La Batllia De Miravet (Segles XVII I XVIII)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

La Batllia De Miravet (Segles XVII I XVIII) La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia Josep Cañabate Fortuño ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author. Departament d’Història i Arqueologia Àrea d’Història Moderna Programa de Doctorat Societat i Cultura LA BATLLIA DE MIRAVET (SEGLES XVII I XVIII) DEMOGRAFIA, SOCIETAT I ECONOMIA Josep Cañabate Fortuño Director: Dr. Jaume Dantí i Riu Tutor: Dr. Valentí Gual Vilà Setembre 2018 Imatge portada: Creu de l’Orde de l’Hospital pintada a l’antiga església parroquial de Miravet. !2 Departament d’Història i Arqueologia Àrea d’Història Moderna Programa de Doctorat Societat i Cultura LA BATLLIA DE MIRAVET (SEGLES XVII I XVIII) DEMOGRAFIA, SOCIETAT I ECONOMIA Josep Cañabate Fortuño Director: Dr. Jaume Dantí i Riu Tutor: Dr. Valentí Gual Vilà Setembre 2018 !3 !4 !5 !6 LA BATLLIA DE MIRAVET (SEGLES XVII I XVIII) DEMOGRAFIA, SOCIETAT I ECONOMIA ÍNDEX 1-INTRODUCCIÓ……………………………….………………………………………………….9 1.1-MARC GEOGRÀFIC I CONTEXT HISTÒRIC………..…………………………………..19 1.2-FONTS I METODOLOGIA……………………..……………………………………………31 I-LA POBLACIÓ DE LA BATLLIA DE MIRAVET (SEGLES XVII I XVIII)…….…………49 2-ELS RECOMPTES DE POBLACIÓ…………………….…………………………………….49 3-NATALITAT …………………………………….……………………………………………….65 3.1-ESTACIONALITAT BAPTISMES I CONCEPCIONS…..…………………………………….79 3.2-CONCLUSIONS NATALITAT………………………..………………………………………..83 4-MORTALITAT………………………………….……………………………………………….85 4.1-EVOLUCIÓ MORTALITAT ADULTA.……………………………………….……………….88 4.2-EVOLUCIÓ MORTALITAT INFANTIL.……………..………………………………………105 4.3-ESTACIONALITAT MORTALITAT ADULTA I INFANTIL ..……………………………….113 4.4-CRISIS DE MORTALITAT ADULTA…………………..…………………………………….120 4.5-CONCLUSIONS MORTALITAT……………..………………………………………………138 5-CREIXEMENT VEGETATIU…………………………….…………………………………..141 6-NUPCIALITAT..………………………………………………………………………………..151 6.1-FECUNDITAT.……..………………………………………………………………………….164 6.2-ESTACIONALITAT MATRIMONIAL……………………………………………………….167 6.3-TIPOLOGIA DE MATRIMONIS…………..…………………………………………………173 !7 6.4-PROCEDÈNCIA DELS ESPOSOS………………..………………………………………….179 6.5-CONCLUSIONS NUPCIALITAT….….….……………………………………………..……201 II-RENDA SENYORIAL I RECURSOS ECONÒMICS A LA BATLLIA DE MIRAVET….205 7-RENDES SENYORIALS DE LA BATLLIA DE MIRAVET………….…………………….205 8-ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT I HÀBITAT .…..………………….………………….231 9-ESTRUCTURA DE LA PRODUCCIÓ………………….……………………………………247 10-CONCLUSIONS .…………..………………………..……………………………………….271 ANNEXOS ……………………………………………………………………………………..…281 GRÀFICS….………………………………………………………………………………………281 TAULES.…………………………………………………………………………………………..303 FONTS I BIBLIOGRAFIA ……………………………………………………………………..319 FONTS………………………………………………………………………………………….…319 BIBLIOGRAFIA………………………………………………………………………………..…321 !8 1-INTRODUCCIÓ El present treball té els seus orígens en els meus estudis en Història i el Màster en Estudis Històrics a la Universitat de Barcelona. En ells vaig poder conèixer diverses temàtiques històriques, on el meu interès es va centrar en Miravet i el seu entorn a l’època moderna. Com a natural d’aquesta vila, sempre he volgut conèixer-ne el passat durant aquest període de temps. Són uns segles convulsos i poc estudiats en la zona de l’Ebre català. Des de l’anomenada Església Vella de Miravet (l’antic temple parroquial de la població) vaig iniciar les indagacions sobre la població del lloc i l’edat moderna. En el Màster vaig aprofundir en la demografia històrica de mans del Dr. Valentí Gual. Ell ens va ensenyar a analitzar les actes dels sacramentaris dels arxius parroquials per interpretar l’evolució dels seus habitants. D’aquí en va sorgir un nou interès per investigar una documentació inèdita en aquest camp: l’Arxiu Parroquial de Miravet. És un dels pocs conservats a la comarca amb una sèrie remarcable (1614-1639 i 1663-actualitat). Els diversos conflictes armats, especialment la darrera Guerra Civil, van destruir la majoria d’arxius de la zona. Era una sort que a la vila s’haguessin salvat els llibres parroquials, i era necessari iniciar-ne l’estudi. En la primera recerca va sorgir el Treball Final de Màster (2013), una mostra de l’evolució demogràfica de Miravet en els segles XVII i XVIII.1 Així vaig començar a aprofundir en aquesta tipologia d’investigacions, i en van sortir dos articles: una comunicació al VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya, on establia l’evolució demogràfica de Miravet entre la Guerra de Successió i del Francès2, i un altre a la Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, com a resum i primera mostra dels nous coneixements establerts sobre la població miravetana de l’època.3 Per continuar els estudis vaig decidir seguir la línia demogràfica iniciada a Miravet i prosseguir la meva formació a través de la realització de la tesi que ara presento. Per fer-ho, vaig demanar la direcció i tutorització del Dr. Jaume Dantí i del Dr. Valentí Gual. Els dos són experts en la matèria i altres elements sobre el món rural, que també s’han investigat. Per realitzar la nova recerca es va 1 CAÑABATE FORTUÑO, J., Vida i mort a Miravet a l’època moderna. Llegit al Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona el dia 26 de juny de 2013 davant un tribunal format pels professorat següent: Dra. María Ángeles Pérez Samper, Dr. Àngel Casals Martínez i Dr. Jaume Dantí Riu. El treball va obtenir la qualificació de notable. 2 CAÑABATE FORTUÑO, J., “La població de Miravet durant la Guerra de Successió i la Guerra del Francès”, Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: <<Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813>>, Barcelona, 2013, pàgs. 426-435. 3 CAÑABATE FORTUÑO, J., “La població de Miravet (1620-1820). Evolució demogràfica”, Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 25 (2015), pàgs. 15-30. !9 ampliar l’abast geogràfic, cercant una vinculació històrica. Miravet formava part d’una senyoria de l’Orde de l’Hospital des del segle XIV, heretada dels templers. Aquest domini, conegut com la Batllia de Miravet, constituïa un ens administratiu i geogràfic a l’Ebre català. Vaig escollir aquest antic component d’unió, i no un d’actual com les comarques, per cercar una interrelació històrica, geogràfica, cultural, econòmica i política als segles XVII i XVIII. L’estudi se centra en aquests dos segles, però continua fins al 1820 i la desaparició progressiva del règim senyorial, que va finalitzar amb les desamortitzacions. L’esquema temporal se centra en l’interès per l’època i les fonts disponibles. Els registres parroquials tenen inici al segle XVII, perquè no s’han conservat amb anterioritat. Després l’anàlisi s’ha estès fins als primers anys del segle XIX amb l’objectiu de poder conèixer l’evolució de la població i del domini hospitaler en aquest temps. S’arriba fins la Guerra del Francès, amb tots els canvis i transformacions que va suposar, i la fi de l’Orde de l’Hospital i la seva documentació. L’apartat demogràfic sobre la Batllia està marcat per les fonts disponibles. Una part dels arxius parroquials han desaparegut amb el pas del temps i les guerres. Els que s’han conservat són suficients per realitzar la recerca de la població del domini senyorial, on se n’han afegit altres de proximitat.4 A l’estudi demogràfic s’hi ha sumat el de la renda senyorial i part dels recursos econòmics del territori i dels seus habitants en el mateix període de temps. S’estableix una interrelació entre els dos punts per la vinculació entre l’evolució de la població i el seu desenvolupament econòmic. Aquest apartat s’ha centrat en el buidat de les fonts generats pels hospitalers, amb especial interès en els capbreus.
Recommended publications
  • Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125
    Població Concepte Import Aiguamúrcia Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Aiguamúrcia Control de plagues: 5.650,87 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Albinyana Peridomèstics 2.450,24 ⁄ Alcover Peridomèstics 2.572,75 ⁄ Aldover Peridomèstics 413,48 ⁄ Alforja Peridomèstics 5.299,41 ⁄ Alió Peridomèstics 1.531,50 ⁄ Almoster Peridomèstics 1.642,68 ⁄ Almoster Control de plagues: 266,83 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Altafulla Peridomèstics 5.675,69 ⁄ Altafulla Control de plagues: 6.125,60 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Arnes Peridomèstics 2.538,68 ⁄ Ascó Peridomèstics 6.125,60 Banyeres del Penedès Peridomèstics 4.345,64 ⁄ Banyeres del Penedès Control de plagues: 1.405,31 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Barberà de la Conca Peridomèstics 1.919,06 ⁄ Bellmunt del Priorat Peridomèstics 4.638,14 ⁄ Bellvei del Penedès Peridomèstics 796,33 ⁄ Benissanet Peridomèstics 1.131,53 ⁄ Benissanet Control de plagues: 725,45 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Blancafort Peridomèstics 1.499,81 ⁄ Bonastre Peridomèstics 1.414,09 ⁄ Bot Peridomèstics 1.545,95 ⁄ Botarell Peridomèstics 1.876,16 ⁄ Bítem (EMD) Peridomèstics 384,36 ⁄ Bràfim Peridomèstics 2.909,64 ⁄ Cabra del Camp Control de plagues: 1.575,97 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Cabra del Camp Peridomèstics 2.641,65 ⁄ Calafell Control de plagues: 3.041,23 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Camarles Peridomèstics 1.960,19 ⁄ Cambrils Control de plagues: 4.726,51 ⁄ mosquit tigre i/o mosca Campredó (EMD) Peridomèstics 1.334,16 ⁄ Caseres Peridomèstics 616,12 ⁄ Castellvell del Camp Peridomèstics 1.869,85 ⁄ Constantí Peridomèstics 6.125,60 ⁄ Constantí Control de plagues: 551,27
    [Show full text]
  • Ribera-D'ebre.Pdf
    2 / Valencia Fruits RIBERA D’EBRE 15 de mayo de 2018 GEMMA CARIM / Presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre “La internacionalización nos permite llegar a grandes distribuidores” Con estas palabras Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, hace GC. Hay jóvenes cuyas fa- milias tienen tierras que de- referencia al buen trabajo realizado por las distintas empresas y cooperativas de fruta de hueso de la ciden dedicarse al campo y en comarca en cuanto a exportación. Las tendencias de cultivo, la idiosincrasia del agricultor familiar la comarca cada vez hay más agricultores profesionales que o las iniciativas de apoyo a las empresas son otros asuntos que comenta Carim, también alcaldesa llevan las tierras. La dedicación de localidad ribereña de Vinebre. al mundo agrario, en cualquier caso, viene acompañada de for- Valencia Fruits. Desde la óptica mación. El sector está cada vez del territorio, un análisis de las más profesionalizado. tendencias de cultivo de fruta de V F. ¿Qué otros cultivos desta- hueso en la comarca. ¿Qué frutas can en la Ribera d’Ebre? destacan? GC. En la Ribera d’Ebre tene- Gemma Carim. La Ribera mos un producto agroalimenta- d’Ebre es un referente en el cul- rio excelente. Y no solo de fruta tivo de la fruta de hueso. Solo en de hueso, también tenemos cam- los campos de Benissanet hay pos de olivos, viñedos, almen- catalogadas 69 variedades de me- dros e, incluso, en algunas zonas locotón, por poner un ejemplo. de la comarca, cereales. Los que Somos grandes productores están en expansión son la cereza de cereza, de melocotón, de nec- y la almendra.
    [Show full text]
  • BIM 3Er Quadrimestre 2017
    BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ Núm. 8 MUNICIPAL 3a Època 3R Quadrimestre AJUNTAMENT DE 2017 MÓRA LA NOVA MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Móra la Nova aprova un Les festes de Nadal una cita pressupost consensuat de més plena d’activitats per a tothom de 3,5M d’euros Una Sant Silvestre aquàtica i el Més visitants a la 186a Fira, que Club de Twirling moranovenc en ha presentat moltes novetats molta projecció Pavelló Firal 1 d’Octubre, el nou Commemoració del Dia nom del recinte després dels internacional per a l’eliminació atacs policials de la violència de gènere MÓRA LA NOVA MUNICIPAL Editorial Número 8 Salutació Des de finals d’octubre, ERC governa 3a Època en minoria a Móra la Nova. Les fortes 3r Quadrimestre 2017 tensions nacionals i els diferents punts de vista sobre el procés van fer insostenible el pacte de govern. Però Edita el trencament ha estat d’una forma Ajuntament de Móra la Nova civilitzada i sensata, com haurien de ser totes les relacions que finalitzen. Coordinació Hem de conviure en el mateix poble sense animadversió. Eva Vallespí El governar en minoria ens ha Francesc X. Moliné obligat a negociar i a pactar uns pressupostos pel 2018 amb l’oposició. Redacció Fruit d’aquesta negociació, s’han Roger Font i Montornés aprovat amb els vots favorables del PDeCat i del PSC després de recollir algunes de les seves esmenes. www.riberaproduccions.com D’altra banda, al mes d’octubre va tenir lloc la 186 Fira de Móra la Nova. Hem introduït alguns canvis fruit de la pressió urbanística que ens Col·laboradors han servit per reorganitzar la Fira i per traure’n una part de l’àmbit Antonio Veciana (meteorologia) urbà, minimitzant molèsties.
    [Show full text]
  • Móra D'ebre Castillo De Móra
    432 / MÓRA D’EBRE MÓRA D’EBRE La villa de Móra d’Ebre, cabeza municipal y capital de la comarca de la Ribera d’Ebre, se asienta en el margen derecho del río Ebro, en el lugar de la cubeta o depresión de Móra. Dista 60 km de la capital provincial, Tarragona, que se recorren a través de la T-11 y la N-420 que conduce hasta Gandesa. Limita al Norte con Ascó, al Este con Móra la Nova, al Sur con Tivissa, Benissanet y Corbera d’Ebre, y al Oeste con la Fatarella. La singularidad geográfica del lugar, en la llanura fluvial del Ebro, favoreció la existencia de asentamientos estables desde época ibérica. En este sentido, los restos localizados en torno al calvario, en las proximidades del castillo, son suficientes para suponer la existencia de unoppidum, ocupado como mínimo hasta la segunda mitad del siglo II o el siglo I a.C. Por otro lado, los vestigios de la villa romana de Els Emportells, situada cerca del río, en el camino de Les Sénies, indican la presencia de un asentamiento de época romana. Las referencias históricas acerca de la villa de Móra son escasas y remontan al siglo XII. Tras la reconquista, en el año 1153 Arbert de Castellvell tomó posesión de la villa, situada en los lími- tes del marquesado de Siurana. Años más tarde, en 1174, el rey Alfonso II el Casto y Guillem de Castellvell, firmaron un acuerdo en virtud del cualIldefonsus, Dei gracia rex Aragonensis, comes Barchi- nonensis et marchio Provincie entregaba a este último el castrum de Móra, junto con el castillo de Tivissa y las fortalezas de Garcia y Marçà.
    [Show full text]
  • Archivo Histórico De Tarragona Núm
    Archivo Histórico de Tarragona Núm. 13 Boletín informativo Octubre 2010 EDITORIAL El Plan de Ocupación de Digitalización de Cataluña EDITORIAL en el Tarragonés ............................................................................. 1 El Plan de Ocupación de EL TRATAMIENTO DE LOS FONDOS Incorporación de los instrumentos de descripción Digitalización de Cataluña de los fondos de empresa al programa GIAC ...................... 2 en el Tarragonés Finalización de la digitalización por la Sociedad Genealógica de Utah .................................................................... 3 Fruto de la colaboración entre los Departamentos El tratamiento del fondo Fotografía Canadell ...................... 3 de Trabajo y de Cultura y Medios de Comunica- INGRESOS ción de la Generalitat de Cataluña, esta iniciativa Administración periférica del Estado ..................................... 3 pretende formar y dar trabajo a personas en paro, Notariales ......................................................................................... 5 en el marco de un proyecto vinculado con las nue- Judiciales ........................................................................................... 6 vas tecnologías y el patrimonio documental. Asociaciones y fundaciones ....................................................... 6 Fondos comerciales y de empresa ........................................... 7 Colecciones ...................................................................................... 7 NOTICIAS Implantación de la UNE EN–ISO 9001:2008
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • MUNICIPIS DE TARRAGONA Guardia Urbana
    EMERGENCIAS: Emergències 112 Aeroport de Reus 977 779 800 Guàrdia Urbana 092 Cambra de Comerç 977 219 676 Emergencias mèdiques 061 Canal Reus T.V. 977 300 509 Mossos d’Esquadra 088 Canal Català T.V. 977 251 644 Policia Nacional 091 Correus 902 197 197 Guàrdia Civil 062 Estació d’autobusos 977 229 126 Protecció Civil 1006 FECSA (Avarias) 900 770 007 Gas Natural (Avarias) 900 750 750 Ràdio Reus (SER) 977 772 121 Tarragona Ràdio 977 244 816 RENFE 902 240 202 TAXI 977 345 050 Universitat Rovira i Virgili 902 337 878 SERVICIOS: AJUNTAMENT DE TARRAGONA 977 29 61 00 AJUNTAMENT DE CAMBRILS 977 794 579 AJUNTAMENT DE REUS 977 010 010 AJUNTAMENT DE SALOU 977 309 200 AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA 977 64 00 25 AJUNTAMENT DE VILA-SECA 977 30 93 00 MUNICIPIS DE TARRAGONA AJUNTAMENT DE TARRAGONA 977 29 61 00 www.tarragona.cat Ajuntament Operadora 977 296 100 Departament de Compres 977 296 117 Departament de Cultura 977 296 100 Departament de Tresoreria 977 296 124 Institut Municipal d'Educació 977 248 409 Departament de Llicencies d'Obres 977 296 146 Departament de Medi Ambient 977 296 222 Departament de Neteja Pública 977 296 150 Oficina Consumidor OMIC (telef. i fax) 977 296 119 Departament de Personal 977 296 109 Departament de Recaptació Directa 977 296 125 Departament de Relacions Ciutadanes 977 296 167 Brigada Municipal 977 546 298 Brigada D'intervenció Ràpida 900 200 274 Fax Brigada 977 547 323 Laboratori Municipal 977 200 071 Fax Laboratori 977 200 617 Patronat Municipal D'Esports 977 550 299 Guardia Urbana: Urgències 092 Comissaria 977 010 092
    [Show full text]
  • Generalitat De Catalunya Departament D'agricultura
    CENS PER A LES ELECCIONS DELS MEMBRES DE LA JUNTA RECTORA DEL CONSELL CATALÀ DE LA Generalitat de Catalunya PRODUCCIÓ INTEGRADA DEL 22 DE SETEMBRE DE 2016 Consell Català de la Departament d'Agricultura, (Demarcació Terres de l'Ebre) Producció Integrada Ramadaria, Pesca i Alimentació SECCIÓ D'OPERADORS PRODUCTORS DEMARCACIÓ TERRITORIAL TERRES DE L'EBRE Mesa Electoral OFICINA COMARCAL DE LA TERRA ALTA. NOM NIF/CIF Num PI Domicili Municipi MIGUEL BERTOMEU JASANADA 77883924J 2804 DR. ENGUIX, 3 HORTA DE SANT JOAN JAUME FERRE LLOP 78577159M 526 C/ DR. FERRAN 42, 42 CORBERA D'EBRE JOAN FRANCESC SUÑE FOLQUE 78578411S 8381 CALL, 3 VILALBA DELS ARCS MARIA YOLANDA VIVER CUBELES 73156229Z 8718 GAUDI, 4 BATEA FRANCESC J. ROSELLO CHERTO 47623278F 8956 D'ORTA, 61 BOT MARTIN CARBO GIL 47621421J 9060 PARC INFANTIL, 1 HORTA DE SANT JOAN BERNAT VALLESPI VIDAL 47857153H 9164 ERES, 40 VILALBA DELS ARCS MARIA ELENA SOLE BELTRAN 40925114H 9205 ANTONI GAUDI, 6 ARNES TOTAL PER MESA 8 Mesa Electoral OFICINA COMARCAL DE LA RIBERA D'EBRE. NOM NIF/CIF Num PI Domicili Municipi FRUITES PERELLÓ, CB E43338086 3150 C. PADRELLS, 10 TIVISSA FRUITES GINES GON SL B43423151 3151 SANT JORDI, 47 BENISSANET JOAN VERNET FOLCH 39842552C 38 REUS, 11 BENISSANET JOSEP A. MOSEGUI GRAU 77834642C 383 C/ LA PLAÇA, 2 BENISSANET DAVID SUÑER VALLS 39911079F 386 C/GINESTAR, 1, 1 MORA D'EBRE ANTONIO MOSEGUI JIMENEZ 39908878Z 389 C/ PAU PICASSO, 8, BAIX MORA D'EBRE JOAN FRANCISCO ROCA MONTAGUT 78579475K 3913 C. CALVARI, 52, 52 BENISSANET JORDI PALLEJA GRAU 39641491W 395 C/ SANT JORDI, 41, 41 BENISSANET GLORIA MASSOT VINAIXA 40913929B 396 C/ SANT JORDI, 41, 41 BENISSANET JOAN MAÑE DOMENECH 39834723B 397 C/ MIG, 2, 2 BENISSANET JORDI FORTUÑO AVANTE 78579434A 398 MOLINERES, APT CORREUS, 66, 10 MORA D'EBRE JOAN JOSEP FERRE FIGUERES 78577119B 399 C/ NOU , 2 3º 2ª, 2 BENISSANET JOAN ALCON MONTAGUT 40912659Y 40 C.
    [Show full text]
  • Instrumentos-Barro-Catalunya.Pdf
    Presidenta Excma. Sra. Da CARMEN CALVO POYATO Consejera de Cultura de la Junta de Andalucía Vice-Presidenta BEATRIZ DE MIGUEL ALBARRACIN Directora del Centro de Documentación Musical de Andalucía Consejo Científico SMAINE MOHAMED EL-AMINE, HAMID AL-BASRI, JOSE BLAS VEGA, SERGIO BONANZINGA, EMILIO CASARES, MANUELA CORTES, ISMAIL DIADIE IDARA, KIFAH FAKHOURY, GIAMPIERO FINOCCHIARO, GIROLAMO GAROFALO, JOSE ANTONIO GONZÁLEZ ALCANTUD, MAHMOUD GUETTAT, LOUIS HAGE, HABIB HASSAN TOUMA, GUY HOUT, SAMHA EL KHOLY, KOFFI KOUASSI, Ma TERESA LINARES SABIO, MANUEL LORENTE, SALAH EL MAHDI, MEHENNA MAHFOUFI, ÁNGEL MEDINA, OMAR METIOUI, JOSE SANTIAGO MORALES INOSTROZA, BECHIR ODEIMI, ALICIA PEREA, CHRISTIAN POCHE, SCHEHEREZADE QUASSIM HASSAN, CALISTO SÁNCHEZ, SALVADOR RODRÍGUEZ BECERRA, GEORGES SAWA, PAOLO SCARNECCHIA, AMNON SHILOAH, ABDELLAH ZIOU ZIOU. Director REYNALDO FERNANDEZ MANZANO Secretaría ISABEL SÁNCHEZ OYARZABAL Diseño JUAN VIDA Fotocomposición e impresión LA GRAFICA, S.C.AND.-GRANADA Depósito Legal: GR-487/95 I.S.S.N.: (en trámite) © Consejería de Cultura. Junta de Andalucía. Instrumentos populares de barro en el sur de Catalunya Salvador Palomar Abadía General and descriptive approximation to the diversity of sonorous earthenware ¡nstruments and utensils ¡n the Southern área of Catalonla. This work deals with their use ¡n popular traditions as part of the laPour and festive atmosphere as well as ¡ts dlffusion and commerclallzatlon. 1. Los alfares del sur de Catalunya La zona del sur de Catalunya, a la que voy a referirme, abarca de la comarca del «Camp de Tarragona» al Ebro, en el territorio de la actual provincia de Tarragona. Los centros alfareros de estas comarcas -desaparecidos o en activo- considerados en este estudio, son Alcover, Reus y la Selva del Camp (Camp de Tarragona), Benissanet, Ginestar y Miravet (Ribera d'Ebre), Tivenys (Baix Ebre) y La Galera (Montsiá).
    [Show full text]
  • FIESTA Y CULTURA Un Destacado Carácter Histórico De Diversidad Y Tolerancia
    LA MÓRA MORISCA EN MÓRA D’EBRE: TRES VISIONES, UN SOLO MUNDO 7 y 8 de julio de 2012 Los vecinos del mercadal y de los barrios cristiano, judío y morisco ambientan las calles y vestidos de época, recrean un momento histórico de convivencia pacífi ca. Artesanos de ofi cios antiguos, espectáculos teatrales y de calle, desfi les, torneos, paradas y productos tradicionales, invitan a los visitantes a disfrutar de una fi esta con FIESTA Y CULTURA un destacado carácter histórico de diversidad y tolerancia. FIESTA DE SAN ANTONIO EN ASCÓ SEMANA SANTA EN FLIX: PROCESIÓN DEL ENCUENTRO Y LAS DESMAS Enero de 2013 Domingo de Pascua Declarada fi esta de interés comarcal y nacional Declarada fi esta de interés comarcal La Fiesta de San Antonio en Ascó ha mantenido vivas unas tradiciones que se pierden en Una apretada agenda de actos laicos, como las coplas o el baile de jotas en la ermita el tiempo y que la hacen singular: mantenimiento de la pliega, las Tres Vueltas, la distin- el Lunes de Pascua, y actos religiosos, entre los que destaca la Procesión del En- ción de las fi guras del clavario y los mayorales, las carreras de caballos, burros y machos, cuentro. La encabezan los Armados con la Samaritana seguidos por las banderas del encender la hoguera y bailar alrededor la jota de Ascó, con música y danza propias. Sagrado Corazón, la madre de dios del Remedio, San Antonio y el Santísimo. Cierra la Virgen, con la Cofradía de los Dolores y un grupo de esclavas. En la plaza Mayor se FUEGO Y EMPUJE; SAN ANTONIO EN LA TORRE DE L’ESPANYOL hace la representación del encuentro de la Virgen con Cristo resucitado y la Samari- Enero de 2013 tana recita Las Desmas, que acaban con la rotura del cántaro.
    [Show full text]
  • Reducció De L'atur I Migracions Recents a Les Terres De L'ebre
    REDUCCIÓ DE L'ATUR I MIGRACIONS RECENTS A LES TERRES DE L'EBRE Autors: Juan Antonio Duro (CELIR i Departament d’Economia, URV) i Josep Maria Piñol (CELIR i FURV) 1. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA: UNA NOVA FASE RECESSIVA A L'EBRE El present document intenta posar sobre la taula alguns elements d'anàlisi comparada en l'evolució demogràfica i de l'atur en els darrers anys a les Terres de l’Ebre. Més que un detall excessiu en algunes dades, es busca contrastar unes dinàmiques fonamentalment interanuals acumulades en aquests dos components i prenent la dades obertes disponibles. Els objectius són: a) Intentar identificar una possible correlació entre migració i atur registrat, incloent-hi les possibles especificitats locals. b) Confirmar si existeix una disminució de l'atur relacionades amb noves dinàmiques d'emigració i a quins perfils es vincula majoritàriament. Des del punt de vista demogràfic, les Terres de l'Ebre es mouen habitualment entre l'estancament i la regressió. Les dades recents indiquen que, després d'un ascens puntual, en els darrers anys —i paral·lelament a la major incidència de la crisi— la regió entra en una nova fase regressiva i desfavorable en relació amb Catalunya (taula 1). Taula 1. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA RECENT Àmbit 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Var % var. 2011-16 2011-16 Baix Ebre 82.634 83.125 81.514 80.637 79.748 78.977 -3.657 -4,43 Montsià 72.261 72.121 71.577 69.613 68.524 67.646 -4.615 -6,39 Ribera d'Ebre 23.889 23.867 23.477 22.925 22.723 22.471 -1.418 -5,94 Terra Alta 12.713 12.713 12.310 12.119 11.872 11.761 -952 -7,49 Terres de l'Ebre 191.631 191.826 188.878 185.294 182.867 180.855 -10.776 -5,62 Catalunya 7.539.618 7.570.908 7.553.650 7.518.903 7.508.106 7.522.596 -17.022 0,22 Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat (padró municipal).
    [Show full text]