Mesebre 220109

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Mesebre 220109 DIVENDRES 27 DE GENER DE 2012 núm. 607 diari ebre SANT CARLES DE LA RÀPITA www.mesebre.cat «Fins quan hem d’esperar?» Un estudi de CCOO constata que un 88% dels 515 extreballadors de Lear a Roquetes no han trobat feina dos anys després del tancament. L'ajut de 382.000 euros que Europa havia de destinar al pla social s'ha perdut perquè es va tramitar fora de termini. Aquesta informació ha portat a retrets mutus entre Govern i ERC. Els republicans exigeixen a la Generalitat que no es perdi aquesta inversió mentre el delegat del Govern a l'Ebre responsabilitza l'anterior executiu de la tramitació. P3 Compte enrera per a l’obertura del complex La Fanecada El Complex Esportiu Municipal La Fanecada d’Alcanar enceta un període de preobertura de les seues instal.lacions amb un gran ventall de serveis, activitats i equipaments per al benestar i la salut dels seus usuaris. Després d'alguns anys treballant en el projecte, finalment Alcanar disposarà d'una instal·lació esportiva pública que aspira ser un equipament de referència a nivell d'esport, salut i benestar. La instal·lació estarà gestionada de forma indirecta pel Grup Serviesport i preveu obrir les seues portes el 13 de febrer. P8 Terres de l’Ebre. Deltebre lamenta la Terres de l’Ebre. L'Ajuntament de Tortosa Esports. Remolins Bítem-Catalònia, el derbi suspensió del Pla Educatiu d'Entorn per la remodela i amplia els vestidors del pavelló de la Segona catalana per diumenge vinent, a manca de finançament de la Generalitat. poliesportiu de Ferreries. les 16 hores. P4 P8 P11 Avui és notícia diarimés ebre DIVENDRES 27 OPINIÓ DE GENER 2 www.mesebre.cat DE 2012 Editorial Opinió Tot igual Agraïments de José Luis Tarrazona La plantilla de LEAR de Roquetes convocava una 2012 i no planificar un full de ruta per al territori que A la vida , poc a poc, anem manifestació a Tortosa per protestar contra el pos- pugui activar l'economia del territori. També la pèr- cremant etapes; tens sible tancament de la fàbrica que deixaria sense dua de 588.000 euros en ajuts europeus i del pla il·lusions, objectius, projec- feina 520 persones. Els treballadors acusaven el social de l'empresa Lear que havien de ser desti- tes i molts es compleixen i Govern català de no recolzar la industria a les Terres nats a ajudar als treballadors acomiadats de la plan- altres es queden pel camí. de l'Ebre com ho feien amb altres indrets de ta de Roquetes ha desfermat una nova picabaralla També has de tenir una mica Catalunya. La protesta es convertia en una realitat entre ERC i el Govern a les Terres de l'Ebre. de sort per fer-les realitat ; poc desprès. L'empresa anunciava que tancava i Dirigents de la Federació de l'Ebre republicana han jo l'he tinguda. Vaig patir un deixava al carrer 518 treballadors. 2 anys desprès anunciat que demanarà explicacions al Govern greu problema de salut que la majoria d´aquests encara no han trobat feina sobre el pèrdua dels fons i li han exigit que n'assu- gràcies a Deu, a la meva estable, i les prestacions d'atur s'estan esgotant. meixi la seva recuperació. El delegat del Govern a dona Victoria i al Dr. Macho Ara, CCOO denuncia la situació, denuncia els incom- les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, per la seva del Hospital Clínic, vaig poder superar i complir una pliments per part del Govern anterior que va prome- banda, ha recordat que en el moment de tramitar la de les meves il·lusions que tre feina per tots, i denuncia el Govern actual per no petició europea dels ajuts, al juliol de 2010, ERC for- era ser President del CF nes del Jugadors i Tècnics i tenir en compte l'Ebre en els pressupostos del mava part de l'executiu. AMPOSTA i aportar tot el no es troba cap solució, és que he après del mon del quan molts d'ells ens diuen Futbol per fer-lo mes gran i que no continuarien en la Opinió diari tornar-lo a 3ª Divisió. qual cosa la situació del Quan a l'any 2000 em vaig Club es va tornar crítica. fer càrrec de la presidència Es llavors quan el Tresorer Consells Comarcals, una oportunitat o un problema? mésmés del CF AMPOSTA no podia del Club, de forma personal, imaginar-me que a l'any s'ofereix a fer un anticipo al ebre 2012 encara hi seria el Club per l'import de dos Davant de la situació actual de reajustaments suport als ajun- President i que jugaríem a mensualitats i garantir-ne el i de noves maneres d'organitzar les adminis- taments, els 3ª Divisió., gràcies a una cobrament a curt termini tracions, els consells comarcals tornen ha tècnics de Edita: sèrie de persones que amb la condició que, a par- Limicola, SL m'han ajudat, algunes de les tir d'aquell moment, es faría estar en el punt de mira de la seva conve- desenvolupa- DL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659 niència o de la seva desaparició. Vivim uns ment rural, els quals encara hi son al meu càrrec ell de la Presidència moments diferents, en uns moments en què de promoció 6.000 exemplars costat. del Club. les administracions hem de pensar que les econòmica i Aquest 12 anys han estat Tot i que la meva il·lusió era bones èpoques ja pertanyen al passat i, fins i tot les plens d'èxits esportius i hem acabar la temporada i el durant uns quants anys, res tornarà a ser seus de les gaudit de moments inoblida- meu mandat natural, davant com abans. denominacions bles com els 3 ascensos d'aquesta conjuntura tan crí- Els consells comarcals també han de fer d'origen i els fins arribar a la 3ª Divisió. tica, he pres la decisió, pel aquesta adaptació a la nova situació, de fet, regadius. Per La conjuntura econòmica meu amor al Club, d'acce- una situació d'obligada contenció econòmica tant, hem de tan greu que fa més de 3 dir a la seva demanda i que MÉS EBRE que hem de fer tots plegats. Amb tot, els racionalitzar la anys estem patint gaire bé es puguessin pagar les dos mensualitats que els juga- consells comarcals al nostre territori han despesa, hem Gerent: tots, ha fet que les 3 últimes dors demanaven per conti- jugat i continuaran jugant un paper determi- de ser imaginatius però, en cap cas, ara per Aleix Beltran temporades a 3ª Divisió nuar jugant. nant, en oferir serveis mancomunats als ara, podem eliminar els consells d'aquelles Redacció: haguéssim tingut molts pro- D'aquesta manera renuncio municipis i, especialment, com a punt de comarques que realment els necessitem. Tere Gonzalez, Diana Mar, blemes econòmics que, poc al càrrec de President i con- referència per al desenvolupament econòmic Considero que els consells comarcals a les Michel Viñas. a poc, han anat castigant voco eleccions a la dels nostres pobles i comarques. Terres de l'Ebre han estat una oportunitat, Col.laboradors: l'economia del nostre Club. Presidència del Club que se Personalment, en sóc un defensor d'aques- per exemple, molts emprenedors han vist, Amado Cebolla. La situació econòmica s'ha celebraran el proper 19 de tes administracions, perquè ofereixen un bon amb el suport dels tècnics dels consells, Fotografia: tornat molt difícil de superar Febrer de 2012. servei a la nostra ciutadania. Sóc també ple- com els seus negocis han rebut un seguit Mariano Lalana i hem arribat a un punt crític nament coneixedor que l'administració d'ajuts que els ha servit per millorar les i els recursos del Club s'han Vull agrair-vos a tots , direc- Disseny i maquetació tius, socis, mitjans de comu- comarcal no té ni ha de tenir el mateix paper seves instal·lacions o fer-ne de noves. En Jesús Ruiz esgotat molt abans del que a comarques com les nostres, les de terres definitiva, són i continuaran sent una oportu- al començament de tempo- nicació, empreses col·labo- Versió ‘on line’: radores, espònsors, orga- lleidatanes o gironines, com el paper que nitat per qui la vulgui aprofitar. Al mateix Dani Mayandia rada era d'esperar. Les causes són clares; 150 nismes oficials etc. tot el poden realitzar a les zones metropolitanes, temps també estic convençut que aquesta Publicitat: socis menys que la tempo- suport que m'han donat i dir- properes a Barcelona. administració ja esta fent una adaptació a la [email protected] rada anterior, publicitat vos que ha estat un gran Els consells comarcals són elements dinamit- nova realitat econòmica i amb els alcaldes de Administració: estàtica al camp amb una honor i un plaer servir al C.F. zadors, reuneixen tècnics professionals que totes les poblacions que configuren els con- Susana Maria forta baixa i cap dels espon- AMPOSTA durant 12 anys. fan una molt bona feina social i, a més a sells d'alcaldes tirarem endavant una realitat distribució@mesebre.cat sors que aportaven una Una forta abraçada a tots i més, coordinen el suport als ajuntaments comarcal que tant ha ajudat i continuarà aju- Impressió quantitat important dels VISCA L'AMPOSTA. més petits del nostre territori. No és difícil dant a les nostres poblacions. Imprintsa trobar a les nostres terres seus dels consells recursos pressupostats. comarcals on a la mateixa administració hi Il·lm. Sr. Xavier Pallarès c/ Estanislao Figueres, 17 entr. Tot plegat són uns 55.000 conviu els serveis socials, la recollida selec- Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre 43002 Tarragona que s'han deixat de recap- JOSEP LLUIS TARRAZONA tiva de la brossa, els serveis tècnics de Tel.: 902 35 70 70 tar.
Recommended publications
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • BIM 2N Quadrimestre 2018
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 10 MUNICIPAL 3a Època 2N Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2018 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL L’Ajuntament aposta per instal·lar Els focus del camp de futbol, un sistema de filtratge d’aigua substituïts per projectors LED El Consistori cedeix terrenys a la Móra la Nova commemora els 50 Generalitat per l’Institut Escola anys de les Nits Blanques Els problemes acústics del Inauguració del mural Pavelló ja estan solucionats commemoratiu de l’1-O MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 10 Salutació El passat més de juny vam 3a Època sobreposar-nos a una de les crisis 2n Quadrimestre 2018 més importants que s’han afrontat a Móra la Nova: la declaració per part de Sanitat de l’aigua del pou com a Edita no potable. Des de l’Ajuntament es va fer un esforç enorme per a mitigar els Ajuntament de Móra la Nova efectes sobre la població. Va suposar una dedicació Coordinació extraordinària pels treballadors de l’Ajuntament, treballant en caps Eva Vallespí de setmana; gairebé totes les Francesc X. Moliné tasques no imprescindibles van quedar anul·lades i es va prioritzar la distribució d’aigua entre els Redacció convilatans. Però vam aconseguir que l’alerta s’aixequés en pocs dies. Rut Turch D’altra banda, destacar que hem tancat el compte anual del 2017, i ho [email protected] hem fet amb un romanent de tresoreria de 667.565€ i amb un deute rebaixat fins als 453.140€ a finals de desembre. Cal tenir en compte que vam tancar el 2016 amb 569.371€.
    [Show full text]
  • Neogene-Quaternary Onshore Record in the Lower Ebro River
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 ISSN: 1696-5728 [email protected] Universitat de Barcelona España Arasa-Tuliesa, A.; Cabrera, L. Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 16, no. 3, 2018, July-September, pp. 265-292 Universitat de Barcelona España DOI: https://doi.org/10.1344/GeologicaActa2018.16.3.3 Available in: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50558854003 How to cite Complete issue Scientific Information System Redalyc More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America and the Caribbean, Spain and Journal's webpage in redalyc.org Portugal Project academic non-profit, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.16, Nº 3, September 2018, 265-292, I-XII DOI: 10.1344/GeologicaActa2018.16.3.3 A. Arasa-Tuliesa, L. Cabrera, 2018 CC BY-SA Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia) A. ARASA-TULIESA1 and L. CABRERA2 1Grup EbreRecerca C/ Rosa Molas 25A, 2B, 43500 Tortosa, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected] 2Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències de la Terra. Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. Institut de recerca Geomodels. Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisi de Conques C/ Martí Franquès s/n 08028 Barcelona, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected] ABSTRACT The lower Ebro is a bedrock-alluvial mixed incised valley with a persistent degradational stacking architecture developed from latest Serravallian(?) to Holocene.
    [Show full text]
  • Pdf Nuevas Centralidades En El Territorio Del Delta Del Ebro / Vicent
    NUEVAS CENTRALIDADES EN EL TERRITORIO DEL DELTA DEL EBRO VICENT ORTELLS CABRERA Y ANTONIO QUEROL GÓMEZ Universitat Jaume I y Universitat Internacional de Catalunya La nueva redistribución territorial de Catalunya, actualmente en estudio y elabora- ción por parte de la Generalitat, dividirá administrativamente en seis nuevos territo- rios denominados veguerías. Ampliará pues, las actuales cuatro provincias y reapare- ce un territorio histórico, la antigua veguería del Ebro, que aglutina las tierras catala- nas bañadas por este río. Estas comarcas, la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre y Montsià, forman un conjunto diferenciado del resto de Catalunya tanto por su historia (prácticamente todas o gran parte de ellas, formaron parte del territorio jurídico y administrativo de la ciudad de Tortosa, a raíz de la conquista cristiana por parte del monarca catalano- aragonés Ramón Berenguer IV), como por la lengua (la variante occidental del cata- lán), economía (generalmente primaria y localizada por el curso fluvial que favoreció los intercambios) y la percepción ( el propio curso fluvial), además de las costumbres e idiosincrasia. Territorio con status político propio durante siglos, también conocido como “cruïlla dels països catalans”, y salida al mar de las tierras de poniente e inte- riores de la antigua Corona de Aragón. Este conjunto comarcal del Ebro, se prolonga también por historia, sociedad, eco- nomía y percepción geográfica, hacia otras zonas próximas de Aragón y València, como ocurre con las tierras del Matarranya en Teruel y el Maestrat de Castelló. Gran importancia para ello tuvo desde siempre la jerarquía eclesiástica de Tortosa, ya que hasta hace pocos años su diócesis se extendía hasta la propia Plana de Castelló y man- tiene hoy en día las comarcas del Maestrat y Ports en esta provincia.
    [Show full text]
  • El Jurásico Medio De La Cuenca Catalana: Unidades Litoestratigráficas Y Elementos Paleogeográficos
    EL JURÁSICO MEDIO DE LA CUENCA CATALANA: UNIDADES LITOESTRATIGRÁFICAS Y ELEMENTOS PALEOGEOGRÁFICOS Sixto FERNÁNDEZ-LÓPEZ1, Marcos AURELL2, Fernando GARCÍA JORAL1, Juan José GÓMEZ3, María Helena Paiva HENRIQUES5, Gemma MARTÍNEZ1, Guillermo MELÉNDEZ4 y Luis Carlos SUÁREZ VEGA3 1 Dpto. y UEI de Paleontología. Facultad de Ciencias Geológicas (UCM) e Instituto de Geología Económica (CSIC-UCM), 28040-Madrid. 2 Dpto. Ciencias de la Tierra. Área de Estratigrafía. Facultad de Ciencias. 50009-Zaragoza. 3 Dpto. y UEI de Estratigrafía. Facultad de Ciencias Geológicas (UCM) e Instituto de Geología Económica (CSIC-UCM). 28040 Madrid. 4 Dpto. Ciencias de la Tierra. Área de Paleontología. Facultad de Ciencias. 50009-Zaragoza. 5 Dpto. Ciências da Terra. Universidade de Coimbra, 3049-Coimbra (Portugal). Fernández-López, S., Aurell, M., García Joral, F., Gómez, J.J., Henriques, M.H.P., Martínez, G., Meléndez, G. y Suárez Vega, L.C. 1996. El Jurásico Medio de la Cuenca Catalana: unidades litoestratigráficas y elementos paleogeográficos. [The Middle Jurassic of the Catalan Basin: lithostratigraphic units and paleogeographic elements]. Revista Española de Paleontología, N° Extraordinario, 122-139. ISSN 0213-6937. ABSTRACT The palaeogeography and facies distribution of the Catalan Basin during the Middle Jurassic are reconstructed, on the basis of out- crops and logs data. A new lithostratigraphic classification valid for the Catalan Basin is defined and its equivalence with the corre- lative units in the lberian Basin and Majorca is discussed. A system of arched, listric-shaped faults dipping towards the Mediterra- nean sea was a major factor determining the differentiation of the subsident Platform of Tortosa. From a palaeobiogeographical point of view, the ammonite and brachiopod recorded associations from the Platform of Tortosa are taxonornically similar to the asso- ciations of the epicontinental European basins.
    [Show full text]
  • La Ilercavònia Septentrional
    DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM II BIBLIOGRAFIA, LÀMINES, MAPES i INVENTARIS TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX ESQUEMÀTIC VOLUM II Bibliografia Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 107-128. Fotografies Làm. 128-131 Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 1-32. Mapes Fitxes d’inventari de jaciments ÍNDEX SISTEMÀTIC VOLUM II Bibliografia.................................................................................................................1-39 Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles (jaciments ordenats de nord a sud) Làm. 1-4: Necròpolis i poblat de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 5: Senals [3], Vall de Porcs [7] i Paladell [8] (Riba-roja). Làm. 6: Castellons 2 [1] (Riba-roja). Làm. 7: Magalanya [6] (Riba-roja), Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20] (Vinebre). Làm. 8: Sebes [12] i Castellons [14] (Flix). Làm. 9: Asclines [29] (Ascó), Garcia [40] (Garcia), Racó de les Rates Penades [19] (Vinebre), Font de n'Horta [21] (Torre de l'Espanyol), i Sebiques [22] (Vinebre). Làm. 10: Roca del Sol 2 [26], Roca del Sol 1 [25] (Garcia), Barber Medina [31] i els Mugrons [32] (Ascó). Làm. 11: Forn Teuler [28] (Ascó). Làm. 12-24: Serra de l'Espasa [39] (Capçanes). Làm. 25: Serra de l'Espasa (dalt) [39] (Capçanes), Quatre Camins [45] (Benissanet), i Racó de Sant Miquel [27] (Vinebre).
    [Show full text]
  • Toponímia De Móra La Nova: Móra, Aubals I Sequines
    Miscel·lània del CERE 24, 2013: 63-76 TOPONÍMIA DE MÓRA LA NOVA: MÓRA, AUBALS I SEQUINES 9(1785$&$67(//9(//'Ì(= Secció d’Història Local del CERE Professor de secundària i batxillerat RESUM (OVWRSzQLPVWUDGLFLRQDOVQRVyQSURGXFWHGHFDSSODQLÀFDFLy/DJUDQ majoria es van crear espontàniament i amb el pas dels segles s’han consolidat o han desaparegut. Els que s’han conservat són testimonis vius de la història LV·KDQFRQYHUWLWHQIzVVLOVG·DQWLFVSHUtRGHVGHODOOHQJXD/·DUWLFOHGHVWDFD tres topònims de Móra la Nova que representen tres etapes de la història, de la llengua —o de les llengües— i també de la manera de sentir i de veure dels antics pobladors d’aquestes terres. Són topònims encara vius que van més enllà dels límits municipals. La primera etapa, la de les llengües preromanes, està representada pel topònim Móra , d’origen discutit. A la segona es recorda la petjada cultural musulmana amb los Aubals . Tanca l’article les Sequines , nom G·RULJHQURPjQLFOOLJDWDOULXDOHVVpQLHVDOWUHEDOOGHO·KRPHLDODIHUWLOLWDW INTRODUCCIÓ La toponímia del terme de Móra la Nova no és aliena a la seva història, ni a ODJHRJUDÀDQLDOHVGLYHUVHVOOHQJHVTXHKDQXWLOLW]DWHOVVHXVKDELWDQWV(OV QRPVTXHLGHQWLÀTXHQWRWVLFDGDVFXQGHOVVHXVOORFVVyQIUXLWGHODQHFHVVLWDW TXHO·KRPHKDWLQJXWGHEDWHMDUHOVLQGUHWVTXHFRQÀJXUHQO·HQWRUQTXHHOV acull. Van néixer espontàniament utilitzant paraules vives del moment, amb YROXQWDWGHVFULSWLYDSHUSHUSHWXDUXQIHWRSHULGHQWLÀFDUXQDSURSLHWDW0ROWV G·DTXHVWVQRPVHQFDUDWHQHQXQVLJQLÀFDWFODULWUDQVSDUHQWSHUDOVSDUODQWVGHO segle xxi (OPDSDGHOPXQLFLSLHQVLQGLFDOORFVDPEQRPVGHIjFLOFRPSUHQVLy (Comuns, Plans, Mollons, Figuerasses…), al costat d’altres que necessiten una explicació sobre el seu origen si no es vol caure en una interpretació errònia (Domenges, Deveses, Coma, Coscollers…) o els d’origen antroponímic que FRQWHQHQHOQRPDFWXDORSUHWqULWGHOSURSLHWDULGHOVWHUUHQ\VTXHLGHQWLÀTXHQ (coma de Castellà, mas de Manou, sénia de Marianet, barranc de Nolla…). Aquí ens hem proposat introduir-nos en la història que envolta tres topònims 63 00 MCERE_24.indb 63 31/12/14 12:54 V.
    [Show full text]
  • Especial Rovellons
    «» DIVENDRES 17 D’OCTUBRE DE 2014 núm. 737 ESPECIAL diari ebre ROVELLONS S 0 R 0 O 0 T . C 5 E 5 L 12.000 www.mesebre.cat EXEMPLARS PLANA 12 i 13 Manifestació de suport i ‘indignació’ entre els veïns presents per la situació que es va viure Nou escorcoll de l’Ajuntament d’Alcanar Detingut l’exgerent de la Cooperativa de l’Aldea No va declarar davant dels Mossos i avui passarà a disposició judicial Ahir dijous, la Guàrdia Civil va retenir l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat; el regidor d'Urbanisme, Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat dimecres a l'exgerent de la Manel Martí; i tres empresaris locals per delictes contra l'Administració Pública. Fonts policials van con - Cooperativa de l'Aldea, Daniel Ferré. El seu advocat, Jordi Fernández, va con - firmar que tant l'alcalde com el regidor van ser retinguts al consistori mentre agents de la Guàrdia Civil firmar que l'exgerent va passar la nit a la comissaria de Tortosa a l'espera de escorcollaven l'Ajuntament. Per la tarda es va fer una concentració davant del consistori, donant suport ser interrogat ahir dijous pels agents, en el marc de la investigació oberta pel a l’alcalde. P3 jutjat número 1 de Tortosa. P3 Consulta 9-N: ‘Ànim o decepció’? La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell va mostrar la seva decepció davant la falta de consens dels partits i va dir que "l'Estat utilitza les lleis per negar-nos el dret a ser consultats, emparant-se en un tribunal desqualifi - cat i parcial".
    [Show full text]
  • 24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
    ENG @costadauradatur 24, 48 and 72 hours at Costa Daurada Table1 Discover Salou ••of Content 4-9 2 Dive into the Costa Daurada •• 10 3 Live PortAventura World ••• 12 4 Hail Caesar • 14 5 Follow the footsteps of the Iberians •• 16 6 Mediterranean architectures • 18 7 Sea lions and pirates •• 20 8 Miró’s corner • 22 9 Roads that talk about wine •• 24 10 Disconnect in Costa Daurada • 26 11 From the orchard to the market • 28 12 The charm of a haunted villa •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Viticulture heritage of the Priorat region •• 34 15 The footprint of prehistory ••• 36 16 The natural modernism of Reus •• 38 17 The Cistercian Route •• 40 18 Map 42 • 24 hours • 48 hours • 72 hours Editted by: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Texts and Project coordination: Vilaniu Comunicació Photographs: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Printing: Anfigraf, S.A. The interior of the cloister of the monastery of Santes Creus Legal deposit: DL T 829-2019 © Jose Carlos León 1 hours24 hours48 We propose a walk around Salou to discover all its must-see places and enjoy a fabulous combination of beaches, architecture, history and memorable scenery. The Jaume I promenade is a very special place, lined with palm trees and Modernist mansions dating from the early twentieth century.
    [Show full text]
  • The Ager Valley Historic Landscape: New Tools and Quantitative Analysis
    The Ager valley historic landscape: new tools and quantitative analysis. Architecture and agrarian parcels in the medieval settlement dynamics Antonio Porcheddu http://hdl.handle.net/10803/436891 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora.
    [Show full text]