Energía Plan Prevenir
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Alforja: Núcleo Fundador
1. Dennis Simó arte 26 23/2/07, 12:11 PM CAPÍTULO II EL APELLIDO SIMÓ EN ESPAÑA Alforja: núcleo fundador Los Simó catalanes tuvieron sus principales casas solares en Reus, Tarragona, Barcelona, Vich y Alforja. Hoy día, la villa de Alforja, situada entre montañas, tiene 1200 habitantes. En esas montañas, localizadas cerca de la ciudad de Reus y también de Tarragona, en la provincia del mismo nombre, en Cataluña, España, se han encontrado restos de utensilios usados por el hombre prehistórico, tanto pertenecientes a la edad de piedra como a la época de los metales. La etimología de Alforja significa “mirada, perspectiva”. Alforja es una villa medieval situada a 347 metros de altura, cuya repoblación se inició en el año de 1153, gracias a una donación del conde Ramón Berenguer IV, Príncipe de Aragón, hijo de Jaime II, a Ramón de Ganagod. La villa llegó a alcanzar los 800 habitantes antes de 1348, pero la peste negra de ese año y los rebrotes epidémicos que se sucedieron de manera cíclica durante la segunda mitad del siglo XIV, provocaron el dramático decre- cimiento de la población en más de un 40 %. Otra epidemia de peste negra en 1410 vino a constituir una pérdida aún más conside- rable de la población, alrededor de un 70 %, y se extendió a toda Cataluña. La primera reactivación demográfica de Alforja ocurre durante los siglos XV y XVI. En 1515 esa localidad tenía un total de 88 habitantes, incluyendo dos eclesiásticos y un militar. Los apellidos que aparecen en un censo de la época son los siguientes: Alen, Altés, Amposta, Ardevall, Arnau, Aymemir, Bellundes, Besora, Blanxes, Cavall, Casals, Castelló, Cerda, Citjar, Erbali, Ferrater, Figueres, Font, Forner, Funt, Franch, Gasó, Gacull, Macot, Martorell, Martre, Mas, Miguel, Mos, Morell, Munter, Pedrol, Peyrol, Pons, Puig, Rahull, Roig, Rufat, Sabater, Sans, Santgenís, Sarrá, Stemell, Tost, Vilar, Voltes. -
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27 -
L' ÈPOCA MEDIEVAL La Creació Del Comtat De Les Muntanyes De Prades
L’ ÈPOCA MEDIEVAL La creació del comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença durant la baixa edat mitjana N Creació, configuració i evolució del domini comtal 6 Vilosell Pobla de Cérvoles Vallclara L’any 1324, el monarca Jaume II (comte de Barcelona i rei d’Aragó) va crear el comtat de les Muntanyes de Prades Prades i el va atorgar al seu fill Ramon Berenguer. A 1 més, va establir que aquest nou comtat s’unís 3 Siurana indissolublement amb part del territori que havia Cabassers Escaladei 4 estat dldel dfdifunt Guillem d’Entença (l(els castells i viles d’Altafalla, Falset, Tivissa i Móra, i els drets que el comte‐rei tenia sobre els castells i llocs de Marçà i FALSET Garcia 5 Pratdip). Tarragona D’aquesta manera, aconseguia aglutinar diversos i diferents territoris sota l’autoritat d’un únic senyor 2 —el comte de Prades— i formar un conjunt territorial i senyorial indivisible: el comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d’Entença; del qual, Falset en va esdevenir el centre polític i 0 5 10 15 km administratiu. De totes maneres, el nou comtat de Albert Martínez i Elcacho '08 les Muntanyes de Prades incloïa territoris que pertanyien, en part, a senyories monacals i 1 Part dels territoris que havien configurat la Batllia reial de les muntanyes de Prades eclàlesiàstiques: alguns territoris que depenien dldel 2 La baronia d'Entença (el terme de Garcia, delimitat amb línia discontínua en el mapa, també hi monestir de Poblet, la baronia de Cabacés (que pertanyia; no obstant això, inicialment, no es va incloure en la nova senyoria comtal) pertanyia al bisbe i a l’Església de Tortosa), el priorat 3 La baronia de Cabacés 4 El priorat de la Cartoixa d'Escaladei de la Cartoixa d’Escaladei i els dominis del monestir 5 El monestir de Bonrepòs de Santa Maria de Bonrepòs. -
Actos Inscritos
BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 109 Viernes 12 de junio de 2009 Pág. 30687 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos TARRAGONA 265359 - RESINEX SPAIN SOCIEDAD LIMITADA. Nombramientos. Apo.Manc.: GAYO SANCHEZ MANUEL;GOMIS PONS MARIA ESTHER;TARRES ALTIMIRA VALENTI. Datos registrales. T 2405 , F 223, S 8, H T 38340, I/A 9 (25.05.09). 265360 - TECNICAS ELECTRICAS Y METALICAS 2006 SOCIEDAD LIMITADA. Cambio de objeto social. LA URBANIZACION, PROMOCION, PARCELACION Y COMPRAVENTA DE TODO TIPO DE CONSTRUCCIONES Y EJECUCIONES DE OBRAS. Datos registrales. T 2233 , F 4, S 8, H T 34607, I/A 4 ( 1.06.09). 265361 - SERCAPITAL INVERSIONES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA. Nombramientos. Adm. Solid.: FRANQUET SUGRAÑES MARIA TERESA;PALLEJA MONNE JOSEP. Ampliación de capital. Capital: 26.994,00 Euros. Resultante Suscrito: 30.000,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. PLAZA LLIBERTAT 10 3 (REUS). Datos registrales. T 2249 , F 145, S 8, H T 34971, I/A 2 ( 2.06.09). 265362 - HOSPEDES SOCIEDAD LIMITADA. Ceses/Dimisiones. Adm. Unico: ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Nombramientos. Adm. Solid.: ECHEZARRETA GONZALEZ ARITZ;ECHEZARRETA BEDIA JOSE ANTONIO. Ampliación de capital. Capital: 25.452,00 Euros. Resultante Suscrito: 28.462,00 Euros. Modificaciones estatutarias. Cambio del Organo de Administración: Administrador único a Administradores solidarios. Cambio de domicilio social. C/ LA COMA S/N (COLLDEJOU). Datos registrales. T 2456 , F 74, S 8, H T 39485, I/A 3 ( 2.06.09). 265363 - TRAVIMA SOCIEDAD ANONIMA. Revocaciones. Apo.Manc.: GRAU ALCALDE ISABEL. -
EL LLOAR Priorat
EL LLOAR Priorat Annex: Estudi geològic NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC. MUNICIPIS DEL CAMP DE TARRAGONA Aprovació provisional Desembre 2014 Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Dictamen preliminar d’identificació de perillositat geològica als sectors de desenvolupament urbà del municipi del Lloar (Priorat) ICC/AR-142-02 4 de desembre de 2002 Jordi Pujadas ÍNDEX 1. Introducció i Metodologia a l’estudi Preliminar de Perillositat............................................... 1 1.1. Introducció.................................................................................................................... 1 1.2. Objectius ...................................................................................................................... 1 1.3. Metodologia.................................................................................................................. 2 1.4. Marc Territorial ............................................................................................................. 3 1.4.1. Situació geogràfica .............................................................................................. 3 1.4.2. Característiques del municipi............................................................................... 3 1.5. Hidrologia Superficial I Climatologia ............................................................................. 4 1.5.1. Hidrologia superficial ........................................................................................... 4 1.5.2. Climatologia........................................................................................................ -
Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
11.JTD 11De12.Pdf
Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. -
BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1
El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana. -
Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època
ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon. -
Calendari Per Punts
Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell -
El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body. -
Acord De La Junta De Govern
Secretaria general Data de I'acord: 27 de febrer de 2015 Unitat : Secretaria General Ref.: PSP:asv Assumpte: APROVACIÓ DE LA 1a CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS DEL PLA n ESPECIAL D'INVERSIONS MUNICIPALS 2015. o ra Tar io ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN tac u i De conformitat amb el dictamen de la Comissió informativa del Servei d'Assisténcia Municipal, la Junta de Govern per unanimitat acorda el següent: Fets 1. El Ple de la Diputació de Tarragona, en sessió ordinária de 28 de novembre de 2014, va aprovar inicialment les bases reguladores del Pla especial d'inversions municipals 2015. La Junta de Govern de 5 de desembre de 2014 va aprovar la convocatória condicionada a l'aprovació definitiva de les bases i del pressupost de la Diputació. 2. La convocatória va ser publicada al BOPT núm. 284 de data 12 de desembre de 2014, amb cárrec a la partida pressupostária 1010/942/76208/01 del pressupost de l'any 2015 i amb una dotació pressupostária inicial de 6.000.000 €. 3. El régim de convocatória és el de concurréncia competitiva. 4. D'acord amb les bases especifiques reguladores, la Diputació subvencionará les inversions destinades a la creació d'infraestructures i a la creació o adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris pel funcionament deis serveis de titularitat municipal. La quantitat resultant per cada municipi i entitat municipal descentralitzada es va publicar juntament amb la convocatória. 5. La base novena del PEIM diu que per seleccionar les actuacions, la unitat gestora revisará les sol•licituds i la documentació presentada, i l'órgan avaluador emetrá els corresponents informes d'avaluació de les sol-licituds que reuneixen tots els requisits de les bases i tinguin si s'escau els informes técnics favorables.