Universitat Rovira i Virgili LA COL·LECTIVITZACIÓ AGRÀRIA A L’ALT CAMP (1936–1939) Antoni Gavaldà Antoni Gavaldà, doctor en Geografia i Història per la Uni- versitat de Barcelona, és professor titular de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Rovira i Virgili. En l’àmbit editorial ha estat fundador i membre del consell de redacció de publicacions a Valls, Montblanc, Tarragona, Barcelona i Madrid. La recerca l’ocupa en la didàctica de les diverses dis- ciplines socials i en la història dels moviments socials i polítics dels segles xix i xx. Ha participat en obres col·lectives en la re- dacció de llibres de text de ciències socials, en atles, enciclopè- dies i diccionaris d’història, i en diversa obra individual com a historiador i docent. La seva tesi, L’associacionisme agrari a Catalunya. El model de la Societat Agrícola de Valls, 1888-1988 (Valls, 1989), ha estat punt d’arrencada d’obra posterior. En els darrers anys ha publicat un conjunt de monografies sobre el sindicalisme franquista i la repressió. És impulsor del grup de recerca sobre el tractament de la cooperació a l’escola, i com- ponent del grup de recerca consolidat “Ideologies i societat a la Catalunya contemporània” (ISOCAC) de la URV. També és autor i director de la col·lecció de llibres “Cooperativistes Catalans”, editats per la Fundació Roca i Galès de Barcelona. De la mateixa temàtica ha publicat Fam de pa i de terra. La col- lectivització agrària a Catalunya (Publicacions URV, 2016). La col·lectivització agrària a l’Alt Camp (1936–1939) A la recerca d’una millora socioeconòmica Antoni Gavaldà Tarragona, 2016 Edita: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili Av. Catalunya, 35 - 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 · [email protected] www.publicacions.urv.cat 1a edició en paper: novembre de 2016 ISBN: 978-84-8424-414-1 Dipòsit legal: T 96-2016 1a edició digital: desembre de 2016 ISBN: 978-84-8424-520-9 Imatge de coberta: “Unitat per la victòria!: Obrer! Camperol!” de Jacint Bofarull (Barcelona, 1937) Aquest llibre ha comptat amb l’ajut de la Fundació Privada Mútua Catalana Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons. Si voleu veure una còpia d’aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a Creative Commons, PO Box 1866, Mountain View, CA 94042, USA. ¶ Aquesta editorial és membre de la Xarxa Vives i de l’UNE, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a escala estatal i internacional. ÍNDEX ANALÍTIC Pròleg ����������������������������������������������������������������������������������������������������������������7 Unes paraules prèvies . 13 Sigles utilitzades ����������������������������������������������������������������������������������������17 1. La comarca, en el context agrari de les darreries del segle xix fins a la II República . 19 1.1 Esbós de l’agricultura i la indústria a Valls i l’Alt Camp a cavall dels segles xix i xx . 19 1.2 L’organització societària pagesa fins a la dictadura de Primo de Rivera ������������������������������������������������������������������������������������������������21 1.3 La diversificació organitzativa sindical de la dictadura i de la República . 31 2. La CNT, el sindicat de l’Alt Camp ������������������������������������������������������51 2.1 El rol de l’articulista Pere Sagarra, forjador d’opinió . 51 2.2 Un sindicalisme agrari comarcal fraccionat, en sintonia amb el de Catalunya . .65 3. La zona agrària de Valls en temps de guerra . 69 3.1 Un sindicat àcrata, dominador i organitzat. 69 3.2 Una organització local i comarcal no exempta de problemes . 72 3.2.1 La Federació Local ����������������������������������������������������������������������72 3.2.2 El Comitè Comarcal . 75 3.3 La participació de la pagesia comarcal en organismes catalans agraris de la CNT . 77 3.4 La incidència del Comitè Comarcal, el Comitè Local i el Sindicat de Treballadors del Camp. Els sindicats agrícoles, la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC) i les col·lectivitats . 102 3.5 La UdR i la Federació de Treballadors de la Terra (FTT-UGT) a Valls i comarca . 116 3.6 La propaganda informativa, crítica i orientadora d’opinió ��������129 3.7 L’organització dels proveïments . 138 4. Les col·lectivitzacions i les confiscacions, poble a poble . 149 4.1 Avatars agraris dels municipis que no van tenir col·lectivitat . 157 4.1.1 Els Garidells . 157 4.1.2 El Milà ����������������������������������������������������������������������������������������158 4.1.3 Mont-ral ������������������������������������������������������������������������������������160 4.1.4 El Pont d’Armentera . 162 4.1.5 Querol . 174 4.1.6 La Riba ����������������������������������������������������������������������������������������183 4.2 Vicissituds de les col·lectivitzacions de l’Alt Camp . 188 4.2.1 Aiguamúrcia ������������������������������������������������������������������������������188 4.2.2 Alcover . 200 4.2.3 Alió . 230 4.2.4 Bràfim ����������������������������������������������������������������������������������������234 4.2.5 Cabra del Camp ������������������������������������������������������������������������248 4.2.6 Figuerola del Camp ������������������������������������������������������������������269 4.2.7 La Masó ��������������������������������������������������������������������������������������278 4.2.8 Montferri ������������������������������������������������������������������������������������292 4.2.9 Nulles ������������������������������������������������������������������������������������������300 4.2.10 El Pla de Cabra ������������������������������������������������������������������������307 4.2.11 Puigpelat ����������������������������������������������������������������������������������336 4.2.12 Rodonyà . 344 4.2.13 El Rourell . 353 4.2.14 Vallmoll ������������������������������������������������������������������������������������359 4.2.15 Valls ������������������������������������������������������������������������������������������384 4.2.16 Vilabella . 436 4.2.17 Vila-rodona . 449 5. A tall de conclusions ��������������������������������������������������������������������������469 6. Apèndixs. 479 7. Fonts . 497 8. Arxius ��������������������������������������������������������������������������������������������������������501 9. Bibliografia consultada . 507 COM S’HA D’ESTUDIAR LA GUERRA CIVIL I L’ESFORÇ COL·LECTIVISTA DEL 1936–1939 El llibre que el lector té a les mans, producte de la feina d’anys d’Anto- ni Gavaldà, un historiador seriós des de sempre i ara en plena maduresa intel·lectual i professional, corre el perill de ser considerat sols com una monografia comarcal. Seria un error, ja que, com es podrà comprovar lle- gint-lo, ens permet de discutir a fons el significat social de la guerra civil a Catalunya i ve a completar i omplir de matisos i suggeriments la manera com cal avançar arreu en l’estudi de l’economia col·lectivitzada del 1936- 1939, una de les realitats més cridaneres i alhora menys conegudes en la seva concreció d’aquells anys de la guerra. Per situar el caràcter renovador del llibre, interpretativament i meto- dològicament, crec que paga la pena de recordar aquí alguns dels proble- mes i reptes que ha hagut de superar a casa nostra la historiografia sobre la guerra civil. De tot fa ja molts anys. Quan a l’entorn del cinquantenari del 1936 hi hagué una àmplia preocupació jove per l’estudi i la recuperació de la història de la guerra, molts a Catalunya vàrem reivindicar i impul- sar l’esforç local. Segons crèiem —i així ho continuo pensant—, després d’anys de discursos i interpretacions doctrinals, que sols se sustentaven en la memorialística i els debats i les polèmiques polítiques dels dirigents i protagonistes de l’exili, l’única manera d’avançar i de fer un salt qualitatiu dins la historiografia de la guerra civil era anar a l’anàlisi i la recerca con- creta i local. Cal recordar que érem encara dins el debat –en el fons eixorc– sobre “guerra i revolució”, reviscolat després amb força arran de l’èxit de la pel- lícula de Ken Loach Land and Freedom [Terra i Llibertat], del 1995. Es tractava —i encara es tracta— d’un relat que venia a simplificar la dura i dramàtica complexitat de la guerra civil, en especial a Catalunya, tot po- sant al centre de la imatge la hipòtesi d’una oportunitat revolucionària i popular, espontània i pura, malmesa per les forces republicanes —petit- burgeses—, pels socialistes del PSOE —estatalistes—, pels dirigents de la CNT —potser pusil·lànimes— i, per damunt de tot, pels comunistes —del PSUC i del PCE, òbviament, sotmesos a les directrius de Stalin i l’URSS del 7 Antoni Gavaldà moment—, considerats els portaveus dels emboscats, els porucs i els inte- ressos burgesos. No he d’entrar ara en l’anàlisi detallada de les argumen- tacions aportades. Recordem simplement l’impacte de dos textos clàssics: La Révolution et la guerre d’Espagne (La revolució i la guerra d’Espanya, París, 1961), de Pierre Broué i Émile Témine, dos historiadors importants, trotskistes, i Revolució i contrarevolució a Catalunya (1936-1937) [Barce- lona, 1975] de Carlos Semprún Maura, llavors excomunista.1 Malgrat tot, tampoc no hem d’oblidar que, justament en aquells anys vuitanta, hi hagué la presa en consideració de tota una memorialística del republicanisme implicat en la defensa de la Generalitat. Si Als anys cinquanta i seixanta les veus republicanes foren en bona mesura marginals, als
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages515 Page
-
File Size-