki) RICHARD LEECH (F. B. Pinkerton)

Artista habitual del Metropolitan de Nova York, ha participat en Romeo et Juliet­ Nascut als Estats Units, debuta el 1989 al Metropolitan de Nova York amb La te, Susannah, Ariadne auf Naxos, Lulu, Madama Butterfly, Rigoletto i The Great Boheme. Des de lIavors ha actuat en escenaris d'Europa i els Estats Units, com Gatsby. Ames, ha cantat Sara (Roberto Devereux) a la New York City Opera i el Covent Garden de Londres, La Scala de Mila, Staatsoper de Viena, Opera Sonietka (Lady Macbeth de Msensk) a San Francisco. Ha interpretat el com­ de Paris, Berlin, Horencia, Munic, San Diego, San Francisco, Washington i Chi­ fan positor (Ariadne auf Naxos), Suzuki (Madama Butterfly), Dorabella (Cos! cago, entre d'altres. A Espanya ha cantat el Requiem de Verdi a Sevilla, Lucia Cherubino nozze di Rosi­ a tutte) , Adalgisa (Norma), Flora (La Traviata), (Le Figaro), di Lammermoor i Rigoletto Bilbao i Faust a Madrid. EI seu repertori operistic na (II barbiere di Siviglia), Beatrice {Beatrice et Benedict),locasta (Oedipus Rex) inclou La Boheme, Lucia di Lammermoor, Faust, Rigoletto, Madama Butterfly, i Carmen. Iarnbe ha cantat la Tetralogia wagneriana. EI seu repertertori concer­ L'elisir d'amore, Les contes d'Hoffman, Un ballo in maschera, Romeo et Juliet­ tistic inclou EI Messies de Handel, Stabat Mater, Das Lied von der Erde de Mah­ te i Tasca, entre altres operes, ler, Requiem de Verdi, entre altres obres. Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 1991-92 amb el Requiem de Debuta al Liceu la temporada 2001-02 amb Henry VIII. Hi torna la 2002-03 Verdi. amb Norma i Pikovaia Dama, Hamlet (2003-04) i Rigoletto (2004-05).

ITXARO MENTXAKA (Suzuki) AOUILES MACHADO (F. B. Pinkerton)

Nascuda a Lekeitio (Biscaia), estudia al Conservatori de Bordeus. AI Teatro Nascut a Barquisimeto (Venecuela), estudia al Conservatori Superior de Musi­ Real de Madrid ha participat en Elektra, Don Ouijote de Halffter, Der Rosenka­ ca Sim6n Bolivar de Caracas i a l'Escuela Superior de Musica Reina Sofia. EI valier, Parsifal, Die Zeuberilote, Babel 46, Madama Butterfly, Das Rheingold, 1996 debuta a Caracas amb L'elisir d'amore i a Las Palmas de Gran Canaria Pikovaia Dama i Gotterdammerung. Tarnbe ha cantat a La Zarzuela de Madrid amb Macbeth. Des de lIavors ha actuat en teatres d'opera de prestigi, com el (Sancia di Castiglia), Festival de Peralada (Die Zeuberilote i Carmen), La Maes­ Teatro Sao Carlos de l.isboa, Teresa Carreno de Caracas, San Carlo de Napols, tranza de Sevilla (L'italiana in Algen) i Granada (Juana de Arco en la hoguera), Opera de Washington, Deutsche Oper de Berlin, Teatro Real de Madrid, Staats­ entre altres escenaris. Recentment ha cantat Luisa Miller i Die aegyptische Hele­ oper de Viena, Metropolitan de Nova York, Staastsoper de Berlin i Opera de na a Madrid i La Traviata i Les contes d'Hoffmann a Bilbao. Roma, entre d'altres. Del seu repertori destaquen La Boheme (Florencia, Madrid Debuta al Liceu la temporada 1989-90 amb Cristobal Colon ides d'alesho­ i Washington). Rigoletto (Arena de Verona) i Les contes d'Hoffmann (Opera de res participa regularment al Teatre. De les ultirnes temporades destaquen D.O., Roma, Nica i Teatro de la Maestranza de Sevilla). Die Zsuberilote, Ariadne auf Naxos, Babel 46, Giulio Cesare i Boris Godunov. Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 199.5-96 amb un concert i hi torna la 1999-2000 amb el Requiem de Verdi.

CLAUDIA SCHNEIDER (Kate Pinkerton) FABIO ARMILIATO (F. B. Pinkerton)

Nascuda a Roses, estudia musics a l'Acadernia Marshall de Barcelona i cant amb Nascut a Genova. EI 1993 debuta al Metropolitan de Nova York amb II Trovatore i Montserrat Aparici. Guanya el concurs Noves Veus que organitza l'Opera de hi ha cantat a rnes Aida, Cevsllerie rusticana, Simon Boccanegra, Fedora i Tosca, Cambra de Catalunya. Debuta a l'Opera de Sabadell amb Le nozze di Figaro. EI entre d'altres. Debuta a La Scala de Mila amb Faust. Ha cantat, entre altres esce­ 2000 estrena l'opera Ricard i Elena i el 2001 Euridice y los titeres de Caronte i naris, aRoma (Ernani iTasca), Palerm (Cavalleria rusticana). Zuric (Un ballo in l'Adeu de Lucrecia Borja. Ha actuat en els festivals d'Edimburg, Grec de Barce­ maschera), Frankfurt (La Boheme), Buenos Aires, San Francisco (Aida i II Trovato­ lona, Lyrique des Deux Catalognes, Otono de Madrid, Merida i festivals de Uirranch re), Staatsoper de Viena (Un ballo in maschera i Carmen). Recentment ha interpre­ i Belfast. Ha participat en les estrenes de Sama Samaruck Suck Suck a La Villet­ tat Madama Butterfly (Japo), Andrea Chenier (Staatsoper de Viena, Palerm i Bilbao), te de Paris i l'opera EI compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora, les dues de Cavalleria rusticana (Metropolitan de Nova York, Staatsoper de Viena i Tolosa de Carles Santos. Llenguadoc), Manon Lescaut (Parma i Deutsche Oper de Berlin) i La fanciulla del Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb 0.0. Don Ouijote en Barcelona. West (Festival de Torre del Lago). Hi torna la temporada 2001-02 amb Ketie Kebenove, la temporada 2002-03 par­ Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb Aida. Hi torna la 2003-04 amb Tosca. ticipa en Pikovaia Dama i II viaggio a Reims, la temporada 2003-04 en L'enfant et les soriileqes i la temporada 2005-06 en Wozzeck. 100 Biografies

ALBERT MONTSERRAT (F. B. Pinkerton)

Nascut a Barcelona, va cornencar la seva carrera professional cantant com a bariton titols com La Traviata, II barbiere di Siviglia, entre d'altres. l.'octubre de 2002 debuta com a tenor amb el rol de Pinkerton (Madama Butterfly) en el Fes­ tival d'Opera de Sabadell. Des de lIavors ha realitzat diversos recitals d'opera, sarsuela i lied. Ha cantat Fidelio (Florestan) al Palau de la Musica Catalana i a Mallorca, Le villi (Roberto) en el Festival Euro Mediterrani, Tosca en el cicle Opera a Catalunya i en el Festival d'Opera de Sabadell. Tarnbe va cantar en el Festival de Musica de Xativa amb Montserrat Marti. La temporada 2004-05 de­ buta a Berlin (Classics Open Air) i a Viena (Konzerthaus). Acaba de debutar amb Don Jose de Carmen al Teatro Villamarta de Xeres de la Frontera. Debuta al Liceu la temporada 2003-04 amb Babel 46. La temporada 2004- 05 participa en Gaudi i la temporada 2005-06 en Marfa del Carmen.

CARLOS ALVAREZ (Sharpless)

- Nascut a Malaga, cursa els seus estudis al Conservatori de la seva ciutat. Entre d'altres, ha guanyat la Medalla d'Or atorgada per Bellas Artes 2003, la Medalla d'Or al merit artistic de la Junta d'Andalusia el 2003 i el Premio Nacional de Musi­ ca 2003. Des del seu debut al Teatro de la Zarzuela amb La del manojo de rosas (1990), ha actuat a I'Staatsoper de Viena (Ernani, Roberto Devereux), La Scala de Mila (Don Giovanm), Metropolitan de Nova York (II Trovatore), Teatro Real de Madrid (Le nozze di Figaro, Ernani i Rigoletto), Festival de Salzburg (Don Paris Car/o i Covent Garden Londres Car/o) , Opera de (Don Otello), de (Otello i Rigoletto), Florencia, Ravenna i San Francisco, entre d'altres. Debuta al Liceu la temporada 1995-96 amb Giovanna d'Arco. Tarnbe ha cantat La Favorite (1997-98), Linda di Chamounix i Don Carlo (1999-2000), I Puritani (2000-01), Macbeth (2003-04) i Cleopetre i Rigo/etto (2004-05).

DAUBOR JENIS (Sharpless)

Estudia al Conservatori de Bratislava i a l'Accademia Italian a d'Osimo. Ha actuat al Covent Garden de Londres en els rols de Valentin (Faust), Sharpless (Mada­ ma Butterfly), Guglielmo (Cos! fan tutte); Opera de Paris en II barbiere di Sivi­ glia i Yeletzky (Pikovaia Dama); Staatsoper de Viena (II barbiere di Siviglia); Baye­ rische Staatsoper de Berlin amb Marcello (La Boheme); Deutsche Staatsoper de Berlin amb Posa (Don Carlo) i Deutsche Oper de Berlin amb Renato (Un ballo in maschera) i Lescaut (Manon Lescaut); Staatsoper d'Hamburg amb Don Gio­ vanni, Germont (La Traviata) i Silvio (Pagliaccf); Roma (Ievgueni Onieguin); San Diego Opera amb Enrico (Lucia di Lammermoor); Cincinnati Opera; Teatro Real de Madrid i Teatro Colon de Buenos Aires. Debuta al Gran Teatre del Liceu. 102 Biografies Biografies 103

JOAN PONS (Sharpless) VASILY LADYUK (Princep Yamadori)

membre de Nascut a Ciutadella (Menorca), debuta el 1983 a La Scala de Mila com a Falstaff Estudia a l'Academia d'Art Coral de Moscou i actualment es l'Opera i com a Tonio en Pagliacci. A La Scala tam be ha interpretat Tosca, La Traviata, La Novaia de Moscou. EI 2005 quanya el primer premi del Concurs Internacional fanciulla del West, Gianni Schicchi i Lucia di Lammermoor, entre d'altres. Entre Francesc Vinas de Barcelona i recentment ha guanyat el primer premi del con­ els prestigiosos escenaris on ha cantat, destaquen I'Staatsoper de Viena, Covent curs Operalia. Ha ofert concerts al Conservatori de Moscou i en el Festival de Garden de Londres, Opera de Paris, Staatsoper de Munic, Hamburg, Zuric, Roma, Rheingau. A l'Opera Novaia ha interpretat els rols de levgueni Onieguin, Rober­ Bolonya, Parma, Verona, Horencia, La Fenice de Venecia, La Zarzuela de Madrid, to de lolanta, Valentin de Faust i Malatesta de Don Pasquale. Acaba de gua­ San Francisco, Chicago i especialment el Metropolitan de Nova York, on debuta nyar el Concurs Shizuoka al Japo. amb II Trovatore i on interve regularment. En el seu repertori destaquen, ames, Debuta al Gran Teatre del Liceu. Un ballo in maschera, Sly, Simon Boccanegra i Nabucco, entre d'altres. Debuts al Liceu la temporada 1970-71 amb La Gioconda i des de IIavors es una de les veus habituals del Teatre. Les seves actuacions rnes recents son: Aida (2000-01 i 2002-03), La Traviata (2001-02) i Macbeth (2003-04).

CARLOS BERGASA (Sharpless) STANISLAV SHVETS (l'oncle bonze)

- a Conservatori de Moscou. EI 1997 Nascut a Madrid, estudia a l'Escola Superior de Cant de la seva ciutat. Debuta Nascut Ekaterinburg (Russia), estudia al a 1997-98 Daland el 1990 amb La Boheme (Marcello) a l'Opera de Sabadell. Ha actuat a Madrid, debuta Dublin amb Banco (Macbeth) i la temporada interprets Palau de la Musica Catalana, Bilbao, Oviedo, Sevilla, Malaga, Palma de Mallor­ (Der fliegende Hollander) a Metz i a Kirov. La temporada sequent debuta a Frank­ on Debuta en el Festi­ ca, Opera de Roma, La Scala de Mila, Festival de Glyndebourne, Opera de Frank­ furt amb 1/ barbiere di Siviglia, torna amb Don Giovanni. i furt, Maggio Musicale Fiorentino, La Maestranza de Sevilla, Santiago de Chile, val de Salzburg i a Vars6via amb Don Carlo. Ha cantat, entre d'altres, Guerra a a Berlin i Frank­ Hamburg i Li6, entre altres escenaris. Eis seus rols inclouen Schau nard (La Bohe­ pau al Theatre de la Bastille; Aida Utah; 1/ barbiere di Siviglia me), Lescaut (Manon Lescaut), Valentin (Faust), Belcore (L'elisir d'amore), Figa­ furt; Don Giovanni, Falstaff, Rigo/etto i Tosca a San Francisco; Macbeth al Natio­ ro (1/ barbiere di Siviglia), Germont (La Traviata), Ford (Falstaff), Silvio (Pagliac­ nal Concert Hall de Dublin i ha col-laborat amb l'Opera Ireland i a Santiago de C/), Sulpice (La fille du regiment), Albert (Werther), Sharpless (Madama Butterfly), Chile amb Der fliegende Hollender. Enrico (Lucia di Lammermoor), Guglielmo (Cosi fan tutte), Lescaut (Manon) i Debuta al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000-01 amb Rienzi. Hi torna Germano (La Scala di Seta), entre altres rols. la temporada sequent amb Lady Macbeth de Msensk. La 2002-03 aparaque Debuta al Gran Teatre del Liceu. en Tosca i la temporada 2004-05 canta Rigoletto.

FRANCISCO VAS (Goro) CELESTINO VARELA (EI comissari imperial)

a amb Dolores Eduard Nascut a Saragossa, estudia cant i violi a Barcelona. Guanya el Premi d'interpre­ Nascut a Aviles, estudia cant Oviedo i Barcelona Suarez, debuta a de Cata­ taci6 en eliV Concurs Nacional de Cant ONCE'89. Ha cantat Babel 46, Pepi­ Gimenez i Ana Luisa Chova, entre d'altres. EI 1999 l'Opera ta Jimenez, Carmen i Die Zeuberilote (Peralada), L'Atlantida (Festival de Gra­ lunya com a Talbot de Maria Stuarda. Posteriorment ha cantat en els principals com Sao Car­ nada), Los amantes de Teruel (Teatro de la Zarzuela), 1/ barbiere di Siviglia teatres i temporades operistiques d'Espanya i Portugal, el Teatro d'Ovie­ (Glyndebourne), Rita, Cosi fan tutte, Die Zeuberilote, L'isola disabitata, La Can­ los de Lisboa, Temporada d'Opera de la Corunya, Teatro Campoamor Cicle de Ouin­ terina i La belle Helene (Opera du Chambre de France), Babel 46, L'enfant et do, Teatro Arriaga de Bilbao, ABAO de Bilbao, d'Opera Catalunya, de les sottileqes i Rita (Teatro Real), Falstaff (Lisboa), Le nozze di Figaro (Bilbao), cena Musical de Sant Sebastia (Madama Butterfly), Santiago Compostel·la Turandot (La Bastille) i Idomeneo, Alcina i Tennheuser (Oviedo). (Le nozze di Figaro) i Santa Cruz de Tenerife (Gianni Schicchh. EI 2004 debu­ com a Bias de Las ventas de Don de Debuts al Liceu la temporada 1993-94 amb un recital liric. Des d'aleshores ta al Teatro de la Zarzuela OU/jote Ruper­ ha intervingut amb regularitat en les temporades del Teatre i recentment en les to Chapi. maschera i I Purita­ temporades 2003-04 (Tosca i Babel 46), 2004-05 (Gaudf, Parsifal, A Midsummer Debuta al Liceu la temporada 2000-01 amb Un ballo in Bellini» i VIII. La 2002- Night's Dream i Turandot) i en I'actual (Wozzeck, Otello, Idomeneo i Die tote ni. Hi torna la 2001-02 amb la «Marato Vicenzo Henry Stadt). 03 amb Ariadne auf Naxos i Los Pirineus i la 2003-04 amb Hamlet i Tosca. 104 Biografies www.rosabisbe.com

ORQUESTRA SIMFONICA DEL GRAN TEATRE DEL LiCEU

EI primer director titular de l'Orquestra Simf6nica del Gran Teatre del Liceu fou w Maria Obiols. En la seva Ilarga historia ha estat dirigida per batutes convidades, com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Marien, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schi­ co llings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambre­ ling, Rafael Fruhbeck de Burgos, Jesus L6pez Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neu­ mann, Josep Pons, Antoni Ros-Marba, Pinchas Steinberg, Peter Schneider i Sil­ vio Varviso. Eis directors titulars de la formaci6 han estat Eugenio M. Marco, Uwe CJ) Mund i Bertrand de Billy. Actualment el director musical es Sebastian Weigle. f � COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

EI Cor del Gran Teatre del Liceu es consolida als anys seixanta sota la direcci6 de Riccardo Bottino. En cornencar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi co es feu carrec de la direcci6 amb Vittorio Sicuri. Posteriorment han estat direc­ tors Andres Maspero, William Spaulding i, actualment, Jose Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksa/slied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a rnes del Requiem de Mozart, la Missa Solemnis de Beethoven i la Missa de la Coronecio de Mozart. EI Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat ales Arenes de Nlmes, amb /I corsaro. Tarnbe ha interpretat Lucia di Lammermoor a Lud­ wigshafen, Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de Espa­ na a La Fenice de Venecia, Ha cantat sota la direcci6 dels mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Stein­ berg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres.

GANDUXER

- Ganduxer, 20 08021 Barcelon GALERIES LA AVENIDA BARCELONA GLORIES, C-308 RAMBLA DE CATALUNYA Tel. 93 201 00 25 193 201 65 90 Rambla Catalunya, 121 Av. Diagonal, 208-230 Rambla de Catalunya, 86

Fax - 93 201 2732 08008 Barcelona 08018 Barcelona 08008 BARCELONA [email protected] Tel. 93 217 4139 Tel. Fax 93 486 05 68 Tel. 93 215 55 28

i 106 107

ORQUESTRA VIOLA CLARINET COR DEL GRAN Gloria LOPEZ ROSSELLO TENORS * * SIMFONICA DEL GRAN Marie VANIER Philip CUNNINGHAM TEATRE DEL LlCEU Angelica PRATS Josep M' BOSCH TEATRE DEL LlCEU Florian MUNTEANU Jaume SANCHIS Elisabet VILAPLANA Xavier MARTiNEZ * Fulgencio SANDOVAL J. Antonio GOMEZ SOPRANOS Rita WING Jordi MAS Concerti no Claire BOBIJ M' Isabel FUENTEALBA Jose A. MEDINA * Kostadin BOGDANOSKI Bettina BRANDKAMP FAGOT Nuria LAMAS MEZZOSOPRANOS l.lorenc VALERO * Vincent FILLATREAU Bernardo VERDE M6nica LUEZAS Rosa CRISTO Julio A. BERDASAGAR * Concertino associat Mihail FLORESCU Francese BENiTEZ Gloria LOPEZ PEREZ Yordanka LEON Grant W. GEORGHE Liviu MORNA Nicolae GIURGEA Anna OLIVA M' Rosa SOLER Omar A. JARA * Victor PETRE TROMPA Carmen JIMENEZ Maribel AROUE Graham LISTER VIOLi I Franck TOLLINI Gert SEIFERT Nuria CORS Montserrat BENET Carles PRAT M' Anca ANDREI * Francisco RODRiGUEZ M' Dolors LLONCH Teresa CASADELLA Emili ROSES Margaret BONHAM VIOLONCEL Ignacio ZAMORA M' Angels PADRO Isabel MAS Daniel M. ALFONSO * Birgit EULER Peter THIEMANN Vicenc; AGUILAR Margarida BUENDIA Maribel RODRiGUEZ Antonio BERNAL Piotr JECZMYK Adam GLUBINSKI M' Rosa LOPEZ Sang Ho LEE Aleksandar KRAPOVSKI Alex BASCONES TROMPETA MirtaM'LORA CONTRALTS Jordi FIGUERAS * Emilie LANGLAIS Esther BRAUN M. Angel BOSCH Raquel LUCENA Sandra CODINA Hans W. BYSTRON Edith MARETZKI Carme COMECHE J. Anton CASADO Encarna MARTiNEZ M' Josep ESCORSA Josep Lluis MORENO * Kornelia RACZ Rafael SALA Angel VIDAL Raquel MOMBLANT Hortensia LARRABEITI * Oksana SOLOVIEVA Juan Manuel STACEY Eun KYUNG PARK Miglena SAVOVA Yana TSANOVA M' Eulalia VALERO TROMBO Marta RIBAS Anna M' VELANDO * * Eduard GARCiA Francesc SANCHEZ M' Teresa RIBERA Ingrid VENTER Solista de la producci6 CONTRABAIX Lluis BELLVER Maria SUCH Mariel AGUILAR

* VIOLi II Tomas ALMIRALL David MORALES * Annick PUIG * Cristian SANDU Detlef HILLBRITCH Rodica Monica HARDA Jaume ALBORS Jing LlU Juan MAULEON ARPA * Dorothea BIEHLER Lluis RUSINOL Lina SERRACARABASSA Elena CEAUCESCU Rafael de la VEGA ACTORS Andrea CERUTI PERCUSSIO * Charles COURANT FLAUTA Jordi MESTRES Salvador ESPLUGAS

* Kalina MACUTA Albert MORA Marc PINO Paco MENDEZ

* Mijai MORNA Joan J. RENART Ferran ARMENGOL David MOYA Alexandre POLONSKY Agustl BRUGADA Ramon TORRAMILANS * Vessela TOMOV Sandra BATISTA Vasil LAMBRINOV OBOE * * Solista Cesar ALTU R Raul PEREZ Richard VAUGHAN * 108 �CCJNJ Madama �tltterfAv MADAMA Enregistraments '��'b ';" QuoN_·e. di FRENI de Madama PAVARonl Butterfly LUDWIG KERNS WIENER BVTTERFLY PHILHARMONIKER HERBERT VON KARAJAN

S'inclou una selecci6 de les versions integres. Eis Toti dal Monte (B), Vittoria Palombini (S), Benia­ personatges principals s6n esmentats en I'or­ mino Gigli (P), Mario Basola (Sh), Adelio dre sequent: Madama Butterfly (B), Suzuki (S), Zagonara (G). Cor i Orquestra de l'Opera de F. B. Pinkerton (P), Sharpless (Sh), Gora (G). Roma. Dir.: Oliviero de Fabritiis. Naxos, A continuaci6 el cor, I'orquestra, el director mu­ 1939.(CD)* sical, el director d'escena, si s'escau, el segell discoqrafic i I'any de I'enregistrament. Licia Albanese (B), Lucille Browning (S), James Melton (P), John Brownlee (Sh), Alessio De Les versions amb asterisc (*) estan disponibles Paolis (G). Cor i Orquestra del Metropolitan a l'Espai Liceu. de Nova York. Dir.: Pietro Cimara. 1946. (CD)

Eleanor Steber (B), Jean Madeira (S), Richard Versions en disc Tucker (P), Giuseppe Valdengo (Sh), Alessio De Paolis (G). Cor i Orquestra del Metropoli­ Rosina Buckman (B), Nellie Walker (S), Tudor tan de Nova York. Dir.: Max Rudolf. Arkadia / Davies (P), Frederick Ranalow (Sh), Sydney X. FNO, 1949. (CD)* Coltham (G). Dir.: Eugene Goosens. Clare­ mont, 1924. (CD) (Versi6 en angles) Elizaveta Sumskaia (B), Elizaveta Gribova (S), LOS C R..AN DES DIVaS Ivan Koslovskij (P), P. Selivanov (Sh), Venja­ A SU ALCANCE Rosetta Pampanini (B), Conchita Velasquez (S), min Sevcov (G). Cor del Teatre Bolshoi de Alessandro Granda (P), Gino Vandelli (Sh), Moscou. Orquestra Filharrnonica de Moscou. Giuseppe Nessi (G). Cor i Orquestra de La Dir.: O. Bran. Melodya, 1950. (CD) (Versi6 en Scala de Mila. Dir.: Lorenzo Molajoli. Arkadia, rus) 1928. (CD)* Renata Tebaldi (B), Nell Rankin (S), Giuseppe Margaret Sheridan (B), Ida Mannarini (S), Lionel Campora (P), Giovanni Inghilleri (Sh), Piero De Cecil (P), Vittorio Weinberg (Sh), Nello Palai Palma (G). Cor i Orquestra de l'Accademia (G). Cor i Orquestra de La Scala de Mila. Dir.: de Santa Cecilia de Roma. Dir.: Alberto Erede. Carlo Sabajno. Arkadia, 1931. (CD)* Pearl/Decca, 1951. (CD)* 110 Enregistraments Enregistraments 111

Danica lIitsch (B), Hilde Rossl-Majdan (S), Rad­ Victoria de los Angeles (B), Barbara Howitt (S), Leontyne Pryce (B), Rosalind Elias (S), Richard Mirella Freni (B), Christa Ludwig (S), Luciano ko Oelorko (P), Jovan Gligor (Sh), August John Lanigan (P), Geraint Evans (Sh). Cor i Tucker (P), Philip Maero (Sh), Piero De Palrna Pavarotti (P), Robert Kerns (Sh), Michel Sene­ Jaresch (G). Orquestra Sirnfonica Austriaca. Orquestra del Royal Opera House Covent Gar­ (G). Cor i Orquestra de I'RCA Italiana. Oir.: chal (G). Cor de I'Staatsoper de Viena. Orques­ Oir.: Wilhelm Loibner. Remington, 1951. (CD) den de Londres. Oir.: Rudolf Kempe. New Orna­ Erich Leinsdorf. RCA, 1962. (CD)' tra Filharrnonica de Viena. Oir.: Herbert von menti, 1957. (CD)' Karajan. Decca, 1974. (CD)' Clara Petrella (B), Mafalda Masini (S), Ferrucio Anny Schlernm (B), Hetty PIUmacher (S), Sandor Tagliavini (P), Giuseppe Taddei (Sh), Mariano Renata Tebaldi (B), Fiorenza Cossotto (S), Car­ K6nya (P), Kirn Borg (Sh), Gerhard Unger (G). Renata Scotto (B), Judith Forst (S), Josep Carre­ Caruso (G). Cor i Orquestra de la RAI de Tori. lo Bergonzi (P), Enzo Sordello (Sh), Angelo Cor i Orquestra de I'Staatsoper d'Sttutgart. ras (P), Julian Patrick (Sh), Joseph Frank (G). Oir.: Angelo Questa. Cetra, 1954. (CD) Mercuriali (G). Cor i Orquestra de l'Accademia Oir.: Ferdinand Leitner. Deutsche Grarnrnophon, Cor i Orquestra de l'Opera de San Francisco. de Santa Cecilia de Roma. Oir.: Tullio Serafin. 1963. (CD) (Versi6 en alemany) Oir.: Kurt Adler. Myto, 1974. (CD)' Victoria de los Angeles (B), Anna Maria Canali Decca, 1958. (CD)' (S), Giuseppe Oi Stefano (P), Tito Gobbi (Sh), Renata Scotto (B), Anna Oi Stasio (S), Carlo Ber­ Adelaida Negri (B), Marilu Anselmi (S), Eduardo Renato Ercolani (G). Cor i Orquestra de i'Opera Michele Le Bris (B), Janet Barbie (S), Jose Luc­ gonzi (P), Rolando Panerai (Sh), Piero De Pal­ Sarramida (P), Renato Cesari (Sh), Nino Fal­ de Roma. Oir.: Gianandrea Gavazzeni. Testa­ cioni (P), Robert Massard (Sh). Oir.: Jean-Clau­ ma (G). Cor i Orquestra de l'Opera de Roma. zetti (G). Cor i Orquestra del Teatro Col6n de ment, 1954. (CD)' de Hartemann. Vega, 1960. (LP) (Versi6 en Oir.: Sir John Barbirolli. EM I, 1966. (CD)' Buenos Aires. Oir.: Miguel Angel Veltri. New frances) Ornamenti, 1975. (CD)' Elisabeth Lindermeier (B), Hertha Topper (S), Virginia Gordoni (B), Nedda Casei (S), Michele Richard Holm (P), Marcel Cordes (Sh), Karl Marie Collier (B), Ann Robson (S), Charles Craig Moiese (P), Valerio Meucci (Sh), Franz Setzer Montserrat Caballe (B), Silvana Mazzieri (S), Ber­ Ostertag (G). Chor und Sinfonieorchester des (P), Gwyn Griffiths (Sh). Cor i Orquestra del (G). Cor de I'Staatsoper de Viena. Orquestra nabe Marti (P), Franco Bordoni (Sh), Piero De Bayerischen Rundfunks. Oir.: Rudolf Alberth. Sadler's Wells. Oir.: Bryan Balkwill. HMV, 1960. Sirnfonica de Viena. Oir.: Nello Santi. Orpheus, Palma (G). Cor del Gran Teatre del Liceu de Walhall, 1954. (CD)' (Versi6 en alemany) (CD) 1966. (CD) Barcelona. Orquestra Sirnfonica de Barcelo­ na. Oir.: Arrnando Gatto. Ricordi, 1976. (CD) Maria Callas (B), Lucia Oanieli (S), Nicolai Ged­ Victoria de los Angeles (B), Miriam Pirazzini (S), Montserrat Caballo (B), Carmen Rigai (S), Ber­ da (P), Mario Borriello (Sh), Renato Ercolani Jussi Bjorlinq (P), Mario Sereni (Sh), Piero De nabe Marti (P), Manuel Ausensi (Sh), Diego Renata Scotto (B), Gillian Knight (S), Placido Domin­ (G). Cor i Orquestra de La Scala de Mila. Oir.: Palma (G). Cor i Orquestra de l'Opera de Monio (G). Coro i Orquesta de Radio Televi­ go (P), Ingvar Wixell (Sh), Florindo Andreolli (G). Herbert von Karajan. EMI / Naxos, 1955. (CD)' Roma. Oir.: Gabriele Santini. EMI, 1960. (CD)' si6n Espanola. Oir.: Gianfranco Rivoli. OPO, Ambrosian Opera Chorus. Orchestra Philhar­ 1968. (CD)' rnonia. Oir.: Lorin Maazel. CBS, 1978. (CD)' Martha Angelici (B), Janine Collard (S), Albert Lan­ Magda Olivero (B), Fernanda Cadoni (S), Rena­ ce (P), Julien Giovannetti (Sh), Jacques Hivert to Cioni (P), Mario Zanasi (Sh), Mariano Caru­ Pilar Lorengar (B), Nedda Cassei (S), Sandor Veronica Kincses (B), Klara Takacs (S), Peter (G). Cor i Orquestra de l'Opera Comique de so (G). Cor i Orquestra del Teatro San Carlo K6nya (P), Mario Sereni (Sh). Cor i Orquestra Dvorsky (P), Lajos Miller (Sh), Istvan Rozsos Paris. Oir.: Albert Wolff. Pathe, 1956. (CD) (Ver­ de Napols. Oir.: Nicola Rescigno. HRE, 1961. del Metropolitan de Nova York. Oir.: George (G). Cor i Orquestra de Cambra de I'Staatso­ si6 en frances) (CD) Shick. Bella Voce, 1969. (CD)' per d'Hongria. Oir.: Giuseppe Patane. Hun­ garoton, 1981. (CD) Anna Moffo (B), Rosalind Elias (S), Cesare Vallet­ Sena Jurinac (B), Hilde Rossel-Majdan (S), Raina Kabaivanska (B), Mirella Marcossi (S), Gino ti (P), Renato Cesari (Sh), Mario Carlin (G). Cor Ermanno Lorenzi (P), Kostas Paskalis (Sh), Taddei (P), Gianni Maffeo (Sh), Pier Frances­ Mirella Freni (B), Teresa Berganza (S), Josep i Orquestra de l'Opera de Roma. Oir.: Erich Peter Klein (G). Cor i Orquestra de I'Staatso­ co Poli (G). Academia Coral de Nilpols. Carreras (P), Joan Pons (Sh), Anthony Laciu­ Leinsdorf. RCA, 1957. (CD) per de Viena. Oir.: Berislav Klobucar. Myto, Orquestra Filharrnonica de Napols, Oir.: Ugo ra (G). Ambrosian Opera Chorus. Orchestra 1961. (CD) Rapalo. Basf, 1969. (CD) Philharmonia. Oir.: Giuseppe Sinopoli. Deut­ Dorothy Kirsten (B), Mildred Miller (S), Daniele sche Grammophon, 1987. (CD)' Baroni (P), Clifford Harvout (Sh), Alessio De Gabriella Tucci (B), Helen Vanni (S), Carlo Ber­ Maria Chiara (B), Trudeliese Schrnidt (S), James Paolis (G). Cor i Orquestra del Metropolitan gonzi (P), Clifford Harvuot (Sh), Andrea Velis King (P), Hermann Prey (Sh), Ferry Gruber (G). Anna Tomowa-Sintow (B), Stefka Mineva (S), Jau­ de Nova York. Oir.: Dimitri Mitropoulos. Living (G). Cor i Orquestra del Metropolitan de Nova Cor i Orquestra de la Radio de Baviera. Oir.: me Aragall (P), Alberto Rinaldi (Sh), Angel Pet­ Stage, 1957. (CD)' York. Oir.: Fausto Cleva. Myto, 1962. (CD)' Giuseppe Patane. Eurodisc, 1971. (CD) kov (G). Cor i Orquestra de l'Opera Nacional 113 112 Enregistraments

de Sofia. Dir.: Rouslan Raichev. Capriccio, Yasuko Hayashi (B), Hak-Narn Kim (S), Peter liceista 1987. (CD) Dvorsky (P), Giorgio Zancanaro (Sh), Ernesto Cronologia Gavazzi (G). Cor i Orquestra de La Scala de Ying Huang (B), Ning Liang (S), Richard Troxell Mila. Dir. musical: Lorin Maazel. Dir. d'escena: (P), Richard Cowan (Sh), Jing-Ma Fan (G). Cor Keita Asari. Arthaus, 1986. (DVD)* de Radio France. Orquestra de Paris. Dir.: James Conlon. Sony, 1995. (CD)* Ying Huang (B), Ning Liang (S), Richard Troxell (P), Richard Cowan (Sh), Jing-Ma Fan (G). Cor Raina Kabaivanska (B), Alexandrina Milcheva (S), de Radio France. Orquestra de Paris. Dir. musi­ Nazzareno Antinori (P), Nelson Portella (Sh), cal: James Conlon. Dir. d'escena: Frederic Mit­ Rumen Dojkov (G). Cor Nacional de Bulgaria terand. Sony, 1995. (DVD) Svetoslav Obretenov. Orquestra Filharrnoni­ ca de Sofia. Dir.: Gabriele Bellini. Arts, 1996. Cheryl Baker (B), Catherine Keen (S), Martin (CD) Thompson (P), Richard Stilwell (Sh), Peter Blan­ chet (G). Netherlands Philharmonic Orchestra. Cheryl Barker (B), Jean Rigby (S), Paul Charles Dir. musical: Edo de Waart. Dir. d'escena: S'inclou una lIista de les representacions de Mada­ Temporada 1911-12 Perea Clarke (P), Gregory Yurisich (Sh), Stuart Kale Robert Wilson. Opus Arte, 2003. (DVD)* ma Butterfly en la historia del Gran Teatre del Livia Berlendi (B), Fiora Perini (S), Emilio (G). Geoffrey Mitchell Choir. Orquestra Fil­ Liceu. Eis personatges principals son esmen­ (P), Ernesto Badini (Sh), Vicenc Gallofre (G). harmonica de Londres. Dir.: Yves Abel. Chan­ Daniela Dessi (B), Rossana Rinaldi (S), Fabio tats en I'ordre sequent: Madama Butterfly (B), Dir.: Edoardo Mascheroni. (5) dos Records, 2000. (CD) (Versio en angles) Armiliato (P), Joan Pons (Sh), Luca Casalin (G). Suzuki (S), F. B. Pinkerton (P), Sharpless (Sh), Cor i Orquestra Citta Lirica. Dir. musical: Pla­ Goro (G). A continuaci6 el director musical, el Temporada de primavera de 1913 Ponzano cido Domingo. Dir. d'escena: Stefano Monti. director d'escena, si s'escau, i el nombre de Carme Bau-Bonaplata (B), Adele (S), Pacini Versions en video Dynamic, 2004. (DVD)* representacions (entre parentesis). Giuseppe De Bernardo (P), Adolfo (Sh), Vicenc Gallofre (G). Dir.: Vicente Petri. Anna Moffo (B), Mitti Truccato Pace (S), Renato Fiorenza Cedolins (B), Francesca Franci (S), Mar­ Nombre total de representacions: 143. (3) Cioni (P), Afro Poli (Sh), Gino Del Signore (G). cello Giordani (P), Joan Pons (Sh), Carlo Bosi Cor i Orquestra de la RAI de Mila. Dir. musical: (G). Cor i Orquestra de l'Arena de Verona. Dir. Estrena absoluta a La Scala de Mila: 17 de febrer Temporada 1915-16 Oliviero de Fabritiis. Dir. d'escena: Mario l.an­ musical: Daniel Oren. Dir. d'escena: Franco de 1904. Adelina Agostinelli (B), Elena Lucci (S), Miquel Romano Ra­ franchi. VAl, 1956. (DVD)* Zeffirelli. TDK, 2004. (DVD)* Estrena al Gran Teatre del Liceu: 10 de desem­ Mulleras / Carlo Broccardi (P), bre de 1909. sponi (Sh), Cesare Spadoni (G). Dir.: Alfredo Mirella Freni (B), Christa Ludwig (S), Placido Estrena a Barcelona, al Teatre del Bosc: 2 d'a­ Padovani. (2) Domingo (P), Robert Kerns (Sh), Michel Sene­ gost de 1907 (en castella). chal (G). Cor de I'Staatsoper de Viena. Orques­ Temporada 1918-19 tra Filharmonica de Viena. Dir. musical: Herbert Temporada 1909-10 Rosina Storchio / Bianca Stagno-Bellincioni (B), Lahowska Umberto Macnez Car­ von Karajan. Dir. d'escena: Jean-Pierre Pon­ Maria Farneti / Amedea Santarelli (B), Giuseppi­ Aga (S), (P), Oliver Dir.: Sal­ nelle. Deutsche Grammophon, 1974. (DVD)* na Giaconia (S), Angelo Pintucci (P), Francesco melo Maugeri (Sh), Julia (G). Federici (Sh), Primo Maini (G). Dir.: Francesco vatore Messina. Dir. d'escena: Eugeni Salarich. Raina Kabaivanska (B), Eleonora Jankovic (S), Spetrino. (11) (5) Nazzareno Antinori (P), Lorenzo Saccomani (Sh), Mario Ferrara (G). Cor i Orquestra de I'A­ Temporada 1910-11 Temporada 1920-21 Lucci Vitto rena de Verona. Dir: Maurizio Arena. Dir. d'es­ Salomea Krusceniska (B), Maria Verger (S), Mario Tamaky Miura (B), Elena (S), Kitay (P), Gallofre Dir.t cena: Giulio Chazalettes. NVC Arts, 1983. Massa (P), Taurino Parvis (Sh), Gino Treves Luis Almod6var (Sh), Vicenc (G). (DVD)* (G). Dir.: Joan Lamote de Grignon. (4) Josep Sabater. (5)

116 Cronologia liceista Cronologia liceista 117

Temporada 1921-22 Minghetti (P), Carlo Del Corso (Sh), Vicenc Temporada 1943-44 Temporada 1957-58 Maria l.lacer (B), Elena Lucci (S), Antoni Saludas Gallofre (G). Dir.: Federico Del Cupolo. (1) Merce Capsir (B), Angela Rossini (S), Pau Civil Renata Tebaldi (B), Rina Corsi (S), Giacinto Pran­ (P), Alessandro Antonoff (Sh), Vicenc Gallofre (P), Joan Gual (Sh), August Gonzalo (G). Dir.: delli (P), Otello Borgonovo (Sh), Didac Monjo (G). Dir.: Pasquale La Rotella. (2) Temporada 1931-32 Napoleone Annovazzi. Dir. d'escena: Joan San­ (G). Dir.: Carlo Felice Cillario / Angelo Questa. Pilar Noguero (B), Elena Lucci (S), Miquel Mulle­ genis. (3) Dir. d'escena: Domenico Messina. (4) Temporada 1922-23 ras (P), Maties Morro (Sh), August Gonzalo (G). Rosina Storchio / Carme Bau-Bonaplata (B), Ele­ Dir.: Josep Sabater. Dir. d'escena: J. Malvet. (1) Temporada 1 944-45 Temporada 1960-61 na Lucci (S), Angelo Pintucci (P), Emilio Ghi­ Merce Capsir (B), Elena Lucci (S), Pau Civil (P), Rosetta Noli (B), Lucy Cabrera (S), Aldo Bertocci rardini (Sh), Vicenc Gallofre (G). Dir.: Alfredo Temporada 1933-34 Angel Anglada (Sh), August Gonzalo (G). Dir.: / Joan Baptista Daviu (P), Josep Simorra (Sh), Padovani. (3) Tinay Arelhano (B), Elena Lucci (S), Pau Civil (P), Antoni Capdevila. Dir. d'escena: Joan Sange­ Didac Monjo (G). Dir.: Antonio Narducci. Dir. Carlo Morelli / Luigi Ceresol (Sh), Vicenc Gallo­ nis. (4) d'escena: Augusto Cardi. (3) Temporada 1924-25 fre (G). Dir.: Josep Sabater. Dir. d'escena: Juan Carlota Dahmen (B), Elena Lucci (S), Theodor Villaviciosa. (3) Temporada 1945-46 Temporada 1963-64 Ritch / Giuseppe Taccani (P), Victor Damiani Merce Capsir (B), Angela Rossini (S), Pau Civil Montserrat Caballe (B), Rena Garazioti (S), Miche­ (Sh), Vicenc Gallofre (G). Dir.: Vincenzo Bellez­ Temporada 1935-36 (P), Antoni Cabanes (Sh), Fernando Linares le Moiese / Bernabe Marti (P), Pieris Zarmas za. Dir. d'escena: Francesc Rayer. (2) Teiko Kiwa (B), Elena Lucci (S), Miguel Barrosa (G). Dir.: Antoni Capdevila. Dir. d'escena: (Sh), Didac Monjo (G). Dir.: Ottavio Ziino / / Antoni Cortis (P), Mario Gubiani (Sh), August August Gonzalo. (4) Eugenio Mario Marco. Dir. d'escena: Arsenio Temporada 1925-26 Gonzalo (G). Dir.: Giuseppe Podesta. Dir. d'es­ Giunta. (4) Jovita Fuentes (B), Renata Pezzatti (S), Costan­ cena: Juan Villaviciosa. (3) Temporada 1946-47 tino Folco-Bottaro (P), Josep Segura-Tallien Tosiko Hasegawa (B), Angela Rossini (S), Gu­ Temporada 1965-66 (Sh), Vicenc Gallofre (G). Dir.: Franco Pao­ Temporada 1939-40 stavo Gallo (P), Angel Anglada (Sh), Fernan­ Virginia Zeani (B), Clara Betner (S), Jaume Ara­ lantonio. Dir. d'escena: Filippo Dado. (3) Merce Capsir / Stella Roman (B), Angela Rossi­ do Linares (G). Dir.: Josep Sabater. Dir. d'es­ gall / Nikola Nikolov (P), Manuel Ausensi (Sh), ni (S), Joan Nadal (P), Pau Vidal (Sh), August cena: Augusto Cardi. (3) Didac Monjo (G). Dir.: Franco Ferraris. Dir. d'es­ Temporada 1926-27 Gonzalo (G). Dir.: Antoni Capdevila. Dir. d'es­ cena: Frans Boerlage. (4) Gilda Dalla Rizza (B), Elena Lucci (S), Joan Nadal cena: Juan Villaviciosa. (3) Temporada 1949-50 / Roberto D'Alessio (P), Maties Morro (Sh), Tosiko Hasegawa (B), Pilar Torres (S), Corrado Temporada 1968-69 Vicenc Gallofre (G). Dir.: Franco Paolantonio. Temporada 1940-41 D'Ottavi (P), Manuel Ausensi (Sh), Cesar Atzuko Azuma (B), Licia Galvano (S), Giorgio Dir. d'escena: Filippo Dado. (2) Merce Capsir (B), Angela Rossini (S), Joan Nadal Munain (G). Dir.: Josep Sabater. Dir. d'escena: Merighi (P), Lorenzo Saccomani (Sh), Didac (P), Luigi Borgonovo (Sh), August Gonzalo (G). Augusto Cardi. (3) Monjo (G). Dir.: Adolfo Camozzo. Dir. d'esce­ Temporada 1927-28 Dir.: Antoni Capdevila. Dir. d'escena: Juan Villa­ na: Dario Dalla Corte. (4) Gilda Dalla Rizza (B), Elena Lucci (S), Filippo San­ viciosa. (3) Temporada 1952-53 tagostino (P), Luigi Ceresol (Sh), Vicenc Gallo­ Elena Rizzieri (B), Pilar Torres (S), Giuseppe Cam­ Temporada 1972-73 Jaume Ara­ fre (G). Dir.: Arturo Lucon. Dir. d'escena: Filip­ Temporada 1941-42 pora (P), Manuel Ausensi (Sh), Piero De Pal­ Yasuko Hayashi (B), Licia Galvano (S), Bardelli po Dado. (3) Merce Capsir (B), Rosita Salagaray (S), Pau Civil ma (G). Dir.: Angelo Questa. Dir. d'escena: Acli gall (P), Marco Stecchi / Cesare (Sh), (P), Guido Vanelli (Sh), August Gonzalo (G). Carlo Azzolini. (4) Didac Monjo (G). Dir.: Michelangelo Veltri. Dir. Temporada 1 929-30 Dir.: Antoni Capdevila. Dir. d'escena: Juan Villa­ d'escena: Didac Monjo. (4) Teiko Kiwa (B), Elena Lucci (S), Angelo Minghetti viciosa. (2) Temporada 1955-56 (P), Pasquale Lombardo (Sh), Vicenc Gallofre Victoria de los Angeles (B), Anna Maria Canali Temporada 1974-75 (G). Dir.: Alfredo Padovani. Dir. d'escena: Filip­ Temporada 1942-43 (S), Gianni Raimondi (P), Manuel Ausensi (Sh), Teresa Kubiak (B), Eva Borsatti (S), Gaetano Sca­ Didac po Dado. (3) Tosiko Hasegawa (B), Ebe Ticozzi (S), Gustavo Didac Monjo (G). Dir.: Angelo Questa. Dir. d'es­ no (P), Vicenc Sardinero (Sh), Monjo d'escena: Gallo (P), Guido Vanelli (Sh), August Gonzalo cena: Oscar Saxida-Sassi. (4) (G). Dir.: Carlo Felice Cillario. Dir. Temporada de primavera de 1930 (G). Dir.: Napoleone Annovazzi. Dir. d'escena: Didac Monjo. (2) Rosetta Pampanini (B), Elena Lucci (S), Angelo Ciro Scafa. (4) 118 Cronologia liceista

Temporada 1977-78 Miwako Matsumoto (B), Flora Rafanelli (S), Benia­ mino Prior (P), Arturo Testa (Sh), Didac Mon­ jo (G). Dir.: Michelangelo Veltri. Dir. d'escena: Didac Monjo. (4)

Temporada 1979-80 Akiko Kuroda (B), Montserrat Aparici (S), Gae­ tano Scano (P), Alberto Noli (Sh), Didac Mon­ jo (G). Dir.: Gerardo Perez Busquier. Dir. d'es­ cena: Didac Monjo. (3)

Temporada 1981-82 Yasuko Hayashi (B), Hiroko Saito (S), Piero Vi­ sconti (P), Vicenc Sardinero (Sh), Piero De Pal­ ma (G). Dir.: Gianfranco Rivoli. Dir. d'escena: Fausto Cosentino. (4 English / Francais Temporada 1984-85 Ilona Todoky (B), Raquel Pierotti (S), Antonio Ordonez (P), Joan Pons (Sh), Josep Ruiz (G). Dir.: Gerardo Perez Busquier. Dir. d'escena: Didac Monjo. (3)

Temporada 1994-95 Catherine Malfitano (B), Violeta Urmana (S), Peter Dvorsk" (P), Vicenc Sardinero (Sh), Antoni Comas (G). Dir.: Brian Salesky. Dir. d'escena: Marco Arturo Marelli. (Teatre Victoria). (6)

JAUME TRIBO 120 English 121

VERSION ENGLISH Giacomo Puccini's famous opera Madama Butter­ final, 1906, version, Madama Butterfly had ACT II (1904) has a libretto Illica and become one fly by Luigi of the most frequently staged scores Three years have passed since Pinkerton left and Giocosa which tells the tale Giuseppe moving in the entire history of opera. Butterfly is still waiting for him to come back. She of a from very young geisha Nagasaki, Butterfly is living in near poverty with her faithful maid, Suzu­ who is confident that the (Cio-Cio-San), blindly ki, and the son she had with Pinkerton. Sharpless, American naval officer Pinkerton loves her Madama a cynical Butterfly is «Japanese tragedy" in three the consul, tries to persuade her to marry a rich and will come back to her. But Pinkerton has mar­ acts by Giacomo Puccini. The libretto, by Luigi prince, Yamadori, but Butterfly will not hear of it. ried her under a which Japanese law permits repu­ lllica and Giuseppe Giocosa, is based on the play He also tries unsuccessfully to convince her that diation and home. When discovers Madame gone Butterfly Butterfly by the American playwright Pinkerton will not return, and even if he did, he that the man she loves without reserve has mar­ David Belasco (1900). It was first performed at would not want to see her again. When the two ried an American woman and is to take the returning Teatro alia Scala in 1904. Despite Puccini's women are left alone, canon shots are heard from of the son she has borne charge during his prestige and the high expectations aroused, the the port and they see an American ship docking. the western dream that absence, possessed her premiere was a resounding failure. However a Butterfly is ecstatic and her mood spreads to she reverts to her own vanishes, Japanese world new, more streamlined and balanced version was Suzuki. Together they decorate the house with and commits hara-kiri. staged in Brescia three months later and received flowers and wait up for Pinkerton to arrive. The work focuses essentially on the figure of with enthusiasm. Following several subsequent a woman of with an Cio-Cio-San, great delicacy revisions, Puccini produced his definitive ver­ ACT III admirable for in whose shadow capacity love, the sion in 1906. Since then it has gone from success Just as Butterfly, exhausted from her long vigil, is maid Suzuki acts with intelligence and tender­ to success, marking a turning point in operatic about to retire to rest, Pinkerton and Sharpless ness. The other characters are less defined clearly history and appealing to the emotions of suc­ arrive at last. With them is an American woman, -Lieutenant Pinkerton and Sharpless, the US con­ cessive generations throughout the world. The who waits outside in the garden. Suzuki realizes sul in or local Nagasaki- merely provide colour action is set in Nagasaki, at the period of the that this woman is Pinkerton's wife. Pinkerton him­ +the marriage broker Goro or the rich prince premiere. self is unable to face Butterfly and leaves. When Yarnadori-, For this Madama reason, Butterfly Butterfly emerges from her room, she too grasps has been referred to as a magnificent «mono­ ACT I the situation: she is being asked to give up, not in which the sole function of the music drama", Pinkerton, a young lieutenant in the US Navy, has only her husband, but her son as well. She says is to the inner convey protagonist's story. Thus asked the marriage broker Goro to organize his the child will be ready for his father in half an hour the score delicate -with features of refined exoti­ fake wedding to the geisha Cio-Cio-San, also and, once the others have left, takes her father's cism- is ideally suited to the fragility and sensi­ known as Madama Butterfly. Pinkerton wants a sword, bids her son farewell, and commits hara­ tivity of the leading figure. female companion during his stay in Japan, prior kiri. Pinkerton returns to the house to find her dead. Puccini, who had already won fame and affec­ to returning home to get properly married. The tion for his previous successes, such as La bride arrives with her relatives and preparations TERESA LLORET Boheme or was Tosca, highly impressed by the are made for the ceremony, which takes place homonymous play by the American playwright with all due formality in the presence of the Amer­ David Belasco, which he saw in London in 1900. ican consul, Sharpless. But Cio-Cio-San's uncle The sentimental story of a Japanese woman who the bonze bursts into the wedding feast and angri­ is seduced and abandoned and finally takes her ly rebukes her for forsaking her own culture and own life was perfectly adapted to the extraordi­ people for a foreigner. He curses her and departs, nary gift for creating emotion through music which leaving her deeply distressed. Pinkerton consoles Puccini had displayed in opera houses through­ her, embraces her amorously, and invites her to out the world. The exotic Far Eastern setting, which enter the house for their wedding night. was the height of fashion in Europe at the time (Pierre, Loti, Sullivan, Mascagni, etc.), was also a factor in his choice. Within a few years of the 122 Francais 123

VERSION FRANCAISE Madame Butterfly (1904), Ie celebre opera de en Europe (pensons notamment a Pierre Loti, a brasse amoureusement et I'invite a entrer dans la sur un livret de IIlica et ou Giacomo Puccini, Luigi Sullivan a Mascagni). La version definitive de maison pour y passer leur nuit de noces. Giuseppe Giacosa, raconte la tragique histoire I'ouvre de Puccini date de 1906; en quelques de Cio-Cio-San, une tres jeune geisha de Naga­ annees, elle va devenir I'une des partitions les ACTEII saki. Surnornrnee Butterfly, la jeune femme croit plus jouees de toute I'histoire de l'opera, II Y a trois ans que Pinkerton est parti et Butter­ aveuqlernent en I'amour de Pinkerton, dont elle fly I'attend toujours. La jeune femme vit dans la attend Ie retour. Ce cynique officier de marine rnisere avec Suzuki, sa fidele servante, et Ie fils arnericain a epouse Butterfly selon une coutume Madame Butterfly, «traqedie japonaise» en trois qu'elle a eu du lieutenant. Sharpless tente de japonaise qui I'autorise a repudier sa femme, puis actes de Giacomo Puccini, sur un livret de Lui­ convaincre Butterfly d'epouser Ie prince Yama­ son il est reparti pour pays. Apprenant que gi IIlica et de Giuseppe Giocosa, s'inspire d'une dori, un riche pretendant, mais elle ne veut pas I'homme qu'elle aime eperdurnent est revenu piece du dramaturge nord-arnericain David Belas­ en entendre parler. Le consul tente de lui expli­ et accornpaqne d'une epouse arnericaine qu'il co (1900) intitulee Madame Butterfly. La pre­ quer, mais en vain, que Pinkerton ne reviendra pas son ne Cio-Cio-San reclame enfant, entre-temps, miere, qui a lieu ala Scala de Milan en 1904, est et que, s'il revient, ce ne sera pas pour la revoir. abandonne Ie reve occidental dans lequel elle un echec retentissant en depit du prestige de Ouand les deux femmes se retrouvent seules, etait plonqee et retrouve Ie monde japonais qui Puccini et des attentes suscitees par I'ouvre. Trois on entend des coups de canons dans Ie port et est Ie sien en se faisant hara-kiri. mois plus tard, une nouvelle version, plus lege­ elles reconnaissent un navire arnericain, Butter­ Le personnage central de cet opera est Cio­ re et mieux equilibree, est representee a Bres­ fly laisse eclater sa joie et la transmet a Suzuki. Cio-San, qui possede une grande capacite cia, ou elle fait un triomphe. Le compositeur y Les deux femmes decorent la maison de fleurs d'amour et une admirable delicatesse; dans son apporte encore quelques remaniements avant tout en guettant l'arrivee de Pinkerton. sillage, la servante Suzuki est pleine d'intelligen­ d'arriver a la version definitive de 1906, dont Ie ce et de tendresse. Les autres personnages de succes ne s'est jamais dementi depuis lors. Deve­ ACTE III I'ouvre ont moins de relief -Ie lieutenant Pinker­ nu une reference, cet opera a emu des genera­ C'est lorsque Butterfly, epuisee d'avoir veille tou­ ton et Sharpless, Ie consul des Etats-Unis a Naga­ tions de spectateurs dans Ie monde entier. L'ac­ te la nuit, va se reposer que Pinkerton et Shar­ saki- ou sont de simples elements pittoresques, tion se deroule a Nagasaki, a l'epoque ou la piece pless arrivent. Suzuki comprend que l'Arnericai­ tels I'entremetteur Goro ou Ie riche prince Yam a­ fut creee, ne qui les accompagne et qui attend dans Ie jardin dori. C'est pourquoi cet opera a ete qualifie de est l'epouse de Pinkerton. Ce dernier se sent inca­ magnifique -rnonodrarne», dans lequella musique ACTEI pable de resister ala presence de Butterfly et s'en est au service d'une seule cause, Ie monde inte­ Pinkerton, jeune lieutenant de la marine nord-arne­ va. Butterfly sort de sa chambre et comprend rieur de l'herome, La delicate partition, qui com­ ricaine, a charge I'entremetteur Goro d'organiser aussit6t la situation: on lui demande de renon­ prend des elements d'un exotisme raffine, epou­ pour lui un mariage de circonstance avec Cio­ cer non seulement a son epoux, mais aussi a son se parfaitement ce personnage sensible et Cio-San, une geisha egalement connue sous Ie fils. Elle declare que I'enfant sera a la disposi­ vulnerable. nom de Madame Butterfly. Le lieutenant veut avoir tion de son pere une demi-heure plus tard. Une En 1900, Puccini, que les succes de La Bohe­ une compagne pendant son sejour au Japon, avant fois seule, elle prend I'epee de son pere, dit adieu me et de Tosca ont deja rendu celebre, assiste de rentrer dans son pays et de s'y marier pour a son fils et se fait hara-kiri. Ouand Pinkerton a Londres a une representation de Madame de bon. La maries arrive avec sa famille et, une revient, ilia trouve morte. Butterfly, une piece du dramaturge arnericain fois tous les preparatifs terrnines, la cerernonie David Belasco. Le compositeur est tres impres­ se deroule selon toutes les forrnalites d'usage TERESA LLORET sionne par ce drame. Sur toutes les scenes du et en presence du consul nord-arnericain, Shar­ monde, il a montre une extraordinaire capacite a pless. l.'oncle bonze de Cio-Cio-San surgit en ernouvoir par la musique, et I'histoire sentimen­ plein milieu de la fete, furieux et indiqne du fait tale de la jeune Japonaise, seduite et abandonnee, que la jeune femme a renonce a sa culture et a et qui finalement met fin a ses jours, lui convient ses ancetres pour un etranqer, Avant de s'en aller, parfaitement. De plus, Ie cadre exotique de l'in­ ilia maudit et la laisse dans un etat de grand trigue, l'Extrerne-Orient, est alors tres en vogue abattement. Pinkerton console sa femme, l'ern- 124 Proxirnes funcions 125

Proximes funcions Recital Petra Maria Schnitzer i La clemenza di Tito Peter Seiffert de Wolfgang Amadeus Mozart

Obres de Robert Schumann, Clara Schumann, Michael Schade / Charles Workman, Veronique Lohengrin English National Ballet Richard Strauss, Claude Debussy i Joseph Marx. Gens I Carmela Remigio / Regina Schbrg, Ofe­ de Richard Wagner lia Sala / Ainhoa Garmendia, Vesselina Kasaro­ Giselle va / Joyce DiDonato / Jossie Perez, Marianna Piz­ John Treleaven, Emily Magee, Luana DeVol, Hans­ Solistes: Petra Maria Schnitzer, soprano zolato / Angelica Mansilla, Umberto Chiummo Joachim Ketelsen, Reinhard Hagen, Robert Bork, Coreografia: Jean Coralli i Jules Perrot Peter Seiffert, tenor Jeffrey Dowd, Vicenc Esteve Madrid, Jordi Casa­ Revisada per Marius Petipa Direcci6 musical: Sebastian Weigle nova, Francisco Santiago, Stefan Kocan Reposada per Mary Skeaping Charles Spencer, piano Direcci6 d'escena: Francisco Negrin Musica: Adolphe Adam Escenografia: Es Devlin Direcci6 musical: Sebastian Weigle Director d'orquestra: Martin West Vestuari: Louis Desire Direcci6 d'escena: Peter Konwitschny Escenografia i vestuari: David Walker Diumenge, 1 d'octubre, 17.00 h 11·luminaci6: Bruno Poet Escenografia i vestuari: Helmut Brade 1I·luminaci6: David Mohr Coproducci6: Gran Teatre del Liceu I ll-lurninacio: Manfred Voss Producci6: Mary Skeaping Oper Leipzig Coproducci6: Gran Teatre del Liceu / Hamburgische Staatsoper Orquestra de l'Acadernia Orquestra Sirnfonica i del Gran Teatre del Liceu Cor del Gran Teatre del Liceu Orquestra Sirnfonica i Cor del Gran Teatre del Liceu Diumenge, 3 de setembre, 17.00 h, torn T Dilluns, 4 de setembre, 20.30 h, torn H Dilluns, 2 d'octubre, 20.30 h, torn H Dimarts, 5 de setembre, 20.30 h, torn A Dimarts, 3 d'octubre, 20.30 h, torn PC Divendres, 21 de juliol, 20.30 h Dimecres, 6 de setembre, 20.30 h, torn 0 Dimecres, 4 d'octubre, 20.30 h, torn 0 Dilluns, 24 de juliol, 20.30 h Dijous, 7 de setembre, 20.30 h, torn B Dijous, 5 d'octubre, 20.30 h, torn PA Dijous, 27 de juliol, 20.30 h Divendres, 8 de setembre, 20.30 h, torn 0 Divendres, 6 d'octubre, 20.30 h, torn C Diumenge, 30 de juliol, 17.00 h Dissabte, 9 de setembre, 17.00 h Diumenge, 8 d'octubre, 17.00 h, torn T Dissabte, 9 de setembre, 21.30 h, torn C Dimarts, 10 d'octubre, 20.30 h, torn PE Dimecres, 11 d'octubre, 20.30 h, torn A Divendres, 13 d'octubre, 20.30 h, torn PB Dissabte, 14 d'octubre, 18.00 h, torn F Diumenge, 15 d'octubre, 17.00 h, torn PO Dimarts, 17 d'octubre, 20.30 h, torn B Dijous, 19 d'octubre, 20.30 h, torn E 126 Proxirnes funcions Proxlmes funcions 127

Recital Bejun Mehta Els musics de Bremen Concert Mahler Ballet de l'Opera National de Bordeaux Obres de Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Direccio d'escena: Joan-Andreu Vallve Mahler: Des Knaben Wunderhorn Schubert, Hugo Wolf, Ralph Vaughan Williams, Coreografia: Marta Almirall Simfonia num. 5 Parade Roger Quilter i Gerard Finzi Nova produccio: Gran Teatre del Liceu Coreografia: l.eonide Massine Solista: Matthias Goerne, barfton Reposada per Solista: Bejun Mehta, contra tenor EI Petit Liceu al Gran Teatre del Liceu Susanna della Pietra Sessions familiars Director d'orquestra: Sebastian Weigle Musica: Erik Satie Kevin Murphy, piano Diumenge, 8 d'octubre, 11.30 h Escenografia i vestuari: Pablo Picasso Dissabte, 14 d'octubre, 11.30 h ll-lurninacio: Marc Pinaud Diumenge, 15 d'octubre, 11.30 h Orquestra Simfonica Dissabte, 7 d'octubre, 20.30 h, torn E del Gran Teatre del Liceu EI Petit Liceu a L.:Auditori de Cornelia Icare Sessions familiars

Dissabte, 27 de gener, 12.00 h / 18.00 h Divendres, 20 d'octubre, 20.30 h, torn C Coreografia: Serge Lifar Diumenge, 28 de gener, 1 2.00 h Reposada per Attilio Labis Musica: Serge Lifar Escenografia i vestuari: Pablo Picasso ll-Iurninacio: Marc Pinaud

EI sombrero de tres picos

Coreografia: l.eonide Massine Reposada per Susanna della Pietra Musica: Manuel de Falla Escenografia i vestuari: Pablo Picasso ll-lurninacio: Marc Pinaud

Diumenge, 22 d'octubre, 19.00 h, torn T Dilluns, 23 d'octubre, 20.30 h, torn A ]8 "1"'735 BLANC PAIN BRASSUS • VALLtE DE JOUX • • LE SUISSE WWW.BLANCPAIN.COM MANUFACTURE DE HAUTE HORLOGERIE

Coordinaci6: Juan Carlos Olivares. Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez. Disseny de la col-leccio: Josep Baga. Preimpressi6: Quintana, S.L. Impressi6: Grafos S. A. D.L. B-27.023-2006 Publicitat: Megmar 2001, S.L. Coberta: Pierre Gonnord (Miyuki, 2001) Traduccions: TCS, L:AvenCf, Discobole, Jacqueline Hall. Aqratrnents: Casa Asia, Luis Mendez, Menene Gras, Pierre Gonnord.

EI Gran Teatre del Liceu ha la certificaci6 ISO 14001 obtingut Las indicaciones del calendario perpetuo corresponden a un siglo en el calendario (International Standard Organisation) / EMAS (Ecomanagement gregoriano. EI "Leman. Flyback. (alendario perpetuo, Fases de luna" combina and Audit Scheme). su memoria mecanica can un mecanismo cron6grafo "flyback" (Ref 2685F-3630·53B) Una gran complicaci6n creada par los maestros relojeros de Blancpaon.

UNE.EN ''1001:1996 TOV o(Jo H"3.tlCUM01I1 Ruedas ._=- de dlas. meses y de control del www.blancpain.com [fA ISO) mecanismo del calendario perpetuo Informaci6n tel. 91 33463 69 y cataloqo: