Arqueològic, Paleontològic I Arquitectònic)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya 7314 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural Memòria de la prospecció superficial i estudi de l'impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic). Projecte transformació en regadiu de l'àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de la Torre de l'Espanyol i Vinebre (Ribera d'Ebre) Francesc Busquets Costa Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) ÍNDEX 1. Introducció i metodologia. ......................................................................................................2 Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica 2. Vinebre, Ascó i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). Marc històric i geofísic. ...................2 Annex 2: Fitxes de la prospecció arqueològica preventiva Annex 3: Legislació patrimoni cultural i autoritzacions administratives 3. Localització del patrimoni cultural. .........................................................................................4 3.1. Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats. ........................4 3.1.1. Béns Culturals d’Interès Nacional.......................................................................4 3.1.2. El patrimoni arqueològic. ....................................................................................4 3.1.3. El patrimoni arquitectònic....................................................................................5 3.2. Prospecció arqueològica preventiva. ...........................................................................5 3.2.1. Mètode emprat en el treball de camp. ................................................................5 3.2.2. Resultats de la Prospecció Superficial................................................................6 4. Afectació i mesures correctores sobre el patrimoni cultural...................................................8 5. Documentació gràfica. .........................................................................................................10 5.1. Fotografies dels elements catalogats (P.A.)...............................................................10 5.2. Fotografies de les àrees de prospecció (A.P.). ..........................................................11 5.3. Fotografies de les edificacions no catalogades (ED.). ...............................................20 6. Bibliografia. ..........................................................................................................................24 7. Netgrafia...............................................................................................................................24 1 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) 1. Introducció i metodologia. 2. Vinebre, Ascó i la Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre). Marc històric i geofísic. Arran de l’elaboració de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre), La Ribera d'Ebre és una comarca del sud del Principat de Catalunya. S'estén al llarg de 40 km a l’empresa INAM SL. ha encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la redacció de la part d’aquest estudi banda i banda del riu Ebre, en la seva entrada a Catalunya. Està formada per 17 pobles agrupats dedicat a l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Patrimoni Arqueològic i Patrimoni Arquitectònic). en 14 municipis, que ocupen una extensió de 825,29 km2, amb una població de 22.265 habitants. L’ estudi s’ha estructurat en les següents parts: La comarca queda inclosa dins del clima mediterrani, on trobem tres subtipus principals: − Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de mediterrani de tendència continental, mediterrani marítim subàrid de terra baixa i mediterrani de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del baixa muntanya marítima. La temperatura a l'estiu té una mitjana mensual que supera els 25 Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) dels jaciments arqueològics que es graus al juliol i agost. Mirant el conjunt de l'any, els valors termomètrics s'atemperen amb una localitzen en el termes municipals de Vinebre, Ascó i La Torre de l’Espanyol, a l’entorn de l’àrea mitjana de 15 graus. afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada. Els pobles, aquí, han nascut arran de l'aigua i han anat creixent, escalant turons coronats per − Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de murs, abans fortaleses invencibles. A la Ribera d'Ebre, doncs, el riu ho és tot: lloc de trobada, Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del alhora frontera i unió, canal de comunicació de persones, mercaderies i cultures i, sempre, punt Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions de referència volgut i inevitable, perquè tot gira al seu entorn. catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada. La població es dedica a l'agricultura, a la indústria i als serveis. En la indústria té gran incidència el sector energètic. Cal esmentar també l'artesania. − Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i Pel que fa als serveis cal remarcar la importància del sector comercial localitzat a Móra d'Ebre paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la (capital de la comarca), Móra la Nova i Flix. Generalitat de Catalunya) al llarg de l’àrea afectada pel projecte, per tal de cercar possibles nous elements patrimonials tant arqueològics com arquitectònics. Els regadius han convertit importants zones de secà en terres fèrtils, on predomina la fruita dolça. Al secà, l'oliva, l'ametlla i el vi continuen sent els principals cultius. − Establiment d’una sèrie de mesures correctores a aplicar abans i durant la realització d’aquest projecte a partir de tota la informació aconseguida gràcies als anteriors apartats. Vinebre Municipi de la Ribera d'Ebre, situat al marge esquerre del mateix riu, amb una població de 480 habitants, una extensió de 26,32 Km2 i a una altitud de 34 m sobre el nivell del mar. Els vestigis més antics d’ocupació humana al territori de Vinebre corresponen a diverses troballes de materials lítics en diferents punts del terme municipal. Destaca l’establiment ibèric de Sant Miquel que s'alça a la riba esquerra de l'Ebre, sobre el pas de l'Ase, en el contrafort de la serralada prelitoral, a 1,5 Km al sud-est de Vinebre; sembla ser que és un dels punts més antics del municipi, sobre un pla triangular de 130 m de llarg per 60 m d'amplada màxima, es conserven les restes d'un establiment d’època ibèrica tardana, amb un conjunt d'estructures que podrien 2 Estudi d’impacte ambiental Projecte transformació en regadiu de l’àmbit de la Serra del Rovelló. T.M. de La Torre de l’Espanyol i Vinebre (Ribera d’Ebre) correspondre a una espècie de fortí, les funcions del qual serien de control d'aquest sector del Anys més tard, el 1182, el mateix Alfons I donà el castell, vila i termes d'Ascó, entre els quals es riu. S'han trobat ceràmiques fetes a mà, i de vernís negre amb grafits ibèrics, pesos de teler, trobava la Torre de l'Espanyol, a l'Orde del Temple. L'any 1312, amb l'extinció dels templers, els terracotes d'un cap femení i altres figures. seus béns passen a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. L'antiga Comanda d'Ascó s'integrà aleshores a la Castellania d'Amposta. A començaments del s.XVI, l'any 1517, el El lloc de Vinebre, com altres de la rodalia, fou conquerit per Ramon Berenguer IV, probablement comanador d'Ascó atorgà privilegis i capítols de Costums als veïns i habitants de la Torre de l'any 1149; donada als templers, patí fortament les lluites entre els Entença i els templers fins el l'Espanyol. punt que els primers, sota el comandament de Guillem d'Entença, a les darreries del setembre de 1284, destruïren totalment la vila antiga. Posteriorment a aquesta data el comanador d'Ascó Durant la Guerra dels Segadors, els hospitalers donaren suport a la Generalitat de Catalunya, i reedificà Vinebre en un lloc més proper al riu i més adient per a la defensa. La nova població les conseqüències econòmiques que es derivaren d'aquesta lluita foren desastroses per a la s'anomenà Vilanova de Vinebre. L'any 1291 hagué de sofrir una nova escomesa dels Entença, població. que s'endugueren molt de bestiar. Amb l'extinció de l'ordre templera, passà a ser domini dels hospitalers, dels quals obtingué la independència eclesiàstica i administrativa durant el segle Sobre la Guerra de Successió, no es té notícia de la incidència que tingué a la Comanda d'Ascó, XVII. però un cop acabada la guerra, la vila quedà adscrita territorialment al Corregiment de Tarragona. Els moriscos de Vinebre (13 focs el 1610) no sofriren l'expulsió general decretada aquell any. Ja en el s. XIX, la desamortització de Mendizabal, l'any 1835, extingeix el domini que fins llavors i La població patí fortament les conseqüències