Els Castells De Flix. De La Guerra Civil Catalana Del Segle Xv Fins La Iii Guerra Carlina
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ELS CASTELLS DE FLIX. DE LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV FINS LA III GUERRA CARLINA Pere Muñoz Hernández Catedràtic d’ensenyament secundari. Associació Cultural la Cana [email protected] [Data de lliurament i acceptació: juny de 2017] RESUM PARAULES CLAU La situació geoestratègica del poble de Flix, al bell mig Flix, castell, Guerra Civil d’un dels meandres més espectaculars del riu Ebre, explica catalana del segle XV , l’existència dels castells que s’han construït als punts més Guerra dels Segadors, elevats del meandre. El primer gran castell d’època sarraïna, Guerra de Successió i construït a l’istme del meandre, des d’on es controlava la guerres carlines. navegació fluvial, fou consolidat pels diversos senyors feudals (els Volta, Bosc, Santcliment i la Ciutat de Barcelona). Aquest PALABRAS CLAVE castell tingué un paper molt important al costat del castell de Flix, castillo, Guerra Civil Miravet en la Guerra Civil catalana del segle xv i la Guerra catalana del siglo XV , dels Segadors del segle xvii. Concretament, el castell de Flix Guerra dels Segadors, en tots dos conflictes fou un punt bàsic per al control del riu Guerra de Sucesión y per part del bàndol de la Generalitat i del consell de Cent guerras carlistas. de Barcelona en ser una fortalesa equidistant entre les grans KEYWORDS ciutats de Lleida i de Tortosa. Derruït després de la Guerra de Successió, va ser substituït a mitjans del segle xix per un Flix, castle, Catalan Civil fort militar amb tres troneres bastit sobre el turó que con- War of the "fteenth trola l’important pas de barca així com el canal de navegació century, Reapers’ War, construït als seus peus pràcticament, al mateix temps que War of the Spanish es realitzava el castell nou, fort que tingué un protagonisme Succession, Carlist Wars. especial durant la Tercera Guerra Carlina. ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 27 (2017): 253-272 253 000MCERE27.indb 253 22/12/17 12:27 P. Muñoz RESUMEN La situación geoestratégica del pueblo de Flix, en medio de uno de los meandros más espectaculares del río Ebro, explica la existencia de los castillos que se han construido en los puntos más elevados del meandro. El primer gran castillo de época sarracena, construido en el istmo del meandro, desde donde se controlaba la navegación fluvial, fue consolidado por los diversos señores feudales (los Volta, Bosc y Santcliment, y la Ciudad de Barcelona). Este castillo desempeñó un papel muy importante junto al cas- tillo de Miravet en la Guerra Civil catalana del siglo xv y la Guerra de Els Segadors del siglo xvii. Concretamente, el castillo de Flix fue en los dos conflictos un punto básico para el control del río por parte del bando de la Generalitat y del Consejo de Ciento de Barcelona, al ser una fortaleza equidistante entre las grandes ciudades de Lleida y Tortosa. Derruido tras la Guerra de Sucesión, fue sustituido a mediados del siglo xix por un fuerte militar con tres troneras, erigido sobre el cerro que controla el importante paso de barca y el canal de navegación construido prácticamente a sus pies en paralelo a la construcción del castillo nuevo, fuerte que tuvo un protagonismo especial durante la Tercera Guerra Carlista. ABSTRACT The geostrategic situation of the town of Flix, in the middle of one of the most spec- tacular meanders of the Ebro River, explains the existence of the castles that were built in the highest points of the meander. The first great castle of Saracen times, built in the isthmus of the meander, from which river navigation was controlled, was consolidated by several feudal lords (Volta, Bosc, Santcliment and the City of Barcelona). This cas- tle had an important role next to the castle of Miravet in the Catalan Civil War of the fifteenth century and the Reapers’ War of the seventeenth century. Specifically, during two conflicts the castle of Flix was an essential point for the control of the river by the Generalitat (Catalan government) and the Consell de Cent (governmental institution of Barcelona) as it was equidistant between the major cities of Lleida and Tortosa. De- molished after the War of the Spanish Succession, it was replaced in the middle of the nineteenth century by a military fort with three embrasures, constructed on a hill that controlled the important boat crossing and the navigation channel built practically at its foot at the same time of the construction of the new castle, a fort that played a special role during the Third Carlist War. INTRODUCCIÓ Aquest text és la plasmació per escrit de la conferència que vaig presentar el passat novembre dins del cicle de conferències “Castells i fortificacions de la Ribera d’Ebre”. El motiu de parlar en plural de castells de Flix és per aclarir les confusions que sovint ens trobem quan en parlar, per exemple, de la importància del castell durant la Guerra dels Segadors ens ofereixen una fotografia del castell nou construït al segle xix i que fou protagonista durant al Tercera Guerra Carlina. Del castell vell avui dia malauradament en queden pocs vestigis, però afortunadament per la seva importància durant la Guerra dels Segadors en tenim les magnífiques il·lustracions realitzades per l’enginyer militar francès Beaulieu. Així que em vaig plantejar realitzar una breu història de les fortificaci- ons de Flix. En primer lloc, la d’origen sarraí, bastida sobre l’istme que assenyala l’estret 254 Miscel·lània del CERE 27 (2017) 000MCERE27.indb 254 22/12/17 12:27 Els castells de Flix Figura 1. Vista de Flix dins Le Grand Beaulieu, segle XVII . Figura 2. Castell Nou, postal de començaments segle XX . Miscel·lània del CERE 27 (2017) 255 000MCERE27.indb 255 22/12/17 12:27 P. Muñoz meandre del riu Ebre, castell que tingué un paper important defensant la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona durant la Guerra Civil catalana del segle xv , que arribà a la seva màxima esplendor després de les obres que realitzaren els enginyers francesos i catalans tot preparant la defensa del riu i del territori davant les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors. Aquest castell a finals del segle xvii es veié greument afectat per la caiguda d’un llamp sobre el polvorí i va tenir un paper secundari en la Guerra de Successió, de manera que fou abandonat i pràcticament derruït a partir d’aleshores; en restaren les muralles que tancaven l’accés a la població per la part de l’istme del meandre, amb dos accessos principals: la porta d’Ascó, per on s’accedia al carrer Major, i la de Sant Jeroni, que donava accés al carrer del Molí. Amb tot, al segle xix , i especialment com a conseqüència de les guerres carlines, com veurem, el lloc geoestratègic continuava sent clau per al control de la navegació fluvial i del pas de barca que facilitava l’accés en direcció a les terres de Ponent, amb les veïnes comarques de les Garrigues i del Segrià. Aquesta necessitat portà a la construcció d’un castell o fort militar de base triangular damunt del turó més elevat del meandre, un castell nou, també conegut com a carlí, que tingué un notable protagonisme durant la Tercera Guerra Carlina. El castell va ser objecte al seu moment d’una magnífica restauració, per la qual cosa va rebre l’any 2012 el premi de Qualitat Ebrenca al millor edifici restaurat. PRIMERES REFERÈNCIES AL CASTELL DE FLIX • Any 1000. Els llocs de Miravet, Ascó, Flix i Riba-roja figuren com un Husum o llocs fortificats a la frontera de l’Andalús. • 1109. Als documents àrabs apareixen els topònim referents a Flix: Uqlay’s, Iflî’s i Uflay’s .1 “Els riberencs intercanvien senyals amb torxes en un tram de cent milles i fan el mateix des de la fortalesa d’ Uqlay’s (Flix) fins a la ciutat de Tortosa, que es troba a la seva riba.” • 1153 . Amb l’ajut entre dels templers i els genovesos, que havien combatut a Tor- tosa, Ramon Berenguer IV conquereix Flix, Ascó, Garcia, Móra, Tivissa i Miravet. • 1154, 4 d’octubre. Ramon Berenguer IV fa donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci della Volta: “En nomine Sancte trinitatis ego Raimundis gratia Dei comes barchinonensis regnique princeos Aragonis et marchio Tortose dono tibi fideli neo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix.” 2 • Els Volta , primers senyors feudals de Flix i el seu castell: entre els anys 1154 i 1257, durant cent tres anys la nissaga genovesa dels Volta , Bonifaci, Gasquet, Humbert, Ramondí, Andreolo i Albertí… seran els amos i senyors de Flix.3 • 1238. Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de “Molt noble i lleial vila de Flix”, en reconeixement dels seus fills en la presa de València, esdevingut aquest any. Els germans Andreolo i Alberto de Flix (nom que prengueren els hereus de la família Volta com a senyors que eren de Flix) participaren activament en la conquesta de la ciutat. • 1257. Els hereus de Bonifaci della Volta vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i compraren entre altres poblacions com Alboraia del regne de València. 256 Miscel·lània del CERE 27 (2017) 000MCERE27.indb 256 22/12/17 12:27 Els castells de Flix • 1257, 5 d’octubre. Sir Humbert de la Volta i el seu nét Albert venen a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents als citats castells i viles, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix per la quantitat de 7.500 mazeres d’or.4 • 1262, 1 de desembre.