El Pla De Les Sitges Al Municipi De La Granadella

Home , La Granadella, Lleida

succeït posteriorment, i que s'ha anat coent al caliu dels anys, pertany a la seva història; una part de la qual es troba conserva- EL PLA da documentalment; una altra part -no menys significativa- s'ha preservat a través de les dades, contalles, anècdotes, costums, tradicions, llegendes, etc. que generació rere generació s'han DE LES transmès, normalment de forma oral, i que popularment s'ano- mena "memòria col·lectiva". La vila de la Granadella ha tingut la sort d'haver estat abas- SITGES AL tament estudiada, i per tant podem afirmar que coneixem molts detalls de la seva història. I ho ha estat des de la vessant local, com per suposat pertoca, però també des d'una altra molt més MUNICIPI ampla, dins del conjunt garriguenc i de tot Ponent en general. Hi ha contribuït indubtablement a aquesta circumstància la seva significació com a cap d'una de les baronies importants de les DE LA terres de Lleida. Són diversos els autors del quals es pot extreure important bibliografia referent a aquest lloc -ho veureu al llarg del treball—, GRANADELLA però sens dubte, pel seu caràcter extens i recopilatori, cal fer es- ment a dos autors concrets: Josep Lladonosa i Pujol, historiador lleidatà per excel·lència, i Josep Solé i Sagarra, natural de la vila, i que al llarg de la seva vida ha divulgat el nom de la Granadella Xavier Martí Freixenet amb diversos estudis referents al seu passat. Ambdós són autors Mateu Esquerda Ribes conjunts del volum Història de la Granadella, publicat l'any 1983, història que fou ampliada per l'últim autor l'any 1999 amb el nou llibre Història de la Granadella. Noves aportacions. Quan resseguíem aquests volums citats, a l'hora de prepa- PREÀMBUL rar el nostre treball, comentàrem curiosament el fet que en les publicacions s'incloïa una minsa informació referent a la població d'aquestes terres abans de la Reconquesta (i encara que la ma- uan hom parla sobre el passat i es joria són referències generalitzades a un ampli territori). I abor- refereix a un poble en concret, sem- dàrem aquesta qüestió des de dos vessants prou interessants: bla entendre's que la història local primer, la manca de dades fins a últims del segle XX referents devia començar tot just amb l'inici a troballes arqueològiques que poguessin confirmar aital pobla- 2 de l'actual nucli de població, fet que ment ; i, segon, fins a quin punt és lògic o lícit parlar de l'ocu- en les localitats de la nostra comarca pació humana anterior al repoblament com a part integrant del normalment coincideix amb les dates passat d'un poble actual (no escauria pas gens dir "els neolítics de repoblació del territori, conegudes de la vila de la Granadella", per exemple). documentalment mitjançant les car- Però d'altra banda és ben cert que aquests territoris sí que tes de poblament1. Molts dels noms foren habitats des d'etapes prehistòriques per diferents cultu- actuals provenen de llavors, i han res que deixaren la seva petjada en diversos indrets del que avui perdurat fins a l'actualitat. conforma el terme municipal de la Granadella. Actualment en QÉs lògic doncs, i correcte, dir que coneixem la Granadella som coneixedors. Un continuat treball de recerca de camp efec- -per exemple-com a tal, a partir d'aquell moment. Tot el que ha tuat per l'estudiós local Xavier Martí, coautor d'aquest treball,

1 Vegeu FONT i RIUS, J. M., "Cartas de Población y Franquicia", 1969. 2 En l'àmbit arqueològic, al terme de la Granadella només coneixíem els estudis de: BELLMUNT, R., "Prospecciones arqueológicas en Cueva Obscura, Granadella", Ilerda, núms. XXXV-XXXVI, IEI, Lleida, 1961-1962, i VILASECA, S., "Hallazgos de sílex en las Garrigas", Ilerda, núm. XXVIII, IEI, Lleida, 1954. Situació de la Granadella dins del territori. uns llocs als quals ara s'ha posat uns límits i uns noms concrets. Res més. Quan ens atansem al romans, i a partir de llavors, el tema ja canvia. Les empremtes de l'ocupació de Roma i molt més tard del món andalusí, sí que han perdurat. En el cas del nucli urbà de la Granadella no tenim cons- tàncies materials que ho refermin. Però sí trobem vestigis de petjades al seu terme, i entre els quals un de molt important, i alhora poc estudiat: les restes d'una calçada empedrada que mena de la vila en direcció nord, travessant valls, solans i obagues, i que sembla tenir continuïtat en d'altres termes. A quina cronologia deu correspondre? Quins nuclis devia enllaçar? Deuria ser dels romans, ja que les llegendes locals i alguns escriptors ha servit per localitzar una sèrie de jaciments, que ara romanen antics citen la Granadella amb el sobrenom de "Municipium Julia 6 degudament senyalats a la Carta Arqueològica de la Comarca Augusta"? Fóra dels àrabs que es movien per aquestes terres, 7 les Garrigues. Un cop més s'ha repetit el cas d'altres pobles, on anomenades El-Zaytün? O fou una de les vies que s'utilitzaven a ha estat gràcies a l'actuació de prospectors locals, amb la seva l'edat mitjana pels nous repobladors? desinteressada voluntat de recerca, amb intuïció i experiència, i Les pedres de la calçada conserven ara per ara tota la incòg- també amb el bon coneixement del medi, que s'ha pogut posar al nita, una de tantes que encara queden per resoldre del passat dia i optimitzar l'anacrònic panorama arqueològic que es tenia granadellenc. de cada zona. Nosaltres, amb el pressent treball, hem volgut aportar un La llista de jaciments és massa llarga per incloure-la en nou gra d'arena al coneixement d'aquest passat, i ho fem amb aquest treball3 (i tampoc hi escau dins del tema tractat), però ens l'estudi d'unes estructures d'emmagatzematge que es conserven hem permès citar els més importants, alguns dels quals ja han al Pla de les Sitges, un serrall tocant a l'antic castell... un lloc estat objecte de monografies en publicacions especialitzades. carregat d'història i significació, fins al punt que ha perdurat dins Pertanyents al Paleolític Mitjà, destaquem els de la Font de la toponímia pròpia de l'actual poble de la Granadella. l'Hereu i les Escorres. Del Paleolític Superior, trobem el Coll de Montés. Del Neolític, citarem les Escorres i la Cova Fosca. D'inicis de l'Edat del Bronze, n'hi ha diversos: la Vall de les LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Figueres, Cova Navarro... Es desconeixen ara per ara restes del final de l'Edat dels El terme municipal de la Granadella es troba al sector sud-oc- Metalls i del món ibèric. cidental de les Garrigues, tocant amb el Segrià i la Ribera d'Ebre. 2 Però tornem a trobar importants vestigis del romans4: Sénia, Amb una extensió de 88,92 Km és el més gran de la comarca. Vall de les Figueres, Racó Aran, Racó Guiu... El seu territori forma part de la plataforma garriguenca més I també n'existeixen d'altres de posteriors, que ja relaciona- elevada (les Garrigues Altes) que prové de l'extrem sud-oest de ríem amb la dominació àrab (tal vegada les sepultures a la roca la serra de la Llena. Inclinada suaument vers al nord, rau solcada de la Vall de l'Oliver)5, fins a arribar a l'època del repoblament, en aquest terme per diverses valls: Major (o dels Horts), Figue- que ja tractarem al llarg d'aquest treball. res, Siscall, Oliver, etc., totes subsidiàries de la conca del Segre. Nosaltres, continuant amb el debat anterior, creiem que les Una petita franja, al sud-est, canvia de vessant, arribant fins a la cultures prehistòriques a què hem fet referència, res no tenen a riba del riu de la Cana, afluent de l'Ebre. veure amb el municipi tal com el coneixem. Simplement habitaren

3 Una part fou publicada per ESQUERDA, M., "Recerques Arqueològiques a la Vall Major", dins III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Cervià de les Garrigues, 2003, pàg. 149-173. 4 PÉREZ ALMOGUERA, A., "Los hallazgos de Vall de les Figueres (La Granadella, Les Garrigues) y el Bajo Imperio en la zona Ilerdense", dcfas del Congreso Internacional de Historia de los Pirineos, Cervera-Madrid, 1988. PÉREZ ALMOGUERA, A., "Segrià-Garrigues", Catalunya Romànica, vol. XXIV, Barcelona, 1997. 5 BOLÓS, J.; ESQUERDA, M. i GALLART, J., "Notícia d'algunes sepultures excavades a la roca a la comarca de les Garrigues", a Datos Arqueológicos Ilerdenses, IX, Lleida, 1985. 6 El 8 de setembre de 1920 un original historiador, José RUY FERNÁNDEZ (que recorria els pobles de les Garrigues) deixà a l'Ajuntament un escrit de 33 folis de paper barba, titulat: Notas Estadísticas e Históricas de la Villa de la Granadella. Influenciat per diversos historiadors de l'època, i basant-se en documentació antiga de la vila, fa una particular versió del seu passat. En un apartat afirma que la Granadella era una de les trenta-dues poblacions romanes de Catalunya addictes a Cèsar August durant la revolució de l'any 140 d.C. (Això ho trobem recollit també a la Història de la Granadella, de J. LLADONOSA i J. SOLÉ SAGARRA, 1983, pàg. 203-204). 'LLADONOSA, J., Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Segrià-Garrigues), 1983, pàg. 217. PLA D'URGELL

El paisatge està configurat doncs per una cont ínua succes- sió d'estrets i allargassats relleus -amb vessants rocoses a les solanes i menys erosionades als obacs- i tot un seguit de fondalades, encaixonades als inicis i eixamplant-se a mesura que van baixant. Quasi la meitat del territori forma part de la zona forestal on alternen el bosc i la brolla. Els conreus, que ocupen l'altra meitat, són majoritàri- ament els típics de secà (olivera i ametller), tot i que actualment compten amb un rec de suport gràcies a l'aigua que arriba -mitjançant una Mapes de situació. canonada- elevada des de l'Ebre. Aquest fet ha donat un nou color i un impuls ^^ important als cultius millorats, encara que s'enfronten amb l'inconvenient d'una RIBERA D'EBRE població agrària massa envellida, circums- tància habitual en qualsevol dels pobles de la comarca. La vila de la Granadella, cap del municipi, situada a 528 m Granyena (NE), i amb Torrebesses i Llardecans (NO) que perta- d'altitud, és l'únic nucli de població del terme, que limita amb els nyen actualment al Segrià. Al sud, afronta amb dos petits sectors garriguencs de Bovera i Bellaguarda (SE), els Torms, el Soleràs i de Flix, a la Ribera d'Ebre.

L'accés des de Lleida es fa prenent la carretera N-230 o Eix de l'Ebre en direcció a Flix i Tortosa. Un cop passat el nucli de Torrebesses, que queda a mà esquerra, ens hem de desviar en la propera intersecció en direcció a Reus. Aquesta via travessa el territori de NO a SE i s'encreua a la vila amb la C-233 de Flix a Bellpuig (en direcció SO-NE). Una pista sense asfaltar mena fins al poble veí de Llardecans.

Foto aèria de la vila, on s'aprecien els carrers més antics que menen de la part superior vers la nova plaça, a baix. Planta de les restes actuals del castell. Lloc on estava emplaçat el castell.

ANTECEDENTS HISTÒRICS La baronia de la Granadella

Referent al seu passat, trobem en diversa bibliografia que la

conquesta cristiana de la zona tingué lloc com a conseqüència de la D'aquest darrer enllaç nasqué el 1774 Maria Antònia de Kes- campanya de Ramon Berenguer IV contra Siurana (1150-1151). sel de Blamont i de Maranyosa, que aleshores es casaria l'any Malgrat que no es coneixen totes les dades de repoblació 1794 amb Ignasi de Gomar. El darrer senyor feudal de la Gra- dels llocs de la baronia de la Granadella, els arxius capitular i nadella fou Domingo de Gomar, fill de Maria Antònia de Kessel, municipal de Lleida forneixen força referències del llinatge dels que conservà el domini de la baronia fins a la fi de les senyories Cervera, dels Mascarell de Sanaüja, dels Ramon de Ramon i dels feudals al primer terç del segle XIX. Moliner com a repobladors del territori. Com acabem de veure, des de la desaparició dels Moliner, Ja l'any 1181, quedà constància escrita que Guillem III la Baronia anà canviant sovint de llinatge, ja que abundaven més de Cervera, conegut castlà de Lleida per la part d'Ermengol VI les pubilles que els hereus. En dues centúries la nissaga lluí sis d'Urgell, cedia el castell de la Granadella junt amb el seu terme a cognoms il·lustres: Moliner, Queralt, Àger, Maranyosa, Kessel de Pere Mascarell, amb les mateixes condicions que havia establert Blamont i Gomar. Aquests últims -precisa Lladonosa- extingides 8 anteriorment amb Ferrer de Castellnou. les senyories, conservaren els títols nobiliaris (i diverses propie- Però la repoblació efectiva correspon a Pere Moliner i al seu tats).10 fill homònim, senyors d'aquestes terres ja en temps d'Alfons I el Cast (1190-1196). En les dues primeres generacions dels Moliner, es repoblaren també Torrebesses, Bovera i Granyena, i es creà Bellaguarda, que formaren part, amb la Granadella, d'un extens domini, que ocupava més de 150 km2. Un altre Pere (III) Moliner, que tenia els llocs esmentats com a simple senyoria o possessió alodial, comprà el 1359 a Pere el Cerimoniós tota la jurisdicció, amb el mer i mig imperi, dels castells de la Granadella, Granyena ¡Torrebesses per 14.000 sous barcelonesos. Més endavant, l'any 1394, un successor seu (Pericot) permutà Torrebesses per altres possessions que no pertanyerien a la baronia de la Granadella9. Els descendents dels Moliner continuaren com a barons de Carreus reaprofitats del castell. la Granadella fins a començaments del segle XVII, en què per matrimonis va passar a altres llinatges. L'última de la nissaga fou Maria Moliner, que durant el primer decenni es va casar amb Joan de Queralt. El 1673 emparentaren amb la casa dels Àger, pel casori d'Elisabet de Queralt amb Fèlix d'Àger. Sabem que l'any 1751 una descendent, Maria d'Àger i Queralt, era ja la muller d'un Maranyosa-Aranyó, i ambdós, pares de la que seria més tard esposa de Pere de Kessel i de Blamont.

8 LLADONOSA, J., Gran Geografia Comarcal de Catalunya. (Segrià, Garrigues), pàg. 276-280. 9 JANÉ, J., Introducció a la història de Torrebesses. Vegeu pàg. 334-337: còpia de document de ['Arxiu de la Corona d'Aragó, registre 994, pàg. 116. 10 LLADONOSA, J. i SOLÉ SAGARRA, J., op. cit., vol. 1,1983. Restes d'una torre de la muralla de la Vila Closa. en deien el Raval, és a dir, la part superior (tocant al castell) del Vall de Roher. La muralla era aleshores més gran, i acabava pel migdia a casa Romeu, on s'observaven restes del portal de la vila. A la part del Vall de Roher hi ha restes d'una torre de la muralla (cal Benefici). Ja en una tercera època (segles XVI i XVII) hom tendeix a edificar les cases cap al pla i al camí de Lleida12. A l'igual que el castell, també han desaparegut molts del vestigis medievals més significatius de la vila, situats a les seves proximitats, amb unes poques excepcions, com la torre que formaria part de la muralla i un mur d'una església gòtica, que possiblement ja substituí la primitiva romànica, i que s'ha anat transformant amb el temps i les diverses funcionalitats fins a quedar totalment desfigurada. Les immediacions de la torre i de l'antiga església gòtica es coneixen amb la toponímia de Fossar Vell, senyal inequívoc del lloc on estava situat el primitiu cementi- ri parroquial, extrem corroborat per la troballa d'ossos humans i algunes esteles procedents de les fonamentacions d'algunes cases d'aquest indret13. Tanmateix en alguns panys de paret de cor- rals i cases properes s'observen carreus amb diverses marques de picape siblement reaprofitats al derruir-se la fortalesa. R Madoz14, l'any 1847, assenyalava que des de la Granade- lla "se descubren los llanos de Urgel, los Pirineos, el Priorato y la capital de la provincia. Domina esta población un castillo muy antiguo, destruido por sus afueras; y aunque se conserva por el centro, nada notable tiene que pueda describirse". La construcció dels dipòsits d'aigua potable de la població (any 1953) al lloc més enlairat acabaren amb les ruïnes de la meitat llevantina de la fortalesa, quedant solament a ponent un espai on es mantenen algunes restes, encara que minses i molt malmeses. Al nord i al sud s'observen els basaments d'uns murs que es perllonguen per sota de la moderna obra dels dipòsits. Al mur meridional es mantenen dues filades de pedres irregulars lli- gades amb morter, mentre que el septentrional té tres filades de EL CASTELL I LA VILA CLOSA carreus rectangulars, també fixats amb morter. Tots dos deurien formar part del perímetre de la fortalesa, el septentrional està L'esmentat castell, del qual ara queden solament alguns ves- catalogat dels voltants del segle XIII, i el meridional seria d'una 15 tigis, estava situat a ponent de la població, dalt d'un serrat rocós i centúria més tardana . aplanat.Tot i que alguns investigadors situarien els seus orígens La resta d'estructures visibles semblen correspondre a una en l'època de dominació àrab (a mena d'un castell-heliògraf), i fase posterior de l'edat mitjana. Es caracteritzen totes per estar algun més agosarat s'atreveix a recular-lo a temps del romans excavades a la crosta calcària natural. Així poden veure's a la i fins i tot especula en un "fortí ibèric", tot això no deixa de ser banda nord les restes d'una mena de celler de planta rectangu- avui per avui meres suposicions, i no és fins després de la re- lar, on s'aprecien tres murs de diferents moments que el devien conquesta que trobem les primeres mencions escrites, i per tant tancar per la part de ponent, i l'accés es devia fer per una ram- suficientment fiables de la seva existència11. pa situada al costat sud. Dos amples dipòsits -una mena de Com acostumava a succeir, el poble -a l'edat mitjana- es va basses rodones- de poca fondària (un metre aproximadament) anar estenent a partir del castell per la vessant més arrecerada destaquen a la part més meridional. De semblants característi- (sud-est). Segons J. Lladonosa i J. Solé, als inicis, estava reclòs ques ambdós -tallades les parets a la roca i amb una banqueta als voltants de la fortalesa, fermament emmurallada. Posteri- a mitja alçada-, l'un conserva unes escales tallades a la banda orment (devers el segle XV) comprendria ja el primer tram (el nord-est que menen fins al fons, l'altre delimita amb un petit mur superior) del carrer de Dalt, el carrer de Llà (o del Vent) i el que possiblement del recinte medieval del castell.

"Trobem en la publicació anterior uns paràgrafs que comenten aquesta possibilitat. Consideren l'origen sarraí o anterior dient: "...s'aprecien carreus... que indiquen haver pertangut a obres, segurament anteriors a la invasió àrab...", pàg. 25. L'explorador Ruy Fernández, ja citat, també ho apunta, basant-se en autors anteriors: Pujades, Beuter, Compte, Morales, Ocampo... Nosaltres no hem trobat cap vestigi, i benèvolament deixaríem aquesta suposició en un interrogant. 12 Altre cop utilitzem la Història de la Granadella, volum del qual, com anireu veient, hem tret moltes anotacions. (Hem transcrit els noms dels carrers tal com surten en la publicació de l'any 1983, per mostrar els canvis que hi ha hagut en la toponímia urbana. Hi ha dues ressenyes en el llibre, una a la pàg. 119 i l'altra a la 121. De totes formes, sobre el plànol del poble s'ubiquen bastant bé). 13 GALLART, J, "Contribución al estudio de las estelas discoidales de las comarcas catalanas de Les Garrigues y El Segrià: piezas de la Granadella y Torrebesses", dins Cuadernos de Etnología y Etnografia de Navarra, n° 66 (VI Congreso Internacional de estelas funerarias, Pamplona, 24-28 de abril de 1995). 14 MADOZ, R, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España, vol. XII, Madrid, 1849. 15 ERITJA, X. i GONZÁLEZ, J. R., "La Granadella", dins Catalunya Romànica, vol. XXIV. El Segrià i Les Garrigues, 1997. Restes d'una cisterna.

Diverses sitges (7 concretament) excavades també a la roca, romanen disperses sense cap mena d'ordre establert. Algunes d'aquestes sitges resten reomplertes o mig colgades, essent per - * tant la seva estructura imprecisa. D'altres, més manifestes, conserven fins i tot els senyals de l'encaix de la tapa repicat a la roca, Detall d'una sitja dins del recinte del castell. Està excavada a la roca, i es veu però el vas ha estat retallat al construir les bases, senyal inequívoc l'encaix de la tapa. d'una reutilització de l'espai en diverses disposicions al llarg del temps. Restes d'altres murs, de pilars, així com una probable cis- bastant planer, amb una lleugera inclinació vers el vessant de terna, amb una petita volta com a coberta, formen part d'un conjunt ponent; mostrant-se imponent damunt la Vall Major, transcorre heterogeni de testimonis de l'edifici del vell castell. als seus peus a partir de la confluència de la Vall dels Horts i un Un fort retall de 8 m d'amplada per gairebé 2 m de fondària, altra valleta que prové del coll de Bovera. avui modificat pel pas d'un camí, delimita la zona de les estruc- El cas d'aquest conjunt de sitges és prou singular, o almenys tures de la resta de l'altiplà, fet que es podria interpretar com veritablement curiós. Coneguda des de sempre l'existència l'existència d'un primitiu fossat que protegiria la part més vulne- d'aquestes estructures -per a l'emmagatzematge de cereals-, rable de la fortalesa16. ens consta que es conservaren moltes d'elles fins a època con- temporània en un relatiu bon estat. Però al llarg de l'última cen- túria, exhaurida tota la seva utilitat, caigueren en el més absolut EL SERRALL DE LES SITGES abandó; i davant del perill de qualsevol percaç al trobar-se des- tapades, es procedí al reompliment amb tota mena de materials. Situació Així esdevingué que moltes -les més properes al nucli del poble— foren sepultades abocant-hi les runes de les cases derruïdes pels En aquest altiplà separat del castell per l'esmentat camí es bombardeigs de l'última guerra. Posteriorment, i fins a dates troba una important agrupació de sitges excavades a la solera recents, s'han continuat colgant amb diverses deixalles, conser- natural, que conformen la toponímia popular de l'indret. El planell vant-se a la vista en l'actualitat solament un percentatge mins superior del serrall presenta una forma allargassada (mesura a l'extrem més allunyat. Actualment, per part de l'Ajuntament, uns dos-cents metres de llargària per uns trenta-cinc d'amplada, sembla haver-hi intenció d'endreçar l'entorn, intentant recuperar estrenyent-se un xic cap a la part més occidental), i es manté aquests vestigis prou importants referents al passat de la vila.

"GONZÁLEZ, J. R-, "Castell de La Granadella", dins Catalunya Romànica, vol. XXIV. El Segrià i Les Garrigues, 1997. Foto aèria del pla de les Sitges.

L'elevat nombre de sitges que encara s'afiguren, i que romanen agrupades en aquest espai que queda -menys de la quarta part del pla-, fa pressuposar que el total seria molt considerable si es manté la mateixa densitat en la zona reomplerta. Aquest enorme potencial d'emmagatzematge, així com els lligams indis- cutibles amb la possessió feudal17, ens han cridat l'atenció per la seva singularitat, no tenint constància d'altres testimonis similars ni en l'entorn proper ni en la bibliografia emprada. Tal fet ens ha portat a endegar-hi un reconeixement acurat i un primer estudi (tot i que molt limitat en temps i mitjans), en què hem arreplegat dades respecte al nombre, estat, forma, capacitat, funcionalitat, etc. Del recull d'informació extreta intentem donar-ne un breu comentari en els paràgrafs següents. Perfil de la serra vista des del peu, per la carretera que va a Reus. Sitges numerades. Indret del Pla on es troben situades.

17 DALMAU, R., Els castells catalans, Barcelona, 1967-1980. Vegeu vol. VI, pàg. 194-195: "La Granadella",

de les Garrigues Sitges rodones mig enrunades. Sitja reomplerta. de boca quadrada.

Sitja buida, de boca quadrada, amb lloses.

que es troben en millor estat, i que es trobaran detallades més CARACTERÍSTIQUES endavant. DE LES SITGES Pel que fa a la forma de les boques trobem que 4 sitges la tenen rodona, en 2 és ovalada, 1 en semicercle, 5 la tenen qua- El nombre total de sitges localitzades, i perceptibles actual- drada, 10 rectangular, en 14 està parcialment esfondrada, 4 la te- ment, arriba exactament a la setantena. No sembla al primer cop nen escapçada, i 30 no es poden definir a l'observar-ne solament d'ull que hi hagi una distribució homogènia ni una alineació esta- vestigis poc clars. blerta del conjunt, tret d'algunes poques en concret. No obstant, Les mesures de les boques també són diferents: això al situar-les sobre el mapa topogràfic, sí mostren un cert En les rodones el diàmetre canvia de 55 a 60 cm. arrenglerament resseguint les corbes del petit desnivell. Entra en Les ovalades mesuren de diàmetre 70 x 50 cm, i 90 x 100 cm. el món de les suposicions si aquest fet fou intencionat, o fruit de La semicircular amida 100 x 55 cm. l'extensió continuada del jaciment vers l'extrem final del planell, Les quadrades fan: una 40 x 40, tres 45 x 45, i l'altra 50 x 50 cm. queja va declinant. Quant a les rectangulars, les mesures també canvien: 54 D'aquest conjunt, 39 romanen pràcticament reblertes, ob- x 43, 50 x 55, 88 x 55,105 x 50, 75 x 50, 55 x 47, 60 x 40, 50 x 38, servant-se solament la boca que sobresurt del terreny; en alguna 45 x 34 cm. ni tan sols això, i només s'intueix la seva existència per un esfon- Referent a les característiques del sòl on estan excavades drament característic del lloc on se situen. trobem que 27 foren buidades a la roca o la crosta calcària na- Unes altres 21 es troben mig reomplertes, observant-se a tural, 13 ho estan en un substrat de terra, i les altres 30 són im- més del forat de la boca, part de la forma del vas. possibles de definir en l'actual estat de conservació. Quatre d'elles estan a l'extrem rocós, on s'ha fet extracció Tanmateix en algunes encara es manté l'encaix de la tapa de pedra per a construccions properes, i resten mig trencades íntegre o fragmentat, així com una protecció superior que ajuda- però conservant part de l'estructura. va al segellament de la boca i alhora les emparava de l'efecte de Per últim, n'hi ha 6 que mantenen buit o poc enrunat el seu les pluges i conseqüent vessament. Així hem observat en 9 sitges interior. El perfil de totes elles és molt paregut, del tipus troncocò- que aquest encaix estava format per lloses, en d'altres 4 està nic, amb parets un xic bombades -també anomenat vulgarment excavat a la roca basal. A les altres no es distingeix, segurament com a forma de pera- D'aquestes sitges, n'hem mesurat les tres resta enfonsat o s'han reaprofitat les lloses per a altres utilitats. Per les mateixes circumstàncies poden haver desaparegut tracta d'una llosa de pedra arenosa rectangular (60 x 45 cm) i les tapadores de pedra. Solament n'hem trobat una de fragmen- un gruix d'uns 10 cm, amb un petit forat circular al bell mig. Es tada al fons de la sitja més buida, no descartant la possibilitat té constància popular de quan aquesta sitja estava encara closa. que d'altres també es trobin igualment als interiors, colgades per Fou als voltants dels anys 80 del segle passat que devia destapar- les runes. se i quan va caure la tapadora al fons. En aquell moment es va trobar al seu interior una petita peça de ceràmica, que encara es conserva, en forma de vas diminut, d'una tipologia atípica que no es presta a determinar una època i funcionalitat concretes19. Pot ser aquestes peculiaritats aconseguiren que es preservés dels abocaments, i és l'única que hem trobat pràcticament buida de tot el conjunt.

Detall de la boca de la sitja núm. 11, amb protecció superior. DESCRIPCIÓ DE LES SITGES

MÉS BEN CONSERVADES Sitja núm. 39. En la imatge superior tal com es trobava als anys 80 (Foto cedida per Lluís Farré). A baix, tal com es troba actualment. Sitja núm. 11: Està situada a la part meridional del serrall, en una cota de 535 m. Forma part d'un possible arrenglerament prop del pendent erosionat de la serra. S'observa la boca rectangular, que mesura 50 per 38 cm, perfilada per quatre lloses encaixades damunt del sòl natural on es troba excavada. Les parets interiors, on encara s'aprecia la tasca de buidatge amb marques d'escoda, es mantenen en relatiu bon estat, eixamplant-se en forma de pera vers el fons, que roman ocult per l'abocament d'escom- braries. Desconeixem el gruix de les deixalles, però de la boca al nivell reomplert hi ha una profunditat d'l,80 metres. Devia tenir una protecció voltant la tapadora amb un bastiment de lloses col- locades verticalment, que actualment s'ha malmès parcialment per l'erosió, hi queda sols la pedra de la part interior del serrall, més protegida. Sitja núm. 39: Es troba al bell mig del conjunt de sitges que encara s'observen, a una cota un xic superior a l'anterior (537,5 m). Es sens dubte la més conservada de totes, i l'hem pogut Sitja núm. 57: Situada a la mateixa cota que l'anterior, presen- mesurar íntegrament. La boca, també de lloses, té forma qua- ta un perfecte estat en la part de l'obertura, formada per quatre drada (45 x 45 cm), lleugerament aprofundida de la superfície lloses assentades damunt la capa natural, delimitant la boca rec- del terreny, i vorejada per un marc també de lloses plantades de tangular -que mesura 45 x 34 cm- essent l'entrada més petita de 70 x 45 cm que protegeixen l'entrada, (actualment se'n conser- tota la sèrie documentada. Continua el mateix sistema de protecció ven tres). Està excavada en un sòl heterogeni, amb el substrat que les anteriors: quatre lloses verticals encaixades damunt les superior format per una crosta calcària bastant compacta, i la planes, amb un perímetre més ample que el de la boca. Aquestes resta fins al fons es combina entre estrats d'argila i calcàries lloses mesuren 72 i 64 cm de llarg per 32 cm d'alt, i estan fortament de poca consistència, mostrant marques d'escoda a les parets. reblades per l'exterior, integrant-se perfectament al paisatge. No El perfil és similar a les altres, troncocònic, amb el terç Inferior podem dir que l'interior de la sitja conservi el mateix bon estat, ja un xic bombat, i la part superior en forma d'embut capgirat. La que el fons està cobert de deixalles d'un gruix considerable, cosa base és plana i circular, amb un diàmetre de 2,10 metres. L'alçà- que impedeix conèixer-ne la profunditat total. Dels detritus fins a ria és de 2'70 m i el volum interior supera els 4 metres cúbics. la boca encara hl ha 2 metres d'alçada on es manté la sitja buida, Al fons es trobava la tapadora fragmentada en tres bocins; es observant-se el mateix model geomètric que en les anteriors. Les

18 BOLÒS, J., "Sitges", dins Catalunya Romànica, vol. XXVII. Visió de Síntesi, 1998. "Informació donada pel Sr. Lluís Farré Martí, veí de la Granadella, que als anys 80, dins de la seva etapa escolar, ja va fer un breu treball de l'indret. Molt amablement ens ha cedit a més unes fotografies de l'estat de les sitges en aquells moments. Sitja núm. 57. Foto cedida per Lluís Farré. litzat seria amb una llosa de pedra segellada amb fang i coberta amb una gruixuda capa d'argila i excrements d'animals23. En assaigs d'arqueologia experimental24 s'ha pogut demostrar com dins de la sitja, els grans que es troben en contacte directe amb el precinte i les parets de la fossa tenen les condicions per- fectes per germinar. Durant un període de tres a cinc dies es forma una pell de llavors en germinació al voltant de la massa de gra. El producte residual d'aquest procés és gas diòxid de carboni que s'enfonsa en l'atmosfera intergranular i la canvia de manera ben significativa. En dues setmanes l'atmosfera interior s'ha alterat de tal manera que la germinació s'atura radicalment. Excepcionalment, si penetra humitat a la sitja, i la temperatura no és excessivament baixa, la germinació tornarà a començar. Inevitablement sempre parets es mostren bastant escatades, amb lleugers despreniments hi ha un grau de filtració en el precinte i parets (després d'algun possiblement per la humitat. En orientació nord, i a 1,5 metres de episodi de pluja intensa o continuada), i per tant, una producció fondària es troba l'estructura de la paret trepanada per un orifici -molt lenta- de diòxid de carboni, però la pèrdua de la superfície horitzontal d'uns 40 cm d'ample i que s'endinsa en la terra un me- malmesa rarament sobrepassa els dos centímetres de gruix. De tre aproximadament. Es desconeixen les causes i/o possible utilit- fet, en diferents programes d'experimentació, seguint el període zació d'aquest compartiment20.

DADES REFERENTS A LA FUNCIONALITAT DE LES SITGES

L'emmagatzematge del gra en sitges, cavades a la roca o bé a la terra, ha estat un sistema tradicional que s'ha fet servir al llarg d'una bona part de la història. Certament, coneixem el seu ús des de temps antiquíssims, dins l'etapa prehistòrica i proto- Sitja núm. 39, amb la tapadora de pedra que vam recuperar del seu fons. històrica21. Posteriorment, al llarg de l'edat mitjana, fou el lloc més comú on es guardaven els cereals, i en alguns indrets, ha perdurat la seva utilitat fins a èpoques més modernes i fins i tot contemporànies. La tecnologia de l'emmagatzematge de gra en sitges soter- rades és relativament senzilla. El gra que és recol·lectat i emmagatzemat continua viu, i per tant, respira. El cicle natural de res- piració del gra consisteix en l'absorció d'oxigen i l'emanació de diòxid de carboni, procedent de la combustió de les reserves del propi gra, especialment glucosa i altres matèries nutritives que són indispensables per a l'alimentació humana. Quan aquest gra es diposita dins d'un contenidor tancat hermèticament, com una sitja, el gas residual que es desprèn impregna ràpidament l'atmosfera i inhibeix la posterior respiració. En aquest punt el gra entra en un estat latent. Aquest fet és altament beneficiós ja que d'emmagatzematge de la pràctica agrícola tradicional (mantenir impedeix el consum de reserves alimentàries del propi cereal22. la collita durant un llarg període de tardor i hivern -des de finals La clau rau doncs quasi exclusivament en el tancament her- d'octubre fins a principis d'abril) s'ha demostrat que la pèrdua es mètic. Per mantenir aquest tipus d'atmosfera i evitar l'acció d'ele- xifra en una mitjana del dos al tres per cent de la quantitat emma- ments externs com l'aire, la temperatura, l'aigua i els animals, és gatzemada. Aquesta xifra encara pot disminuir a mesura que la fonamental assegurar el segellament de la sitja. Aquestes se solien mida de la sitja augmenta, en funció de la capacitat del contenidor tapar mitjançant diversos materials, encara que el sistema més uti- en proporció a l'àrea de la seva paret.

20Tenim constància verbal que en temps passats la quitxalla solia jugar en aquell indret. Baixaven al fons, i segons diuen, algunes sitges es comunicaven entre si. La proximitat entre elles facilitaria la connexió; l'orifici que veiem en aquesta sitja podria ser un intent no reeixit de comunicació. El temor dels pares al perill d'accident per esfondrament de les estructures devia accelerar l'abocament de deixalles per reomplir-les. 21A les Garrigues trobem el jaciment de Vinferri (Juneda), un exponent important de la utilització de sitges en la Prehistòria. Vinferri és un punt de referència obligat dins del conjunt de la plana occidental catalana per al coneixement del període comprès entre 4.000 i 3.650 anys abans d'ara. S'ha pogut documentar el conreu de cereals, i l'emmagatzematge del gra obtingut en sitges i fosses deformes diverses, de les quals n'hi ha més de setanta al jaciment. Vegeu: Colors de terra. La vida i la mort en una aldea d'ara fa 4.000 anys. Minferri (Juneda), Quaderns de la Sala d'Arqueologia, núm. 1, IEI, Lleida, 2001. 22BURCH, J., "L'emmagatzematge en sitges. L'ús de sitges en època republicana al nord-est de Catalunya", dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 6, Lleida, 1996, pàg. 207-216. 23BOLÒS, J., "Sitges", dins Catalunya Romànica, vol. XXVII. Visió de Síntesi, 1998. 24REYNOLDS, R, Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur, 1988. Vegeu el capítol "L'emmagatzematge de gra durant llargs períodes en sitges subterrànies". Un cop una fossa ja ha estat oberta s'ha de buidar tot el gra, ja que no és possible efectuar un buidat parcial pels efectes no- cius que tindria l'entrada dels elements externs que hem esmentat en el gra restant. Per tant, l'emmagatzematge en sitges mai estaria destinat a les necessitats domestiques d'ús diari -per a les quals es guardaria el gra en altres recipients: magatzems, re- bosts, tines...-, sinó que caldria relacionar-lo amb la conservació de quantitats elevades de cereals a mig i a llarg termini25. Queda per resoldre la qüestió de la durada concreta de l'emmagatzematge. Malgrat que aquest sistema de conservació de cereals és prou fiable, tal com ho demostra la seva llarga perdu- rabilitat en el temps, i l'amplia difusió del seu ús en diferents cultures allunyades geogràficament, també s'ha de tenir en compte que una llarga durada va condicionada per un seguit de carac- terístiques tècniques (des de la situació de l'indret foradat a la composició del subsòl i als sistemes d'aïllament), per aconseguir un manteniment òptim de les condicions de temperatura i humitat dins el recinte. Amb el pas del temps (a causa de l'elevat nombre de perills naturals: com pluges, nevades, inundacions, o extrín- secs: plagues, atacs d'animals o pillatges) aquestes condicions són més difícils d'aconseguir26. Hem de pensar, per tant, que en la majoria dels casos la durada de l'emmagatzematge estaria relacionada per diversos fac- tors, com ara la disposició dels contenidors, la qualitat del cereal i la destinació final del producte. Com a reserves alimentàries les sitges devien tenir un paper important davant d'anys de males collites, ja que els cereals aporten el 75 % de les calories necessàries en la dieta mediter- rània antiga27. En aquest sentit, el gra que es diposita a les sitges no cal que sigui de la millor qualitat. D'altra banda, aquestes sit-

Interior d'una sitja. ges també serien un refugi relativament segur per a la provisió de gra en moments de certa inestabilitat (períodes de guerres o setges per exemple)28. Detall de la solera, amb les marques del repicat de la base de la paret.

25 DOYÈRE, L., Conservaron des grains par l'ensilage, París, 1862. 26SIGAUT, F., Les reserves de grains à long terme. Techniques de conservation et fonctions sociales dans l'histoire, París, 1978. 2?SANMARTÍ, E., "Els ibers a Emporion (segles VI-III aC)", dins Revista Laietania. Estudis d'història i arqueologia del Maresme, núm. 8,1993, pàg. 87-96. 28 LLA DONOSA, J., "Lleida durant la Guerra dels Segadors", dins Episodis de la Història, Barcelona, 1971. Diu: "Durant la Guerra dels Segadors, a l'hivern del 1646 al 1647, unes companyies franco-catalanes romangueren acantonades a la Granadella... que disposaven de sitges proveïdes de gra..." Com a reserves de cereals destinats al comerç, les sitges eren un mitjà apropiat per mantenir els estocs en bones condicions fins al millor moment de comercialització. Tot i així, quan al cap d'un o dos anys se'n treia el contingut, generalment calia separar els cereals situats prop de la boca, del costat o del fons de la sitja -anomenats en els documents: bocatges, costatges i solatges-, que no reunien la mateixa qualitat i que eren venuts a més bon preu29. Com a gra de llavor les sitges havien d'emmagatzemar cereals joves, en bones condicions i per un període màxim d'un any. En el cas d'uns temps d'emmagatzematge superior només es po- dia aprofitar com a llavor el gra del centre de la fossa, que era el que havia estat menys afectat pels canvis de temperatura i humitat30.

A MODE DE CONCLUSIONS

El detall que més sorprèn a l'observar i estudiar aquest jaciment, és sense cap mena de dubte l'intens agrupament de les sitges en l'espai de terreny proper a l'antic castell de la Grana- della. Aquest sistema d'emmagatzematge, com hem anat desgra- nant anteriorment, està extensament documentat al llarg de la història en diferents èpoques i territoris. Detall de la textura de les parets interiors. També, sense allunyar-nos de l'àmbit garriguenc, trobem com altres pobles de la mateixa baronia, conserven físicament o en la toponímia exemples concrets o referències d'aquesta forma de conservació del gra. És coneguda l'existència d'algunes sitges al pati del castell de Torrebesses, així com d'altres en el seu terme, que encara es poden veure alTuró de les Sitges, i que pertanyerien a diferents famílies del poble31. Al municipi de Granyena trobem el Pla Sitjar, format per un conjunt d'eres de batre, on a més de les típiques construccions per guardar la palla, cada una conservava la sitja pel gra, que donà nom a l'indret. Fora d'aquest lloc n'hi ha d'altres isolades relacionades amb propietats particulars32. Aquests dos exemples no són singulars, sinó una simple mostra d'un sistema comú dins la pràctica agrària en tots els pobles de la rodalia33. Allò que difereix completament el jaciment de la Granadella de la resta és la concentració extraordinària -en el cas de la Gra- nadella- dins d'un sol conjunt, en un terreny que ha estat des de sempre propietat del barons, (encara avui dia aquest lloc pertany als descendents de la família Gomar), contraposat a la dispersió en propietats privades (familiars) dels altres exemples mostrats. Buscant models amb una major afinitat, trobaríem una certa semblança en els jaciments medievals de Matxerri i Melons dins del terme de Castelldans34. En el primer, un llogarret abandonat al peu d'un turó que sostindria una fortalesa (avui derruida), podem veure un conjunt de sitges excavades en un aflorament de

29 BOLÒS, J., "Sitges", dins Catalunya Romànica, vol. XXVII. Visió de Síntesi, 1998. Diu: "...les dades dels documents coincideixen amb les obtingudes l'any 1994 en una sitja experimental feta a L'Esquerda de Roda de Ter (Osona)... (REYNOLDS, 1998)". 30 GAST, M. i FROMONT, M. C., Les techniques de conservation de grains a long terme, 3, fase. 2, París, 1985, pàg. 193-210. 31 JANÉ, J-, op. cit., pàg. 138-139. 32 ESQUERDA, M., L'estudi de les sitges de Granyena forma part d'una recopilació de vestigis medievals locals (treball inèdit). 33 MARTÍ, J., "Maials. El medi físic i l'home. Les sitges i cellers", dins Maials. Història de la Vila i del seu terme, 1,1994, pàg. 34. 34LLADONOSA, J., Història de Lleida, vol. I,Tàrrega, 1972, pàg. 231 i posteriors. Diu "Castelldans serà, amb el temps una possessió de la Cartoixa de Scala Dei, i Melons i Matxerri seran adquirits per la família Cerveró de Lleida... (anys 1502 i 1603)". "...Va ser amb els productes de les collites d'aquestes dues propietats que van finançar l'Estudi General de Lleida...". roca arenosa a mig vessant del serrall, si bé en un nombre molt cases habitades, per damunt fins i tot de Maials, les Borges o Flix, 36 inferior, almenys pel que s'observa superficialment. En el cas de per citar-ne algunes de les més representatives). 37 Melons -una altra gran propietat d'orígens medievals- hem tin- Aquesta transcendència s'havia de veure reflectida, al llarg gut constància visual de diferents sitges prop del nucli que fou del temps, tal com consta en diferents documents, en les diver- 38 habitat, si bé no disposem del nombre exacte, les característi- ses facetes locals: urbanisme, arquitectura, etc. , així com tam- ques concretes i les capacitats, tot i que són en conjunt molt infe- bé en l'economia agrària, on va predominar durant molt de temps 39 riors al model de la Granadella. el conreu de cereal . Tornem, doncs, a caure de nou en l'enorme diferència quant D'aquesta importància els primers beneficiats en serien, in- a nombre d'unitats i volum d'emmagatzematge total, comparat dubtablement, els senyors de torn, que guardarien lògicament el amb els altres testimonis, fet que pot donar peu a un ventall de fruit de la collita -no només el de la vila, sinó possiblement de diverses interpretacions. la resta de la baronia- en el lloc més escaient; i on millor que 40 Nosaltres, que ens hem limitat al llarg del treball a exposar al pla vora el castell !, idoni per a aquesta tasca: l'elevació del solament les principals característiques de les restes que encara terreny i les característiques físiques del subsòl protegien el gra queden al jaciment, no podem deslliurar-nos d'expressar com a d'un excés d'humitat, la imminència a la fortalesa facilitaria la comentari final el nostre punt de vista -molt particular- d'aquest vigilància i defensa del producte, i l'extensió del terreny perme- important potencial d'emmagatzematge del jaciment, potser mancats de tot el rigor científic que amb un estudi més acurat (documental i arqueològic) es podria aconseguir, però que amb la proximitat a l'entorn immediat i una conseqüent coneixença del medi, intentem compensar -almenys parcialment- Per tant, aprofitem aquest darrer apartat per a fer-ne cinc cèntims del que hem interpretat al reconèixer el jaciment. Creiem que la clau d'aquesta gran concentració de sitges rau en la importància de la vila de la Granadella dins del seu entorn des de l'edat mitjana35. Ha quedat palesa la seva significació com a cap de la baronia -i alhora de l'arxiprestat- Ga en alguns cen- sos reials i eclesiàstics del segle XV consta la Granadella com la vila més important de totes les terres veïnes, amb 153 focs o Fragments de ceràmica trobats a les ruïnes del castell.

35Ibídem, són diverses les cites relacionades amb la Granadella i els seus senyors. 36 Vegeu pàg. 55, 56 i 87 de la Història de la Granadella, ja citada. 37Ibídem, diu: "Queda manifesta la gran importància d'aquesta Baronia dins de la noblesa catalana de Ponent. De fet, la Granadella, i els demés pobles que la confor- maren, sempre foren regits per senyors de Lleida -llevat de Pere Kessel- que tostemps, fins al darrer baró, residiren a la ciutat. Potser és un cas únic dins les terres de Ponent". 3SIbídem, pàg. 64 i 78-80. 35Segons el cadastre de 1716 els cultius donaren 1.440 jornals de sembradura, alternant entre guaret i rostoll. 240 eren de terra campa de primera, 400 de segona i la resta de tercera. La vinya ocupava 15 jornals i l'olivera, 7. 40 Història de la Granadella, Evolució del poble - Poble medieval, pàg. 121, "el castell, amb les seves muralles i sitges...". Perfil de l'antiga església, transformada per diferents usos amb el pas del temps.

Peça de ceràmica recuperada de l'interior de la sitja núm. 39 els anys vuitanta.

d'ús dels diferents dipòsits, la capacitat màxima d'emmagatze- tria emmagatzemar grans quantitats i alhora eixamplar el camp matge en un determinat moment, la seva durada, i també en quin de sitges quan ja algunes estiguessin amortitzades. D'aquesta moment aquest sistema entra en decadència, quan s'exhaureix manera gaudirien d'uns graners plens, benefici important de les completament la seva utilització, etc. No hem d'oblidar que el seves propietats, i alhora romandria una reserva considerable sector que es veu actualment és una part petita del conjunt, i la per fer front als períodes de sequera41, a la fam de les males més allunyada del castell, cosa que ens diu -per sentit comú- anyades, als episodis de pestes, a la successió de revoltes i les que és la de més recent utilització, amortitzades les inicials (que diverses guerres42, als usuals i repetits pillatges, etc. serien les més properes). Les característiques del lloc, aquesta singularitat com a molt -Seria oportú relacionar l'ús de les sitges amb les èpoques proper al castell i alhora separat del nucli de la població, ha afavorit de màxima vitalitat agrícola (en aquest cas cerealística), així com sense cap mena de dubte que es conservés fins avui dia en un estat el perfil de la importància del cultiu del cereal comparat amb els molt semblant als seus inicis (llevat del reompliment de les sitges), altres conreus (vinya i olivera) al llarg del temps. al no estar afectat per les conseqüents destrosses motivades per -Tanmateix esbrinar-les característiques d'aquest conreu un urbanisme de l'entorn, ni tampoc -a causa de les particularitats (superfície de terra sembrada, particularitats -guarets i rostolls, físiques del terreny- pels conreus que moltes vegades amaguen o per exemple-, tipus de cereal, rendiments, sistemes i llocs de malauradament destrueixen les restes del passat. batuda, transport, mòlta...) i tants i tants altres elements que aju- Com sempre succeeix a l'escorcollar qualsevol testimoni del darien a conèixer l'evolució de l'agricultura a les nostres terres. passat, solen quedar al final molts més interrogants que no res- -Aprofundir en la relació dels barons amb els autèntics pa- postes convincents. Nosaltres, i creiem que el lector també en gesos de les contrades: delmes, impostos, arrendaments... que serà partícip, ens quedem amb alguns d'aquests detalls qüestio- des d'un inici lligaven ben curta la mà d'obra en benefici dels nables, que desgranem un xic pel damunt: autèntics Senyors. No sabem tampoc si el conjunt de sitges fou -L'antiguitat concreta del castell o del primer nucli de pobla- sempre d'utilització privada (dels barons) o hi hagué un aprofita- ció. (Resseguides diferents publicacions amb estudis del territori, ment per particulars mitjançant diversos tractes o acords. ens hem trobat amb un seguit de contradiccions, que més que aju- -Igualment, també foren interessants de conèixer els fluxos dar-nos més aviat han motivat repetides confusions). Finalment i les vies de comerç del cereal emmagatzemat, la proporció de hem atès solament els documents originals on se citen dates con- la collita per a consum del poble, les vicissituds en períodes de cretes, no descartant -lògicament- una anterior ocupació. guerres, l'aprofitament o rendiment polític del subministrament -La cronologia referent a la utilització de les sitges: l'inici de al bàndol pertinent... i moltes més preguntes que, com se sol dir, l'emmagatzematge, els períodes més puixants, la simultaneïtat queden al tinter.

41 Es curiós com, en anys de molta sequera, se solia acudir a la devoció religiosa, per combatre la malastrugança: "el 1817 tornà a haver-hi esterilitat (sequera) i de nou fou tret el Sant Crist del seu cambril fins al Serrall de les Sitges, passant per davant de la bassa del Pla...". Queda clar el simbolisme del recorregut de la romeria amb la súplica que provenia de l'extrema necessitat. 42 S'ocupen abastament J. LLADONOSA i J. SOLÉ en el llibre de documentar les diferents guerres, comentant l'ocupació i l'aportació de queviures als bàndols i tropes. Conreus de cereals que encara perduren a la Vall Major. Al fons es distingeix el Conreus actuals vistos des del cim del Pla. turó amb la vila de la Granadella.

ESQUERDA, M., "Recerques Arqueològiques a la Vall Major", pàg. 149-173, dins IIITrobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Cervià de les Garrigues, 2003. FONT i RIUS, J. M., "Cartas de Población y Franquicia", 1969. GALLART, J., "Contribución al estudio de las estelas discoidales de las comarcas catalanas de Les Garrigues y El Segrià: piezas de la Granadella y Torrebesses", dins Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, núm. 66 (VI Congreso Internacional de estelas funerarias, Pamplona, 24-28 de abril de 1995). GAST, M. i FROMONT, M. C., Les techniques de conservation de grains a long terme, 3, fase. 2,193-210, París, 1985. GONZÁLEZ, J. R., "Castell de La Granadella", dins Catalunya Per aquest motiu no podem dir que donem aquest treball per Romànica, vol. XXIV. El Segrià i Les Garrigues, 1997. acabat, sinó més aviat que ho deixem com una mera introducció JANÉ, J., Introducció a la historia de Torrebesses, Lleida, a una ampla faceta del passat camperol, que caldria estudiar i 2000. divulgar (sigui quina sigui l'autoria) i alhora recordar i conservar. RUY FERNÁNDEZ, J., "Notas Estadísticas e Históricas de la Aquest ha estat, i continuarà sent, el lema elemental en qual- Villa de la Granadella". sevol de les nostres actuacions de recerca al llarg del territori garriguenc. LLADONOSA, J., "Lleida durant la Guerra dels Segadors" dins Episodis de la Historia, Barcelona, 1971. LLADONOSA, J. i SOLÉ, J., Historia de la Granadella, vol. I. 1983. BIBLIOGRAFIA LLADONOSA, J., Gran Geografía Comarcal de Catalunya (Segrià-Garrigues), 1983. LLADONOSA, J., Historia de Lleida, vol. I, Tàrrega, 1972. BELLMUNT, R., "Prospecciones arqueológicas en Cueva Obs- MADOZ, R, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de cura, Granadella", I\erda, núms. XXXV-XXXVI, IEI, Lleida, 1961- España, vol. XII, Madrid, 1849. 1962. MARTÍ, J., "Maials. El medi físic i l'home. Les sitges i ce- BOLOS, J., "Sitges", dins Catalunya Romànica, vol. XXVII. llers", dins Maials. Història de la Vila i del seu terme, 1994. Visió de Síntesi, 1998. PÉREZ ALMOGUERA, A., "Los hallazgos de Vall de les Figue- BOLÓS, J.; ESQUERDA, M. i GALLART, J., "Notícia d'algunes res (La Granadella, Les Garrigues) y el Bajo Imperio en la zona sepultures excavades a la roca a la comarca de les Garrigues", Ilerdense", Actas del Congreso Internacional de Historia de los Datos Arqueológicos Ilerdenses IX, Lleida, 1985, Pirineos, Cervera-Madrid, 1988. BURCH, J., "L'emmagatzematge en sitges. L'ús de sitges en PÉREZ ALMOGUERA, A, "Segrià-Garrigues", Catalunya Ro- època republicana al nord-est de Catalunya", Revista d'Arqueolo- mànica, vol. XXIV, Barcelona, 1997. gia de Ponent, núm. 6, pàg. 207-216, Lleida, 1996. REYNOLDS, R, "L'emmagatzematge de gra durant llargs pe- DALMAU, R., "La Granadella", dins Els castells catalans, Vol. ríodes en sitges subterrànies", dins Arqueologia experimental. VI, pàg. 194-195, Barcelona, 1967-1980. Una perspectiva de futur, 1988. DOYÈRE, L., Conservation des grains par l'ensilage, París, SANMARTÍ, E., "Els ibers a Emporion (segles VI-III aC)", 1862. dins Revista Laietania. Estudis d'història i arqueologia del Mares- EQUIP MINFERRI, Colors de terra. La vida i la mort en una me, núm. 8,1993. aldea d'ara fa 4.000 anys. Minferri (Juneda), Quaderns de la Sala SIGAUT, F., Les reserves de grains à long terme. Techniques de d'Arqueologia, núm. 1, IEI, Lleida, 2001. conservation et fonctions sociales dans l'histoire, París, 1978. ERITJA,X. i GONZÁLEZ, J.R., "La Granadella", dins Catalunya VILASECA, S., Hallazgos de sílex en las Garrigas, Ilerda, núm. Romànica, vol. XXIV. El Segrià i Les Garrigues, 1997. XXVIII, (Lleida, IEI, 1954).