Ascó, Vinebre I Riba-Roja), I L’Ordre Reial D’Expulsió De 1610 Recerca, 17 (2017), P
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Els moriscos de la Comanda d’Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja), i l’ordre reial d’expulsió de 1610 Recerca, 17 (2017), p. 11-41. ISSN 1135-6014 Els moriscos de la Comanda d’Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja), i l’ordre reial d’expulsió de 1610* A Magda Ripoll Barberà, In memoriam Dr. Josep Serrano Daura Universitat Internacional de Catalunya Resum Breu relació d’allò que succeeix amb els moriscos de la Comanda hospitalera d’Ascó, arran l’expulsió general ordenada dels catalans el 1610. Primer ens referim, però, al procés de conversió dels sarraïns d’aquest districte senyorial riberenc a principis del s. XVI, seguim amb les vicissituds dels seus descendents conversos fins la primeria del XVII i les conseqüències de l’expulsió. Finalment destaquem l’inici d’un nou procés repoblacional a Ascó segons Carta que l’Orde de l’Hospital de Sant Joan concedeix al lloc el 1615, i veiem què ocorre amb els moriscos que hi romanen. Paraules clau: Orde de l’Hospital, comanda, sarraïns, moriscos, moreria, aljama, universitat municipal, mesquita, drets i càrregues, carta de població, expulsió. Resumen Breve relación de lo que sucede con los moriscos de la Comanda hospitalera de Ascó después de la expulsión general ordenada el 1610. Nos referimos en primer lugar al proceso de conversión de los sarracenos de este distrito señorial ribereño a principios del s. XVI, seguidamente lo haremos de las vicisitudes de sus descendientes conversos hasta el principio del siglo XVII y las consecuencias de la expulsión. Finalmente, destacamos el inicio de un nuevo proceso de repoblación a Ascó según la Carta que el Orden del Hospital de San Juan concede al lugar en 1615 y veremos el que ocurre con los moriscos que allí permanecen. Palabras clave: Orden del Hospital; comanda, sarracenos, moriscos, morería, aljama, universidad municipal, mezquita, derechos y cargaremes, carta de población, expulsión. Abstract This paper reports on the situation of the Moorish population of the Hospital commandery of Asco after their expulsion in 1610. We first study the process of conversion to Christiniaty at the beginning of the XVIth century and continue with the aftermath of the expulsion. Finally, the process of repopulation of Asco, according to the settlement charter granted by the Order of the Hospital in 1615 is analized. Keywords: Order of the Hospital of Saint John of Jerusalem, commandery, Moorish, Saracens, expulsion, settlement charter, duties, tax burdens. 11 Els moriscos de la Comanda d’Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja), i l’ordre reial d’expulsió de 1610 Recerca, 17 (2017), p. 11-41. ISSN 1135-6014 En tractar dels sarraïns i dels moriscos de les Terres de l’Ebre, és inevitable recordar els ja traspassats Pasqual Ortega i Carmel Biarnès, els qui més coneixen els sarraïns i els moriscos dels dominis hospitalers de la comarca de la Ribera d’Ebre. Tots dos intervingueren precisament en un Congrés, de gran qualitat i alt nivell, celebrat just fa uns 25 anys, aleshores recordant el 380è aniversari de l‘expulsió, organitzat per la Generalitat de Catalunya1. Ja aquesta meva aportació, es refereix en concret als moriscos de la Comanda d’Ascó, districte baronial de l’Orde de l’Hospital integrat en el seu Priorat de la Castellania d’Amposta (com també ho era la veïna Batllia de Miravet). La Comanda d’Ascó comprèn vàries viles i termes, i entre elles el s. XV tenim les comunitats sarraïnes d’Ascó, de Vinebre i de Riba- roja; em referiré a les tres. Per bé que Riba-roja, a finals d’aquell segle s’integra en la nova Comanda de Vilalba creada justament per segregació de la d’Ascó (amb Vilalba, la Fatarella i Berrús). Això no obstant, malgrat aquesta separació baronial, les comunitats sarraïnes (com després les morisques) d’Ascó i de Riba-roja segueixen sota la senyoria hospitalera i entre elles continuen molt estretament relacionades2. I. Sobre els sarraïns El nucli sarraí principal en tot cas és el d’Ascó, centre de la Comanda del seu nom, amb una comunitat que després de la conquesta cristiana el s. XII i en virtut dels privilegis atorgats per Ramon Berenguer IV de Barcelona, conserva la seva vila, la que es coneixerà com vila de «dins» (del recinte murallat), front la de «fora» (extramurs) que es crea per a la nova població cristiana que s’hi instal·la. I cada comunitat s’organitza política i jurídicament per separat: els sarraïns amb la seva Aljama i els cristians amb la seva Universitat municipal3. 1 Pascual ORTEGA, «Los sarracenos del Ebro catalán. Una aproximación a las relaciones agrarias de producción (siglos XII-XV)»; i Carmel BIARNÈS BIARNÉS, «Tres motius d’expulsió dels moriscos d’Ascó», a Congrés Internacional 380è aniversari de l’expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià, Actes de Congressos, núm. 4, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1994, p. 27-41, i 235-249 respecti- vament. 2 Vegeu al respecte Josep SERRANO DAURA, Senyoriu i municipi a la Catalunya Nova (se- gles XII-XIX), I, Col·lecció Estudis núms. 25 i 26, Barcelona, Fundació Noguera, 2000, p. 60-69, i 320 i s. 3 Quan la conquesta cristiana el s. XII, els sarraïns d’Ascó no foren obligats a abandonar la seva antiga vila, com sí ho foren per exemple els de Tortosa poc abans (1148). Sobre aquest privilegi i altres, i la dualitat organitzativa de les dues comunitats, veieu Josep SERRANO, Senyoriu i Municipi [...], I, p. 300 i s., i 332 i s. 13 Recerca, 17 (2017), p. 9-42. ISSN 1135-6014 Josep Serrano Daura El mateix ocorre a Vinebre, mentre Riba-roja es manté íntegrament sarraïna. Si ens situem a finals del s. XV i acudim al fogatge de 1497, poc abans de la seva conversió: a Ascó tenim 136 cases o famílies sarraïnes, i unes 28 de cristians (és a dir un 83% del total); a Riba-roja el 100% són sarraïns (31 cases), i a Vinebre un 55,25% (21 cases sarraïnes d’un total de 38). Aquests sarraïns tenen els cognoms següents: - A Ascó, són er exemple els Abayuch, Abencomeix, Abenepen, Abofamir, Abofet, Aboleta, Abomelic, Agelo, Alalem, Alboly, Alcagi, Alcagix, Alcasp, Alfader, Alfadet, Alfaraci, Algerro, Almezir, Alpetros, Amazit, Ambros, Aroffat, Assaffar, Azmet, Beforch, Benali, Benamen, Bencelim, Bencesim, Benyel, Beol, Blaet, Bofamir, Çalim, Caperes, Capo, Çaragosi, Carim, Caxeres, Fadurdo, Farago, Farago, Faratyo, Fayren, Ferro, Fomaduch, Fomat, Gacox, Geme, Gomet, Guauyx, Guiges, Guingueres, Jacob, Lamet, Lobet, Loget, Masot, Migavida, Mogeyt, Montoliu, Pagonet, Pino, Poichomet, Preveyx, Prux, Puperx, Quexeres, Regilol, Roget, Salamo, Spinell, Talex, Yneyt, Zalamo. - A Riba-roja els Adumel, Alceyt, Alguidar, Ayet, Babaro, Çalim, Cascareta, Corcoll, Crespi, Fayrem, Fomado, Maror, Meçot, Morico, Moro, Palombo, Primall, Raduà, Renla, Renoch, Valenciano. I, - A Vinebre els Abrafia, Agili, Alboley, Alcabrer, Amazit, Brafim, Guinet, Moya, Vilell4. I els noms són els d’Abdeluc, Alí, Ayet, Azmet, Brafim, Çuleyma, Fomat, Jafer, Juci, Mafoma, Muça. En general és una població que, en conjunt, va minvant, malgrat ser majoritària o de fet la única en algun lloc. En aquell moment ja hi ha alguns cristians nous, però són pocs; i això malgrat els reiterats intents reials i senyorials d’aconseguir la seva conversió al llarg dels segles. 4 Josep SERRANO DAURA, «Notes sobre els moriscos als dominis de l’Orde de l’Hospital a la Ribera de l’Ebre», Quaderns d’Història Tarraconense, XII, 1993, p. 11 i s. Josep IGLÉSIES FORT, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, II, Barcelona, Publicacions de la Fundació Sal- vador Vives Casajuana, 1992, p. 306, i 344-345; i V. CASTELLVELL, F. FUCHO, J. R. VINAIXA, Un cens del segle XV. Els habitants de la Batllia de Miravet i les comandes d’Ascó, Horta i Vilalba segons el maridatge de 1492, Tarragona, Impremta Virgili, 1994, p. 87, i 89-90 (no es refereix a Vinebre). Hem donat dades del fogatge de 1497 sobre els tres pobles, però en un altre cens pel tribut de maridatge que es recapta el 1492 figuren a Ascó 136 famílies de les que 114 són sarraïnes, i a Riba-roja són 20 cases també sarraïnes i cap cristià (no es donen notícies dels de Vinebre) (Ibídem, p. 87, i 89-90). 14 Els moriscos de la Comanda d’Ascó (Ascó, Vinebre i Riba-roja), i l’ordre reial d’expulsió de 1610 Recerca, 17 (2017), p. 11-41. ISSN 1135-6014 II. Unes notes entorn la Moreria, la mesquita i el cementiri dels sarraïns d’Ascó D’altra part, i almenys pel que fa a la comunitat d’Ascó podem donar algunes dades sobre la moreria, la mesquita i el seu cementiri encara que sigui amb informació dels s. XVI i XVII. Dèiem que els sarraïns i els cristians constitueixen dues comunitats separades, cada una amb el seu recinte murallat; l’accés o la comunicació entre els dos barris es fa pel carrer Major, pel portal de la Torre del Martinet documentada almenys l’any 16075, al mateix carrer i que seria segurament, la torre que encara s’aprecia a l’actual Ca Estisora. Un edifici de vigilància i defensa en el recinte murallat de la vila antiga sarraïna, com també ho era l’altra Torre dita «de la Vila» al carrer del Mig6, carrer que anava des de «lo Planello» (avui, plaça Major), fins al carrer de Dalt o dit també ja aleshores «d’Estudi» (paral·lel per sobre al carrer Major). Pel que fa al carrer Major dèiem que comunica els dos barris: comença en el cristià a la plaça de Sant Martí o també dita de Socarrats (després coneguda com el Pla de l’Església, i avui plaça de l’Església)7, i acaba a la Plaça Nova al final de la Moreria després de travessar-la (avui es denomina «carrer de la Plaça Nova» en el tram entre la plaça Major i la plaça Nova).