Antonio Pont Amenos
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Of Regulation (EEC) No 2081/92 on the Protection of Geographical Indications and Designations of Origin
C 61/22EN Official Journal of the European Union 10.3.2004 Publication of an application for registration pursuant to Article 6(2) of Regulation (EEC) No 2081/92 on the protection of geographical indications and designations of origin (2004/C 61/06) This publication confers the right to object to the application pursuant to Articles 7 and 12d of the abovementioned Regulation. Any objection to this application must be submitted via the competent authority in a Member State, in a WTO member country or in a third country recognized in accordance with Article 12(3) within a time limit of six months from the date of this publication. The arguments for publication are set out below, in particular under 4.6, and are considered to justify the application within the meaning of Regulation (EEC) No 2081/92. COUNCIL REGULATION (EEC) No 2081/92 APPLICATION FOR REGISTRATION: ARTICLE 5 PDO (x) PGI ( ) National application No: 93 1. Responsible department in Member State Name: Subdirección General de Sistemas de Calidad Diferenciada — Dirección General de Alimen- tación — Secretaría General de Agricultura y Alimentación del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación de España Address: Paseo Infanta Isabel, 1, E-28071 Madrid Tel. (34) 913 47 53 94 Fax (34) 913 47 54 10 2. Applicant group Names: Addresses: (a) Joaquim Blanc i Tejedor (DNI (national identity card) No 72960812), representing the Coop- erativa Agrícola d'Arnes SCCL (NIF (tax code) No 43014067F), of 4 c/Onze de Setembre, Arnés; (b) Francesc Martí i Alcoverro (DNI No 40901659), representing the Cooperativa Agrícola i Caixa Rural SCCL (NIF No 43014067F), of 2 c/Estació, Bot; (c) Francesc Sabaté i Tarragó (DNI No 77880592), representing the Cooperativa Agrícola Sant Isidre SCCL (NIF No 43014281), of Av. -
FIESTA Y CULTURA Un Destacado Carácter Histórico De Diversidad Y Tolerancia
LA MÓRA MORISCA EN MÓRA D’EBRE: TRES VISIONES, UN SOLO MUNDO 7 y 8 de julio de 2012 Los vecinos del mercadal y de los barrios cristiano, judío y morisco ambientan las calles y vestidos de época, recrean un momento histórico de convivencia pacífi ca. Artesanos de ofi cios antiguos, espectáculos teatrales y de calle, desfi les, torneos, paradas y productos tradicionales, invitan a los visitantes a disfrutar de una fi esta con FIESTA Y CULTURA un destacado carácter histórico de diversidad y tolerancia. FIESTA DE SAN ANTONIO EN ASCÓ SEMANA SANTA EN FLIX: PROCESIÓN DEL ENCUENTRO Y LAS DESMAS Enero de 2013 Domingo de Pascua Declarada fi esta de interés comarcal y nacional Declarada fi esta de interés comarcal La Fiesta de San Antonio en Ascó ha mantenido vivas unas tradiciones que se pierden en Una apretada agenda de actos laicos, como las coplas o el baile de jotas en la ermita el tiempo y que la hacen singular: mantenimiento de la pliega, las Tres Vueltas, la distin- el Lunes de Pascua, y actos religiosos, entre los que destaca la Procesión del En- ción de las fi guras del clavario y los mayorales, las carreras de caballos, burros y machos, cuentro. La encabezan los Armados con la Samaritana seguidos por las banderas del encender la hoguera y bailar alrededor la jota de Ascó, con música y danza propias. Sagrado Corazón, la madre de dios del Remedio, San Antonio y el Santísimo. Cierra la Virgen, con la Cofradía de los Dolores y un grupo de esclavas. En la plaza Mayor se FUEGO Y EMPUJE; SAN ANTONIO EN LA TORRE DE L’ESPANYOL hace la representación del encuentro de la Virgen con Cristo resucitado y la Samari- Enero de 2013 tana recita Las Desmas, que acaban con la rotura del cántaro. -
Riba-Roja D'ebre
Miscel·lània del CERE 21, 2010: 25-42 RIBA-ROJA D’EBRE Nom oficial: Riba-roja d’Ebre, topònim que prové de riba i roja. Riba, definit al diccionari com a “vora d’un riu”, “cinglera”, “marge”, i Ebre (riu), de la paraula iber (d’on procedeix Ibèria, ibers), relacionada amb el basc ibaya, “riu”, i amb ibarra, “vall”, formada per ib-ar, “riu de la vall”. Gentilici: riba-rojà/riba-rogenc, riba-rojana/riba-rogenca. Varietat lingüística: català occidental. Blasonament: la vila de Riba-roja d’Ebre té un escut caironat de gules (el gules és el color vermell en heràldica), una creu de Malta acompanyada d’un riu en forma de faixa ondada d’argent abaixada. Per timbre una corona mural de vila (fig. 1). Aquest escut va ser aprovat el 29 de desembre de 1988 i publicat en el DOGC el 3 de febrer de 1989. Riba-roja també compta amb una bandera oficial; és d’origen heràldic, apaïsada i de proporcions dos d’alt per tres de llarg, vermella, amb una faixa ondulada blanca, d’amplada 1/6 de l’alt de la bandera i col·locada a una distància igual de la part inferior del drap. Al cantó del pal, una creu blanca de Malta, d’alçària 1/2 de la bandera i situada a 1/18 dels extrems de l’angle. Va ser publicat en el DOGC el 9 de desembre de 1992 (fig. 2). Comarca: Ribera d’Ebre. Àmbit territorial: Terres de l’Ebre. Bisbat: Tortosa. Partit judicial: Falset. Fig. 1. Escut de Riba-roja Fig. -
La Ilercavònia Septentrional
DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA FACULTAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA UNIVERSITAT DE BARCELONA CURS DE DOCTORAT 1996-98 MENTALITAT, IDEOLOGIA I SIMBOLISME GÈNESI I EVOLUCIÓ DE L’ESTRUCTURA DEL POBLAMENT IBÈRIC EN EL CURS INFERIOR DEL RIU EBRE: LA ILERCAVÒNIA SEPTENTRIONAL VOLUM II BIBLIOGRAFIA, LÀMINES, MAPES i INVENTARIS TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: JAUME NOGUERA GUILLÉN DIRIGIDA PER: Dr. JOAN SANMARTÍ GREGO BARCELONA, ABRIL DE 2006 ÍNDEX ESQUEMÀTIC VOLUM II Bibliografia Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles Làm. 85-107. Plantes de jaciments Làm. 107-128. Fotografies Làm. 128-131 Períodes d’ocupació dels jaciments Làm. 1-32. Mapes Fitxes d’inventari de jaciments ÍNDEX SISTEMÀTIC VOLUM II Bibliografia.................................................................................................................1-39 Làm. 1-84. Dibuix de materials mobles (jaciments ordenats de nord a sud) Làm. 1-4: Necròpolis i poblat de Santa Madrona [5] (Riba-roja). Làm. 5: Senals [3], Vall de Porcs [7] i Paladell [8] (Riba-roja). Làm. 6: Castellons 2 [1] (Riba-roja). Làm. 7: Magalanya [6] (Riba-roja), Tossals [18] i Roca de la Bruixeta [20] (Vinebre). Làm. 8: Sebes [12] i Castellons [14] (Flix). Làm. 9: Asclines [29] (Ascó), Garcia [40] (Garcia), Racó de les Rates Penades [19] (Vinebre), Font de n'Horta [21] (Torre de l'Espanyol), i Sebiques [22] (Vinebre). Làm. 10: Roca del Sol 2 [26], Roca del Sol 1 [25] (Garcia), Barber Medina [31] i els Mugrons [32] (Ascó). Làm. 11: Forn Teuler [28] (Ascó). Làm. 12-24: Serra de l'Espasa [39] (Capçanes). Làm. 25: Serra de l'Espasa (dalt) [39] (Capçanes), Quatre Camins [45] (Benissanet), i Racó de Sant Miquel [27] (Vinebre). -
La Història Contemporània De La Ribera D'ebre a Través
LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE LA RIBERA D’EBRE A TRAVÉS DELS DOCUMENTS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona compta amb arxiu des del tercer quart del segle XIX; tanmateix, no va ser fins el 1963 que va estructurar i reogranitzar el seu servei d’arxiu, i fins el 1997 que va crear l’Arxiu Històric. En ell s’hi serven els fons documentals generats per la corporació, de caràcter històric, o sigui entre 1835 i 1970, per tal de facilitar el servei d’accés i consulta de cara als investigadors. L’Arxiu Històric de la Diputació (AHDT) té la seva seu a l’edifici del Museu d’Art Modern, carrer de Santa Anna 8, organisme amb qui comparteix les instal·lacions1. Un total de 16 seccions integren l’AHDT: Actes, Agricultura, Beneficència, Butlletí Oficial, Cadastre, Cens i Eleccions, Cultura, Fundacions, Governació, Intervenció, Obres Públiques, Presidència, Quintes, Registre General, Regiones Devastadas, Urbanisme, Diversa i Llibres Administratius. Amb algunes poques excepcions, cada secció es divideix en dues sèries més, la de capses en quart (Cpq) i la de capses en foli (Cpf). Per referenciar la localització de documents ferem servir aquestes sigles: CUf (Cultura, Cpf), GOq (Governació, Cpq), INf (Intervenció, Cpf), OPf (Obres Públiques, Cpf), R/D (Regiones Devastadas), etc., precedides del corresponent número de capsa. Les dates cronològiques que abasten els fons arrenquen de 1834, quan es van crear les Diputacions, fins el 1970 quan fineix la vigència administrativa de la documentació. Tanmateix, les diferentes seccions de la Corporació s’anaren obrint progressivament, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s. -
Les Necròpolis D'incineració a La Catalunya
De l'Ebre als Pirineus3.1:Mono intro1 30/11/12 17:25 Página 25 M.C. Rovira Hortalà, F.J. López Cachero, F. Mazière (dirs.), Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI aC): metodologia, pràctiques funeràries i societat, Monografies 14, MAC, Barcelona 2012, ISBN 978-84-393-8921-7 (pàg. 25-36). LES NECRÒPOLIS D’INCINERACIÓ A LA CATALUNYA MERIDIONAL I EL MATARRANYA (SEGLES IX-VI ANE). NOVETATS DE LA RECERCA Enterraments tumularis, enterraments en fossa, datació, paleoantropologia, ideologia Núria Rafel * Carme Belarte ** Raimon Graells *** Jaume Noguera **** In Southern Catalonia and the neighbouring Matarranya Valley (Aragón) we can distinguish two different cultural traditions represented by different funerary rituals: barrow burials, on one hand, and simple pit graves, on the other. Archaeological documentation reveals that, from a cultural point of view, this is an open area where cultural contacts with the coastal area of Catalonia and the inner plain of Lleida are shown. This article is a summary of recent research. Barrow burials, pit burials, chronology, paleoanthropology, ideology Dans le sud de la Catalogne et la vallée du Matarranya (Aragón), il existe deux traditions culturelles différentes, l’une avec des sépultures tumulaires, l’autre avec des sépultures en fosse simple. La documentation archéologique montre qu’il s’agît d’une aire géographique, où culturellement, les relations avec la Catalogne maritime ainsi qu’avec la plaine occidentale (Lleida) sont évidentes. Dans cet article, il est proposé une synthétise des apports 25 les plus récents de la recherche. Sépultures tumulaires, sépultures en fosse simple, chronologie, paléoanthropologie, idéologie Nell’area del sud della Catalogna e la valle del Matarranya (Aragona) possiamo individuare due tradizioni culturali diverse, rapresentate dalle tombe a tumulo, da una parte, e da quelle in fossa semplice, da l’altra. -
La Fatarella: Una Insurrecció Pagesa a La Rereguarda Catalana Durant La Guerra Civil
o ESTUDIS D'HIST~RIAAGR~IA, n. 17 (20041, p. 659-674. ISSN 0210-4830 La Fatarella: una insurrecció pagesa a la rereguarda catalana durant la guerra civil Pelai Pages í Blanch Universitat de Barcelona A les darreries de gener de 1937 va tenir lloc un esdeveniment que, en el marc de la guerra civil que s'estava produint, va provocar una important convulsió a la societat catalana del moment : una insurrecció pagesa a la vila de La Fatarella, a la Terra Alta, va culminar amb diverses desenes de morts. L'oposició dels page- sos del poble a la col~lectivitzacióforgada de la terra, que pretenien dur a terme elements de la CNT i de la FAI, n'hauria estat la causa. L'esdeveniment va pro- vocar, al rnateix temps, una important esquerda en el bloc antifeixista catala que ja estava vivint moments importants de ruptura entre els partidaris de mantenir i aprofundir en les conquestes revolucionhries dels primers temps de la guerra -CNT-FA1 i POUM, basicament- i aquells altres que volien frenar el procés de transformacions socials i retornar a una certa "normalitat republicana" per cen- trar-se en l'esforg de guerra -ERC i PSUC-. Les qüestions derivades de l'ordre públic, que havien estat polemiques des de l'inici de la guerra, tampoc foren alie- nes al conflicte. Pero, consultant la documentació disponible, avui per avui, l'e- pisodi apareix, com a m'nim, polemic. Els Informes que diferents organismes van elaborar tot just acabats els fets i el seguit d'informacions i interpretacions que van apareixer des de les diferents posicions ideolbgiques i polítiques generen nombrosa confusió, tanta que fins i tot el nombre de víctimes mortals va ser difí- cil de determinar1. -
Centres-Terres-Ebre.Pdf
Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Terres de l’Ebre Codi del centre Nom del centre Població Codi Centre Municipi 43000081 Escola Joan Baptista Serra Alcanar 43007087 Institut Sòl de Riu Alcanar 43009308 ZER Mediterrània Alcanar 43009473 EA Esardi Amposta 43010773 Escola Consol Ferré Amposta 43005224 Escola Mestre Agustí Barberà Amposta 43000275 Escola Miquel Granell Amposta 43006186 Escola Soriano Montagut Amposta 43010888 Institut de Tecnificació Amposta 43006101 Institut Montsià Amposta 43000329 Institut Ramon Berenguer IV Amposta 43006599 L'Àngel Amposta 43011273 Llar d'infants La Sequieta Amposta 43000299 Sagrat Cor Amposta 43910006 SE CREDA Tarragona (Amposta) Amposta 43907125 SE EAP T-08 Montsià Amposta 43009229 ZER Ports-Algars Arnes 43000433 Escola Sant Miquel Ascó 43012113 Institut Escola Mare de Déu del Portal Batea 43009321 ZER Riu i Serra Benifallet 43009606 ZER Benissanet-Miravet Benissanet 43003975 Escola Sant Àngel Camarles 43009461 ZER Terra Alta-Centre Corbera d'Ebre 43004074 Escola L'Assumpció Deltebre 43006873 Escola Riumar Deltebre 43004013 Escola Sant Miquel Deltebre 43006964 Institut de Deltebre Deltebre 43012137 Llar d'infants de Deltebre Deltebre 43001929 Escola Jaume II El Perelló 43007211 Institut Blanca d'Anjou El Perelló 43012204 Llar d'infants del Perelló El Perelló 43001127 Escola Enric Grau i Fontserè Flix 43007233 Institut de Flix Flix 43001243 Escola agrària de Gandesa Gandesa 43001231 Escola Puig Cavaller Gandesa 43006642 Institut Terra -
Flix, Ribera D'ebre
Miscel·lània del CERE 19, 2008: 119-134 EL CONJUNT ARQUEOLÒGIC DE SEBES (FLIX, RIBERA D’EBRE) M. CARME BELARTE FRANCO Investigadora ICREA adscrita a l’ICAC FREDERIC CERVELLÓ RODES Secció d’Arqueologia del CERE. Arqueòleg. Àpex, Arqueologia i Serveis Culturals JAUME NOGUERA GUILLÉN Secció d’Arqueologia del CERE. Investigador Beatriu de Pinós (ICAC) PAU OLMOS BENLLOCH Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) INTRODUCCIÓ La intervenció arqueològica en el jaciment protohistòric de Sebes s’emmar- ca en el “Projecte de recerca arqueològica sobre les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a les comarques del curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria i l’antiguitat”, dirigit pel Dr. J. Sanmartí Grego (Universitat de Barcelona). En el marc d’aquest projecte s’han excavat els jaciments de la primera edat del ferro d’Aldovesta (Benifallet), Barranc de Gàfols, Barranc de Sant Antoni i les Deveses (Ginestar), Santa Madrona (Riba-roja d’Ebre) i estan en curs d’excavació els jaciments ibèrics del Castellot de la Roca Roja (Benifallet) i del Castellet de Banyoles (Tivissa). Un dels objectius d’aquest projecte de llarga durada és el coneixement dels models de distribució del poblament en aquest territori durant els diferents períodes històrics. Per tant, per lògica de la recerca, calia excavar jaciments datats durant l’ibèric final, un dels períodes menys coneguts en el curs inferior de l’Ebre, així com incidir en el món funerari ibèric. Amb aquests objectius es va plantejar la intervenció en el jaciment objecte d’aquest article, tot i que, com es veurà, els resultats no sempre han permès aprofundir en el període cronològic esmentat. -
Illustration, Re-Enactment, Citizenship and Heritage of Contemporary Conflict: the Case of the Ebro (1938)
sustainability Article Illustration, Re-Enactment, Citizenship and Heritage of Contemporary Conflict: The Case of the Ebro (1938) Francesc Xavier Hernàndez-Cardona 1,*, Xavier Rubio-Campillo 2,3,*, Rafael Sospedra-Roca 1,* and David Íñiguez-Gracia 1,* 1 Department of Applied Didactics, Universitat de Barcelona, 08007 Barcelona, Spain 2 Ramón y Cajal’ Research Fellow, Institut de Recerca en Educació, Universitat de Barcelona, 08035 Barcelona, Spain 3 School of History, Classics and Archaeology, University of Edinburgh, Edinburgh EH8 9AG, UK * Correspondence: [email protected] (F.X.H.-C.); [email protected] (X.R.-C.); [email protected] (R.S.-R.); [email protected] (D.Í.-G.) Abstract: Historical illustrations give us hypothetical visual reconstructions of the past, which contribute to their interpretation, knowledge, and understanding. The progress of software for the design and production of images has optimized the possibilities of generating models of educational and understandable illustrations of spaces, facts, and concepts of the past. At the same time, promoting historical recreation activities allows us to obtain photographic and moving images of a historical nature, which can be integrated into image processing software. This paper describes the experience of the DIDPATRI group (Heritage Education, comprehensive museography and new technologies) the University of Barcelona with the Battle of the Ebro (Spanish Civil War, 1938), concerning the design of models/educational illustrations of the conflict. The developed actions Citation: Hernàndez-Cardona, F.X.; show that, with well-defined criteria, support for recreation, and basic but highly educational Rubio-Campillo, X.; Sospedra-Roca, software that is understandable and replicable, iconographic models can be obtained at a reasonable R.; Íñiguez-Gracia, D. -
La Ribera D'ebre Has Lived First Hand One of the Most Tragic Modern Historical Events of This Country, the Battle of the Ebro
LA RIBERA D’EBRE A DOSSIER OF REGIONAL TOURIST INFORMATION HANDBOOK * www.turismeriberaebre.org . CONTENTS THE RIBERA D’EBRE - MYTHICAL LANDS ALONG THE BANKS OF A RIVER ................ 4 HISTORY AND MYTHOLOGY CLIMATE AND LANDSCAPE PRODUCTS OF THE LAND AND LOCAL GASTRONOMY, TRADITIONAL CRAFTS AND FAIRS INDUSTRY THE RIVER HIKING, BIKING AND NATURAL RESERVES LOCATION AND HOW TO GET THERE ............................................................................... 14 TOURIST INFORMATION CENTRES ................................................................................... 16 TOURISM PRODUCTS ........................................................................................................ 17 TOURING, CULTURE AND GASTRONOMIC ROUTES ................................... 18 Route of the 3 C’s The Route of the Templars Guided Tours of Miravet Castle Guided Tours of Miravet Miravet: The Knights Templar Móra d’Ebre: Rediscovering the noble city Route of the Battle of the Ebro A Weekend in Flix A Long Weekend in Flix and Miravet The Scene of the Battle of the Ebro Oil and Wine Tasting in Móra d’Ebre Cellars and Tastings Environment and Local Products Wine and Cuisine in Ribera d’Ebre Walking back through history in Vinebre ECOTOURISM .................................................................................................... 26 Enjoy Sculpted Scenery by the Ebro River The Terres de L’Ebre through a Lens The Trades of the River and Delta Introduction to Birdwatching Birdwatching aboard a canoe on the River Ebro Discover Nature: -
Revista De Recorreguts Geològics
1 ARAGALL REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS ARAGALL, nº 16 - DESEMBRE DEL 2017 ISSN 2462 6309 Editada per SIGMADOT i MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC I DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL MANRESA Portada: ROQUES BLAVES, ESPARREGUERA 2 PRESENTACIÓ Continuem en aquest numero, la publicació de diferents itineraris geològics per Catalunya, dintre de la revista ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Aquesta publicació serà gestionada per la entitat SIGMADOT (Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental pel Desenvolupament i per l ́Ordenament del Territori), amb la col·laboració del Museu de Geologia “Valentí Masachs” de la UPC i del Geoparc de la Catalunya Central. Dintre del present numero, que serà el desè de la publicació, inclourem diversos treballs realitzats des del Museu de Geologia. En aquest cas, els recorreguts es van desenvolupar durant el mes de maig de l ́any 2015, fonamentalment Així, els dos primers recorreguts es van realitzar per la comarca del Solsonès, dintre del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès. Mentre tant, els altres quatre recorreguts, es van realitzar per la comarca del Priorat. _________________________________________________________ 3 SUMARI DEL NUMERO 16 DE LA REVISTA ARAGALL Nº RECORREGUTS PÀGINES 1 RECORREGUT CIRCULAR PER CANALDA 05 - 14 2 RECORREGUT CIRCULAR PER CAMBRILS (ODÈN) 15 - 28 3 MASROIG – PUIG ROIG DEL ROGET – EL MOLAR 29 - 44 4 MOLAR – LA FIGUERA - CABASSERS 45 - 54 5 CABASSERS – MARGALEF - ULLDEMOLINS 55 - 70 6 ULLDEMOLINS – ALBARCA - CORNUDELLA 71 - 88 4 ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Nº 16 Recorregut 1, pp 5 – 14 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DEL SOLSONÈS: RECORREGUT CIRCULAR PELS VOLTANS DE CANALDA, DINTRE DEL PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS Per Josep M.