Der Weg Ins Pozzo De Sol

Copy Link

Der Weg ins Pozzo de Sol 1 1 Anreise: Wie auch immer, mit dem Zug ein Haus, weiterfahren und Ihr sieht links oder Flugzeug und Mietwagen, oder direkt unser Mühlestein und der Fahnenmast, das mit dem Auto kommt Ihr via Barcelona auf Casa Amarilla links unten oder rechts um die der «Autopista AP 7» (nach ca. 150 km) zur Kurve und Ihr kommt direkt ins Casa Verde 2 Ausfahrt 2 L’Ampolla 39A und dann sind es und seht rechts «La Terraza» mit dem Pool und nur noch ca. 12 km (von der Ausfahrt 39A dem «Plaza la Fiesta». Herzliche Willkommen aus gerechnet!) bis zum Ziel. Ihr verlässt die im Pozzo de Sol! Autobahn und nach der Zahlstelle geht es rechts, Richtung Castellón (N340). 3 Nach Rückreise zum Flughafen: ca. 4 km kommt rechts eine Tankstelle, etwas Alles auf der AP7 Richtung Barcelona und 3 später links die Bonsei-Gärtnerei und nach nach ca. 30km nach Tarragona, rechts halten 4,7 km eine Abzweigung 4 rechts zwischen 7 und auf das Flughafen Symbol und Bar- zwei kleinen Häusern durch. Und jetzt einfach celona achten. Noch drei Zahlstellen und div. daran glauben und auf den Kilometerzeiger Tunnels rechts halten, Richtung Castelldefels, achten! Nach rund 5,7 km (immer vom Aus- Ausfahrt 44. 8 Nach ca. 10 km kommt die gangspunkt der Zahlstelle (39A) gemessen!) Tankstelle 9 und keine 2 km kommt die Aus- 4 überquert Ihr die Autobahn und kurvt durch fahrt T1 10 . die Olivenhaine. 5 Nach ca. 9.4 km links ab- biegen, bis Ihr wieder (bei ca. 10,7 km) 6 in Viel Glück und schön, dass ihr im Pozzo de eine Strasse gelangt. Nach nur 100 m gleich Sol ward. Kommt gut nach Hause und wir rechts den Hügel hoch. Nach 400 m (ca. 11.2 wünschen einen erfolgreichen Start in den km) links und nochmals links. Links kommt Alltag! Herzlichst Conny, Lola und Felix 5 «Im Falle eines Falles» 0041 79 200 03 82 Handynummer von Felix www.pozzodesol.com 6 La Coruña Autopista Bilbao A7 CATALUNYA CATALUNYA Girona Madrid Lleida Barcelona 7 València Reus Sevilla Barcelona Alicante Málaga Tortosa Taragona 8 Barcelona Pozzo de Sol Miravet Autopista A7 11.2 km Benifallet Salida L'Ampolla 39A Tivenys 10.8 km 10.7 km Tortosa Camarles 9.4 km 9 L'Aldea Amposta Deltebre Sant Carles Salida 39A de la Ràpita L'Ampolla Autopista A7 5.7 km Filato 0 km 10 Valencia N340 / Castellon 4.7 km 4.0 km.

Recommended publications

Móra D'ebre Castillo De Móra

432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona

DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superﬁcie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla

TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
Environmental Impact Assessment

Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
Instrumentos-Barro-Catalunya.Pdf

Presidenta Excma. Sra. Da CARMEN CALVO POYATO Consejera de Cultura de la Junta de Andalucía Vice-Presidenta BEATRIZ DE MIGUEL ALBARRACIN Directora del Centro de Documentación Musical de Andalucía Consejo Científico SMAINE MOHAMED EL-AMINE, HAMID AL-BASRI, JOSE BLAS VEGA, SERGIO BONANZINGA, EMILIO CASARES, MANUELA CORTES, ISMAIL DIADIE IDARA, KIFAH FAKHOURY, GIAMPIERO FINOCCHIARO, GIROLAMO GAROFALO, JOSE ANTONIO GONZÁLEZ ALCANTUD, MAHMOUD GUETTAT, LOUIS HAGE, HABIB HASSAN TOUMA, GUY HOUT, SAMHA EL KHOLY, KOFFI KOUASSI, Ma TERESA LINARES SABIO, MANUEL LORENTE, SALAH EL MAHDI, MEHENNA MAHFOUFI, ÁNGEL MEDINA, OMAR METIOUI, JOSE SANTIAGO MORALES INOSTROZA, BECHIR ODEIMI, ALICIA PEREA, CHRISTIAN POCHE, SCHEHEREZADE QUASSIM HASSAN, CALISTO SÁNCHEZ, SALVADOR RODRÍGUEZ BECERRA, GEORGES SAWA, PAOLO SCARNECCHIA, AMNON SHILOAH, ABDELLAH ZIOU ZIOU. Director REYNALDO FERNANDEZ MANZANO Secretaría ISABEL SÁNCHEZ OYARZABAL Diseño JUAN VIDA Fotocomposición e impresión LA GRAFICA, S.C.AND.-GRANADA Depósito Legal: GR-487/95 I.S.S.N.: (en trámite) © Consejería de Cultura. Junta de Andalucía. Instrumentos populares de barro en el sur de Catalunya Salvador Palomar Abadía General and descriptive approximation to the diversity of sonorous earthenware ¡nstruments and utensils ¡n the Southern área of Catalonla. This work deals with their use ¡n popular traditions as part of the laPour and festive atmosphere as well as ¡ts dlffusion and commerclallzatlon. 1. Los alfares del sur de Catalunya La zona del sur de Catalunya, a la que voy a referirme, abarca de la comarca del «Camp de Tarragona» al Ebro, en el territorio de la actual provincia de Tarragona. Los centros alfareros de estas comarcas -desaparecidos o en activo- considerados en este estudio, son Alcover, Reus y la Selva del Camp (Camp de Tarragona), Benissanet, Ginestar y Miravet (Ribera d'Ebre), Tivenys (Baix Ebre) y La Galera (Montsiá).
Mesebre 220109

DIVENDRES 27 DE GENER DE 2012 núm. 607 diari ebre SANT CARLES DE LA RÀPITA www.mesebre.cat «Fins quan hem d’esperar?» Un estudi de CCOO constata que un 88% dels 515 extreballadors de Lear a Roquetes no han trobat feina dos anys després del tancament. L'ajut de 382.000 euros que Europa havia de destinar al pla social s'ha perdut perquè es va tramitar fora de termini. Aquesta informació ha portat a retrets mutus entre Govern i ERC. Els republicans exigeixen a la Generalitat que no es perdi aquesta inversió mentre el delegat del Govern a l'Ebre responsabilitza l'anterior executiu de la tramitació. P3 Compte enrera per a l’obertura del complex La Fanecada El Complex Esportiu Municipal La Fanecada d’Alcanar enceta un període de preobertura de les seues instal.lacions amb un gran ventall de serveis, activitats i equipaments per al benestar i la salut dels seus usuaris. Després d'alguns anys treballant en el projecte, finalment Alcanar disposarà d'una instal·lació esportiva pública que aspira ser un equipament de referència a nivell d'esport, salut i benestar. La instal·lació estarà gestionada de forma indirecta pel Grup Serviesport i preveu obrir les seues portes el 13 de febrer. P8 Terres de l’Ebre. Deltebre lamenta la Terres de l’Ebre. L'Ajuntament de Tortosa Esports. Remolins Bítem-Catalònia, el derbi suspensió del Pla Educatiu d'Entorn per la remodela i amplia els vestidors del pavelló de la Segona catalana per diumenge vinent, a manca de finançament de la Generalitat. poliesportiu de Ferreries.
BIM 2N Quadrimestre 2018

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 10 MUNICIPAL 3a Època 2N Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2018 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL L’Ajuntament aposta per instal·lar Els focus del camp de futbol, un sistema de filtratge d’aigua substituïts per projectors LED El Consistori cedeix terrenys a la Móra la Nova commemora els 50 Generalitat per l’Institut Escola anys de les Nits Blanques Els problemes acústics del Inauguració del mural Pavelló ja estan solucionats commemoratiu de l’1-O MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 10 Salutació El passat més de juny vam 3a Època sobreposar-nos a una de les crisis 2n Quadrimestre 2018 més importants que s’han afrontat a Móra la Nova: la declaració per part de Sanitat de l’aigua del pou com a Edita no potable. Des de l’Ajuntament es va fer un esforç enorme per a mitigar els Ajuntament de Móra la Nova efectes sobre la població. Va suposar una dedicació Coordinació extraordinària pels treballadors de l’Ajuntament, treballant en caps Eva Vallespí de setmana; gairebé totes les Francesc X. Moliné tasques no imprescindibles van quedar anul·lades i es va prioritzar la distribució d’aigua entre els Redacció convilatans. Però vam aconseguir que l’alerta s’aixequés en pocs dies. Rut Turch D’altra banda, destacar que hem tancat el compte anual del 2017, i ho [email protected] hem fet amb un romanent de tresoreria de 667.565€ i amb un deute rebaixat fins als 453.140€ a finals de desembre. Cal tenir en compte que vam tancar el 2016 amb 569.371€.
Neogene-Quaternary Onshore Record in the Lower Ebro River

Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 ISSN: 1696-5728 [email protected] Universitat de Barcelona España Arasa-Tuliesa, A.; Cabrera, L. Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 16, no. 3, 2018, July-September, pp. 265-292 Universitat de Barcelona España DOI: https://doi.org/10.1344/GeologicaActa2018.16.3.3 Available in: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50558854003 How to cite Complete issue Scientific Information System Redalyc More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America and the Caribbean, Spain and Journal's webpage in redalyc.org Portugal Project academic non-profit, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.16, Nº 3, September 2018, 265-292, I-XII DOI: 10.1344/GeologicaActa2018.16.3.3 A. Arasa-Tuliesa, L. Cabrera, 2018 CC BY-SA Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia) A. ARASA-TULIESA1 and L. CABRERA2 1Grup EbreRecerca C/ Rosa Molas 25A, 2B, 43500 Tortosa, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected] 2Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències de la Terra. Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. Institut de recerca Geomodels. Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisi de Conques C/ Martí Franquès s/n 08028 Barcelona, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected] ABSTRACT The lower Ebro is a bedrock-alluvial mixed incised valley with a persistent degradational stacking architecture developed from latest Serravallian(?) to Holocene.
Pdf Nuevas Centralidades En El Territorio Del Delta Del Ebro / Vicent

NUEVAS CENTRALIDADES EN EL TERRITORIO DEL DELTA DEL EBRO VICENT ORTELLS CABRERA Y ANTONIO QUEROL GÓMEZ Universitat Jaume I y Universitat Internacional de Catalunya La nueva redistribución territorial de Catalunya, actualmente en estudio y elabora- ción por parte de la Generalitat, dividirá administrativamente en seis nuevos territo- rios denominados veguerías. Ampliará pues, las actuales cuatro provincias y reapare- ce un territorio histórico, la antigua veguería del Ebro, que aglutina las tierras catala- nas bañadas por este río. Estas comarcas, la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre y Montsià, forman un conjunto diferenciado del resto de Catalunya tanto por su historia (prácticamente todas o gran parte de ellas, formaron parte del territorio jurídico y administrativo de la ciudad de Tortosa, a raíz de la conquista cristiana por parte del monarca catalano- aragonés Ramón Berenguer IV), como por la lengua (la variante occidental del cata- lán), economía (generalmente primaria y localizada por el curso fluvial que favoreció los intercambios) y la percepción ( el propio curso fluvial), además de las costumbres e idiosincrasia. Territorio con status político propio durante siglos, también conocido como “cruïlla dels països catalans”, y salida al mar de las tierras de poniente e inte- riores de la antigua Corona de Aragón. Este conjunto comarcal del Ebro, se prolonga también por historia, sociedad, eco- nomía y percepción geográfica, hacia otras zonas próximas de Aragón y València, como ocurre con las tierras del Matarranya en Teruel y el Maestrat de Castelló. Gran importancia para ello tuvo desde siempre la jerarquía eclesiástica de Tortosa, ya que hasta hace pocos años su diócesis se extendía hasta la propia Plana de Castelló y man- tiene hoy en día las comarcas del Maestrat y Ports en esta provincia.
El Jurásico Medio De La Cuenca Catalana: Unidades Litoestratigráficas Y Elementos Paleogeográficos

EL JURÁSICO MEDIO DE LA CUENCA CATALANA: UNIDADES LITOESTRATIGRÁFICAS Y ELEMENTOS PALEOGEOGRÁFICOS Sixto FERNÁNDEZ-LÓPEZ1, Marcos AURELL2, Fernando GARCÍA JORAL1, Juan José GÓMEZ3, María Helena Paiva HENRIQUES5, Gemma MARTÍNEZ1, Guillermo MELÉNDEZ4 y Luis Carlos SUÁREZ VEGA3 1 Dpto. y UEI de Paleontología. Facultad de Ciencias Geológicas (UCM) e Instituto de Geología Económica (CSIC-UCM), 28040-Madrid. 2 Dpto. Ciencias de la Tierra. Área de Estratigrafía. Facultad de Ciencias. 50009-Zaragoza. 3 Dpto. y UEI de Estratigrafía. Facultad de Ciencias Geológicas (UCM) e Instituto de Geología Económica (CSIC-UCM). 28040 Madrid. 4 Dpto. Ciencias de la Tierra. Área de Paleontología. Facultad de Ciencias. 50009-Zaragoza. 5 Dpto. Ciências da Terra. Universidade de Coimbra, 3049-Coimbra (Portugal). Fernández-López, S., Aurell, M., García Joral, F., Gómez, J.J., Henriques, M.H.P., Martínez, G., Meléndez, G. y Suárez Vega, L.C. 1996. El Jurásico Medio de la Cuenca Catalana: unidades litoestratigráficas y elementos paleogeográficos. [The Middle Jurassic of the Catalan Basin: lithostratigraphic units and paleogeographic elements]. Revista Española de Paleontología, N° Extraordinario, 122-139. ISSN 0213-6937. ABSTRACT The palaeogeography and facies distribution of the Catalan Basin during the Middle Jurassic are reconstructed, on the basis of out- crops and logs data. A new lithostratigraphic classification valid for the Catalan Basin is defined and its equivalence with the corre- lative units in the lberian Basin and Majorca is discussed. A system of arched, listric-shaped faults dipping towards the Mediterra- nean sea was a major factor determining the differentiation of the subsident Platform of Tortosa. From a palaeobiogeographical point of view, the ammonite and brachiopod recorded associations from the Platform of Tortosa are taxonornically similar to the asso- ciations of the epicontinental European basins.
La Ilercavònia Septentrional

DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM II BIBLIOGRAFIA, LÀMINES, MAPES i INVENTARIS TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX ESQUEMÀTIC VOLUM II Bibliografia Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 107-128. Fotografies Làm. 128-131 Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 1-32. Mapes Fitxes d’inventari de jaciments ÍNDEX SISTEMÀTIC VOLUM II Bibliografia.................................................................................................................1-39 Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles (jaciments ordenats de nord a sud) Làm. 1-4: Necròpolis i poblat de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 5: Senals [3], Vall de Porcs [7] i Paladell [8] (Riba-roja). Làm. 6: Castellons 2 [1] (Riba-roja). Làm. 7: Magalanya [6] (Riba-roja), Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20] (Vinebre). Làm. 8: Sebes [12] i Castellons [14] (Flix). Làm. 9: Asclines [29] (Ascó), Garcia [40] (Garcia), Racó de les Rates Penades [19] (Vinebre), Font de n'Horta [21] (Torre de l'Espanyol), i Sebiques [22] (Vinebre). Làm. 10: Roca del Sol 2 [26], Roca del Sol 1 [25] (Garcia), Barber Medina [31] i els Mugrons [32] (Ascó). Làm. 11: Forn Teuler [28] (Ascó). Làm. 12-24: Serra de l'Espasa [39] (Capçanes). Làm. 25: Serra de l'Espasa (dalt) [39] (Capçanes), Quatre Camins [45] (Benissanet), i Racó de Sant Miquel [27] (Vinebre).
La Història Contemporània De La Ribera D'ebre a Través

LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE LA RIBERA D’EBRE A TRAVÉS DELS DOCUMENTS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona compta amb arxiu des del tercer quart del segle XIX; tanmateix, no va ser fins el 1963 que va estructurar i reogranitzar el seu servei d’arxiu, i fins el 1997 que va crear l’Arxiu Històric. En ell s’hi serven els fons documentals generats per la corporació, de caràcter històric, o sigui entre 1835 i 1970, per tal de facilitar el servei d’accés i consulta de cara als investigadors. L’Arxiu Històric de la Diputació (AHDT) té la seva seu a l’edifici del Museu d’Art Modern, carrer de Santa Anna 8, organisme amb qui comparteix les instal·lacions1. Un total de 16 seccions integren l’AHDT: Actes, Agricultura, Beneficència, Butlletí Oficial, Cadastre, Cens i Eleccions, Cultura, Fundacions, Governació, Intervenció, Obres Públiques, Presidència, Quintes, Registre General, Regiones Devastadas, Urbanisme, Diversa i Llibres Administratius. Amb algunes poques excepcions, cada secció es divideix en dues sèries més, la de capses en quart (Cpq) i la de capses en foli (Cpf). Per referenciar la localització de documents ferem servir aquestes sigles: CUf (Cultura, Cpf), GOq (Governació, Cpq), INf (Intervenció, Cpf), OPf (Obres Públiques, Cpf), R/D (Regiones Devastadas), etc., precedides del corresponent número de capsa. Les dates cronològiques que abasten els fons arrenquen de 1834, quan es van crear les Diputacions, fins el 1970 quan fineix la vigència administrativa de la documentació. Tanmateix, les diferentes seccions de la Corporació s’anaren obrint progressivament, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s.