INSTITUT ITESTUDIS TARRACONENSES­ RAMON JBERENGUER IV

... BIBLIOGRAFIA HISTORICA TARRACONENSE X

EDICIÓ A CURA DE

F. XAVIER R1c oMA. VENoRELL 1 SALVADOR~J . RoVIRA 1 GóMEZ

EXCMA. DIPUTACIÓ DE T ARRAGONA . 1987

BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE X

INSTITUT D'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV

SECCIÓ DE BIOGRAFIA 1 BIBLIOGRAFIA PUBLICACIÓ NÚM. 11

... BIBLIOGRAFIA HISTORICA TARRACONENSE X

EDICIÓ A CURA DE

F. XAVIER R1coMA VENDRELL 1 SALVADOR~}. RoVIRA 1 GóMEZ

EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1987 lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 134

ISSN: 0211 - 1438 Diposit legal: T. 547- 1983 lmpres a F. Sugrañes Editors Societat Anónima, Comte de Rius, 9. 43003 Tarragona- Any 1987 Ho edita: Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Santa Anna, 8. 43003 Tarragona. Tel. (977) 23 50 32 ÍNDEX

CoZ.Zaboradors d' aquest número 9 Publicacions ressenyades 11 Biografíes 13 Cú?ncies auxiliars . 25 Cultura 27 Demografía 29 Economía i societat 31 Etnografía 39 Fonts i bibliografía 49 Historia eclesiástica 51 Historia local 57 Historia política i militar . 135 1nstitucions 137 fndex d'autors ressenyats 141 fndex de !loes 145 fndex de persones 149

L'any 1977 es publicaren per primera vegada els «Quaderns d'His~ tória Tarraconenses». Entre les diferents seccions d'aquesta revista n'hi havia una dedicada a bibliografía histórica referent a les ca~ marques de Tarragona. La intenció deis responsables d'aquest apar~ tat era recollir i ressenyar tots els treballs que es publicaven a les re~ vistes d'investigació i difusió histórica que apareixen en molts indrets de les esmentades comarques des de l'any 1975. Pel que fa als treballs publicats abans d'aquest any es comptava amb el fitxer que pacient~ ment havia redactat el Dr. Amadeu~J. Soberanas i Lleó, del qua[ s'ha publicat el primer volum i s'esta preparant l'edició deis següents 1•

L'aparició puntual d'aquesta bibliografía ha estat possible gracies a la desinteressada coZ.Zaboració d'un grup d'investigadors de les nos~ tres comarques, els quals tenen cura de resseguir tates les publicacions al seu abast per fer~ne el buidat corresponent. Sense el seu treball, aquesta ressenya bibliografica, que enguany arriba al número deu, no hauria estat possible. Per aixó, la redaccíó de la Bibliografía Histó~ rica, vol dedicar aquest número a tates les persones que, alllarg d'aques~ ta decada, han aportat les 2.734 ressenyes bibliografiques.

Per a tots aquells que fins avui no havien conegut aquesta publi~ cació, sois ens resta dír~los que la Bibliografía Histórica Tarraconense és un repertori bibliografic recollit i editat per la Secció de Biografía i Bibliografía de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Beren~ guer IV amb caracter anyal.

l. AMADEU-J. SoBERANAS r LLEÓ: /ndex Tarraconensis [. A-H. Tarragona, 1982.

7 Aplega ressenyes de treballs histories apareguts durant l'any abans a la data de publicació. N o obstant aixó, també hi són aple­ gades les deis publicats amb anterioritat i que, o bé no [oren coneguts per la redacció o bé se li [eren a mans quan redició ja era closa.

L'ambit territorial abastat per la Bibliografía Histórica Tarraco­ nense compren les següents comarques: Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedes, Conca de Barbera, Montsüi, Priorat, Ribera d'Ebre, Tarragones i Terra Alta.

La numeració expressada al marge de les ressenyes segueix la del

volum precedent de la Bibliografía Histórica 2•

2. Vegeu: Quaderns d'História Tarraconense I. Tarragona, 1977, pp. 165-221; Bibliografía Histórica Tarraconense 11 (1979); III (1980); IV (1981); V (1982); VI (1983); VII (1984); VIII (1985); IX (1986).

8 COL-LABORADORS D'AQUEST NúMERO

Andreu i Sugranyes, J ordi (J .A.) Anguera i Nolla, Pere (P.A.) Arnavat i Carballido, Albert (A.A.) Cavallé i Busquets, Joan (J.C.) Corts i Salvat, Joan~Ramon (J~R.C.) Cubells i Llorens, Josefina, (J .C.LL.) Delattre Pedró, Luis~G. (L.D.) Duch i Plana, Montserrat (M.D.) García Segarra, Francisco de Asís (F.G.) Grau Pujol, Josep Maria (J~M.G.) Medina de Vargas, Raquel (R.M.) Moragas i Ventosa, Blanca (B.M.) Morell i Torredemé, Josep (J.M.T.) Ricoma i Vallhonrat, Rosa M. (R.R.) Ricoma Vendrell, F. Xavier (F.X.R.) Roig i Rosich, Josep M. (J~M.R.) Rovira i Gómez, Salvador~}. (S~J.R.) Sabaté i Bosch, Josep M. (J~M.S.) Sáez Vicente, Agustín (A.S.) Solé i Bordes, Joan (J.S.) Soler Álvarez, Eliseo~A. (E. S.)

9

PUBLICACIONS RESSENYADES

Alcanar (Alcanar). Alhora (Gandesa). Amposta (Amposta). Arrels (L'Espluga de Francolí). L' A ven<; (Barcelona). A vui (Barcelona) . El Baluard (Sarral). Banca Catalana. Revista Económica (Barcelona). La Borja (Les Borges del Camp). El Brugent (La Riba). Butlletí Arqueologic (Tarragona). Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans (Sitges). Cambrils (Cambrils). Centre d'Estudis Alcoverencs (Alcover). Circular informativa del Centre d'Estudis Canongins Pon<; de Cas~ tellví (La Canonja). Claxon (Tarragona). Cultura (Valls) . Desaigüe (Deltebre). Diario Español (Tarragona). Diario de Tarragona (Tarragona). Dous. Butlletí del Grup Cultural Rasquera (Rasquera). L'Erol. Revista Cultural del Bergueda (Berga). L'Espiridió (Tarragona). Espitllera (Montblanc). Estudis Altafullencs (Altafulla). Estudis de Constan tí (Constan tí). Estudis d'Historia Agraria (Barcelona).

11 La Font del Perelló (El Perelló). El Francolí (Espluga de Francolí). Full lnformatiu del Museu Comarcal del Montsia (Amposta). Full Parroquial (Montblanc). Full Parroquial (Sarral). Gira~sol solivellenc (Solivella) . Llum (Barbera de la Conca) . MisceHania d'Estudis Solivellencs (Solivella). L'Om (Riudoms). Plecs d'História Local (Barcelona). Portal Nou (Lloren<; del Penedes). Quadern. El País (Barcelona). Quaderns d'História Contemporania (Tarragona). Quaderns d'História Tarraconense (Tarragona). Rapita (Sant Caries de la Rapita). Recerca musicologica (Barcelona). Recerques (Barcelona). Recull de Treballs (Torredembarra). Retruc (Calafell). Revista de Girona (Girona). Revista Internacional de Sociología (Madrid). Revista Tecnica de la Propietat Urbana (Tarragona). Sefarad (Madrid). La Segarra (Santa Coloma de Queralt). Lo Senienc (La Sénia). S erra d'Or (Abadia de Montserrat). Sis Focs (La Masó). La Tartrana (Altafulla). Tiempo de Viajar (Madrid). Tot Conca (Montblanc) El Tres de Vuit (El Vendrell). Ulldecona (Ulldecona). Universitas Tarraconensis (Tarragona). La Vanguardia (Barcelona). La V eu de Flix (Flix) . Viure (Veciana).

12 BIOGRAFIES

2301. ALEJANDRE, MAR- SoLÉ, DAVID: Un artista constantinenc: loan Grau (1608- 1685). «Estudis de Constantí» (Constantí), 2 (1986), 9-17.

L'article reivindica Constanti com a vila nadíua de !'escultor Joan Grau, encara que visqué i tingué !'obrador a Manresa, on també va néixer el seu fill Francesc, que fou el seu col·laborador habitual en 1'execució de tots els en­ carrecs que reberen de les contrades més diverses del Príncipat, com és el cas del Monestir de Poblet, per al qua! realítzaren els sepulcres d'Alfons El Mag­ nanim i de I'infant Enrie de Cardona. R.M.

2302. ALTADILL 1 FRISACH, J.: loan Povi/1 i Adsera, el poeta de Gandesa. «Alhora» (Gandesa), 41 (1985).

Notas biográficas del poeta gandesano Povill Adsera. Incluye una rela­ ción de sus obras. A. S.

2303. ALTADILL 1 FRISACH, J.: Manuel Bardí, director d'«El Llamp». «Alhora» (Gan­ desa), 37-38 (1985).

Notas biográficas de Manuel Bardí, director de «El Llamp». Falleció en Gandesa el año 1935. A.S.

2304. ALTADILL 1 FRISACHS, J.: Mossen Manyá en el meu record. «Alhora» (Gande­ sa), 29 (1984).

Records de !'autor sobre mossen Manya, nascut a Gandesa.

E. S.

13 2305. ANDREU ABELLÓ, CARLES: El Montblanc de !osep Folch i Folch. «Espitllera» (Montblanc), 39 (1985), 29.

Biografia d'aquest polític montblanquí, diputat al Parlament de Catalunya durant la República, i batlle de la vila, exiliat després a Fran<;a i Mexic; amb motiu de la seva mort el 8 de febrer del 1985 a J'edat de 88 anys.

J-M.G.

2306. ANóNIM: «Biografia» dios J. Cañas. 700 retrats 1922/1983. Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1985; 56-63.

Bíografia de !'artista Josep Cañas, nascut a Banyeres del Penedes (Baix Penedés), J'any 1905. E. S.

2307. ANÓNIM: Caries de Viana Poblet. «El Francolí» (L"Espluga de Francolí). 31 (1985). 7-10.

Amb motiu del 50e aniversari del retoro de les despulles del príncep a Po­ blet, es recorda a través de fonts bibliografíques la seva biografía i les actua­ cíons en la guerra civil catalana el segle xv, com també els seus lligams amb el monestír. J-M.G.

2308. ANóNIM: El poeta Joan Torné i Halagué «Lluís de Montsia». «Rapíta» (Sant Caries de la Rapita), 304 (1984), 19.

Notes biografiques del poeta Joan Torné i Balagué (a) «Lluís de Montsia», nascut a Sant Caries de la Rapita el 22 de maig del 1890 i mort a Barcelona el 9 de julio! del 1979. E. S.

2309. ANÓNIM: En recordan¡:a deis nostres martirs. Mn. Tomas Capdevila. «Full Parroquial» (Sarral), 1884 (1986), 4 ps.

El rector de la vila copia les Actes Martirials del sacerdot Mn. Tomas Cap­ devila i Miguel, nat a Fores. en les quals s'inclou una breu biografia i una cronología puntual deis fets que envoltaren el seu assassinat.

J-M.G.

14 2310. [BASSEGODA NoNELL, J.]: «Cronología de la vida y obras de Gaudí» dins A.A. V.V. Antoni Gaudí (1852-1926). Museo Español de Arte Contemporá­ neo. Madrid. (Fundación Caja de Pensiones, Madrid, 1985), 230-261.

La vida y la obra del arquitecto Antoni Gaudí i Comet, con referencias a la relación que mantuvo con el también arquitecto Josep M. Jujol i Gibert.

E. S.

2311. BLADÉ 1 DESUMVILA, A.: Concepte del doctor Manya i de la seva obra. «Alho­ ra» (Gandesa), 29 (1984).

Records de J'escriptor Artur Bladé sobre Mn. Manya, nascut a Gandesa, al qua! llegí ja el 1932. Personalment, el conegué l'any 1965.

E. S.

2312. BLADÉ 1 DESUMVILA, A.: D'un cabaler. Macia Bladé de Cal Txeco i deis seus descendents. «Dous». Butlletí del «Grup Cultural Rasquera» (Rasquera), 13 (1984).

Sobre els ascendents de l'escriptor Artur Bladé i Desumvila. Macia Bladé i Pinyol. de «Cal Txeco» (Rasquera), es mullera, a mitjant segle XIX. amb Tomasa Ferrús i Penna, neboda del celebre Prior Penna, a Benissanet.

E. S.

2313. BLADÉ DESUMVILA, ARTUR: El dia de l'adéu a !osep M. Poblet. «Espitllera» (Montblanc), 48 (1985), 37.

Dietari d'aquest escriptor de la Ribera d'Ebre, íntim amic de Josep M. Po­ blet Guarro (1897-1980), els dies posteriors a la mort d'aquest darrer, amb un petit comentari de la seva obra literaria. J-M.G.

2314. BoRT 1 SANCHO, }ACINT: «Quico de Trampa». «Alcanar» (Alcanar), 109 (1986). 44.

Petita bíografia i vivencies d'un deis guardes del camp, d'Alcanar, En Fran­ cesc Gausachs i Miralles, més conegut per Quico de Trampa, del qua! es des­ taca la seva humanitat i bonhomia, sobretot amb els menuts, per alla els anys quaranta, quan la fam era a l'ordre del dia; es tracta de tot un borne, recte, complidor del seu deure i aperciat per tot el velnat. F.G.

15 2315. CAROo-RoviRA, JosEP-LLUís: Josep Folch Folch. «Espitllera» (Montblanc). 39 (1985). 29-30 i 40 (1985). 25-26.

Reproducció d'una entrevista publicada al desaparegut setmanari «Mestral» a Josep Folch després del seu retom de l'exili. Dóna unes breus pinzellades sobre la seva trajectória politica, sobretot de la seva etapa a Montblanc on fou protagonista de la vida pública durant la guerra civil, concretament en el cas del Cardenal Vida! i Barraquer, entre d'altres. J-M.G.

2316. CARRERAS, JosEP M.: Josep M. Amorós Bayer «xolis petit». «Espitllera» (Montblanc), 39 (1985), 23-26.

Biografía en forma d'entrevista d'aquest cantant i compositor montblanqui.

J-M.G.

2317. CAVALLÉ, JoAN: Salvador Guma, entrevistat. «Butlletí CEA» (Alcover). 34 (1986). 11-15.

A través de !'entrevista, reconstrucció biografica de l'entrevistat, sobretot en el seu vessant esperantista. F.X.R.

2318. FARNÓS, J.: In memoriam de Joaquim Tenna. «Dous. Butlleti del "Grup Cultu­ ral Rasquera"» (Rasquera), 18 (1986).

Dades biografiques del metge de Rasquera, Joaquim Tenna Tenna, titular del municipi des del 14 de gener del 1936 fins al 1970. en que es jubila.

E. S.

2319. FERRÉ 1 FERRÉ, JosEP M.: Presencia de Verdaguer a Valls. «Cultura» (Valls), 456 (1986). 16.

Trata sobre la relación del poeta y sacerdote Jacint Verdaguer con la ciu­ dad de Valls a lo largo de su vida. A. S.

16 2320. GARCI'A, XAVIER: !osep lglésies, memoria vivent de la terra. «Avui del diumen­ ge», 7 de desembre del 1986; 12-19.

Entrevista feta a aquest geógraf i historiador reusenc una setmana abans de la seva mort, esdevinguda el 18 de novembre del 1986. Les declaracions de Josep lglésies sobre la seva ideología, que és un geógraf, l'ensenyament de la geografia, la divisió territorial de Catalunya, la Fundació Vives Casajuana, les Assemblees lntercomarcals d'Estudiosos i la historia comarcal, fan d'aquest article periodistic un document valuós per a la comprensió d'aquest gran catala que fou i és Josep lglésies i Port. S-J.R.

2321. GüELL, X.: Antoni Gaudí. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona, 1986, 221 ps. m.

A part de l'estudi de les obres de l'arquitecte Gaudi, hi ha unes taules cro­ nológiques sobre la seva vida, projectes i obres, i bibliografía. L'edició és bi­ lingüe: castellana i portuguesa. E. S.

2322. IBAÑEZ 1 MARTÍ, CARLES: Antecedents deis estudis de ciéncies a les nostres co­ marques. Ermenegild Santapau i Bertomeu, un insigne botanic, fill de La Ga­ lera. «Full Informatiu del Museu Comarcal del Montsia» (Amposta), 6 (1985), 3.

Trets biografíes del jesuita Ermenegild Santapau i Bertomeu, nascut a La Galera (Montsia) el 5 de desembre del 1903 i mort a Bombai (fndia) el 14 de gener del 1970. Investigador dins el camp de la taxonomía botanica, desenvo­ lupa la seva recerca a l'fndia, on fou professor universitari i treballa, al mateix temps, pe! govern d'aquell país, el qua! el condecora. Havia fet part deis seus estudis, inicialment, a Anglaterra. E. S.

2323. JEREZ MIR, RAFAEL: Significación del pensamiento y la obra de Manuel Sales y Ferré, (1843-1910). «Revista Internacional de Sociología» (Madrid), XXXI-39 (1981). 329-352.

Artículo en donde se exponen las teorías sustentadas por el catedrático Sales y Ferré, nacido en Ulldecona, en las distintas etapas de su vida intelec­ tual. El autor, Jerez Mir, ha desarrollado este artículo en forma de libro (Vid. Bibliogafia Histórica Tarraconense, vol. VII. 1984, núm. 1177).

E. S.

17 2324. JoRm: Antoni Company Femandez de Córdova. «Cultura» (Valls), 456 (1986), 12.

Biografía de Antoni Company i Fernandez de Córdova, Procurador de los Tribunales en Tarragona, ciudad de la que fue Concejal en 1931. Había nacido en Valls (1894) y fue asesinado por unos incontrolados en Cervera (1936).

A.S.

2325. Jollm: Galeria val/enea. «Cultura» (V alls), 453 (1986), 33.

Notas sobre la vida del vallense Eugeni Cirac i Fontova (1903-1986).

A. S.

2326. M., ANTONI: Memoratiu. «Alhora» (Gandesa), 29 (1984).

Sobre els pares del Dr. Joan Bta. Manya i Alcoverro, teóleg nascut a Gan­ desa. Records de !'autor. E. S.

2327. MANENT, ALBERT: Francesc Cortiel/a, medievalista historiador local. «Serra d'Or» (Abadía de Montserrat), 327 (1986), 33.

Consideracíó de la tasca investigadora del professor Cortiella i Cdena, d'enr;:a el seu primer estudi, editat l'any 1979, fins al darrer: la Historia cf Al­ forja (1986). Es valora positivament el fet d'haver combinat les histories locals amb les guíes de municípis editades per l'Institut d'Estudis Tarraconenses.

S-J.R.

2328. MANENT, ALBERT: Su defensa de la lengua catalana le valió ser condenado al ostracismo. «La Vanguardia» (Barcelona), 30 d'octubre de 1984.

Nota biografica del canonge Manya, amb la incorporació d'anecdotes poc conegudes. E. S.

18 2329. MARCA, FRANCISCO: AngelaR.oig, terciaria. «Butlletí CEA» (Alcover), 31 (1985), 10-13.

Biografía d'aquest personatge membre de l'ordre tercera de penitencia del convent de Sta. Anna d'Alcover, publicada originalment a la «Crónica Será­ fica de la S.P. de Cataluña» el 1764. J.C

2330. MASSIP, J.: Manga y la ciudad de Tortosa. «La Vanguardia» (Barcelona), 30 d'octubre de 1984. 24.

Notes sobre l'activitat del canonge Manya entorn de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta, de Tortosa (1919-1921). E. S.

2331. MAYAYO ARTAL, ANDREU: En la mort del Sr. Ramon Vives. Darrer membre de la primera junta de la «Juventut Nacionalista». «Espitllera» (Montblanc), 47 (1985), 23-24.

Biografía del montblanquí Ramon Vives i Poblet (1892-1986), animador entre d'altres persones, els anys vint, del catalanisme a Montblanc. Resum extret d'un capitel de la tesi de llicenciatura de !'autor. J-M.G.

2332. MILLAN, LL.: Notes marineres.Josep Huertas i Morian, un rapitenc deis anys 20. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 309 (1985), 10-11.

La vida a la mar (1924-1985) de Josep Huertas i Morían, patró de cabotatge i escriptor (Sant Caries de la Rapita). E. S.

2333. MoNCLÚS 1 EsTEBAN, J.: Mossén Manya, historiador .. «Alhora» (Gandesa), 29 (1984).

Examina la faceta d'historiador del canonge Manya, nascut a Gandesa.

E. S.

19 2334. MoNNER, A.: Alguns records de l'iUustre capella gandesa mn. !oaquim Manya. «Alhora» (Gandesa), 45 (1986), 15.

Biografia de Joaquim Manya i Alcoverro (Gandesa, n. 1893). Professor del Seminari de Tortosa, en fou apartat pe! seu bisbe i nomenat vicari de Batea. Ingresa a la Marina de guerra espanyola com a capella castrensse; en jubilar­ se, a 65 anys, ho féu amb el grau equivalen! a coronel. E. S.

2335. MONNER, A.: El Dr. Onofre Catala il·lustre sacerdot batea. «Alhora» (Gande­ sa), 51 (1986), 9-10.

Notas biográficas de Onofre Catala Miamau, prior de la colegiata de Batea. Nació entre 1680 y 1685. A. S.

2336. MoNTSERRAT 1 CAMPS, J.: Art i ar-tistes a la Ribera d'Ebre. Jaume Garciapons. «La Veu de Flix» (Flix), 72 (1985), 7.

Biografía de !"artista Jaume Garciapons, nascut a Flix el 1915.

E. S.

2337. MoNTSERRAT 1 CAMPS,. J.: Art i artistes a la Ribera áEbre./uli Antoni Rodríguez i Hernandez. «La Veu de Flix» (Flix), 69 (1985), 5 i 70 (1985), 7.

Biografía detallada de !"escultor Juli Antoni Rodríguez i Hernandez -«Julio Antonio»-, nascut a Móra d'Ebre J"any 1889. E.S.

2338. PALAU 1 RAFECAS, SALVADOR: Els germans Segura i !'estatua del Sembrador. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 75 (1985), 14-15.

Comentario a los hermanos Ramon y Amadeu Segura Companys y a su obra el Sembrador, escultura colocada en 1937 en la plaza Mayor de la Villa y destruida en 1939. A. S.

20 2339. PERARNAU, JosEP: Teólogo entre Dios y el hombre. «La Vanguardia» (Barce­ lona), 31 d'octubre de 1984.

Notes sobre la tasca com a teoleg del canonge tortosí Joan Baptista Manya i Alcoverro. escrites en l'avinentesa del centenari del seu naixement, a Gandesa (Terra Alta). E.S.

2340. PERCIRERS: Montserrat Manya, neboda del canonge. «Alhora» (Gandesa), 29 (1981).

Records sobre Mn. Manya i Aicoverro, nat a Gandesa, que fa pública la seva neboda, Montserrat Manya. E. S.

2341. PERICÓT, JoAN: «El pintor Gimeno i Torroella» dins Festa Major de Sant Ge­ nís. 1983. Ajuntament de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí, 1983; 1-11.

Sobre !'arribada a Torroella de Montgrí del pintor Gimeno, nata Tortosa, on, als 30 anys, mullera amb Catalina Massaguer i Burch; el matrimoni s'ins­ tal·la a Llan~a; allí visqué un cert temps. El 1932, l'Ajuntament li dedica el nom del carrer fins aleshores dit Vermell. Anecdotes sobre !'obra pictórica realitzada sobre Torroella de Montgrí.

E. S.

2342. PORTA BALANÚ., JosEP M.: Aproximació a la figura de Pece Berenguer de Vila­ franca, primer batlle i veguer del territori de Montblanc. «Espitllera» (Mont­ blanc), 37 (1985), 28-29.

Visió deis primers nuclis fundacionals de la futura capital de veguería, el segle XII: Dues Aigües, Vilasalva i Montblanc; i de la persona que ocupa el carrec de batlle i veguer, Pere Berenguer de Vilafranca.

J-M.G.

2343. ROIG I QuERALT, FRANCESC: Una obra de tarquitecte Josep M. Jujol a La Ca­ nonja. «Circular informativa. Centre d'Estudis Canongins Pon~ de Castellví» (La Canonja), 12 (1986).

Sobre les relacions de l'arquitecte tarragoní Josep M. Jujol amb La Canonja a través de les obres a «Cal Xatruc». E. S.

21 2344. SALARICH r ToRRENTS, M. S.~ YLLA-CATALA 1 GENÍS, M. S.: Vigatans il:lustres. Patronat d'Estudis Ausonencs (Osona a butxaca, 5-6). Vic, 1983; 323 ps.

Biografies o notes biografiques de: CAt;:ADOR, Jaume (1484-1561), fou canonge de Tarragona.

CASADEVALL 1 MASRAMON, Ramon, (1877), canonge arxiver, havia estudiat a Tarragona. FAJEDA, Josep, (s. XVII), bisbe de Tortosa des del 1664 al 1685. MuR, Dalmau, (s. xv), fou arquebisbe de Tarragona fins al 1431. RIERA, Climent. (1658-1682), monjo cartoixa d'Escaladei, ordenat de diaca a Tarragona el 1681. TRAVERIA, Josep, (1691-1723). framenor, morí a Tortosa el 1723.

VJLATIMÓ I CosTA, Miquel, (1890~1936), canonge i professor de la Univer­ sitat Pontificia de Tarragona; col·labora a «La Cruz». Fou assassinat.

E. S.

2345. SALCEDA 1 CASTELLS, JosEP: !osep Serra i Dalmau, un home oblidat. «Cambrils» (Cambrils), 179 (1986), 12-13.

Recull de dades biografiques d'aquest cambrilenc, extretes d'un estudi inedit, fet pel seu nebot Joan Serra i Dalmau. R. R.

2346. SALCEDA 1 CASTELLS, JosEP: Paulí Pallas i Latorre. «Cambrils» (Cambrils), 180 (1986). 12~13.

Breu recull biografic d'aquest cambrilenc que el 24 de setembre de 1893, atenta, a Barcelona, contra el Capita General de Catalunya, Arseni Martínez Campos. R.R.

2347. SANTAEULARIA, J.: Breus apunts biografics d'Arnau Ces Comes. «L'Erol. Re~ vista Cultural del Bergueda» (Berga), 14 (1985), 13~16.

lntent d'aproximació historico-biografica a aqueix arquebisbe de Tarragona.

E. S.

22 2348. TRENCHS r MESTRE, MIQUEL: Josep M. Vidal i Llenas. Una personalitat va­ llenca for~a desconeguda a Valls. «Cultura» (Valls), 447 (1985), 15-16.

«Curriculum vitae» de Josep M. Vida! i Llenas. ilustre personaje nacido en Valls en 1913. Doctor en Ciencias, sección de Físicas, dedica su vida pro­ fesional a la investigación, relacionada fundamentalmente con la Meteorología, y a la enseñanza. A. S.

2349. VALLÉS, J. M.: En la mort del senyor Rendé. «El Francolí» (L'Espluga de Francolí), 29 (1985), 7-8.

Biografia de Josep Ma Rendé i Sabaté (L'Espluga de Francolí, 1905-1985), alcalde d'aquest municipi des del 1953 al 1967 i home molt vinculat al seu poble.

E. S.

2350. VEGA, F. XAVIER: El senyor Bladé i Desumvila. «La Veu de Flix» (Flix), 70 (1985). 11.

Pinzellades biografiques d'Artur Bladé i Desumvila. nascut a Benissanet, pe! regidor de Cultura de l'Ajuntament de Flix. Testimoni dírecte.

E. S.

2351. VIDAL 1 FoNT, J.: Els meus records personals de mossén Manya. «Alhora» (Gan­ desa), 29 (1984).

Records de !'autor sobre Mn. Manya, nascut a Gandesa.

E. S.

2352. VIDAL 1 FoNT, J.: fosep Lafarga i Maña. «Alhora"» (Gandesa), 27 (1984).

Biografia d'en Josep Lafarga i Maña (Xerta, 1907-Gandesa, 1977), titular de la línia de transports de Vall-de-Roures- Gandesa- Reus i d'altres negocis a Gandesa. E. S.

23

CIENCIES AUXILIARS

2353. GRAU PuJOL, }OSEP M. : Bibliografía de les ermites. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986) • 107-108.

Complement al número extraordinari que la revista montblanquina dedica a les ermites de la Conca. L'autor presenta una relació d'obres sobre el tema, primer en un context general i després en detall per a cada ermita: Sant Josep i Sant Joan (Montblanc), Santíssima Trinitat (L'Espluga de Francoli), Santa Maria deis Prats (La Guardia), Santa Anna (Barbera), Sants Metges (S arra!), Montgoi (Vilaverd) i els Torrents (Vimbodí). R. R.

25

CULTURA

2354. LLORACH 1 SANTIS, SALVADOR: Les tombes i sarcófags antropomorfs del Penedes. «Retruc» (Calafell), 39 (1984), 14-15.

Notes deis llocs del Penedes on s'han trobat sarcofags antropomorfs, i també relació de les necropolis. Les tombes conegudes són situades als voltants de les esglésies amb clars indicis de pre-romanic. B.M.

2355. MoNTSERRAT 1 PALAU, Fiiux: Diferents aspectes del «Retruc». «Retruc» (Cala­ fell), 50 (1986), 25.

Referencia a 1' aspecte intern de la revista ~Retruc» de Calafell.

B.M.

2356. SMITH, MERcE; BoQUERA, ANTONIA, i ALMUNI, VICTORIA: La decoració escul­ tórica actual de l'església vella. «Butlletí CEA» (Alcover), 34 (1986), 16-21.

Inventari deis capitells que es conserven a l'església de la Sang alcoverenca, amb interpretado deis símbols, així com d'altres detalls escultórlcs. J.C.

27

DEMOGRAFIA

2357. ANDREU r SUGRANYES, JoRDI : «La dinamica de la població reusenca durant la crisi de l'Antic Regim: creixement vegetatiu i immigració. 1787-1820» dins La Historia i els JoPes Historiadors Catalans. Barcelona, Edicions de La Ma­ grana, 1986, ps. 213-216.

Estudi de la dinamica quantitativa de la població de Reus del 1787 al 1820. realitzat gracies al buidat deis llibres de bateigs i enterraments, de l'Arxiu de la Priora! i del cens de població del 1820, de l'Arxiu Historie Municipal. ambdós de Reus. Es conclou que Reus, en el període estudiat, era un municipi que rebia immigrants procedents, sobretot, del Camp de Tarragona i de la Conca de Barbera. El 1820, un 16,6% deis reusencs no eren nascuts a Reus.

S-J.R.

2358. BuENO, MANUEL- GARCÍA, JuAN: Mortalidad en Altafulla durante el periodo 1901-1980. «Estudis Altafullencs» (Altafulla), lO (1986), 93-87.

S"estableix que, en el periode 1901-1980, el nombre de defuncions a Alta­ fulla fou de 868, 401 de les quals corresponen a dones i 461 a homes. Al total de 868 morts cal afegir els 20 homes traspassats durant la guerra civil. Les causes de la mortalitat són analitzades amb detall i se les aplega en sis grups: a) malalties cardio-vasculars, b) malalties infeccioses, e) malalties oncológiques, d) malalties respiratories, e) malalties digestives i f) causes traumatiques.

S-J.R.

2359. CAVALLÉ, }OAN : Estra/ls demografics el s. XIV. «Butlletí CEA» (Alcover), 31 (1986), 29-30.

Comentari de les primeres dades poblacionals alcoverenques, facilitades per E. Gort, arran de les quals es comenten els punts d"inflexió que representen 1333 (gana) i 1318 (pesta). S-J.R.

29 2360. SANS 1 TRAVÉ, JosEP M.: Notes sobre demografia de Solivella. Segles XIV-XX. «MiscelHmia d'Estudis Solivellencs» (Solivella), 2 (1984), 33-55.

Estudi de l'evolució de la població de Solivella, des de les primeres dades conservades, deis fogatges del s. XIV (1358, 1365 i 1378), passant pels fogatges del xv i del XVI, amb un buit fins arribar al 1708 amb el llibre d'Aparici; en aqueixa epoca ja compten els Llibres Parroquials. L'augment és creixent fins assolir al punt maxim, el 1897, amb la posterior davallada, que amb més i menys puntes de maxims i mínims arriba fins als nostres dies. Inclou piramides d'edats deis anys 1787, 1838 i 1842, i una grafica general de la demografía des del 1719 al 1983. J-M.G.

30 ECONOMIA I SOCIETAT

2361. ANDREU 1 SuGRANYES, JoRDI: Propietat i relacions socials a l'agricultura de de Reus: segles XV/ll i XIX. dins «Manuscrits» 2, Barcelona, desembre del 1985, ps. 67~113.

Estudi elaborat i rigorós sobre !'estructura agrana i els seus components socials a Reus a les acaballes de l'antic regim, del qua! es dedueix una ten~ dencia a la concentració de la propietat i la persistencia de relacions contrac­ tuals favorables als terratinents. L'article aporta nombroses dades inedites so­ bre els percentatges de conreus o el seu rendiment, com també de la distribució de la propietat. P.A.

2362. ANGUERA, PERE: Informes sobre l'economia reusenca del segle XIX. Cambra Oficial de Comen; i lndústria, 1986, Reus, 254 ps.

Edició crítica de vuit textos fonamentals per a resseguir l'evolució económi~ ca reusenca a les acaballes de J'Antic Regim, amb la corresponent descripció i analisi individualitzada. El primer document són les respostes de l'Ajuntament a 1' enquesta del ministre Gaieta Soler (1802-1804), útil com a recull sistema tic de les dades per a establir la riquesa natural, agrícola, industrial, comercial i humana de la vila. El segon és un memorial, de menys abast que !'anterior, sobre el comerc;: reusenc del 1817. El següent, és el facsímil de J'opuscle Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus en Cataluña (1820), de Jaume Ardevol, que és una de les més importants publicacions sobre !'estruc­ tura economica local i sobre el modo de vida deis seus habitants. L'altre, és el fullet anonim, editat el 1861, Reus, su pasado y ;u porvenir, que constitueix, sense cap mena de dubte i tal com afirma Peré Anguera, l'analisi més lúcida d'un moment economic concret de la ciutat, formulada pels elements més clari­ vidents de la seva classe dirigent. L'autor hi constata les transformacions eco­ nomiques que es prouien, com la transformació del pages en obrer industrial, i la del caracter de la ciutat, que havia passat, entre 1835 i 1861. d'ésser una ciutat mercantil i subsidiariament agrícola i fabril a ésser eminentment politica i industrial. L'informe sobre !'agricultura del 1863, efectuat per M. Josa i R. Ribot, és forc;:a més modest i no conté cap comentari valoratiu. El text se-

31 güent és la resposta de l'Ajuntament a l'interrogatori trames pel govern per a la confecció del pla general de ferrocarrils, el 1865. Els altres textos són la transcripció del Ilistat de propis i arbitris municipals del 1804 i 1830, que descriuen la possibilitat d'actuació económica del municipi, i finalment el darrer és l'article «Reus» del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz, editat a Madrid entre 1845 i 1850, que reuneix una completa i arrodonida informació estadística i una valoració económica sobre Reus. A.A.

2363. AMORÓS, XAVJER: Reus, 1939. Prostibuls a mig do[, dins «Fenici», 3, Reus, 1896, 3 p.s.n.

Descripció caustica, amb pinzellades iróniques i sentimentals, del món i l'entom, deis bordells reusencs, els primers mesos de la dictadura franquista. Xavier Amorós documenta el pas de les cases de barrets joioses, descrites per J. Puig i Ferreter, als antres d'estricte comer¡; carnal. Un bon i salid document per a la historia social contemporania, tan desvalguda a les nostres comarques.

P.A.

2364. DURAN 1 PuJOL, MoNTSERRAT: L'evolució de l'ingrés senyorial a Catalunya (1500-1799), dins «Recerques» 17, Barcelona, 1985, ps. 7-42.

Edició de les series deis arrendaments de diversos drets senyorials a Ca­ talunya, amb una breu introducció; entre altres, els de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a Selma i Vallmoll, del 1554 al 1796, i d'arrendaments a l'Espluga de Francolí, Constantí, Selma, Vallmoll, Cabra, Passanant, Biure del Gaia, Renau, Conesa, la Pineda, Barenys, Valls, Alcover, Cambrils, Riudoms i el priorat de Barbera. P.A.

2365. FERRER BoscH, M. ANTONIA: Vida quotidiana i regim liberal: les capes socials sense protagonisme socio-politic, davant el trienni constitucional (1820-1823), dins «Quaderns d'história contemporania», 9, Tarragona, 1986, ps. 23-24.

Primera i documentada aproximació a la forma de vida le les classes po­ pulars tarragonines durant el trienni. P.A.

32 2366. Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives el 1939. Direcció General de Cooperatives - Departament de Treball de la Generalitat de Ca­ talunya. Barcelona, 1984. 172 ps.

Llibre d'interes per a la historia deis moviments socials i cooperatius a les nostres comarques. La informació proporcionada afecta l'any de constitució de les cooperatives, detall del patrimoni, procés seguit a partir de la seva confiscació, situació ac­ tual, titularitat i reclamacions. Pe! que fa a l'ambit territorial d'aquesta BIBLIOGRAFIA HISTORICA TARRA· CONENSE, són d'interes els següents epígrafs:

Cooperatives a les qua! no s'ha retornat encara el patrimoni: Banyeres del Penedes: Unió Banyerenca. Batea: Sindícat Agrícola de Batea. Bellvei del Penedes: Sindicat Agrícola de Bellvei del Penedés. Constantí: Sindicat Agrícola i Caixa Rural. Falset: Cooperativa El Porvenir. El Montmell: Sindicat Agrícola i Caixa Rural. Tivissa: Cooperativa Obrera Popular. El Vendrell: Cooperativa de consum i recreativa La Reforma Vendre­ llense.

Patrimonis confiscats que no canviaren de nom i retornats, alguns, al cap de molts anys: Porrera: Sindicat Agrícola de Porrera. Salomó: Societat Agrícola de Salomó. E. S.

2367. ]ORDA 1 FERNÁNDEZ, ANTONI: Barenys i Emprius de Salou: aspectes económics i socials (segles XII-XVIII). Agrupació Cultural (Monografies núm. 8), Vila­ seca i Salou, 1981. 184 pp.

Aquesta acurada edició de la tesi de llicenciatura d'Antoni Jorda suposa un nou esforo; de la Secció de Lletres de l'Ágrupació Cultural de Vila-seca i Salou per tirar endavant la seva col-lecció de Monografies sobre temes d'interes local. El treball respon a una tematica d'historia demografica i agraria. Es tracta d'una recerca molt ben localitzada, ja que correspon a una porció del terme de Vila-seca i Salou. La visió historica i els problemes socials i economics tractats aporten noves inform~cions al coneixement de l'evolució de !'agricul­ tura del Principat. La puixano;a agrícola de la darreria del segle XVII a .les comarques meridio­ nals queda demostrada en l'estudi de Barenys i Emprius de Salou. El paper de la vinya fou dominant, la facilitat d'exportació de les produccions a través

33 del veí port de Salou va ésser detenninant. L'evolució d'aquesta extensió es detalla al treball. L'establiment emfiteutic fou l'instrument que facilita les con­ dicions de I'embranzida, atesa la facilitat d'obtenir contractes a Ilarg termini. El Ilibre conté una analisi deis factors fisics i demografics i una visió his­ torica des del segle xn. El nucli tematic és constituit per una analisi exhaustiva deis capbreus deis anys 1698, 1740 i 1762. L'aportació de dades és meritoria, sobretot en allo que fa referencia a !'estructura de la propietat i l'evolució deis conreus. Podem indicar que aquest volum assenyala una simbiosi entre monografía local i aportació metodologica de nivell universitari. El coneixement de !'evo­ lució demografica, económica i social de les terres de Vila-seca i Salou és, ara, més solid i queda obert el camí a futures recerques.

J.M.T.

2368. MARGALEF 1 LLEBARIA, JoAQUIM- TASIAS I VALLS, JoAN: El Priorat. Analisi d'una crisi productiva, proleg de Josep lglésies i Fort. Caixa d'Estalvis de Cata­ lunya (Col·lecció «Catalunya Comarcal»), Barcelona, 1985. XIV+375 ps. amb graf.

Un deis autors -Margalef- participa el 1980 en la redacció de J'estudi que, sobre aquesta comarca, fou propiciat i editat pe! Departament de Politica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (vegi's BIBLIO­ GRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE, vol. VII, any 1984, núm. 1318). 1 ara, jun­ tament amb J'enginyer agrónom Tasias, incideix novament en la tematica eco­ nomica d'aquella zona deprimida, la qua! també interessa als historiadors. L'estudi es divideix en 11 capítols, un annex i una bibliografía, on -tot s'ha de dir- s'observen fitxes incompletes i alguna errada. Són de particular in­ teres els capítols sobre medí físic, realitat comarcal i aproxímacíó histórica a una reflexíó sobre la realitat actual; clarament és de notar aquí l'aportació útil deis historiadors al camp de !'economía. Els altres capítols versen sobre estructura demografica, equipament social, activitats (agrícola, ramadera i fo­ restal), indústria, construcció, sector terciari, renda, invesió i possibilitats de promoció. El darrer capitols es titula Resum i Consideracíons. L'annex recull els resultats electorals des del 1977. E. S.

2369. MARTÍ, JosEP: Una aproximacíó a l'economia de Montblanc. «Banca Catalana. Revista Economica» (Barcelona), 67 (1983), 26-37.

Analisi de l'evolució demografica de Montblanc i la Conca de Barbera en general, connectant amb els diferents sectors economics. L'article és part d'un treball més extens realitzat per a I'elaboració del Pla General d'Urbanisme de la vila. J-M.G.

34 2370. MARTÍNEZ 1 PuJOL, C.: El turisme a Calafell. «Retruc» (Calafell), 42 (1984), 24-25.

Repas de l'evolució del turisme a Calafell fins als nostres dies.

B.M.

2371. MAYAYO 1 ARTAL, ANDREU: La Conca de Barbera (1890-1939): de la crzsz agraria a la guerra civil. Centre d'estudis de la Conca de Barbera, Montblanc, 1986, 529 ps. il.

Amb un llenguatge i una redacció brillants, abransats, poetics, un si és no és poc academic, Andreu Mayayo ofereix en aquest llibre, una nova elaboració, sintetitzada, de la seva tesi de llicenciatura; una reelxida i ambiciosa analisi de la complexa realitat social, económica i ideológica de la Conca de Barbera al Ilarg de mig segle. Una etapa histórica ben delimitada per dos anys de crisi profunda; la primera, económica (la fil·loxera), i la segona, ideológica (la vic· tória franquista amb totes les seves conseqüencies negatives). Andreu Mayayo basteix la crónica de la Iluita per la supervivencia individual i col-lectiva. De la seva ma es constata una vegada més la crua realitat del món rural, Iluny d'arcadies poetiques. Els documents oficials, els testimonis personals, demos­ tren, l'un rera l'altre, la forta desigualtat social; la desculturalització (com pot aprendre a Ilegir I'expoliat?). Del tramat ideológic suren aspectes importants: l'anticlericalisme latent que emergeix pels carnestoltes , l'afany associatiu, el neguit per la diversió, els primers intents d'urbanitzar el món rural amb la incorporació de nous costums: el vermut, el cinema, les meuques. Els canvis no són sois estetics i van més enlla de !'epidermis. Davant la crisi agraria esclaten avalots violentament re­ primits (com és que la imposició de l'ordre el trenca més que la seva ruptura?), pero també hi ha dues respostes cooperativistes: la d'arrel popular (Barbera) i la deis propietaris (Rendé), A. Mayayo les situa de nou en el seu paper histo­ rie, recuperant el protagonisme de les primeres i denunciant el clasisme de les segones. El Ilibre analitza el pas de I'estat gasós al sólid deis diversos corrents ideo­ lógics: republicanisme, catalanisme, socialisme, anarquisme, que troben la seva plenitud el 14 d'abril del 1931. quan sense traumes a tota la Conca s'aplaudeix el canvi de regim, malgrat les confusions sobre la mena de república que calia proclamar. Com arreu del país, a excepcÍó de Barcelona, les candidatures triomfants progressistes foren unitaries. En el llibfe es dediquen un centenar de pagines a la guerra civil, sense eludir els fets més sagnants i polemics com els de Solivella i aquells que tendien a modificar 1' estructura social amb les frustrades temptatives co!Iectivistes. El llibre, Iluny del positivisme i de l'idealisme, és una bona mostra de re­ flexió histórica. A través de pagines engrescades i engrescadores, Mayayo comunica no sois les noticies, sinó també les palpitacions inherents als fets. Un bon complement grafic ajuda el lector a captar el marc on es desenvolupa­ ren els fets estudiats, tant en l'aspecte paisatgístic com en !'huma. P.A.

35 2372. PRAT r RoCA, JoAN: Historia agraria de la Segarra. «La Segarra» (Santa Co­ loma de Queralt), 75 (1985), 16.

El articulo recoge el cambio de cultivo (cereales-vid-cereales) en la Se­ garra, durante la segunda mitad del siglo XIX, como consecuencia de la filoxera.

A.S.

2373. MwÑOS VrLLAVERDE, M. JEsús: La descomposíció del sistema restauracionista (1920-1923): la perdua deis valors tradicionals coma símptoma, dins «Quaderns d'história contemporfmia», 9, Tarragona, 1986, ps. 87-97.

Aproximació a la sociología deis tarragonins coetanis al cop d'estat de Primo de Rivera, on es demostra la perdua deis valors tradicionals, !'existencia d'una societat en crisi i les fortes tensions de classe. P.A.

2374. Rrus BARBERA, AURORA : La crisi de 1893. Aproximació a la qüestíó rabassaire al Baix Penedes, dins «Ouaderns d'história contemporimia», 9, Tarragona, 1986, ps. 75-84.

Analisi, a partir d'una bona informació, de la incidencia de la crisi rabas­ saire al Baix Penedes, el 1893, un deis seus moments algids.

P.A.

2375. SANTACANA, JoAN: Societat i religió a Calafell durant /"epoca barroca. «Retruc» (Calafell), 18 (1980) , 21-22; 19 (1980), 13-14; 20 (1980), 14-15.

Esbós de la societat calafellenca el segle XVII com a poble que viu del camp. El delme era el tribut que tot pages es veía obligat a pagar al senyor del Castell de Ca1afell. B.M.

36 2376. VEOANA, JoAN- VIA, JoAQUIM: El banc de Reus (1863-1942). Cambra de co­ mer~; i indústria, Reus, 1986, 182 ps., proleg de Josep Jané i Sola.

Estudi descriptiu de l'evolució del Banc de Reus, des de la seva fundació a la desaparició definitiva -engolit pe! Banco Hispano Colonial-, realitzat per dos economistes. La circumstancia professional deis autors comporta que sigui un treball d"história essencialment administrativa de la societat analitzada, la qua! cosa pot explicar !'absoluta abséncia de notes a peu de pagina referides a les fonts informatives. Aquesta mancan~;a pot fer creure el lector que es troba davant notícies inédites quan en realitat ja havien estat publicades anterior­ ment. Es tracta basicament d"una historia interna; hom hi troba a faltar un aprofundiment en la ideología deis seus rectors, en el mecanisme i éxit de les inversions económiques o en el ressó social de la seva fallida, tot i que aporta una série important de dades estadístiques. P.A.

2377. VENTURA BENAIGES, JOAN SALVADOR: El pasturatge a la provincia marítima de Tortosa durant el primer decenni del segle XIX, dins «Quadems d"história con­ temporania» 9, Tarragona, 1986, ps. 35-49.

Primera aproximació a un tema inédit on s'analitza el pasturatge temporal al Baix Ebre i comarques limítrofes la primera década del segle XIX, a través deis Manuals de Marina de Tortosa, tenint en compte a tipología deis ramats, la procedéncia i els factors económics que hi intervenien.

P.A.

37

ETNOGRAFIA

2378. AA. VV.: Coneixeu el Ball de Bastons de Montblanc. Ball de Bastons, Ajunta~ ment de Montblanc (Impremta Monmany, 1978), 12 ps.

Opuscle de canicter divulgatiu d'aquest folklore montblanqui; recull una pagina literaria de Josep M. Poblet, una descripció de la dansa, retalls de premsa i una breu crónica de l'evolució en els darrers vint anys. Es pot consultar a la Biblioteca de I'Arxiu Historie de Montblanc.

2379. AA. VV.: El drac.

Nadala amb la qual la revista obsequia els seus lectors l'any 1985. S'hi apleguen diversos articles i fotografíes. Joan Prat i Carós, membre del De~ partament d'Antropologia Social (Tarragona), fa una acurada introducció en~ torn del simbolisme del drac a la mitología. José Sánchez Real parla del drac de Montblanc en particular, constrult per la confraria deis Pobres de Jesucrist el 1586 -si bé no és segur que fos el primer- i destrult el 1642 en la Guerra deis Segadors. Fa referencia a la botiga del drac i a alguns aspectes sobre el comen;; també dóna noti cies de la familia Coscullana (ss. XVII-XVIII) . S'acaba amb un reportatge de la construcció del nou drac el 1981 i les seves actuacions.

J~M.G .

2380. ALARI 1 PoNs, F.: Costums, anécdotes i personatges pintorescos.

Galería de personatges pintorescos de Calafell d'una época i que ja han desaparegut. B.M.

39 2381. ALAR! 1 PoNS, F.: La festa de l'arbre de Maig i el culte als arbres. «Retruc» (Calafell), 22 (1981), 11-13.

Repas de com se celebrava la festa de l'arbre a Calafell i també la historia deis origens d'aquesta celebració, que es remunta a temps molt antics.

B.M.

2382. ANGUERA, PERE- BARGALLÓ VALLS, JosEP: Religió, ideología i literatura po­ pular: els balls parlats al Camp de Tarragona. «liniversitas Tarraconensis» (farragona), VIII (1985-86), 99-110.

Síntesi informativa i interpretativa forc;a interessant sobre l'evoludó histó• rica deis balls parlats al Camp de Tarragona. S'hi constata la importancia evident deis balls com a eina de transmissió i de convicció ideológica darnunt les classes populars, alhora que la seva innegable fundó lúdica. Descendents de l'antic teatre hagiografic, entraren en decadencia el segle XVII, experimen­ taren una nova Borida i el seu mornent de més exit fou el segle XVIII i primera meitat del XIX, fins que entraren en una crisi quasi definitiva. Pels autors, les principals causes d'aquesta decadencia foren la castellanització, l'asexuació, el canvi de gustos i les dificultats econórniques. A.A.

2383. ANÜNIM: El ball de diables a Les Borges. «La Borja» (Les Borges del Camp). o (1981), 6.

Tracta. del «hall de diables» a Les Borges del Camp, que pot estudiar-se sobre la tradició oral i tarnbé, docurnentalment, amb un text del 1880.

E.S.

2381. BARGALLÓ 1 BADrA, J.: El cap de dansa a Rasquera. «Dous. Butlletí del Grup Cultural Rasquera» (Raquera), 19 (1986) .

Sobre la jota típica de Rasquera. E. S.

40 2385. BLADÉ r DESUMVILA, ARTUR : Els llaguts de I'Ebre. «La Veu de Flix'> (Flix), 63 (1984). 5; 65 (1985), 5; 66 (1985) . 18; 69 (1985). 11; 72 (1985). 5; 73 (1985). 15; 75 (1985). 7; 77 (1986), 5; 78 (1986). 5.

Sobre els llaguts, llaguters i patrons de la navegació per I'Ebre.

E. S.

2386. BoRONAT 1 RIMBAU, ALBERT- RovJRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: Els habitatges de les classes benestants altafullenques (segles XVIII i XIX). «Estudis Alta­ fullencs» (Aitafulla), 10 (1986), 69-91.

Los autores de este notabilísimo artículo vienen a completar con él otro anterior dedicado a las viviendas de las clases populares de Altafulla, que se publicó en el n.0 8 de la misma revista (reseñado en el vol. VIII de la BIBLIO· GRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE con el n.0 1673). Se analizan en esta ocasión las viviendas de las clases acomodadas continuando la excelente metodología planteada en el anterior articulo, en el que se dividía la totalidad de las vivien­ das de Altafulla en siete tipos nombrados por las letras del alfabeto. Le corres­ ponde a la H el tipo de vivienda acomodada, objeto de este trabajo, el cual es subdividido en tres subgrupos (H-1. H-2, y H-3). En primer lugar y en común al tipo H. si bien señalando las diferencias esenciales de cada subtipo, se estudian los detalles constructivos: Muros y paredes, techos y pisos, cu­ biertas, revestimientos, escaleras, cocinas, armarios, hornacinas 'Y depósitos, y silos. A continuación se pasa a la descripción de cada uno de los modelos, considerados como representativos de una totalidad de 50 viviendas acomo­ dadas (21 ubicadas en los arrabales y 29 en el casco urbano) , que suponen el 20 % de las construcciones dieciochescas de Altafulla. La descripción, ordenada y cuidadosa. se ilustra magníficamente con los planos de cada una de las plantas y con los alzados de las fachadas anterior.:s y posteriores de cada modelo. trabajo gráfico que por su perfección eleva considerablemente el valor del articulo en su conjunto. Quizá se podrían desear algunas conclusiones comparativas con las vi­ viendas populares, objeto del anterior artículo, puesto que éste se complementa con aquel. por ejemplo y aunque ello roce el campo socio-antropológico, a nivel de calibrar si las diferencias son meramente suntuarias o si por el contrario reflejan una auténtica mejora de la calidad de vida. Por otra parte, observando los bellísimos alzados de las fachadas, se echa de menos, en el apartado des­ criptivo de los modelos, un comentario de las · mismas que incluso aconsejaría, a mi entender, un sub-apartado propio -como el que se dedica a cada una de las plantas- que las contemplara tanto en su cara anterior -vano prin­ cipal, enfatización de la planta noble ... - como posterior, especialmete en el modelo H-3 que merecería una descripción de la triple terraza, doble galería, juego de arcuaciones, etc.; sugerencias ambas que aunque podrian redondear el corpus del trabajo (todo trabajo es susceptible de ser mejorado o ampliado) no afectan a la calificación del mismo.

41 En conclusión, un artículo realmente sobresaliente que merece sobradamente la atención del lector ya que no sólo aporta un material valioso, fruto de una atenta observación, sino también una metodología ejemplar que se trasluce en la recopilación de datos, la sistematización y la estructura y presentación del mismo. R.M.

2387. BoRT 1 SANCHO, ]AaNT : El Carro. «Alcanar» (Alcanar), 104 (1986) , 28.

Interessant treball sobre aquest vehicle -avui gaírebé totalment desapa­ rescut- que ha estat el mitja de transport més popular durant moltes gene­ racions; explica l'evolucíó que ha sofert per ajustar-se als diferents temps, com també la importancia que tenía al poble (pe! soroll que cada un feia, es co­ neixia qui era !'amo). Conseqüencia d"aquesta desaparició n'ha estat la perdua de quatre oficis que anaven lligats amb la seva construccíó: el fuster-carreter, el ferrer, el corretger i l'estorer. F.G.

2388. BRUCH 1 SALADA, MARIA LLuisA- PLAZA 1 ARQUÉ, JúLIA : Vocabulari deis boters. Centre de documentació sobre cultura popular Carrutxa, Reus, 1986, 6! ps.

Llibre estructurat en tres parts. La primera, la de més interes per a l'his­ toriador, conté una breu tipología deis recípients i la detallada descripció del procés de construcció de les bótes; .la segona és el vocabulari própiament dit, i la tercera recull els refranys que hi són vinculats. Una bona seqüéncia foto­ grafica permet refer tot el procés de construcció de les bótes. Les aportacions históriques inédites són nuJ.les i hom hi troba a faltar tota mena de referéncies económiques: costos, salaris ... El valor lingüistic i socíológic del vocabulari, pot ésser posat en quarentena, ja que segons les autores han pres «com a base la parla del Baix Camp i del Barcelones», peró enlloc no consta on ha estat recollida cada paraula. P.A.

2389. CARLES, PAco: Les barraques, «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 321 (1986) . 31.

La estructura de la típica construcción del Delta del Ebro. Ilustraciones.

L. D.

42 2390. CARRERAS CAsASNOVAS, ANroNI: La ca¡:a del senglar. Algunes noticies de la ca¡:a a Espluga i rodalies. «El Francolí» (L'Espluga de Francolí), 22 (1985), 11-12; 23 (1985) . 20-21.

Allusions a la fauna de les muntanyes de Poblet, amb preferencia al porc senglar, des de J'Edat Mitjana fins avui. Es comenten els passos naturals i les sendes seguits en J'actualitat, les tecniques i les armes.

J-M.G.

2391. WTALA 1 RoCA, PE.RE: El nom dels Xiquets de Valls adquireix més antigar: Reus 1856. «Cultura» (Valls), 448 (1986), 13.

Comentario a una noticia que habla sobre la actuación de los Xiquets de Valls en Reus, durante el año 1856. A.S.

2392. CRUAÑES 1 ÜLIVER, EsTEVE- JANÉ 1 SAMPSÓ, JosEP Ma: L'Arbo¡: dansaire. Edita Esbart Sant Julia de l'Arb~ . L ' Arb~ del Penedes, 1986.

Edició realitzada amb motiu de la celebració deis vint-i-cinc anys de J'Es­ bart Sant Julia; aplega totes les referencies existents sobre danses i entremesos a la vila arbocenca, des de la' primera que es coneix, i que és del 1770, amb especial referencia al Ball de Sant Julia i al de Gitanes. S'estudia també J'evolució deis diversos esbarts que ha tingut la població i, d'una manera específica, la tasca de l'actual, al llarg d'aquests vint-i-cinc anys.

J.S .

2393. EscoDA. Ma ANGELS : Una tradició: la ba/lada del Cap de Douso. cDous. But­ lleti del Grup Cultural Rasqueral> (Rasquera), 12 (1984), 6-7.

Sobre la bailada típica del poble de Ra5quera. Tracta de les innovacions des del 1900 fins als nostres dies. E. S.

43 239i. FERRANDO, PERE: L'Arbor;, malgrat tot, continua essent casteller. «El Tres de Vuit» (Vilafranca del Penedes-El Vendrell), 225 (1986), 22.

Estudi de les referencies existents sobre actuacions castelleres a l'Arbo<; durant el segle passat, concretament des de la primera, el 1880, que es troba referenciada a la premsa vilafranquina, fins al primer quart del nostre segle.

J.S.

2395. FERRANDO, PERE: Els Xiquets de Valls al Vendrell. «El Tres de Vuit» (Vila­ franca del Penedes-El Vendrell); 221 (1986), 6, 7 i 8; 222 (1986), 18-19; 223 (1986), 6 i 7; 22i (1986). 8; 226 (1986), 12-12.

Estu di complet sobre 1' activitat i les actuacions castelleres a la capital del Baix Penedes. Des del plantejament d'una acurada recerca documental i d'he­ meroteca, !'autor aplega de forma sistematica i any per any, totes les dades sobre les diades i els castells enlairats, des del segle passat fins al 1926, any de la primera actuació del Nens del Vendrell. J.S.

2396. FERRÉ, J.: El arroz. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 324 (1986), 39.

Sobre la época y método de cultivo del arroz en el Delta del Ebro.

L. D.

2397. FERRÉ, JosEFA: Pestes de la Rapita. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 326 (1986). 68-69.

Apunts etnografics i folklorics sobre totes les festes populars que durant l'any se celebren a Sant Caries de la Rapita. E.S.

2398. FERRÉ 1 PuiG, GABRIEL: Grallal lnstruments de música tradicional al Baix Camp .. Servei de publicacions de l'ajuntament de Reus, Quaderns de divulgació cultu­ ral, Arts i oficis 1. Reus, 1986, iO ps.

Descripció, acompanyada escadusserament de dades historiques tardanes, de diversos instruments de música tradicional, utilitzats en actes lúdics al Baix Camp, com també de formacions instrumentals de música popular. L'opuscle va mustrat amb dibuixos deis instruments i la transcripció de tonades populars de Reus, Prades i Ulldemolins. P.A. 2399. GARCIA 1 RAVENTÓS, JosEP: El Carnaval d'abarrs a Calafell. «Retruc» (Cala­ fell), 11 (1979), 25-26.

Descripció nostalgica del carnaval de Calafell en temps passats.

B.M.

2400. GARCÍA 1 SEGARRA, FRANCESC o'Assís: El canó del Cós del Bou. «L'Espiridió» (Tarragona), 7 (1986), 19-20.

Nou article sobre el canó del barri del Cós del Bou, a Tarragona.

E. S.

2401. GARCÍA 1 SEGARRA, FRANCESC o'A.: L'home dels nassos. «L'Espirldió» (Tarra­ gona), 4 (1985), 19.

L'Ajuntament de Tarragona acorda, l'any 1968, que el mestre valencia Vicent Tortosa portés a terme la creació de i'«home deis nassos».

E.S.

2402. MARGALEF 1 LLAÓ, P.: El nostre Poble. Toes costums d'abarrs. «Desaigüe» (Deltebre), 54 (1985), 13.

Sobre els jocs a Deltebre coneguts per: patrusca, a cap i trabe, a fer men­ jarets, toreros, a les boles, a fer-ne un bac. E.S.

2403. MOREU-REY, ENRie: Els «motius» i «noms de casa» de Solivella. «Miscel­ lania d'Estudis Solivellencs» (Solivella), 2 (1984), 20-31.

L'autor aporta una possible classificació deis «sobrenoms» de la vila, amb abundants exemples. Primer ho fa semanticament (els que responen a una reali­ tat i els que no); n'intenta establir !'origen, sigui referlt a un aspecte constant o episódic, i acaba esmentant la possibilitat d'un estudi gramatical. Esquema, aquest, ja publicat en el seu llibre Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1982). J-M.G.

45 2404. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Costums i tradicions. Pregaries per la pluja. «La Segarra» (Sta. Coloma de Queralt), 84 (1986), 10-12 i 85 (1986), 16-18.

Les pregaries per demanar l'ajut del ce! en qüestió d'aigües han estat sem­ pre importants a les comunitats rurals, on es depenia de la collita de cada any; si bé també se'n feien per malalties, guerres i altres desgracies. En el primer article, Palau Rafecas descriu el cerimonial de la processó del 1817. En el se­ gen anota, any per any, les pregaries deis segles XVIII i XIX, segons dades ex­ tretes deis arxius de Santa Coloma. És interessant per al coneixement de la climatología de !'epoca. Com és habitual, publica fotografíes inedites d' aquesta tematica, provinents del seu fons particular. J-M.G.

2405. RoCA ARMENGOL, JoRDI: Les Contraries religioses de l'Espluga de Francolí. «Arrels» (L'Espluga de Francolí), 4 (1984), 29-61.

Estudi de les Confraries religioses de l'Espluga, premiat amb el Bemat Morgades del 1982. Esta dividit en dues parts: l'evolució histórica i les ca­ racterístiques de les diferents agrupacions, una per una, i un apendix docu­ mental. La base de la investigació han estat els llibres de comptes, conservats, sortosament, a l'Arxiu Parroquial de la vila. Les primeres i més importants apareixen ja el segle XVII: Confraria de la Minerva, de l'Assumpta, del Roser i de St. Esteve. Un altre grup, sense fonts documentals directes, és format per la de St. lsidre, St. Abdó i St. Senén, St. Crist o de la Sang i St. Cristófol. El s. XI·X es fundaren la deis Dolors, la del Carme i la del Sagrat Cor. A l'apendix, transcriu tres obligacions deis procuradors, tres inventaris -tots ells del s. xvm- i una indulgencia del papa Alexandre VII. A més fa una relació deis procuradors de les quatre confraries del s. XVII; també ofe­ reix un grafic del nombre de confrares. Tenen interes més general els grafics deis preus de l'oll, encens, sucre, ous, me!, aiguardent i blat, que ha pogut sa­ ber pels llibres de comptes; si bé hi manca una explicació.

J-M.G.

2406. RoMEU PANADES, J.- PORTA BALANYA, J. M.: Uegendes montblanquines recolli­ des per Jaume Ramon i Vidales, notari d'ara fa cent anys. «Espitllera» (Mont­ blanc), 53 (1986), 36-38 i 54 (1986), 41-42.

Precedides per una curta biografía del notari vendrellenc que exercí a Montblanc des del 1881 al 1888, es transcriuen dues llegendes. La primera explica la causa de l'escap¡;ament de les torres del recinte emmurallat de la vila; i l'altra és sobre l'ús del hose de Poblet a l'Edat Mitja. Acompanya una acuradíssima bibliografía. J-M.G.

16 2107. SALVADÓ, }OAN: Evolució histórica tecnica sobre el cultiu de l'arrós. «Am­ posta» (Amposta), 292 (1985), 6.

Pretén historiar, amb breus pinzellades, l'evolució del cultiu de l'arrós a la zona de Tortosa i Delta de l'Ebre. Comen~a al s. IX, amb unes referencies als arabs. E. S.

2108. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: De las comarcas de Tarragona. La «cuca» de Montblanc, la más antigua del bestiario festivo. «Diario Español de Tarragona», 12 de maig de 1985, 18.

Referencia histórica d'aquest element del folklore montblanquí, l'únic no recuperat en l'actualitat. La informació ve donada per documentació del mu­ nicipi de Tarragona, amb motiu de la visita, el 1381, de la Duquessa Violant, muller de I'Infant Joan, per la festa de rebuda de la qua! fou contractada la cuca. J-M.G.

2109. SOLA 1 SEGURA, Lwís: «Eis goigs» dins A.A.V.V. La música a Santa Coloma de Quez-alt. Orfeó Santa Coloma. Santa Coloma de Queralt, 1985; 133-166.

Cataleg de goigs de Santa Coloma i comarca, amb una relació deis mu­ nicipis següents: Santa Coloma de Queralt (amb els seus agregats La Pobla de Carivenys, Les Roques i Santa Fe de Montfred), Argensola, Conesa, Llo­ rac, Les Piles de Gaia, Santa Perpetua de Gaia (amb Sant Miquel de Montclar i Sant Magí de la Brufaganya), Savalla del Comtat i Vallfogona de Riucorb.

E. S.

2410. TARRAGÓ, A.-FABREGAT, T.: Antics oficis de Salive/la. «Gira-sol Solivellenc» (Solivella), 16 (1985), 6-9.

Relació d'antics oficis ja desapareguts de Solivella, amb els noms i renoms deis que els exercien, i una breu descripció de la feina.

J-M.G.

47 2411. VENTURA 1 SoLÉ, DANIEL: L'art de fer castells hominals. «Cultura» (Valls), 452 (1986), 23-24.

El autor justifica, con este trabajo, que hacer «castells hominals» es un arte.

A. S.

2412. VIDAL 1 FoNT, J.: Ve/les costums i tradicions avui en desus. «Alhora» (Gan­ desa), 31 (1985).

Sobre la subhasta de la 1/enya, benedicció de les besties, coca de Sant An­ toni. els cóssos, etc., a I'ambit de Gandesa. E.S.

2413. VIDAL 1 FoNT, J.: Ve/les tradicions que desapareixen. «Alhora» (Gandesa) 30 (1984).

Sobre els «Cóssos» (cós deis homes, cós de rucs i mules) a Gandesa.

E. S.

48 FONTS 1 BIBLIOGRAFIA

2414. ÜRDUÑA REBOLLO, ENRIQUE: «Anexo bibliográfico a la comunicación: notas y fuentes para una bibliografía de protección histórico-artística y cambio urbano» dins Los municipios y la conservación del patrimonio histórico y ar­ tístico. (Asociación Venezolana de Cooperación lntermunicipal y Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid, 1983), 185-219.

Actualització del treball ressenyat en aquesta BIBLIOGRAFIA HISTORICA TAR­ RACONENSE, vol. III, any 1980, núm. 239. E. S.

49

HISTORIA ECLESIÁSTICA

2415. ANGUERA, PERE- ARNAVAT, ALBERT: «Anticlericalisme i irreligió a Reus (1)», a Quaderns d'História Contemporania, Departament d'História Contemporania, Tarragona, 1986, ps. 51-62.

Article que enceta l'estudi de l'anticlericalisme i la irreligió a Reus. Després de formular algunes hipótesis sobre !'origen i les raons de la virulencia del fenomen a escala local, els autors analitzen, amb profusió d'exemples, les ma­ nifestacions d'anticlericalisme i d'irreligió entre les primeres decades del se­ gle XIX i el Sexenni revolucionari. Sera durant aquest període el moment de maxima irrupció, lligat tant a I'esclat del republicanisme com a l'ampliació del marc de llibertats polítiques. Hom remarca com l'anticlericalisme esdevindra un deis components basics de la mentalitat col·lectiva de les classes populars reusenques. Els dirigents del liberalisme, primer, i del republicanisme, després, pertanyents als sectors oligarquics de la societat local, instumentalitzaran i po­ tenciaran aquest fenomen per tal d'impedir una derivació social del moviment revolucionan. J.A.

2416. ANONIM: En recordan¡:a dels nostres marlirs. «Full Parroquial» (Sarral), 1882 (1986), 2 ps.

En recordatori del 50e aniversari de la mort del capella de Sarral, Lluís Sans i Viñas (nat a Montblanc el 1887), es transcriuen les Actes Martirials enviades a Roma amb un breu comentari sobre les circumstancies de la seva mort. J-M.G.

2417. BUJGUES V!LLAR, JoAN CARLES: Relacions entre església i regtm pmgressista durant el bienni 1854-1856. Analisi de la situació a Tarragona, a «Quaderns d'historia contemporania» 9, Tarragona, 1986, ps. 27-32.

Breu aproximació als enfrontaments entre l'església les ·autoritats civils a la ciutat de Tarragona durant el bienni progressista. P.A.

51 2418. CIVI'I' 1 VIDAL, M. MONTSERRAT: Notes sobre la construcció de l'església de Sta. Maria Magdalena de Blancafort (1793-1795). «Miscel-lania d'Estudis Solivellencs» (Solivella), 2 (1984), 229-253.

Amb el pretext de la construcció de l'església parroquial de Blancafort, !'autora ens fa una extensa descripció del temple i de la seva significació en el conjunt de la vila, amb un to que arriba al lirisme en alguns moments. Acom­ panya el text amb tres fotografíes de l'església actual i un plano!.

J-M.G.

2419. CATALA 1 RocA, PERE: Dos arquebisbes de Tarragona vinculats tragicament amb Valls. «Cultura» (Valls), 453 (1986), 12.

Confrontación de los textos, del canónigo Josep Blanch y del historiador Francesc Puigjaner, respecto a la muerte en Valls de los arzobispos de Tarra­ gona Sanxo López de Ayerbe (s. xrv) y Gonzalo Ixart (s. xv).

A. S.

2420. CEBA: Curiositats históriques de l'església medieval. «La Segarra» (Santa Ca­ loma de Queralt), 65 (1985), 18.

Breves referencias a las rentas que cobraban algunas iglesias y monasterios en la época medieval. A. S.

2421. CLARA (1 RESPLANDIS), JosEP: Els episcopables segons el bisbe Cartañá. «Re­ vista de Girona» (Girona), 115 (1986), 84-87.

Sobre la consulta que en 1941 el ministro Esteban Bilbao hizo a mons. José Cartaña (nac. en Vilaverd, Canea de Barbera), obispo de Girona, acerca de posibles candidatos al episcopado. El Dr. Cartaña propone entre otros, me­ diante carta que Clara transcribe, al canónigo magistral de Tarragona y pro­ fesor de su seminario, D. Esteban Canadell. En 1962, el cardenal de Arriba y Castro escribe al obispo de Girona en solicitud de nuevos nombres, contes­ tando Cartaña directamente al nuncio Riberi mediante carta en la que excusa el cometido por razones de edad y por estar su diócesis en un punto extremo de la península, causas que, según él. le impiden conocer a posibles candidatos. Comentarios del autor sobre el carácter 'Y modos de proceder del Dr. Cartaña.

A. S.

52 2422. CoT 1 MIRÓ, ARTUR: L'Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Estudis Documents de la Historia de Móra d'Ebre. Móra d'Ebre, 1986.

El Ilibre és un extens comentari de textos documentals sobre Móra d'Ebre la Parroquia de Sant Joan Baptista, extrets deis Arxiu Diocesa de Tortosa i de l'Arxiu Historie de Tarragona, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i del Archivo Histórico Nacional, més una amplia bibliografia. La tematica de !'obra esta dividida en cinc capitols, encap<;alats per una exposició histórica de la vila des deis temps romans i mossarabs. Seguidament s'examina l'estat de la clerecía de Sant Joan Baptista i es transcriu la Butlla del Priorat. El capital tercer ofereix el panorama económic de la parroquia, entre els anys 1564-1842, i recull un comentari sobre !'existencia, el 1497, de la familia morisca Pedranco, beneficiada en les propietats rústiques parro­ quials. El quart tema versa sobre !'obra del temple: les capelles, el culte, l'or­ gue i l'arxiu parroquial; una recopilació de dades sobre altres aspectes del culte a Móra d'Ebre finalitza !'obra. J.C.LL.

2423. FIGUEROLA 1 GARRETA, J.: Trascendencia histórica del fet religiós. «Piecs d'his­ tória local» (Barcelona), 5 (1986), 68-71.

La manipulació de la figura i del pensament del bisbe Strauch -nascut a Tarragona el 1760, i mort violentament a Vallirana-, al llarg de la historia segons les conveniencies polítiques de cada moment. E. S.

2424. MuLLERAT, RAMON: La Germandat de Poblet. «Espitllera» (Montblanc), 44-45 (1985)' 76-77.

Historia de la Germandat de Poblet, associació de dret privat formada pels amics i familiars deis monjas. Detalla els seus estatuts, les finalitats i els pro­ pósits. J-M.G.

2425. ÜLIVÉ f ÜLLÉ, FRANCESC: La construcció de l'església de Santa Maria de Sali­ ve/la: nota sobre el seu finan(:ament (1776). «Miscel·lania d'Estudis Solive­ llencs» (Solivella), 2 (1984), 223-228.

Noticia del document del 1766, de la Reia1 Audiencia de Catalunya, que autoritzava un impost per a la construcció del temple parroquial. Breu intro­ ducció i transcripció del document a l'apendix. J-~·IJ.G.

53 2426. PIN Y SoLER, JosEP: Lo miracle del Tallat. Llegenda del any MCDLXXXII collegida de la tradició popular per ... Barcelona, 1896. 13 ps.

Facsímil a dues tintes editat J'any 1986 amb motiu de la festa del santuari, pels «Amics del Tallat». L'edició original només era de 20 exemplars. La lle­ genda relata la tradició d'un captiu anomenat Miró que és alliberat de la presó d'Alger per la intercessió de la Verge. Conté nombrosos gravats. A la contra­ portada hi ha una cronología de les obres realitzades per la confraternitat du­ rant els 15 anys de la seva existencia. J-M.G.

2427. PRATS BATET, JosEP M.: Els moviments anticlericals a l'arxidiócesi de Tarra­ gona entre el 1880 i el 1900, a «Ouaderns d'história contemporania» 9, Tarra­ gona, 1986, ps. 65-72 .

Arreplec de notes provinents de l'AHAT que demostren l'extensió i inten­ sitat del sentiment anticlerical en el període i ambit estudiats.

P.A.

2428. RoviRA, SALVADOR-J.: La desamortització Madoz a Alcover (1855-1886). «But­ lletí CEA» (Aicover), 33 (1986), 11-21.

Tercera aportació al tema de les desamortitzacions referit a Alcover. L'autor, primer de tot, relaciona les propietats desamortitzades, que han passat a l'Estat, les quals sumen un total de 51 finques: entre elles hi havia els tres foros de pa, el corral de la Pleta, el molí deis Capellans, etc. A continuació, Rovira analitza el procés de compra i passa a fer un estudi deis compradors, del qua! es dedueix que més de la meitat del valor deis béns alienats passa a propietaris barcelonins i en una part també considerable a vallencs. J.C.

2429. RoVIRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: Nova aportació al coneixement de l'estament eclesiastic altafullenc (s. XIV-XVI). «Estudis Altafullencs» (Aitafulla), 10 (1986). 37-39.

Noticies d'eclesiastics residents a Altafulla, els segles XIV, xv i XVI, i infor­ mació del delme cobrat pels rectors altafullencs durant aquelles centúries.

F.X.R.

54 2430. SALUDES 1 REBULL, IsiDRE: Testimoni martirial dels sacerdots dudomencs. «L'om» (Riudoms), 212 (1986), 6-10.

Notícia apologetica deis clergues d'origen riudomenc o bé que havien estat destinats a Riudoms, assassinats durant ia guerra del 1936-39.

J-R.C.

2431. SANS 1 TRAVÉ, JosEP M.: Els pdmers goigs coneguts de la Mar-e de Déu del Tallat {segle XVI?). «Misce1·limia d'Estudis Solivellencs» (Solivella), 2 (1984), 67-84.

Transcripció deis goigs -possiblement els primers- a la Mare de Déu del Tallat, trobats al «Archivo Histórico Nacional» de Madrid. Va precedida d'una introducció on descriu la seva forma original i destaca aspectes interes­ sants de la llengua i l'ambient historie, més dues notícies de la seva vigencia cronológica. J-M.G.

55

HISTORIA LOCAL

2432. A.A.V.V.: Francesc Vicen~ García i la seva epoca. Revista La Segarra. Vall­ fogona del Riu Corb, 1982. 40 ps.

Opuscle que dibuixa la figura del famós Rector de Vallfogona des de di­ versos aspectes amb ocasió del IV Centenari del seu naixement (1582). El primer deis articles és un «Esbós biografic» fet per J. M. Carreras i Tarragó, que recull la problematica del seu naixement. Segueix «Quatre-cents anys del naixement del Rector de Vallfogona», per Jesús Masip (article publicat a Serra d'Or, 268 (1982)) i que amplia el tema anterior. A continuació, l'aspecte literari és tractat per Jaume Vida! i Alcover, «El Rector de Vallfogona en la literatura del seu temps», i per Albert Rosich «La fortuna literaria d'en Fran­ cesc Vicen<; García». Eva Serra i Puig ens centra el marc historie en el seu treball «Entom historie catala de !'epoca», i el cultural és a carrec de Lluís Ma Moncunill, «Els castellanismes en la llengua poetica del Rector de Vall­ fogona». Finalment la vessant religiosa en «El Rector de Vallfogona vist des de la Rectoria» la presenta Mn. Armand Puig i Tarrec. S'hi inclou una antologia deis seus poemes. J-M.G.

2433. ADELL GISBERT, J. A.- ALBtN CoLLET, F.: Anguera. «El Baluard» (Sarral), 22 (1986), sp.

Breu noticia histórica i arquitectónica de l'església romanica de Sant Pere, unic testimoni que resta dempeus de l'antiga població d'Anguera (Sarral).

J-M.G.

2434. ADSERÁ MARTORELL, JosÉ: Tarragona capital de provincia. Estudio histórico documental sobre la división del territorio. Tarragona, 1986.

El llibre que ens ocupa conté tres parts clarament diferenciades: la primera -capítols 1 a 4- tracta les vegueries, els corregiments, els departaments afrancesats i la divisió territorial establerta per les Corts de Cadis; la segona -capítols 5 a 14- considera les divisions provincials del Trienní Liberal i de l'any 1833, i la tercera, planificada com anexe -capítols 15 a 18-. té en

57 compte els arbitris del port tarragoní, l'establiment d'estudis universitaris a Tarragona a !'epoca del Trienni, la qüestió de l'arquebisbe Creus i la relació de Tarragona amb les Corts de Madrid. Completa !'obra un interessant apendix documental. La segona part del treball és, de les tres, la més remarcable ja que, própia• ment, constitueix el llibre. L'estudi ha estat elaborat grades a la consulta d'una bibliografía deter­ minada i de la recerca pels arxius de Tarragona, Reus, de la Corona d'Aragó i de les Corts Espanyoles de Madrid. És precisament l'aportació de documents relacionats amb les comarques meridionals de l'arxíu madrileny -fins ara inedits- el que fa que el llibre esdevinguí atractiu, i el converteix en una obra de consulta obligada per als estudiosos de les contrades de la Catalunya Nova, els anys vint i trenta del segle XIX. S-J.R.

2435. AGUJLO, M. P.- FoRTUNY, M. D.- SEGURA, M. T.: El retaule obrat per Mateu Ortoneda destinat a l'església de Solivella. «Miscdlania d'Estudis Solivellencs» (Solivella), 2 (1984), 99-113.

Després d'una breu cronología d'aquesta pe<;a artística, les autores passen a descriure els diferents cicles de la vida de Crist í Maria, que hi apareixen pintats. Ho fan escena per escena, buscant els motius més significatius, sense oblidar cap detall, i interpretant-ho tan históricament com teológicament. Ulustren el text fotografíes del retaule en general i de detalls.

J-M.G.

2436. ALBANDA, M.: Mercats i fires a Sta. Coloma de Queralt. «Espítllera» (Mont­ blanc), 53 (1986), 33-34.

Esbós historie d'aquesta forma de comer<; a Santa Coloma. Les dades són extretes d'un article de Salvador Palau, publicat a la revista «La Segarra» del llibre de Mn. Segura Historia de Santa Coloma. J-M.G.

2437. ALMENARA BARROT, J.: R.ecords de l'escola de príncipis dels anys vint. «El Ba­ luard» (Sarral), 22 (1986), s.p.

Vivencies de !'autor a l'escola pública de Sarral. J-M.G.

58 2438. ALSAMORA, ALFONS: L'ermita de la Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986), 75-79.

Resum de la historia d'aquest petit centre devocional a l'ombra de Poblet, que fou reconstrult en els inicis del segle xvm; fa esment deis goigs, les pre­ garies i les efemerides més recents. J-M.G.

2439. ALTADILL 1 FRISACH, J.: El Casal Gandesa. «Aihora» (Gandesa), 34 (1985).

Esta institución nació en Gandesa en los primeros años de la década de los 20. A. S.

2440. ANDREU, JoRDI: Població i vida quotidiana a Reus durant la crisi de l'antic regim (1700-1850 ), proleg de Pere Anguera, Edicions del Centre de Lectura, assaig, 21, Reus 1986, 117 ps.

Treball rigorós i ben documentat on s'analitzen les línies i causes de !'evo­ lució demografica reusenca, les actuacions sanitaries, les possibilitats alimen­ tícies i les condicions i formes de vida de la poblacíó, amb referencies concretes als delinqüents i als marginats. Es tracta del primer estudi en profunditat sobre el mode de vida reusenc, extensible a moltes localitats de tipología similar, du­ rant la crisi de l'antic regim. L'obra fou guardonada amb el III premi Pe­ dro! Rius. A.A.

2441. ANGLES, PEPITA: Pla¡;a de la Cooperativa'. «Gira-sol Solivellenc» (Solivella), 20 (1986). 11.

Comentari d'aquest indret de la població, amb les seves indústries.

J-M.G.

2442. ANGLES SoRONELLAS, FINA- VENTÓs, JoAN-MIQUEL: L'Aleixar les Ordina- cions del 1504 i anteriors. L'Aieixar, 1986, 67 ps.

El llibre conté la transcripció de les ordinacions de I'Aieixar del 1506 i d'unes de més extenses suposadament anteriors, complementades amb una breu noticia del poble el segle XVI; la descripció del manuscrit, un comentan lin­ güístic. unes aportacions toponímiques i una elucubració entorn de les ordi-

59 nacions. El valor del llibre es troba limitat per notables errades de transcrip­ ció, facilment visibles amb la simple comparació del facsímil i del text publicat a les pagines 34 i 35 o en la sistematica lectura de «par(t)s» com a «pars», paraula, la dan·era, d'altra banda, inexistent en catala.

P.A.

2443. ANGUERA, PERE: El foc de Torredembarra. Aportació a la historia de la darrera carlinada, a Recull de treballs 3, Centre d'estudis Sinibald de Mas, Torre­ dembarra, 1986, ps. 39-51.

Breu descripció i analisi del foc de Torredembarra, l'assetjament deis li­ berals pels carlins al castell de la Torre, el 15 d'abril del 1874. El treball ser­ veix, basicament, per a demostrar la dificultat d'obtenir una informació correcta deis fets a partir d'una sola font coetania. A. A.

2H4. ANGUERA, PERE: La guerra a Reus, dins «La guerra civil a Tarragona», Diari de Tarragona, ps. 129-135.

Sintesi innovadora i acurada de l'escruixidora realitat de la guerra civil a Reus. L'autor, a vista d'ocell, mostra els batees i els espasmes de la vida ciutadana: !'arribada de la noticia del cop d'estat militar i el consegüent des­ fermament de grups incontrolats que, amb violencia, actuaren més enlla de la legalitat republicana; l'actuació del Comite Antifeixista com a organ del nou ordre revolucionan; l'augment de l'atur i l'escassetat deis productes de subsis­ tencia a causa de la crisi económica; els bombardeigs; la situació des del punt de vista cultural, i,. finalment, l'ocupació de la ciutat, aclofada, per les tropes feixistes. A.A.

2445. ANGUERA, PERE: Reus, !'ansia de cultura, a «Quadem», suplement de «El País», Barcelona, 13 d'agost del 1986, ps. 2-3.

Sintesi interpretativa, lúcida, crítica i provocadora de l'evolució histórica deis habitants i de la ciutat de Reus, des deis segles medievals fins a !'epoca més actual. L'article constitueix, sens dubte, la més original, sintetica i ago­ sarada repassada a la successió discontinua de tot alió que ha representat la ciutat en el conjunt del cos de Catalunya, en el passat i en el present. Conté afirmacions memorables com, per exemple, que «tots (els partits polítics) són conven¡:uts que en el procés diví de la creació del món, Déu, en separar l'aigua de la terra, delimita ja les comarques catalanes i, entre elles, amb enfasi espe­ cial, la IV Regió». A.A.

60 2446. ANGUERA, PERE- ARNAVAT, ALBERT- AMoRós, XAVIER: Historia Grafica del Reus Contemporani 1 (1803-1939). Ajuntament de Reus, 1986, 213 ps.

Primer volum de la Historia Grafica del Reus Contemporani que abasta des de l'any 1803, data del primer testimoniatge grafic del segle XIX, fins al gener del 1939, amb !'entrada de les tropes feixistes que significa la fi con­ tundent de !'experiencia republicana a la ciutat. Cronológicament, el llibre s'estructura en tres grans blocs: el segle XIX, 1901-1930 i la República (1931- 1939). En cadascun d'aquests apartats, fotografies i il·lustracions apareixen agrupades tematicament, amb una dassificació agil que combina l'afany d'ex­ haustivitat, a !'hora de mostrar les diverses facetes de la vida local, amb la necessitat d'adaptar !'estructura narrativa a les possibilitats que ofereix el ma­ terial grafic. Fotografies i il·lustracions van acompanyades de comentaris més o menys extensos i sucosos, que no es limiten a resenyar cadascuna de les imatges. Sovint esdevenen l'ocasió per a introduir el lector, d'una manera sen­ zilla i entenedora, en el mateix procés historie local i nacional. En aquest sentit !'obra depassa el seu caracter d'aportació grafica a la historia local per a es­ devenir una petita introducció a la historia del Reus contemporani. Una intro­ ducció especialment reeixida pe! seu caire didactic i pe! fet d'incorporar la imatge a la divulgació de la historia, en un món cada cop més dominat pels mitjans de comunicació audiovisuals. La combinació dinamica i atractiva d'imatge i text que palesa !'existencia d'un projecte dar en la realització de !'obra -molt d'agrair atesa !'abundancia d'embulloses i inintel·ligibles histories locals- es complementa amb l'afany, darament expressat pels mateixos autors en la presentació, d'exhaustivitat, en oferir al lector un recorregut pe! Reus del segle XIX i primeres decades del segle xx. Burgesos i menestrals, dones, pagesos, escolars i esportistes, desfilen per les pagines de !'obra, sense protagonismes, de manera anónima, reflectint un món quotidia, entranyable, que desperta emocions viscudes o transmeses col·lectivament. L'esport, els carnavals, els bombers, el teatre i la música, !'Olim­ po, l'Orfeó reusenc o el Centre de Lectura, juntament amb molts altres aspectes de la vida quotidiana, apareixen al costat de fets que una visió transcenden­ talista de la historia ha considerat, de manera errónia, més importants. Ens estem referint, és dar, a les manifestacions de caire polític, social i economic. Cal remarcar en aquest camp el valor deis testimoniatges grafics deis primers moviments socials vuit-centistes lligats al desenvolupament de la dasse obrera, com també de les manifestacions del catalanisme i del republicanisme reusenc. Les imatges de la II República tanquen aquest primer volum de la Historia Grafica del Reus Contemporani. J.A.

61 2447. ANONIM: Actes oficials del nostre Ajuntament. «Rapita:o> (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 32-34.

Transcripción de: Acta de constitución del Consell Municipal de 26 de octubre de 1936. Acta del Consell municipal de 5 de noviembre de 1936. Acta del Consell municipal de 5 de febrero de 1938, ahora ya denomi­ nada La Rapita dels Alfacs. Acta de constitución de Comisión Gestora de San Caries de la Rápita, Acta de Comisión gestora de 27 de abril de 1938.

L. D.

2448. ANONIM: Copia certificada del reglamento de la obra de Nuestra Señora de la Serra. «Espitllera» (Montblanc), 39 (1986), 6-7.

A causa d'un enfrontament de la Junta d'Obres del Santuari de la Serra i la seva comunitat de monges clarisses, en la secció «Intercanvi d'opinió» de la revista, es publica el reglament de !'obra datat a Montblanc el 7 d'octubre de 1855, on s'especifiquen les obligacions deis obrers, de !'administrador, di­ positari o tresorer, escoJa, i es tracten altres apartats (almoines, concessions especials, ... ) . J-M.G.

2449. ANONIM: Dades interessants de la nostra vila. «El Baluard:o> (Sarral), 23 (1986), s.p.

Reproducció de les dades que sobre la vila aporten Pascual Madoz en el seu Diccionario ... i la Guia comercial, industrial i agrícola de l'any 1925.

J-M.G.

2450. ANONIM: Dossier. La Creu Coberla: el salvatgisme del 1933. Polemica al Par­ lament de Catalunya. «Alhora:o> (Gandesa), 30 (1984).

Sobre els incidents de I'enderrocament de la Creu Coberta a Gandesa el juny del 1933: transcriu les intervencions al Parlament de diputats sobre certs actes entorn a aquesta qüestió polemica. Tot aquest dossier es publica per primera vegada al núm. 287 de «El Llamp», corresponent al15 de juny del1933.

E.S.

62 2451. ANÜNIM: El pantano y su financiación. «Uildecona» (Uildecona), 17 (1985), 16-19.

Sobre el financ;ament de les obres i els regadius de l'embassament d'Uildeco­ na, a la conca del riu Senia; aquestes obres, acabades recentment, s'iniciaren fa molts anys. E. S.

2452. ANoNIM: Remembran~ a. Datos histórics de la nostra a imada societat coral «Aroma Vallense» dins 125e. aniversari de la fundació de la Societat Coral Aroma Vallenca 1861-1986 ... (Valls, 1986).

Notes históriques. Reprodult del programa de la celebració del cinquan­ tenari d'aqueixa societat E. S.

2453. ANoNIM: Rutes del terme de Solivella. «Gira-sol Solivellenc» (Solivella), 18 (1985), 11-12.

Relació de totes les vies de comunicació del terme, amb les seves direccions i situació. Sumen vint camins. J-M.G.

2454. ANoNIM: Te'n recordes ... ? Cafés que no els recordem tots. «Lo Senienc» (La Senia), 46 (1984), 25.

Sobre el café de l'Angorfa, a La Sénia (Montsia). E. S.

2455. ANoNIM: La Verge de la Cova de Calafell; Una patrona oblidada. «Retruc» (Calafell), 3 (1977), 10.

Un document de l'any 999 a l'Arxiu de la Catedral de Tarragona fa men­ ció de la «Cova de Calafell» i diu que la Patrona és la Verge de la Cova.

B.M.

63 2456. ARNAU, EoUARD: Apunts per a la historia. Carrers del poble. Jaume Linya. «Lo Seniene>> (La Senia), 62 (1986), 28-29.

Tot el que se sap documentalment de lacobus Linya, síndic de La Senia (s. xv). E. S.

2457. BAIGES 1 JANSÁ, JosEP M.: Bis músics d'ahir. «L'om» (Riudoms), 214 (1986), 18-19.

lnformació deis components de tres grups musicals riudomencs de pre-guerra i de la immediata postguerra, les activitats que duien a terme i anecdotes sobre les peces que interpretaven. Aquests grups foren la banda «La Artística Mo­ derna» i les orquestres «Melodys Jazz» i «American Jazz».

J-R.C.

2458. BARBARA, ANDREU: Agrupacions corals á Aleo ver. «Butlletí CEA» (Aicover), 30 (1985). 5-9.

Historia d'aquesta activitat des de la constitució de la coral «La Dalia», al 1897, fins ara, peró centrada en aquest primer grup i en el següent, l'orfeó «Amor i Art», fundat el 1927. J.C.

2459. BARBARÁ, ANDREU: Una conversa sobre excursionisme. «Butlleti CEA» (Aleo­ ver), 32 (1985), 6-8.

Entrevista a J. Magrané en que es parla de l'ercursionisme a finals del segle passat i principis de 1' actual. J.C.

2460. BARBARÁ, ANDREU: Entrevista a Josep Figueras Barbera. «Butlletí CEA» (Al­ cover), 31 (1985), 7-9.

S'hi comenten, basicament, aspectes laborals d'abans de la guerra, qües• tions relacionades amb el culte al Remei, etc. J.C.

64 2461. BARBARA, ANDREU: Parlant del teatre i la parroquia. «Butlleti CEA» (Alcover), 33 (1986), 8-10.

Entrevista a Joan Figueras Barbara en que parla del teatre confessional des deis anys 20 fins als 50. J.C.

2462. BARBARA, ANDREU: Sepultures de l'Església Parroquial. «Butlleti CEA» (AI­ cover), 31 (1985), 13-18.

Transcripció de les lapides de !'interior de l'església parroquial d'Alcover, que abrac;a els segles xvn, XVIII i XIX. J.C.

2463. BARBARA, ANDREU- Cussó, JosEP S.: Músics i orquestres. «Butlleti CEA» (AI­ cover), 29 (1985), 12-16.

Entrevista a J. M. Barbera Marti en que es repassa un aspecte de la his­ toria musical alcoverenca en el present segle, aquell que dona una gran quan­ titat d'orquestres entre els anys vint i trenta, una de les quals, I'Excelsior, arri­ baría fins a mitjans deis setanta. J.C.

2464. BASSOLS 1 CoDINA, SERGI: Sobre la importancia de reix fluvial Ebre-Segre. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 326 (1986), 52-53.

Sobre la importancia de l'eix fluvial de I'Ebre en relació a les comunica­ cions de la Catalunya medieval. Grafic de la linia fortificada a I'Edat Mitja on es destaquen les fortaleses de Flix, Aseó, Móra, Miravet, Tortosa i Amposta.

E. S.

2465. BELTRÁN 1 FLÓREZ, Lwc: La Rapita abans de l'any 20. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 4-8.

El catedrático Lluc Beltrán i Flórez recuerda como era Sant Caries de la Rapita en los años diez. El vivió en esta población desde 1911 a 1920.

L. D.

65 2466. BENACH, ERNEST- FERRAN, MARC- PEÑALVER, SANTIAGO- VILAFRANCA, QwM: Xlquets de Reus, dnc anys de Castells. próleg de Pere Anguera, Xiquets de Reus, Reus, 58 ps. il.

Crónica idealista de la colla amb motiu del seu dnque aniversarl; recull una enumeració detallada de les seves reealitzacions i actuacions. La resta de noticies sobre la colla, nombre de socis, edat, professions, hi són menystingudes. Una cronología molt esquematica del fet casteller a Reus, i un capítol pedant i absurd sobre Prim i els castells completen el volum.

A.A.

2467. [BERGADA Escruvil., ÁNGEL]: Viacrucis de l'església de Montblanc l'any 1936. «Full Parroquial» (Montblanc), 851 (1986), 8 ps.

Recordan<;a amb motiu del SOe aniversari de la guerra civil, deis assassinats a la vila: Manuel Borras i Ferré, Mn. Dalmau Llebaria i Torné, Mn. Josep Colom i Alsina, Mn. Pau Queralt i Gaya i Mn. Joan Farriol i Sabaté. Crono­ logía de la persecudó religiosa des del 19 de julio! fins al 15 d'octubre del 1936. Acompanyen el text interessants fotografíes inedites.

J-M.G.

2468. BERGADA, MN. ÁNGEL: Vimboneitat de Poblet. «Tot Conca. lnformatiu de la Conca de Barb~ra» (Montblanc), 1 (1983), 7.

Reivindicació, a través de testimonis histories, deis lligams entre Vimbodi Poblet. J-M.G.

2469. BLADÉ EscODA, JosEP: Un fet historie de Rasquera. «Dous. Butlletí Grup Cultural Rasquera» (Rasquera), 18 (1986).

Transcripció oral de Josep Bladé («Pepito del Fuster») sobre episodis del cólera a Rasquera. E. S.

66 2470. BoNET EsTRADÉ, MANUEL: El Capbreu de 1558. «El Francolí» (L'Espluga de Francolí), 24 (1985), 11; 27 (1985), 10-11; 30 (1985), 7; 32 (1985), 6-7; 35 (1985), 7-8; 37 (1985), 12-13.

Aquest historiador comenta, en diferents números de la revista, aquest cap­ breu de I'Espluga. Comenc;a a parlar del concepte de la capbrevació, el seu objectiu, els manuscrits deis segles xv-xvm, la seva execució amb el significat d'algunes paraules, els limits territorials del terme, els drets del senyor, com eren: jurisdicció civil i criminal. carregues personals, monetaries o en especie -delmes-. J-M.G.

2471. BoNET, JosEP A.: L'ermita de Sarral. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986), 61-64.

Breu sinopsi historica de !'ermita deis Sants Metges de Sarral. S'hi re­ produeix el planol del nou edifici i unes fotografíes antigues.

J-M.G.

2472. BoNET EsTRADÉ, MANUEL: L'Espluga al segle XVII. «El Francoli» (L'Espluga de Francoli), 33 (1986), 7-10.

Notes sobre la contribució de I'Espluga a J'exercit, i les carregues d'allotja­ ments, bagatges, avituallament i pagaments monetaris. Les fonts són, princi­ palment, de I'Arxiu Municipal de la vila. J-M.G.

2473. BoNET EsTRADÉ, MANUEL: Informe pera cobrir les vacants de regidors i síndics a la vi/a de l'Espluga a les rodalies de l'any 1785. «El Francolí» (L'Espluga de Francolí), 24 (1985), 9-10.

Notes de la intervenció de la Comanda de St. Joan de Jerusalem, senyor de la vila i terme, al municipi espluguí. J-M.G.

67 2474. BoRT r SANCHO, }ACINT: Les Fonts del Poble. «Alcanar» (Alcanar), 107 (1986)' 26.

Breus dades historiques de la inauguració de la portada d'aigua potable al poble, per a tot el ve"inat, amb la instal·lació d'una font, cada punta de carrer; la desaparició deis carros, antigament carregats amb bótes de fusta, plenes d'aigua; si bé, per als ve"ins deis carrers Nou i Bonmatí, no representa la sol­ lució deis problemes ja que igualment havien de ¡;:arrejar l'aigua, fins a l'any 1952, en que s'inaugura la Font de Sant Joan. F.G.

2475. BoRT r SANCHO, }ACINT: La Tarjeta de Abastecimiento. «Alcanar» (Alcanar), 107 (1986)' 26 y 27.

Curiositats, comentaris i anecdotes pels ve"ins del poble relacionats amb aquest important document personal de la postguerra. F.G.

2476. Bou SIMÓ, }ORDI M.: L'ermita de la Santíssima Trinitat. «Espitllera» (Mont­ blanc), 56-57 (1986), 85-91.

El monjo de Poblet, fill de l'Espluga de Francolí, fa un extracte del seu llibre L'ermita de la Santíssima Trinitat (1979), on glosa la historia d'aquesta ermita. J-M.G.

2477. Bou SIMÓ, JoRor M.: Poblet la música. «Espitllera» (Montblanc), 44-45 (1985), 67-72.

Exposició del fet religiós i la seva vinculació amb el món musical. Els cants i els cinc orgues que ha tingut Poblet al llarg deis segles.

J-M.G.

2478. BoYER, A.: Centenari del cementiri municipal. «La Font d'el Perelló» (El Pe­ relló), 29 (1985), 11.

Notes historiques sobre el cementiri del Perelló. El primer difunt enterrat fou Salvador Lleó, !'alcalde que l'havia fet construir. E. S.

68 2479. CABRÉ, JosEP M.: Les campanes del nostre campanar. «La Segarra» (Sta. Ca­ loma de Queralt), 79 (1986), 14.

Noticia de la benedicció de les campanes de Santa Coloma el 1950, en substitució de les destruides a la guerra civil; hi fa constar el seu pressupost. L'article s'emmarca dins la campanya pro-campanar que es realitza a la vila.

J-M.G.

2480. CANTÓ, JoAN: Ressenyes de dades de la historia de Barbera de 1896 a 1936. «Llum» (Barbera), 34 (1984), 15-18; 35 (1984), 11-13; 36 (1984), 14-15; 37 (1984), 12-14; 38 (1984), 13-14; 39 (1985), 17-19; 40 (1985), 18-19; 41 (1985). 8-9; 42 (1985), 9-10; 43 (1985). 16-17; 44 (1986), 13-14; 45 (1986), 13-14; 46 (1986). 24.

Vivencies del pare de 1' autor i les seves propies després del seu retorn de I'exili.

J-M.G.

2481. CAÑELLAS 1 ALBERICH, TERESA- FERRAN r MARQUEs, TERESA- GINÉ 1 FuRNÉ, ANNA MARIA: Estudi de la planta i de l' arquitectura de l' església de Constantí. «Estudis de Constantí» (Constantí), 2 (1986}, 29-45.

Las características del artículo dan a entender la inexperiencia de las auto­ ras al tiempo que su afán por demostrar sus conocimientos. Los apartados in­ troductorios sobre «El terme Barroc>>, «Característiques generals del Barroc», incluso parte del dedicado a «El Barroc a Catalunya», son totalmente innece­ sarios ya que, además de verter datos archisabidos, no guardan relación con el tema del artículo: las características de' una iglesia dieciochesca, de una población del Camp de Tarragona, que refleja la típica indefinición estilística del arte constructivo del momento en Catalunya, Aunque son múltiples las incorrecciones a todos los niveles del artículo, no deja de ser de interés para una primera toma de contacto con la iglesia que se estudia, especialmente en lo que se refiere a datos sobre su construcción y a la descripción de la misma. R.M.

69 2482. CAPDEVILA, MN. SAN<;;: Santa Maria i Sant Esteve de Guimera. Notes históri• ques. Edició ampliada a cura de Mn. Armand Puig i Roser Puig. Patronat de la Mare de Déu de la Bovera. Guimera, 1986. 173 ps.

El cos fonamental de !'obra el constitueix un manuscrit inedit de Mn. San~ Capdevila, canonge-arxiver de Tarragona (1883-1931), conservat a l'Arxiu Históric Arxidiocesa de la capital. La seva valua és important, sobretot pels fons documentals que cita, molts d'ells destru'its ran de la guerra civil (per a facilitar l'accés a la documentació en llatí, s'inclou un annex al final del llibre on apareix la seva traducció, feta per M. M. Fuentes). El text transcrit esta escrit amb lletra vertical. per tal de diferenciar-lo de les noves aportacions, impreses amb lletra cursiva. Ampliacions que completen !'original amb !'evo­ lució deis anys trenta en que fou escrit, fins als nostres dies, ja sigui per l'ob­ servació directa, ja sigui per l'inventari de M. J. Requesens (1928) que amplia la visió de !'autor; i també inclou nous apendixs de temes deixats de banda. El manuscrit es divideix en XXV capítols. dos primers d'introducció (el primer no es va trobar, i ha estat realitzat pels editors) i segueix amb l'analisi detallada, capella per capella, de l'església de Santa Maria, parroquia de Gui­ mera i deis seus altars més significatius. La referencia al retaule gotic de !'altar major, que era a la pagina 32, avui perduda, ens parla de la figura del seu autor, Ramon de Mur, el qua! el pinta perqué la seva mare vivia al castell de Guimera. Continua Mn. San~ amb diversos elements que configuren el conjunt: el baptisteri, la trona, el cor (apartat buit en !'original), la sagristia, el cam­ panar, les campanes, els orgues i el cementiri. El capítol sobre els orgues de l'església major inclou la reproducció d'un article d'en Francesc Bonastre, L'orgue de Guimera. publicat a Barcelona el 1979 («Estudis Histories i Do­ cuments deis Arxius de Protocols», VII (1979), 329-335). Els últims capítols tracten de la capella de Sant Esteve, situada dins de la vila, i del rectorologi. Aquest darrer inclou una interessant nota sobre el Rector-Cardenal Remolins (s. XVI), Hlustre cardenal renaixentista de la Roma deis Bor¡a, amb una aportació inédita. El text esta intercalat amb dibuixos a la ploma, d'en Joan Duch i fotogra­ fíes i planols aUusius al text. Els apendixs són molt variats; destaquem la genealogía deis senyors del castell de Guimera, patrons de l'església parroquial (deis ss. XII al XIX). Es transcriuen les inscripcions de les creus de terme i de les muralles. També hi trobem la relació deis documents existents a !'AHA de Tarragona, i els Llibres Parroquials desapareguts el 36. L'últim apendix és de documentació grafica: planols-resum de les dues esglésies objecte d'estudi, que mostren les diferents etapes de construcció. J-M.G.

70 2483. C(ARLES), P(Aco): lnterviu a D. Pepe Torné, metge del poble en aquella época. La guerra civil a casa nostra. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordi­ nari Guerra Civil, 1986, 41.

Entrevista con el que fue médico titular de Sant Caries de la Rapita durante la guerra de 1936-39. Contesta sobre acontecimientos vividos personalmente.

L. D.

2484. CARLES, PACO: Comer9 lliure amb América. «Rapita» (Sant Caries de la Ra­ pita), 326 (1986), 48-49.

Sobre el port deis Alfacs del s. XVIII; relacionat amb el pensament d'An­ tonio Arteta de Monteseguro, aragones premiat per a Real Sociedad Aragonesa de Amigos del País. E. S.

2485. C(ARLES), P(Aco): La Revolució d'octubre. «Rapita» (Sant Caries de la Rapi­ ta), extraordinari Guerra Civil, 1986, 12.

Recuerdos de Pepe Antó Gasparín, de Sant Caries de la Rapita, de 73 años, sobre la Revolución de octubre y la guerra civil de 1936 en Sant Caries de la Rapita. L. D.

2486. CARLES 1 GUARDIA, PAco: Els caiguts. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 59-63.

Sobre el proyecto de monumento a los caídos, que no llegó a construirse, en Sant Caries de la Rapita, sobre una cruz colocada ~ya en 1965~ en la Torreta de la Guardiola.

Transcripción de:

~ Un informe titulado Relación de las personas caídas por Dios y por España en la gloriosa cmzada nacional Sindicalista de F.E.T. y de las J.O.N.S. del término municipal de San Carlos de la Rápita (Tarragona), fechado el 23 de septiembre de 1941. dirigido por el Delegado local de Propaganda al provincial. Contiene información sobre cada uno de los referenciados y cir­ cunstancias personales del caso.

~ otro, Vecinos de esta localidad, combatientes en el Ejército Nacional que cayeron en nuestra Cruzada, fechado en San Carlos de la Rápita el 26 de noviembre de 1952.

71 - otro, Relación de soldados fallecidos durante la contienda, sin fecha. - Reproducción fotográfica de la carta de un condenado a muerte en la inmediata postguerra, dirigida al Alcalde de Sant Caries de la Rapita pi· diendo clemencia. Relació parcial de soldats de La Rápita desapareguts durant la Guerra Civil. (... ) deportats nascuts en terres catalanes morts a Mauthausen o als kommandos (3 de Sant Caries de la Rapita). - Relación de soldados muertos durante la guerra civil enterrados en el cementerio de Sant Caries de la Rapita. L.D.

2487. CARLES r GuARDIA, PAco: Elecciones republicanas -Alcaldes-. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 28-31.

Datos sobre la composición del Ayuntamiento de Sant Caries de la Rapita en octubre de 1936. Relación de alcaldes desde 1910 a 1940. Ilustraciones.

L. D.

2488. CARLES 1 GuARDIA, PAco: El fracas de la població. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 323 (1986), 30-31.

Las motivaciones de índole sanitaria y económica sobre el fracaso del gran proyecto de las Reales Obras de San Carlos de la Rápita. En 1836 se suprime la jurisdicción especial sobre Casas, Sitios y Bosques Reales y posiblemente en 1838 (el autor sigue a Beguer) se constituye el municipio.

L.D.

2489. CARLES I GuARDIA, P.: La torreta de la Guardiola. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita). 315 (1985), 34-35.

Noticia histórica d'aquesta torre, situada al tossal del mateix nom, a 105 m., en el sinclinal més proper a la mar, de tota la serralada del Montsia. Coneguda també per «El Sagrat Cor». E. S.

72 2490. CARLES, P.- EsCRIHUELA, F.: lnterviu. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 39-40.

Con Angelina Sans Chalé, de 85 años, presidenta durante la Segunda Re­ pública de la Mútua Marítima y Terrestre de Sant Caries de la Rapita.

L. D.

2491. CARLES, P.- EsCRIHUELA, F.: lnterviu. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 42-43.

Con Baptista Sancho i Margalef, de 81 años, de Sant Caries de la Rapita, que ingresó en las Milicias Populares y posteriormente en el Instituto de Cara­ bineros. Responde sobre acontecimientos vividos personalmente.

L. D.

2492. CARRERAS TARRAGÓ, JosEP M.: Ara que es parla de comarques. «La Segarra» (Sta. Co!oma de Queralt), 80 (1986), 14-15.

Exposició lúcida de la situació de J'altipla de la Baixa Segarra -que per­ tany, des de la divisió territorial del 1936, a la Conca de Barbera- i les qua­ tre possibilitats de futura reestructuració: constituir-se com a comarca propia, integrar-se a J'Anoia o a la Segarra actual. i finalment, la que propugna !'autor, o sigui romandre a la Conca de Barbera, amb el reconeixement previ de la seva personalitat i un equitatiu repartiment de competencies .

J-M.G.

2493. CARRERAS TARRAGÓ, JosEP M.: La «matam;a» de Santa Coloma de Queralt. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 84 (1986), 34-35.

Exposició de la divulgació d'una noticia falsa sobre una matan~;a a la po­ blació de Sta. Coloma després de !'entrada, el 14 de gener del 1939, de les tropes franquistes, i les possibles interpretacions d'aquest ressó periodístic.

J-M.G.

73 2494. CARRERAS, JosEP M.- GRAU, JosEP M.: L'ermita de Sant Joan. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986), 93-98.

Aportació al coneixement d'aquesta ermita de Montblanc de la qua! fins ara ben poca cosa se sabia. Compren diversos aspectes: la historia, !'arqui­ tectura, !'ermita, les festes i l'art. S'hi publiquen per primera vegada les foto­ grafies pertanyents a l'Arxiu Mas de Barcelona, d'unes peces que representen un Sant Miquel. unes talles de Sant Antoni i Sant Pere i un retaule d'alabastre de Sant Joan Baptista; aquest darrer és l'únic conservat avui dia.

J-M.G.

2495. CARRERAS, JosEP M.- GRAU, JosEP M.: L'ermita de Sant Josep. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986), 103-106.

Esbós acurat de la historia d'aquesta petita ermita, avui, dignificada, i con­ correguda per una munió de gent. S-J.R.

2496. CARRERAS, JosEP M.- GRAU, JosEP M.: L'ermita dels Prats. «Espitllera» (Mont­ blanc), 56-57 (1986), 99-101.

Relat sobre els inicis d'aquest santuari, a hores d'ara restaurat, i els Iligams amb Sant Pere Ermengol, fill de la Guardia deis Prats (segons un texte de Blasi Vallespinosa). També fa referencia al seu present més immediat.

F.X.R.

2497. CARRERAS VIVES, JosEP M.: Club Futbol Montblanc. «Espitllera» (Montblanc), 49 (1986), 31-34.

El director de la revista fa un rapid repas a la trajectoria i a les diverses etapes per les quals ha passat el club des que es crea el 1915. Acaba amb una entrevista als components de la junta actual. J-M.G.

2498. CARTANYA MARTÍ, JoAN: Aproximació a la historia del cinema amateur. «Es­ pidiera» (Montblanc), 59 (1986), 27-28.

Crónica de la curta existencia de J'Agrupació de Cinema Amateur de Mont­ blanc (ACAM), grup d'afeccionats que organitza tres certamens d'aquest tipus de cinema (1973, 1975, 1976). J-M.G.

74 2499. CATALA 1 RocA, PERE: lmpost pera l'obra de les muralles. «Cultura» (Valls), 456 (1986). 17.

Cuatro documentos relacionados con las murallas de Valls en la época de Pedro el Ceremonioso. «Regesta». A. S.

2500. CAVALLÉ, JoAN: Alcover des de l'Albiol. «Butlletí CEA» (Aicover), 33 (1986), 20-29.

Comentarí, arran de la publicació de la monografía albiolenca d'E. Fort, sobretot deis límíts originals entre els dos municipis.

F.X.R.

2501. CA VALLÉ, JoAN: Alcover el mapa Vacani. «Butlletí CEA» (Aicover), 29 (1985), 19-23.

Reflexions sobre el nucli urba alcoverenc i les vies de comunicació interur­ banes a partir d'un mapa de Camilo Vacani en que se situen els enfrontaments donats al Camp de Tarragona durant la guerra de frances.

S-J.R.

2502. CAVALLÉ, JoAN: L'Escut a la documentació municipal. «Butlletí CEA» (Aleo­ ver), 30 (1985), 21-23.

Recull comentat de totes les mostres en que l'escut d'Aicover apareix en documents des deis primers esquemes geometrics del mig vol .

F.X.R.

2503. CAVALLÉ, JoAN: La guerra civil del s. XV. «Butlletí CEA» (Aicover), 31 (1985). 24-25.

Comentaris arran de les darreres obres publicades sobre el tema en que s'analitza molt especialment el setge que patí Alcover.

S-J.R.

75 2504. CAVALLÉ, JoAN: Notes sobre el terme de la Plana i Samunta devers 1716, «But­ Jietí CEA» (Alcover), 32 (1985), 9-20.

Treball fet a partir de la recana de 1716 de l'antic tenne de la Plana i Sa­ munta en que s'intenta situar i fixar-ne cls limits, evaluar la població i, sobre­ tot, analitzar !'agricultura, centrada en els cereals, amb un darrer capítol de­ dicat als toponims. F.X.R.

2505. CAVALLÉ, JoAN: Renoms del segle XVI. Una relació delllibre d'óbits 1572-1596. «Butlletí CEA» (Alcover), 30 (1985), 24-29.

Inventan de fins a 39 rcnorns registrats en aquell document del tito!.

F.X.R.

2506. CAvALLÉ, JoAN FINA: De fets i de costums. «Butlleti CEA» (Aicover), 30 (1985). 10-16.

Entrevista a Andreu Barbara en que es parla de la historia familiar, de les guerres carlines, deis enterraments, de la guerra civil, deis sindicats lliures, etc.

S-J.R.

2507. CEBA: Repoblació. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 84 (1986), 31.

Concessions del comte Borrell, el segle x. deis castells de la Roqueta, Mi­ ralles, Tous i Montbui. Relata la seva situació i importancia i els plets que originaren. J-M.G.

2508. CoLL 1 MIRABENT, IsABEL: El ressó artístic d'una gran figura sitgetana: el Dr. Bartomeu Robert. «Butlletí del Grup d'Estudís Sitgetans» (Sitges), 31 (1985).

Dóna compte deis homenatges dedicats al Dr. Bartomeu Robert. Dins J'am­ bit d'aquesta BI·BLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE, cal destacar que la lliga Catalanista de Reus obrí una subscripció per a erigir-Ji un monument (maig 1902), i Puigpelat dona el seu nom a un carrer, també el maig del 1902.

E. S.

76 2509. CONSELL DE REDACCIÓ: El Riudoms d'ahir. «L'om» (Riudoms), 211 (1986), 46.

Tres fotografíes del Riudoms de fa aproximadament cinquanta anys: la Plar;;a Petita, la Pla<;a de J'Om i la Plar;;a del Castell, aquesta anomenada Plar;;a de l'Església, sota el franquisme. J-R.C.

2510. CoNsELL DE REDACCIÓ: El Riudoms d'ahir. «L'om» (Riudoms), 206 (1986), 19.

Tres fotografíes de la part alta de Riudoms: dues de !'actual avinguda de Josep M. Sentís, una vista des de darrere l'església parroquial, fa mig segle, quan encara era un polsós camí entre avellaners, i J'altra, des de !'ermita de Sant Antoni, en sentit contrari i corresponent a la mateixa epoca; a la tercera, es veu !'escala que condueix a !'ermita esmentada i la casa que hi havia on ara existeix: J'ajardinament del «Racó de l'avi». Ben interessants per a una futura historia grafica de Riudoms. J-R.C

2511. CoRBELLA, GEMMA: El carrer del Tallat. «Gira-sol Solivellenc» (Solivella), 17 (1985). 20.

Dins de la secció habitual de la revista «Guia deis nostres carrers», en aquesta ocasió es dedica al carrer del Tallat. J-M.G.

2512. CoRNADÓ, CELESTÍ: «Apendix sobre les esteles funeraries disco'idals del Vilosell» dins El Vilosell un poble a l'ombra de Poblet. Notes históriques. El Vilosell, 1984, 229-242.

Reproducció fotografica de vuit esteles que es recuperaren en fer unes obres a la vila; inclou un dibuix i una descripció. Segons !'autor, a Catalunya només es tenen noticies d'aquest element fu­ nerari al Solsones, la Noguera, la Segarra, la Canea de Barbera, les Garri­ gues, el Priorat i el Baix Ebre. Si bé creiem que podríem ampliar el marc geo­ grafic merces a les troballes. J-M.G.

77 2513. CoRTIELLA ÓDENA, FRANCESC: L'ermita de la Mare de Déu de Montgoi. «Es­ pidiera» (Montblanc), 56-57 (1986).

Concisa i suggestiva sinopsi del passat d'aquesta ermita, on acudien els velns de Vilaverd, Lilla, La Riba i Rojals. Parla de la devoció, !'arquitectura de l'església i la imatge de la Verge. J-M.G.

2514. CoRTIELLA ÓDENA, FRANCESC: Noticies históriques de la Riba. «El Brugent» (La Riba), 34 (1985). 5.

lmplantació del vicariat nutual al poble de La Riba el 1772. Fins aleshores els ribatans eren assistits per la rectoria de Vilaverd. El 1951, l'arquebisbe Terés havia autoritzat l'administració del baptisme a La Riba.

E. S.

2515. CoRTIELLA, FRANCESC: Noticies históriques de La Riba. «El Brugent» (La Riba), 39 (1986), 10.

Sobre el document atorgat per Jaume 11 el Just a Valencia el 23 d'abril del 1311, entorn de la castlania, el forn de pa, la fadiga i el laudemi, tot referit a La Riba. E. S.

2516. CRos 1 CABRÉ, JosEP: La casa natal del Beat. «L'om» (Riudoms), 214 (1986), 7.

A l'entom d'una fotografia de la casa del Beat, que data del 1902, !'autor va bastint la hipótesi que els pares de Miquel Gran i Peris, el Beat Bonaventura Gran de Riudoms, a més de dedicar-se a treballar la terra i tenir un petit ramat, possiblement també devien tenir una petita taverna al celler de casa seva.

J-R.C.

2517. DASSOY: La finca «Devesa». «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 326 (1986), 58.

Apunt historie sobre el procés d'adquisició de la «Devesa» per part de l'Ajuntament de Sant Caries de la Rapita, grandiós espai de terra que pro­ picia el desenvolupament urba de la localitat. E. S.

78 2518. DoMINGO, ISABEL- Tous, JoRDI: «Els gremis reusencs a finals del segle xvm» dins La Historia i els !oves Historiadors Catalans. Barcelona, Edicions de La Magrana, 1968, 205-209.

Consideració deis gremis de Reus, establerta a partir de la contribució in­ dustrial per al finan<;ament deis Miquelets, de l'any 1795. Els autors destaquen a) l'elevat nombre de gremis (30 en total) de Reus, b) l'aportació deis gremis relacionats amb el comer<;: el 43,65% de la contribució i e) la davallada del sector primari, el qua!, l'any 1795, només representa el 4,31 % de la població activa reusenca. S-J.R.

2519. DucH 1 PLANA, MoNTSERRAT: Aproximació al coneixement de la biblioteca d'Antoni Martí i Franques. «Estudis Altafullencs» (Aitafulla), 10 (1986), 59-67.

Consideració del fons bibliografic d'Antoni Martí i Franques. Es destaca que, tot i el caracter especialitzat -botanica, física i química-, és valuós en obres de filosofía, historia, viatges i textos polítics i literaris. Es conclou que, a través de la seva biblioteca, queda ratificada la condició d'iJ.lustrat del propietari. S-J.R.

2520. DucH, MONTSERRAT: La guerra civil a Tarragona. «Díari de Tarragona» (Tarragona), 28 de juny a 1'1 d'agost del 1986.

Dins la serie que el Diari de Tarragona ha dedicat a la guerra civil del 1936 al 1939 a la provincia de Tarragona, destaquen els artícles: Aproximació a les causes de la guerra civil, ps. 2-8, .:...- Del divuit de julio! als fets de maig, ps. 10-16, Violencia anticlerical durant la guerra, ps. 18-22, Mobilitzacions i solidarítat a la reraguarda, ps. 26-30, La vida quotidiana, ps. 34-38, Bombardeigs i defensa passiva a Tarragona, ps. 34-38, i Notes sobre la premsa tarragonina durant-la guerra, p. 4·7, tots ells deguts a la ploma de la historiadora Montserrat Duch i Plana. L'autora, sempre dins J'ambit de la divulgació, considera les causes de la guerra, com es gesta la societat bipolar deis anys trenta, les eleccions del febrer del 1936, la insurrecció militar, la dualitat de poders i !'autonomía de guerra a Cata­ lunya. la persecució contra les persones, els trasbalsos soferts pel patrimoni de I'Església tarraconense, la vida a la reraguarda i els efectes causats pels bom­ bardeigs als edificis i a les persones. S-J.R.

79 2521. EN. C.: L'esdevenidor de Flix. «La Veu de Flix» (Flix), 78 (1986), 17.

Petita memoria de !'autor sobre !'«Electro-Química de Flix», on ingressa l'any 1935. E.S.

2522. MUIP DE REDACCIÓ: Barbera: JO anys d'história local. «Llum» (Barbera), 46 (1986). 15-19.

Ressenya deis esdeveniments més notables ocorreguts en aquesta població des del 1977. J-M.G.

2523. MUIP DE REDACCIÓ: Especial Eleccions. «Espitllera» (Montblanc), 55 (1986), 21-23.

Breu valoració i resultats de les eleccions generals a la Conca de Barbera, amb especial atenció a la seva capital, Montblanc. J-M.G.

2524. EowP DE REDACOÓ: Referéndum sobre l'OTAN. «Espitllera» (Montblanc), 51 (1986). 13-15.

Analisi del.s vots del dia 12 de mar~ sobre la permanencia de l'Estat Es­ panyol a l'Organització Militar. lnclou un quadre amb totes les estadístiques i el tant per cent corresponent a tota la Conca de Barbera, i també un plano! de la població, dividit per districtes i meses. J-M.G.

2525. EsPELT RosELLÓ, }AUME: Al bell cim del Pla de Santa Barbara. «Espitllera» (Montblanc), 48 (1985), 40.

Breu comentari de les campanyes d'excavació portades a terme en el turó que presideix la vila de Montblanc, on es localitza un poblament ibéric i un castell medieval; tot, a hores d'ara, amb escassos vestigis.

J-M.G.

80 2526. EsPELT RosELLÓ, ]AUME: 1387-1987. Vle Centenari del Ducat de Montblanc. «Espitllera» (Montblanc), 54 (1986), 28; 56-57 (1986), 43-44 i 58 (1986), 32-33.

Parla de la creació del Ducat de Montblanc pels comtes de Barcelona en favor del futur Martí !"Huma el 1387. Extracció del Ilibre F. de Bofarull i Sans, Documentos para escribir una monografía de la villa de Montblanc (1898).

2527. FARNÓS, ALEX: Antecedents dels estudís científics a les nostres comarques. «Full Informatiu del Museu del Montsia» (Amposta), 12 (1986), 2-4.

Llarg article sobre els treballs i bibliografía referent a les comarques de l"Ebre promoguts i prodults al si de la Institució Catalana d'História Natural.

E. S.

2528. FARNÓS, JosEP: La carretera d'El Perelló. «Dous. Butlleti del "Grup Cultural Rasquera"» (Rasquera), 16 (1985).

La construcció de la carretera Rasquera-El Perelló els anys 1920-1922 (antic camí veinal núm. 35) i les obres deis anys 1930 (arranjament del pis de la carretera), 1940 (construcció del pont sobre el barranc de la Sal, El Pe­ relló), 1952 (la del pont de La Granada, després de les inundacions del 1951) i 1954 (arranjament de 10 kms. de pis). E. S.

2529. FARNÓS, J.: «La Plana del Fuster». «Dous. Butlletí del "Grup Cultural Ras­ quera"» (Rasquera) , 17 (1985).

Petita historia del Mas de la Plana del Fuster, a Rasquera.

E. S.

2530. FARRÉ LLORETA, BENET: El Vilosell. Un poble a l'ombra de Poblet. Notes his­ tóríques. El Vilosell, 1984, 242 ps.

Amb motiu del VIIIe centenari de la Carta de Poblament aparegué aquest Ilibre que vol ser una monografía sobre El Vilosell, una localitat sota domini de Poblet des del segle XIII i pertanyent a I"Arquebisbat de Tarragona. Les fonts emprades són, en gran part, la documentació conservada a !"«Archivo Histórico Nacional» de Madrid, a I"Arxidiocesa de Tarragona i al Parroquial del mateix poble. L'ambit és principalment medieval i modem, sense

81 endiosar-se en els segles XIX i xx. És molt útil per a veure les relacions de la vila amb el seu senyor, J'Abat; els processos emanats de la cort judicial. els plets, les carregues, els delmes, les requisicions i ajuts en temps de guerra ... Dedica tot un capítol a l'Església Parroquial i a les dues ermites, de St. Mi­ que! de la Tosca i de St. Sebastia, i fa una referencia al Dr. Josep Caixal Es­ trader, Bisbe de la Seu d'Urgell (1853-1879), fill de la vila. També explica les tibantors del Vilosell amb pobles propers, com la Pobla de Ci!rvoles, l'Albi, Vinaixa, Validara, Vilanova de Prades i Prades, els se­ gles XIV i xv. A J'apendix documental, curt per les caracteristiques de l'edició, s'hi anoten les Ordinacions del 1570, algunes normes i esmenes de les de 1743 i d'altres esdeveniments notables. Fora de J'estudi del P. Altisent i d'altres historiadors en algunes poblacions determinades -per exemple, Verdú-, fins ara poc se sap sobre les relacions entre el monestir cistercenc de la Conca de Barbera i els seus dominis estesos per diferents comarques. J-M.G.

2531. FERRÉ, JosEFA: Casablanca. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 321 (1986), 34-35.

Síntesis histórica de la desecación y roturación de la zona denominada «Prados de San Carlos, Llanos de los Alfaques y Lagunas», próximos a Sant Caries de la Rapita en pleno Delta del Ebro, que adquiere en 1866 Juan An­ tonio Treserra Barreiros, haciéndose cargo de las labores los vecinos de Lon­ dres J. G. Birch y E. Huchs. En 1904 el nuevo propietario es Alberto Ries Fel­ denheimer, que cede una parte a Juan Chicheri-López. En 1917 la sociedad denominada «Compañía Agrícola» se hace cargo de la propiedad. El predio se conoce por «Casablanca» o «Casabanca». Detalles sobre la construcción de canales y desagües. L.D.

2532. FERRÉ, J.: La Ribera. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 323 (1986), 40.

Resume el proceso de adquisición de titularidad de sus respectivas fincas de aquellos «zoneros» -asi se les conocía- que cultivaban el arroz en la marisma próxima a Sant Caries de la Rapita sin garantía alguna de continui­ dad y sin más seguridad que una autorización renovable, por años, a juicio de la Comandancia de Marina. La operación legal de asentamiento la puso en marcha el general Primo de Rivera en 1923 y fue reiniciada por el general Franco en la inmediata postguerra de 1936-1939. L. D.

82 2533. FERRÉ, PEPITA: Las salinas. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 322 (1986), 27.

Modo y método empleado para la obtención de la sal en las Salinas de la Santísima Trinidad (término municipal de Sant Caries de la Rapita), con re­ ferencia a anteriores salinas en la zona de La Tancada. Este trabajo ha sido matizado por Juan Carlos Mas Verdera en la misma revista, núm. 323, pag. 41. corrigiendo algunos errores. L.D.

2534. FERRÉ, JosEFA: Sociedad de Pescadores de San Pedro. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 325 (1986), 42-43.

Resumen histórico de la Sociedad de Pescadores de San Pedro, cuyos esta­ tutos fueron aprobados por sus socios el 11 de marzo de 1880, y por la Ad­ ministración por R.O. de 9 de julio de 1882. Constituida a fin de explotar la pesca y piscicultura -concesión por R.O. de 12 de diciembre de 1879- de las albuferas de Encañizada, Tancada, Salada, Carrobella, Alfacadas, Violín, Calaix Gran, Pradillo, Riet, Estrella, Illet, Les Creus y La Goleta (topónimos escritos como aparecen en el original), sitas en el Delta de l'Ebre. Domiciliada en Tortosa, hacia 1940 la sociedad se traslada a Sant Caries de la Rapita, y actualmente las albuferas en explotación han quedado reducidas a l'Encanyis­ sada y la Tancada (mun. Amposta), Canal Vell (Deltebre) y La Goleta (El Perelló-Ampolla). Describe con minuciosidad las costumbres, usos y tradicio­ nes en orden a los repartos de las «pesqueras», obligaciones y derechos de los socios, cargas impuestas por la Administración y condiciones para pertenecer a la entidad, con curiosos detalles de las implicaciones del hecho de saber leer y escribir. E. S.

2535. FIGUERAS 1 JovÉ, JEsús: El teatre a Alcover. Aproximació a la seva historia (1941-1966). CEA, Alcover, 1985, 65 pp.

Malgrat el que diu el tito!, el llibre se centra basicament, en un sol teatre i un sol grup (el parroquial) , del qua! es recullen totes les obres representades i se'n fa breu comentari. S'hi revela com el teatre de postguerra comen~a en castella i en les funcions es feia una discriminació sexual que donava lloc a obres «per homes sois» o «per dones soles». El 1942, pero, comencen ja a fer-se obres en catala, encara que els programes són en castella fins al 1950. El 1957, per altra banda, comencen á fer-se representacions mixtes. El llibre, altra­ ment, revela !'existencia d'un autor teatral aficionat del poble, Antoni París.

J.C.

83 2536. FLUVIA, ARMAND DE: Informe sobre l'escut heraldic de l'Ajuntament de la Vila d' Alcover. «Butlletí CEA» {Alcover), 30 {1985), 17-20.

Text deis arguments en base als quals s'ha confegit !'actual escut de la vila. J.C

2537. FuGUET SANS, JoAN: La Carlania de Barbera. «Llum» (Barbera); 46 (1986), 3.

Parla deis origens de la carlania i la seva evolució fins el segle XIX, tot tractat amb documents de primera ma. J-M.G.

2538. FUGUET SANS, JoAN: El castell de Barbera. «Llum» (Barbera), 27 (1982), 7-8.

Exposició i critica de la bibliografía existent sobre aquest castell templer de Barbera de la Conca. J-M.G.

2539. FuGUET SANS, JOAN: L'ermita de Santa Anna de Montomes. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986), 65-73.

Interessant i extens article sobre aquesta ermita, adscrita a la Parroquia de Barbera, en J'actualitat terme de Montblanc. S'hi tracten diversos aspectes: la fundació, la devoció, el patrimoni, la creu de terme i !'arquitectura. Es basa, en part, en informació del llibre de Mn. Porta, Arreplec de dades per a la historia de Barbera (1985), sobretot pe! que respecta al segle xvm. L'autor té en premsa un treball sobre la fundació i !'arquitectura de la ca­ pella de Santa Anna, en cls «Ouaderns d'História Tarraconense» d'aquest mateix lnstitut. L'article denuncia l'alt grau de degradació d'aquest monument medieval, exposat, sens dubte, a la seva total ruina si no s'hi posa aviat remei.

J-M.G.

2540. FuGUET SANS, JoAN: La societat .. Documents per la historia contemporania de Barbera: els primers dies de la «Societat de treballadors agrícoles de Barbera». «Llum» (Barbera), 29 (1982), 16-17.

Recordatori de l"inici del moviment cooperatiu a la comarca i coneixement que hom en té a J'actualitat. J-M.G.

84 2541. GALO [SALVADOR PALAU RAFECAS]: L'Antic Hospital de Santa Magdalena a Santa Coloma de Queralt dietes i serveis de l'any 1798. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 87 (1986), 12-13.

Seguiment de la dieta d'un malalt de !'hospital. J-M.G.

2542. GARCÍA SEGARRA, FRANCISCO DE Asís: Bodas de diamante de una coronación. «Diari de Tarragona» (Tarragona), 16 novembre 1986, 11.

Sobre la coronació canónica de la verge del Oaustre l'any 1911. a Tarragona.

E. S.

2543. GARCIA I SEGARRA, FRANCESC D'Assís: «Confraria deis Pescadors, de Tarra­ gona» dins Setmana Santa Tarragona. 1986. Programa de l'Agrupació á As­ sociacions de Setmana Santa de Tarragona (Tarragona, 1986), 9-14.

Noticia histórica de la Confraria deis Pescadors de Tarragona i del seu pas Prendiment de Jesús. E. S.

2544. GARCÍA SEGARRA, FRANCISCO DE Asís: «Las Fiestas de 1917» dins Pestes de Sant Roe. 1986 (Imp. Expressió, Tarragona, 1986).

Noticia histórica de la celebració de les festes del barri del Cós del Bou, l'any 1917, a Tarragona. E. S.

2545. GARCÍA SEGARRA, FRANCISCO DE Asís: La Pira de Nada!. «Oaxon» (Tarrago­ na), 835 (1986), 18.

Noticia histórica de la Pira de Nada(, de Tarragona; el primer intent de celebració data de l'any 1952. E. S.

85 2546. GARCÍA SEGARRA, FRANCISCO DE Asís: El monumento a los héroes de 1811. «Diari de Tarragona» (Tarragona), 8 octubre 1986, 18.

Petita historia del monument de Julio Antonio, commemoratiu deis herois del setge de Tarragona J'any 1811. Tracta sobre les gestions preliminars, l'acord municipal del 1909, el concurs d'artistes -en el qua! participaren també Caries Mani i Anselm Nogués-, les incidencies i retards, etc., etc.

E. S.

2547. GAvíN, JosEP M.: lnventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barbera. Vol. 16. Arxiu Gavín. Valldoreix, 1984. 272 ps.

L'incansable Gavín ens ofereix un nou volum de la seva vasta catalogació d'esglésies catalanes, ara dedicat en part a la Conca de Barbera. Dóna una total relació deis temples, capelles, ermites, oratoris, etc., amb una o més foto­ grafíes de cadascuna. El text, breu, conté la situació geografica, l'estat i l'estil artístic. Al final, i afegeix cinc índex alfabetics molt útils, per advocacions per municipis (general i per comarques) i un darrer per topónims. Per als volums I i IV d'aquesta serie, podeu veure les fitxes 65 (vol. II) 583 (vol. V) de la nostra bibliografía. J-M.G.

2548. GILS 1 MATEU, }AUME: Memóries de l'Orfeó Canongí. Valoració cultural de La Canonja. Ed. de !'autor, Tarragona, 1983, Vlll+79 pp. iJ.l.

Notes sob~e els primers temps de I'«Orfeó Canongí», de La Canonja. Per a la segona epoca, és a dir, !'etapa que comenc;a el 1939, Josep Vida! Guino­ vart i Robert Bofarull Malapeira li han proporcionat informacions amb les quals ha redactat més anotacions. El llibre incorpora textos d'altres autors (Francesc Roig i Queralt, Eduard Baixauli i Morales, Josep Galimany i Pont, Josep Pont i Gol. etc.), sense citar la publicació d'on són reproduits.

E. S.

2549. G!NÉ FARRÉ, RAMON: El grup teatral de la Sala Parroquial. «El Baluard» (Sarral), 23 (1986), s.p.

Comentan de les activitats d'aquest grup a Sarral els anys 1940 i 1950.

J-M.G.

86 2550. GoRT, EzEQUIEL: El castell i el feu de Riudoms a finals del segle XII!. «L'om» (Riudoms), 211 (1986), 37; 214 (1986), 20-21.

Canvi de titular deis drets de la castlania, el feu i el castell de Riudoms. Els drets passen de Berenguer de Puigverd ~que els tenia per part del rei i aquest, a la vegada, per I'arquebisbe de Tarragona~ a dos canonges de la seu primada de Tarragona, a canvi de cent quinze mil sous barcelonins. Aportació interessant ja que va omplenant aspectes de la historia riudo­ menca d'una epoca fins ara molt fosca, l'Edat Mitjana. L'autor hi fa el segui­ ment del pas del feu i del castell a mans directes de l'arquebisbe de Tarragona després d'haver passat per les mans de dos canonges, amb tot el que aixo suposa de millora de les relacions feudals deis riudomencs. Hi ha també una important descripció, bé que parcial, del castell de Riudoms. J-R.C.

2551. GoRT, EZEQmEL: Reus 800 anys de les cartes de població. Serve! de publica­ cions de l'ajuntament de Reus, Quadems de divulgació cultural, Historia 3. Reus 1986, 55 ps.

Publicat amb motiu de l'efemeride titular, el Ilibre s'obre amb l'edició i traducció de les dues cartes de població reusenques. Més enlla de la pura anec­ dota commemorativa, ofereix, i replanteja, una estructurada visió del Reus del segle XII, amb un exhaustiu treball de sistematització bibliografica i aporta­ cions inedites. P.A.

2552. GRAU PuJOL, JosEP M. T.: Alguns aspectes del base de Poblet en el segle XVI!!. «Espitllera» (Montblanc), 44-45 (1985), 85-86.

Vlsió de l'aprofitament que en el món modem es feia del base; deis pleits que se suscitaren per l'explotació de la fusta i Ilenya de les muntanyes de Poblet, especialment amb la vila de Montblanc, i la degradació a causa de les excessives tales. R. R.

2553. GRAU PUJOL, JosEP M.: L'explotació dels pous de neu de la Pasquala al se­ gle XVIII. «Espitllera» (Montblanc), 51 (1986), 20-22; 52 (1986), 18-20.

Article que analitza I'ús de la neu i del gel a I'edat moderna, la seva ela­ boració i els mecanismes d'explotació deis pous localitzats a la partida de la Pasquala, terrne de Montblanc, propietat de I'Ajuntament i del Capital de la Catedral (per via d'arrendament). S'explica la taba, es desglossa mes per mes

87 el consum d'aquesta materia a la ciutat de Tarragona, la relació amb la tem­ peratura ambient, 1' evolució deis beneficis, els arrendataris, les aigües i els conreus de la Pasquala. S'acompanya amb diversos grafics i fotografies.

S-J.R.

2554. GRAU PuJOL, JosEP M.: Noves aportacions sobre els pous de neu a !'epoca Moderna. «Espitllera» (Montblanc), 55 (1986), 32.

Esment d'un pou de gel del s. XVII a Lilla; d'un altre a Montblanc en la centúria següent, a la partida de la Canal; de les neveres de Prades i de l'abas­ tament d'aquest producte a la ciutat de Reus i a Vila-seca.

R. R.

2555. GrnLLAMET, JAuME: La premsa comarcal. Un model catala de pet'iodisme po­ pular. Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983. 462 ps.

Guillamet ha estat, els darrers anys, un periodista que ha volgut tractar a fons el tema de la premsa sorgida a les comarques. lnicialment defineix els conceptes, classes, models i llengua emprats, per passar a donar un repas his­ torie des del s. XIX al anys 60, seguint el cens de Joan Torrent -Rafael Tasis, H istóda de la premsa catalana (1966). Un altre capítol el dedica a la premsa en !'epoca franquista i un darrer en la democracia. Intenta, aixi mateix, enre­ gistrar les publicacions aparegudes al nostre país fins l'any 1981. amb un co­ mentari desgl~ssat per comarques i regions, pero la mostra, almenys pe! que fa a les nostes contrades, conté moltes mancances. J-M.G.

2556. GUMA, SALVADOR: Estampa d'Alcover 1900-1915. «Butlletí CEA» (Alcover), 29 (1985). 5-11.

Treball a cavall de la historia i el costumisme en que es dóna compte de fabriques i energies, de la bicicleta de foc, del primer avió exhibit a les nostres comarques, deis «húngaros», etc. J.C.

88 2557. J. E.: Repercussions de la batalla de l'Ebre a Gandesa. «Alhora» (Gandesa), 49-50 (1986). 13-14.

Escribe sobre las repercusiones de la batalla del Ebro en el municipio de Gandesa. Mención especial a la economía y demografía.

A. S.

2558. JANÉ 1 RIBA, MoNTSERRAT- SANTACANA 1 MESTRE, JoAN: El Sanatori de Calafell. «Retruc» (Calafell), 41 (Especial sanatori) (1984), 14-15.

Dades historiques del sanatori de Caiafell, un deis hospitals d'infants més importants durant molts anys. Segueixen diversos articles d'altres autors ex­ plicant les etapes diverses, des del projecte del sanatori fins a la coUocació de la primera pedra el dia 28 de novembre del 1926. B.M.

2559. JASSANS, M. J.: Entre Templers i Montcades. «Dous. Butlletí del "Grup Cultu­ ral Rasquera"» (Rasquera), 17 (1985).

Sobre el document servat a l'Arxiu Municipal de Tortosa (calaix de la Castellanía i Templers, II, núm. 21); trasllat del notari Bernat de Torrella (1335), tret d'una sentencia arbitral del maig del 1263. Diferencies entre Ramon de Monteada i el Temple. E.s.

2560. JoRDI: Anotacions sobre l'aigua pública de Valls. «Cultura» (Valls), 449 (1986). 23-27.

Estudio sobre el agua pública de Valls desde sus inicios, a finales del si­ glo XVIII, hasta hoy. A.S.

2561. JoRm: Obligacions del sagrista majar de Valls. «Cultura» (Valls), 451. (1986), 22-23.

Transcripción de un texto del siglo XIX, encontrado dentro de un antiguo «Llibre del Roser», en el que aparecen las obligaciones del «Sagrista Major de Valls» así como su salario. A. S.

89 2562. Jau 1 ANDREU, DAVID: La marina de Sitges. Grup d'Estudis Sitgetans (Qua­ derns, 11), Sitges, 1981.

Referencies a certs incidents amb comerciants de Torredembarra, a Alger, el 1584. E. S.

2563. L!AÑO MARTÍNEZ, EMMA: Vi/a-seca i Salou: el seu passat monumental. Agru­ pació Cultural (Monografies núm. 9), Vila-seca i Salou, 1984, 167 pp.

Aquest llibre aporta un element d'historia de J'art al conjunt de les «Mo­ nografies» de Vila-seca i Salou. De forma clara, i amb l'ajut d'un ampli apendix documental, !'autora fa les analisis historiques i artístiques de les diverses cons­ truccions monumentals del municipi. Vila-seca i Salou, al bell mig del litoral tarragoní. protagonitza un fet quasi singular davant la tenacitat de l'home deis nostres dies per destruir el seu passat. Hi són conservades moltes de les torres que antigament emmurallaven la vila, diverses torres de guaita de la costa. l'antic castell de Solcina i alguns xalets modernistes que han aconseguit sobreviure, dins de Salou, a l'especu­ lació. Aquí estan, a Vila-seca i Salou i al seu terme, els castells, les torres, les esglésies i els allotjaments, que homes d'altres temps aixecaren amb llur afany de viure. Com un fitxer monumental, amb un complet suport de figures i fotografíes, es fa aquest inventari artístic. Hi podem destacar. per ordre de tractament, els dos nuclis medievals de Vila-seca, el castell de Salou, les edificacions de Ba­ renys; la historia de l'església de Vila-seca; els canvis urbanístics moderns; la vigilancia i protecció de la costa amb torres de guaita; les edificacions de la Pineda; !'herencia deis moviments artístics del darrer segle, i les construccions de Mas Calbó. L'obra és molt positiva i expressa el desig de no caure en una desordenada temptació especulativa. Vol contribuir a un coneixement més profund i un aprofitament més digne del patrimoni artístic municipal.

J.M.T.

2564. LLOP Tous, JosEP: La Canonja i Masricart. Apunts histories. Proleg de Fran­ cesc Roig i Queralt, CoJ.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tecnics de Tarra­ gona i Centre d'Estudis Canongins «Pon<; de Castellví» (Escaire, 6fEI Porxo, 1). Tarragona, 1983, 144 ps., VI lams.

Síntesi histórica deis coneixements que avui per avui es tenen sobre La Canonja i Masircart, des deis temps deis íbers fins al s. XIX. quan per fusió deis dos municipis nasqué el que porta per nom La Canonja. Sense més pretensió, !'autor ha escrit uns «apunts histories» amb certes aportacions própies, que apunten cap a 1' estudi deis cadastres i i'estructura de la propietat. El Ilibre

90 obtingué l'accessit al premi «Xamfra», el 1982. L'autor ha consultat manus­ crits i mecanoscrits inedits servats a l'arxiu de la parroquia de Sant Sebastia de La Canonja, entre d'altres el del capella Pere Monguió; també «La Canon­ ja de 1688 a 1844», del metge Daniel Recasens i Comes; la documentació de l'Arxiu Historie estatal de Tarragona -avui transferit a la Generalitat-, i obres editades. Incorpora al llibre setze apendixs entre els quals destaca el destinat a recollir les dades del cadastre del 1776; els confessants del capbreu de Masricart, del 1780; el «Reparto individual de los gastos de la médicio ... » de 1818; una relació de velns i béns del 1828; unes altres de la Companya d'Urbans, de 1836 i de milicians, del 1837 i 1840; un esbós de rectoriologi, etc., etc. Pero també hem d'assenyalar les deficiencies, i en aquest aspecte, re­ marquem com Llop i Tous no ha consultat les darreres investigacions que s'han fet dins l'ambit de !'arqueología del Camp de Tarragona. L'epoca antiga ca­ nongina reflectida al llibre denota aquesta insuficiencia. E. S.

2565. LLORT BRULL, JosEP: Usos i costums de la vila de Guimera en el s. XVIII (se­ gons el capbreu de l'any 1789) .. Patronat de la Mare de Déu de la Bovera («Col-lecció Guimera-Bovera-Vallsanta», 5). Guimera, 1985. 174 ps.

Comentari i transcripció parcial del capbreu d'aquesta vila manat fer pel seu comte Pere d'Aicántara Fadrique Fernández de Híjar, el 1789 (el manus­ crit original té 843 pagines). L'autor també presenta una breu visió de la qüestió demografica deis segles XIV al xx.

2566. LóPEZ 1· VILAR, J.- MENCHON 1 BEs, J.: Un exemple de destrucció del patri­ moni: Masmoragues. Jornades d'estudi sobre les arees rurals. Cultura i So­ cietat. Tortosa. Maig, 1986.

Notes historiques sobre Masmoragues, mas documentat ja el 1553, situat el terme municipal del Catllar, vora el camí que uneix la carretera deis Palla­ resos amb l'embassament del Gaia. Fou volat el novrmbre de 1984, dins el context d'unes maniobres militars. E. S.

2567. MAGRINYA RuLL, ANNA: La comunitat jueva de Montblanc. «Espitllera» (Mont­ blanc), 56-57 (1986), 34-35.

Publicació de part d'una conferencia pronunciada per !'autora en una reunió de l'entitat «Amics de Montblanc», de Barcelona. Síntesi de la historia del call de la vila, del segle XIII al xv. J-M.G.

91 2568. MARTÍN, PEDRO: L'esperanto al Vendrell: del comen9ament del segle fins la guerra civil. «El Tres de Vuit» (Vilafranca del Penedes-El Vendrell), 241 (1986). 23 i 24.

Estudi historie d"aquesta activitat socio-lingüística a la capital del Baíx Penedes, que s"inicia el 1909 amb la formació del Grup Esperantista Vendre­ llenc Frateco (Fraternitat), la se va continultat i les diverses vissícituds fins a la seva desaparició el 1936. J.S.

2569. MASIP 1 VIDAL, AGUSTÍ: El Sitjar, una revista local en un poble petit. Jornades d'estudi sobre arees rurals. Cultura i Societat. Tortosa. Maig, 1986.

Notes sobre com s'idea la creació d'una revista local, «El Sítjar», a Ca­ bassers. E. S.

2570. MAssó 1 CARBALL!DO, M.-J.- RoMAN 1 SARIÑENA, E.: Un patrimoni malmes: les torres de defensa del Baix Camp. Jornades d'estudi sobre les arees rurals. Cultura i Societat. Tortosa. Maig, 1986.

lnventari provisional de torres de defensa al Baix Camp, excepte les del telegraf i les incorporarles a les muralles de les viles i molins. Termes muni­ cipals afectats: L'Albiol, Les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Montbrió del Camp, Mont-roíg del Camp, Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, Tar­ ragona-La Canonja-Masricart, Vandellos, Vilanova d'Escornalbou, Vilaplana­ La Mussara i :Vinyols i Els Ares. E. S.

2571. MAYA YO, ANDREU: Els fets de Salive/la, julio! de 1936. «L'Aven<;» (Barcelona), 79 (1985), 34-39.

Capítol reformat de la tesi de llicenciatura que !'autor presenta el 1983. Mayayo intenta endinsar-se en aquest tema que durant anys ha estat tabú entre els hístoriadors. El 23 de julio! de 1936, els propietaris de Solivella, conven<;uts de !'arribada imminent de l'exercit sublevat, des de Saragossa cap a Lleída i Tarrega -se­ gons informació emesa per radio Sevilla-, prengueren les armes. Conegut aquest succés, homes de tota la Conca i del Camp de Tarragona es dirigiren a la població; l'endema, dia 24, s'acaba el malson amb un balan<; de vint-i-un solivellencs morts. J-M.G.

92 2572. MAYAYO ARTAL, ANDREU: El naixement del rnoviment cooperatiu a la Conca de Barbera. «Estudis d'história agraria» (Barcelona), 5 (1985), 133-155.

L'historiador montblanquí destria clarament les dues respostes de la Conca a la crisí agraria sorgida a fínals del segle XIX: una, la deis pagesos, i l'altra, la deis propietaris. El moviment cooperatiu no fou homogeni tal com algun cap s'ha dit; existí la via revolucionaria, des de baix ~i Barbera com a es­ cenari~, i una segona via, la reformista, des de dalt, endegada pels propietaris. El 1894 es forma la Sociedad de Trabajadores Agr-ícolas del Pueblo de Barbera enmig d'un clima de liberalisme i anticlericalisme, i en una població amb uns índexs d'alfabetització acceptables. Analitza les primeres lluites (els aldarulls de les dones el 29 i 30 d'abril de 1894, la vaga de J'any següent fíns a aconseguir la supremacía dins la comunitat). La seva consolidació porta a la construcció, el 1900-1901, del primer celler cooperatiu de Catalunya i J'Estat Espanyol. L'autor llen<;a la tesi de la unió entre la societat i el propietari Joan Esplugas Moncusi, dit d'altra manera, l'alian<;a entre els pagesos i !'ala més progressista deis propietaris ~republicans~. L'altra camí sorgí de la burgesia catalanista a través de l'Institut Catala de Sant lsidre; aquesta impulsara l'aixecament de les cooperatives per aconse­ guir uns majors benefícis. Les animes d'aquest moviment a la comarca seran Josep M. Rendé i Ventosa, Josep Cabeza (L'Espluga de Francolí), Joan Poblet i Teixidó (Montblanc) i Albert Talavera (Sarral). El 1916 es constituí la Fe­ deració Agrícola de la Canea de Barbera, després de la magna manifestadó del 12 de julio! del 1914 a Montblanc, en protesta per J'estancament del co­ mer<; del vi en haver-se tancat les fronteres amb Fran<;a. L'establiment de la federació ajudara a J'edificació deis cellers de Rocafort de Queralt (1918), Solivella (1918), Barbera (1919, el deis propietaris), Pira (1919), Blancafort (1919), Vilaverd (1919) i Montblanc (1922). Els de l'Espluga i Sarral foren constrults el 1913 i 1914 respectivament. Finalment es fa menció de la separació de la federació per part de l'associació d'aquesta darrera localitat el 1922.

J-M.G.

2573. MILLAN, LL.: «Enganxadors» a la Mar de l'Ebre. Ill. El «Vapor del vi». «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 316 (19~5), 16.

Sobre J'enfonsament del vapor mercant francés Amiral de Kersaint el 14 de setembre del 1917, i J'actuació de Sant Caries de la Rapita quant al salvament de la tripulació. Part del treball recull les manifestacions d'un testimoni, ales­ hores molt jove: el Sr. Lluis José Guzman, que anys després fou president del Pósit pescador. '1.S.

93 2574. MILLAN, LL.: «Enganxadors» a la mar de l'Ebre. IV. «El Metzinero». «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 318 (1985), 18-19.

Embarrancament del vapor italia «Fert», el 9 de juny del 1917. Aquest article s·ha redactat amb els records del Sr. Lluis José Guzman. Referencies a al tres embarrancaments: el «Clumleigh», el «Ausonia», el «Humberto» ...

E. S.

2575. MILLAN, LL.: La flotilla del general Ortega a La Rapita (abril 1860-1985). En el 125 Aniversari de la Sublevació del Capita General de Balears. «Rapita», (Sant Caries de la Rapita), 310 (1985), 15-16 i 311 (1985), 2.

Proliferació de detalis entorn al desembarcament del general Ortega a La Rapita, dins el context de la guerra carlina. E. S.

2576. MILLAN, LL.: «Enganxadors a la Mar de l'Ebre». V. El temporal de 1911. El «Barco de Marmol». «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 319 (1986). 18-19.

El naufragio de la goleta italiana «Marson», cerca de Port Fangós ~ 1 de febrero de 1911~ a 1 km. de la gola de Migjorn. Náufragos atendidos por Camilo Castella Reverté, Josep Romeu, Tomas Zaragoza, Tomas Ferré, de Sant Caries de la Rapita. L. D.

2577. MILLAN, LL..: Les Escales de la Rapita. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari (Juerra Civil, 1986, 19-22.

Enseñanza, edificios y docentes de Sant Caries de la Rapita durante la Segunda República Española. L.D.

2578. M!LLAN, LL.: La flota pesquera y de cabotaje de Sant Caries de la Rapita (1936-39 ). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil, 1986, 23-27.

Relación de embarcaciones hundidas en puerto y en la mar cuando se pro­ dujo la retirada de las fuerzas republicanas durante la guerra de 1936 (pesca, cabotaje y tráfico interior); otra sobre el hundimiento el 22 de diciembre de 1937 por los cruceros «Baleares» y «Canarias» de embarcaciones en la mar mientras faenaban. También, sobre fortificaciones y artillado de la costa al sur de Sant Caries de la Rapita en dirección a Alcanar, bombardeos, etc.

L. D.

94 2579. MILLAN, LL: El Grup de La Rapita camí de 1' Alcarria. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil. 1986, 45-47.

Sobre los jóvenes de Sant Caries de la Rapita, movilizados en 1936, que lucharon en los frentes de Guadalajara. L. D.

2580. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat. La cape/leta de Sant !aume.. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 314 (1985), 48-49.

Notes sobre els origens de la capelleta de Sant Jaume, situada al carrer de Jaume I, abans denominat «Segona ParaJ.lela» i el 1938, del General Mola.

E. S.

2581. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat. Carrer i carreró del Convent. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 323 (1986), 20-21.

La historia de la ocupación y usos de la zona urbana hoy atravesada por las calles del Convent, con una referencia particular al monasterio sanjua­ nista de Sant Caries de la Rapita. L. D.

2582. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat. Carrer Fonda Ve/la. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 316 (1985), 17.

Referencies documentades als anys 1862, 1910 i 1930. L'any 1961 canvia el nom pe! de Verge de Montserrat. Avui, part d'aquest carrer ha recuperat el tradicional de Fonda Vella. E.S.

2583. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat.. Carrer de les Figueretes. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 308 (1985), 16-17.

La historia d'aquest carrer .de Sant Caries de la Rapita.

E. S.

95 2584. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat. Carrer i carreró del Fossat. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 317 (1985), 18-19.

Al plano! d'en Gorria (s. XIX), aquest carrer apareix com a camí que anava a la platja. Avui es configura com a sortida natural de la zona marí• tima de Sant Caries de la Rapita. Cita les entitats domíciliades, per ex., la Confraria de Pescadors de la Verge del Carme. E.S.

2585. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat. Carrer Fundadors. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 319 (1986), 18-19.

La descripció del carrer de Fundadors, abans dit de Caries III. li serveix per aportar dades sobre els primers pobladors de la moderna Sant Caries de la Rapita. Incorpora una taula de bateigs, matrimonis i defuncions des del 1787 al 1800, menys 1788-1790. També una relació deis preveres que serviren la parróquia de la Sma. Trinitat des del 1787 al 1799. Deis llibres de registre d'aquesta parróquia transcriu unes partides de matrimoni, bateig, mort d'un parvul i mort d'un adult, totes elles de l'any 1791. E. S.

2586. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat. Carrer Mare de Déu de la Rapita. «Rapi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), 321 (1986), 36.

Historia de esta calle de Sant Caries de la Rapita, cuya primera referencia documental aparece en 1858. L. D.

2587. M!LLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat. Carrer Palmerar. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 320 (1986), 34.

La calle Palmerar, antes llamada Ntra. Sra. de la Rapita.

L. D.

2588. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat. Cauer de Vista Alegre. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 306 (1984), 19.

La primera casa que se edificó en esta calle fue la de la Sociedad de Mari­ neros La Unión, que adquirió el terreno al Ayuntamiento en 1909.

A.S.

96 2589. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat. Carrers dedicats a Alcanar, Amposta, La Galera, Godall, La Sénia, Ulldecona i Vinarós. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 324 (1986), 23-24.

Explica las razones que motivan estas denominaciones en Sant Caries de la Rapita. L. D.

2590. MILLAN, LL.: ltineraris de la Ciutat. La Pla¡;a del Mercat. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 322 (1986), 22-23.

La pequeña historia de una plaza de Sant Caries de la Rapita donde se construyó el mercado (1971), que supuso derribar, reformar o trasladar restos históricos de obras anteriores. L. D.

2591. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat. Placeta del Mollet. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 305 (1984), 20.

Notes sobre els origens d'aquesta pla<;a de Sant Caries de la Rapita, si­ tuada a la cruilla deis carrers de Darsena, de !'Arsenal i del Carme.

E. S.

2592. MILLAN, LL.: ltineraris de la ciutat. La Placeta Vella. «Rapita», (Sant Caries de la Rapita), 315 (1985), 23.

Sembla que fou ubicada aci la primitiva Duana de La Rapita. La primera referencia documental és de l'any 1859. L'any 1938 canvia el nom pe! de losé Antonio; avui ha tornat a l'antic nom. E. S.

2593. MrLLAN, LL.: Notes marineres. Miquel R.amon. Empresa de transports. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 308 (1985), 14-15.

Tres generacions d'una familia de transportistes de peix a Sant Caries de la Rapita. E. S.

97 2594. MILLAN, LL.: Notes marineres. Les Mestrances de la Rapita (V). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 306 (1984), 11-12.

Continuación del trabajo publicado en «Rapita» 274 (1982), 6-7 (vide BIRLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE, VII, 1984, núm. 1192), sobre el asti· llero «Piñana», abierto por Caries Piñana Paulí, en San Caries de la Rapita.

A.S.

2595. M!LLAN, LL.: Notes marineres. La pesca a La Rapita (1936-1939) l. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 321 (1986), 12-14.

Instituciones existentes en 1936 en Sant Caries de la Rapita relacionadas con el mundo de la mar. De cada una de ellas da una reseña histórica. Son:

- «Posit pescador». «Societat d'Armadors de pesca» con su filial «Els Alfacs». «Societat de Sant Pere». «Sindicato de Obreros de carga y descarga del Puerto de Los Alfaques y similares San Telmo», con la mútua de previsión «Santa María de la Rápita». L. D.

2596. MILLAN, LL.: La pesca a La Rapita (1936-1939). 11. Els motors, les parellones, les tripalacions. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 322 (1986), 18-20.

La «motorización» de las barcas de pesca de Sant Caries de la Rapita iniciada antes de le guerra de 1936; la jornada de pesca según el tipo de em­ barcación; los seguros contra los accidentes de la mar. L. D.

~597. M!LLAN, LL.: Notes marineres. La Pesca a La Rapita {1936-1939). IV. «Rapi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), 324 (1986), 16-18.

Sobre los maestros y escuelas propias de «La Unión» y «Posit pescador» («Posit marítim infantil»). Escrito por quien fue maestro de la del «Posit» desde 1934 a 1936, en que fue movilizado por la guerra. Todo ello se refiere a Sant Caries de la Rapita. L. D.

98 2598. MILLAN, LL.: Notes marineres. La pesca a la R.apita (1936-1939). V. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 325 (1986), 15-17.

La relación del «Posit pescador» de Sant Caries de la Rapita con el Ins­ tituto Social de la Marina -Servicio de Acción Social Marítima, en 1936- durante la guerra y fecha inmediatamente anteriores (operación de crédito, ilustraciones sobre escrituras de fusión, compra de solar, estatutos, etc.).

L. D.

2599. MILLAN, LL.: La pesca a La R.apita (1936-1939 ). VI. Les obres portuaries i el trafic marítim (1). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 326 (1986), 42-46.

En aquest primer article escriu sobre els antecedents del port actual de Sant Caries de la Rapita: el projecte de Caries III; i reprodueix el «Plano del Puerto de los Alfaques con el Proyecto de un Muelle», servat al Museo Naval de Madrid; transcriu i comenta un treball del Sr. Josep Canício i Garcia sobre el trafic mercant a comen,.aments de segle i dóna referencia de les obres de la decada 1910-1920. E. S.

2600. M!LLAN, LL.: La pesca a la R.apita (1936-1939). VII. Els pescadors i la Flota. Els Calafats. Els Arrieros. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 328 (1986), 13-16.

Dades sobre el nombre de motors de la flota l'any 1936, participació en el producte de la pesca, combustible utilitzat, zones de pesca, calafats i arriers.

E. S.

2601. MILLAN, LL.: Notes Marineres. La Pesca a La R.apita (1936-1939 ). Les obres portuaries i el trafic marítim (2). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 327 (1986). 20-24.

Continuació de l'article anterior. Aquest tracta deis anys 1920-1930 1 1930-1940. També de la Matrícula de cabotatge, iniciada l'any 1904. Com a apendix, hi figura la «Relación de buques entrados en este puerto de San Carlos de la Rápita con expresión del tonelaje y nacionalidad, desde el año de 1935 hasta el 30 de junio de 1939». (Arxiu de l'Ajudantia de Marina).

E. S.

99 2602. MILLAN, Lt.: Notes marineres. La Pesca a la R.apita (1936-1939). VIII. La lluita a la mar (1). «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 329 (1986), 14-16.

Sobre la mobilització, els fets del 22 de desembre del 1937 (esfondrament d'embarcacions de pesca), i les mines a la mar. E. S.

2603. MJLLAN, Lt.: La pesca a La Rápita (1936-1939). Ajudantia Militar de Ma­ rina. !JI. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 323 (1986), 14-15.

Primeros datos conocidos: 1859. Relaciona los distintos ayudantes de Ma­ rina de Sant Caries de la Rapita, incidiendo de un modo particular en Manuel Huertas Carrasco, que tuvo el cargo durante 1919-1929. Fue el que lo ocupó más tiempo. También se refiere a Lluc Beltran, Gaspar Frontu, José M.a de Argacha y Elorza, etc. L.D.

2604. MILLAN, LL.: Pescadors rapitencs a Arenys de lífar. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 305 (1984), 16-17.

Notes historiques sobre J'emigració a Arenys de Mar d'un nombrós grup de pescadors de Sant Caries de la Rapita, la decada 1955-1965 i els anys 1960-1968, per motivacions economiques. E. S.

2605. MJLLAN, LL.: Sant Caries de la R.apita. Alcaldes dels que es té noticia. «Rapi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), 328 (1986), 42.

Relació de tots els alcaldes ~deis quals es té noticia~ de Sant Caries de la Rapita (Montsia), amb les dades del període en que ho foren.

E. S.

2606. MILLAN, Lt.: Sobre el origens de la marinería de La R.apita. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 317 (1985), 13-15.

L'autor estudia un grup de pescadors, velns de Sant Caries de la Rapita, que moriren entre el 1852 i el 1870, tot situant-ne la procedencia (Sant Caries de la Rapita, Tortosa, Vinarós, Valencia, Benicarió, Benidorm, Calp, Carta­ gena, Xerta, Puisserigier (Frano;:a), El Perelló, Torreblanca i Ulldecona), com també !'origen deis pares i mares, amb cognoms, edats i carrers on estaven domiciliats. Estudia, endemés, la procedencia deis mariners no velns, morts a Sant Caries durant els anys esmentats. E. S.

100 2607. MILLAN, LL.: El temporal del «Pendot». «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 323 (1986), 16.

Escrito en base al testimonio del marinero Josep Samper Torné. El temporal del «Pendot» acaecido en Sant Caries de la Rapita en diciembre de 1926.

L. D.

2608. MILLAN, LL.: Vida marinera. Enganxadors a la mar de l'Ebre. l. «Amposta» (Amposta), 289 (1985), 12.

Plano! on s'assenyalen els enfonsaments de la primera guerra mundial. A part, en aquest primer article descriu el torpedinament del «Metzier» i del «Vapor del Vi» l'any 1917, i aixi mateix del «Loukkos» el 1915, davant les platges d'Amposta i Sant Caries de la Rapita. Aquest article també aparegué a «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 314 (1985). 26-27. E.S.

2609. MILLAN, LL.: Vida marinera. «Enganxadors» a la mar de l'Ebre. JI. «Amposta» (Amposta), 290 (1985), 11.

Sobre el torpedinament del vapor correu Ora-Marsella «Medjerda» 1'11 de maig del 1917, entre l'Ametlla de Mari Cambrils; els naufrags arribaren a les platges de !'Ampolla i per les riberes del delta de l'Ebre es trabaren molts cadavers. Aquest article també aparegué a «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 315 (1985), 21. E. S.

2610. MoLAS PADRENY, MANUEL: La fira de Sarral. «Espitllera» (Montblanc), 53 (1986), 33.

Descripció de la fira que té lloc en aquesta vila i la seva evolució en el temps. J-M.G.

2611. MoLAS, M.: L'Orfeó-agrupació coral sarralenca. «El Baluard» (Sarral), 21 (1986), s.p.

Esbós d'aquest grup creat el 1928 a S arra!, la seva dissolució. per la guerra civil i els intents de ressorgir-lo posteriorment. S'hi acompanya una fotografia de !'época. J-M.G.

101 2612. MoNTSERRAT 1 PALAU, F.: El nom de Calafell. lnvestigació i llegenda. «Retruc» (Calafell), 40 (1984), 12.

Síntesi de la toponimia del nom Calafell. La llegenda del castell conta que quan els moros van ésser foragitats de les costes del Garraf i del Penedes van fer-se forts al Castell de Calafell. B.M.

2613. MoNTSERRAT 1 PALAU, F.: Sant Miquel de Segur de Calafell. «Retruc» (Cala­ fell), 48 (1981), 21.

Nota historica, descripció i situació de Sant Miquel, de Segur de Calafell.

B.M.

2614. MoRELL 1 ToRRADEME, JosEP: El port de Salou en el segle XVIII (proleg de Carlos Martínez Shaw), Instítut d"Estudis Tarraconenses Ramon Beren­ guer IV, Tarragona, 1986, 281 pagines.

Aquest volum és un acurada i nova elaboració d'una part de la tesi de lli­ cenciatura del seu autor, titulada «La població i !'economía de Vilaseca i el port de Salou al segle XVIII», presentada el juny del 1984 a la Facultat de Fi­ losofía i Lletres de Tarragona. Dóna a coneixer !'estructura del desenvolupament de Vila-seca i Salou durant el segle xvm i estableix unes connexions entre agricultura, indústria i urbanisme a partir de la for<;a i empenta del moviment comercial del port de Salou. Aquest indret fou l'element comercial d'un important complex huma i economic, plenament integrat al Camp de Tarragona, dominat pels mercats de Reus i Valls, i que facilitava alhora la participació de les comarques meridio­ nals en la recuperació catalana del segle xvm. L'elevat creixement demografic es relacionava directament amb una agri­ cultura especialitzada d'alta rendibiltat. El gran comer<; comen<;a al camp: vi, aiguardent i fruits secs de la comarca van arribar al Ilocs més Ilunyans. Per altra banda, aquest comer<; assegurava el correcte proveiment de les neces­ sitats de productes primaris. Les linies d'estudi d'aquest moviment comercial són diverses: l'analisi de les condicions naturals d'aquell Iloc, l'administració deis recursos generats pe! trafic, la valoració de l'activitat de les companyies comercials que s'hi esta­ bliren i de la xarxa productiva comarcal, les interrelacions del trafic amb al­ tres activitats economiques, la geografía deis intercanvis i finalment la tipo­ logia deis productes.

102 Arreu del Principat, i l'exemple de Salou ho demostra plenament, l'espe­ cialització agraria, la industrialització de la producció i la comercialització posterior van ser les causes de la recuperació, després de la Guerra de Succes­ sió, i de l'expansió económica del segle XVIII. J-M.S.

N. de la R.. La primera part del treball del Sr. Morell ha estat publicada per I'Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou, I'any 1986, amb el tito! Vila-seca i Salou: aspectes económics i socials en el segle XV/l/.

2615. MOREU-REY, ENRIC: El naixement del metre. Barcelona, Editorial Moll (El Club de butxaca, 44), 1986.

Nova edició del llibre que, al seu dia, el professor Moreu-Rey dedica a considerar els treballs realitzats per tal de fixar la unitat del sistema metric decimal, durant el segle XVIII a Fran¡;a i als Paisos Catalans. Des del punt de vista de la historiografía de les comarques meridionals, J'estudi interessa pel fet d'exposar les relacions d'Antoni Martí i Franques amb els savis franceses Méchain, Tranchot, Biot i Le Chevalier, i amb el ros· sellones Francesc Aragó. Sap greu que, en aquesta nova edició, Martí i Franques encara continui essent «el genial tarragoni» (pag. 57), «el savi tarragoní» (pag. 71) i no pas el «genial altafullenc» i «el savi altafullenc» com I'hi correspondria.

S-J.R.

2616. MuÑoz, PERE: El franquisme a Flix. «La Veu de Flix» (Fiix), 75 (1985), 9.

Revisió crítica de la bibliografía sobre Flix a !'epoca franquista.

E. S.

2617. MuÑoz, PERE: Origens del Sindicat de Flix. «La Veu de Flix» (Fiix), 78 (1986). 7.

Sobre la constitució del Sindicat Agrari de Flix, el 8 d'octubre del 1909 (Socis, patrimoni, adquisicions, participació, noms i cognOJns, etc.).

E. S.

103 2618. NEGUERUELA, lVÁN: Dos important(>s planos de Tarragona en el Archivo de Simancas. «Quaderns d'Historia Tarraconense» (Tarragona), V (1985), 59-75.

Article dedieat a donar a coneixer dos planols de Tarragona, servats a la Secció de Mapes, Planols i Dibuixos de l'Arxiu Historie de Simancas. El primer és de la planta de la ciutat de Tarragona i de les noves fortifi­ cacions, i porta data del 24 de gener del 1642, la qua! cosa fa que sigui el més antic deis coneguts fins ara. El segon no du escala i degué ser realitzat a co­ men~aments del segle XVIII; sens cap mena de dubtes, és for~a més exacte que els de P. Flórez i Laborde. Ambdós planols figuren reprodults en el treball i van acompanyats de co­ mentaris adequats. S-J.R.

2619. ÜLIVÉ PoRTÉ, JoAN: Historia del teatre d'afeccionats a Montblanc. «Espitlle­ ra» (Montblanc), 43 (1985), 20-21; 46 (1985), 48; 47 (1985), 27; 48 (1985), 44; 50 (1986), 35; 51 (1986). 30.

Repas del món del teatre a la vila des de l'any 1920, en base a records personals de !'autor. S'hi esmenten els inicis literaris de l'escriptor Josep M. Poblet. J-M.G.

2620. ÜLIVER, JEsús M.: La restauració aquests darrers anys. «Espitllera» (Mont­ blanc), 44-45 (1985), 61-62.

El monja populeta fa esment de les actuacions en la restauració de Poblet des de l'any 1975 en.;a, a les Torres Reíais, al cimbori, al palau de I'Abat, a part de la muralla, a la sagristia nova i altres. J-M.G.

2621. Ordinacions d'Almoster. Capítols i ordinacions promulgats pel consell general de veins d'Almoster el 24 de gener del 1603. noticia preliminar, text, anotació i cloenda de Xavier Fort i Bufill, proleg del Dr. J. M. Font i Rius. Associació d'estudis reusencs, Rosa de Reus 64, Reus 1986, 37 ps.

Edició, estrietament textual, de les ordinacions d'Almoster, sense comentaris lingüistics ni histories. La noticia preliminar es limita a descriare el document i a donar els criteris de transcripció. P.A.

104 2622. PAHISSA, JosEP: Valorant la historia de Calafe/1. «Retruc» (Calafell), 5-6 (1978). 21.

Resum históric a partir del «Castell» deis carrers de !'Aire i de les Ro­ ques, testimonis del passat de Calafell.

B.M.

2623. PALAU RAFECAS, SALVADOR: L'antic terme de Santa Coloma de Quera/t. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 79 (1986), 16-17.

lnformació sobre les partides de terme, i la reducció a vuit que es volgué fer el 1851. en un intent de simplificar-les. Peró la veu popular ha continuat usant la vella denominació fins avui. Interessant per a estudis de toponimia.

J-M.G.

2624. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Wuminació als castells de l'Alt Gaia. «La Se­ garra» (Santa Coloma de Queralt), 83 (1986), 12-13.

Noticia del segon intent de fer senyals amb llums des deis castells més alts de la zona, per esbrinar la possible comunicació medieval. S'acompanyen foto­ grafíes antigues i actuals del edificis.

J-M.G.

2625. PALAU RAFECAS, SALVADOR: La indústria textil a Santa Coloma de Queralt el segle XIX. «La Segarra» (Santa Co!oma de Queralt), 78 (1986), 18-20.

Resum estadistic de la situació del sector textil a la vila, especialment a partir de la segona meitat de la centúria vuit-centista. lnclou la relació deis teixidors o empresaris amb el nombre de telers (a ma, llen<;adora, a vapor), cardes i fusos, i la seva ubicació. També esmenta la Confraria de teixidors (1826) i la Sociedad de Tejedores Columbenses (1871), que aplegaven, amb­ dues, els industrials del ram.

J-M.G.

105 2626. PALAU RAPECAS, SALVADOR: Inventad dels molins fariners de la Conca de Bar­ bera. «Espitllera» (Montblanc), 53 (1986), 39-H.

Exhaustiu inventan de noranta molins de la comarca, entre l'espai deli­ mitat pels rius Gaia i Corb. L'autor localitza els edificis als fulls del S.G.E. (1 :50.000); en cada vall o conca (Gaia, Corb, Vallverd, Anguera, Mila, Fran­ colí, Brugent, Montsant), el municipi al qua! pertanyen. N'anota !'es ti! arqui­ tectonic i 1' estat actual. S'hi publica un mapa on es troben numerats els molins fariners esmentats. Finalment s'hi relaciona una seleccionada bibliografia sobre el tema.

J-M.G.

2627. PALAU RAPECAS, SALVADOR: Mercats i fires. «Segarra» (Santa Coloma de Que• ralt), 77 (1986), 17.

Noticies sobre els intercanvis comercials que es realitzaven a les places Major i de l'Església a Santa Coloma, des de la implantació del mercat el 1222 fins al segle XIX. Fa referencia als arrendaments municipals sobre el cobrament d'arbitris. S'hi adjunten interessants fotografies antigues.

J-M.G.

2628. PALAU RAPECAS, SALVADOR: Personatges colomins que cal recordar. «La Se­ garra» (Santa Coloma de Queralt), 80 (1986), 18-19.

Breus semblances de cinc colomins destacats en art, historia i medicina, limitades per l'espai i amb un ciar afany divulgador. Es refereix a Joan Segura i Valls, Hermenegild Carrera i Miró, Josep Negué i Massó, Josep Moix i Ma­ rimon i Joan Castells i Martí. De tots ells s'adjunta una il-lustració.

J-M.G.

2629. PALAU RAPECAS, SALVADOR: R.emei filosófic. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 78 (1986), 16.

Comentari d'un manuscrit fet per un pagés del lloc el 1779, amb algunes notes del 1809 i el 1848. El llibret consta d'un centenar de receptes per guarir persones i animals, a més de les oracions emprades, i un petit vocabulari catala­ castella de cinc-centes entrades. En la revista es transcriu el remei «secret per curar de tots mals i preser­ var-se de tetes enfermetats i per viura, alegrar i allargar la vida fins a la mort i viura fins que et moriras». J-M.G.

106 2630. PALAU RAFECAS, SALVADOR: Santa Co/oma de Quera/t. Eix hidrografic. Bis molins fariners. «Viure. Revista de l'Estació Agrometeorologica de !'Alta Se­ garra» (Veciana), 1 (1986), 64-67.

Inventan de molins fariners a l'Alt Anoia, Alt Gaia,. riu Corb i riu Ondara.

A tAlt Gaia. hi ha: - Al riu Gaia: 5 al terme municipal de Santa Coloma de Queralt, 2 a Les Piles i 8 al de Santa Perpetua de Gaia. - Al torrent de La Barquera: 1 a Santa Coloma de Queralt. - Al torrent del Biure: 3 a Les Piles de Gaia i 2 al de Santa Perpetua de Gaia. - Al torrent de Sant Magí: 1 al de Santa Perpetua de Gaia. - A la rassa de Vallespinosa: 2 a Santa Perpetua de Gaia. Al riu Corb: A la rassa del Codony: 1 a Santa Coloma de Queralt. - Al riu Corb: 5 al de Llorac i 4 al de Vallfogona de Riucorb. - A la rassa de Saladern: 1 al de Savalla del Comtat. Al torrent de Fores: 1 al de Fores. - A la rassa del Boixeró: 1 al de Passanant.

Amb indicacions d'interes arquitectonic, de localització, situació i conser­ vació. Planols de les conques deis rius. E.S.

2631. PARÍS Bou, LLUís: Historia de la Serra. Santuari de la Serra. Montblanc 1981. 20 ps.

L'historiador medievalista montblanquí publica, en aquesta ocas10, una conferencia donada el 16 d'agost del 1981 amb motiu del 75e aniversari de la coronació canónica de la Mare de Déu de la Serra. lnclou la llegenda de !'arribada de la Verge; parla de la creu verda (s. xn), de la gran imatge d'ala­ bastre (s. xrn) i de la petíta (desapareguda), de l'església, el convent i les mon­ ges clarisses. Les cites de les notes constítueíxen una molt completa biblio­ grafía sobre el Monestir de la Serra. J-M.G.

2632. PIJOAN PARELLADA, JosEP: El cal/ jueu a Conesa. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 86 (1986), 17 i 87 (1986), 13.

Referencies a l'exode jueu i a la instai!ació d'un petit grup a Conesa; es descriuen les seves activitats i els vestigis després de la seva marxa.

J-M.G.

107 2633. PIJOAN 1 PERELLADA, JosEP: El cólera a Conesa (1885). «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 75 (1985), 19.

Consideraciones generales sobre epidemias de cólera y sus consecuencias en Conesa durante 1885.

A.S.

2634. PLA, X.: Dinamica del creixement de La Stmia. «Lo Senienc» {La Sénia), 64 (1986). 6-9.

Síntesi histórica del desenvolupament urba del nucli de La Sénia (Montsia).

E. S.

2635. PLAZA ARQUE, CARME: El Promasó. «Llum» (Barbera), 46 (1986), 23.

Resum d'un article publicat a la «Societat d'Onomastica. Butlletí Interior», núm. XXI (1985), 63-67, sobre l'etimologia de la paraula promasó i la seva evolució lingüística a través de fonts arxivístiques deis segles xv-xvn.

J-M.G.

2636. PoRTA 1 BALANYA, JoSEP M.: L'agregació de la Guardia deis Prats altres notes. «Espitllera» (Montblanc), 39 (1985), 39-41.

Transcripció de l'acord de l'Ajuntament de Montblanc, de 4 de desembre del 1879, sobre l'agregació del municipi de La Guardia deis Prats al de Mont­ blanc: !'Alcalde informa els reunits sobre l'Acord de la Diputació Provincial de 18 de novembre pe! qua! se suprimeix aquell distrito municipal, acord que fou notificat per ofici del Governador civil, de data 26 del mateix mes. Altres referéncies particulars sobre la integració. També transcriu un escrit adre.,:at per 22 veins de la Guardia a l'Ajunta­ ment de Montblanc el 30 de setembre de 1905 demanant I'abastiment d'aigües mitjan.,:ant una font pública.

E.S.

108 2637. PoRTA BALANYA, JosEP M.: Dues noticies Cllrioses referents al Montblanc de principis del segle XX. «Espitllera» (Montblanc), 40 (1985), 27.

Breus cites sobre la proposta feta J'any 1931 de creació d'un camp d'ater­ ratge per a avions a la vila, per atraure el turisme. 1 també sobre la concessió del tractament d'Hlustríssim a l'Ajuntament pe! reí Alfonso XIII.

J-M.G.

2638. PORTA BALANYA, JosEP M.: L'agregació de La Guardia deis Prats i altres notes. «Espitllera» (Montblanc), 39 (1985), 39 i 41.

Transcripció del Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Montblanc, del día 4 de desembre del 1879, sobre la unió de La Guardia, i de la protesta de vint-i-dos veins d'aquesta pedania el setembre del 1905 a causa de l'abandó i oblit a que estaven sotmesos. J-M.G.

2639. PORTA BALANY A, JOSEP M.: La indumentaria oficial deis membres del consell i consistori municipal de Montblanc. El cas de la gramalla, bandes i escuts. «Espitllera» (Montblanc), 41 (1985), 27 i 42 (1985), 38.

Descripció de la vestimenta usada pels consellers i regidors del muruetpl catala a l'Edat Moderna, i les modificacions introduides a comen<;aments d'aquest segle a Montblanc, amb el canvi de les bandes vermelles per unes medalles i posteriorment per un faixí, ambdós amb J'escut de la vila.

J-M.G.

2640. PRATS BATET, JosEP M.: El cost huma de la guerra civil (1936-1939) a la Conca de Barbera. «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986), 45-48.

Resum de la investigació que li encarrega el Centre d'História Contem­ porania de la Generalitat, on recull el nombre cÍe víctimes i especifica la na­ turalesa de la seva mort (front, afusellament o bombardeig), població per po­ blació de tota la comarca (seguint la divisió de la República) , i detalla, a més, la quantitat d'habitants abans i després de la confrontació. En total es calcula que perderen la vida 907 persones a la guerra (468 sol­ dats al front, 161 als hospitals civils de la comarca, 102 afusellats pels milicians i d'altres 122 per les tropes franquistes, i finalment 54 per bombes). Com a conclusió s'afirma que amb comparació amb altres indrets de Catalunya fou a la Conca de Barbera on hi hagué un índex més elevat de perdues humanes.

J-M.G.

109 2641. RAMOS, J. J.: El carreter: crónica d'una mort. «Dous. Butlletí del "Grup Cultu­ ral Rasquera"» (Rasquera), 13 (1984).

Sobre el darrer carreter de Rasquera, que plega de l'ofící cap a J'any 1950.

E. S.

2642. RAMOS, J. J.: El carreter, síntesi d'un procés. «Dous. Butlletí del "Grup Cultu­ ral Rasquera"» (Rasquera), 14 i 15 (1985).

Contínuacíó de l'artícle del núm. 13 de «Dous». Tracta molt acuradament de les partícularítats de J'ofící de carreter í de la construccíó de carros a Rasquera. E. S.

2643. REcASENS LLORT, JosEP: Blanca/ort. Aproximació geogrilfico-histórica. Ajun­ tament de Blancafort. Blancafort, 1986. 388 ps.

Amb la publicacíó, aquests darrers anys, de diverses monografíes locals, la Conca de Barbera, a poc a poc, va cobrínt un buít hístoriografíc important. Enguany ha tocat el torn a Blancafort , una localítat de 400 habitants que durant segles va pertanyer al Ducat de Montblanc. L'autor intenta tocar tots els punts, des de la geografía física i humana fíns a !'antropología passant per la historia. Hem de lloar-lo en el sentít de la recerca documental. Durant la llarga elaboracíó d'aquesta obra ha consultat nou arxius, de Barcelona, Tarragona, Reus, Montblanc i Blancafort, i n'ha extret totes les dades que trobava sobre la població, tasca realment encomiable. Per tant esdevé un pou d'informació sobre aspectes múltiples, molts d'ells connectats amb tota la comarca. Pe! que respecta al medi físic, parla del relleu, clima. aigua, sol, flora i fauna, sempre en relació amb J'home; descobreix l'aprofitament deis recursos naturals i els mitjans usats; sense oblidar la terminología. També tracta de la fundació del lloc, el nom, l'escut, les jurisdiccions, les demarcacions territorials, etc., i de la demografía i els diferents sectors ec~ nomics; el primari (remarcant el conreu de la vinya i la ramaderia) i el se­ cundar! (indústria local); (recordem que els seus habitants fins fa ben poc vivien en un regím agrari.) Les epoques més ben estudiades són la moderna i la contemporania, que són les que han conservat més fonts. Relata el difícil segle XVIII, amb les pestes, males collites, allotjaments, plagues i guerres. El segle següent es presenta més optimista, amb una conjuntura favorable; Recasens es refereix al Comú, les seves propietats, arrendaments, vendes a carta de gracia i creació de censals. Deis segles XIX i xx descriu les convulsions en el món politic i economic.

110 L'església li mereix una consideració a part: intenta abastar tot el seu ambit d'actuació, des del pastoral fins a les finances; fa una referencia a la construcció del nou temple parroquial el 1793; als goigs, als vincles amb el Santuari del Tallat. També tenen un capitel a part les families més importants de Blancafort, tal com són la Casa Minguella i Sala. Hom Ji pot criticar la distribució deis apartats, una mica barrejats entre sí ~tematicament i cronológica~, que potser s'haurien pogut classificar d'una altra manera. Tanmateix, aquest treball constitueix una riquissima aportació de la qua! es pot fer ús des de múltiples camps. Desgraciadament, per manca d'espai no hi figuren indexs onomastics ni toponímics.

J-M.G.

2644. REDACCIÓ: Alcanar ostenta la condició de ciutat des del 1912. «Alcanar» (Al­ canar), 104 (1986), 13.

Es tracta de la reproducció d'un text extret del Diari «AVUI» de 18-11-1986, on s'explica que representa el tito! honorífic de Ciutat, i que s'ha anat ator­ gant a certes poblacions del Principat, al llarg de la historia, per motius ben diversos. Segons !'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, les ciutats cata­ lanes han assolit aquest estatus, fonamentalment, per tres camins: !'ascendencia de les antigues «civitas» romanes, la concessió reía! durant l'Edat mitjana i la influencia de personalitats politiques relacionades amb la població a partir del segle XIX. F.G.

2645. REDACCIÓ: Notes sobre la Societat Obrera. «La Veu de Flix» (Flix), 60 (1984), 6.

Dades sobre la constitución i trajectória de la Societat Obrera de Flix, constituida l'any 1917. Aquest article tingué una replica de Pere Muñoz al núm. 60, pags. 8 del mateix periódic i una altra d'Ernesto Bages Sabaté, al núm. 62, pag. 13. Dis­ crepancies. E.S.

2646. REIG, MERCEDES: Pueblos de España. Montblanc. «Tiempo de viajar» (Ma­ drid), 4 (1985), 71-80.

Síntesi histórica de la vila i deis seus monuments, feta amb vista a fomen­ tar el turisme. Hi ha un exceJ.lent reportatge fotografíe en color.

J-M.G..

111 2647. RIBA, EvARIST DE LA: Anecdotari íntim. «El Brugent» (La Riba), 44 (1986), 8.

Sobre «Cal Calderer» i «Cal Carras», «El Salfuru» i «Cal Secalló», de La Riba. A.S.

2648. RIBA, EvARIST DE LA: Anecdotari íntim i el per que deis renoms. «El Brugent» (La Riba), 39 (1986), 4-6.

Sobre «Cal Senyor» i «Cal Mosso», de La Riba. A.S.

2649. Rlus 1 BARBERA, AURORA: Roda de Bera en el sexenni revolucionari: 1868-1874, a «Recull de treballs» 3, Centre d'estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, 1986, ps. 53-75.

Després d'una breu referencia a la situació economica, !'autora descriu els esdeveniments polítics locals, centrats en les eleccions, i dóna noticies sobre la situació económica i ideológica d'aquells que ocuparen carrecs públics. Aurora Rius constata un absolut seguidisme en les actuacions deis responsa­ bles locals com també l'absencia de qualsevol plantejament o realització que pugui ser considerat revolucionari. P.A.

2650. Rms 1 MORGADES, JosEP: El Castell de Calafell. «Retruc» (Calafell), 8 (1978), 13-14.

Descripció geografica de l'empla~ament del castell i de la seva església, petita ressenya histórica amb contalles personals de !'autor.

B.M.

2651. RocA ARMENGOL, JoRDI: Historia de la «Germandat de la Santíssima Trinitat» de l'Espluga de Francolí. «Arrels» (L'Espluga de Francoli), 4 {1984), 1-27.

A partir del buidat deis llibres d'actes i de comptes d'aquesta entitat cen­ tenaria (1877), !'autor passa repas, en forma d'exposició, als fets més nota­ bles per tal de coneixer, a través de la seva evolució -dividida en sis pe­ ríodes- la situació actual de la Germandat. Completa el cos del treball un

112 apendix on cita els germans fundadors, les quotes rebudes, les prestacions i les juntes directives des del 1885 al 1977. Ulustra el text amb fotografies antigues, els segells que han representat J'entitat i grafies de les baixes, quotes i nombre de germans. J-M.G.

2652. RocA ARMENGOL, JoRDI: Ordinacions de la Parroquia de l'Espluga de Francolí de 1426. «Arrels» (L'Espluga de Francolí), 4 (1984), 65-99.

Treball sobre unes ordinacions parroquials del s. xv, que obtingué el Premi Bernat Morgades de J'any 1983. L'aportació al món de la historia amb la pu­ blicació d'aquestes ordinacions que !'autor copia i transcriu (els originals són en llatí) en apendix, permet descobrir el funcionament intern de la Comunitat de Preveres, ja que aquestes semblen ser les definitives (contenen confirmacions de privilegis fins al 1562). Després d' analitzar-les, les compara amb unes cons­ titucions del cor, del 1662. Abans de J'estudi concret, situa breument la Parroquia de I'Espluga de Francolí des deis seus origens fins al segle xv. J-M.G.

2653. RoiG, M. CARME: Ara fa cent anys. Primer trimestre 1886. «Butlletí CEA» (Aicover), 33 (1986), 5-6.

Resum de les actes municipals d'Aicover del període esmentat. El tema més interessant, la celebració de festes per regraciar a la marededéu del Remei per haver lliurat el poble del cólera. J.C.

2654. ROIG, M .. CARME: Ara fa cent anys. Segon trimestre 1886. «Butlletí CEA» (Aicover), 34 (1986), 5-6.

Resum de les actes municipals d'Alcover del període esmentat. S'hi tracten la presó del partit i l'obligació deis velns d'escombrar davant de casa. J.C.

2655. ROSELLÓ FABREGAT, LLuís: Relació víctimes de la guerra 1936-39. «Espitllera» (Montblanc), 43 (1985),33.

Relació de vuitanta-vuit persones de la vila que moriren en la confrontació.

J-M.G.

113 2656. RoVIRA r GóMEZ, SALVADOR J.: «Eis aiguardents del Camp de Tarragona a la segona meitat del segle XVIII», dins Actes del Primer Congrés aHistória Mo­ derna de Catalunya l. Departament d'História Moderna, Barcelona, 1984; pp. 305-320.

Aquesta comunicació aporta informació sobre els preus deis aiguardents, els seus llocs de producció i algunes qüestions suscitades amb motiu de la seva comercialització. Els protocols notaríais de I'Arxiu Historie de Tarragona i els llibres de collites i copiadors de cartes de I'Arxiu lxart han estat les principals fonts documentals emprades. Les cartes han facilitat !' elaboració de les llistes deis preus al mercat de Reus; (hi ha registrades més de 700 noticies de preus) que tenen una impor­ tancia evident com a indicador, encara que alguns mercats, Valls per exemple, oferien el producte a preus inferiors. Altres variacions a la baixa eran a causa deis factors habituals de les relacions comercial. El doctor Rovira fa una exhaustiva amllisi deis períodes 1769-1779 i 1795-1799. Els protocols notaríais també aporten al tres dades entre el 17 49 i el 1790. L'autor cita les causes de les freqüents oscil·lacions deis preus: la llei de !'oferta i la demanda era indiscutible, encara que sovint no es trobessin ex­ plicacions als moviments; el paper del mercat exterior i deis conflictes interna­ cionals era fonamental. A continuació analitza els nuclis comercials del Camp de Tarragona, que tenien el control del mercat de l'aiguardent. La delimitació deis llocs i deis mercats, especialment de Reus, és una qüestió pendent de futures recerques sobre el tema. La mala llavor sembrada pels reusencs és discutible. Els lxart defensen l'eix Valls-Tarragona davant el dubtós prestigi de l'eix Reus-Salou. Uns interessants quadres i apendix tanquen aquesta comunicació. Les rela­ cions de preus a Reus, les mitjanes anyals i la relació de compres d'aiguardet són molt completes y assenyalen una fita per a l'etudi comercial del Camp de Tarragona la segona meitat del segle XVIII. J.M.T.

2657. RoviRA r GóMEZ, SALVADOR-J.: Els origens de la carertera de Taragona-Ueida (1804-1820). «Revista Técnica de la Propiedad Urbana» (Tarragona), 34 (1986). 103-116.

Estudi detallat de la sol.Jicitud. les pressions, el procés de concessió i les obres d'aquesta carretera que havia de posar en comunicació les comarques de !'interior amb el port de Tarragona. D'aquest article, ben documentat, amb abundants referencies bibliografi­ ques i documentals i d'un plantejament molt dar, en destaca sobretot el paper de les oligarquies locals -no pas tarragonines sinó fonamentalment vallen­ ques- i els seus interessos económics en la construcció d'aquest eix Segria­ Garrigues-Conca de Barbera-Alt Camp-Tarragones, que canalitzava els prin­ cipals productes comerciables del XIX: vins, aiguardents, olis i blats i que, per

114 tant, podía constituir la base d'una expansió económica deis Baldrich, lxart, etc., en poder arribar amb facilitat al port de Tarragona. En una segona part de J'article es detalla el finan~ament de la carretera per part de les localitats afectades, i les dificultats de recaptació de les contribucions per a la seva construcció, ates que coincidía amb J'inici de la recuperació deis pobles després de la Guerra del Frances. Un estudi, en resum, que posa al día les noticies que es tenien entorn d'aquesta obra pública i aporta una gran quantitat de dades noves grades al buidat de J'Arxiu Ixart d'Altafulla, al qua! Salvador-J. Rovira ha tingut accés i n'ha tret molt bon profit. J-M.R.

2658. RoviRA 1 GóMEZ, SALVADOR-J.: La desamorlització a Constantí (1835-1886). «Estudis de Constantí» (Constantí), 2 (1986), 77-95.

Article sobre J'important procés desamortitzador al terme de Constantí, elaborat, com els altres treballs sobre el tema del professor Revira, a partir de la lectura i sistematització exhaustiva de butlletins oficials, inventaris d'Hi­ senda i protocols notaríais. El metode usat per a presentar els diversos aspec­ tes del procés, si bé pot semblar rígid aporta un volum d'informació d'extra­ ordinaria valua per a la historia local. La propietat desamortitzada és classi­ ficada segons els antics propietaris, la distribució de les finques venudes, la cotització i alienació entre 1840 i 1885, com també la procedencia deis com­ pradors. A Constantí es desamortitzaren 76 finques rústiques i 33 d'urbanes, propietat de beneficencia, del clergat regular i secular i de propis. La cotització assolida mostra l'interes deis compradors pels béns subhastats ja que la cotit­ zació mitjana va ser de 176,3 punts sobre la taxació.

M.D.

2659. RoviRA, S-J.- ANGUERA, P.: Historia de Torredembarra. Segles XVIII-XX. Ajuntament de Torredembarra, Torredembarra, 1984.

«Passar del local al general dóna la sensació de perdua de varietat, incisió i to. Passar del general al local dóna la sensació de perdua de perspectiva, relació, comunicabilitat. Només una actitud de "feedback" pot transformar aquesta disjuntiva en un complex més ríe». Cree que aquestes frases d'lgnasí Terradas poden servir per a centrar perfectament els riscs i J'encert de tot estudi particular, sigui d'una familia, d'una empresa o d'un poble com és el cas present. La historia local té una sígnificació important per ella mateixa .. Té un camp propi i una utilitat basica í específica dins del que s'anomena Historia general. He dít «té» i probablement hauria d'haver escrit «hauria de tenlr», perque, si

115 bé és cert que té una fundó orientadora i realista, també ho és que per assolir­ la hem de superar la petita historia local egocentrica, bastant abundant a Ca­ talunya, de base principalment folklórica, religiosa o tradicionalista. Elllibre que volem comentar, Historia de Torredembarra. Segles XVIII-XX. constitueix un bon exemple d'investigació seriosa, feta amb rigor i treballada amb fonts documentals de primera ma. No és un llibre divulgatiu ni narratiu; no admet una lectura superficial i rapida, sinó que sap aprofundir en aspectes no anecdotics: institucions, estructura social, marc economic, comportament politic, etc. Certament, el nom deis dos autors, Salvador-J. Rovira i Pere An­ guera, avala una historia ben feta. Les obres que porten publicades cadascun d'ells garanteixen uns coneixements poc freqüents de la historia de les comar­ ques meridionals. Rovira i Anguera sabien que calia estudiar, quins aspectes estructurals eren definitoris, i aixo els ha portat a treballar amb una documentació encertada i amb un metode adequat. Saben també que una gran quantitat de dades par­ ticulars no necessariament condueixen a una teorització valida a un nivell més alt, i han sabut integrar els aspectes diferencials de Torredembarra dins de l'evolució general de la historia de Catalunya. Han fet historia local pero no localista. Comen<;ant per un replantejament del regim municipal imposat pels Borbons a Catalunya el XVIII, i avan<;ant amb un estudi minuciós deis estaments socials fins arribar a una analisi de les guerres Gran i del Frances, vistes no com a campanyes militars heroiques sinó com una carrega nefasta que pesa sobre tothom (més sobre els més desvalguts) i de la qua! tothom procura fugir (sobre­ tot els que més directament s'hi haurien de sentir compromesos), ens queda una imatge de l'Antic Regim a Torredembarra, i a Catalunya per extensió, molt valuosa i significativa, encara que potser trobem a faltar una síntesi breu que permeti condensar i ressaltar les nombrases aportacions. L'estudi de !'epoca contemporania amb breus pinzellades sobre aspectes demografics, econoinics, culturals, politics, sindicals, fins i tot e!s resultats electorals més recents, constitueix una aproximació i interpeUació realista i seriosa als aspectes més destacats d'un període tan ample i complex com són els segles XIX i xx. Certament l'evolució del poble en tot els aspectes esmen­ tats queda clara i ben definida, fins i tot en les reals o aparents contradiccions economiques, de comportament electoral. etc. Es podría apuntar una certa diversitat metodologica i conceptual entre la primera i la segona part que probablement respon a la personalitat ben definida deis dos autors. Malgrat aixo, cal repetir que el recorregut historie de Torre­ dembarra queda ben definit i molt ben argumentat. En resum: un llibre d'historia rigorós, ben escrit i que pot considerar-se model paradigmatic per a altres futures histories locals de Catalunya, que voldríem abundants i renovades. J-M.R.

116 2660. RuART 1 GüiXENS, JAUME: El casalot del Pardo. «El Tres de Vuit» (Vilafranca del Penedes-El Vendrell), 211 (1986), 41.

Descripció d'un antic i senyorial edifici de la vila del Vendrell, situat al costat de !'entrada a la vila emmurallada medieval, i que haura d'acollir l'Arxiu Historie Comarcal del Baix Penedes. J.S.

2661. RuART 1 GüJXENS, JAUME: Els diferents domicilis de Pau Casals. «El Tres de Vuit» (Vilafranca del Penedes-El Vendrell), 205 (1986), 13.

Estudi deis diversos indrets del Vendrell on visqué, de petit, el genial músic catala; les dades són el resultat 'una recerca meticulosa en els padrons de veins, corresponents als anys 1875, 1880 i 1885. J.S.

2662. RUART 1 GüiXENS, JAUME: Un rebut molt singular. «El Tres de Vuit» (Vila­ franca del Penedes-El Vendrell), 194 (1986), 9.

Comentari sobre uns documents oficials del 1936 que especifiquen els de­ talls del lliurament de les campanes del Vendrell per a la indústria de guerra, el novembre del 1936. Es publica igualment la fotografia de l'enterrament, al Vendrell, d'un milicia, fill d'aquesta població, mort al front.

J.S.

2663. RuART 1 GüJXENS, JAUME: La torre del teiegraf. «El Tres de Vuit» (Vilafranca del Penedes-El Vendrell), 202 (1986), 17.

Notes i referencies sobre la historia i utilització d'aquesta construcció de tipus militar, situada en un punt elevat d'una petita carena muntanyosa prop del mar, en el que fou terme municipal de Sant Vicenc; de Calders.

J.S.

2664. SABATÉ, D.: La fira de Rasquera. «Dous. Butlletí del "Grup Cultural Ras­ quera"» (Rasquera), 19 (1986).

Sobre la fira de Raquera, interrompuda l'any 1961, després de· 88 anys de celebrar-se. E. S.

117 2665. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: El Archivo de Santes Creus. «Diario Español» (Tarra­ gona), 10 noviembre 1984.

A raíz de una entrevista hecha al Sr. Ventura i Solé, Presidente del «Arxiu Biblíografic de Santes Creus», aparecida en la prensa, el Dr. Sánchez Real. miembro a la sazón del Patronato del Monasterio de Santes Creus, a fin de centrar cierta cuestión, explica como se desarrolló la sesión de Patronato de 16 de junio de 1969, convocada al objeto de estudiar y aprobar la propuesta de la Administración del Estado de instalar en aquel recinto un parador de turismo, propuesta que fue aprobada por once votos a favor y ocho en contra. Da a conocer también la existencia de un intento de búsqueda de solución di­ plomática extra-oficial y en ella dar entrada a la propuesta de la oposición e incluso a la conveniencia de reflexión sobre el todo. Concluye que ni el Patro­ nato y menos el Archivo ePitaron en su día nada. Dice que la solución diplo­ mática no salPó al monasterio. Hubo algo más que conté a Eufemia pero no creyó oportuno publicarlo (se refiere al libro de éste Santes Creus de rexclaus­ tració en~ a. Santes Creus, 1972, pp. 262-268). Ese «algo más» no explicado en el artículo consistió ~según ha manifestado el prof. Sánchez Real a quien escribe esta nota, verano de 1986~ en una gestión rápida que el propio Sánchez Real hizo con el entonces Director General de Bellas Artes, su antiguo cono­ cido el prof. Dr. Florentino Pérez Embid, quien usando de sus competencias, intervino en el asunto puntual y positivamente. E. S.

2666. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: El órgano y los organistas de la Iglesia Mayor de Mont­ blanc. «Recerca musicológica». Institut de Musicología Josep Ricart i Mates (Barcelona), III (1983), 81-136.

A partir deis protocols notaríais de Montblanc (AHT), !'autor aporta una serie de noticies fins ara no conegudes que completen l'estudi de l'instrument fet per Francesc Bonastre el 1976. Descobreix el contracte del 1703 amb l'orguener Josep Bosca, el del 1750 amb Anton Bosca; aquest darrer fou el que el deíxa definitivament enllestít dos anys després, tal com es conserva avuí. Hi ha notes sobre les atribucions de !'organista (mestre de cant), !'examen d'aptitud, la presa de posició i el no­ menament, i acaba amb una relació deis organistes coneguts del segle xvn al xx. Acompanya un interessant apendix documental. J-M.G.

118 2667. SÁNCHEZ REAL, J.: Retaules capelles de Sant Francesc. « Espitllera:~> (Mont­ blanc), 38 (1985), 18-20.

Sobre el malmés convent francisca de la vila, fundat a mitjans del s. xm, ben poca cosa es coneix en l'actualitat, a causa de la desaparició de l'arxiu de la comunitat. En base a manuals notarials deis ss. XVII i XVIII, !'autor co­ menta el contracte per a la construcció del Retaule Major fet a l'escultor de Santa Coloma de Queralt, Joan Novelles; i descriu les capelles i les depen­ dencies del claustre.

J-M.G.

2668. SÁNCHEZ REAL, JosÉ: Santes Creus ¿Parador de Turismo? «Diario Espaiiol» (Tarragona), 29 diciembre 1984.

En este segundo artículo, que apareció «recortado», igual que el primero, por la Dirección del periódico, al parecer, por exceso de material y limitación de espacio, resume el . punto de vista esgrimido por la Administración en torno a la ubicación del parador en el recinto del monasterio y las razones en con­ tra presentadas por los que se opusieron a la propuesta. También cuenta que se presentó una alternativa para la instalación en lugares próximos.

E. S.

2669. SANS 1 TRAVÉ, JosEP M.: La contraria de Sant Esteve de Solivella (1712-1860). Aspectes de l'organització de la nostra Festa Major en el passat. «Miscellania d 'Estudis Solivellencs» C.E.S. (Solivella), 2 (1984), 185-222.

L'autor analitza els trets d'aquella confraria, a partir del llibre de comptes, conservat a l'Arxiu Parroquial, el qua!, a més de registrar els comptes anuals des del 1712 al 1860, any en qué fou dissolta, i:nclou unes ordinacions. L'ana­ lisi es desenvolupa en diferents apartats: origen, organització, economia, vi­ sites pastarais i dissolució; cadascun, subdividits. lnclou dos apendix; el primer amb la transcripció de les ordinacions tro­ bades dins del llibre, que són del 1738, i l'altre amb la !lista deis majorals des del 1711 al 1854.

J-M.G.

119 2670. SANS TRAVÉ, JosEP MARIA: Huguet de Cervelló, feudatari de l'Espluga de Francolí ( s. XIII). «Miscel·lania d'Homenatge a Miguel Coll i Alentom en el seu vuitante aniversari». Fundació Jaume 1 Barcelona), 1984; 193-220.

L'eminent medievalista de les nostres terres ens centra en aquest article la problematica de J'Espluga a mitjans del segle XIII a causa de la introducció deis ardes militars de Sant Joan i del Temple, a partir de la cessió per part de Marquesa, dona de Guillem de Guardiolada i la seva filia Geralda -monges fundadores de la Casa d'Alguaire-, a Huguet de Cervelló, el 14-11-1254, del feu de J'Espluga de Francolí. Apareixen els conflictes constants i plets entre el feudatari i els senyors eminents: els Templers. Huguet tenia de part seva els Hospitalers perque el drets feudals podien heretar-los ells si maria sense descendencia legitima. No fou així, í el 1274 deixa en testament el feu de J'Es­ pluga, entre d'altres, al seu fill Guillem, i fou enterrat per voluntat propia a Santes Creus. Pero la mort de l'intransigent i batallador Huguet fa que la fa­ milia Cervelló opti per alienar els seus drets feudals de J'Espluga als Templers J'any 1289; era un arde massa fort per a oposar-s'hi. Els Templers mantindran per sempre el seu poder sobre el feu. J-M.G.

2671. SANS 1 TRAVÉ, J. M.- BALLART MARSOL, C.: Un inventari del castell de Soli­ vella de 1596. «MisceJ.lania d'Estudis Solivellencs» C.E.S. (Solivella), 2 (1984), 119-166.

Interessant estudi i transcripcíó d'aquest inventari, del fans del notari Do­ mingo Fontana, servat a J'Arxiu Historie de Protocols de Barcelona. El treball que precedeix el text original, vol subratllar alguns deis objectes per a donar­ nos una visió de la vida del castell, el segle XVI, sota el govern de Lluís Pau de Llorac. Al final, hi ha 'un encertat vocabulari amb tots els objectes inventariats, que és de gran ajut al lector. J-M.G.

2672. SANTACANA, J.: Apunts pera una história recent de Calafell. 1: Des de la revo­ lució del vi al conflicte rabassaire. «Retruc» (Calafell), 9 (1978).

Analisi de les bases de la societat calafellenca tradicional, del desenvolu­ pament de J'economia vitícola i de la formació del capital agrari.

B.M.

120 2673. SANTACANA, JoAN: Aprmts per a una historia recent de Calafell. 2: Calafell des de la revolució del vi al conflicte rabassaire. «Retruc» (Calafell) , 10 (1979).

Analisi de les conseqüencies económiques i socials del conf!icte rabassaire que patí el poble de Calafell. B.M.

2674. SANTACANA, JoAN: Apunts per a una historia recent de Calafell. 3: Transfor~ mació de l' estructura económica Calafellenca. Bases socioeconómiques de Ca~ lafell actual. «Retruc» {Calafell), 11 (1979).

Parla de la destrucció del sistema agrari tradicional, !"arribada del turisme i la immigració. B.M.

2675. SANTACANA 1 MESTRE, JoAN: Calafell, ara fa tres segles. «Retruc» {Calafell), 38 (1984). 34-35.

Un document de l"Arxiu Parroquial de Calafell dóna una noticia interes~ sant del Calafell del segle xvu. Descripció d"una casa calafellenca del 1700 que correspon a les informacions tretes de l"inventari deis béns de Rafe! Austríach l"any 1692. L'apendix documental esta transcrit íntegrament.

B.M.

2676. SANTACANA, JoAN: Calafell durant l'época romana. «Retruc» (Calafell), 23 (1981), 17~18; 25 (1981). 21~22.

Hi són citats els primers nuclis romans a través deis treballs d"excavació que s"han dut a terme, i amb notes bibliografiques d"interes.

B.M.

2677. SANTACANA, JoAN: Calafell durant la guerra civil. «Retruc» (Calafell), 12 {1979), 13~15.

E:s el primer article sobre la guerra civil a Calafell; té interes per a coneixer la historia de Calafell del periode 3~38. B.M.

121 2678. SANTACANA, JoAN: Calafe/1 en els «Años de penitencia» de Caries Barra!. «Re­ truc» (Calafell), 13-14 (1979), 11.

Breu analisi de la transformació social el canvi de mentalitat del poble de Calafell motivats pe! turisme. B.M.

2679. SANTACANA r MESTRE, JoAN: El Caste/1 de Calafell. El territori calafellenc ara fa cinc segles. «Retruc» (Calafell), 47 (1985), 18-22.

Estudi complet del castell i del territori de Calafell el segle xv, seguit de notes bibliografiques. B.M.

2680. SANTACANA I MESTRE, ]OAN: Novetats i avenfos en la recuperació del castell de Calafell. «Retruc» (Calafell), 47 (1985), 22-23.

Noticia de tot alió que s'ha assolit cara a la recuperació del patrimoni histórico-artístic de Calafell. B.M.

2681. SANTACANA, JoAN: Els primers «Quintos» de Calafell. «Retruc» (Calafell), 21 (1981), 17-18.

A Calafell, les primeres quintes que es tenen registrades són del 1784. Dóna dades de la sort que corregueren diversos calafellencs els quals serviren des deis primers anys a la Marina Reial. B.M.

2682. SANTACANA, JoAN: El Reparliment d'impostos a la meitat del segle XVIII. «Re­ truc» (Calafell), 49 (1985), 28.

Un document trobat a Calafell tracta de les contribucions que havien de pagar tots els caps de casa de Calafell a la Reía! Hisenda I'any 1762.

B.M.

122 2683. SECALL GüELL, GABRIEL: Algunos aspectos de la judería de Val/s, según un «Liber fudeorum» (1312-1344). «Sefarad», CS.I.C., Madrid (1984), XLIV, fase. l. pags. 143-178.

Es tracta d'un estudi gairebé exhaustiu d'un Liber fudeorum del fons docu­ mental de Valls, el qua) abra~a el pcríode 1342-1344. Al llarg de l'estudi es tracten diversos aspectes: detalls del Liber. situació de !'Aljama vallenca, el comer~ i els oficis, la demografía, l'emigració i la immigració, la propia co­ munitat, i l'estudi economic, genealogic i social de tres families preponderants. El treball culmina amb un apendix documental i un apendix antroponimic­ toponímic amb nomines de la comunitat, i amb quadres sinoptics del moviment mercantil: radi d'acció de les localitats i quantificació deis préstecs. F.X.R.

2684. SECALL 1 GüELL, GABRIEL: Les antigues postals de Valls (1891-1961) . «Cultura» (Valls), 446 (1985), 25-29.

Breve historia sobre la evolución de las publicaciones de postales de Valls y alrededores entre 1891 y 1961. a partir de unas pocas colecciones particu­ lares. El trabajo incluye un inventario con el tema, editor y número de postales.

A. S.

2685. SEcALL GüELL, GAB·RIEL: L'art religiós a les vies públiques de Valls. «Cultura» (Valls) , 447-448-449 (1985-1986), 23-24, 21-22 i 19-22.

Aquest estudi tracta del seguid i final deis treballs publicats a la revista «Cultura», de Valls, en els números 443-444 i 445, els quals versen sobre la mateixa tematica. Amb aquesta aportació, Gabriel Secall ha aconseguit confegir una mena de catalogació de la imatgeria i de les capelletes disseminades pel periple urba de Valls, en la qua) detalla les principals característiques d'ordre artístic, popu­ lar i religiós. R. R.

2686. SECALL 1 GüELL, GABRIEL: Les fonts antigues de Val/s. «Cultura» (Valls), 452 (1986), 19-21 y 453 (1986) , 23-26.

Descripción 'Y comentarios a las fuentes públicas de Valls. En la primera parte del trabajo se incluye un cuadro de la situación y denominación de dichas fuentes y abrevaderos. A.S.

123 2687. SECALL GüELL, GABRIEL: Guia de les jueries tarragonines. Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguere IV {Els Llibres de la Medusa, núm. 23), Tarragona, 1984.

El que Secall ens havia dit en el seu llibre Les jueries medievals tarragonínes, editat el 1983 per l'Institut d'Estudis Vallencs, a la Guia de les jueries tarra~ gonines ho presenta desempallegant-ho de cites documentals, de genealogies, de nomines demografiques i de documents transcrits, amb la qua! cosa !'al­ ludida guia acompleix perfectament la fundó d'informar, de manera simple, sobre les restes el passat deis calls tarragonins a través deis vestigis ar­ queológics. Gabriel Secall, amb la confecció d'aquesta guia, ha realitzat el seu intent: donar-Ji un aire de divulgació basada en un total rigor historie. S'hi insereixen una trentena d'i).Justracions, juntament amb un apartat d'adreces útils, seguit d'una sumaria bibliografía sobre els jueus tarragonins. Al final de !"obra, hi figura un resum en angles.

R.R.

2688. SECALL GüELL, GABRIEL: Noticia d'un orgue a Valls, a mitjan segle XIV. «Cultura» {V alls), 450 {1986), 13-14.

Aquest és un deis treballs més breus de Gabriel Secall, i és que tampoc no té gran cosa a afegir, a part de transcriure i de comentar un document datat el 1357, en el qua) s'especifiquen les despeses i, entre d'altres detalls, la per­ sona de mestre Gilet, frances, el qua) va construir, mitjan¡;ant contracte preví amb la universitat de Valls, un orgue destinat, segons sembla, a I'església de Sant Joan. El document es troba a I'Arxiu Historie Municipal de Valls.

F.X.R.

2689. SEGURA VALLS, JoAN: História de Santa Coloma de Queralt. Refosa i Ordena­ da per Joaquim Segura Lamich. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt, 1984. 462 ps. IUustracions d'Isidre Ibars Costafreda.

Nova edició del llibre de Mn. Segura després d'haver-se exhaurit la se­ gana, del 1971.

J-M.G.

124 2690. SERRA CENDRÓS, GABRIEL: Sobre els inicis del moviment obrer a la Canea. «Espitllera» (Montblanc), 54 (1986), 40-41.

Article replica a un escrit publicat per Andreu Mayayo en aquesta ma­ teixa revista sobre el Primer de Maig i la seva implantació a la Canea. Serra formula la hipótesi que l'any 1891 a Montblanc fou el primer cop que es com­ memora la festa del treball a la Canea. J-M.G.

2691. SIFRE, FRANCESC: A propósit d'uns cartells (6). «Espitllera» (Montblanc), 55 (1986). 36-40.

Treball centrat a Montblanc sobre els fets a l'inici de la guerra civil, des­ prés de cinc capítols on exposa el context general. F. Sifre relata d'una forma excel·lent les implicacions montblanquines el julio! del 1936. S'hi adjunta una Ilista deis morts durant la revolta i unes minucioses notes que amplíen el text anterior. J-M.G.

2692. SIFRE, FRANCESC: A propósit d' uns cartells (7). «Espitllera» (Montblanc), 56-57 (1986). 49-55.

Seguiment deis esdeveniments que succelren a Montblanc durant la guerra civil. S'anoten detalladament els morts de la vila, amb la corresponent lleva i el renom amb que eren coneguts. Així mateix s'inclou un retrat de les víctimes i unes notes fon;a interessants. La font d'aquest treball és essencialment oral, a més de la consulta de !'obra inedita de Lluís Vives i Poblet, Narracions históriques de la vila de Montblanc.

J-M.G.

2693. SIFRE, FRANCEsc: A propósit d' uns cartells (9}. M ontblanc a guerra acabada: 1939. «Espitllera» (Montblanc), 59 (1986), 33-37.

Treball objectiu sobre la repressió franquista a la vila, amb exposició del sistema de denúncia, el funcionament deis tribunals militars i la relació de víctimes a Montblanc, la Guardia deis Prats, Lilla i Rojals.

J-M.G.

125 2694. SoLÉ MASERES, MATIES: Guia del Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca. Conca de Barbera. Museu-Arxiu de ... Montblanc, 1981, 58 ps.

Guia pensada per acompanyar la visita a les diferentes sales del museu; en comenta el contingut i explica amb detall els noms de les peces, tot donant­ ne una breu descripció i algunes notes sobre el seu ús. L"edició és molt divulgadora, amb una gran quantitat de fotografíes; desta­ ca sempre la secció a que corresponen, amb un esperit forc;:a didactic i pedagogic. La nova reestructuració que es porta a terme al museu fara inservible, en part, aquesta guia. J-M.G.

2695. SoLÉ MASERES, MATIES: Vint anys de restauració a Poblet. «Espitllera» (Mont­ blanc), 44-45 (1985), 52-60.

El director del Museu Comarcal de Montblanc, conservador i restaurador del seu conjunt historie, recorda les obres que es realitzaren a Poblet des del 1959 fins al 1974. Comenta el pas deis arquitectes que les dirigiren, Alexandre Ferrant, Francesc Monrava Soler, Lluis Bonet Gari, Salvador Ripoll Sahagún, Adolf Florensa i Cesar Martinell Brunet. lnclou un plano! del monestir amb la cronología de la seva restauració, i un interessant i inedit reportatge foto­ grafic que plasma els canvis i millares deis edificis. J-M.G.

2696. SoLÉ RuBIO, }AUME: Dades técniques del bot salvavides. Una mica d'história. «Retruc» (Calafell), 46 (1985); 47 (1985), 15.

Notes explicartt les caracteristiques d'aquesta embarcació i la importancia que tingué el bot salvavides en la vida marinera deis calafellencs.

B.M.

2697. SucHET, Lows-GABRIEL: La batalla cf Alcover 1811. «Butlleti CEA» (Alcover), 29 (1985). 18.

Descripció de l'enfrontament armat que va tenir lloc el 20 de maig de 1811 entre els generals Sarsfield i Boussard, a la muntanya del Calvari, extreta de les memóries del mariscal Suchet, publicades a París el 1829. J.C.

126 2698. TARRAGÓ, A.- FABREGAT, F.: Antics establiments de Solivella. «Gira-sol Soli­ vellenc» (Solivella), 21 (1986), 17.

Renoms deis amos de les botigues, tavernes, hostal; deis matalassers, saba­ ters, cistellers, margetaires i picapedrers. No s' esmenta la cronología.

J-M.G.

2699. TORNÉ, LL.: Full Historie Rapitenc. La guerra dels set anys. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 306 (1984), 40-41.

Sant Caries de la Rapita en la primera guerra carlista a través del impuesto de guerra 'Y la Aduana. Otros detalles. A. S.

2700. ToRNÉ, LL.: Notes históriques rapitenques. La Rapita, Municipi el 1838? «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 323 (1986), 36-37.

Hipótesis en torno a la creación del municipio de Sant Caries de la Rapita: fija la fecha en 1836 ~en contra de Beguer, 1838~ en base a un oficio que la Autoridad superior ~no dice cual~ dirige al Ayuntamiento reclamando las cuentas de 1836 a 1842. El autor ha consultado la legislación del momento pero no ha encontrado expediente alguno y hasta duda de su existencia real.

L. D.

2701. ToRNÉ 1 GARCÍA, Lwís: Aquelles guerres. «Rapita» (Sant Caries de la Riipita), 321 (1986), 38.

Sobre reclamaciones por daños interpuestas por vecino de Sant Caries de la Rapita, daños sufridos a consecuencia de las dos primeras guerras carlistas.

L. D.

2702. ToRNÉ 1 GARCIA, LLuís: Notes históriques rapitenques. Quan els rapitencs pas­ savem de franc el pont de barques. «Riipita» (Sant Caries de la Rapita), 320 (1986), 37.

El procedimiento empleado en 1845 por Amposta y Sant Caries de la Rapita para obtener la exención del pago de paso por el puente de barcas de Tortosa.

L. D.

127 2703. ToRNÉ 1 GARCIA, LL.: Notes históríques rapitenques. Un tracte de favor. «Rapi­ ta» (Sant Caries de la Rapita), 322 (1986), 43.

La aplicación del impuesto municipal sobre pescado fresco expedido en las playas de Sant Caries de la Rapita a mediados del s. XIX. L. D.

2704. ToRNÉ 1 GARCIA, Ltuís: La Rapita al segle XIX. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 317 (1985), 32-33.

Notes sobre la intervenció de Sant Caries de la Rapita a la guerra del francés. E. S.

2705. ToRNÉ 1 GARCIA, LLuís: La Rapita vista per dos excursionistes. l. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 324 (1986), 32-33.

Sobre una excursión que en junio de 1888 llevó a cabo Valentí Almirall, miembro de la «Associació Excursionista de Catalunya», visitando Tortosa, Amposta, Sant Caries de la Rapita, y la Encanyssada. De esta albufera, des­ cribe los usos y modos de pesca así como la vida de los pescadores. Da una impresión nada agradable de Sant Caries de la Rapita. L. D.

2706. ToRNÉ 1· GARCIA, Ltuís: La Rapita vista per dos excursionistes .. II. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), 325 (1986), 34-35.

L'any 1906, Joaquim de Gispert visita Sant Caries de la Rapita i redacta una descripció detallada de J'estat de la població, útil en tant que permet co­ neixer com era aquesta ciutat del Port deis Alfacs a primers de segle. Trans­ cripció. E.S.

2707. ToRRES 1 PÉREZ, EsTHER: A propósit auna «consueta» de la parroquia de Soli­ vella (1704). «Miscel·lania d'Estudis Solivellencs» C. E. S. (Solivella), 2 (1984), 167-184.

Se'ns dóna la noticia d'un full volant del 9 d'octubre del 1704, titulat «Ür• denances del paroco y rector de Solivella», manuscrit per Mn. Joan Baptista Solanellas, conservat a I'Arxiu Parroquial. Després d'un breu comentari inclou, a l'apendix, el document transcrit. J-M.G.

128 2708. Tous SANABRA, }OAN: Els signes de pedrapiquer al monestir de Poblet i al seu entom. Tarrega, 1983. 60 ps.

L'especialista de la gliptografia de les nostres terres ens ofereix en aquesta ocasió una obra de difusió deis senyals de picapedrer de Poblet, tot remun­ tant-se a !'epoca minoica i romana. Adjunta un inventan de les marques de diferents localitats properes al monestir: Vallbona de les Monges, Santa Co­ loma de Queralt, Santes Creus, Pla de Cabra, Verdú, El Fonoll, Conesa, Gui­ mera, Cervera, Montblanc, L'Espluga de Francoli, Malda, Belianes, Fores, La Sala, La Seu vella (Lleida), Tarrega i Bellpuig. L'estudi d'aquests signes és cada dia més prolífic, especialment per part d'arquitectes, arqueolegs i historiadors, i pot arribar a ser una eina eficac; per a datar un monument i les seves fases de construcció. Així i tot, encara queden molts dubtes sobre el seu significat exacte. J-M.G.

2709. TRILLAS 1 }ANÉ, FRANCESC: Estudi a partir de l'Arxiu Parroquial de Llore11f. «Portal Nou» (Llorenc; del Penedes), 75 (1986), 6.

Breu analisi del paper económic que exercia la parroquia de Llorenc; el se­ gle XVII. B.M.

2710. TuLLA-PwG-SOTER: El turisme a Poblet. «Espitllera» (Montblanc), 44-45 (1985). 63-66.

Estadística deis visitants al cenobi i proposta de noves idees cara a la pro­ moció turística del monument. J-M.G.

2711. TuRRÓ 1 MARTÍNEZ, ANTONI: El paper moneda deLa Rapita dels Alfacs. «Ra­ pita» (Sant Caries de la Rapita) extraordinari Guerra Civil, 1986, 35-36.

Emisiones de billetes en Sant Caries de la Rapita (La Rapita deis Alfacs) a partir de enero de 1937. L. D.

129 2712. UsTRELL, JosEP M.: Ampliació de dades sobre el Balneari de Vallfogona. «La Segarra» (Santa Coloma de Queralt), 81 (1986), 17.

Ampliació d'un opuscle que el mateix autor publica el 1984 (Les argues medicinals al Balneari de Vallfogona de Riucorb), sobre els metges que exer­ ciren al centre els segles XIX i xx. J-M.G.

2713. VALLES MARTÍ, JosEP M.: La fira de Sant Vicen¡:. «Espitllera» (Montblanc), 53 (1986), 32-33.

Exposició sobre la fira de l'Espluga de Francolí que se celebra el mes de gener. J-M.G.

2714. VALLES MARTÍ, JoSEP M.: Dos-cents anys d'un document. Concordia de 1785. «El Francolí» (L'Espluga de Francolí); 33 (1986), 11-13.

Transcripció i breu comentari d'un document notarial que tracta deis drets sobre les aigües d'un molí de l'Espluga. J-M.G.

2715. VALLVERDÚ 1 MARTÍ, RoBERT: La Masó: a la recerca dels origens. «Sis Focs» (La Masó), 13 (1985), 7-8.

Sobre els orígens medievals documentats de La Masó en relació amb el seu entorn: el Codony, Casa Rodana, la Granja del Codony. Conjectures pe! que fa a sis hisendes que originaren els «sis focs» (1392). lntent d'identificació d'aquestes hisendes. E.S.

2716. VENDRELL ANGUERA, JoAN: La resclosa romana de Sarral. «El Baluard» (Sarral), 21 (1986), s.p.

Divulgació d'un article aparegut el mateix any a la «Revista Arqueológica», (Barcelona), 60. J-M.G.

130 2717. VENTOSA I SERRA, ENRie: Esglésies singulars de la Terra Alta. Institut d'Es­ tudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Tarragona, 1986.

L'autor esbossa la tesi de !'existencia d'un model d'església propi de les terres que havien format part del terme del castell de Miravet. El text descriu les característiques geológiques del terreny, que pertany a la Terra Alta, on s'ubiquen els temples estudiats: Santa Magdalena de Berrús, Sant Bertomeu de Camposines, Sant Joan d'Algars i Sant Salvador de les Pinyeres; a conti­ nuació explica el context historie d'aquests territoris conquerits als musulmans per Ramon Berenguer IV amb l'ajut deis ordes deis Templers i Hospitalers, perla qua! cosa reberen, els primers, el castell de Miravet, ~conquerit el 1153~ juntament amb grans territoris a la riba dreta de I'Ebre. La repoblació, molt lenta fins a finals del segle xm, respecta els drets deis moros, que hi pogueren romandre, els costums constructius deis quals possi­ blement influenciaren els sistemes d'edificació deis nous pobladors. En tot cas, aquest grup d'esglésies, i aixo constitueix l'eix del Ilibre, presenta un sistema arquitectonic forc;:a original, possibilitat pels materials de l'indret, i del qua! destaca, especialment, la coberta feta de Iloses en comptes de la fusta tradi­ cional. Aquest procediment, si bé d'una banda resulta de més durada i sólid, fa que, donat el pes i la mida de les Iloses, els ares diafragma apuntats sobre els quals les pedres recolzen, estiguin molt próxims els uns deis altres fins a ocupar quasi la meitat de la nau i que calguin de vuit a nou ares on, en el cas d'emprar el mode tradicional, n'hi hauria hagut prou amb un. Aixó dóna un aspecte insolit a la nau d'aquestes esglésies que, en canvi, presenten a !'exterior gran sobrietat. El text descriu cada una de les esglésies amb una breu noticia histórica de cadascuna, i s'iJ.Justra amb esquema de projecció axonometrica del sistema constructiu, planols de planta i alc;:at de totes les esglésies, fotografíes de con­ junt i de detall, i mapa del territori. El Ilibre inclou, finalment, un resum esquematic comparatiu de les principals característiques: dimensions exteriors, gruix de les parets, ares diafragma portes. Publicació, dones, interessant, perque ens demostra com diversos factors, per exemple: la barreja de població, el domini deis Templers, i sobretot, el de­ terminant del material de la zona que donava una pedra poc pesada i facil de treballar, poden cristal-litzar amb la creació d'un model d'església autócton com aquest cas de la Terra Alta.

R.M.

131 2718. VENTIJRA 1 SoLÉ, DANIEL: Notes históriques del regnat de Jaume 1 (Repercus­ sions a la vila de Valls). «Cultura» (Valls), 447 (1985), 26-30 y 448 (1986), 16-19.

Estudio en dos capítulos que pretende aportar más datos al trabajo de Francesc Alentorn i Ballester, publicado en varios números de esta revista, bajo el título «Jaume I. N 'Aurembiaix d'Urgell i Valls». También se pretende justificar, a través de documentos, la influencia de los vallenses en la con­ quista de Mallorca. A.S.

2719. VENTURA 1 SoLÉ, DANIEL : Valls el «Vilaniu» de Narcís Oller. «Cultura» (Valls), 450 (1986), 20-25.

Interpretación y localización de los topónimos que aparecen en la novela «Vilaniu» de Narcis Oller, que hacen referencia a lugares concretos de Valls y alrededores, a partir de un trabajo de Margarída Aritzeta.

A.S.

2720. VENTURA 1 SoLÉ, J.: «125 anys» dins 125e. aniversari de la fundació de la So­ cietat Coral Aroma Vallenca 1861-1986 ... (Valls, 1986).

Sobre aquesta associació .coral de Valls. E.S.

2721. VENTURA 1 SOLÉ, JoAN: L'associacionisme, des de la seva llunyana implantació a Valls. Valls, 1985.

Treball sobre J'associacionisme a Valls, escrit amb visíó amplia per tal com. en el mateix sac, s'inclouen gremis, confraries, germandats, associacions, cooperatives i sindicats. L'autor realitza la seva aportació a base d'extreure i comentar els apartats més importants de les ordinacions, reglaments i estatuts de la Germandat del Sant Crist, Cambra Agrícola Oficial, Germandat del Sant Sepulcre, Herman­ dad de San Benito de Palermo, Centre de Lectura, Hermandad de San Pablo apóstol, Germandat de Ntra. Sra. de la Candela, Sociedad de Maestros Pe­ luqueros y Barberos, Sociedad Agrícola, Germandat de la Resurrecció del Senyor, Societat de Socors Mutus de Sant Isidre, Societat la Imparcial Obre­ ra, Germandat de Sant Rafael, Hermandad Filantrópica, Associació Catala­ nista, Germandat del Corpus Chrístí, Germandat del Santíssim Sagrament, Germandat La Vallense. Reglamento de la Federació Regional de Oficiales

132 Albañiles, Germandat La Fraternal, Reglamento de la Unión de Panaderos del Partido de Valls, Germandat La Amistat de la Ciutat de Valls, Unión Gremial Vallense, Hermandad La Juventud Vallense, Hermandad La Imparcial Va­ llense, Hermandad de Socorros Mutuos El Mes de Mayo, Reglament deis Corredors del Sindicat d'Exportadors i Magatzemistes de Vins, Reglamento de la Sociedad de Obreros Curtidores, Cambra Oficial del Comer<; i Indústria, Reglament del Gremi de Comestibles i Similars, Grmandat de Sant Antoni Abat, Sociedad Cooperativa Fomento Obrero Vallense, Reglamento de la Federación Constructora, Reglamento de la Sociedad de Cabreros, Nuevo Reglamento de la Sociedad de Oficiales Carpinteros y Ebanistas, Hermandad de Socorros Mutuos la Providencia, Associació de Socors Mutuals La lgualtat, Reglamento de la Asociación de Maestros Nacionales del Partido de Valls, Associació Musical de Valls, Sindicat Comarcal de Metges, Associació Mútua de Propietaris, CADCI. Centre Autonomista de Dependents del Comer<; i de la lndústria, Sindicat Col·lectiu Siderometal·lúrgic i Cooperativa Obrera de Fusteria i Ebenisteria.

S-J.R.

2722. VIDAL, RoDRIGO: Apuntes para la historia de mi pueblo. «Lo Senienc» (La Se­ nia), 62 (1986), 29.

Sobre les obres públiques a La Senia, empreses i realitzades pels alcaldes de 1' epoca franquista. E. S.

2723. V mAL 1 FoNT, J.: La nostra gent. La familia Liori. «Alhora» (Gandesa), 33 (1985).

Escribe sobre la «saga» de los Liori, que se remonta a 1380. Gil de Liori, fue obispo de Sogorb (1527). La última referencia documental aparece en 1791.

A. S.

2724. VID AL 1 LAÍNEZ, FRANCESC: Bis ancoratges a Altafu/la Torredembarra. «La Tartrana» (Altafulla), 31 (1985).

Reproducció comentada de la carta nautica deis ancoratges d'Altafulla i Torredembarra, aixecada pe! capita de fragata Rafael Pardo de Figueroa, l'any 1883, i publicada a Madrid el 1885. S-J.R.

133 2725. VILANOVA 1 MATA, R.- ALBERICH 1 RloN, J.- GRAS 1 ToMAS, P.- RloN 1 Ro­ BERT, A. : La Canonja ... fa temps (1853-1940). Próleg de J.-Ll. Carod Rovira. Orfeó Canongí (Lira, 2), La Canonja, 1984, 137 ps. m.

Noticies históriques de La Canonja (Tarragones) acompanyades d'un bon recull fotografíe. Records episódics per a configurar la petita historia d'un municipí del Tarragones. E.S.

2726. VIRALLONGA, RAMoN: Parlem de Segur de Calafell. c:Retruc» (Calafell), 43 (1984)' 36-37.

Etimología de Segur, seguida de la genesi historica de Segur de Calafell.

S.M.

134 HISTORIA POLíTICA I MILITAR

2727. FERRÉ FERRÉ, ALBERTO: La comarca. La guerra a través de los partes oficiales. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil (1986), 51-55.

Extracto de partes de guerra del ejército «republicano» (de 9 de marzo de 1938 a 4 de octubre de 1938) y del «nacional» (de 30 de marzo de 1938 a 13 de enero de 1939). También, sobre actuación del «maquis» en la postguerra de 1936-39. L. D.

2728. GABRIEL, RAFAEL- HERNÁNDEZ, ELOY: Proyecto de fortificación de la ciudad de Tarragona en 1641. «Butlleti Arqueologic» (Tarragona), (1981) [1985], 59-63.

Reproducció i comentaris del plano! «Planta de la ciudad de Tarragona con sus nuebas fortifi<;ao;iones», de la Secció de Mapes, Planols i Dibuixos de l'Arxiu de Simancas. Aquest treball es complementa amb el publicat al volum cinque deis «Qua­ derns d'historia taraconense», dedicat a tractar el mateix plano!. S'han de des­ tacar les dimensions de la reproducció, que arnb els seus 66,5X39.5 cm, s'apro­ ximen fon;a a les de !'original: 90X39 cm. S-J.R.

2729. J.S.B.: Visions de la Guerra Civil d'un soldat de la lleva del 39. «Rapita» (Sant Caries de la Rapita), extraordinari Guerra Civil (1986), 48-49.

Testimonio personal de un recluta de la quinta de 1939, nativo de Sant Caries de la Rapita, que luchó en varios frentes de Teruel, La Granja d'Es­ carp, Mollerusa, Serra de Cavalls, Balaguer, etc. L. D.

135

INSTITUCIONS

2730. CAVALLÉ, ]OAN: Els !libres d'acords de !'AMA, «Butlletí CEA» (Alcover), 29 (1985). 32-36.

Inventan comentat deis !libres d'acords de I'Ajuntament d'Alcover des del més antic, que data de 1511, fins a 1948 (data a partir de la qua! els llibres encara són dipositats a secretaria). R.R.

2731. CAVALLÉ, ]OAN: Acords municipals de 1508 i 1564. «Butlletí CEA» (Aicover), 32 (1985), 21-26.

Transcripcíó i comentari d'uns acords esparsos presos pe! consell alcove­ renc referits a la pesta, les finances, la construcció del forn nou i el judici d'un delicte de sang. R. R.

2732. CAVALLÉ, JoAN: Bis acords municipals d,e 1511. «Butlletí CEA» (Aicover), 30 (1985), 30-32.

Transcripció deis fragments que resten del llibre d'acords de 1511-1512 i que comprenen les seves tres primeres sessions, en que es tracta del canvi de consell, d"un problema moral, del nomenament del botiguer i d'assumptes eco­ nómics. R. R.

137 2733. CAVALLÉ, }OAN: Els acords de 1587-1588. «Butlleti CEA» (Alcover) , 31 (1985), 19-21.

Transcripció deis acords d'aquell any legislatiu -7 sessions se'n conser­ ven- en que es parla de temes económics i de la construcció de l'església Nova.

R.R.

2734. }ASSANS, MIOUEL S. : Ordinacions del 1573 de la vi/a de /?asquera. Grup Cultu­ ral Rasquera, Rasquera, 1984, 40 ps. + índ.

Transcripció, fins a l'any 1606, d'una part de les Ordinacions de la vila de Rasquera, comen~ades a redactar l'any 1573. Acompanya una justificació de l'edició i un glossari. E.S.

138 íNDEXS

1NDEX D'AUTORS RESSENYATS *

ADELL GISBERT, J. A •• 2433. BENACH, ERNEST, 2466. ADSERÁ MARTORELL, JosÉ, 2434. BERGADA EscRIVA, ANGEL, 2467, 2468. AGWLÓ, M. P., 2435. BLADÉ 1 DESUMVILA, ARTUR, 2311, 2312, ALARI I PoNs, F., 2380, 2381. 2313, 2385. ALBANDA, M., 2436. BLADÉ EscoDA, JosEP, 2469. ALBER!CH I RION, J., 2725. BoNET, JosEP A., 2471. ALBIN CoLLET, F., 2433. BoNET EsTRADÉ, MANUEL, 2470, 2472, ALEJANDRE, MAR, 2301. 2473. ALMENARA BARROT, J., 2437. BOQUERA, ANTONIA, 2356. ALMUNI, VICTORIA, 2356. BORONAT 1 RiMBAU, ALBERT, 2386. ALSAMORA, ALFONS, 2438. BORT I SANCHO, ]ACINT, 2314, 2387, 2474. ALTADILL I FRISACH, J., 2302, 2303, 2304, 2475. 2439. Bou SIMó, JoRDI M., 2476, 2477. AMoRós, XAVIER, 2363, 2446. BOYER, A., 2478. ANDREU ABELLÓ, CARLES, 2305. BRUCH I SALADA, MARIA LLUiSA, 2388. ANDREU 1 SUGRANYES, }ORDI, 2357, 2361, BuENO, MANUEL, 2358. 2440. BWGUES VILLAR, ]OAN WRLES, 2417. ANGLÉS, PEPITA, 2441. CABRÉ, JosEP M., 2479. ANGLÉS SoRONELLAs, FINA, 2442. CANTÓ, JoAN, 2480. ANGUERA, PERE, 2362, 2382, 2415, 2443, CAÑELLAS 1 ALBERICH, TERESA, 2481. 2444, 2445, 2446, 2659. WPDEVILA, SAN<;, 2482. ARNAVAT, ALBERT, 2415, 2446. CARLES I· GUARDIA, PACO, 2389, 2483. ARNAU, EDUARD, 2456. 2484, 2485, 2486, 2487, 2488, 2489, BAIGES 1 }ANSA, JosEP M., 2457. 24,90, 2491. BALLART MARSOL, C., 2671. CARoo-RoviRA, JosEP-Luús, 2315. BARBARA, ANDREU, 2458, 2459, 2460, CARRERAS, JosEP M., 2316, 2492, 2494, 2461, 2462, 2463. 2495, 2496. BARGALLÓ I BADIA, J., 2384. CARRERAS C.l\SASNOVAS, ANTONI, 2390. BARGALLÓ VALLS, ]OSEP, 2382. CARRERAS TARRAGÓ, JosEP M., 2432, BASSEGODA NONELL, J., 2310. 2492, 2493. BAssoLs I CoDINA, SERGI, 2464. CARRERAS VIVES, JosEP M., 2497. BELTRÁN FLÓREZ, LLUC, 2465. WRTANYA MARTÍ, ]OAN, 2498.

* El número fa referencia la recensió i no a la pagina.

141 WTALA 1 RocA, PERE, 2391. 2419, 2499. GARCIA I· RAVENTÓS, JosEP, 2399. CAVALLÉ, FINA, 2506. GARCIA 1 SEGARRA, FRANCESC o'A., 2400. CAVALLÉ, ]OAN, 2317, 2359, 2500. 2501. 2401, 2542, 2543. 2544. 2545, 2546. 2502. 2503, 2504, 2505, 2506, 2730, GAvíN, JosEP M .• 2547. 2731. 2732. 2733. G!LS 1 MATEU, JAUME, 2548. CEBA, 2420. 2507. GINÉ I· FURNÉ, ANNA MARIA, 2481. OVJT 1 VIDAL, M. MONTSERRAT, 2418. GINÉ FARRÉ, RAMON, 2549. CLARA 1 RESPLANDIS, ]OSEP, 2421. GoRT, EZEQUIEL, 2550, 2551. CoLL 1 MIRABENT, IsABEL, 2508. GRAS I ToMAS, P •• 2725. CORBELLA, GEMMA, 2511. GRAU Pu;oL, JosEP M •• 2353, 2494, 2495, CoRNADÓ, CELESTÍ, 2512. 2496, 2552, 2553. 2554. CORTIELLA I ÚDENA, FRANCESC, 2513, GüELL, x.. 2321. 2514, 2515. GUILLAMET, JAUME, 2555. CoT 1 Mmó, ARTUR, 2422. GUMA, SALVADOR, 2556. CRos 1 CABRÉ, JosEP, 2516. HERNÁNDEZ, ELOY, 2728. CRUAÑES 1 ÜLIVER, ESTEVE, 2392. IBÁÑEZ 1 MARTÍ, CARLES, 2322. DASSOY, 2517. ]ANÉ 1 RIBA, MONTSERRAT, 2558. DOMINGO, IsABEL, 2518. J ANÉ 1 SAMPSÓ, J OSEP M., 2392. DucH 1 PLANA, MoNTSERRAT, 2519, 2520. JASSANS, M. J., 2559. DuRAN 1 Pu;oL, MoNTSERRAT, 2364. JASSANS, MIQUEL S •• 2734. EN, c.. 2521. J.E., 2557. EscoDA, M. ANGELS, 2393. JEREZ MIR, RAFAEL, 2323. EscRIHUELA, F •• 2490. 2491. JoRDA 1 FERNÁNDEZ, ANTONI, 2367. EsPELT RosELLó, JAuME, 2525, 2526. JoRDI, 2324, 2325, 2560, 2561. FABREGAT, F .• 2698. Jou 1 ANDREU, DAviD, 2562. FABREGAT, T •• 2410. J.S.B., 2729. FARNÓS, ALEX, 2527. LIAÑO MARTÍNEZ, EMMA, 2563. FARNÓS, J •• 2318. 2528, 2529. LLOP Tous. JosEP, 2564. FARRÉ LLORETA, BENET, 2530. LLORACH 1 SANTIS, SALVADOR, 2354. FERRAN, MARC, 2466. ' LLORT BRuLL, JosEP, 2565. FERRAN 1 MARQUES, TERESA, 2481. LóPEZ VILAR, J .• 2566. FERRANDO, PERE, 2394, 2395. M.. ANTONI, 2326. FERRÉ, J., 2396, 2397, 2531. 2532, 2533, MAGRINYA RULL, ANNA, 2567. 2534. MARGALEF 1 LLAÓ, P.. 2402. FERRÉ FERRÉ, ALBERTO, 2727. MANENT, ALBERT, 2327, 2328. FERRÉ 1 FERRÉ, JosEP M., 2319. MARCA, FRANCISCO, 2329. FERRÉ 1 PUIG, GABRIEL, 2398. MARTÍ, JosEP, 2369. FERRER 1 BoscH, M. ANToNIA, 2365. MARTí 1 Pu;oL, C., 2370. FIGUERAS 1 JosÉ, JESúS, 2535. MARTÍN, PEDRO, 2568. FIGUEROLA ¡· GARRETA, J., 2423. MASIP 1 VIDAL, AGUSTÍ, 2569. FLUVIA, ARMAND DE, 2536. MASSIP, J., 2330, 2432. FORTUNY, M. D •• 2435. MASSÓ 1 WRBALLIDO, M-J., 2570. FUGUET SANS, JoAN, 2537. 2538. 2539. MAYAYO ARTAL, ANDREU, 2331. 2371. 2540. 2571. 2572. GABRIEL, RAFAEL, 2728. MENCHON 1 BEs, J., 2566. GALO, vegeu Palau Rafecas, Salvador. MILLAN, Lwís, 2332, 2573, 2574, 2575. GARCÍA, JuAN, 2358. 2576. 2577. 2578, 2579, 2580. 2581, GARCIA, XAVIER, 2320. 2582, 2583, 2584. 2585, 2586. 2587.

142 2588, 2589, 2590, 2591, 2592, 2593, RocA ARMENGOL, JoRDI, 2405, 2651. 2652. 2594, 2595, 2596, 2597, 2598, 2599, ROIG, M. CARME, 2653. 2654. 2600, 2601, 2602, 2603, 2604, 2605, RoiG 1 QuERALT, FRANCESC, 2343. 2606, 2607, 2608, 2609. ROMAN 1 SARIÑENA, E.. 2570. MoLAS PADRENY, MANUEL, 2610, 2611. ROMEU PANADES, J., 2406. MoNCLús 1 EsTEBAN, J., 2333. RosELLó FABREGAT, Lwís, 2655. MoNcuNILL, Lwís, M •• 2432. ROSICH, ALBERT, 2432. MONNER, A., 2334, 2335. ROVIRA I GóMEZ, SALVADOR-J., 2386,2428, MoNTSERRAT 1 CAMPS, J. 2337, 2338. 2429, 2656, 2657, 2658, 2659. MoNTSERRAT 1 PALAU, FELIX, 2355, 2612, RUART 1 GüiXENS, JAUME, 2660, 2661. 2613. 2662, 2663. MoRELL 1 ToRREDEMÉ, JosEP, 2614. SABATÉ, D., 2664. MoREu-REY, ENRIC, 2403, 2615. SALARICH 1 TORRENTS, M. s .. 2344. MmÑos VILLAVERDE, M. JEsús, 2372. SALCEDA 1 CASTELLS, JosEP, 2345, 2346. MULLERAT, RAMON, 2424. SALUDES 1 REBULL, ISIDRE, 2430. MuÑoz, PERE, 2616, 2617. SALVADÓ, JoAN, 2407. NEGUERUELA, IVÁN, 2618. SÁNCHEZ REAL, JosÉ, 2408, 2665, 2666, ÜLIVÉ 1 ÜLLÉ, FRANCESC, 2425. 2667, 2668. ÜLIVÉ PoRTÉ, JoAN, 2619. SANS 1 TRAVÉ, JosEP M., 2360, 2431, ÜLIVER, JESÚS, 2620. 2669, 2670, 2671. ÜRDUÑA REBOLLO, ENRIQUE, 2414. SANTACANA 1 MESTRE, JoAN, 2375, 2558, PAHISSA, JosEP, 2622. 2672, 2673, 2674, 2675, 2676, 2677, PALAU 1 RAFECAS, SALVADOR, 2338, 2404, 2678, 2679, 2680, 2681, 2682. 2541, 2623, 2624, 2625, 2626, 2627, SANTAEULARIA, J., 2347. 2628, 2629, 2630. SECALL 1 GüELL, GABRIEL, 2683, 2684, PARÍS Bou, Lwís, 2631. 2685, 2686, 2687, 2688. PEÑALVER, SANTIAGO, 2466. SEGURA, M. T., 2435. PERARNAU, JOSEP, 2339. SEGURA VALLS, JoAN, 2689. PERORERS, 2340. SERRA CENDRÓS, GABRIEL, 2690. PERICÓT, JOAN, 2341. SERRA 1 PmG, EvA, 2432. PIJOAN PARELLADA, JosEP, 2632, 2633. SIFRE, FRANCESC, 2691, 2692, 2693. PIN Y SoLER, JosEP, 2426. SMITH, MERCE, 2356. PLA, x.. 2634. SoLA 1 SEGURA, Lwís, 2409. PLAZA 1 ARQUÉ, JÚLIA, 2388, 2635. SoLÉ, DAviD, 2301. PoRTA 1 BALANYA, JosEP M., 2342, 2406, SoLÉ MASERES, MATIES, 2694, 2695. 2636, 2637, 2638, 2639. SoLÉ RuBIO, JAuME, 2696. PRAT 1 RocA, JoAN, 2373. SOTER, 2710. PuiG 1 TARREC, ARMAND, 2432. SucHET, Loms-GABRIEL, 2697. Rrus BARBERA, AuRORA, 2374. TARRAGÓ, A., 2410, 2698. PRATS BATET, JosEP, M., 2427, 2640. ToRNÉ 1 GAROA, Lwís, 2699, 2700, 2701, PUIG, 2710. 2702, 2703, 2704, 2705, 2706. RAMos, J. J., 2641, 2642. ToRRES 1 PÉREz, EsTHER, 2707. RECASENS 1 LLORT, 2643. Tous, JoRm, 2518. REIG, MERCEDES, 2646. Tous SANABRA, }OAN, 2708. RlBA, EVARIST DE LA, 2647, 2648. TRENCHS 1 MESTRE, MIQUEL, 2348. RION 1 ROBERT, A., 2725. TRILLAS I }ANÉ, FRANCESC, 2709. Rius 1 BARBERA, AuRORA, 2649. TULLA, 2710. Rms 1 MoRGADES, JosEP, 2650. TURRÓ 1 MARTÍNEZ, ANTONI, 2711.

143 UsTRELL, JosEP, M .• 2712. VENTURA 1 SoLÉ, JoAN, 2720. 2721. VALLÉS, J. M .• 2349. VIA, }OAQUIM, 2376. VALLES MARTÍ, 2713, 2714. VIDAL, RODRIGO, 2722. VALLVERDÚ 1 MARTÍ, ROBERT, 2715. VIDAL 1 ALCOVER, JAUME. 2432. VECIANA, JoAN, 2376. VrnAL 1 Fom, J ., 2351. 2352, 2412. 2413, VEGA, F. XAVJER, 2350. 2723. VENDRELL ANGUERA, JoAN, 2716. VmAL 1 LAÍNEZ, FRANCESC, 2724. VENTós. JoAN MiouEL, 2442. VJLAFRANCA, QmM, VENTOSA 1 SERRA, ENRJC, 2717. 2466. VENTURA BENAIGES, JoAN SALVADOR, 2377. VILANOVA 1 MATA, R .• 2725. VENTURA 1 SoLÉ, D ANIEL, 2411. 2718. VJRALLONGA, RAMON. 2726. 2719. YLLA-CATALA 1 GENÍS, M. S .• 2344.

144 íNDEX DE LLOCS *

Albi, 1'. 2530. Batea, 2334, 2366. Albiol, r, 2500, 2570. Belianes, 2708. Alcanar, 2314, 2578, 2644. Bellpuig, 2708. Alcover, 2329, 2364, 2428, 2458, 2462, Bellvei del Penedes, 2366. 2500. 2501, 2502, 2503, 2534, 2535. Benicarló, 2606. 2556. 2653, 2654, 2697, 2731. Benidorm, 2606. Aleixar, 1', 2443. Benissanet, 2312, 2350. Alfacs, port deis, 2484, 2706. Biure de Gaia, 2364. Almoster, 2621. Blancafort, 2418, 2572, 2643. Alt Camp, 2657. Bombai (India), 2322. Altafulla, 2358, 2386, 2429, 2657, 2724. Borges del Camp, les, 2383, 2570. Ametlla de Mar, 1', 2608. Botarell, 2570. Ampolla, r. 2608. Cabassers, 2569. Amposta, 2464, 2534, 2608, 2702, 2705. Cabra del Camp, 2364. Anglaterra, 2322. Cadis, 2434. Anguera, 2433. Calafell, 2355, 2370, 2375, 2380, 2381. Anoia, 2492, 2547. 2399. 2455, 2558, 2612, 2613. 2622. Arb~. r. 2392, 2394. 2650, 2672, 2673, 2674, 2675, 2676, Arenys de Mar, 2604. 2677, 2678, 2679, 2680, 2681, 2682. Argensola, 2409. 2726. Aseó, 2464. Calp, 2606. Baix Camp ,2388, 2398, 2570. Cambrils, 2364, 2570, 2608. Baix Ebre, 2377, 2512. Camp de Tarragona, 2357, 2382, 2481. Baix Penedes, 2374, 2395, 2568, 2660. 2571, 2656. Baixa Segarra, 2492. Canonja, la, 2343, 2548, 2564, 2570, Banyeres del Penedes, 2306, 2366. 2725. Barbera de la Conca, 2353, 2480, 2522. Cartagena, 2606. 2537. 2538, 2539, 2540, 2572. Catllar, el, 2566. Barbera, priorat de, 2364. Cervera, 2324, 2708. Barcelona, 2308. Conca de Barbera, 2357, 2369, 2371. Barcelones, 2388. 2492, 2512, 2523, 2524. 2530, 2547, B.arenys. 2364. 2571, 2572, 2626, 2640, 2657, 2690.

* El número fa referencia la recensió i no a la pagina.

145 Conesa, 2364, 2409, 2632, 2633, 2708. 2646, 2666, 2691, 2692, 2693, 2694, Constantí, 2301. 2364, 2366, 2481. 2657. 2708. Corb, riu, 2626. Montbui, castell de, 2507. Deltebre, 2402, 2534. Montbrió del Camp, 2570. Duesaigües, 2342. Montmell, el, 2367. Ebre, delta de r. 2389, 2396, 2407, 2609. Montsia, 2308, 2489, 2527. Ebre, riu, 2385, 2464. Móra d'Ebre, 2337, 2422, 2464. Escaladei, 2344. Mussara, la, 2570. Espluga de Francolí, r. 2349, 2353, 2364. Noguera, la, 2512. 2390, 2405, 2470. 2472, 2473. 2476. Passanant, 2364, 2630. 2572, 2651, 2652. 2670, 2708, 2712. Penedes, 2354. 2713. Perelló, el, 2478, 2528, 2534, 2606. Falset, 2366. Piles de Gaia, les, 2409, 2630. Flix. 2336, 2350, 2464, 2521, 2616, 2617, Pineda, la, 2364. 2645. Pira, 2572. Fonoll, el, 2708. Pla de Cabra, 2708. Fores, 2309, 2630, 2708. Plana, la, 2504. Gaia, riu, 2566, 2624, 2626, 2630. Pobla de Carivenys, 2409. Galera, la, 2322. Pobla de Cervales, la, 2530. Gandesa, 2302, 2303, 2304, 2311. 2326, Poblet, base de, 2390, 2406. 2333, 2334, 2339, 2340, 2351, 2352. Poblet, germandat de, 2424. 2412. 2413, 2439. 2449, 2557. Poblet, monestir de, 2301, 2307, 2467, Garrigues, les, 2512, 2657. 2477, 2512, 2530. 2620, 2695, 2708, Girona, 2421. 2710. Porrera, 2366. Guadalajara, 2579. Prades, 2398, 2530. Guardia, la, 2353. Priorat, el, 2368, 2512. Guardia deis Prats, la, 2496, 2636, 2638, Puisserigier (Franc;a), 2606. 2693. Rasquera, 2312, 2318, 2384, 2393, 2469, Guardiola, 2489. 2528, 2529, 2641. 2642, 2664, 2734. Guimera, 2482, 2565, 2708. Renau, 2364. Lilla, 2513, 2693. Reus, 2352, 2357, 2361, 2362, 2363, 2376, Llanc;a. 2341. 2391. 2398, 2415. 2434, 2440. 2444, Lleida, 2571. 2657. 2445. 2446, 2466. 2508, 2518 2551. Llorac, 2409. 2554, 2570, 2656. Madrid, 2431. 2434. Riba. la, 2513, 2514, 2515, 2647, 2648. Malda, 2708. Ribera d'Ebre, 2313. Mallorca, 2718. Riudecanyes, 2570. Manresa, 2301. Riudecols, 2570. Masó, la, 2715. Rmdoms, 2364, 2430, 2509, 2510, 2516, Miralles, castell de, 2507. 2550. Miravet, 2464, 2717. Rocafort de Queralt, 2572. Mont-roig del Camp, 2570. Roda de Bera, 2649. Montblanc, 2305, 2315, 2331, 2342, 2353, Rojals, 2513, 2693. 2369. 2378, 2379, 2406. 2408, 2416. Roma, 2416. 2448, 2467, 2494. 2497, 2498, 2523. Roques, les, 2409. 2525, 2526, 2539, 2552. 2553, 2567, Roqueta, castell de la, 2507. 2572. 2619, 2636. 263~ 2638, 2639. Sala, la, 2708.

146 Salomó, 2366, 2447. 2530, 2542, 2543, 2544, 2545, 2546, Salou, 2367, 2563, 2614, 2656. 2550, 2553, 2554, 2570, 2571, 2618, Samunta, 2504. 2656, 2657, 2728, 2729. Sant Caries de la Rapita, 2308, 2332, Tarragones, 2657. 2397, 2465, 2483, 2485, 2486, 2487, Tarrega, 2708. 2488, 2490, 2491, 2517, 2531, 2532, Terra Alta, 2717. 2533, 2573, 2575, 2576, 2577, 2578, Tivissa, 2366. 2579, 2581 , 2583. 2584, 2585, 2586, Torreblanca, 2606. 2587, 2588, 2589, 2590. 2591, 2592, Torredembarra, 2443, 2562, 2659, 2724. 2593, 2594, 2595, 2596, 2597, 2598, Torroella de Montgrí, 2341. 2599, 2600 2601. 2602, 2603. 2604, Tortosa, 2330, 2334, 2341. 2344, 2377, 2605, 2606, 2607, 2608, 2699, 2700, 2407, 2422, 2464, 2559, 2606. 2705. 2701, 2702, 2703, 2704, 2705, 2706, Tous, castell de, 2507. 2711. Ulldecona, 2323, 2451. 2606. Sant Magí de la Brufaganya, 2409. Ulldemolins, 2398. Sant Miquel de Montclar, 2409. Valencia, 2606. Sant Vicen<;: de Calders, 2663. Vall-de-Roures, 2352. Santa Coloma de Queralt, 2404, 2409, Vallbona de les Monges, 2708. 2436, 2479, 2541, 2623, 2625, 2627, Validara, 2530. 2630, 2667, 2688. 2708. Vallfogona de Ríucorb, 2409, 2432, 2630, Santa Fe de Montfred, 2409. 2712. Santa Perpetua de Gaia, 2409, 2630. Vallirana, 2423. Santes Creus, 2665, 2668, 2708. Vallmoll, 2364. Saragossa, 2571. Valls, 2319, 2324, 2348, 2364, 2391. 2393, Sarral, 2353. 2416, 2437, 2471. 2549, 2571. 2610, 2611, 2716. 2499, 2560, 2561, 2656, 2683. 2684. Savalla del Comtat, 2409, 2630. 2685, 2686, 2687, 2719, 2720, 2721 . Segarra, la, 2373, 2492, 2512. Vandellos. 2570. Segre, riu, 2464. Vendrell, el. 2366, 2395, 2568, 2660, Segria, 2657. 2661. 2662. Selma, 2364. Verdú, 2530, 2708. Sénia, la, 2451. 2456, 2634, 2722. Vila-seca de Solcina, 2367, 2554, 2563, Sénia, riu, 2451. 2614. Seu d'Urgell, la, 2530. Vilanova d'Escornalbou, 2570. Simancas, arxiu de, 2618. Vilanova de Prades, 2530. Sitges, 2562. Vilaplana, 2570. Sogorb, 2723. Vilasalva, 2343. Solivella, 2360, 2403, 2410, 2425, 2435, Vilaverd, 2353, 2421, 2513, 2514, 2572. 2453, 2571, 2572, 2669, 2671, 2698. Vilosell, el, 2512, 2530. 2707. Vimbodí, 2353, 2438, 2468. Solsones, el, 2512. Vinaixa, 2530. Tarragona, 2324, 2344, 2347, 2365, 2399, Vinares. 2606. 2400. 2401, 2408. 2417, 2419. 2421. Vinyols i els Ares, 2570. 2422, 2423, 2427, 2434, 2455, ·2520, Xerta, 2352, 2606.

147

íNDEX DE PERSONES *

Alentorn i Ballester, Francesc, 2718. Boussard, general, 2697. Alfons el Magnanim, 2301. Cabeza, Joscp, 2572. Alfonso XIII, 2637. Ca~ador, Jaume, 2344. Almirall, Valenti, 2705. Caixal i Estradé, J osep, 2530. Amorós i Bayer, Josep M., 2316. Canicio i Garcia, Joscp, 2599. Antó Gasparin, Pepe, 2485. Cañas, Josep, 2306. Aragó, Francesc, 2615. Capdevila i Miquel, Tomas, 2309. Ardevol, Jaume, 2362. Cardona, Enrie de, 2301. Argacha y Elorza, José M.a, 2603. Carrera i Miró, Hermenegild, 2628. Aritzeta, Margarida, 2719. Casadevall i Masramon, Ramon, 2344. Arteta de Monteseguro, Antonio, 2484. Castclla Reverté, Camilo, 2576. Austriach, Rafe!. 2675. Castells i Marti, Joan, 2628. Baixauli i Morales, Eduard, 2548. Catala i Miarnau, Onofre, 2335. Baldrich, familia, 2657. Ccrvelló, Huguet de, 2670. Barbera, Andreu, 2506. Ces Comes, Arnau, 2347. Barbera Marti, J. M., 2463. Chicheri-López, Juan, 2531. Bardi, Manuel. 2303. Cirac i Fontova, Eugení, 2325. Barra!, Caries, 2678. Colom i Alsina, Josep, 2467. Beltran, Lluc, 2603. Company i Fernandez de Córdova, An- Berenguer de Vilafranca, Pere, 2342. toni, 2324. Birch, J. G., 2531. Cortiella i Odena, Francesc, 2327. Bladé, Josep (Pepito del Fuster), 2469. Coscullana, familia, 2379. Bladé i Desumvila, Artur, 2312, 2350. Duch, Joan, 2482. Bladé i Pinyol. Macia, 2312. Esplug_as Moncusi, Joan, 2572. Blanch, Josep, 2419. Fadrique Femández de Híjar, Pere d'Al- Bofarull i Sans, F. de, 2526. cántara, 2565. Bonastre, Francesc, 2482, 2666. Fajeda, Josep, 2344. Bonet Gari, Lluis, 2695. Farriol i Sabaté, Joan, 2467. Borras i Ferré, Manuel. 2467. Ferrant, Alexandre, 2695. Borrell, comte, 2507. Ferré, Tomas, 2577. Bosca, Anton, 2666. Ferrús i Penna, Tomasa, 2312. Bosca, Josep, 2666. Figueras Barbera, Josep, 2460, 2461.

* El número fa referencia la recensió i no a la pagina.

149 Florensa, Ado!f, 2695. Mas Verdera, Juan Carlos, 2533. Flórez de Setién, Enrique, 2618. Massaguer i Burch, Catalina, 2341. Folch i Folch. Josep, 2305, 2315. Mayayo, Andreu, 2690. Frontu, Gaspar, 2603. Minguella, familia, 2643. Fuentes, M. M., 2482. Moix i Marímon, Josep, 2628. Galimany i Pont. Josep, 2548. Monguió, Pere, 2564. Garciapons, Jaume, 2336. Mcnrava Soler, Francesc, 2695. Gaudi i Cornet, Antoni, 2310, 2321. Monteada, Ramon de, 2559. Gausachs i Miralles, Francesc (Quico de Mur, Dalmau, 2344. Trampa), 2314. Nogué i Massó, Josep, 2628. Gilet, mestre, 2688. Nogués, Anselm, 2546. Gimeno Arasa, Francesc, 2341. Novelles, Joan, 2667. Gispert, Joaquim de, 2706. Oller, Narcis, 2719. Gort, Ezequiel, 2359. Ortega i Olleta, Jaime, 2575. Gran i Peris, Miguel. 2516. Ortoneda, Mateu, 2435. Grau, Francesc, 2301. Palau, Salvador, 2436. Grau, Joan, 2301. París, Antoni, 2535. Guardiolada, Guillem de, 2670. Pardo de Figueroa, Rafael, 2724. Guma, Salvador, 2317. Pauli i Latorre, Josep, 2346. Huchs, E., 2531. Pere el Cerimoniós, 2499. Huertas Carrasco, Manuel, 2603. Pérez Embid, Florentino, 2665. Huertas i Morían, Josep, 2332. Piñana Paulí, Caries, 2594. lglésies i Fort, J osep, 2320. Poblet Guarro, Josep M., 2313, 2378. Ixart, familia, 2657. 2619. lxart, Gonzalo, 2419. Poblet i Teixidó, Joan, 2572. Jaume l. 2718. Pont i Gol. Josep. 2548. Jaume 11 el Just, 2515. Porta Blanch, Josep, 2539. Joan. infant. 2408. Povíll i Adsera, Joan, 2302. Josa. M .• 2362. Prat i Carós, Joan, 2379. José Guzmán, Lluís, 2573, 2574. Prim i Prats, Joan, 2466. Jujol. Josep M., 2343." Primo de Rivera, Miguel. 2372. 2532. Laborde, Alexandre de, 2618. Puíg i Ferrater, J., 2363. Lafarga i Maña, Josep, 2352. Puigjaner, Francesc. 2419. Linya, lacobus. 2456. Puigverd, Berenguer de, 2550. Liorí, Gil de, 2723. Queralt i Gaya, Pau. 2467. Llcbaría i Torné, Da!mau, 2467. Ramon, Miguel, 2593. Lleó, Salvador, 2478. Recasens i Comes, Daniel, 2564. Llorac, Lluís Pau de, 2671. Remolins, Francesc, cardenal, 2482. López de Ayerbe, Sanxo. 2419. Rendé i Sabaté, Josep M., 2349. Madoz, Pascual, 2362, 2428, 2449. Rendé i Ventosa. Josep M .• 2572. Magrané, J., 2459. Ribot. R .• 2362. Maní, Caries, 2546. Riera, Oiment, 2344. Manya i Alcoverro, J. B., 2304, 2311. Ripoll Sahagún, Salvador, 2695. 2326, 2328, 2330. 2333, 2334. 2339, Robert, Bartomeu, 2508. 2340. 2351. Rodríguez Hernández, Julio Antonio, Martí i Franques, Antoni, 2519, 2615. 2337. 2546. Martí !'Huma, 2526. Roig, Angela, 2329. Martinell Brunet, usar, 2695. Roig i Queralt, Francesc, 2548.

150 Romeu, Josep, 2577. Tasis, Rafael. 2555. Sala, familia, 2643. Tenna Tenna, Joaquim, 2318. Sales y Ferré, Manuel, 2323. Torné, Pepe, 2483. Samper Torné, José, 2607. Torné i Balagué, Joan, 2308. Sánchez Real, José, 2379. Torrent, Joan, 2555. Sancho i Margalef, Baptista, 2491. Torroella, Bernat de, 2559. Sans Chalé, Angelina, 2490. Tortosa, Vicent, 2401. Sans i Viñas, Lluís, 2416. Traveria, Josep Sant Pere Ermengol, 2496. Treserra Barreiros·, Antonio, 2531. Santapau i Bertomeu, Ermenegild, 2322. Vacani, Camilo, 2501. Sarsfield, general, 2697. Ventura i Solé, Joan, 2665. Segura Companys, Amadeu, 2338. Verdaguer, Jacint, 2319. Segura Companys, Ramon, 2338. Viana, Caries de, 2307. Segura i Valls, Joan, 2628. Vicenc; Garcia, Francesc, 2432. Sentís, Josep M., 2510. Vida! i Barraquer, Francesc, 2315. Serra i Dalmau, Joan, 2345. Vida! i Llenas, Josep M., 2348. Serra i Dalmau, Josep, 2345. Vilatimó i Costa, Miquel, 2344. Solanellas, Joan Baptista, 2707. Violant, duquessa, 2408. Soler, Gaieta, 2362. Vives i Poblet, Lluís, 2692. Strauch i Vidal, Ramon, 2423. Vives i Poblet, Ramon, 2331. Talavera, Albert, 2572. Zaragoza, Tomas, 2577.

151