DOCSLIB.ORG

Documento De Síntesis 2 Estudio De Impacto Ambiental 3 Anejos 4 Planos Documento De Síntesis

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

Volumen Contenido 1 DOCUMENTO DE SÍNTESIS 2 ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL 3 ANEJOS 4 PLANOS DOCUMENTO DE SÍNTESIS PROYECTO NUEVO GASODUCTO TIVISSA - ARBÓS C.A. de Cataluña VOL 1 Madrid, Diciembre de 2008 Contenido pág MEMORIA 1. INTRODUCCION .................................................................................................................................................1 1.1. OBJETO Y JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO ............................................................................................... 1 1.2. ANTECEDENTES. OBJETO DEL DOCUMENTO ............................................................................................ 1 2. ESTUDIO DE ALTERNATIVAS........................................................................................................................... 2 2.1. CONDICIONANTES DEL PROYECTO............................................................................................................. 2 2.2. DESCRIPCIÓN DE LAS ALTERNATIVAS........................................................................................................ 3 2.3. EVALUACIÓN DE ALTERNATIVAS ................................................................................................................. 6 2.4. TRAZADO FINAL..............................................................................................................................................6 3. DESCRIPCION DEL PROYECTO ..................................................................................................................... 29 3.1. DESCRIPCIÓN DE LA EJECUCIÓN DE LAS OBRAS ................................................................................... 31 3.2. DESCRIPCIÓN DE LA FASE DE EXPLOTACIÓN Y MANTENIMIENTO....................................................... 35 4. DESCRIPCION DEL MEDIO ............................................................................................................................. 36 4.1. ESTUDIO DEL MEDIO FÍSICO....................................................................................................................... 36 4.2. MEDIO SOCIO-ECONÓMICO ........................................................................................................................ 47 5. EVALUACIÓN DE IMPACTOS AMBIENTALES ............................................................................................... 54 6. MEDIDAS CORRECTORAS.............................................................................................................................. 56 6.1. INTRODUCCIÓN ............................................................................................................................................56 6.2. MEDIDAS PREVENTIVAS.............................................................................................................................. 56 6.3. MEDIDAS MINIMIZADORAS.......................................................................................................................... 56 6.4. MEDIDAS CORRECTORAS........................................................................................................................... 57 7. PROGRAMA DE VIGILANCIA AMBIENTAL..................................................................................................... 58 PLANOS 1. Síntesis Ambiental (Escala 1:275.000) IIMA Consultora Documento de Síntesis Nuevo Gasoducto Tivissa - Arbós 1 1. INTRODUCCION 1.1. OBJETO Y JUSTIFICACIÓN DEL PROYECTO El presente Documento constituye el Documento de Síntesis del Estudio de Impacto Ambiental del Proyecto del Nuevo Gasoducto Tivissa - Arbós, y se redacta a petición de ENAGAS. El objeto del Proyecto es la construcción de un Gasoducto de 114.006 m de longitud y un diámetro de 30’’ (762 mm), localizado en los Términos Municipales de Banyeres del Penedès (3.667 m), La Bisbal del Pe- nedès (8.589 m), Masllorenç (3.236 m), Rodonyà (4.197 m), Montferri (1.998 m), Vilabella (5.274 m), Re- nau (1.129 m), La Secuita (3.430 m), Vallmoll (585 m), Els Garidells (2.016 m), El Morell (554 m), El Rou- rell (876 m), Vilallonga del Camp (3.111 m), Perafort (293 m), La Selva del Camp (4.613 m), Reus (10.279 m), Vila-seca (5.161 m), Riudoms (10.230 m), Botarell (2.783 m), Riudecols (5.939 m), Duesaigües (2.995 m), Pradell de la Teixeta (10.261 m), Marçà (6.250 m), Els Guiamets (5.213 m), Garçia (2.243 m), Móra la Nova (6.360 m) y Tivissa (2.724 m) en la provincia de Tarragona. Presenta como punto de inicio la Posi- ción de Válvulas Pos. 9 (Banyeres del Penedès), del Gasoducto Barcelona-Valencia-Bilbao; y como desti- no la Pos. 15 (Tivissa). Respecto a la justificación del Proyecto, la construcción de este Gasoducto ampliará la capacidad de transporte y el suministro de gas natural en la provincia de Tarragona y permitirá garantizar el suministro de gas al área metropolitana de Barcelona en situación de vulnerabilidad ante fallo total de la planta de regasificación allí ubicada. Además, el Nuevo Gasoducto Tivissa-Arbós está incluido en la “Planificación de los sectores de electri- cidad y gas 2008-2016” de mayo de 2008 realizada por la Secretaría General de Energía, dentro de la ca- tegoría A (proyectos incluidos sin ningún tipo de condicionante) y en el que se indica que su puesta en servicio está prevista para el año 2012. 1.2. ANTECEDENTES. OBJETO DEL DOCUMENTO Este Estudio se enmarca dentro de los grandes objetivos de la Política Comunitaria Energética y Ambien- tal, de introducción del gas natural y desarrollo de la gasificación de regiones que están dotadas de forma insuficiente de este recurso energético. Esta energía supone un agente de calidad en el control de la con- taminación atmosférica, ya que tanto su generación como el transporte y distribución, apenas causan afecciones de consideración. En este caso, además de reforzar el suministro de gas natural en Cataluña, permite la diversificación ener- gética, la adopción de medidas de ahorro energético y la reducción de emisiones de SO2, NOx y CO2 en la atmósfera. En el Proyecto en estudio se ha tenido en cuenta el interés público y se considera que contribuirá al au- mento de la competitividad y crecimiento de la economía regional. En este sentido, el gas natural supone una herramienta para el desarrollo de la actividad industrial, agrícola y comercial, que hará más eficaces, desde el punto de vista energético, a los agentes productivos y promoverá una nueva dinámica industrial. IIMA Consultora Documento de Síntesis Nuevo Gasoducto Tivissa - Arbós 2 2. ESTUDIO DE ALTERNATIVAS La primera alternativa a considerar sería la no realización del Proyecto. Como ya se ha descrito en el punto #1.Introducción, éste se enmarca dentro de los grandes objetivos de la Política Comunitaria Ener- gética y Ambiental, de introducción del gas natural y desarrollo de la gasificación de regiones que están dotadas de forma insuficiente de este recurso energético. Esta energía supone un agente de calidad en el control de la contaminación atmosférica, ya que tanto su generación como el transporte y distribución, apenas causan afecciones de consideración. Esta alternativa de no realización del proyecto queda descartada ya que su ejecución supone una herramienta para el desarrollo de la actividad industrial y comercial, que hará más eficaces, desde el pun- to de vista energético, a los agentes productivos y promoverá una nueva dinámica en la zona. Además el Proyecto se enmarca en la “Planificación de los sectores de electricidad y gas 2008-2016” de mayo de 2.008, aprobada por el Consejo de Ministros con fecha 30 de mayo de 2.008, dentro de la categoría A (proyectos incluidos sin ningún tipo de condicionante) y en el que se indica que su puesta en servicio está prevista para el año 2012. El objeto del Estudio de Alternativas es minimizar el impacto de las obras que se llevarán a cabo con la ejecución del proyecto, en una fase previa de diseño. 2.1. CONDICIONANTES DEL PROYECTO 2.1.1. Condicionantes técnicos y administrativos A continuación, se señalan todos aquellos factores que han supuesto un condicionante técnico o admi- nistrativo a la hora de la realización del diseño del trazado. Estos son: Núcleos urbanos: Evitar, en la medida de lo posible, el paso de la conducción por zonas de alta den- sidad de población, concentración de vehículos y personas, al ser éste un Gasoducto diseñado en alta presión (80 bar), según las recomendaciones del Ministerio de Industria y afectar en la menor escala posible las actuaciones previstas dentro de los Planes de Ordenación Urbana. Condicionantes de suministro: Los puntos de origen y de final del trazado están predeterminados. En este caso, el punto de origen se encuentra en la Posición de Válvulas existente Pos. 9 del Gasoduc- to Barcelona-Valencia-Bilbao, ubicada en el Término Municipal de Banyeres del Penedés y el punto de destino en la Pos.15 existente ubicada en el Término Municipal de Tivissa. Además, existe un punto intermedio, Pos. 12 existente en el Término Municipal de Reus, al cual tiene que llegar el Ga- soducto por motivos operativos que permitan asegurar el suministro en determinadas condiciones de operación. Otro condicionante importante es que el trazado facilite el abastecimiento de gas en ciertas zonas actualmente deficitarias evitando o disminuyendo nuevas afecciones de las redes de distribu- ción locales. Condicionantes técnicos: Eludir zonas geotécnicamente desaconsejables evitando el paso por explo- taciones mineras o canteras, de suelo inestable, zonas de accidentada geomorfología que puedan com- prometer la seguridad de la
Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125

    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125

    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
  • A J U N T a M E N T D' a L C a N

    A J U N T a M E N T D' a L C a N

    Núm. 6/2011 A J U N T A M E N T D’ A L C A N A R ACTA DEL PLE DE DATA 03/05/2011 Alcanar, tres de maig de l’any dos mil onze . Essent les 12:20 hores es reuneixen al Saló de Sessions d'aquest Ajuntament a l'objecte de celebrar sessió extraordinària de 1ª convocatòria, sota la Presidència del Sr. Alcalde, ALFONS MONTSERRAT ESTELLER, i amb l'assistència de l’Interventor de fos, en SEBASTIÀ BATISTE MIRALLES, la Secretària Acctal. na Ma DOLORES RÓO GARCÍA com a fefaent; i amb l’assistència dels regidors següents: En JOSEP Ma SANCHO SUBIRATS Regidor Na Ma MERCÈ FIBLA NOLLA Regidora En JOSEP MANEL MARTÍ MONTESINOS Regidor Na Ma ISABEL SELMA FONTET Regidora En JOSEP BORT ESTELLER Regidor En RICARD BORT FIBLA Regidor En DIEGO ALCOBA FERNÁNDEZ Regidor En JOAQUIM LLAGOSTERA CASTELL Regidor En JOSEP BELTRAN VALLS Regidor Na Ma JOSÉ SUBIRATS REVERTER Regidora En JOAN MATAMOROS GUIMERÀ Regidor No assisteix i s’excusa l'absència: En JOAN BTA. BELTRAN QUERALT Regidor Obert l'acte de la Presidència, són tractats i debatuts els assumptes inclosos en l'Ordre del Dia, prenent-se els següents ACORDS: 1.- RECTIFICACIÓ DEL PROGRAMA DE FESTES I D’ACTES TAURINS DE LES FESTES DE MAIG 2011.- Per l’Alcaldia es concedeix la paraula al regidor de Festes , en Josep Bort Esteller (CIU-PA i LC), el qual dóna compte de la proposta de rectificació del programa de festes i d’actes taurins de les Festes de Maig, derivat de l’obligació legal de la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, pel que fa a la modificació del recorregut del bou capllaçat, per motius d’unes obres que s’estàn realitzant, així com per la inclusió d’uns bous salvatges.
  • Provincia De TARRAGON A

    Provincia De TARRAGON A

    Provincia de TARRAGON A Comprende esta provincia los siguientes municipios, por partidos judiciales Partido de Falset Partido de Reus Arbolí. Mora la Nueva. Aleixar. Montroig. Argentera. Morera de Motsant (La) . Alforja . Musara (La). Belimunt de Ciurana. Palma de Ebro (La). Almoster. Reus. Bisbal de Falset. Poboleda. Borjas del Campo. Riudecois. Cabacés. Porrera . Botarel]. Riudoms . Capsanes. Pradell. Cambrils . Selva (La). Colldejou. Pratdip. Castelivell. Vilaplana. Cornudella. Riudecañas. Maspujols . Viñols y Archs . Dosaiguas. Tivisa. Montbrió de Tarragona. Falset. Torre de Fontaubella . Figuera (La). Torre del Español . García . Torro ja . Partido de Tarragona Gratallops. Ulldemolins . Guiamets. Vandellós. Canonja• (La) . Dobla de Mafumet . Lloá. Vilanova de Escornalbou . Catllar. Renau. Margalef. Vilanova de Prades. Constantí . Rourell. Marsá . Vilella Alta . Moren . Secuita (La) . Masroig . Vilella Baja . Pallaresos. TARRAGONA. Mol á. Vinebre . Perafort. Vilaseca. Partido de Gandesa Partido de Tortosa Ardes. Gandesa. Alcanar . Mas de Barberans . Aseó. Horta de San Juan . Aldover . Masdenverge . Batea. Miravet. Alfara . Paúls. Benisanet. Mora de Ebro. Ametlla de Mar (La). Perelló. Bot. Pinell de Bray . Amposta. Rasquera. Caseras. Pobla de Masaluca. Benifallet. Roquetas. Corbera. Prat de Compte . Cenia (La) . San Carlos de la Rápita , Fatarella . Ribarroja de Ebro. Cherta . Santa Bárbara . Flix. Villalba de los Arcos . Freginals. Tivenys. Galera (La) . Tortosa . Partido de Montblanch Ginestar. Ulldecona . Godall . Barbará. Prades. Blancafort . Querol . Capafons . Rocafort de Queralt. Partido de Valls Con esa . Santa Coloma de Queralt . Espluga de Francoli . Santa Perpetua . Albiol . Plá de Santa María . Febró. Sarreal. Alcover. Pont de Armentera . Fores . Savallá del Condado . Alió. PuigpeIat. Llorach. Senant. Bráfim. Riba (La). Montblanch. Solivella. Cabra del Campo. Rodoña. Montbrió de la Marca. Validara . Figuerola.
  • Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)

    Els Noms De Lloc I El Territori. Una Interpretació Geogràfica De La Toponímia Del Baix Camp (Tarragona)

    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
  • 11.JTD 11De12.Pdf

    11.JTD 11De12.Pdf

    Els noms de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona) Joan Tort i Donada ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos.
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època

    Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època

    ANNEX IV – Inventari i mapa de localització dels llocs de culte cristià i dels cementiris del Camp de Tarragona (Mapa 11). ANNEX IV – INVENTARI I MAPA DE LOCALITZACIÓ DELS LLOCS DE CULTE CRISTIÀ I DELS CEMENTIRIS DEL CAMP DE TARRAGONA. A continuació presentem l’inventari amb el seu corresponent mapa d’ubicació (amb una escala original 1:50.000) dels llocs de culte cristià (creus, esglèsies, ermites, oratoris, etc...) i d’enterrament que hem pogut constatar al Camp de Tarragona (Mapa 10)1. Es tracta d’elements molt interessants que poden atorgar-nos valuoses informacions sobre l’antiga morfologia del territori que ens ocupa, doncs la seva especial importància ha afavorit la seva conservació. Sovint han conservat un emplaçament original ben antic o bé s’han superposat a indrets d’una significació anterior. En el cas concret de la centuriació, és ben conegut el fenomen de cristianització d’elements de la xarxa cadastral (fites convertides en creus de terme, altars de camí esdevinguts ermites, encreuaments ocupats per esglesioles, etc...) (veure III Part, capítol 5, apartat 5.3.3.)2. En conseqüència, el material que seguidament exposarem (localitzat, fonamentalment, treballant sobre materials cartogràfics a escala 1:25.000 i 1:50.000) ha proporcionat tot un seguit de dades que han estat molt importants a l’hora de realitzar l’anàlisi arqueomorfològica desenvolupada al Capítol 5 de la Part III. 1.- TARRAGONÈS. 1.1.- Altafulla. 1.1.1.- Ermita de Sant Antoni de Pàdua. 1.1.2.- Cementiri d’Altafulla. 1.2.- El Catllar de Gaià. 1.2.1.- Ermita de Sant Ramon.
  • Acord De La Junta De Govern

    Acord De La Junta De Govern

    Secretaria general Data de I'acord: 27 de febrer de 2015 Unitat : Secretaria General Ref.: PSP:asv Assumpte: APROVACIÓ DE LA 1a CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS DEL PLA n ESPECIAL D'INVERSIONS MUNICIPALS 2015. o ra Tar io ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN tac u i De conformitat amb el dictamen de la Comissió informativa del Servei d'Assisténcia Municipal, la Junta de Govern per unanimitat acorda el següent: Fets 1. El Ple de la Diputació de Tarragona, en sessió ordinária de 28 de novembre de 2014, va aprovar inicialment les bases reguladores del Pla especial d'inversions municipals 2015. La Junta de Govern de 5 de desembre de 2014 va aprovar la convocatória condicionada a l'aprovació definitiva de les bases i del pressupost de la Diputació. 2. La convocatória va ser publicada al BOPT núm. 284 de data 12 de desembre de 2014, amb cárrec a la partida pressupostária 1010/942/76208/01 del pressupost de l'any 2015 i amb una dotació pressupostária inicial de 6.000.000 €. 3. El régim de convocatória és el de concurréncia competitiva. 4. D'acord amb les bases especifiques reguladores, la Diputació subvencionará les inversions destinades a la creació d'infraestructures i a la creació o adquisició de béns de naturalesa inventariable necessaris pel funcionament deis serveis de titularitat municipal. La quantitat resultant per cada municipi i entitat municipal descentralitzada es va publicar juntament amb la convocatória. 5. La base novena del PEIM diu que per seleccionar les actuacions, la unitat gestora revisará les sol•licituds i la documentació presentada, i l'órgan avaluador emetrá els corresponents informes d'avaluació de les sol-licituds que reuneixen tots els requisits de les bases i tinguin si s'escau els informes técnics favorables.
  • Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting

    Ager Tarraconensis 1 Aspectes Històrics I Marc Natural Historical Aspects and Natural Setting

    Ager Tarraconensis 1 Aspectes històrics i marc natural Historical aspects and natural setting Marta Prevosti i Josep Guitart i Duran (directors científics / Scientific Directors) Three chapters in English 16 Institut d’Estudis Catalans Institut Català d’Arqueologia Clàssica Tarragona, 2010 Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Ager Tarraconensis. – (Documenta ; 16) Bibliografia. – Conté: 1. Aspectes històrics i marc natural -- 2. El poblament -- 3. Les inscripcions romanes (IRAT). – Text en català, alguns capítols també en anglès ISBN 9788493773434 (o.c.) I. Prevosti, Marta, dir. II. Guitart i Duran, Josep, 1946- dir. III. Gorostidi, Diana IV. Institut d’Estudis Catalans V. Institut Català d’Arqueologia Clàssica VI. Col·lecció: Documenta (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) ; 16 1. Arqueologia del paisatge – Catalunya – Camp de Tarragona 2. Excavacions arqueològiques – Catalunya – Camp de Tarragona 3. Camp de Tarragona (Catalunya) – Arqueologia romana 904(467.14) Ager Tarraconensis és un projecte de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut d’Estudis Catalans, amb el finança- ment d’Acesa-Abertis. El projecte s’emmarca dins la línia de recerca de l’ICAC «Arqueologia del paisatge, poblament i terri- tori» i del projecte Forma Orbis Romani de l’Institut d’Estudis Catalans, promogut per la Unió Acadèmica Internacional. Aquesta recerca també s’ha inserit en el marc del projecte del Ministeri de Ciència i Innovació HAR2009-10752: «Interacció i articulació urbs-territorium en el conventus Tarraconensis». © d’aquesta edició, Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona Telèfon 977 24 91 33 - fax 977 22 44 01 [email protected] - www.icac.net © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari © de la traducció a l’anglès, Paul Turner (capítols 2 i 5.4.3.) i Encarna Raga Almúdever (capítol 4) © de la foto de la coberta, Arxiu MNAT / M.
  • (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal

    (Baix Camp) Pla D'ordenació Urbanística Municipal

    AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP (BAIX CAMP) PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L’ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA DE LA COMISSIÓ TERRITORIAL D’URBANISME DE TARRAGONA DE DATA 30/11/2006) VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT. VOLUM II DIAGNOSI URBANÍSTICA. SEGONA PART: ALTRES REFLEXIONS SECTORIALS I CRITERIS GENERALS. VOLUM III ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. VOLUM IV MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL. VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA I ORDENANCES D'EDIFICACIÓ. VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT. VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I DE MASIES EN SÒL NO URBANITZABLE. VOLUM X CONVENIS URBANÍSTICS RELACIONATS AMB EL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL. VOLUM XI ANNEX JUSTIFICATIU DE ZONES INUNDABLES CONTIGÜES A RIERES AFECTADES A SÒL URBÀ O URBANIZABLE. VOLUM XII INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME MEDIAMBIENTAL. EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca – Dr. Arquitecte, director de l’equip. Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Anna Saballs - Advocada, Jordi Flos – Dr. en Biologia, Ramon Arandes - Enginyer CCP, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Mª Mussons- Economista - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Francesc López Palomeque – Dr. en Geografia i Història. Col·laboradors: Ana Silvestre- Arquitecta, J.M. Aymamí - Enginyer CCP, J.A. Màrmol – Enginyer Industrial, AdHoc, Sostenibilitat Ambiental Serveis Tècnics Municipals AJUNTAMENT DE MONT-ROIG DEL CAMP - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL 2 CAPÍTOL I.
  • 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A

    4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A

    L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola.
  • Móra D'ebre Castillo De Móra

    Móra D'ebre Castillo De Móra

    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
  • Butlletíoficial De La Província De Tarragona

    Butlletíoficial De La Província De Tarragona

    eBOP Divendres, 17 d’agost de 2007 Número 192 SUMARI ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT MINISTERI D’ECONOMIA I HISENDA ........................................................................2 Delegación del Ministerio de Economía y Hacienda en Tarragona Secretaría General MINISTERI DE TREBALL I ASSUMPTES SOCIALS ..........................................................4 Tesorería General de la Seguridad Social Dirección Provincial de Tarragona Unidad de Recaudación ejecutiva 43/02 de Reus Unidad de Recaudación ejecutiva 43/03 de Tortosa Subdirección Provincial de Recaudación Ejecutiva ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS COMARCALS ..........................................................................................8 Consell Comarcal de l’Alt Camp Consell Comarcal del Baix Ebre Consell Comarcal del Baix Penedès Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre AJUNTAMENTS Ajuntament d’Aldea ....................................................................................................12 Ajuntament d’Aldover ..................................................................................................13 Ajuntament de l’Aleixar ................................................................................................14 Ajuntament d’Alió........................................................................................................14 Ajuntament de l’Ametlla de Mar ....................................................................................14 Ajuntament d’Amposta ................................................................................................15