DOCSLIB.ORG

La Ilercavònia Septentrional

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM II BIBLIOGRAFIA, LÀMINES, MAPES i INVENTARIS TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX ESQUEMÀTIC VOLUM II Bibliografia Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 107-128. Fotografies Làm. 128-131 Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 1-32. Mapes Fitxes d’inventari de jaciments ÍNDEX SISTEMÀTIC VOLUM II Bibliografia.................................................................................................................1-39 Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles (jaciments ordenats de nord a sud) Làm. 1-4: Necròpolis i poblat de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 5: Senals [3], Vall de Porcs [7] i Paladell [8] (Riba-roja). Làm. 6: Castellons 2 [1] (Riba-roja). Làm. 7: Magalanya [6] (Riba-roja), Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20] (Vinebre). Làm. 8: Sebes [12] i Castellons [14] (Flix). Làm. 9: Asclines [29] (Ascó), Garcia [40] (Garcia), Racó de les Rates Penades [19] (Vinebre), Font de n'Horta [21] (Torre de l'Espanyol), i Sebiques [22] (Vinebre). Làm. 10: Roca del Sol 2 [26], Roca del Sol 1 [25] (Garcia), Barber Medina [31] i els Mugrons [32] (Ascó). Làm. 11: Forn Teuler [28] (Ascó). Làm. 12-24: Serra de l'Espasa [39] (Capçanes). Làm. 25: Serra de l'Espasa (dalt) [39] (Capçanes), Quatre Camins [45] (Benissanet), i Racó de Sant Miquel [27] (Vinebre). Làm. 26: Les Planes [41] Móra la Nova. Làm. 27: Les Cases Barates [42] (Móra la Nova), Barranc Fondo [52] (Tivissa), les Pedres [73], Sant Vicenç [74] i les Deveses 2 [68] (Ginestar). Làm. 28: Ligallo de Lixem [91] (Benifallet) i els Emportells [44] (Benissanet). Làm. 29: Barranc de Gàfols 2 [66] (Ginestar), lo Quiquet [75] (Tivissa), mas de Giralt [46] (Móra la Nova), Granges de Ginestar [64] i les Deveses 1 [67] (Ginestar). Làm. 30-31: Mas de Molló 1 [48] (Móra la Nova). Làm. 32: Mas de Molló 2 [49] (Móra la Nova). Làm. 33: Mas de Mall [50] (Tivissa), Turó de la Torreta [79] (Miravet), Mas de Dalt [61] (Tivissa), Punt km 47 [62] (Ginestar), el Calvari [33] (el Molar) i el Coll Alt [56] (Tivissa). Làm. 34-38: Castellet de Banyoles [51] (Tivissa). Làm. 39-46: Coll del Moro de la Serra d'Almos [55] (Tivissa). Làm. 47-49: Barranc de Gàfols 1 [65] (Ginestar). Làm. 50: Barranc de Gàfols 1 [65] i Barranc Sant Antoni 1 [70] (Ginestar). Làm. 51: Castellot de Solà 3 [81] (Miravet). Làm. 52: Castellot de Solà 2 [82] i Castellot de Solà 1 [83] (Miravet). Làm. 53-54: Viens [84] (Miravet). Làm. 55: Roca dels Penjats [85], lo Toll [88] i Turó de Xalamera [96] (Benifallet), i les Trampes [98] (Xerta). Làm. 56-57: Turó de l'Audí [86] (Benifallet). Làm. 58: Martorell [90] (Benifallet). Làm. 59-61: Aldovesta [92] (Benifallet). Làm. 62-70: Castellot de la Roca Roja [94] (Benifallet. Làm. 71: Barranc de les Fonts [100] (Xerta), Coll de Som [99], Barranc Fondo [102] i Turó d'en Serra [105] (Tivenys). Làm. 72-73: Assut [101] (Tivenys). Làm. 74: Plana de Nelo [106], Plana de la Móra 2 [111] (Tivenys), les Planetes [112] (Tortosa), les Valletes [115] (Aldover) i Barranc de Sant Antoni [120] (Roquetes). Làm. 75: Punta de la Plana de la Móra [110] (Tivenys). Làm. 76-77: Tossals [114] (Aldover). Làm. 78: Mas Roig [127] (Amposta), Pont de la Pedrera [135] i Mas de Mussols (indeterminat) [136] (l'Aldea). Làm. 79: Castellons 1 [2] (Riba-roja), Barranc de Mosselló 2 [10] (Flix), i Barranc d'en Fabra [129] (Amposta). Làm. 80: Mas de Mussols (poblat) [137] (l'Aldea). Làm. 81: 1. Boc de pedra (Tortosa?), 2-3. Figures de Serra de l’Espasa [39] (Capçanes). Làm. 82: Epigrafia tardoibèrica de Sant Miquel de Vinebre i Castell d'Amposta. Epigrafia llatina de Marçà i Vall de Porcs (Riba-roja). Làm. 83-84: Epigrafia ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa). Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 85: Necròpolis de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 86: Barranc de Mosselló 2 [10] (Flix). Làm. 87: A) Assut [101] (Tivenys), B) Castellons [14] (Flix). Làm. 88: A) Puig Roig [35] (Masroig), B) Sant Miquel [24] (Vinebre). Làm. 89: A) Molar [33-34], B) Coll del Moro de la Serra d’Almos [55] (Tivissa). Làm. 90: A) Janet [58], B) Marcó [59] (Tivissa). Làm. 91: Castell [132] (Amposta) i Barranc de Gafols 1 [65] (Ginestar). Làm. 92: A) Pla de les Sitges [121] (Tortosa), B) Aldovesta [92] (Benifallet). Làm. 93: A) les Deveses 1 [67] Ginestar, B) Moleta Rodona [78] (Rasquera). Làm. 94-95: Castellet de Banyoles [51] (Tivissa). Làm. 96-99: Castellot de la Roca Roja [94] (Benifallet). Làm. 100: Planetes [112] (Tortosa), Valletes [115] (Aldover). Làm. 101: A) l’Aumedina [54] (Tivissa), B) Tortosa [119]. Làm. 102: Mianes [124] (Santa Bàrbara). Làm. 103: Pedrera de la Carrova [125?] i necròpolis de l’Oriola [144] (Amposta). Làm. 104: Poblat [137] i necròpolis [136] de Mas de Mussol (l’Aldea). Làm. 105: Mas de Cabiscol [141] (Amposta). Làm. 106: Estudi metrològic de les torres del Castellet de Banyoles [51] (Tivissa). Làm. 107. Estudi metrològic de les torres del Barranc de Mosselló 2 [10] (Flix) i Castellot de la Roca Roja [94] (Benifallet). Làm. 107-128. Fotografies Làm. 108. Imatges satèl·lit de la zona d’estudi, el curs inferior de l’Ebre. Làm. 109. 1-5. La navegabilitat de l’Ebre durant el segle passat. 6-7. Jaciments de Santa Madrona, Castellons 1 i 2 (Riba-roja). Làm. 110. Sepultures de la necròpolis de Santa Madrona (Riba-roja). Làm. 111. Magalanya (Riba-roja), Barranc de Mosselló, Sebes i Castellons, (Flix). Làm. 112. Poblat de Sebes, necròpolis i poblat dels Castellons (Flix). Làm. 113. Tossals, Roca de la Bruixeta, poblat de Sant Miquel i Racó de Sant Miquel (Vinebre), Roca de Sol 2 (Garcia), Mugrons i poblat de Forn Teuler (Ascó). Làm. 114. Poblat ibèric de Forn Teuler, situació dels jaciments de la Roca de l’Ortiga i dels Mugrons (Ascó), la Miloquera i dolium de la vil·la romana de Marçà. Làm. 115. Roca del Sol 1 i poblat ibèric de la Roca del Sol 2 (Garcia), Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa) i Moleta Rodona (Rasquera). Làm. 116. Serra de l’Espasa (Capçanes), vil·la romana de Garcia, contrapès de la vil·la romana d’Emportells (Benissanet), Mas de Mall, Mas de Molló 1 i Mas de Molló 2 (Móra la Nova) i poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Làm. 117-118. Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa). Làm. 119. Barranc de Sant Antoni 1 i les Deveses 1 (Ginestar). Làm. 120. Barranc de Gàfols 1 (Ginestar). Làm. 121. Lo Quiquet (Tivissa), Punt km. 47 (Ginestar), Turó de la Torreta (Miravet), Castellot de Solà 1, 2 i 3 i Viens (Miravet). Làm. 122. Roca dels Penjats, Turó de l’Audi, les Llomes, lo Toll, el Martorell, Aldovesta (Benifallet). Làm. 123. Castellot de la Roca Roja (Benifallet). Làm. 124. Mas de Xalamera, Turó de Xalamera i Coll de Som (Benifallet), les Trampes (Xerta). Làm. 125. Poblat ibèric de l’Assut (Tivenys). Làm. 126. Turó d’en Serra, Punta del Rojal, Plana de la Móra 1, Punta Plana de la Móra i Plana de la Móra 2 (Tivenys), les Planetes (Tortosa), les Valletes, els Tossals (Aldover). Làm. 127. Vil·la romana de Barrugat, Pla de les Sitges (Tortosa), Barranc de Sant Antoni (Roquetes), Pont de la Pedrera i Mas de Mussols (l’Aldea) i Mas de Cabiscol - Finca Jornet (Amposta). Làm. 128. Puig Roig (Masroig), dolium de Viens (Miravet), lo Toll i mas del Catxorro (Benifallet), les Valletes (Aldover), Horta Baixa (Tortosa), Barranc de Sant Antoni (Roquetes), Castell (Amposta). Làm. 128-131. Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 129. Períodes d’ocupació dels jaciments núm. 1 al núm 49. Làm. 130. Períodes d’ocupació dels jaciments núm. 50 al núm 98. Làm. 131. Períodes d’ocupació dels jaciments núm. 99 al núm 147. Làm. 1-32. Mapes Mapa 1. Situació de la zona d'estudi i de le tribus ibèriques que l'envolten. Mapa 2. Mapa topogràfic del curs inferior de l’Ebre. Mapa 3. Aixecament isomètric del curs inferior de l’Ebre. Mapa 4. Rius i accidents orogràfics. Situació de les seccions del mapa 5. Mapa 5. Seccions topogràfiques, indicades en el mapa núm. 4. Mapa 6. Materials geològics del curs inferior de l'Ebre. Mapa 7. Mapa de pendents de la zona d'estudi. Mapa 8. Recursos naturals i matèries primeres tranformades de la zona d'estudi. Mapa 9. Xarxa de comunicacions terrestre. Mapa 10. Jaciments excavats i prospectats descrits en aquest treball. Mapa 11. Plànol de la zona d'estudi amb les zones ampliades en les figures 12-20. Mapa 12-19. Localització dels jaciments del curs inferior de l'Ebre, amb els respectius períodes d'ocupació. Mapa 20. Jaciments del Bronze Final. Mapa 21. Jaciments de la Primera Edat del Ferro. Mapa 22. 1. Evolució del poblament a l'extrem sud de la foia de Móra (Ribera d’Ebre), i a l'àrea d'Aldover - Tivenys (Baix Ebre). Mapa 23. Jaciments de l'ibèric antic. Mapa 24. Jaciments de l'ibèric ple. Mapa 25. Hipòtesis de distribució regular dels poblats ibèrics. Mapa 26. Hipòtesis de distribució dels grans centres de poblament ibèric en el segle III. Mapa 27. Xarxa de punts de guaita del Castellet de Banyoles (Tivissa).
Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125

    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125

    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
  • Ribera-D'ebre.Pdf

    Ribera-D'ebre.Pdf

    2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra.
  • BIM 3Er Quadrimestre 2017

    BIM 3Er Quadrimestre 2017

    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 8 MUNICIPAL 3a Època 3R Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2017 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Móra la Nova aprova un Les festes de Nadal una cita pressupost consensuat de més plena d’activitats per a tothom de 3,5M d’euros Una Sant Silvestre aquàtica i el Més visitants a la 186a Fira, que Club de Twirling moranovenc en ha presentat moltes novetats molta projecció Pavelló Firal 1 d’Octubre, el nou Commemoració del Dia nom del recinte després dels internacional per a l’eliminació atacs policials de la violència de gènere MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 8 Salutació Des de finals d’octubre, ERC governa 3a Època en minoria a Móra la Nova. Les fortes 3r Quadrimestre 2017 tensions nacionals i els diferents punts de vista sobre el procés van fer insostenible el pacte de govern. Però Edita el trencament ha estat d’una forma Ajuntament de Móra la Nova civilitzada i sensata, com haurien de ser totes les relacions que finalitzen. Coordinació Hem de conviure en el mateix poble sense animadversió. Eva Vallespí El governar en minoria ens ha Francesc X. Moliné obligat a negociar i a pactar uns pressupostos pel 2018 amb l’oposició. Redacció Fruit d’aquesta negociació, s’han Roger Font i Montornés aprovat amb els vots favorables del PDeCat i del PSC després de recollir algunes de les seves esmenes. www.riberaproduccions.com D’altra banda, al mes d’octubre va tenir lloc la 186 Fira de Móra la Nova. Hem introduït alguns canvis fruit de la pressió urbanística que ens Col·laboradors han servit per reorganitzar la Fira i per traure’n una part de l’àmbit Antonio Veciana (meteorologia) urbà, minimitzant molèsties.
  • Móra D'ebre Castillo De Móra

    Móra D'ebre Castillo De Móra

    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
  • AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 Al 31/01/2020) Pag.: 1

    AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 Al 31/01/2020) Pag.: 1

    Fecha: 02/03/20 REGISTRO MERCANTIL DE TARRAGONA Hora: 13:19 AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 al 31/01/2020) Pag.: 1 Sociedad C.I.F. Domicilio Acto F. Acuerdo Autorizante Municipio INVERSIONES KALIZEA, SOCIEDAD LIMITADA B55763304 C/ ANTONI COMPANY I FERNANDEZ DE CORDOBA 65 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 497.000 . Desembolsado: 497.000. Capital20/11/2019 CONSEGAL GARCÍA, FRANCISCO TARRAGONA resultante, suscrito: 500.000 . Desembolsado : 500.000 CE-VI 2002 SOCIEDAD LIMITADA B43682459 CALLE SANT JOSEP N 1 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 2.000.000 . Desembolsado: 2.000.000. Capital01/12/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN CAMBRILS resultante, suscrito: 2.003.200 . Desembolsado : 2.003.200 TODA DE VELA 1981 SL B43718576 PLAZA DE LA VILA 6 BAJOS AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 26.600 . Desembolsado: 26.600. Capital 05/07/2019 ÚBEDA MUÑOZ, MANUEL TORREDEMBARRA resultante, suscrito: 107.400 . Desembolsado : 107.400 PROYECTOS ANALITICOS Y SUMINISTROS, PASTECH B63390389 POLIG INDUSTRIAL PERAFORT, CALLE VIAL INTERIOR AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 64.170 . Desembolsado: 64.170. Capital 05/09/2019 SOCIEDAD LIMITADA PRIVAT, NAVE 9.- S/N resultante, suscrito: 67.270 . Desembolsado : 67.270 VAÑÓ GIRONÉS, JOSÉ MANUEL PERAFORT SAMEVA-2000 SOCIEDAD LIMITADA B43579861 CALLE RAMBLA NOVA , NUMERO 111 3º 4ª AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 561.807 . Desembolsado: 561.807. Capital30/06/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN TARRAGONA resultante, suscrito: 829.907 . Desembolsado : 829.907 CRESISA ARAGONESA SOCIEDAD LIMITADA B55740435 C/ CAU DE RAFALET 3 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 50.000 . Desembolsado: 50.000.
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm

    Archivo Histórico De Tarragona Núm

    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona

    TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona

    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla

    TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla

    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
  • Environmental Impact Assessment

    Environmental Impact Assessment

    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona

    Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona

    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
  • Of Regulation (EEC) No 2081/92 on the Protection of Geographical Indications and Designations of Origin

    Of Regulation (EEC) No 2081/92 on the Protection of Geographical Indications and Designations of Origin

    C 61/22EN Official Journal of the European Union 10.3.2004 Publication of an application for registration pursuant to Article 6(2) of Regulation (EEC) No 2081/92 on the protection of geographical indications and designations of origin (2004/C 61/06) This publication confers the right to object to the application pursuant to Articles 7 and 12d of the abovementioned Regulation. Any objection to this application must be submitted via the competent authority in a Member State, in a WTO member country or in a third country recognized in accordance with Article 12(3) within a time limit of six months from the date of this publication. The arguments for publication are set out below, in particular under 4.6, and are considered to justify the application within the meaning of Regulation (EEC) No 2081/92. COUNCIL REGULATION (EEC) No 2081/92 APPLICATION FOR REGISTRATION: ARTICLE 5 PDO (x) PGI ( ) National application No: 93 1. Responsible department in Member State Name: Subdirección General de Sistemas de Calidad Diferenciada — Dirección General de Alimen- tación — Secretaría General de Agricultura y Alimentación del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación de España Address: Paseo Infanta Isabel, 1, E-28071 Madrid Tel. (34) 913 47 53 94 Fax (34) 913 47 54 10 2. Applicant group Names: Addresses: (a) Joaquim Blanc i Tejedor (DNI (national identity card) No 72960812), representing the Coop- erativa Agrícola d'Arnes SCCL (NIF (tax code) No 43014067F), of 4 c/Onze de Setembre, Arnés; (b) Francesc Martí i Alcoverro (DNI No 40901659), representing the Cooperativa Agrícola i Caixa Rural SCCL (NIF No 43014067F), of 2 c/Estació, Bot; (c) Francesc Sabaté i Tarragó (DNI No 77880592), representing the Cooperativa Agrícola Sant Isidre SCCL (NIF No 43014281), of Av.
  • Instrumentos-Barro-Catalunya.Pdf

    Instrumentos-Barro-Catalunya.Pdf

    Presidenta Excma. Sra. Da CARMEN CALVO POYATO Consejera de Cultura de la Junta de Andalucía Vice-Presidenta BEATRIZ DE MIGUEL ALBARRACIN Directora del Centro de Documentación Musical de Andalucía Consejo Científico SMAINE MOHAMED EL-AMINE, HAMID AL-BASRI, JOSE BLAS VEGA, SERGIO BONANZINGA, EMILIO CASARES, MANUELA CORTES, ISMAIL DIADIE IDARA, KIFAH FAKHOURY, GIAMPIERO FINOCCHIARO, GIROLAMO GAROFALO, JOSE ANTONIO GONZÁLEZ ALCANTUD, MAHMOUD GUETTAT, LOUIS HAGE, HABIB HASSAN TOUMA, GUY HOUT, SAMHA EL KHOLY, KOFFI KOUASSI, Ma TERESA LINARES SABIO, MANUEL LORENTE, SALAH EL MAHDI, MEHENNA MAHFOUFI, ÁNGEL MEDINA, OMAR METIOUI, JOSE SANTIAGO MORALES INOSTROZA, BECHIR ODEIMI, ALICIA PEREA, CHRISTIAN POCHE, SCHEHEREZADE QUASSIM HASSAN, CALISTO SÁNCHEZ, SALVADOR RODRÍGUEZ BECERRA, GEORGES SAWA, PAOLO SCARNECCHIA, AMNON SHILOAH, ABDELLAH ZIOU ZIOU. Director REYNALDO FERNANDEZ MANZANO Secretaría ISABEL SÁNCHEZ OYARZABAL Diseño JUAN VIDA Fotocomposición e impresión LA GRAFICA, S.C.AND.-GRANADA Depósito Legal: GR-487/95 I.S.S.N.: (en trámite) © Consejería de Cultura. Junta de Andalucía. Instrumentos populares de barro en el sur de Catalunya Salvador Palomar Abadía General and descriptive approximation to the diversity of sonorous earthenware ¡nstruments and utensils ¡n the Southern área of Catalonla. This work deals with their use ¡n popular traditions as part of the laPour and festive atmosphere as well as ¡ts dlffusion and commerclallzatlon. 1. Los alfares del sur de Catalunya La zona del sur de Catalunya, a la que voy a referirme, abarca de la comarca del «Camp de Tarragona» al Ebro, en el territorio de la actual provincia de Tarragona. Los centros alfareros de estas comarcas -desaparecidos o en activo- considerados en este estudio, son Alcover, Reus y la Selva del Camp (Camp de Tarragona), Benissanet, Ginestar y Miravet (Ribera d'Ebre), Tivenys (Baix Ebre) y La Galera (Montsiá).