DOCSLIB.ORG

COVA DE LA MALLADA Terme Municipal: EL PERELLÓ Comarca : BAIX EBRE Coordenades UTM: X: 300701.54; Y: 4529909.64 Alçada Snm: 400 Núm

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
COVA DE LA MALLADA Terme Municipal: EL PERELLÓ Comarca : BAIX EBRE Coordenades UTM: X: 300701.54; Y: 4529909.64 Alçada Snm: 400 Núm FITXA D'INVENTARI PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC Núm. catàleg : A02 Identificador: COVA DE LA MALLADA Terme municipal: EL PERELLÓ Comarca : BAIX EBRE Coordenades UTM: X: 300701.54; Y: 4529909.64 Alçada snm: 400 Núm. jaciment IPAC: 6502 Codi de registre IPAC: P00500 Règim jurídic: Cronologia: Madelanienc Superior Mediterrani (14.000 - 13.500 aC) Protecció: Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Tipus de jaciment: Abrics i similars d'habitació sense estructures Referència cartogràfica: E.1:10.000. Full 126-75B. ICC. E.1:25.000. Full 497-III(32-19). 1985. IGN. E.1:50.000. Full 32-19(497). 1981. SGE. Base topogràfica 1:5.000. ICC Ortofotomapa 1:5.000. ICC Situació: Al bloc de Cardó, al Subsector de la Serra del Boix, a la vessant del Pla del Burgar, es troba el barranc de les Nines i al seu marge esquerre la Cova de la Mallada i el barranc de la Mallada; a uns 200 m de les pintures de Cabrafeixet i a uns 7 Km en línia recta a l'oest del Perelló. El barranc de la Mallada descendeix entre parets de roca fins trobar el barranc de les Nines on, uns 100 m abans, es localitzen tres cavitats: una al fons, una altra al marge dret i l'altra al marge esquerre, en front de l'anterior i denominada "la Mallasa". La zona és completament abrupta i rocosa, formant, en general, una concavitat on discorre, des del seu inici i en direcció SO-NE, el barranc de les Nines, que separa els termes de Tivenys, el Perelló i Tortosa; al NO el morral de Cabrafeixet i al N la muntanya, on es situen les pintures de Cabrafeixet. A nivell geològic es tracta d'un terreny de formació juràssica i compost per calcàries. Es tracta d'una zona desforestada amb abundant vegetació de garric. El fons del barranc de la Mallada, on es localitzen les coves, és pràcticament inaccessible a causa de l'abundant vegetació. Un dels accessos es pot realitzar prenent la carretera que des del Perelló es dirigeix a Rasquera. Una vegada passat el Km 7, s'ha d'agafar una desviació que surt a l'esquerra. Aquesta pista es segueix i arribant a una cruïlla, s'ha d'agafar la pista de la dreta, que condueix directament a un pla on s'han de deixar els vehicles. Des d'aquest punt s'ha de continuar a peu pel fons del barranc de les Nines i seguir a mà dreta pel barranc de la Mallada fins la cavitat. Bibliografia: VILASECA , S., CANTARELL , I., «La Cueva de la Mallada de Cabra Freixet», Ampurias XVII - XVIII, Barcelona 1956, 144. BELTRAN , A., «Avance al estudio de las pinturas rupestres levantinas de la provincia de Tarragona: estado de la cuestión», Boletín Arqueológico de Tarragona , LXVII-LXVIII (1967-1968), 173-183. VILASECA , S., Reus y su entorno en la Prehistoria, Reus 1973. BOYER GIL , A., PALLARÈS LLEÓ , A., Història d’El Perelló , volum I, Barcelona 1978, 23-24 i nota 1 VIÑAS , R., SARRIÀ , E., I ALONSO , A., La Pintura Rupestre en Catalunya, Barcelona 1983. GARCIA -ARGÜELLES I ANDREU , P., NADAL I LORENZO , J., «La cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico Superior Final», Pyrenae , 27, Barcelona 1996, 9-20. GENERA , M., L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Tortosa 1991, 158-159. ARTIGUES , P. LL., FORCADELL , A., MARTÍNEZ , J., IPAC , 1992. Notícies històriques: La Mallada és un jaciment arqueològic dels que es poden considerar "clàssics", ja què molts investigadors l'inclouen en les seves grans síntesis. Les primeres troballes de sílex a la Mallada es deuen a un grup excursionista de Camarles dirigit per Ignasi Cantarell i integrat per Rafael Cid, Victorino Tolós, Julián Hierro i José Fortuño, que l'estiu de 1953 van dipositar al Museu de Tortosa un conjunt de 627 peces. L'estiu següent, 1954, Salvador Vilaseca va realitzar una campanya d'excavació arqueològica en la que va diferenciar tres sectors (un espai triangular d'uns 12 m 2) però un únic estrat, documentant-hi un altre conjunt de 1.107 peces, que en total sumen 1.734 les peces recuperades. Entre 1976 i 1979, el Museu Arqueològic de Tarragona va encarregar a Mario Ferrer l’inici de noves excavacions arqueològiques, però sembla que els treballs van consistir en una neteja exhaustiva en el sector oriental, que va posar al descobert un potent sediment. Es desconeixen els resultats d'aquelles campanyes. Els anys 1984 i 1985, Margarida Genera va dirigir dues campanyes de neteja, planimetria i un estudi sedimentològic realitzat per Álvaro Arasa. La memòria de la intervenció no aporta nous resultats. Finalment, el 1996, Pilar Garcia-Argüelles i Jordi Nadal van publicar el darrer estudi del material lític i van realitzar una reconstrucció paleoecològica. El material arqueològic està dipositat al Museu Salvador Vilaseca de Reus. Descripció: L'abric consisteix en una espaiosa cavitat oberta al N, d'uns 20 m de llargària i 7,5 m d'alçada. La cavitat es troba cercada per un mur de pedra 1,60 m per guardar-hi bestiar i per alineacions naturals de blocs calcaris. El conjunt de peces de sílex documentat està format per: raspadors, burins, elements de costat rebaixat, pics, raspalls, fulles, perforadors, puntes de fletxa, etc. No s’ha trobat cap estri d’ós ni objectes d’ornament, però sí fragments d’ossos i algunes peces de les dents, tots de cérvols i cabres. A partir de la revisió dels materials lítics realitzats per Garcia-Argüelles, aquesta investigadora proposa que la cronologia de l'ocupació de la cova de la Mallada s'ha de situar en els moments inicials del Madelanienc Superior Mediterrani, que segons datacions obtingudes a Parpalló i Matutano, avarca un segment temporal del 14000 al 13500 aC. Raspadors i elements de costat rebaixat de la Cova de la Mallada (dibuix de Ramon Àlvarez) publicat a: GARCIA -ARGÜELLES I ANDREU , P., NADAL I LORENZO , J., «La cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico Superior Final», Pyrenae , 27, Barcelona 1996, 15, figura 2. Burins de la Cova de la Mallada (dibuix de Ramon Àlvarez) publicat a: GARCIA -ARGÜELLES I ANDREU , P., NADAL I LORENZO , J., «La cova de la Mallada (Perelló): estudio lítico y reconstrucción paleoecológica de un yacimiento del Paleolítico Superior Final», Pyrenae , 27, Barcelona 1996, 16, figura 3. .
Load more

Recommended publications
  • TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona
    DIARI DE TARRAGONA 10 DISSABTE, 2 DE FEBRER DE 2019 Tarragona Inmobiliario XAVIER FERNÁNDEZ JOSÉ La vivienda nueva TARRAGONA Pisos con una mayor superficie y calidad, muchos de ellos con pis- cina, y, por tanto, más caros. Sus cuesta un 50% más compradores: parejas en torno a los cuarenta años de edad y con uno o dos hijos que venden el piso que adquirieron cuando empeza- en TGN que en Reus ron a vivir juntos y ahora buscan el piso ‘definitivo’, con espacio in- terior y exterior. Es la tipología base de las nuevas viviendas que se construyen en Tarragona y sus clientes, según explicó ayer el pre- sidente de la Comissió Territorial Un estudio revela que el municipio más caro de la demarcación para los Provincial de Tarragona de la Associació de Promotors de Cata- pisos de reciente construcción es Cambrils, y el más barato Masdenverge lunya, Daniel Roig. ciutats La vivienda que venden esas pa- rejas con hijos para poder adquirir los pisos nuevos es la que com- pran las parejas cerca de la trein- tena que empiezan su vida en común. Los inmuebles de segunda mano son la única forma de acce- der al mercado inmobiliario que tienen las parejas jóvenes. De he- cho, la compra de pisos usados quintuplica a la de los nuevos. Roig, el presidente de la enti- dad, Lluís Marsà; y el director ge- neral, J. Marc Torrent presentaron un exhaustivo estudio sobre el nú- mero, superficie y precio de las nuevas promociones de pisos y chalets que se construyeron el año Los inmuebles a la venta REUS de primera mano son de más calidad y superficie P17 para parejas con hijos Solidaridad con Kelly pasado en la demarcación de Ta- La comunidad latina ha rragona.
    [Show full text]
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Mesebre 220109
    DIVENDRES 27 DE GENER DE 2012 núm. 607 diari ebre SANT CARLES DE LA RÀPITA www.mesebre.cat «Fins quan hem d’esperar?» Un estudi de CCOO constata que un 88% dels 515 extreballadors de Lear a Roquetes no han trobat feina dos anys després del tancament. L'ajut de 382.000 euros que Europa havia de destinar al pla social s'ha perdut perquè es va tramitar fora de termini. Aquesta informació ha portat a retrets mutus entre Govern i ERC. Els republicans exigeixen a la Generalitat que no es perdi aquesta inversió mentre el delegat del Govern a l'Ebre responsabilitza l'anterior executiu de la tramitació. P3 Compte enrera per a l’obertura del complex La Fanecada El Complex Esportiu Municipal La Fanecada d’Alcanar enceta un període de preobertura de les seues instal.lacions amb un gran ventall de serveis, activitats i equipaments per al benestar i la salut dels seus usuaris. Després d'alguns anys treballant en el projecte, finalment Alcanar disposarà d'una instal·lació esportiva pública que aspira ser un equipament de referència a nivell d'esport, salut i benestar. La instal·lació estarà gestionada de forma indirecta pel Grup Serviesport i preveu obrir les seues portes el 13 de febrer. P8 Terres de l’Ebre. Deltebre lamenta la Terres de l’Ebre. L'Ajuntament de Tortosa Esports. Remolins Bítem-Catalònia, el derbi suspensió del Pla Educatiu d'Entorn per la remodela i amplia els vestidors del pavelló de la Segona catalana per diumenge vinent, a manca de finançament de la Generalitat. poliesportiu de Ferreries.
    [Show full text]
  • BIM 2N Quadrimestre 2018
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 10 MUNICIPAL 3a Època 2N Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2018 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL L’Ajuntament aposta per instal·lar Els focus del camp de futbol, un sistema de filtratge d’aigua substituïts per projectors LED El Consistori cedeix terrenys a la Móra la Nova commemora els 50 Generalitat per l’Institut Escola anys de les Nits Blanques Els problemes acústics del Inauguració del mural Pavelló ja estan solucionats commemoratiu de l’1-O MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 10 Salutació El passat més de juny vam 3a Època sobreposar-nos a una de les crisis 2n Quadrimestre 2018 més importants que s’han afrontat a Móra la Nova: la declaració per part de Sanitat de l’aigua del pou com a Edita no potable. Des de l’Ajuntament es va fer un esforç enorme per a mitigar els Ajuntament de Móra la Nova efectes sobre la població. Va suposar una dedicació Coordinació extraordinària pels treballadors de l’Ajuntament, treballant en caps Eva Vallespí de setmana; gairebé totes les Francesc X. Moliné tasques no imprescindibles van quedar anul·lades i es va prioritzar la distribució d’aigua entre els Redacció convilatans. Però vam aconseguir que l’alerta s’aixequés en pocs dies. Rut Turch D’altra banda, destacar que hem tancat el compte anual del 2017, i ho [email protected] hem fet amb un romanent de tresoreria de 667.565€ i amb un deute rebaixat fins als 453.140€ a finals de desembre. Cal tenir en compte que vam tancar el 2016 amb 569.371€.
    [Show full text]
  • Neogene-Quaternary Onshore Record in the Lower Ebro River
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 ISSN: 1696-5728 [email protected] Universitat de Barcelona España Arasa-Tuliesa, A.; Cabrera, L. Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 16, no. 3, 2018, July-September, pp. 265-292 Universitat de Barcelona España DOI: https://doi.org/10.1344/GeologicaActa2018.16.3.3 Available in: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50558854003 How to cite Complete issue Scientific Information System Redalyc More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America and the Caribbean, Spain and Journal's webpage in redalyc.org Portugal Project academic non-profit, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.16, Nº 3, September 2018, 265-292, I-XII DOI: 10.1344/GeologicaActa2018.16.3.3 A. Arasa-Tuliesa, L. Cabrera, 2018 CC BY-SA Neogene-Quaternary onshore record in the lower Ebro river incised palaeovalley (Ebro margin, Catalan Coastal Range, NE Iberia) A. ARASA-TULIESA1 and L. CABRERA2 1Grup EbreRecerca C/ Rosa Molas 25A, 2B, 43500 Tortosa, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected] 2Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències de la Terra. Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. Institut de recerca Geomodels. Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisi de Conques C/ Martí Franquès s/n 08028 Barcelona, Catalonia, Spain. E-mail: [email protected] ABSTRACT The lower Ebro is a bedrock-alluvial mixed incised valley with a persistent degradational stacking architecture developed from latest Serravallian(?) to Holocene.
    [Show full text]
  • Pdf Nuevas Centralidades En El Territorio Del Delta Del Ebro / Vicent
    NUEVAS CENTRALIDADES EN EL TERRITORIO DEL DELTA DEL EBRO VICENT ORTELLS CABRERA Y ANTONIO QUEROL GÓMEZ Universitat Jaume I y Universitat Internacional de Catalunya La nueva redistribución territorial de Catalunya, actualmente en estudio y elabora- ción por parte de la Generalitat, dividirá administrativamente en seis nuevos territo- rios denominados veguerías. Ampliará pues, las actuales cuatro provincias y reapare- ce un territorio histórico, la antigua veguería del Ebro, que aglutina las tierras catala- nas bañadas por este río. Estas comarcas, la Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre y Montsià, forman un conjunto diferenciado del resto de Catalunya tanto por su historia (prácticamente todas o gran parte de ellas, formaron parte del territorio jurídico y administrativo de la ciudad de Tortosa, a raíz de la conquista cristiana por parte del monarca catalano- aragonés Ramón Berenguer IV), como por la lengua (la variante occidental del cata- lán), economía (generalmente primaria y localizada por el curso fluvial que favoreció los intercambios) y la percepción ( el propio curso fluvial), además de las costumbres e idiosincrasia. Territorio con status político propio durante siglos, también conocido como “cruïlla dels països catalans”, y salida al mar de las tierras de poniente e inte- riores de la antigua Corona de Aragón. Este conjunto comarcal del Ebro, se prolonga también por historia, sociedad, eco- nomía y percepción geográfica, hacia otras zonas próximas de Aragón y València, como ocurre con las tierras del Matarranya en Teruel y el Maestrat de Castelló. Gran importancia para ello tuvo desde siempre la jerarquía eclesiástica de Tortosa, ya que hasta hace pocos años su diócesis se extendía hasta la propia Plana de Castelló y man- tiene hoy en día las comarcas del Maestrat y Ports en esta provincia.
    [Show full text]
  • El Jurásico Medio De La Cuenca Catalana: Unidades Litoestratigráficas Y Elementos Paleogeográficos
    EL JURÁSICO MEDIO DE LA CUENCA CATALANA: UNIDADES LITOESTRATIGRÁFICAS Y ELEMENTOS PALEOGEOGRÁFICOS Sixto FERNÁNDEZ-LÓPEZ1, Marcos AURELL2, Fernando GARCÍA JORAL1, Juan José GÓMEZ3, María Helena Paiva HENRIQUES5, Gemma MARTÍNEZ1, Guillermo MELÉNDEZ4 y Luis Carlos SUÁREZ VEGA3 1 Dpto. y UEI de Paleontología. Facultad de Ciencias Geológicas (UCM) e Instituto de Geología Económica (CSIC-UCM), 28040-Madrid. 2 Dpto. Ciencias de la Tierra. Área de Estratigrafía. Facultad de Ciencias. 50009-Zaragoza. 3 Dpto. y UEI de Estratigrafía. Facultad de Ciencias Geológicas (UCM) e Instituto de Geología Económica (CSIC-UCM). 28040 Madrid. 4 Dpto. Ciencias de la Tierra. Área de Paleontología. Facultad de Ciencias. 50009-Zaragoza. 5 Dpto. Ciências da Terra. Universidade de Coimbra, 3049-Coimbra (Portugal). Fernández-López, S., Aurell, M., García Joral, F., Gómez, J.J., Henriques, M.H.P., Martínez, G., Meléndez, G. y Suárez Vega, L.C. 1996. El Jurásico Medio de la Cuenca Catalana: unidades litoestratigráficas y elementos paleogeográficos. [The Middle Jurassic of the Catalan Basin: lithostratigraphic units and paleogeographic elements]. Revista Española de Paleontología, N° Extraordinario, 122-139. ISSN 0213-6937. ABSTRACT The palaeogeography and facies distribution of the Catalan Basin during the Middle Jurassic are reconstructed, on the basis of out- crops and logs data. A new lithostratigraphic classification valid for the Catalan Basin is defined and its equivalence with the corre- lative units in the lberian Basin and Majorca is discussed. A system of arched, listric-shaped faults dipping towards the Mediterra- nean sea was a major factor determining the differentiation of the subsident Platform of Tortosa. From a palaeobiogeographical point of view, the ammonite and brachiopod recorded associations from the Platform of Tortosa are taxonornically similar to the asso- ciations of the epicontinental European basins.
    [Show full text]
  • La Ilercavònia Septentrional
    DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM II BIBLIOGRAFIA, LÀMINES, MAPES i INVENTARIS TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX ESQUEMÀTIC VOLUM II Bibliografia Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 107-128. Fotografies Làm. 128-131 Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 1-32. Mapes Fitxes d’inventari de jaciments ÍNDEX SISTEMÀTIC VOLUM II Bibliografia.................................................................................................................1-39 Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles (jaciments ordenats de nord a sud) Làm. 1-4: Necròpolis i poblat de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 5: Senals [3], Vall de Porcs [7] i Paladell [8] (Riba-roja). Làm. 6: Castellons 2 [1] (Riba-roja). Làm. 7: Magalanya [6] (Riba-roja), Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20] (Vinebre). Làm. 8: Sebes [12] i Castellons [14] (Flix). Làm. 9: Asclines [29] (Ascó), Garcia [40] (Garcia), Racó de les Rates Penades [19] (Vinebre), Font de n'Horta [21] (Torre de l'Espanyol), i Sebiques [22] (Vinebre). Làm. 10: Roca del Sol 2 [26], Roca del Sol 1 [25] (Garcia), Barber Medina [31] i els Mugrons [32] (Ascó). Làm. 11: Forn Teuler [28] (Ascó). Làm. 12-24: Serra de l'Espasa [39] (Capçanes). Làm. 25: Serra de l'Espasa (dalt) [39] (Capçanes), Quatre Camins [45] (Benissanet), i Racó de Sant Miquel [27] (Vinebre).
    [Show full text]
  • Toponímia De Móra La Nova: Móra, Aubals I Sequines
    Miscel·lània del CERE 24, 2013: 63-76 TOPONÍMIA DE MÓRA LA NOVA: MÓRA, AUBALS I SEQUINES 9(1785$&$67(//9(//'Ì(= Secció d’Història Local del CERE Professor de secundària i batxillerat RESUM (OVWRSzQLPVWUDGLFLRQDOVQRVyQSURGXFWHGHFDSSODQLÀFDFLy/DJUDQ majoria es van crear espontàniament i amb el pas dels segles s’han consolidat o han desaparegut. Els que s’han conservat són testimonis vius de la història LV·KDQFRQYHUWLWHQIzVVLOVG·DQWLFVSHUtRGHVGHODOOHQJXD/·DUWLFOHGHVWDFD tres topònims de Móra la Nova que representen tres etapes de la història, de la llengua —o de les llengües— i també de la manera de sentir i de veure dels antics pobladors d’aquestes terres. Són topònims encara vius que van més enllà dels límits municipals. La primera etapa, la de les llengües preromanes, està representada pel topònim Móra , d’origen discutit. A la segona es recorda la petjada cultural musulmana amb los Aubals . Tanca l’article les Sequines , nom G·RULJHQURPjQLFOOLJDWDOULXDOHVVpQLHVDOWUHEDOOGHO·KRPHLDODIHUWLOLWDW INTRODUCCIÓ La toponímia del terme de Móra la Nova no és aliena a la seva història, ni a ODJHRJUDÀDQLDOHVGLYHUVHVOOHQJHVTXHKDQXWLOLW]DWHOVVHXVKDELWDQWV(OV QRPVTXHLGHQWLÀTXHQWRWVLFDGDVFXQGHOVVHXVOORFVVyQIUXLWGHODQHFHVVLWDW TXHO·KRPHKDWLQJXWGHEDWHMDUHOVLQGUHWVTXHFRQÀJXUHQO·HQWRUQTXHHOV acull. Van néixer espontàniament utilitzant paraules vives del moment, amb YROXQWDWGHVFULSWLYDSHUSHUSHWXDUXQIHWRSHULGHQWLÀFDUXQDSURSLHWDW0ROWV G·DTXHVWVQRPVHQFDUDWHQHQXQVLJQLÀFDWFODULWUDQVSDUHQWSHUDOVSDUODQWVGHO segle xxi (OPDSDGHOPXQLFLSLHQVLQGLFDOORFVDPEQRPVGHIjFLOFRPSUHQVLy (Comuns, Plans, Mollons, Figuerasses…), al costat d’altres que necessiten una explicació sobre el seu origen si no es vol caure en una interpretació errònia (Domenges, Deveses, Coma, Coscollers…) o els d’origen antroponímic que FRQWHQHQHOQRPDFWXDORSUHWqULWGHOSURSLHWDULGHOVWHUUHQ\VTXHLGHQWLÀTXHQ (coma de Castellà, mas de Manou, sénia de Marianet, barranc de Nolla…). Aquí ens hem proposat introduir-nos en la història que envolta tres topònims 63 00 MCERE_24.indb 63 31/12/14 12:54 V.
    [Show full text]
  • Especial Rovellons
    «» DIVENDRES 17 D’OCTUBRE DE 2014 núm. 737 ESPECIAL diari ebre ROVELLONS S 0 R 0 O 0 T . C 5 E 5 L 12.000 www.mesebre.cat EXEMPLARS PLANA 12 i 13 Manifestació de suport i ‘indignació’ entre els veïns presents per la situació que es va viure Nou escorcoll de l’Ajuntament d’Alcanar Detingut l’exgerent de la Cooperativa de l’Aldea No va declarar davant dels Mossos i avui passarà a disposició judicial Ahir dijous, la Guàrdia Civil va retenir l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat; el regidor d'Urbanisme, Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat dimecres a l'exgerent de la Manel Martí; i tres empresaris locals per delictes contra l'Administració Pública. Fonts policials van con - Cooperativa de l'Aldea, Daniel Ferré. El seu advocat, Jordi Fernández, va con - firmar que tant l'alcalde com el regidor van ser retinguts al consistori mentre agents de la Guàrdia Civil firmar que l'exgerent va passar la nit a la comissaria de Tortosa a l'espera de escorcollaven l'Ajuntament. Per la tarda es va fer una concentració davant del consistori, donant suport ser interrogat ahir dijous pels agents, en el marc de la investigació oberta pel a l’alcalde. P3 jutjat número 1 de Tortosa. P3 Consulta 9-N: ‘Ànim o decepció’? La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell va mostrar la seva decepció davant la falta de consens dels partits i va dir que "l'Estat utilitza les lleis per negar-nos el dret a ser consultats, emparant-se en un tribunal desqualifi - cat i parcial".
    [Show full text]
  • 24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
    ENG @costadauradatur 24, 48 and 72 hours at Costa Daurada Table1 Discover Salou ••of Content 4-9 2 Dive into the Costa Daurada •• 10 3 Live PortAventura World ••• 12 4 Hail Caesar • 14 5 Follow the footsteps of the Iberians •• 16 6 Mediterranean architectures • 18 7 Sea lions and pirates •• 20 8 Miró’s corner • 22 9 Roads that talk about wine •• 24 10 Disconnect in Costa Daurada • 26 11 From the orchard to the market • 28 12 The charm of a haunted villa •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Viticulture heritage of the Priorat region •• 34 15 The footprint of prehistory ••• 36 16 The natural modernism of Reus •• 38 17 The Cistercian Route •• 40 18 Map 42 • 24 hours • 48 hours • 72 hours Editted by: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Texts and Project coordination: Vilaniu Comunicació Photographs: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Printing: Anfigraf, S.A. The interior of the cloister of the monastery of Santes Creus Legal deposit: DL T 829-2019 © Jose Carlos León 1 hours24 hours48 We propose a walk around Salou to discover all its must-see places and enjoy a fabulous combination of beaches, architecture, history and memorable scenery. The Jaume I promenade is a very special place, lined with palm trees and Modernist mansions dating from the early twentieth century.
    [Show full text]