Anàlisi Semàntica Dels Topònims Rurals Actuals Del Terme
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ONOMÀSTICA 2 (2016): 107–146 | REBUT 29.4.2016 | ACCEPTAT 17.5.2016 Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre) Sílvia Veà Vila Universitat Rovira i Virgili / Societat d’Onomàstica [email protected] Aquest article analitza, classifica i formula algunes hipòtesis sobre el significat dels topò- nims rurals transparents actuals recollits a la tesi doctoral Onomàstica de Vinebre, munici- pi de la Ribera d’Ebre. S’hi inclouen topònims que encara actualment es poden relacio- nar de manera clara i directa amb el motiu que els va donar nom, altres dels quals es pot establir aquesta relació gràcies a dades històriques, altres dels quals ja no queden rastres amb els quals relacionar, uns altres per als quals es recullen hipòtesis de reconeguts in- vestigadors i, finalment, algun per al qual es formula una hipòtesi explicativa plausible. Paraules clau: onomàstica, toponímia, topònim transparent, Vinebre, Ribera d’Ebre This article analyzes, classifies and makes some hypothesis about the meaning of current and transparent rural place names gathered in the thesis Onomastic of Vinebre, a muni- cipality in Ribera d’Ebre. The place names that have been included are as follows: some that still today can be clearly and directly related to the reason behind them, others that can be linked to their origin through historical data, others that can no longer be linked to any remaining sign, others that include hypothesis of renowned researchers and, fi- nally, some with plausible explanatory hypothesis formulated by the author of the thesis. Key words: Onomastics, toponymy, transparent toponyms, Vinebre, Ribera d’Ebre Aquest article es fa una anàlisi, una classificació i algunes hipòtesis sobre el significat dels topònims rurals actuals recollits a la tesi doctoral Ono- màstica de Vinebre. Vinebre és un dels 14 municipis de la comarca de la Ribera d’Ebre, al Principat de Catalunya. El terme de Vinebre, d’una ex- tensió de 26,44 km2, està situat a la part septentrional de la comarca de la Ribera d’Ebre i s’estén per una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, al qual només arriba a tocar a l’extrem de migdia. És un terme estret i allargat, Nota: Les figures i imatges que acompanyen el text són de l’autora. 107 Sílvia Veà Vila vertebrat per la vall dels Gorraptes, que s’estén en diagonal des del límit amb el Priorat, a llevant, fins al terme d’Ascó, a ponent. Vinebre limita pel SW i per ponent amb Ascó, per tramuntana amb Flix i la Palma d’Ebre, a llevant amb la Torre de l’Espanyol i al SE amb Garcia. Al NE confronta amb Cabacés, de la comarca del Priorat. Pel que fa al seu relleu, és un terme accidentat per alineacions paraŀle- les a la serra del Tormo. S’arriba als 405m al Tossal Gros, al vèrtex NE, prop del coll de Cabacés, a la serra dels Gorraptes, també són destacables el tossal de Canta-ranes (239 m) i la roca del Cap del Pla (193 m). El sector de ponent de la població comprès entre la vila i l’Ebre, s’anomena les Illes o la plana de Vinebre, però correspon en gran part al municipi d’Ascó; és un dipòsit aŀluvial que assenyala aproximadament l’antic llit del riu. En aquest article es podran observar topònims que encara actualment es poden relacionar de manera clara i directa amb el motiu que els va do- nar nom, altres dels quals es pot establir aquesta relació gràcies a dades històriques, altres dels quals ja no queden rastres amb els quals relacionar, uns altres per als quals es recullen hipòtesis de reconeguts estudiosos i, finalment, algun per al qual es formula una hipòtesi explicativa plausible. 108 Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre A partir de l’estudi de l’onomàstica del terme municipal de Vinebre, a la comarca de la Ribera d’Ebre, es va observar que la major part dels to- pònims rurals recollits en la investigació són topònims transparents (un 97% aproximadament); i, encara, que una bona part d’aquells que podri- en ser considerats opacs permetrien formular algunes hipòtesis sobre el seu significat, de manera que només un 1%, aproximadament, es mostren totalment hermètics en aquest sentit. Aquests topònims transparents són formats sobre noms propis i sobre noms comuns. En xifres, aproximadament una mica més del 60% són for- mats a partir de noms comuns; i una mica menys del 40% ho són a partir de noms propis. Els que es vol treballar amb profunditat en aquest article són els topò- nims que formen part del grup majoritari, el que utilitza noms comuns per a la seua denominació. A més, s’estudiaran només aquells que són ac- tuals, amb la finalitat d’observar com el nom de lloc respon, o no, al sig- nificat del nom comú. Un fenomen recurrent en toponímia és que molts noms genèrics aca- ben assolint l’estatus de noms propis, de topònims. I, d’aquests, n’hi ha que són molt fàcilment detectables, com alguns dels que es van recollir en l’estudi de l’onomàstica de Vinebre, els quals inclouen els mots: abeu- rador, aiguamoll, argilagar, assut, barranc, castell, cova, fangar, granja, hort, horta, illa, obac, obaga, pla, plana, platja, sénia, solà, reng, tancat, tossal, vall. En canvi, d’altres, en l’actualitat, ja no són tan transparents per al públic en general, com ara: albelló, baixest, campello, carrerada, covarxó, freginal, jardí, mallol, muga, pedruscall, sort, terrer, tormo, vuitena. Tot aquest conjunt de topònims es poden agrupar en diversos sub- grups atenent les característiques dels significat dels noms comuns que inclouen. El primer d’aquests subgrups és el d’aquells que porten el nom segons les característiques del terreny, el qual, al seu torn, pot dividir-se en el conjunt dels topònims que fan referència al tipus de sòl i en els que fan referència a la morfologia del terreny i els accidents geogràfics. El segon subgrup agrupa els que porten el nom referit a terrenys con- reats, i, dins d’aquest, s’hi pot distingir el conjunt dels que aŀludeixen a característiques pròpies de les peces de terra conreades i el d’aquells que aŀludeixen al tipus de conreu. 109 Sílvia Veà Vila Altres subgrups són els corresponents a activitats rurals, a la situació geogràfica, a construccions, a vegetals, a animals, a analogies, a mots lli- gats a la cultura fluvial, a la religió i a altres noms comuns. 1 Referits a les característiques del terreny El conjunt de topònims referits a les característiques del terreny és el més nombrós, ja que inclou un nombre proper al 45% del total de topònims rurals transparents que es van aplegar a l’Onomàstica de Vinebre. S’ha di- ferenciat entre les característiques del terreny referides al tipus de sòl i aquelles referides a la morfologia del sòl i els accidents geogràfics. De fet, és aquest darrer subconjunt el que inclou la gran majoria de topònims, com es podrà comprovar. 1.1 Referits al tipus de sòl Aquells topònims que en la seua denominació inclouen una referència al tipus de sòl, ho fan amb els substantius fang, pedra i riber. A més, al final de l’apartat, s’afegeixen quatre topònims més sobre els quals es proposen unes hipòtesis que permeten classificar-los amb el mateix criteri, amb les paraules clau: canta- (sufix),caro , claper i pera. El topònim lo Fanguer, i fins potser tambéFancuixer , són els topònims que fan referència al fang que devia ser habitual en aquests terrenys, ja que estan situats Davall de les Ribes, actualment, a l’altra banda de la car- retera C-12, i s’estenen fins al curs delGalatxo , per tant, en el passat, de- vien estar inundats sovint a causa de la seua proximitat al curs fluvial que corresponia al braç de l’Ebre que passava per davant mateix del nucli urbà i que va quedar estroncat en una riuada cap a finals del seglexix . El cu- riós nom Fancuixer, hipotèticament, bé podria fer referència al gruix que assolia la capa de fang, de manera que si una persona s’hi endinsava, li devia arribar fins a la cuixa. Hi ha un altre topònim relacionat amb ‘fang’, lo Fanguitxer1 de Pelinxo, que, tanmateix, surt d’aquest entorn fluvial, ja que és situat en terreny 1 Amigó (2011, 25) recull el Fanguitxar. 110 Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre que, en principi, és de secà, a prop dels Quatre Camins, als Gorraptes. Per a Moreu-Rey, noms com ‘Fangàs’ o ‘Fangassó’ “poden aplicar-se a culties argiloses” (Moreu-Rey, 1999: 97) i, atesos els tipus de sòl que són presents a Gorrapte, també podria aplicar-se en aquest cas. Joan Coromines el re- cull: “lo Fanguitxer a Vinebre (=cat. fanguisser)” (Coromines, 1971: 201). L’origen del nom Pedruscall per a la partida de terreny que anomena és indiscutible, ja que el terreny és tan pedregós que es pot dir, sense exage- rar gota, que s’hi llauren els còdols, com es pot veure en la fotografia se- güent. Actualment, i històricament, és un terreny allunyat i elevat respecte el curs fluvial de l’Ebre, per tant, tots aquests còdols deuen ser resultat de l’existència d’una conca hídrica immemorial que caldria cercar en el re- mot passat geològic de l’indret. Els topònims que duen aquest nom són: lo Pedruscall, partida de terra, i lo camí del Pedruscall, camí que condueix a aquesta partida de terra. Finca de la partida del Pedruscall Los Ribers fa referència a una partida de terra.