Download Download

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Download Download Universitat Rovira i Virgili LA COL·LECTIVITZACIÓ AGRÀRIA A L’ALT CAMP (1936–1939) Antoni Gavaldà Antoni Gavaldà, doctor en Geografia i Història per la Uni- versitat de Barcelona, és professor titular de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Rovira i Virgili. En l’àmbit editorial ha estat fundador i membre del consell de redacció de publicacions a Valls, Montblanc, Tarragona, Barcelona i Madrid. La recerca l’ocupa en la didàctica de les diverses dis- ciplines socials i en la història dels moviments socials i polítics dels segles xix i xx. Ha participat en obres col·lectives en la re- dacció de llibres de text de ciències socials, en atles, enciclopè- dies i diccionaris d’història, i en diversa obra individual com a historiador i docent. La seva tesi, L’associacionisme agrari a Catalunya. El model de la Societat Agrícola de Valls, 1888-1988 (Valls, 1989), ha estat punt d’arrencada d’obra posterior. En els darrers anys ha publicat un conjunt de monografies sobre el sindicalisme franquista i la repressió. És impulsor del grup de recerca sobre el tractament de la cooperació a l’escola, i com- ponent del grup de recerca consolidat “Ideologies i societat a la Catalunya contemporània” (ISOCAC) de la URV. També és autor i director de la col·lecció de llibres “Cooperativistes Catalans”, editats per la Fundació Roca i Galès de Barcelona. De la mateixa temàtica ha publicat Fam de pa i de terra. La col- lectivització agrària a Catalunya (Publicacions URV, 2016). La col·lectivització agrària a l’Alt Camp (1936–1939) A la recerca d’una millora socioeconòmica Antoni Gavaldà Tarragona, 2016 Edita: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 · [email protected] www.publicacions.urv.cat 1a edició en paper: novembre de 2016 ISBN: 978-84-8424-414-1 Dipòsit legal: T 96-2016 1a edició digital: desembre de 2016 ISBN: 978-84-8424-520-9 Imatge de coberta: “Unitat per la victòria!: Obrer! Camperol!” de Jacint Bofarull (Barcelona, 1937) Aquest llibre ha comptat amb l’ajut de la Fundació Privada Mútua Catalana Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons. Si voleu veure una còpia d’aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a Creative Commons, PO Box 1866, Mountain View, CA 94042, USA. ¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional. ÍNDEX ANALÍTIC Pròleg ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������7 Unes paraules prèvies . 13 Sigles utilitzades ����������������������������������������������������������������������������������������17 1. La comarca, en el context agrari de les darreries del segle xix fins a la II República . 19 1.1 Esbós de l’agricultura i la indústria a Valls i l’Alt Camp a cavall dels segles xix i xx . 19 1.2 L’organització societària pagesa fins a la dictadura de Primo de Rivera ������������������������������������������������������������������������������������������������21 1.3 La diversificació organitzativa sindical de la dictadura i de la República . 31 2. La CNT, el sindicat de l’Alt Camp ������������������������������������������������������51 2.1 El rol de l’articulista Pere Sagarra, forjador d’opinió . 51 2.2 Un sindicalisme agrari comarcal fraccionat, en sintonia amb el de Catalunya . .65 3. La zona agrària de Valls en temps de guerra . 69 3.1 Un sindicat àcrata, dominador i organitzat. 69 3.2 Una organització local i comarcal no exempta de problemes . 72 3.2.1 La Federació Local ����������������������������������������������������������������������72 3.2.2 El Comitè Comarcal . 75 3.3 La participació de la pagesia comarcal en organismes catalans agraris de la CNT . 77 3.4 La incidència del Comitè Comarcal, el Comitè Local i el Sindicat de Treballadors del Camp. Els sindicats agrícoles, la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC) i les col·lectivitats . 102 3.5 La UdR i la Federació de Treballadors de la Terra (FTT-UGT) a Valls i comarca . 116 3.6 La propaganda informativa, crítica i orientadora d’opinió ��������129 3.7 L’organització dels proveïments . 138 4. Les col·lectivitzacions i les confiscacions, poble a poble . 149 4.1 Avatars agraris dels municipis que no van tenir col·lectivitat . 157 4.1.1 Els Garidells . 157 4.1.2 El Milà ����������������������������������������������������������������������������������������158 4.1.3 Mont-ral ������������������������������������������������������������������������������������160 4.1.4 El Pont d’Armentera . 162 4.1.5 Querol . 174 4.1.6 La Riba ����������������������������������������������������������������������������������������183 4.2 Vicissituds de les col·lectivitzacions de l’Alt Camp . 188 4.2.1 Aiguamúrcia ������������������������������������������������������������������������������188 4.2.2 Alcover . 200 4.2.3 Alió . 230 4.2.4 Bràfim ����������������������������������������������������������������������������������������234 4.2.5 Cabra del Camp ������������������������������������������������������������������������248 4.2.6 Figuerola del Camp ������������������������������������������������������������������269 4.2.7 La Masó ��������������������������������������������������������������������������������������278 4.2.8 Montferri ������������������������������������������������������������������������������������292 4.2.9 Nulles ������������������������������������������������������������������������������������������300 4.2.10 El Pla de Cabra ������������������������������������������������������������������������307 4.2.11 Puigpelat ����������������������������������������������������������������������������������336 4.2.12 Rodonyà . 344 4.2.13 El Rourell . 353 4.2.14 Vallmoll ������������������������������������������������������������������������������������359 4.2.15 Valls ������������������������������������������������������������������������������������������384 4.2.16 Vilabella . 436 4.2.17 Vila-rodona . 449 5. A tall de conclusions ��������������������������������������������������������������������������469 6. Apèndixs. 479 7. Fonts . 497 8. Arxius ��������������������������������������������������������������������������������������������������������501 9. Bibliografia consultada . 507 COM S’HA D’ESTUDIAR LA GUERRA CIVIL I L’ESFORÇ COL·LECTIVISTA DEL 1936–1939 El llibre que el lector té a les mans, producte de la feina d’anys d’Anto- ni Gavaldà, un historiador seriós des de sempre i ara en plena maduresa intel·lectual i professional, corre el perill de ser considerat sols com una monografia comarcal. Seria un error, ja que, com es podrà comprovar lle- gint-lo, ens permet de discutir a fons el significat social de la guerra civil a Catalunya i ve a completar i omplir de matisos i suggeriments la manera com cal avançar arreu en l’estudi de l’economia col·lectivitzada del 1936- 1939, una de les realitats més cridaneres i alhora menys conegudes en la seva concreció d’aquells anys de la guerra. Per situar el caràcter renovador del llibre, interpretativament i meto- dològicament, crec que paga la pena de recordar aquí alguns dels proble- mes i reptes que ha hagut de superar a casa nostra la historiografia sobre la guerra civil. De tot fa ja molts anys. Quan a l’entorn del cinquantenari del 1936 hi hagué una àmplia preocupació jove per l’estudi i la recuperació de la història de la guerra, molts a Catalunya vàrem reivindicar i impul- sar l’esforç local. Segons crèiem —i així ho continuo pensant—, després d’anys de discursos i interpretacions doctrinals, que sols se sustentaven en la memorialística i els debats i les polèmiques polítiques dels dirigents i protagonistes de l’exili, l’única manera d’avançar i de fer un salt qualitatiu dins la historiografia de la guerra civil era anar a l’anàlisi i la recerca con- creta i local. Cal recordar que érem encara dins el debat –en el fons eixorc– sobre “guerra i revolució”, reviscolat després amb força arran de l’èxit de la pel- lícula de Ken Loach Land and Freedom [Terra i Llibertat], del 1995. Es tractava —i encara es tracta— d’un relat que venia a simplificar la dura i dramàtica complexitat de la guerra civil, en especial a Catalunya, tot po- sant al centre de la imatge la hipòtesi d’una oportunitat revolucionària i popular, espontània i pura, malmesa per les forces republicanes —petit- burgeses—, pels socialistes del PSOE —estatalistes—, pels dirigents de la CNT —potser pusil·lànimes— i, per damunt de tot, pels comunistes —del PSUC i del PCE, òbviament, sotmesos a les directrius de Stalin i l’URSS del 7 Antoni Gavaldà moment—, considerats els portaveus dels emboscats, els porucs i els inte- ressos burgesos. No he d’entrar ara en l’anàlisi detallada de les argumen- tacions aportades. Recordem simplement l’impacte de dos textos clàssics: La Révolution et la guerre d’Espagne (La revolució i la guerra d’Espanya, París, 1961), de Pierre Broué i Émile Témine, dos historiadors importants, trotskistes, i Revolució i contrarevolució a Catalunya (1936-1937) [Barce- lona, 1975] de Carlos Semprún Maura, llavors excomunista.1 Malgrat tot, tampoc no hem d’oblidar que, justament en aquells anys vuitanta, hi hagué la presa en consideració de tota una memorialística del republicanisme implicat en la defensa de la Generalitat. Si Als anys cinquanta i seixanta les veus republicanes foren en bona mesura marginals, als
Recommended publications
  • 21. Camps Del Francolí
    Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 21. Camps del Francolí Comarca: Baix Camp, Alt Camp i Tarragonès. Superfície: 21.542 ha Municipis: Valls, el Milà, la Masó, Alcover, la Selva del Camp, Vilallonga del Camp, el Morell, la Pobla de Mafu- met, Perafort, Almoster, Constantí, i parts de Reus i Castellvell del Camp. 562 Conreus d’oliveres a prop del polígon industrial petroquímic Nord. Rafael López-Monné Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 Trets distintius • Paisatge agrícola de plana, entre el riu Francolí i les munta- nyes de la serra de la Mussara. • Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos de regadiu: avellaners, oliveres i amet- llers. • Camps de secà de poca extensió i dedicats al conreu d’oli- veres, ametllers, cereals i vinya. • Els espais naturals hi estan poc representats. La vegetació de les ribes del Francolí i dels torrents que li són tributaris constitueixen els hàbitats més valuosos. • Contrast entre els conreus agrícoles tradicionals i els usos industrials dels complexos petroquímics del Morell i la Pobla de Mafumet. • Els nuclis urbans es localitzen uns al peu dels primers con- traforts de la serralada i amb domini sobre les planes im- mediates (Almoster, la Selva del Camp, Alcover) i els altres 563 quasi a la riba del Francolí com la Masó, el Milà, el Rourell, Vilallonga, el Morell i la Pobla de Mafumet. Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 564 Bloc Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí 6 565 Bloc 6 Catàleg de paisatge El Camp de Tarragona Les unitats de paisatge Camps del Francolí Morell.
    [Show full text]
  • 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L' Alt Camp És Una Comarca Situada A
    L’ Anàlisi de l’impacte territorial de la N-240 sobre la comarca de l’ Alt Camp 4. POTENCIAL SOCIOECONÒMIC L’ Alt Camp és una comarca situada a la part alta de la meitat sud del país, entre la costa i les terres de l’interior. Limita amb les comarques de la Conca de Barberà, l’ Anoia, l’ Alt Penedès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp, formant el territori del Camp de Tarragona amb aquestes dues últimes. Una comarca qualificada d’equilibrada i harmònica, de 538 km2 de superfície i 37.744 habitants. Figura 13. Situació de la comarca Font:www.altcamp.org 4.1. Localització, superfície i delimitació La comarca de l’Alt Camp ocupa la vint-i-novena posició de les comarques catalanes pel que fa a l’extensió i representa el 18,16% del territori de l’àmbit del Camp (format per les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès) i l’1,7% del total de Catalunya. Al nord, la serralada Pre - litoral i les muntanyes de Prades la separen de la Conca de Barberà, amb la qual comunica per tres passos: cap a ponent, l’estret o congost de la Riba; a la part central, el coll de l’illa, i a Llevant el coll de Cabra. Al nord - est limita amb l’Anoia (sols directament accessible pel coll d’ Esblada) i amb l’Alt Penedès. I al sud-est, ho fa amb el Baix Penedès, accessible pel Coll de la Rubiola.
    [Show full text]
  • AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 Al 31/01/2020) Pag.: 1
    Fecha: 02/03/20 REGISTRO MERCANTIL DE TARRAGONA Hora: 13:19 AUMENTOS DE CAPITAL. (Del 01/01/2020 al 31/01/2020) Pag.: 1 Sociedad C.I.F. Domicilio Acto F. Acuerdo Autorizante Municipio INVERSIONES KALIZEA, SOCIEDAD LIMITADA B55763304 C/ ANTONI COMPANY I FERNANDEZ DE CORDOBA 65 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 497.000 . Desembolsado: 497.000. Capital20/11/2019 CONSEGAL GARCÍA, FRANCISCO TARRAGONA resultante, suscrito: 500.000 . Desembolsado : 500.000 CE-VI 2002 SOCIEDAD LIMITADA B43682459 CALLE SANT JOSEP N 1 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 2.000.000 . Desembolsado: 2.000.000. Capital01/12/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN CAMBRILS resultante, suscrito: 2.003.200 . Desembolsado : 2.003.200 TODA DE VELA 1981 SL B43718576 PLAZA DE LA VILA 6 BAJOS AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 26.600 . Desembolsado: 26.600. Capital 05/07/2019 ÚBEDA MUÑOZ, MANUEL TORREDEMBARRA resultante, suscrito: 107.400 . Desembolsado : 107.400 PROYECTOS ANALITICOS Y SUMINISTROS, PASTECH B63390389 POLIG INDUSTRIAL PERAFORT, CALLE VIAL INTERIOR AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 64.170 . Desembolsado: 64.170. Capital 05/09/2019 SOCIEDAD LIMITADA PRIVAT, NAVE 9.- S/N resultante, suscrito: 67.270 . Desembolsado : 67.270 VAÑÓ GIRONÉS, JOSÉ MANUEL PERAFORT SAMEVA-2000 SOCIEDAD LIMITADA B43579861 CALLE RAMBLA NOVA , NUMERO 111 3º 4ª AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 561.807 . Desembolsado: 561.807. Capital30/06/2019 GARRIDO MELERO, MARTÍN TARRAGONA resultante, suscrito: 829.907 . Desembolsado : 829.907 CRESISA ARAGONESA SOCIEDAD LIMITADA B55740435 C/ CAU DE RAFALET 3 AMPLIACIÓN DE CAPITAL : Capital del acto, suscrito: 50.000 . Desembolsado: 50.000.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • LA NISSAGA NOBILIÀRIA DELS CASTELLVÍ DE FLIX. Una Família Liberal En Un Poble Carlí
    LA NISSAGA NOBILIÀRIA DELS CASTELLVÍ DE FLIX. UNA faMÍLIA liberal EN UN POBLE carlí Pere Muñoz Hernández Professor de secundària d’història. Secció d’Història Local del CERE i La Cana de Flix A finals del segle xviii el poble de Flix va ser una de les poblacions de l’Ebre que va viure un creixement econòmic més important. L’any 1783, Bernardo Espinalt, al seu Atlante español…,1 ens oferí una descripció acurada de la vila de Flix, “realenga” des de l’any 1714 i amb 335 veïns, que el 1779 comptava amb 848 habitants i 1.400 habitants a finals de segle. El fet de formar part del patrimoni reial, administrat per la batllia general de Catalunya, així com l’excel·lent situació geogràfica amb els peatges fluvials i els estratègics passos de barca va possibilitar l’aparició d’un nou estament important de privilegiats, quatre grans comerciants, de funcionaris com l’administrador de les salines de Flix, notaris com els Adell i Galceran, als quals s’ha d’afegir la presència entre els veïns d’un metge, un cirurgià, un apotecari i 23 patrons de llaüt.2 Aquest grup de famílies benestants s’afegien a la família noble terratinent dels Oriol,3 una de les més antigues de l’Ebre català. De totes les famílies benestants la dels Castellví, una de les famílies riberenques més actives en l’àmbit comercial, obtingué per partida doble el privilegi de ciutadà honrat de la ciutat de Barcelona i més tard rebé el nomenament de cavaller. Amb un paper actiu al llarg de sis generacions, important al llarg de tot el segle xix i el primer terç del xx.
    [Show full text]
  • El Celler De Muller, La Vinícola De Nulles I Vins Padró, Els Més
    Societat | Redacció | Actualitzat el 31/05/2014 a les 16:00 El celler De Muller, la Vinícola de Nulles i Vins Padró, els més guardonats El Teatre Metropol va acollir el XX Concurs de Vins de la DO Tarragona Dotze cellers de la DO Tarragona han estat guardonats aquest divendres a la tarda en la XX edició dels Concurs de Vins Embotellats de la DO Tarragona. El lliurament de premis s'ha fet al Teatre Metropol dins del programa d'actes complementari de la Fira del Vi de la DO Tarragona, que s'ha fet fins diumenge a la Rambla Nova. En aquesta ocasió, els cellers que han obtingut millors puntuacions i més premis han estat el celler De Muller de Reus amb 6 primers premis i segons premis, la Vinícola de Nulles amb 3 primers premis i Vins Padró de Bràfim amb tres premis. De Muller ha obtingut la millor valoració en la categoria de vi blanc fusta amb el seu Chardonnay, el Muscat Reserva Brut Nature en la categoria de vi escumós i també el primer lloc en la categoria de vi de licor sec amb el Aureo Seco i en vi de licor dolç amb el Moscatel Añejo. Per la seva banda, la Vinícola de Nulles s'ha emportat la categoria de vi blanc aromàtic amb l'Adernats Seducció 2013, la categoria de negre jove amb l'Adernats Instit 2013 i la de negre criat en fusta amb l'Adernats Ànima 2013. La resta de primers premis ha estat per l'Ipsis Chardonnay de Vins Padró de Bràfim pel vi blanc sec; el Puig Rodó Rosat 100% de l'Agrícola de Bràfim en la categoria de rosat; l'Arlequí 2013 del Celler Mas Vicens de Cabra del Camp en la categoria de Negre Criança.
    [Show full text]
  • Bibliografia Histórica Tarraconense Xii
    INSTITUT PE ru r TARR~ ONENSES RAM N JBJERENGUER .IV BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII E DICIÓ A CURA DE F. X AVIER RICOMÁ Y END RELL 1 S ALVADOR-J . R üVIRA 1 ÜÓMEZ EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII INSTITUT D 'ESTUDIS TARRACONENSES RAMON BERENGUER IV SECCIÓ DE BIOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA PUBLICACIÓ NÚM. 17 BIBLIOGRAFIA HISTÓRICA TARRACONENSE XII EDICJÓ A CURA DE F. X A VIER RICOMÁ Y ENDRELL l SALVADOR-J . R OVI RA l G ó MEZ EXCMA. DIPUTACIÓ DE TARRAGONA 1990 Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV Publicació núm. 170 ISSN: 0211 - 1438 Diposit Legal: T. 1.527. 1990 Ho edita: lnstitut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Santa Anna, 8 Tel. 23 50 32 - 43003 Tarragona Imprés a Indústries Gráfiques Gabriel Gibert, S. A. - Cartagena, 12 - Tarragona ÍNDEX Col·laboradors d'aquest número 9 Publicacions ressenyades 11 Arqueología 15 Art 17 Biografíes 29 Ciencies auxiliars 37 Cultura 47 Demografía 49 Economía i societat 53 Etnografía 65 Fonts i bibliografía 71 Historia eclesiastica 73 Historia local 83 Historia política i militar 135 Índex d'autors ressenyats 139 Índex de !loes 143 Índex de persones 147 La Bibliografía Histórica Tarraconense és un repertori bibliografic recollit i editat per la Secció de Biografía i Bibliografía de l'Institut d' Es­ tudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Aplega ressenyes de treballs histories apareguts durant l' any abans a la data de publicació. No obstant aixo, també hi són aplegades les deis publicats amb anterioritat i que, o bé no foren coneguts per la redacció o bé se li feren a mans quan l'edició ja era closa.
    [Show full text]
  • Guia Comunicació 2014 Alt Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca De Barberà Montsià Priorat Ribera D’Ebre Tarragonès Terra Alta
    guia comunicació 2014 Alt Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca de Barberà Montsià Priorat Ribera d’Ebre Tarragonès Terra Alta Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Tarragona Demarcació Terres de l’Ebre Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Tarragona Demarcació Terres de l’Ebre Carrer d’August, 5, 1r 1a 43003 TARRAGONA Tel. 977 245 454 Fax 977 250 519 [email protected] Plaça Ramon Cabrera, 7, 1r 43500 TORTOSA Tel. 977 442 490 [email protected] Edita: Col·legi de Periodistes de Catalunya Demarcació de Tarragona i Demarcació Terres de l’Ebre http://www.periodistes.org Tancament de l’edició: Juny de 2014 Coordinació i redacció: Laura Casadevall Disseny i Impressió: Impremta Virgili · Tarragona Dipòsit Legal: T-1.025-14 PRESENTACIÓ es demarcacions de Tarragona i de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya Lus presenten aquesta guia que, sobretot, vol ser una eina de treball tant per als professionals de la comunicació com per aquelles entitats, institucions o persones que han de contactar amb els mitjans de comunicació. Pel que fa a la seva estructura, pensada sobretot per facilitar la localització de la dada que es busca el més ràpidament possible, es divideix en diversos apartats. Un primer bloc es refereix als mitjans de comunicació, agrupats segons el seu suport (premsa escrita, diaris digitals, publicacions comarcals i mitjans audiovisuals). Un segon bloc es refereix a entitats i empreses, des dels partits po- lítics als centres universitaris, passant per alguns dels principals agents econòmics de la demarcació.
    [Show full text]
  • Puigpelat I La Torre De Fontaubella: Dos Pobles, Dos Parlars
    Quaderns de Vilaniu, 42: 59-76 (2002) PUIGPELAT I LA TORRE DE FONTAUBELLA: DOS POBLES, DOS PARLARS per Anna Gibert i Mantalà Introducció JUSTIFICACIÓ Aquest treball de dialectologia catalana és una caracterització de l'idiolecte de dues parlants, cadascuna d'un poble diferent de Catalunya. Els pobles escollits per fer l'estudi han estat Puigpelat i la Torre de Fontaubella. Els he triat a causa dels vincles familiars que m'hi uneixen: la meva família paterna té origens a Puigpelat, i part de la materna, a la Torre de Fontaubella. El que pretenc amb aquest estudi és fer, en primer lloc, una contribució al coneixement descriptiu de dos parlars catalans; en segon lloc, una anàlisi científica i detallada d'un document preciós de la llengua oral, i en tercer lloc, una aportació a la coneixença del lèxic que ha arribat fins a nosaltres i que avui es troba en perill d'extinció a causa dels accelerats canvis que la societat experimenta. ESTUDIS LINGÜÍSTICS ANTERIORS Abans de començar el treball d'investigació pròpiament dit, vaig consultar diverses obres publicades que s'ajustaven, aproximadament, al model de treball que volia dur a terme. 60 /. Pere Navarro Pere Navarro és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, on imparteix les assignatures de Gramàtica Històrica del Català i Dialectologia Catalana. Molt interessat per la variació lingüística —especialment la geogràfica—, ha publicat diversos llibres sobre els parlars. El que m'ha servit per tal d'introduir-me en la lingüística ha estat \'Aproximació geolingüística als Parlars del Priorat. Amb aquest llibre he pogut situar el parlar de la Torre de Fontaubella en un context més ampli: el del Priorat, comarca que limita el pas entre el català oriental i l'occidental.
    [Show full text]
  • FIESTA Y CULTURA Un Destacado Carácter Histórico De Diversidad Y Tolerancia
    LA MÓRA MORISCA EN MÓRA D’EBRE: TRES VISIONES, UN SOLO MUNDO 7 y 8 de julio de 2012 Los vecinos del mercadal y de los barrios cristiano, judío y morisco ambientan las calles y vestidos de época, recrean un momento histórico de convivencia pacífi ca. Artesanos de ofi cios antiguos, espectáculos teatrales y de calle, desfi les, torneos, paradas y productos tradicionales, invitan a los visitantes a disfrutar de una fi esta con FIESTA Y CULTURA un destacado carácter histórico de diversidad y tolerancia. FIESTA DE SAN ANTONIO EN ASCÓ SEMANA SANTA EN FLIX: PROCESIÓN DEL ENCUENTRO Y LAS DESMAS Enero de 2013 Domingo de Pascua Declarada fi esta de interés comarcal y nacional Declarada fi esta de interés comarcal La Fiesta de San Antonio en Ascó ha mantenido vivas unas tradiciones que se pierden en Una apretada agenda de actos laicos, como las coplas o el baile de jotas en la ermita el tiempo y que la hacen singular: mantenimiento de la pliega, las Tres Vueltas, la distin- el Lunes de Pascua, y actos religiosos, entre los que destaca la Procesión del En- ción de las fi guras del clavario y los mayorales, las carreras de caballos, burros y machos, cuentro. La encabezan los Armados con la Samaritana seguidos por las banderas del encender la hoguera y bailar alrededor la jota de Ascó, con música y danza propias. Sagrado Corazón, la madre de dios del Remedio, San Antonio y el Santísimo. Cierra la Virgen, con la Cofradía de los Dolores y un grupo de esclavas. En la plaza Mayor se FUEGO Y EMPUJE; SAN ANTONIO EN LA TORRE DE L’ESPANYOL hace la representación del encuentro de la Virgen con Cristo resucitado y la Samari- Enero de 2013 tana recita Las Desmas, que acaban con la rotura del cántaro.
    [Show full text]
  • Tjsd1de18.Pdf
    TESI DOCTORAL SENYORIU I MUNICIPI A LA CATALUNYA NOVA: BATLLIA DE MIRAVET;COMANDES D'HORTA, D'ASCÓ I DE VILALBA; I BARONIES DE FLIX I D'ENTENÇA (*) - JOSEP SERRANO DAURA - Dirigida pel dr. Josep M. Font i Rius Co-dirigida pel dr. Tomàs de Montagut Estraguès Àrea d'Història del Dret i de les Institucions - Departament de Dret - Facultat de Dret Universitat "Pompeu Fabra" Volum I -1996- (*) Aquest treball s'inscriu dins el projecte d'investigació "Història d'una institució jurídica: la Generalitat de Catalunya i la seva autonomia financera en les èpoques medieval i moderna", dirigit pel doctor Tomàs de Montagut Estraguès, i finançat per DGICIT (PB93-0404) i amb el suport del Comissionat per Universitats i Recerca (exp. núm. 1995/SGR-0331). -i- INTRODUCCIÓ LA RIBERA D'EBRE I LA TERRA ALTA La Ribera d'Ebre i la Terra Alta són dues comarques, al sector més meridional del Principat, íntimament relacionades, de característiques similars i històricament vinculades. A) La Ribera d'Ebre La faixa de terra immediata a l'Ebre, entre Faió i Benifallet, rep aquesta denominació de comarca de la Ribera d'Ebre, nom, el qual, d'altra banda, apareix ja a la primeria del s. XIV (1). Limita amb les altres comarques del Segrià i les Garrigues, al Nord; amb el Priorat i el Baix Camp a l'Est; amb la Terra Alta i l'Aragó a l'Oest, i amb la comarca del Baix Ebre al Sud. Amb una superfície de 829 qm2, la integren 14 termes i 16 pobles i agregats: a la dreta del riu, Riba-roja d'Ebre, Flix (amb l'antic lloc del Mas de Flix), Ascó, Móra d'Ebre (centre de la comarca), Benissanet (amb l'antic terme de Salvaterra) i Miravet; a l'esquerra, la Palma d'Ebre, Vinebre (amb el despoblat dels Gorraptes), la Torre de l'Espanyol, Garcia, Móra la Nova, Tivissa amb els agregats de Serra d'Almos i Darmós (més el despoblat de Llaberia), Ginestar i Rasquera.
    [Show full text]