Generalitat de Catalunya 7314 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural

Memòria de la prospecció superficial i estudi de l'impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic). Projecte transformació en regadiu de l'àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de la Torre de l'Espanyol i Vinebre (Ribera d'Ebre) Francesc Busquets Costa Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

ÍNDEX

1. Introducció i metodologia...... 2 Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica

2. Vinebre, Ascó i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). Marc històric i geofísic...... 2 Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva Annex 3: Legislació patrimoni cultural i autoritzacions administratives 3. Localització del patrimoni cultural...... 4

3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats...... 4 3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional...... 4 3.1.2. El patrimoni arqueològic...... 4 3.1.3. El patrimoni arquitectònic...... 5 3.2. Prospecció arqueològica preventiva...... 5 3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp...... 5 3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial...... 6

4. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural...... 8

5. Documentació gràfica...... 10

5.1. Fotografies dels elements catalogats (P.A.)...... 10

5.2. Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.)...... 11

5.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (ED.)...... 20

6. Bibliografia...... 24

7. Netgrafia...... 24

1 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

1. Introducció i metodologia. 2. Vinebre, Ascó i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). Marc històric i geofísic. Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre), La Ribera d'Ebre és una comarca del sud del Principat de Catalunya. S'estén al llarg de 40 km a l’empresa INAM SL. ha encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la redacció de la part d’aquest estudi banda i banda del riu Ebre, en la seva entrada a Catalunya. Està formada per 17 pobles agrupats dedicat a l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic). en 14 municipis, que ocupen una extensió de 825,29 km2, amb una població de 22.265 habitants. L’ estudi s’ha estructurat en les següents parts: La comarca queda inclosa dins del clima mediterrani, on trobem tres subtipus principals: − Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de mediterrani de tendència continental, mediterrani marítim subàrid de terra baixa i mediterrani de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del baixa muntanya marítima. La temperatura a l'estiu té una mitjana mensual que supera els 25 Departament de Cultura de la ) dels jaciments arqueològics que es graus al juliol i agost. Mirant el conjunt de l'any, els valors termomètrics s'atemperen amb una localitzen en el termes municipals de Vinebre, Ascó i La Torre de l’Espanyol, a l’entorn de l’àrea mitjana de 15 graus. afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada. Els pobles, aquí, han nascut arran de l'aigua i han anat creixent, escalant turons coronats per − Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de murs, abans fortaleses invencibles. A la Ribera d'Ebre, doncs, el riu ho és tot: lloc de trobada, Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del alhora frontera i unió, canal de comunicació de persones, mercaderies i cultures i, sempre, punt Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions de referència volgut i inevitable, perquè tot gira al seu entorn. catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada. La població es dedica a l'agricultura, a la indústria i als serveis. En la indústria té gran incidència el sector energètic. Cal esmentar també l'artesania. − Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i Pel que fa als serveis cal remarcar la importància del sector comercial localitzat a Móra d'Ebre paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la (capital de la comarca), Móra la Nova i . Generalitat de Catalunya) al llarg de l’àrea afectada pel projecte, per tal de cercar possibles nous elements patrimonials tant arqueològics com arquitectònics. Els regadius han convertit importants zones de secà en terres fèrtils, on predomina la fruita dolça. Al secà, l'oliva, l'ametlla i el vi continuen sent els principals cultius. − Establiment d’una sèrie de mesures correctores a aplicar abans i durant la realització d’aquest projecte a partir de tota la informació aconseguida gràcies als anteriors apartats. Vinebre

Municipi de la Ribera d'Ebre, situat al marge esquerre del mateix riu, amb una població de 480 habitants, una extensió de 26,32 Km2 i a una altitud de 34 m sobre el nivell del mar.

Els vestigis més antics d’ocupació humana al territori de Vinebre corresponen a diverses troballes de materials lítics en diferents punts del terme municipal. Destaca l’establiment ibèric de Sant Miquel que s'alça a esquerra de l'Ebre, sobre el pas de l'Ase, en el contrafort de la serralada prelitoral, a 1,5 Km al sud-est de Vinebre; sembla ser que és un dels punts més antics del municipi, sobre un pla triangular de 130 m de llarg per 60 m d'amplada màxima, es conserven les restes d'un establiment d’època ibèrica tardana, amb un conjunt d'estructures que podrien

2 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

correspondre a una espècie de fortí, les funcions del qual serien de control d'aquest sector del Anys més tard, el 1182, el mateix Alfons I donà el castell, vila i termes d'Ascó, entre els quals es riu. S'han trobat ceràmiques fetes a mà, i de vernís negre amb grafits ibèrics, pesos de teler, trobava la Torre de l'Espanyol, a l'Orde del Temple. L'any 1312, amb l'extinció dels templers, els terracotes d'un cap femení i altres figures. seus béns passen a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'antiga Comanda d'Ascó s'integrà aleshores a la Castellania d'. A començaments del s.XVI, l'any 1517, el El lloc de Vinebre, com altres de la rodalia, fou conquerit per Ramon Berenguer IV, probablement comanador d'Ascó atorgà privilegis i capítols de Costums als veïns i habitants de la Torre de l'any 1149; donada als templers, patí fortament les lluites entre els Entença i els templers fins el l'Espanyol. punt que els primers, sota el comandament de Guillem d'Entença, a les darreries del setembre de 1284, destruïren totalment la vila antiga. Posteriorment a aquesta data el comanador d'Ascó Durant la Guerra dels Segadors, els hospitalers donaren suport a la Generalitat de Catalunya, i reedificà Vinebre en un lloc més proper al riu i més adient per a la defensa. La nova població les conseqüències econòmiques que es derivaren d'aquesta lluita foren desastroses per a la s'anomenà Vilanova de Vinebre. L'any 1291 hagué de sofrir una nova escomesa dels Entença, població. que s'endugueren molt de bestiar. Amb l'extinció de l'ordre templera, passà a ser domini dels hospitalers, dels quals obtingué la independència eclesiàstica i administrativa durant el segle Sobre la Guerra de Successió, no es té notícia de la incidència que tingué a la Comanda d'Ascó, XVII. però un cop acabada la guerra, la vila quedà adscrita territorialment al Corregiment de . Els moriscos de Vinebre (13 focs el 1610) no sofriren l'expulsió general decretada aquell any. Ja en el s. XIX, la desamortització de Mendizabal, l'any 1835, extingeix el domini que fins llavors i La població patí fortament les conseqüències de la guerra civil, per causa de la seva proximitat al durant segles exercí l'orde de l'Hospital sobre la Torre de l'Espanyol. front durant la batalla de l'Ebre. La vila fou evacuada totalment durant nou mesos, des de l'abril de 1938 fins al gener de 1939. Ascó

La Torre de l’Espanyol Municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la dreta del riu, entre els de Flix i Mora d'Ebre. El terme municipal amb una extensió de 74'30 Km2, s'estén des de la serra de La Municipi situat a la part septentrional de la comarca, al límit amb el Priorat i al vessant esquerra Fatarella i el coll de Camposines, fins a l'Ebre, i inclou un petit sector de la riba esquerra, del riu Ebre, compta amb una extensió de 28 Km2 i una població de 744 habitants. anomenat Aixalella i Les Illes.

Com el seu nom indica, l'origen de la població probablement prové de l'existència d'una torre de La Vila és esglaonada dalt d'un turó damunt el riu, al marge dret i coronada per les ruïnes del vigilància i defensa de la ruta que comunicava Lleida i , travessant l'Ebre, per la part castell. Entremig del riu i la Vila passa el ferrocarril, inaugurat l'any 1882 i més amunt, tot fent d'Ascó. Aquesta torre probablement existí ja durant l'època romana. D'aquesta època s'han carrer, l'antiga carretera N-230 de Tortosa a França per la Vall d'Aran, amb la seva incorporació localitzat troballes recents de monedes. a l'Eix de l'Ebre, dins del casc urbà (Carretera Camposines).

La torre es mantingué durant l'ocupació àrab, quan tot el territori es trobava sota les ordres del Al terme d'Ascó hi han situades restes de poblats ibèrics pre-romans. El lloc està documentat ja cabdill moro que habitava el castell d'Ascó, el qual era, a més, representant del taifa, senyor del en època romana i pel seu terme passava la via de comunicació que unia Tortosa amb Lleida i castell de Siurana. Per documents posteriors sabem que pertanyia a un moro anomenat Saragossa. Alboçalaz. Durant la dominació musulmana, el castell d'Ascó, era un dels punts claus de la línia de Encara que no hi ha notícies concretes sobre la reconquesta d'aquest lloc, es sap que Ascó i les fortaleses de l'Al-Andalus a l'Ebre. L'any 1148 Ramon Berenguer IV, cedeix a Armengol d'Urgell, seves rodalies foren reconquerides pel comte Ermengol d'Urgell, vers l'any 1149. L'any 1175, la castlania d'Ascó. Aquesta donació precedirà la conquesta del seu castell als sarraïns i seria Alfons I fa donació de la torre d'Alboçalaz. D'aquí vingué el nom de Torre de l'Espanyol. anterior a l'ocupació de Tortosa.

3 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

El mateix Ramon Berenguer IV en data aproximada de 1154 atorga als sarraïns d'Ascó i de la ribera de l'Ebre una Carta de Seguretat que els permet romandre al lloc i conservar totes les 3. Localització del patrimoni cultural. seves possessions, la seva cultura, la seva religió, el seu dret i la seva organització política comunitària. Així els sarraïns s'organitzen en la seva Aljama. 3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats.

La població musulmana es manté dins de les muralles d'Ascó constituint la que es coneix com a 3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional "Vila de dins"; i a l'exterior de la fortalesa es crea una altra població cristiana amb la seva pròpia organització política que es coneixerà com la Universitat o "Vila de Fora". Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del L'any 1182 Alfons I fa donació parcial entre d'altres de la vila i el castell d'Ascó a l'Ordre del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). Temple, compensant deutes contrets pel monarca amb aquell Orde.

No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea I almenys al 1191 està creada la Comanda d'Ascó que comprèn a més d'Ascó els termes de afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de Vinebre, Torre de l'Espanyol, Riba-roja, Berrús, Camposines, Gorrapte, i La La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). Fatarella.

El 1307 Jaume II segresta els bens del Temple i ell passa a administrar la Comanda d'Ascó. 3.1.2. El patrimoni arqueològic. Abolit l'Orde al 1312, finalment la Comanda l'any 1317 passa a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. Durant la guerra contra Joan II, l'Orde de l'Hospital, es posa al costat del Príncep de Viana. Ascó T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). fou conquerit per les tropes del rei, l'any 1464. T.M. VINEBRE A principis del segle XVI, la població sarraïna es obligada a convertir-se al cristianisme fins que l'any 1610 la pràctica totalitat dels seus descendents són expulsats per ordre de Felip II (III de J.A. 1: Racó de la Rata Penada Castella). A causa de l'expulsió Ascó queda quasi despoblat i el 1615 l'Orde de l'Hospital El jaciment es situa en una franja de terreny abancalada i conreada d'oliveres, situada a l'istme concedeix una Carta de població per atraure nous habitants al lloc. que formen dues barrancades entre dues elevacions del conjunt dels Tossals, a la riba esquerra Els Cavallers Hospitalers senyoregen la Comanda d'Ascó fins la desaparició del Regim Senyorial de l'Ebre. En aquest indret s'han localitzat restes ceràmiques corresponents a fragments de aproximadament el 1830. L'Orde manté algunes propietats que acaben sent desamortitzades en ceràmica sigil·lada hispànica, dòli, tègula i àmfora romana (Foto 1). els anys següents. J.A. 2: Els Tossals L'any 1970 torna el seu protagonisme degut a la construcció de les centrals nuclears. Es tracta d'una alineació de dos turons que s'alcen al sud d'Aixalella, coneguts pels veïns d'Ascó com els Tossals d'Andisc i pels veïns de Vinebre com els Tossals. El jaciment es situa en una plataforma plana, de reduïdes dimensions, situada a la zona més protegida dels vents. La barrancada que els separa del cim rep el nom de Racó de la Rata Penada, on s'ha documentat material d'època romana. Prospeccions realitzades a l'indret l'any 1987 permeteren comprovar la presència de ceràmica a mà (llisa i decorada amb cordons, alguns d'ells doble) i alguns fragments de ceràmica a torn, possiblement d'àmfora fenícia, a més d'ascles de sílex (Foto 2).

4 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

J.A. 3: Sepiello 3.2. Prospecció arqueològica preventiva. Es tracta d'una franja de terreny conreada amb oliveres i ametllers, situada a continuació de les Vuitenes, però abans d'arribar a les Gorraptes, a la dreta del camí que passa davant del 3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp. cementiri i just abans que el camí comenci a baixar. Només han estat localitzats palets-disc, fets generalment sobre quarsita o d'altres materials, a més de vàries ascles de sílex (Foto 3). Entre els dies 24 i 29 de maig de 2007 s’ha dut a terme una Prospecció Arqueològica Superficial a les àrees afectades pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la J.A. 4: Les Gorraptes Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). Aquesta prospecció anava encaminada a localitzar noves restes de materials arqueològics en superfície i Es tracta d'una gran partida situada al nord de Vinebre, conreada majoritàriament amb oliveres, i diferents elements patrimonials, amb l’objectiu de poder fer una valoració sobre la possible és la continuació cap el nord de la partida de les Vuitenes-Quadro-Rengs. S'hi ha recollit material afectació del projecte sobre els mateixos. (Veure documentació gràfica) lític format principalment per ascles de sílex i diverses peces microlítiques (trapezis, triangles, làmines amb dors), a més de palets-disc, tal i com succeeix al jaciment de les Vuitenes, de La prospecció superficial s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Francesc Busquets i Costa manera que les Gorraptes podria tractar-se com la continuació cap el nord de l'anterior (Foto 4 i juntament amb l’arqueòleg Jaume Díaz i Ortells i el geògraf especialista en SIG Àlex Moreno 5). Gómez, de l’empresa ATICS SL, seguint el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. 3.1.3. El patrimoni arquitectònic. S’ha procedit ha prospectar les zones afectades pel nou projecte i el seu entorn immediat. Amb Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) existents pels aquesta finalitat es van establir 5 àrees de prospecció (A.P.), a partir de l’orografia, ús del sòl i entorns de l’àrea afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del característiques del projecte. (Veure documentació gràfica) Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). Per dur a terme la prospecció, els tres especialistes han inspeccionat sobre el terreny les zones No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una àrea de prospecció es constatava la presència de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment, es determinava el camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.). Durant aquestes tasques de prospecció no s’ha delimitat cap Z.E.A.

Les edificacions, béns immobles i elements patrimonials localitzats durant la prospecció, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o als diferents catàlegs municipals però que tenen certa rellevància històrica i/o arquitectònica, s’han identificar amb les sigles ED. Així, ha estat possible definir vuit ED.

5 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3). 3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial. Correspon al tram de canonada de la impulsió 1 des de el quilòmetre 4+000 fins a la bassa ÀREES DE PROSPECCIÓ (A.P.) existent al final de la canonada.

ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1). En aquest sector la canonada abandona el curs de la Vall de Gorraptes, per endinsar-se per una petita vall perpendicular i pujar travessant la zona de los Faifons. La zona és ocupada Correspon al tram inicial del projecte que compren la captació d’aigua del riu Ebre i el primer majoritàriament per terrasses d’oliveres i ametllers a la vall i els vessant, amb alguna vinya amb tram de canonada de la impulsió 1 fins el quilòmetre 0+900. alguna zona de bosc de pi blanc a la part final (Foto 17 a 22). La zona on és previst instal·lar la planta de captació es situa uns 300 metres al nord de l’assut La bassa és previst instal·lar-la al l’extrem de la vall, en una zona ocupada per terrasses d’Ascó, en un espai ocupat per bosc de ribera. d’oliveres i ametllers en forma de U. En aquest sector la canonada travessa la plana de l’Illa, ocupada per camps de conreu dedicats En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però a vinya, presseguers i olivera, alguns del quals es troben erms (Foto 6 a 11). dins els seus límits es localitzen les ED. 4 i 5. A partir del quilòmetre 0+400 transcorre paral·lela a una pista de terra que actualment s’està ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 4). eixamplant i condicionant. Correspon a la zona on és previst instal·lar l’estació de bombament i al tram inicial de la En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però canonada de la impulsió 2 fins el quilòmetre 1+440 de la mateixa, a la cruïlla coneguda com els dins els seus límits es localitza l’ED. 1. Quatre Camins. ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2). L’estació de bombament s’instal·larà al peu d’un vessant de los Faifons, en una àrea ocupada Correspon al tram de canonada de la impulsió 1 des de el quilòmetre 0+900 fins el 4+000. per uns camps terrassats d’ametllers.

En aquest sector la canonada transcorre per la Vall de Gorraptes, paral·lela a diferent distància En aquest sector la canonada ressegueix a poca distància el Camí de Vinebre a Cabacés (que del curs de l’aigua. La zona és ocupada per camps de presseguer, oliveres i ametllers, amb en aquest tram es presenta com una pista asfaltada d’antic), travessant diversos camps dedicats alguna vinya, algun camp de cereals o farratge i petits espais erms i de bosc entremig (Foto 12 a al conreu d’oliveres i ametllers i espais erms coberts per matolls i algun pi jove, on, en diverses 16). zones, aflora la roca (Foto 23 a 29).

En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitzen les ED. 2 i 3. dins els seus límits es localitzen les ED. 6 i 7.

També és en aquesta àrea on es localitza el J.A. 4: Les Gorraptes. No s’ha localitzat cap mena ÀREA DE PROSPECCIÓ 5 (A.P. 5). d’indici arqueològic (material lític), associat a aquest jaciment. Correspon al tram de la canonada de la impulsió 2 des del quilòmetre 1+440 de la mateixa, fins a la bassa projectada al final de la mateixa.

La bassa s’instal·larà a la de la Serra del Rovelló, en una àrea ocupada per uns camps terrassats d’ametllers que formen una extensa depressió en forma de U.

6 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

En aquest sector la canonada ressegueix a poca distància el Camí de Vinebre a Cabacés (que ED. 5 Es localitza a l’A.P. 3. Es tracta d’un conjunt format per un petit mas de planta baixa i pis en el primer tram és un camí de terra i després una pista asfaltada) fins la Punta de la Roqueta, (la planta baixa té les parets de pedra i el primer pis és de tàpia), de planta rectangular, coberta a travessant diversos camps i terrasses dedicades al conreu d’oliveres i ametllers. També travessa dos vessants i obertures rectangulars. Davant del mas hi ha un tancat format per un cobert de alguna petita zona de bosc de pi i matolls (Foto 30 a 38). planta rectangular i coberta a un vessant i una tanca de pedra, i al seu costat una cisterna de les mateixes característiques de l’ED. 4 (Foto 46 a 48). En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitza l’ED. 8. ED. 6. Es localitza a l’A.P. 4. Es tracta d’un petit mas de planta baixa i pis, de planta rectangular, coberta a dos vessants i obertures rectangulars. Presenta entrades diferenciades a cada una de CONCLUSIONS les plantes aprofitant el desnivell del terreny (Foto 49).

La prospecció arqueològica no ha permès localitzar cap evidència arqueològica en superfície. ED. 7. Es localitza a l’A.P. 4. Es tracta d’un gran tancat de pedra que presenta les parets mig S’ha fet especial atenció a la zona ocupada pel jaciment de Les Gorraptes, on s’han inspeccionat caigudes (Foto 50). els camps situats a banda i banda de la riera. Es tracta d’uns camps de cereals que es trobaven segats en el moment de fer la prospecció. No ha estat possible localitzar cap resta arqueològica ED. 8 Es localitza a l’A.P. 5. Es tracta d’una petita cisterna excavada al terra, de planta circular i en cap dels seus sectors. ambles parets interiors enlluïdes. Presenta una estructura externa feta en pedra seca, de planta igualment circular i coberta de falca cúpula. A l’entrada té una petita estructura de ciment que Les feines de prospecció si han permès documentar diverses edificacions existents a les facilita l’accés a l’interior i l’extracció de l’aigua (Foto 51). proximitats de l’àrea afectada pel projecte.

EDIFICIS RELLE VANTS NO CATALOGATS (ED.)

ED. 1: Refugi. Es localitza a l’A.P. 1 i es tracta d’una mena de refugi excavat al terra sota un gran bloc de roca. Presenta una entrada rectangular i dos petits àmbits interns. Les parets són rectes i estan excavades al terreny. Podria tractar-se d’un refugi relacionat amb la Guerra Civil o una mena de cabana per guardar les eines relacionada amb els treballs agrícoles de la zona (Foto 39 a 41).

ED. 2 Es localitza a l’A.P. 2. Es tracta d’un con junt de dues petites edificacions, una de planta baixa i pis i l’altra només d’una planta. Presenten coberta a un vessant i obertures rectangulars. No presenten cap element arquitectònic ni ornamental destacable (Foto 42).

ED. 3 Mas de l’Eli. Es localitza a l’A.P. 2. Es tracta d’un petit mas de planta baixa i pis, de planta rectangular, coberta a dos vessants i obertures rectangulars. Presenta un petit cobert adossat en un dels laterals (Foto 43).

ED. 4 Es localitza a l’A.P. 3. Es tracta d’una petita cisterna excavada al terra, de planta circular i ambles parets interiors enlluïdes. Presenta una estructura externa feta en pedra seca, de planta igualment circular i coberta de falca cúpula (Foto 44 i 45).

7 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

Degut al fet de ser descrit com un jaciment prehistòric a l’aire lliure en el qual aflorarien restes 4. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural. lítiques en superfície, la prospecció realitzada ha estat molt intensa en aquesta zona. Aquesta prospecció superficial no ha permès localitzar cap evidència arqueològica en superfície, per la Tots aquests elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic s’han classificat en funció del qual cosa – i tenint en compte el tipus de jaciment de què es tracta- considerem que no es fa grau de protecció de l’element patrimonial (BCIN/ J.A. / P. A.) segons la Llei (9/1993, Llei del necessària l’adopció de mesures correctores específiques per aquesta zona, malgrat la Patrimoni Cultural Català). Per tant cada un d’ells presenta un Nivell de Sensibilitat d’acord amb possible afectació sobre part del límit est del jaciment. L’aplicació de les mesures correctores aquesta protecció. La divisió és la següent: de caràcter general que s’estableixen al final d’aquest apartat han de ser suficients per garantir la salvaguarda del patrimoni arqueològic de la zona. • Aquells elements del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic que estan declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català). Els Cap dels altres 3 jaciments es veuen afectats pel projecte elements patrimonials amb aquesta catalogació reben la més alta protecció, segons la citada legislació.

Els seu Nivell de Sensibilitat és Molt Alt i, conseqüentment, es produiria una pèrdua • Aquells elements del Patrimoni Arquitectònic que estan catalogats i per tant protegits permanent d’aquest patrimoni, sense cap possible recuperació, ni amb l’aplicació de mesures segons la llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, protectores o correctores. cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt. És per això que hauran d’aplicar- se mesures correctores o protectores severes. No existeix cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. No es localitza cap element amb aquesta protecció catalogat a les immediacions de l’àrea de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre). afectada pel Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre).

• Aquells elements del Patrimoni Arqueològic que estan catalogats i per tant protegits segons la Llei 9/1993, Llei del Patrimoni Cultural Català. Degut a aquest grau de protecció, • Aquells elements patrimonials (Zones d’Expectativa Arqueològica / Edificacions no cada un d’aquests elements té un Nivell de Sensibilitat Alt i el su entorn més immediat un catalogades) documentats com a conseqüència de la prospecció arqueològica preventiva nivell de Sensibilitat Moderat. És per això que s’haurien d’aplicar mesures correctores o (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, del 5 de març de 2002, del Reglament de protectores severes. protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic).

J.A. 1: Racó de la Rata Penada Edificis rellevants no catalogats (E.D.)

J.A. 2: Els Tossals ED. 1: Refugi.

J.A. 3: Sepiello ED. 2: Con junt de dues petites edificacions.

J.A. 4: Les Gorraptes ED. 3: Mas de l’Eli.

El traçat de la canonada de la impulsió 1 afecta molt parcialment el límit est del J.A. 4 (Les ED. 4: Cisterna excavada al terra, de planta circular. Gorraptes). De fet, el projecte ha contemplat la presència del jaciment i ha fet una variació respecte el primer traçat per tal d’evitar l’afectació directa sobre el jaciment. ED. 5: Conjunt format per un petit mas de, un tancat format i una cisterna

8 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

ED. 6. Petit mas de planta baixa i pis.

ED. 7. Gran tancat de pedra.

ED. 8 Cisterna excavada al terra, de planta circular.

Cap d’aquests elements es veu directament afectat per la realització del projecte. No obstant, la proximitat d’alguns d’aquests elements al traçat previst de les canonades, fa que hagin de ser tinguts en compte per tal d’evitar l’afectació sobre els mateixos deguda a feines secundàries relacionades amb l’execució del projecte. En aquest sentit, cal destacar la proximitat de l’ED. 4 al traçat de la canonada d’impulsió 1 a l’alçària del quilòmetre 4 de la mateixa.

Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició de noves restes durant la realització de les obres.

És per això que creiem necessari aplicar mesures correctores d’abast més general que consistiran en:

• Efectuar un control arqueològic durant els moviments de terres en tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a l’obra, etc.) D’aquesta manera es determinarà la presència o no d’estructures arqueològiques al subsòl, així com la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de conservació.

• Incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

9 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

6. Bibliografia. 7. Netgrafia.

Carta Arqueològica de la comarca de la Ribera d’Ebre, Ascó i Vinebre. Inventari i Documentació www.riberaebre.org del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 27 de setembre de 2006). www.comarcalia.com

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Ribera d’Ebre, Ascó i Vinebre. Inventari del Patrimoni www.vinebre.altanet.org Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (Consulta: 27 de setembre de 2006). www.tespanyol.altanet.org DD.AA. (1979), Els Castells Catalans, a Dalmau R. (Eds), Barcelona.

DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

DD.AA (1990), Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artísdtics de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

DD.AA. (1992), Gran Enciclopèdia Catalana. Catalunya Romànica, Barcelona.

.

24 Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) ATICS SL

Àrea de prospecció: 1 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Ascó Comarca: Ribera d'Ebre Data: 24/05/07

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon al tram inicial del projecte que compren la captació d’aigua del riu Ebre i el primer tram de canonada de la impulsió 1 fins el quilòmetre 0+900. La zona on és previst instal•lar la planta de captació es situa uns 300 metres al nord de l’assut d’Ascó, en un espai ocupat per bosc de ribera. En aquest sector la canonada travessa la plana de l’Illa, ocupada per camps de conreu dedicats a vinya, presseguers i olivera, alguns del quals es troben erms. A partir del quilòmetre 0+400 transcorre paral•lela a una pista de terra que actualment s’està eixamplant i condicionant. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitza l’ED. 1. Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) ATICS SL

Àrea de prospecció: 2 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Vinebre Comarca: Ribera d'Ebre Data: 24/05/07

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon al tram de canonada de la impulsió 1 des de el quilòmetre 0+900 fins el 4+000. En aquest sector la canonada transcorre per la Vall de Gorraptes, paral•lela a diferent distància del curs de l’aigua. La zona és ocupada per camps de presseguer, oliveres i ametllers, amb alguna vinya, algun camp de cereals o farratge i petits espais erms i de bosc entremig. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitzen les ED. 2 i 3. Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) ATICS SL

Àrea de prospecció: 3 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Vinebre Comarca: Ribera d'Ebre Data: 25/05/07

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon al tram de canonada de la impulsió 1 des de el quilòmetre 4+000 fins a la bassa existent al final de la canonada. En aquest sector la canonada abandona el curs de la Vall de Gorraptes, per endinsar-se per una petita vall perpendicular i pujar travessant la zona de los Faifons. La zona és ocupada majoritàriament per terrasses d’oliveres i ametllers a la vall i els vessant, amb alguna vinya amb alguna zona de bosc de pi blanc a la part final. La bassa és previst instal•lar-la al l’extrem de la vall, en una zona ocupada per terrasses d’oliveres i ametllers en forma de U. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitzen les ED. 4 i 5. Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) ATICS SL

Àrea de prospecció: 4 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Vinebre / Torre de l'Espanyol Comarca: Ribera d'Ebre Data: 25/05/07

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon a la zona on és previst instal•lar l’estació de bombament i al tram inicial de la canonada de la impulsió 2 fins el quilòmetre 1+440 de la mateixa, a la cruïlla coneguda com els Quatre Camins. L’estació de bombament s’instal•larà al peu d’un vessant de los Faifons, en una àrea ocupada per uns camps terrassats d’ametllers. En aquest sector la canonada ressegueix a poca distància el Camí de Vinebre a Cabacés (que en aquest tram es presenta com una pista asfaltada d’antic), travessant diversos camps dedicats al conreu d’oliveres i ametllers i espais erms coberts per matolls i algun pi jove, on, en diverses zones, aflora la roca. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitzen les ED. 6 i 7. Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) ATICS SL

Àrea de prospecció: 5 Zona d'expectativa arqueològica:

Municipi: Vinebre / Torre de l'Espanyol Comarca: Ribera d'Ebre Data: 25/05/07

Visibilitat bona Visibilitat regular Visibilitat dolenta

Ús del sòl:

Camps de conreu Terrasses Erm Bosc Zona urbana

Altres

Condicions dels camps en el moment de realitzar la prospecció:

Llaurat Sembrat Germinat Adult Segat Abandonat / no treballat

Indicis de rebaixos de terra Abocaments moderns

Localització de restes arqueològiques: Ceràmica Material lític Negativa Positiva Metall Os Material constructiu Elements arquitectònics Altres restes:

Descripció / cronologia:

Localització d'estructures arqueològiques: Sí No

Tipus d'estructures: Positives Negatives

Cronologia / descripció:

Observacions:

Correspon al tram de la canonada de la impulsió 2 des del quilòmetre 1+440 de la mateixa, fins a la bassa projectada al final de la mateixa. La bassa s’instal•larà a la de la Serra del Rovelló, en una àrea ocupada per uns camps terrassats d’ametllers que formen una extensa depressió en forma de U. En aquest sector la canonada ressegueix a poca distància el Camí de Vinebre a Cabacés (que en el primer tram és un camí de terra i després una pista asfaltada) fins la Punta de la Roqueta, travessant diversos camps i terrasses dedicades al conreu d’oliveres i ametllers. També travessa alguna petita zona de bosc de pi i matolls. En aquesta àrea de prospecció no s’ha localitzat cap evidència arqueològica en superfície, però dins els seus límits es localitza l’ED. 8. Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)

Annex 3: Legislació Patrimoni Cultural i Autoritzacions Administratives

LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català

(DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)

DECRET 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

(DOGC núm. 3594, de 13.3.2002)

(Correció d’errades DOGC núm. 3915, d’ 1.7.2003)

Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre)