FITXA D'INVENTARI PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC

Núm. catàleg : A02 Identificador: COVA DE LA MALLADA Terme municipal: EL PERELLÓ Comarca : Coordenades UTM: X: 300701.54; Y: 4529909.64 Alçada snm: 400 Núm. jaciment IPAC: 6502 Codi de registre IPAC: P00500 Règim jurídic: Cronologia: Madelanienc Superior Mediterrani (14.000 - 13.500 aC) Protecció: Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

Tipus de jaciment: Abrics i similars d'habitació sense estructures

Referència cartogràfica: E.1:10.000. Full 126-75B. ICC. E.1:25.000. Full 497-III(32-19). 1985. IGN. E.1:50.000. Full 32-19(497). 1981. SGE.

Base topogràfica 1:5.000. ICC

Ortofotomapa 1:5.000. ICC Situació: Al bloc de Cardó, al Subsector de la Serra del Boix, a la vessant del Pla del Burgar, es troba el barranc de les Nines i al seu marge esquerre la Cova de la Mallada i el barranc de la Mallada; a uns 200 m de les pintures de Cabrafeixet i a uns 7 Km en línia recta a l'oest del Perelló. El barranc de la Mallada descendeix entre parets de roca fins trobar el barranc de les Nines on, uns 100 m abans, es localitzen tres cavitats: una al fons, una altra al marge dret i l'altra al marge esquerre, en front de l'anterior i denominada "la Mallasa". La zona és completament abrupta i rocosa, formant, en general, una concavitat on discorre, des del seu inici i en direcció SO-NE, el barranc de les Nines, que separa els termes de Tivenys, el Perelló i ; al NO el morral de Cabrafeixet i al N la muntanya, on es situen les pintures de Cabrafeixet. A nivell geològic es tracta d'un terreny de formació juràssica i compost per calcàries. Es tracta d'una zona desforestada amb abundant vegetació de garric. El fons del barranc de la Mallada, on es localitzen les coves, és pràcticament inaccessible a causa de l'abundant vegetació. Un dels accessos es pot realitzar prenent la carretera que des del Perelló es dirigeix a . Una vegada passat el Km 7, s'ha d'agafar una desviació que surt a l'esquerra. Aquesta pista es segueix i arribant a una cruïlla, s'ha d'agafar la pista de la dreta, que condueix directament a un pla on s'han de deixar els vehicles. Des d'aquest punt s'ha de continuar a peu pel fons del barranc de les Nines i seguir a mà dreta pel barranc de la Mallada fins la cavitat.

Bibliografia: VILASECA , S., CANTARELL , I., «La Cueva de la Mallada de Cabra Freixet», Ampurias XVII - XVIII, Barcelona 1956, 144. BELTRAN , A., «Avance al estudio de las pinturas rupestres levantinas de la provincia de : estado de la cuestión», Boletín Arqueológico de Tarragona , LXVII-LXVIII (1967-1968), 173-183. VILASECA , S., y su entorno en la Prehistoria, Reus 1973. BOYER GIL , A., PALLARÈS LLEÓ , A., Història d’El Perelló , volum I, Barcelona 1978, 23-24 i nota 1 VIÑAS , R., SARRIÀ , E., I ALONSO , A., La Pintura Rupestre en Catalunya, Barcelona 1983. GARCIA -ARGÜELLES I ANDREU , P., NADAL I LORENZO , J., «La cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico Superior Final», Pyrenae , 27, Barcelona 1996, 9-20. GENERA , M., L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Tortosa 1991, 158-159. ARTIGUES , P. LL., FORCADELL , A., MARTÍNEZ , J., IPAC , 1992.

Notícies històriques:

La Mallada és un jaciment arqueològic dels que es poden considerar "clàssics", ja què molts investigadors l'inclouen en les seves grans síntesis. Les primeres troballes de sílex a la Mallada es deuen a un grup excursionista de dirigit per Ignasi Cantarell i integrat per Rafael Cid, Victorino Tolós, Julián Hierro i José Fortuño, que l'estiu de 1953 van dipositar al Museu de Tortosa un conjunt de 627 peces. L'estiu següent, 1954, Salvador Vilaseca va realitzar una campanya d'excavació arqueològica en la que va diferenciar tres sectors (un espai triangular d'uns 12 m 2) però un únic estrat, documentant-hi un altre conjunt de 1.107 peces, que en total sumen 1.734 les peces recuperades.

Entre 1976 i 1979, el Museu Arqueològic de Tarragona va encarregar a Mario Ferrer l’inici de noves excavacions arqueològiques, però sembla que els treballs van consistir en una neteja exhaustiva en el sector oriental, que va posar al descobert un potent sediment. Es desconeixen els resultats d'aquelles campanyes.

Els anys 1984 i 1985, Margarida Genera va dirigir dues campanyes de neteja, planimetria i un estudi sedimentològic realitzat per Álvaro Arasa. La memòria de la intervenció no aporta nous resultats.

Finalment, el 1996, Pilar Garcia-Argüelles i Jordi Nadal van publicar el darrer estudi del material lític i van realitzar una reconstrucció paleoecològica.

El material arqueològic està dipositat al Museu Salvador Vilaseca de Reus.

Descripció:

L'abric consisteix en una espaiosa cavitat oberta al N, d'uns 20 m de llargària i 7,5 m d'alçada. La cavitat es troba cercada per un mur de pedra 1,60 m per guardar-hi bestiar i per alineacions naturals de blocs calcaris.

El conjunt de peces de sílex documentat està format per: raspadors, burins, elements de costat rebaixat, pics, raspalls, fulles, perforadors, puntes de fletxa, etc. No s’ha trobat cap estri d’ós ni objectes d’ornament, però sí fragments d’ossos i algunes peces de les dents, tots de cérvols i cabres.

A partir de la revisió dels materials lítics realitzats per Garcia-Argüelles, aquesta investigadora proposa que la cronologia de l'ocupació de la cova de la Mallada s'ha de situar en els moments inicials del Madelanienc Superior Mediterrani, que segons datacions obtingudes a Parpalló i Matutano, avarca un segment temporal del 14000 al 13500 aC.

Raspadors i elements de costat rebaixat de la Cova de la Mallada (dibuix de Ramon Àlvarez) publicat a: GARCIA -ARGÜELLES I ANDREU , P., NADAL I LORENZO , J., «La cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico Superior Final», Pyrenae , 27, Barcelona 1996, 15, figura 2.

Burins de la Cova de la Mallada (dibuix de Ramon Àlvarez) publicat a: GARCIA -ARGÜELLES I ANDREU , P., NADAL I LORENZO , J., «La cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico Superior Final», Pyrenae , 27, Barcelona 1996, 16, figura 3.