ELS CASTELLS DE FLIX. DE LA GUERRA CIVIL CATALANA DEL SEGLE XV FINS LA III GUERRA CARLINA
Pere Muñoz Hernández Catedràtic d’ensenyament secundari. Associació Cultural la Cana [email protected]
[Data de lliurament i acceptació: juny de 2017]
RESUM PARAULES CLAU La situació geoestratègica del poble de Flix, al bell mig Flix, castell, Guerra Civil d’un dels meandres més espectaculars del riu Ebre, explica catalana del segle XV , l’existència dels castells que s’han construït als punts més Guerra dels Segadors, elevats del meandre. El primer gran castell d’època sarraïna, Guerra de Successió i construït a l’istme del meandre, des d’on es controlava la guerres carlines. navegació fluvial, fou consolidat pels diversos senyors feudals (els Volta, Bosc, Santcliment i la Ciutat de Barcelona). Aquest PALABRAS CLAVE castell tingué un paper molt important al costat del castell de Flix, castillo, Guerra Civil Miravet en la Guerra Civil catalana del segle xv i la Guerra catalana del siglo XV , dels Segadors del segle xvii. Concretament, el castell de Flix Guerra dels Segadors, en tots dos conflictes fou un punt bàsic per al control del riu Guerra de Sucesión y per part del bàndol de la Generalitat i del consell de Cent guerras carlistas. de Barcelona en ser una fortalesa equidistant entre les grans KEYWORDS ciutats de Lleida i de Tortosa. Derruït després de la Guerra de Successió, va ser substituït a mitjans del segle xix per un Flix, castle, Catalan Civil fort militar amb tres troneres bastit sobre el turó que con- War of the "fteenth trola l’important pas de barca així com el canal de navegació century, Reapers’ War, construït als seus peus pràcticament, al mateix temps que War of the Spanish es realitzava el castell nou, fort que tingué un protagonisme Succession, Carlist Wars. especial durant la Tercera Guerra Carlina.
ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 27 (2017): 253-272 253
000MCERE27.indb 253 22/12/17 12:27 P. Muñoz
RESUMEN La situación geoestratégica del pueblo de Flix, en medio de uno de los meandros más espectaculares del río Ebro, explica la existencia de los castillos que se han construido en los puntos más elevados del meandro. El primer gran castillo de época sarracena, construido en el istmo del meandro, desde donde se controlaba la navegación fluvial, fue consolidado por los diversos señores feudales (los Volta, Bosc y Santcliment, y la Ciudad de Barcelona). Este castillo desempeñó un papel muy importante junto al cas- tillo de Miravet en la Guerra Civil catalana del siglo xv y la Guerra de Els Segadors del siglo xvii. Concretamente, el castillo de Flix fue en los dos conflictos un punto básico para el control del río por parte del bando de la Generalitat y del Consejo de Ciento de Barcelona, al ser una fortaleza equidistante entre las grandes ciudades de Lleida y Tortosa. Derruido tras la Guerra de Sucesión, fue sustituido a mediados del siglo xix por un fuerte militar con tres troneras, erigido sobre el cerro que controla el importante paso de barca y el canal de navegación construido prácticamente a sus pies en paralelo a la construcción del castillo nuevo, fuerte que tuvo un protagonismo especial durante la Tercera Guerra Carlista. ABSTRACT The geostrategic situation of the town of Flix, in the middle of one of the most spec- tacular meanders of the Ebro River, explains the existence of the castles that were built in the highest points of the meander. The first great castle of Saracen times, built in the isthmus of the meander, from which river navigation was controlled, was consolidated by several feudal lords (Volta, Bosc, Santcliment and the City of Barcelona). This cas- tle had an important role next to the castle of Miravet in the Catalan Civil War of the fifteenth century and the Reapers’ War of the seventeenth century. Specifically, during two conflicts the castle of Flix was an essential point for the control of the river by the Generalitat (Catalan government) and the Consell de Cent (governmental institution of Barcelona) as it was equidistant between the major cities of Lleida and Tortosa. De- molished after the War of the Spanish Succession, it was replaced in the middle of the nineteenth century by a military fort with three embrasures, constructed on a hill that controlled the important boat crossing and the navigation channel built practically at its foot at the same time of the construction of the new castle, a fort that played a special role during the Third Carlist War.
INTRODUCCIÓ Aquest text és la plasmació per escrit de la conferència que vaig presentar el passat novembre dins del cicle de conferències “Castells i fortificacions de la Ribera d’Ebre”. El motiu de parlar en plural de castells de Flix és per aclarir les confusions que sovint ens trobem quan en parlar, per exemple, de la importància del castell durant la Guerra dels Segadors ens ofereixen una fotografia del castell nou construït al segle xix i que fou protagonista durant al Tercera Guerra Carlina. Del castell vell avui dia malauradament en queden pocs vestigis, però afortunadament per la seva importància durant la Guerra dels Segadors en tenim les magnífiques il·lustracions realitzades per l’enginyer militar francès Beaulieu. Així que em vaig plantejar realitzar una breu història de les fortificaci- ons de Flix. En primer lloc, la d’origen sarraí, bastida sobre l’istme que assenyala l’estret
254 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 254 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
Figura 1. Vista de Flix dins Le Grand Beaulieu, segle XVII .
Figura 2. Castell Nou, postal de començaments segle XX .
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 255
000MCERE27.indb 255 22/12/17 12:27 P. Muñoz
meandre del riu Ebre, castell que tingué un paper important defensant la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona durant la Guerra Civil catalana del segle xv , que arribà a la seva màxima esplendor després de les obres que realitzaren els enginyers francesos i catalans tot preparant la defensa del riu i del territori davant les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors. Aquest castell a finals del segle xvii es veié greument afectat per la caiguda d’un llamp sobre el polvorí i va tenir un paper secundari en la Guerra de Successió, de manera que fou abandonat i pràcticament derruït a partir d’aleshores; en restaren les muralles que tancaven l’accés a la població per la part de l’istme del meandre, amb dos accessos principals: la porta d’Ascó, per on s’accedia al carrer Major, i la de Sant Jeroni, que donava accés al carrer del Molí. Amb tot, al segle xix , i especialment com a conseqüència de les guerres carlines, com veurem, el lloc geoestratègic continuava sent clau per al control de la navegació fluvial i del pas de barca que facilitava l’accés en direcció a les terres de Ponent, amb les veïnes comarques de les Garrigues i del Segrià. Aquesta necessitat portà a la construcció d’un castell o fort militar de base triangular damunt del turó més elevat del meandre, un castell nou, també conegut com a carlí, que tingué un notable protagonisme durant la Tercera Guerra Carlina. El castell va ser objecte al seu moment d’una magnífica restauració, per la qual cosa va rebre l’any 2012 el premi de Qualitat Ebrenca al millor edifici restaurat.
PRIMERES REFERÈNCIES AL CASTELL DE FLIX • Any 1000. Els llocs de Miravet, Ascó, Flix i Riba-roja figuren com un Husum o llocs fortificats a la frontera de l’Andalús. • 1109. Als documents àrabs apareixen els topònim referents a Flix: Uqlay’s, Iflî’s i Uflay’s .1 “Els riberencs intercanvien senyals amb torxes en un tram de cent milles i fan el mateix des de la fortalesa d’ Uqlay’s (Flix) fins a la ciutat de Tortosa, que es troba a la seva riba.” • 1153 . Amb l’ajut entre dels templers i els genovesos, que havien combatut a Tor- tosa, Ramon Berenguer IV conquereix Flix, Ascó, Garcia, Móra, Tivissa i Miravet. • 1154, 4 d’octubre. Ramon Berenguer IV fa donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci della Volta: “En nomine Sancte trinitatis ego Raimundis gratia Dei comes barchinonensis regnique princeos Aragonis et marchio Tortose dono tibi fideli neo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix.” 2 • Els Volta , primers senyors feudals de Flix i el seu castell: entre els anys 1154 i 1257, durant cent tres anys la nissaga genovesa dels Volta , Bonifaci, Gasquet, Humbert, Ramondí, Andreolo i Albertí… seran els amos i senyors de Flix.3 • 1238. Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de “Molt noble i lleial vila de Flix”, en reconeixement dels seus fills en la presa de València, esdevingut aquest any. Els germans Andreolo i Alberto de Flix (nom que prengueren els hereus de la família Volta com a senyors que eren de Flix) participaren activament en la conquesta de la ciutat. • 1257. Els hereus de Bonifaci della Volta vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i compraren entre altres poblacions com Alboraia del regne de València.
256 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 256 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
• 1257, 5 d’octubre. Sir Humbert de la Volta i el seu nét Albert venen a Teresa Gil de Vidaure els castells i les viles de Flix i la Palma amb totes les pertinences i rendes inherents als citats castells i viles, així com la barca amb el barcatge i passatge de Flix per la quantitat de 7.500 mazeres d’or.4 • 1262, 1 de desembre. Teresa Gil de Vidaure , amant i després muller del rei Jaume I, amb l’aprovació reial, ven per cinquanta mil sous jaquesos el castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida. 5 • Els Bosc (Bosch) seran els senyors feudals de Flix entre els anys 1262 i 1382. Arnau, Pericó, Pere, Arnau (menor), Bernat, Salvador, Arnau i Joan. • 1308, 20 de juliol. Arnau de Bosc i Guillem Paià, ciutadans de Lleida, mar- messors de l’últim testament de Pere de Bosc, senyor dels llocs de Flix i de la Palma, venen a Pericó de Bosc, fill de l’esmentat Pere, els citats castells amb els seus termes i jurisdiccions, la barca i el molí…6 • 1308, 25 de juliol. Pericó de Bosc, senyor del castell de Flix, atorga als seus vassalls els Costums de Flix , que admetien la vigència dels de Tortosa. Són 41 capítols sense numerar.7 • Francesc de Santcliment nou senyor feudal del castell de Flix entre els anys 1382 i 1400. 8 Cavaller d’origen francès. Parent de Joan de Bosch. 9 El rei Pere, el gener de 1384, des de Montsó, dóna llicència per fortificar les muralles a Flix i la Palma, les quals són propietat de Francesc de Santcliment : “[…] la construcció de muros i empaliçades que voleu fortificar en los Castells dels vostres llocs, feu que siguin defensables i que els enemics s’aterrin al veurels.”10 • 1398, 25 d’abril. Per 15 mil lliures jaqueses el Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona decidí l’adquisició del castell i vila de Flix, amb el seu annex, el Mas de Flix i del lloc de la Palma. Es tracta d’una venda en subhasta, instada pels creditors de Francesc de Santcliment, ciutadà de Lleida i senyor del lloc.11 Es clau et principal graner de tots els grans qui davallan per lo dit riu; los quals grans la Ciutat de Tortosa, per fer-ne los affers seus o de sos mercaders, fort soven se atura, pretenent que’ls ha necessaris per sa provisió: la qual torna en gran dan de la ciutat de Barchinona, qui per mà de la dita ciutat de Tortosa o de sos mercaders, ha fort sovin haver los dits blats a carestia e deseret, majorment d’algun temps a ençà, que la dita Ciutat no s’és ajudada de Sicilia ne de Cerdenya, segons en temps antic solia fer. • 1400, 4 de desembre. Els honrats P. Dusay i Jaume Logaya en nom de la ciutat de Barcelona prengueren possessió de Flix i la Palma. El 17 de desembre tenim el document de “Compra feta per la Ciutat de Barcelona dels Castells de Flix, de la Palma i del Mas de Flix”.12 • Descripció del castell de Flix al conegut com Memorial de 1460, informe redactat per uns emissaris barcelonins destinat als consellers del Consell de Trenta-dos. 13 Pujarem a veure e reconèixer lo castell del dit loch de Flix. E reconegut trobarem aquell seura sobre roques pinyolenques mols escasses, les quals van disminuint, e ja en lo passat duptantse del dit si.n havien fetes algunes barbacanes o parets per reforçar aquelles, les quals parets vuy són derrocades, les quals és molt necessari adobar. E dins
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 257
000MCERE27.indb 257 22/12/17 12:27 P. Muñoz
lo dit castell veherem alguns sostres, portes de portals, les quals havien mester adop, e en la sumitat [lloc més alt] del dit castell resta a fer la meytat de la teulada […]. E recórrer los limbells [construccions a l’extrem de l’obra] e folrar una torre que és a la cantonada que és al dit castell sobre lo riu Ebro a la part damunt ver lo dit mulí.
LA GUERRA CIVIL CATALANA #1462$1472% La Guerra Civil catalana fou l’enfrontament entre el monarca Joan II i les institu- cions catalanes del Consell del Principat (Diputació del General i el Consell de Cent de la ciutat de Barcelona). En la pràctica es podria dir que va ser l’enfrontament entre els plantejaments absolutistes de la monarquia i el pactisme de les institucions catalanes. Així mateix, des del punt de vista militar, va ser el primer conflicte a Catalunya on es féu un ús generalitzat de les armes de foc i de les tàctiques militars modernes. Des del començament del conflicte el castell de Flix, propietat de la ciutat del Bar- celona, es trobà pràcticament envoltat pels partidaris del rei Joan II, amb els comtes de Prades, senyors del castells de Falset i de Móra d’Ebre, i el castellà hospitaler d’Amposta, propietari dels castells de Miravet i Ascó, entre els seus seguidors més fidels. • 1462. El batlle del castell de Flix, Francesc de Vilanova , segons les cròniques féu grans proeses en la defensa del castell, atès el fet de la situació fronterera i el veïnatge amb el comte de Prades, fervent defensor de la causa de Joan II. • Un exemple de les proeses de Francesc de Vilanova el tenim documentat l’any 1463, concretament el 28 de novembre. Document adreçat als “molt magnífics consellers” i on comunica que els homes del comte de Prades entraren a la Palma, trencaren la porta de l’església, requisaren tot el que tenien, i no respectaren ni dones ni infants, ni bestiar menut, com conills, gallines i cabrits. El procurador de Flix Pere Vilanova es presentà acte seguit a la Palma, on comminà que se n’anessin els homes del comte de Prades; en no fer-ho n’empresonà 20 traslla- dant-los al castell de Flix. Per protegir la població també s’endugueren dones i infants al mateix castell.14 • 1464. Defensat el castell pel navarrès Menaut de Beaumont, Flix fou atacat per Mateu i Pere de Montcada,15 que va entrar dins la vila, però no conquerí el castell. Població que hagueren d’abandonar, ja que el 2 de juliol arribaren en auxili dels assetjats del castell Flix el capità Menant i el veguer de Tortosa. Al mateix temps, la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el capità Pere de Deça, acordà fortificar els castells de Flix, Maials, Llardecans i Sarroca. • 1466. Bernat Ginestar, el qual guardava el castell, capitulà i es lliurarà per 1.500 flo rins al rei Joan II . L’arquebisbe de Saragossa, Juan de Aragón, prèvia- ment incendià la població i el castell. L’historiador aragonès Jerónimo Zurita, als seus Anales de Aragón, resumeix així la situació de Flix davant l’atac del fill bastard del rei Joan II, arquebisbe Juan de Aragón. Al lugar de Flix se puso fuego, y muchos se redujeron y tomaron por combate. Hazía el Arçobispo don Juan de Aragón la guerra muy cruel en toda la comarca de la ciudad de Tortosa; y pusieron sus gentes fuego en el lugar de Flix, cuyo castillo era tan fuerte y avía en él tal guarnición de gente que se recibía del por los nuestros mucho daño: y reduxo el Arçobispo a la obediencia del Rey los lugares de Azcon, Vilalba, Batea, Corbera y la Fatarella.16
258 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 258 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
Visto quanto importava apresurar el Rey su partida para Barcelona, prosiguiendo su victoria y no detenerse en aquellas partes, ni perder tiempo en el combate del casteillo de Flix, que solo se enia por los enemigos, en aquella comarca, y por cobrar fuerça, y dixar el passo del rio libre a los naiosa que yuan de Çaragoça a Tortosa, que era muy necesario y quedasse toda aquella comarca libre de guerra, se concertó de dar a Gines- tar, que tenia aqul castillo, mil y quinientos florines, porque se le entregase luego.17 • El 15 de juliol el mateix rei Joan II va fer estada a Flix. En els capítols establerts en la rendició de la fortalesa, concretament en el quart, confirmà: […] tots els privilegis, franqueses i llibertats que la dita Universitat hauya, tenia ufana ans del temps de la guerra.18 • Així, el juliol d’aquest 1466, un cop Tortosa i Tarragona havien passat a mans del rei Joan II, com hem vist, el castell de Flix hagué finalment de claudicar i se signà la capitulació del castell per 1.500 florins entre el seu castellà Pere Ginestar i el seu germà Bernat, i el rei, la reina i l’ infant Ferran. D’acord amb el document el monarca va confirmar a la Universitat de cristians i a l’Aljama de sarraïns de Flix tots els seus privilegis, llibertats i franqueses. Després el rei va cedir la baronia de Flix al seu fill bastard Alfons d’Aragó, mestre de l’orde de Calatrava, i del castellà d’Amposta, Bernat Hug de Rocabertí. Percau al señor Rey […] Quant se esguarda a Flix o Palma que tenen lo Im. Don Alfonso de Aragó fill de la prefata magestat e lo castella de Amposta, espretes per ells quel tenen ab certs substitol, pero si algun dret pretendra averhi sobre aquells de dita ciutat sa magestat es molt content ferlos administrar expedita justicia.19 • Jerónimo Zurita als seus Anales de Aragón també es féu ressò d’aquesta donació. “Flix y la Palma tenian don Alonso de Aragon, hijo del rey y el castellan de Amposta, y pretendian tenerlas en justos titulos, y ofrecia el rey de administrar justicia.”20 • Finalment el 24 d’octubre de l’any 1472 fa ciutat Barcelona tot signant la Capi- tulació de Pedralbes se sotmeté i reconegué el rei Joan II . Serà una guerra que acabarà sense vencedors ni vençuts. Així, els consellers de la ciutat li demanaren al rei la restitució de les seves possessions i baronies. El rei accedí a pràcticament a tot excepte a retornar, en altres possessions, Flix i la Palma. Possessions que no seran retornades fins el novembre de 1481, quan el nou rei Ferran II manà restituir a la ciutat de Barcelona el castell, la vila de Flix, els molins i la peixera, el lloc de la Palma, el Mas de Flix i la casa de Miramar amb totes les seves juris- diccions, drets i diverses rendes. • 1481 . El 3 de desembre, el síndic de la ciutat de Barcelona i un notari prengueren possessió del castell, la vila de Flix i el lloc de la Palma. Lo Sindich de la Ciutat, apres de presa possessió de la Baronia de Flix ab Sentencia Real, que lo Rey se tenia ocupada per les Turbacions passades jura a las Universitats de Flix Christians, y Moros sos privilegis, hont son nomenats los Jurats Christians, y los Jurats Moros.21
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 259
000MCERE27.indb 259 22/12/17 12:27 P. Muñoz
LA GUERRA DELS SEGADORS #1640$1652% Després de la Guerra Civil catalana i el retorn l’any 1481 de Flix i la Palma a la ciutat de Barcelona, es va viure un llarg període de pau que es veié truncat amb l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1652). En aquest període la ciutat de Barcelona vetllà pel manteniment del castell, per la qual cosa arribà a amonestar el 1505 el batlle de Flix per no habitar al castell, “y que perço lo fassa reparar per que estiga decentment pera poderse aposentar allí los Consellers quan hi aniran”,22 o l’any 1576, tot seguint les Rúbriques de Bruniquer, donà instruccions del procurador de les baronies, en el sentit que “los Vassalls fassan los reparos, ô barbacanas de les parets del Castell”.23 El castell i poble de Flix va viure moments a destacar, com l’estada del rei Felip II el 5 de desembre de 1585 o el ser el punt de concentració previ a la seva expulsió del país dels més de quatre mil moriscos expulsats de la zona del Segre el juny de 1610. Un llarg parèntesi de pau que es trencà durant el reialme de Felip IV, període en què les relacions entre les classes dirigents catalanes i la monarquia entraren en conflicte, i s’agreujaren amb l’agressiva política exterior del favorit del rei, el comte duc d’Oli- vares, quan decidí participar en la Guerra dels Trenta Anys i més concretament entrà en conflicte amb França l’any 1635, quan va enviar un nombrós exèrcit a Catalunya i va obligar a la participació catalana en la guerra, participació que havia estat rebutjada repetides vegades per les Corts catalanes.
Figura 3. Mapa del govern de Flix en un dels Petits Beaulieu, segle XVII .
260 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 260 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
L’any 1640 la problemàtica presència dels soldats allotjats de franc pels pagesos fou l’espurna que va desencadenar el conflicte conegut com Guerra dels Segadors, del qual la data del 7 de juny i el Corpus de Sang en foren el moment inicial. Una revolta social fou el començament del conflicte que va portar la Generalitat el setembre d’aquest 1640 a demanar ajut a Lluís XIII de França.24 Així, pel que es refereix a Flix, entre les primeres conseqüències de l’ajut militar francès, tenim un document de gener de l’any 1642 amb al batlle de Flix, Domingo Llecha, adreçant-se al Consell de Cent de Barcelona per protestar perquè els enviaven 50 soldats més sense llicència del poble; la resposta dels consellers de Barcelona és que s’uneixin a la causa i que els vassalls tinguin cura de les fortificacions. Les fortificacions de Flix, segons les Rubriques de Bruniquer, foren tractades diverses vegades al Consell de Cent: “A 6 y 16 de Febrer, 9 d’Abril, 13 de Juny, y 23 de Setembre 1643, en Consell de Cent se tracta de las fortificacions en la Baronia de Flix, y â 6 de Janer 1644, en Consell se tracta lo mateix, y â 8 de Juny en Consell se tracta lo mateix.” 25 És nombrosa la documentació que tenim del conflicte pel que es refereix a Flix. Així que n’oferim una relació cronològica detallada: • 1643, gener. L’exèrcit català-francès situat a Flix surt en defensa de la vila de Batea, amenaçada per l’exèrcit castellà del marqués de Hinojosa . Els de Flix es fan forts a Batea i són derrotats; es calcula que hi moriren uns 200 homes. Batea fou saquejada.
Figura 4. Retall del mapa de Flix dins l’Atlas del Marqués de Heliche.
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 261
000MCERE27.indb 261 22/12/17 12:27 P. Muñoz
• Flix figura entre les poblacions que es queixaren davant la Diputació General per les vexacions i els mals tractes a què eren sotmesos per les tropes franceses. Deien que la vila s’estava despoblant, disposats a demanar almoina abans de viure en aquesta esclavitud, que amb el pretext de les fortificacions es tallaven les oliveres i els arbres dels horts. • 1643, 21 de febrer. Flix és atacat infructuosament per l’exèrcit castellà dirigit pel marquès de Leganés. • 2 de març. L’exèrcit castellà, que havia intentat entrar al castell de Flix, fou sorprès per les tropes catalanofranceses dirigides pel mariscal La Motte. • Juny. S’informa que de les 260 cases del poble solament en queden habitades unes 90. La majoria dels habitants havien fugit per la guerra. • 1643, novembre. El virrei La Motte acudeix en auxili de Flix, que era defensat pel comte Chambot , amenaçat per uns quatre mil soldats i mil cavalls de l’exèrcit castellà. La “Gazeta do mes de novembro de 1643” en fa notícia: Em as qua es se relata como o exercito frances governado pella Marichal da Motha fes levantar o cerco de Flix en Catalunha, com a desbarato dos Castelhanos diante daquella plaça. • 1645. Flix és defensat pel comte de Xabot i el senyor de La Vallière. • 27 d’agost. Aquest any fou de gran sequera. Així, aquest dia la cavalleria26 cas- tellana del general Felipe de Silva, 200 genets i 1.500 homes, amb mercenaris alemanys, pogué passar a gual el riu davant de Flix; no pogueren conquerir el castell. Felip IV escriurà confidenciant-se a sor Águeda: Confiésos que ha sido duro ese golpe, y el más dañoso que nos pudiera suceder en la ocasión presente […]. Si Nuestro Señor no toma la mano y no nos apoya, temo la total ruina de esa Monarquia. • 6 de setembre. Els consellers de Barcelona en assabentar-se de la victòria de Flix comunicada per Francesc Cabanyes, governador de la zona de Flix, anaren a la capella de Santa Eulàlia per donar les gràcies per l’esmentada victòria. El Consell de Cent deliberà oferir la vila de Flix al rei de França Lluís XIV. • 1646. Flix a la “Relacio de la continuacio del siti de Lleyda de 4. del corrent mes de juny fins als 17. de dit, per lo Exercit de sa Magestat Christianissima (que Deu guart) governat per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, Virrey, y Capitá General en Cathalunya, etc. Ab llicencia, en Barcelona, en casa de Antoni Lacaualleria, Any 1646”.27 Lo 5. de aquest mes lo senyor de Counonge Lloctinent general del Exercit, gouernat per lo Serenissim senyor Comte de Harcourt, anà per son orde a Flix per referir exac- tament lo estat en ques troua dita plassa, y pendrer bon cuydado en regoneixer los puestos per hont se podria socorrer en cas de siti, despres del bon succes de aquell de Lleyda. Lo Caualler de la Valiera despres de auer tingut en aquest Camp un particular cuydado dels traualls de la circonualacio, se ha retirat a Flix de hont ell es Gouerna- dor, per orde de sa Alteza, tant per acabar las fortificacions que y ha ordenadas, com per hi assistir lo dit senyor de Conuonge per regoneixer be tot lo estat de dita plassa.
262 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 262 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
Figura 5. Plànol planta de Flix en un dels Petits Beaulieu, segle XVII .
• L’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu realitza uns excel·lents plànols del terreny i de les fortificacions dels camp de batalla de Flix, que féu gravar i imprimir per al rei. • 1647 , 14 i 16 de setembre. Cartes autògrafes de Felip IV a M. de Aytona “sobre urgencia de salir el ejército a campaña para la toma de Flix”. • 1648. El castell i la vila de Flix apareixen altre cop en escena durant la campa- nya militar preparada pel mariscal i virrei Schomberg per conquerir Tortosa, aleshores objectiu immediat de França. • 11 d’octubre. Records de la ciutat de València. 28 “El 11 de Octubre de 1648 esta ilustre ciudad celebró procesión general llevando la imagen de Nuestra Señora de los Desamparados por haber cesado la epidemia en esta capital, y posteriormente por haberse rendido las plazas de Tortosa, Flix y Miravete á las armas españolas.” • 1649, març. El batlle de Flix, Pere Pau Oriol, es troba exiliat a la Torre de l’Espanyol. • Abril. El governador de la baronia, el senyor de Sainte Colome, és considerat un tirà. El 4 de juny fou substituït pel francès Mr. Marius . • 1650, 18 de juny. Els consellers de Barcelona es dirigeixen als vassalls de Flix i la Palma i els diuen que havien sentit molt que els soldats els haguessin fet passar tants treballs. Demanen que prenguin més paciència, que ells fan i faran tot el
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 263
000MCERE27.indb 263 22/12/17 12:27 P. Muñoz
Figura 6. Restes del baluard sud-est, muralles Guerra dels Segadors. Foto J. Masip.
Figura 7. Restes del baluard sud-oest, muralles Guerra dels Segadors. Foto J. Masip.
possible per lliurar-los de tants excessos, i que si no s’hi posa remei escriuran a sa Majestat. • 2 de setembre. L’exèrcit castellà dirigit pel marquès de Mortara, 29 amb 4.000 sol- dats de cavalleria i 2.000 infants, llença una gran ofensiva sobre el castell de Flix. Jaume d’Erill era el defensor en cap del castell. El 25 de setembre el castell de Flix va capitular: Flix y su castillo, fábrica antigua, si bien más fuerte que alguna de las modernas, y que por serlo tanto, estimavan los franceses por la mayor defensa de todo aquel país y por más difícil su expugnación por los Españoles.30 • La notícia de la rendició de la plaça de Flix arribà a Barcelona el 26 de setembre: Avui a 26 al matí, se publicà el rendiment de la vila de Flix, que ha causat notable desconsolació en la ciutat per veure perduda una plaça ab tants pocs dies, judicant-se forta i que lo enemic ha fet gros lo exercit ab nostres paysans, irritats y desesperats per los mals tractes del Marques de Sta. Coloma.31 • La guerra seguí encara més enllà de la caiguda de Barcelona l’abril de 1652 en poder de Joan d’Àustria després d’un any llarg de setge. Oficialment es donà per finalitzada amb la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659. • Un cop acabat el conflicte el rei es reservà fins l’any 1670 la jurisdicció del cas- tell i els llocs de Flix i la Palma, 32 quan el rei Carles II va atorgar novament el
264 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 264 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
privilegi a la ciutat de Barcelona “la totalitat dels Drets, les Rendes i els Emo- luments de la Vila de Flix i del Lloc de la Palma, que eren reservats i adjudicats al Reial Patrimoni”. • L’any 1678 un llamp va caure sobre l’armeria del castell i en provocà la pràctica ruïna total; així ho recorda Antonio Espino a la tesi doctoral “El frente catalán en la guerra de los nueve años”: En el Sur, Flix poseía un castillo antiguo con una roca en el centro habilitada como armería, donde cayó un rayo en 1678 volándolo casi todo. En 1680 el virrey Bour- nonville mandó reparar el castillo, pero quedaron lienzos de muralla en mal estado. Ya en 1650 el marqués de Mortara, tras retomarla, intentó cerrar toda la villa con murallas modernas, pero no se acabó la obra. La artillería se subía por el río Ebro.33 • L’any 1685 el castell tingué el seu darrer governador en la persona d’Estevan Bellet, amb un sergent major i un ajudant.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ #1705$1714% Amb la mort de Carles II el 1700 i el reconeixement com a hereu a la corona del net de Lluís XIV, Felip d’Anjou, començà un conflicte successori que es va reconvertir en guerra quan l’emperador d’Àustria reivindicà els seus drets en la persona del seu fill, l’arxiduc Carles, el qual tingué el suport d’Anglaterra, Portugal i els Països Baixos. Pel que es refereix als regnes de la monarquia, la corona de Castella donà suport a Felip d’Anjou i els territoris de la Corona d’Aragó a l’arxiduc Carles, el qual els oferí el manteniment de les llibertats tradicionals. Aquesta vegada el castell de Flix, com el de Miravet, tingueren un paper més secundari. • 1705 , 20 de setembre. El castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l’assalt per les tropes de l’ arxiduc d’Àustria, constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Josep Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Pere Joan Barceló, més conegut per Carrasclet. • 1707, juliol . Miravet i posteriorment Flix claudicaren davant l’envestida de les tropes del duc d’Orleans. Així, l’any 1708, després de la batalla d’Almansa, els territoris del Ebre català, la castellania d’Amposta, les baronies d’Entença i Flix, amb Tortosa, van caure en poder dels exèrcits borbònics i passaren a dependre administrativament i de manera temporal del regne de València. D’aquesta època tenim una descripció de Flix molt interessant de Juan Álvarez de Colmenar, autor de Les delices de l’Espagne et du Portugal. Esta última en una situación muy ventajosa y bien fortificada por el Arte y por la Naturaleza, edificada en una casi Isla que el Ebro forma haciendo una gran curbatura; de tal modo que este río lo rodea por tres bandos y le sirve de foso, pudiendo ser con- ducido a los que se han hecho alrededor de esta villa; por el otro lado, donde el Ebro no lo rodea, está cubierta por montañas, defendida por un castillo construido en una altura dominante y provista de buena muralla y de algunas fortificaciones irregulares. 34 Finalitzat el conflicte després de la caiguda davant les tropes de Felip V de Barcelona l’11 de setembre de 1714, Flix i al Palma passaren a ser possessions reials. El 1718 la
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 265
000MCERE27.indb 265 22/12/17 12:27 P. Muñoz
ciutat de Barcelona reclamà novament la baronia de Flix i la Palma confiscada per la corona arran de la Guerra de Successió, però restà sota jurisdicció reial. 36 pobles del nou corregiment de Tortosa (antiga vegueria de Tortosa) foren considerats de reialenc. Després de la Guerra de Successió i al llarg del segle xviii el castell de Flix restà pràcti- cament enrunat. Així, l’any 1783, Espinalt al seu Atlante español , en descriure Flix deia, entre altres: La vila de Flix, es del Obispado y Corregimiento de la Ciudad de Tortosa, de donde dista doce leguas, fue antiguamente del magistrado de Barcelona: Se ignora su fundación con motivo de haberse perdido los papeles por las guerras del año 1705. […] al pie de una montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado; la mandaba un Gobernador […], sus murallas eran de cal y canto, en el dia esta destruido todo por los mismos patricios. Se entra en ella por quatro partes y en las dos subsisten dos puertas que llaman la de Ascó y la de san Gerónymo.35 “Un castillo, en lo antiguo de las mejores fortalezas del Principado […] destruido todo por los mismos patricios”, la qual cosa que en endavant comportarà que Flix en els conflictes del segle xix tingués un paper més que secundari. Així, durant la Guerra del Francès (1808-1812) tenim una referència de l’any 1810, la d’un batalló napolità que estava establert a Flix amb l’encàrrec de protegir la navegació fluvial per la dreta del riu. La vila, segons un oficial italià al servei de França, era “una petita població envoltada de fortificacions i estava guarnida per tropes napolitanes. Tenia una situació importantíssima en el sistema de navegació per l’Ebre”.
LA PRIMERA GUERRA CARLINA #1833$1840% El poble de Flix tornà a tenir un cert protagonisme geoestratègic amb les guerres carlines, guerres resultat del conflicte successori després de la mort de Ferran VII entre els partidaris de la filla Isabel II o del seu germà Carles Maria Isidre. Com que l’antic castell estava pràcticament enrunat, es planteja la construcció més aviat d’un fortí militar des d’on es controlés el pas del riu Ebre i el pas de barca que facilitava l’accés a les terres de Ponent. En relació amb la construcció aquest nou fortí tenim que l’any 1839, a les acaballes de la primera carlinada, el dirigent carlí Cabrera manà fer fortificacions en la zona controlada de l’Ebre, a Flix i a Móra d’Ebre. Així, el 17 de desembre, el capitost carlí Josep Nadal ordenà a l’alcalde d’Almatret que enviés “un Bagage Mayor con serón y cuatro peones con azada”, amb la finalitat de participar en la construcció del fort de Flix sobre les ruïnes de l’antic castell medieval. Cuatrocientos hombres y los albañiles de toda la comarca, por lo que pronto será una plaza fuerte que dará muchísimo que hacer y se oirá.36 Aquesta construcció en finalitzar el conflicte, el maig de 1840, va ser enderrocada per ordre directa del general Espartero al general de les tropes isabelines Conde de Be- lascoain, igual que el fortí Móra d’Ebre. Més tard, arran de la Segona Guerra Carlina, més coneguda com Revolta dels Matiners (1846-1849), s’hi tornaren a plantejar obres de fortificació. Així, l’agost de 1847 el comandant general del Maestrat es desplaçà a Flix i Miravet per inspeccionar-hi aquestes obres.
266 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 266 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
L’any 1870 ja es té constància que sobre el turó més elevat del meandre, i sota la direcció del cap Toñina , es construí el castell Nou, des d’on es controlarien els dos passos de barca del meandre de Flix, especialment el de “dalt”, així com les comunicacions terrestres i fluvials. Aquest fortí esdevingué un punt estratègic important durant la Tercera Guerra Carlina.
LA TERCERA GUERRA CARLINA #1872$1875% El conflicte començà l’abril de l’any 1872 i foren el País Basc i Catalunya els llocs on s’aixecaren més partides carlistes a favor del pretendent Don Carles. El poble de Flix es va convertir en un dels principals punts del carlisme, i el nou castell construït al lloc més elevat del meandre, en fortí de referència. El setge a què fou sotmès, la rendició i ocupació del poble a finals de juny de 1875 per les tropes liberals significaren gairebé la fi de la guerra carlina a la zona de l’Ebre. Recordarem les principals dades cronològiques de la tercera carlinada i el poble de Flix: • 1873. Flix estava parcialment fortificat, convertit en lloc de pas cap a l’Aragó i el Maestrat. Els capitostos carlins Panera i Antoni Oriol amb nou-cents homes s’apoderaren per sorpresa de la barca, entraren a la vila, s’apoderaren dels cabals públics, cremaren els llibres del registre civil i destruïren la làpida de la plaça de la República. Els voluntaris de la llibertat miraren d’impedir-ho i en el tiroteig morí el seu capità. L’alcalde i els voluntaris es protegiren a les cases fortificades de la plaça.37
Figura 8. Castell Nou de Flix abans restauració. Foto J. Masip..
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 267
000MCERE27.indb 267 22/12/17 12:27 P. Muñoz
• 1874, març. A la resclosa de Flix els carlins tenen establerta una contribució especial anomenada portazgo, on paguen els vaixells una pesseta per sac de blat o farina. L’augment del cabal del riu afavoreix la navegació i, per tant, la recaptació dels carlins. 38 • 28 de novembre. El Diario de Tarragona recorda que Flix és fortificat amb doble muralla i fossats. Tots els veïns estan obligats a ocupar-se de les obres amb presta- ció personal; els dels pobles veïns hi han d’anar amb els seus carros i cavalleries. 39 • 30 de novembre. El comandant carlí de Flix demana al poble de Maials 50 duros per fer la fortificació del castell. Els de Maials respongueren que no tenien diners ni mitjans. • 1875. De maig a juny, la vila de Flix s’havia començat a fortificar. El mestre d’obres i sotstinent tortosí Gaietà Blanch Sebastiá, Tonyina , dirigí els treballs. Tot i que, amb l’arribada de Dorregaray es nomenà cap d’obres Miquel Compte i Vallespí, que era de Vilalba dels Arcs.40 • 18 de juny. El poble de Flix fou ocupat pels lliberals a les 5 de la tarda; abans uns quaranta carlistes desertaren creuant l’Ebre —un dels qui marxà fou el barquer. Posteriorment foren detinguts i traslladats com a presoners a Reus. Començava l’assetjament del castell carlí. • 19 de juny. Després d’un setge de 16 hores es rendí el castell de Flix davant l’exèrcit del capità general de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luis Gamir amb el batalló de Ceuta, amb els mobilitzats de Tarragona i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasència i 150 ca- valls. Més de cent carlistes lliuraren les armes, i uns vint guanyaren la llibertat llançant-se a l’aigua.41 • Al castell hi restaren dues companyies de Voluntaris de la Llibertat, una de Flix i l’altra de Vilalba dels Arcs, que fins aleshores havien cobert la vigilància del castell de Móra d’Ebre. La posición de Flix ocupada por el coronel Gamir la constituye no un verdadero castillo, sino una casa fuerte, bien dispuesta por los carlistas y su ocupación ofrece la ventaja de cerrar el paso del Ebro por aquella parte.42 • 30 de juny. Josep Agramunt, (a) el Cura de Flix, atacà el castell de Flix amb uns 400 carlins i 26 cavalls. Acte seguit es va retirar a la veïna població de la Fatarella.43 • Juliol. Les forces del govern exigiren a la població de la contrada fortes contri- bucions per tornar a arranjar el castell de Flix. El poble de Maials, per exemple, va haver de participar amb 3.000 totxos, dos fusters, quatre paletes, dotze peons i vuit mules o cavalls. • 24 de juliol. El castell de Flix fou reforçat amb dues peces d’artilleria de 12 i de a 6, ja que era un punt que servia per defensar la navegació per l’Ebre. Bernardo Iglesias , comandant militar del castell, en dirigiria les obres de reconstrucció. El 18 de setembre s’esmentava que es construïen quatre troneres per a la col·locació de quatre canons a la fortalesa de Flix, dels quals ja n’hi havia un allí.
268 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 268 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
Figura 9. Castell Nou de Flix restaurat. Foto J. Masip. • El 20 de novembre de l’any 1875 es donà per fina- litzada la guerra al Principat. Amb tot, a Flix com a Móra d’Ebre, Falset, el Perelló, Tivissa, Cornudella i Tortosa s’hi establiren guarnicions militars. Un any més tard, el novembre de 1876 s’envià a Tarragona la darrera peça del castell de Flix escortada per la secció d’infanteria del batalló de reserva número 14; també s’endugueren la resta de les armes dels milicians de la vila. 44 Fins el 1885 encara es mantingué una guarnició militar al castell Nou de Flix.
CONCLUSIONS El treball sobre els castells de Flix i les guerres viscudes “EL CASTELL DE FLIX des del segle xv fins al xix és un treball obert amb molts TINGUÉ EL SEU FUTUR capítols per analitzar i investigar. Aquests castells s’han d’es- COMPROMÈS AMB tudiar dins del context geogràfic i històric corresponent, al EL DEL CONSELL DE costat de la resta de castells que es bastiren al territori, com CENT DE LA CIUTAT els d’Ascó, Móra d’Ebre o Miravet. Amb una importància DE BARCELONA FINS especial en relació a la navegació fluvial i el control del pas LA SEGONA DÈCADA de barques pel riu Ebre, importància geoestratègica que portà DEL SEGLE XVIII, EN la ciutat de Barcelona a comprar Flix i la Palma el 1398 a fi QUÈ PASSÀ A SER de controlar el comerç fluvial del blat provinent de Navarra i PATRIMONI REIAL. l’Aragó davant la rivalitat que tenia amb la ciutat de Tortosa. *…+ VEIEM COM El castell de Flix tingué el seu futur compromès amb el EN ELS PRINCIPALS del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona fins la segona CONFLICTES FOU dècada del segle xviii, en què passà a ser patrimoni reial. UN ENCLAVAMENT Així, veiem com en els principals conflictes fou un enclava- ESTRATÈGIC PER ment estratègic per als interessos de la ciutat de Barcelona, ja ALS INTERESSOS sigui durant la complexa Guerra Civil catalana del segle xv , DE LA CIUTAT DE ja sigui durant la Guerra dels Segadors, al segle xvii, tot BARCELONA.” repetint-se en els dos casos la caiguda del castell de Flix com
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 269
000MCERE27.indb 269 22/12/17 12:27 P. Muñoz
l’efecte de la caiguda de les peces del dominó, és a dir, seguint-lo a continuació la resta de fortificacions ebrenques. Aquest efecte dominó també es va produir amb el castell Nou durant la Tercera Guerra Carlina, amb la qual cosa la seva caiguda suposà el final del conflicte carlí a la zona de l’Ebre.
BIBLIOGRAFIA Álvarez de Colmenar , Juan (1707): Les delices de l’Espagne & du Portugal: où l’on voit une description exacte des antiquitez, des provinces. Leide, vol. 3. Biarnés, Carmel (1980): “Flix pels camins de la història”. La Veu de Flix, 13. Bramon, Dolors (1999): “Identificació i rescat de dos topònims de la Ribera d’Ebre citats per Al-Idrisi (segle xii ): L’Aiguadí/L’Eguadi/Wadi Al-Ramak i L’Alfalig/ Hisn’Flis”. Societat d’Onomàstica. XXIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica Ulldecona, 1997. Barcelona. Burns, Robert Ignatius (1996): “The della Volta: a Genoese Family in the service of the Crown of Aragon (1140-1340)”. XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragone, 1990. Vol. III. Sassari, p. 187-228. Castellvell Díez, Ventura (2001): Les rutes terrestres de l’Ebre al mar: el Memorial de 1460. Miscel·lània del CERE 15. Flix, p. 155-174. Ciuraneta, Joan (1987): La Palma. Documents i records . La Palma d’Ebre. Ettinghausen, Henry (1993): La Guerra dels Segadors. Curial, Barcelona. Escola Cubells, Rossend (1990): Guia de la Palma d’Ebre. Els Llibres de la Medusa 24, Tarragona. Espinalt y Garcia , Bernardo (1783): Atlante español o descripcion general de todo el reyno de España. Vol. VI. Madrid. Espino López, Antonio (2009): El frente catalán en la guerra de los nueve años. Espino López, Antonio (1994): El frente catalán en la guerra de los nueve años, 1689-1697. Tesi doctoral dirigida per Antoni Simón Tarrés. UAB, Barcelona. Mañé, M. Cinta (2005): Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Vol. I. Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. Muñoz, Pere (1982): Reculls històrics de Flix. Editat per EMFP, Flix. — (1993): “La Ribera d’Ebre i la Guerra de Separació”. Miscel·lània del CERE 9. Flix, p. 93-103. — (2009): “ Josep Agramunt, lo capellà de Flix, i la Tercera Carlinada”. Miscel·lània del CERE 19. Flix, p. 165-170. Querol Coll, E.; Muñoz Sebastià, J.H. (2004): La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Cossetània Ed., Valls. Rovira i Virgili , Antoni (1922): Història nacional de Catalunya. Volum VI, Bilbao. Rubriques de Bruniquer (1914): Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Vol. III, Barcelona. Sanchez Cervelló, Josep (2015): Les guerres napoleònica i carlista a la frontera de Cata- lunya, el País Valencià i l’Aragó (1808-1936). Onada Ed., Benicarló.
270 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 270 22/12/17 12:27 Els castells de Flix
Serrano Daura , Josep (2000): Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (segles XII-XIX). 2 volums. Fundació Noguera, Barcelona. Estudis 25-26. Sobrequés i Vidal , Santiago; Sobrequés i Callicó , Jaume (1973): La Guerra Civil catalana del segle XV. 2 volums. Edicions 62, Barcelona. Una Flixense [de ben segur és la historiadora local Josefina Rius de Pfeferkorn]. “Flix en la Edad Media”, capítol de la publicació franquista Veinticinco años de labor, 1938- 1963. Ajuntament de Flix, Flix, p. 66-71. Zurita , Jeronimo (1562): Anales de Aragón , llibre XVIII. Saragossa [versió digital, 2003].
Fonts hemerogrà'ques i arxivístiques Arxiu General de la Corona d’Aragó Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxiu Municipal de Flix Correo de Tortosa Diario de Tarragona Eco del Comercio El Siglo Futuro La Correspondencia de España. Eco imparcial de la opinión y de la prensa La República Federal: libertad y progreso indefinido
NOTES 1. Bramon, Dolors. “Identificació i rescat de dos topònims de la Ribera d’Ebre citats per Al-Idrisi (segle xii): L’Aiguadí/L’Eguadi/Wadi Al-Ramak i L’Alfalig/Hisn’Flis”. Societat d’Onomàstica. XXIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica Ulldecona, 1997. Barcelona, 1999. L’autora qüestiona la identificació d’I’flis amb Flix. 2. Procesos de las antiguas Cortes y Parlamentos. Cataluña, Aragón y Valencia, p. 225. 3. Robert i Burns , S.L. “The della Volta: a Genoese Family in the service of the Crown of Aragon (1140-1340)”. XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragone, 1990. Vol III. Sassari, 1996, p. 187-228. 4. Mañé, M. Cinta. Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu Històric de la Ciutat. Barcelona, 2005, p. 46. 5. Muñoz, Pere (coord.). Reculls històrics de Flix. FP de Flix, 1982, p. 77-78. Escolà Cubells, Rossend. Guia de la Palma d’Ebre. Els Llibres de la Medusa 24, Tarragona, 1990, p. 17-23. 6. Mañé, M. Cinta. Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona, 2005, p. 176. 7. Aquests Costums foren estudiats i publicats per Josep Puiggari el 1875 a Barcelona. Els originals es troben a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La novetat dels Costums és que eximeixen de tota jova, perna, tragin, quistia i altra prestació forçada als veïns. 8. La branca lleidatana dels Santcliment consolidaren un extens patrimoni territorial des d’una posició hegemònica a la ciutat. Entre els segles xiii i mitjan segle xiv es convertiren en senyors d’Alcarràs, Llardecans, Sarroca, Montagut i Flix i la Palma. A finals del segle xiv la família inicià un declivi econòmic que motivà un endeutament progressiu. L’impagament posà en mans dels creditors bona part de les seves propietats. 9. Cal destacar que Francesc de Santcliment era casat amb Caterina , germana de Violant , esposa d’ Arnau de Bosc . 10. Ciuraneta, Joan. La Palma. Documents i records , p. 24. 11. Rovira I Virgili, Antoni. Història nacional de Catalunya. Volum VI, 1922, Bilbao, p. 284. 12. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Document format per tres suports de pergamí cosits amb un fil. Pere Soler, notari públic de Barcelona, en lloc de Gabriel Canyelles, notari i escrivà del Consell de la ciutat de Barcelona, clogué aquest instrument el 28 de febrer de 1435. Calaix 15-1/carpeta 40.
Miscel·lània del CERE 27 (2017) 271
000MCERE27.indb 271 22/12/17 12:27 P. Muñoz
13. Castellvell Díez, Ventura. “Les rutes terrestres de l’Ebre al mar: el Memorial de 1460”. Miscel·lània del CERE 15. Flix, 2001, p. 166. 14. Ciuraneta, Joan. La Palma. Documents i records . La Palma d’Ebre, 1987, p. 35-36. 15. Mateu de Montcada (1424-1485 ). En esclatar la guerra contra Joan II, Mateu de Montcada milità al bàndol del rei i aprofità la lluita per atacar el seu adversari. Conseller de Joan II, aquest el nomenà majordom i mariscal o senescal, i li confià operacions a la zona occidental: s’apoderà de Flix (abril del 1464) i col·laborà en la presa de Lleida. 16. Zurita, Jeronimo, Anales de Aragón, llibre XVIII, p. 146. 17. Zurita, Jeronimo, Anales de Aragón, llibre XVIII, p. 148. 18. Serrano Daura, J. Senyoriu i municipi…, vol. I, p. 228. 19. Una Flixense [de ben segur la historiadora local Josefina Rius de Pfeferkorn]. “Flix en la Edad Media”, capítol de la publicació franquista: Veinticinco años de labor, 1938-1963 . Ajuntament de Flix, p. 66-71. 20. Zurita, Jerónimo. Anales de Aragon, vol. XVIII, p. 1472. 21. Rubriques de Bruniquer . Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona, vol. III, Barcelona, 1914, p. 222. 22. Rubriques de Bruniquer , vol. III, p. 228. 23. Rubriques de Bruniquer , vol. III, p. 238. 24. Pacte de Ceret (7 de setembre 1640) pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la mo- narquia hispànica i quedaria constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès. 25. Rubriques de Bruniquer , vol. III, p. 245. 26. Sébastien de Pontault de Beaulieu, dibuixant esquerrà, enginyer i mariscal de camp. S’especialitzà en gravar tots els setges, tots els combats i expedicions militars del regnat de Lluís XIV. Les planxes dels gravats formen part de la Calcografia del Louvre. És considerat un dels creadors de la topografia militar. 27.
272 Miscel·lània del CERE 27 (2017)
000MCERE27.indb 272 22/12/17 12:27