3. L’ÀMBIT DEL PLA 3.1. Estructura geogràfica 3.2. Característiques de les comarques 3.2.1. L’Alt Camp 3.2.2. El Baix Camp 3.2.3. El Baix Penedès 3.2.4. La Conca de Barberà 3.2.5. El Priorat 3.2.6. El Tarragonès Diagnosi general. Memòria 3. 1 3.1. Estructura geogràfica L’àmbit del Camp de Tarragona és un territori de característiques genuïnament mediterrànies, en el context de Catalunya i de l’arc mediterrani peninsular, en tots els seus aspectes i des de temps immemorials. El Camp de Tarragona, tant en el sentit estricte com en el sentit més ampli, constitueix una zona de cruïlla dins de Catalunya i de l’arc mediterrani en relació a l’interior de la Península Ibèrica, a través de la vall de l’Ebre. Aquest territori es composa de sis comarques reconegudes administrativament, de les quals tres corresponen al que podríem anomenar “comarca natural” del Camp de Tarragona, que inclou l’Alt i el Baix Camp i el Tarragonès, i les altres tres envolten aquesta unitat central i se situen en el seu àmbit d’influència, dues d’elles formades per muntanyes, altiplans i conques interiors (Conca de Barberà i Priorat) i una altra de costanera amb una posició de ròtula en relació amb la regió metropolitana de Barcelona. En total, suposa una superfície de 2.999 km2 dividida, administrativament, entre 131 municipis. Diagnosi general. Memòria 3. 2 La configuració geogràfica d’aquest àmbit és formada, a grans trets, per dues parts: una gran plana oberta al mar, el Camp de Tarragona pròpiament dit, envoltada d’un territori majoritàriament muntanyós amb algunes petites conques, tan interiors com litorals. Diagnosi general. Memòria 3. 3 3.2. Característiques de les comarques 3.2.1. L’Alt Camp La comarca de l’Alt Camp, ubicada entre la serralada litoral i pre-litoral, té una superfície de 538,01 km2, que representa un 18 % de l’àmbit del Pla i poc més d’un 1,6 % de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre aproximadament 168,18 km. L’Alt Camp és integrat per 23 municipis: Mont-ral, la Riba, vora el Francolí, entre la Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades; Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra de Miramar; Querol, el Pont de l’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri; el Pla de Santa Maria en situació intermèdia, i els municipis del sector planer d’Alcover, Valls, el Milà, la Masó, el Rourell, Vallmoll, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim, Vilabella i els Garidells. La seva capital és Valls que té una extensió de 55,28 km2; els municipis amb més extensió són Aiguamúrcia amb 72,95 km2 i Querol amb 72,26 km2, aquests dos municipis ocupen un 27% dels km2 totals de la comarca; el més petit en extensió és el Rourell amb 2,32 km2. A la comarca hi ha 63 entitats singulars, la major concentració està a Aiguamúrcia i Alcover que en tenen 9 cadascuna, Valls en té 4. Medi físic El relleu de l’Alt Camp el formen una plana oberta al sud i un semicercle de muntanyes, fracció de la Serralada Pre-litoral. Té una superfície de 538,01 km2, i el seu perímetre recorre 183,17 km. La plana ocupa el sector central i el terrenys guanyen altitud de manera imperceptible des del sud i des d’ambdós marges del Francolí fins a la perifèria. A la plana cal diferenciar dos sectors d’extensió desigual: els terrenys situats a la dreta del Francolí i els que es troben entre aquest riu i l’extrem oriental de la comarca. El primer, que representa una petita part de la plana comarcal, és una continuació del Baix Camp. El terreny ascendeix de manera imperceptible des de la llera del riu fins al peu de les muntanyes de Prades. En canvi, al marge esquerre del Francolí hi ha un graó d’algunes desenes de metres a partir del qual el terreny guanya alçada en direcció nord i adopta formes més irregulars. Un amfiteatre de muntanyes ocupa tota la perifèria de l’Alt Camp, a excepció de la part meridional, i s’estructura en tres unitats ben diferenciades: les Muntanyes de Prades, la Serra de Miramar i el Bloc del Gaià. A ponent les Muntanyes de Prades representen el principal accident orogràfic de l’Alt Camp, amb diversos punts que superen els 1.000 m. d’altura: Mola de Roquerola (1.063 m.), Punta de Barrina (1.010 m.) i Puig Pelat (1.075 m.). La complexitat del terreny ha provocat la presència d’escasses vies de comunicació, i també de pocs nuclis habitats d’una certa consideració. A llevant es troben les muntanyes del Bloc del Gaià, amb el conjunt format per les serres d’Ancosa i de Montagut, que assoleix els 1.002 m. al Puig de Formigosa i els 964 m. a Montagut. Per sobre i per sota d’aquest nucli més elevat trobem serres menors, en general entre els 600 i els 850 m. d’alçada i alguna plana com el Pla de Manlleu a l’extrem més oriental de la comarca. Malgrat que es tracta d’un terreny relativament complicat des del punt de vista orogràfic i dominat pels ambients forestals, en algunes zones més suaus han proliferat les urbanitzacions. Entremig de les muntanyes tabulars del Bloc del Gaià i de Prades, s’alça la serra de Saburella, separada del nucli Ancosa – Montagut per la vall del Gaià, que assoleix els 925 m. a la serra de Morena, la Serra de Comaverd, contigua a l’anterior i que s’allarga fins al coll de Cabra, pas natural cap a la Conca de Barberà i que assoleix els 908 m. al Puig de Comaverd, a continuació la serra de Miramar, amb el Tossal Gros de Miramar (867 m.), que continua cap al sud per la serra Carbonària fins al coll de Lilla, i després, per la serra de les Guixeres, fins a l’estret de la Riba, a l’altra banda del qual ja trobem les estribacions de les Muntanyes de Prades. Diagnosi general. Memòria 3. 4 Entre aquests extrems muntanyosos s’ubica la plana central de l’Alt Camp, molt més antropitzada, travessada per força vies de comunicació i on hi trobem les principals poblacions. L’ús dominant del sòl és agrícola, que es transforma en un paisatge agroforestal a mesura que ens acostem a les muntanyes perifèriques. Aquesta plana s’obre al sud, cap al Tarragonès i el Mediterrani, mentre que pel nord està tancada per les formacions muntanyoses de la serralada prelitoral. Al sud de la plana central, la proximitat de la serralada litoral no suposa grans accidents geogràfics. Solament destaquen, al sud-est de la plana, algunes formacions aïllades, continuïtat del massís de Bonastre (el Baix Penedès) d’altures modestes (Tossa Grossa de Montferri, 387 m.). Les comunicacions amb la resta del Camp de Tarragona són fàcils, ja que la rodalia s’obre planera vers el Baix Camp i el Tarragonès. Enllaça amb majors dificultats, si bé moderades, amb la Conca de Barberà per l’estret de la Riba i les collades de Lilla i de Cabra, amb l’Alt Gaià i l’Anoia per l’estret de Santa Perpètua i el coll d’Esblada, i amb el Baix Penedès pel coll de Santa Cristina. L’altitud de la major part del territori oscil·la entre els 150 i els 400 metres. El nucli de població que està ubicat a una major altitud és Mont-ral (888 m.) i el de menor és el Rourell. Diagnosi general. Memòria 3. 5 La xarxa hidrogràfica s’articula al voltant de ues conques principals. La Conca del Francolí abasta i estructura tot el sector central i occidental de la comarca. El riu entra a l’Alt Camp per l’estret de la Riba, des d’on es dirigeix cap al sud per entrar al Tarragonès a l’alçada dels Garidells. En aquest recorregut el tram mig del riu Francolí rep l’aportació de diferents afluents, que s’originen a dues zones ben definides. D’una banda, per l’oest, els barrancs i rieres que provenen del sector oriental de les Muntanyes de Prades, entre els quals destaquen el riu Brugent, que desemboca al Francolí a la Riba; i més al sud el riu Glorieta, que inicialment pren la direcció oest-est per, posteriorment, girar al sud-est i arribar al Francolí prop dels Garidells, al sud de la comarca. De l’altra banda, per l’est, els barrancs i rieres que davallen de les serres de Comaverd i de Miramar, menys importants que els del vessant occidental, que una bona part de l’any estan secs. Podem citar el torrent del Puig, que desguassa al Francolí per sota de Valls, i que és el resultat de la unió d’un seguit barrancs (rases) que provenen de la serra de Miramar; el torrent de Vallmoll paral·lel a l’anterior però més a l’est, que neix als estreps meridionals de la serra de Comaverd (serra Voltorera), i arriba al Francolí després de passar el nucli de Vallmoll. La Conca del Gaià: el tram mig d’aquest riu estructura el sector oriental de l’Alt Camp. El Gaià neix, com el Francolí, a la Conca de Barberà, i entra a l’Alt Camp per sobre el nucli de Querol, des d’on travessa la comarca de nord a sud. Per sota del nucli de Montferri el riu fa de límit amb el Tarragonès, i abandona la comarca a la cua de l’embassament de Gaià.