DESAPAREGUT EN

COMBAT

LA BATALLA DE L’EBRE DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

En memòria de Josep Casanova Pujol, a la meva família.

pàg. 1

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

Un no pot posar-se al costat dels qui fan la història, sinó al servei dels qui la pateixen. – Albert Camus (1913-1960)

pàg. 2

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ ...... 4 1. CONTEXT HISTÒRIC A MÓRA D’EBRE ...... 7 1.1 Móra d’Ebre i els seus inicis ...... 10 1.2 La Segona República i la Guerra Civil a Móra d’Ebre (1931-1939) ...... 11 1.2.1 La Demografia...... 11 1.2.2 L’economia...... 12 1.2.3 L’urbanisme ...... 14 1.2.4 El transport ...... 18 1.2.5 La Política ...... 18 2. LA BATALLA DE L’EBRE ...... 21 2.1 Antecedents ...... 21 2.2 Els 115 dies ...... 24 2.3 Les conseqüències de la pèrdua de l’Ebre i la fi de la guerra (febrer-abril 1939) 32 3. DESAPAREGUT EN COMBAT ...... 33 3.1 Notes biogràfiques ...... 33 3.2 Itinerari de la Batalla de l’Ebre ...... 40 3.3 Arbre Genealògic ...... 48 4. PASOS DUTS A TERME EN LA RECERCA DEL FAMILIAR ...... 49 5. CONCLUSIONS ...... 53 6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ...... 55 ANNEXOS ...... 59 A- CARTES ...... 59 B- FORMULARI D’IDENTIFICACIÓ ...... 71 C- PADRÓ MUNICIPAL, 1 DE DESEMBRE DEL 1938 ...... 73 D- ACTA DE NAIXEMENT I DEFUNCIÓ ...... 75 E- FOTOGRAFIES DE MÓRA D’EBRE: CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL ...... 77 F- CONTRACOPS FRANQUISTES A LA BATALLA DE L’EBRE ...... 78 G- FOTOGRAFIES DE LA VISITA A LA SERRA DE CAVALLS ...... 81 H- ELS CONSISTORIS MORENCS (1931-1936) ...... 83

pàg. 3

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 0. INTRODUCCIÓ Aquest treball és història i vida, presenta la memòria del meu reiaio Josep Casanova Pujol, de descendència ebrenca i morenc de tota la vida el qual va lluitar durant la Batalla de l’Ebre al bàndol republicà i fou donat com ha desaparegut en combat en finalitzar la Guerra Civil espanyola. Des d’un bon principi i com no n’és novetat, sóc una alumna de batxillerat que no tenia gens clar sobre què realitzar el seu treball de recerca. Comentaris com: “És un treball molt important” “Ha de ser alguna cosa que t’agradi molt”, “Has de dominar el tema”... i molts d’altres que he anat sentint al llarg de l’ESO i durant l’inici de 1r de Batxillerat, comentaris que només feien que ficar-me dels nervis, ja que fins l’últim moment no vaig tenir-ho clar. Tot va començar gràcies a un dinar familiar parlant sobre Catalunya: que si la Independència, que si el 9N, que si Espanya ens deixés, que si els fem nosa, per què no ens deixen marxar? Converses habituals a taula com a totes les cases catalanes. Fins que el tiet va treure la seva típica frase, aquella que diu: “ells continuen pensant que les coses s’arreglen a tiros, però es que si no s’arreglen parlant, a tiros encara menos.” Llavors aquí ja va començar l’enrenou: dictadura cap amunt, república cap a baix, guerra cap amunt, Franco cap a baix. I de sobte la tieta ho va soltar: “I el iaio desaparegut! Que no se’n va saber res més! I la iaia patint! I ma mare que era un crio i mai va conèixer son pare!” Aquí va ser quan el meu cap va aterrar a taula i va començar a posar interès en la conversa dels adults, aquí va ser quan vaig adonar-me que la guerra va ser veritable, que no era una cosa que afectava només als altres, no era una cosa de tan sols llibres d’història. La Guerra havia arribat fins a la porta de casa nostra i aquesta ens havia deixat una forta empremta. A partir de llavors vaig començar a interessar-me pel meu reiaio, la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre; sense tenir-ho en compte per al treball de recerca. Era per pur interès, per saber-ne més sobre els meus avantpassats i sobre la vella Catalunya. Va ser una mica complicat que les tietes i ma mare en volguessin parlar, vulguis o no són coses que afecten, no deixa de ser un familiar. Però un dia la mare em va explicar que hi havien unes cartes, les quals va trobar ella de petita a les golfes de casa els iaios a uns calaixos d’una calaixera vella i abandonada, “tot ben amagat, no sigui cosa que en sabéssim res”. La iaia Matilde, així li diuen a ma reiaia sempre que en parlen d’ella, mai

pàg. 4

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE en va explicar res, ni a sa filla ni a les nétes, sempre ho havia tingut tot amagat; per por possiblement, i pel dol que encara li perdurava. Fins que un dia vaig tenir entre els meus ulls les cartes digitalitzades i transcrites per ma tieta i les originals escrites per mon reiaio. Mentre llegia i rellegia aquelles línies un calfred va envair el meu cos i tot seguit se’m va encongir el cor en adonar-me que davant meu tenia uns documents històrics sobre una guerra cruenta, inútil i sagnant que va afectar a quasi bé tota la població de Catalunya, sobre una persona desapareguda en una guerra, sobre un familiar. Per les meves arrels que no tinc i m’acompanyen des de petita, i per ser catalana de tota la vida amb descendents més rojos que la sang; més orgullosa que mai per la nostra història, pel meu poble i pels meus familiars, vaig decidir que ja era hora que algú intentés donar vida i sentit a un passat familiar que tan amagat però present havien tingut tots. Així doncs, a partir d’aquí em vaig fer una idea sobre el que podria ser el meu treball de recerca. Vaig buscar la tutora, que des d’un bon principi ja tenia en ment que volia que fos ella, i ens vam posar en contacte per tal d’iniciar el que seria aquest treball: la recopilació d’informació sobre la vida del meu reiaio i el seu itinerari durant la Batalla de l’Ebre, l’anàlisi de les seves cartes i reviure la Móra durant la segona República i la Guerra Civil. Sincerament em pensava que seria més fàcil, però m’he trobat davant d’un forat negre, ja que tots els documents i/o informació de la Batalla havien estat destruïts. Llavors, només depenia de les cartes, de les memòries d’en Francesc Garcia Grau que relaten l’abans, el durant i el després de la Guerra Civil a Móra (germà del meu iaio per part de mare i primer alcalde de la democràcia a Móra d’Ebre) i llibres d’història entre d’altres fonts d’informació d’internet com també l’ajuda de David Tormo Benavent, Coordinador Tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. D’entrada vaig haver de cercar informació sobre el que i el per què de la Guerra Civil per tal d’entendre el context històric en què es basaven les cartes; i, si més no, el que seria el meu futur treball; en segon lloc, vaig analitzar les cartes digitalitzades com també les originals (conservades en una carpeta entre papers d’arròs) i les vaig resumir en una llibreta personal amb les seves parts importants; també vaig realitzar un document a banda per tal d’arxivar tots els passos que he dut a terme envers la recerca del meu reiaio i a llegir-me profundament les memòries d’en Francesc, com també llibres d’història sobre la Batalla de l’Ebre. En darrer lloc, vaig haver de contactar amb

pàg. 5

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE diversa gent que coneix aquest camp via correu electrònic i personalment, a més a més, vaig obtenir l’ajuda de Roger Heredia Jornet, científic i impulsor del Banc d’ADN i els desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya. Cal tenir en compte que el meu treball està basat en documents històrics i familiars, alguns d’ells escrits en castellà, com les cartes, ja que en aquells temps l’ensenyament era estrictament en castellà i el meu reiaio no sabia escriure en la seva llengua materna, el català. Per tant, algunes cites que intercalaré entre els textos per descriure millor la Batalla no apareixeran escrites en català, però estaran numerades per tal de trobar-les posteriorment en els annexos on hi han compartides totes les cartes transcrites. Com també l’extensió d’aquest treball, al ser un fet històric complex ha fet necessària la utilització de força documents i imatges. L’objectiu principal del meu treball era, és i serà localitzar el meu familiar, inscrit en el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya que vaig realitzar via internet el mes d’abril del 2017, tot i que és molt complicat. Però també em proposo saber com va viure la gent, com va ser i com va afectar la Guerra Civil al meu poble natal i al del meu reiaio; conèixer el que va succeir a la Batalla de l’Ebre i el seu funcionament militar, aprendre a buscar i extreure informació de diversos tipus de documents o llibres històrics, saber reconèixer partits polítics, sindicats, sigles i ideologies.

pàg. 6

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 1. CONTEXT HISTÒRIC A MÓRA D’EBRE

Móra d’Ebre és un poble amb 5.574 habitants aproximadament i una superfície d’uns 48 km² i 38 m. d’altitud. Està situat a la comarca de la Ribera d’Ebre, d’on n’és la capital, a la dreta del riu Ebre; concretament al sud de Catalunya, a la província de Tarragona, zona coneguda també com les Terres de l’Ebre. El poble conserva, en el seu patrimoni històric, el Castell de Móra amb les seves muralles exteriors i dues torres escapçades; el nucli antic, que es troba al voltant del Castell; l’Ermita de Santa Madrona i l’Ermita de Sant Jeroni, el Convent de les Mínimes1 i l’Església del Sagrat Cor2, l’Ermita del Calvari, el famós Pont d’Arcades, que substituí l’antic pont de ferro destruït durant la Guerra Civil; l’Església Prioral dedicada a Sant Joan Baptista, l’Ermita de Santa Magdalena; el monument de l’estàtua de Julio Antonio3 a la Plaça de Dalt juntament amb la Casa Montagut setcentista, l’Aubadera a la vora del riu, la Plaça de Toros actualment sense funcionament, la Plaça de Baix on es troba l’Ajuntament i l’Església Prioral amb totes les seves plaques de les riuades i les galeries subterrànies d’origen medieval sota els carrers del poble. Móra d’Ebre compta amb diverses instal·lacions i serveis que equipen la població, una de les més importants és l’Hospital de Móra d’Ebre, d’àmbit intercomarcal; el Teatre Municipal la Llanterna, la Biblioteca Comarcal, el centre Cívic la Magdalena, l’arxiu comarcal, el Consell Comarcal, el Parc de Bombers, la residència per a la gent gran, el Servei d’Ocupació de Catalunya, l’administració de correus i telègrafs, la Creu Roja, la Caserna de la Guàrdia Civil, l’edifici per als Mossos d’esquadra, etc. L’àmbit educatiu podem trobar diversos centres d’ensenyament: tres guarderies, dos col·legis de primària, el Lluís Viñas i Viñoles i el Santa Teresa, l’un és públic i l’altre concertat; i dos centres de secundària i Batxillerat, l’Institut Julio Antonio i el Santa Teresa, on també l’un és públic i l’altre concertat. El Centre Obert “Vincle i Vida” i el centre d’educació especial Jeroni de Moragas. A més a més el poble té un equipament juvenil, el Kasal Jove, que es troba al costat de la Biblioteca Comarcal.

1 Construït l’any 1883 i fundat per sor Filomena Ferrer, filla de l’escultor Fèlix Ferrer de Móra d’Ebre. 2 Primer temple expiatori de la Península. Construït l’any 1833 d’estil neogòtic de l’arquitecte Joan Abril. 3 Escultor nascut l’any 1889 a Móra d’Ebre, obra de l’escultor Santiago Costa.

pàg. 7

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE En l’àmbit esportiu, Móra d’Ebre compta amb el poliesportiu i pavelló esportiu equipat amb piscines cobertes i d’estiu, pistes de tenis i pàdel, gimnàs, camp de futbol onze i pistes per a bàsquet, handbol i futbol sala. A més de l’Escola de Música i Dansa on s’imparteixen classes de dansa, d’instruments, de llenguatge musical i teatre. I els equipaments mediambientals i de transports, la Deixalleria de Móra d’Ebre i el Móra d’Ebre Bus a l’estació d’autobusos. L’economia del poble es basa en els diversos comerços i serveis, i en l’agricultura. Podem trobar una varietat de comerços i establiments: Hosteleria, floristeria, joieria/rellotgeria, agrobotiga, impremta, fotografia, farmàcia, calçats, òptiques, llibreries, supermercats, artesania en cuir, centres de bellesa, informàtica, roba, alimentació, electrodomèstics, entre d’altres. Entorn la cultura, Móra d’Ebre celebra les seves Festes Majors que es duen a terme durant l’última setmana d’agost; i també celebra altres activitats i certàmens com la Festa de Santa Àgueda, Sant Antoni, Carnaval, la Setmana Santa, Sant Jordi, el Romiatge a l’ermita de Sant Jeroni, la Primavera Cultural, el Litterarum i Fira del Llibre, la Fira del Caçador-Cazafir, la Mostra de Vins, la Móra Morisca, la Fira de Nadal, el Parc de Nadal i el Mercat Municipal cada divendres.

L’àmbit polític actual a Móra d’Ebre és representat pels resultats electorals de les últimes eleccions municipals l’any 2015: una majoria del partit polític CiU, amb un 51,81%; seguit d’ERC – AM, amb un 21,81%; el PSC – CP, amb un 16, 29%; i el PP, d’un 6, 85%. En les eleccions municipals de l’any 2011CiU també va aconseguir una majoria, amb un 51,61%; seguit del PSC – PM, amb un 26, 58%; ERC – AM, amb un 9, 93%; i el PP, d’un 6,79%.

Demografia actual: Aquesta font gràfica és una piràmide de població que ens mostra la quantitat d’homes (en blau) i dones (en roig) de totes les edats que hi havia a Móra d’Ebre durant l’any 2016. Les edats es componen quinquennalment, és a dir, de 5 en 5. Es pot observar que les edats que més predominen a Móra d’Ebre són entre 35- 39 anys en els homes i 50-54 anys en les dones. Mentre que dels 60-64 fins als 85-89 la quantitat ja no és tan elevada, sobretot la dels 75-79 anys. En les edats anteriors als 35 anys hi ha una diferència notable en les edats dels 10-14 i 20-24 anys envers la dels 0-4, 5-10 , 15-19 i 25-30

pàg. 8

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE anys. La diferència més gran és la de la quantitat de dones a partir dels 60 anys a causa del seu fort envelliment a diferència dels homes i les conseqüències de la Guerra Civil.

Piràmide de població de Móra d’Ebre, 2016. 4

4 Gràfica extreta de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

pàg. 9

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 1.1 Móra d’Ebre i els seus inicis Móra d’Ebre gaudeix de prestigi d’antiguitat pels seus 6000 anys enrere d’història, situat durant el Neolític, en la cultura dels sepulcres de fossa. Aquesta cultura es basava amb les seves pràctiques funeràries que realitzaven en coves, pràctiques que anteriorment eren inexistents. Tenien un control de diverses espècies d’animals domèstics (ovelles, cabres, bous...) com també la plantació de cereals i llegums. A Móra d’Ebre es va practicar la inhumació en fosa i en cista5 un cop van abandonar les coves, no només per a ús d’enterrament, sinó d’habitat i d’activitat econòmica. Compta també amb restes de cultura ibèrica entorn el calvari i va tenir una forta influència per part dels romans, que es situaven al camí de les Sènies on ara es limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet; i dels àrabs, aquests van aportar l’agricultura al Subarrec, el blat, l’artesania i el Castell, fortificació musulmana fins que el comte de Barcelona Ramón Berenguer IV va conquerir-lo l’any 1153. Durant l’edat Mitjana el castell i Móra van passar a ser possessió de la família Castellvell, però després, a causa de la unió d’un matrimoni entre la família Castellvell i la família Entença, tot el territori va passar a mans de la senyorial baronia d’Entença. Durant l’època medieval a Móra d’Ebre hi van conviure diferents cultures com els cristians, moros i jueus. El castell ha passat a mans de diverses famílies per la unió de diferents matrimonis: els ducs de Cardona, els castellans Medinaceli i Fernández de Córdoba; fins que l’Estat Espanyol va passar a ser senyor jurisdiccional a causa de l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841. A més, el Castell ha sigut escenari de fortes guerres, la dels Segadors, la guerra del Francès, les guerres carlines i la Guerra Civil; guerres que van causar greus danys a tot el poble. A causa de la primera guerra carlina, es parla d’una segona fundació del poble ja que aquest va ser incendiat pels liberals al segle XIX. A partir del segle XX Móra d’Ebre ha crescut tant social, cultural com econòmicament, sobretot gràcies a la construcció del pont de ferro que va unir les dues bandes del riu. Però l’arribada de la Guerra Civil va provocar una forta decadència a la vila, com la destrucció del pont, edificis, infraestructures i sobretot, de la societat. Fins avui en dia, en la qual Móra d’Ebre ha aconseguit reconstruir-se lentament conservant antigues parts i monuments com també edificant-ne de nous.

5 Cista: És el nom que es dóna a la caixa on s’enterrava el mort formada per llosses per protegir el cadàver.

pàg. 10

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 1.2 La Segona República i la Guerra Civil a Móra d’Ebre (1931-1939)

1.2.1 La Demografia Els anys anteriors a la segona república la població de Móra d’Ebre va tenir una gran crisi econòmica en acabar-se la I Guerra Mundial. Així doncs, Móra d’Ebre va patir una forta emigració del 1920 al 1930 provocant que la població arribés a disminuir uns 400 habitants (-10,4%).6 La població de la Móra d’Ebre era de 3.997 habitants de dret, segons el cens de 1920, de 3.522 segons el de 1930, i de 3.194 segons el 1940. Mentre que segons els habitants de fet, el cens de l’any 1920 era de 3.940, de 3.530 l’any 1930, i de 3.059 l’any 1940.

ANY NAIXEMENTS DEFUNCIONS MATRIMONIS 1931 61 54 29 1932 63 53 28 1933 48 45 35 1934 35 56 26 1935 40 37 31 1936 67 39 25

Gràcies a la revista La Riuada podem saber en xifres la quantitat de morts i represàlies a Móra d’Ebre durant la Guerra Civil: • Soldats morts al front: 47 • Morts civils: 35 • Represaliats l’any 1938: 4 • Represaliats després de la guerra: 7

6 SÀNCHEZ CERVELLÓ, SOLÉ ARNAL, J. Móra d’Ebre 1875-1936 Economia, Societat i Política. p. 33

pàg. 11

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 1.2.2 L’economia L’economia de Móra d’Ebre durant aquests dos períodes es basava principalment en l’agricultura, que comptava amb una població activa d’un 56,17%, mentre que la indústria i els serveis eren d’un 24,90% i 18,93% respectivament. 7

1.2.2.1 El sector primari Quasi bé més de la meitat de la població activa morenca eren treballadors del camp i propietaris. Principalment es conreava l’olivera, els ametllers, la vinya, les hortalisses, els cereals i els arbres fruiters. En el cens del 1936 ens apareixen el següent nombre de treballadors relacionats amb el món agrari:8 • Jornaler 262 • Llaurador 15 • Pagès 455 • Propietari 61 Total 793 Mentre que les activitats de ramaderia eren principalment per al consum familiar.

1.2.2.2 El sector secundari La indústria morenca va ser molt important durant el segle XIX i XX, les primeres aparicions de la producció industrial a Móra van ser de l’any 1827 amb dues fàbriques, una d’aiguardent i una altra de sabó. Més endavant la indústria va anar creixent fins a tenir gran importància en els sectors de la transformació de les primeres matèries agrícoles i les primeres matèries minerals. • Indústries de transformació agrícola: 22 Molins d’oli, 4 fàbriques d’oli de pinyola, 2 fàbriques de sabó, 2 fàbriques d’alcohol, 1 fàbrica de licors i de gasoses (van fabricar el popular Zuavo), 1 fàbrica de farina, 1 fàbrica de pasta de sopa i 5 forns de pa. • Indústries de transformació mineral: 6 fàbriques de guix i ciment, 4 bòbiles, 2 fàbriques de mosaics hidràulics, 1 fàbrica de gel, 1 fàbrica de conserves de fruita i verdura, 1 fàbrica de mobles i fusteria i 1 fàbrica de fundació de ferro.

7 Revista La Riuada 8 SÀNCHEZ CERVELLÓ, SOLÉ ARNAL, J. Móra d’Ebre 1875-1936 Economia, Societat i Política. P.57

pàg. 12

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE A més a més de la indústria, Móra d’Ebre tenia una gran quantitat d’artesans com constructors de carros, calders, fusters, basters, serrallers, calderers i instal·ladors elèctrics, corders, sastres, matalassers, telers mecànics, paletes i pintors.

1.2.2.3 El sector terciari Gràcies a la importància que va tenir el comerç a Móra d’Ebre abans i durant el segle XX, el 27 d’agost de 1936 quan la Generalitat va aprovar la divisió territorial de Catalunya, i Móra d’Ebre va esdevenir capital de la Ribera d’Ebre. Tipus de comerços abans de la guerra: • 25 comerços d’alimentació: 2 de llet i formatge, 10 de queviures, 5 drogueries, 2 pastisseries i 6 carnisseries. • 9 comerços de roba: 5 de teixits, 2 merceries, 1 de venda de gorres i 2 tintoreries. • 6 comerços de sabates: 4 sabateries i 2 espardenyeries. • 5 comerços de mobles. • 2 comerços de vehicles: 1 de venda d’automòbils i 1 de venda de bicicletes. • 3 comerços de parament de llar i 2 de màquines de cosir. • 8 comerços de complements: 4 rellotgeries i joieries, 3 papereries i 1 fotografia. • 6 comerços d’accessoris de la construcció: 2 ferreteries, 2 vendes de guix i ciment, 1 d’electricitat i 1 fontaneria. • 1 comerç de venda de llenya i de palla, 2 de cordes i 3 de fertilitzants.

Comerços alguns dels quals encara es conserven: El Siglo, Calçats Vidiella, Impremta Bassa, Casa la Carreres, Joieria Grau, Mobles Guerrera, la Macarena, etc.

L’any 1936 Móra d’Ebre disposava dels següents serveis: • Serveis sanitaris: 4 metges, 2 farmàcies i 2 llevadores • 1 Veterinari • 3 Entitats de crèdit: Banc Hispano Colonial, Banc Comercial de Barcelona i la Caixa de Pensions. • 10 cafès i tavernes • 4 Societats, on s’hi realitzaven espectacles públics per a tota la població: el Centre Republicà Radical Socialista, la Societat Obrera, la Joventut Republicana Federal i el Centre de Cultura.

pàg. 13

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE • 2 Gasolineres • 1 Notari • 3 Estancs • 1 Administrador de correus, 3 empleats de telèfons i 2 del telègraf. A més a més, hi havia dues comunitats religioses, les Germanes de la Consolació i les Mínimes de Sant Francesc de Paula. L’ensenyament primari i secundari era a càrrec de les monges de la Consolació i de les escoles nacionals, a més, també hi va haver una escola de pàrvuls. Durant el període de la república es van construir les Escoles Noves i l’Institut Elemental de Segon Ensenyament on es realitzava l’ensenyament secundari. Es situaven concretament al Carrer de Gràcia (Ajuntament), Carrer d’Isabel (Societat Obrera), al Carrer de la Barca i a la Plaça de Baix. Alguns dels mestres durant la II República van ser: Lluís Viñas Viñolas, Miguel Bosqué Andreu, Pilar Vaqué Descarrega, Maria Martorell Pedrola, Joana Domènech Montaña, Julia Reniu Ferré, Josefa Pons Beltrán, etc. Durant la guerra es van haver de tancar les escoles i paralitzar la construcció de l’escola pública de Móra, i en finalitzar aquesta, l’Institut no va continuar realitzant classes fins ben entrat els anys 60; mentre que les escoles es van haver d’ubicar a la plaça de Sant Roc, a l’edifici on actualment hi ha el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Més tard es van ubicar a casa Claret damunt del bar Avenida a l’avinguda Comarques Catalanes fins que al 1945 es van instal·lar al col·legi públic Lluís Viñas i Viñoles.

“Els alumnes cada dia llegien l’Evangeli, l’escrivien a la pissarra i el comentaven, sempre en castellà. També es recitava poesia, sobretot en castellà malgrat que, segons ens expliquen, algun dia també ho feien en català, com en els poemes de mossèn Cinto Verdaguer”9

1.2.3 L’urbanisme Durant tota la vida el poble de Móra d’Ebre s’havia agrupat sota del castell, que avui en dia es coneix com el nucli antic compost per carrers irregulars i molt estrets. Cada cop que creixia la població, l’urbanisme també ho feia, els primers carrers van ser el carrer Nou i el carrer Ample (l’actual carrer Dr.Peris) i l’actual barranc de la Faneca fins al camí de Benissanet. Van enrajolar la plaça de Caballé, l’actual plaça de Dalt, i la plaça

9 Revista La Riuada

pàg. 14

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE de Baix, on es trobava l’ajuntament i l’església. Tots els comerços del municipi restaven al voltant d’aquestes dues places, eren el centre de vida de la vila.

La construcció del pont de ferro l’any 1910 no va finalitzar fins l’any 1918 per l’empresa constructora La Maquinista Terrestre y Marítima. Malauradament, el 3 d’abril del 1938 l’exèrcit republicà va volar el pont de ferro per evitar l’avanç de les tropes franquistes.10 “Al poble es fa un pregó: fins a una hora determinada es podrà passar pel pont, ja que a partir d’aquella hora el pont es dinamitarà per tallar l’avanç franquista perquè el riu pot esdevenir una barrera momentània.” Memòries d’en Francesc Garcia Grau. El 4 de març del 1939 es va projectar el nou pont, el de les arcades, tot i que les obres no van iniciar-se fins el 12 d’agost del 1940, i finalment, el 7 de juliol del 1943 el pont de les arcades va estar en funcionament. Actualment encara es poden veure les restes del pont de ferro des de dalt del pont de les arcades.

10 Veure ANNEX E- FOTOGRAFIES DE MÓRA D’EBRE: CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL

pàg. 15

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

Durant aquests dos períodes Móra d’Ebre va gaudir del corrent elèctric, hi havia tres línies principals: la de la Farinera, la de l’escorxador i la que anava cap a Benissanet. L’any 1927 es van iniciar les obres de canalització de l’aigua del riu als domicilis de la vila tenint en compte el cost d’aquest servei: mínim de 2,50 pessetes. tenint dret a 100 litres d’aigua diaris o un comptador al preu de 0,60 pessetes/m3, aquestes obres es van inaugurar juntament amb les Festes Majors aquell mateix any. A més, l’Ajuntament va aprofitar per col·locar quatre fonts públiques als llocs més cèntrics de la vila. La Guerra Civil va destrossar tots dos serveis, fins al 1939 el municipi de Móra no va demanar reparar les conduccions d’aigua i fins l’any següent no van tornar a tenir llum. Alguns noms dels carrers durant el pas dels anys no han canviat, com ha estat en el cas del carrer Dr. Peris, Bonaire, Gras, Magdalena, Nau, Julio Antonio, Pi i Margall...entre d’altres. Però n’hi ha hagut que han sofert canvis a causa de la República i la Dictadura, o el fet d’imposar la llengua castellana en el municipi, com per exemple en l’actual Plaça de Baix, antigament es va arribar a dir Plaça de Francesc Macià i Plaça España; el Passeig de l’Ebre va arribar a dir-se Paseo del Ebro; l’actual Avinguda Comarques Catalanes antigament es va dir Avinguda 14 d’abril i Avinguda del Generalísimo; com també el carrer de Joan Maragall ha passat a dir-se Raval del Sol; o el Barranc passà a denominar-se Barranco.

pàg. 16

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 17

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE La Guerra Civil va portar greus conseqüències al poble de Móra d’Ebre ja que el riu Ebre va ser una frontera molt important durant la Batalla de l’Ebre. Gràcies a la “Solicitud de Indemnización de daños ocasionados por la guerra” que va redactar l’Ajuntament de Móra d’Ebre al Govern podem veure la quantitat de destrosses que va produir la guerra: 694 edificis destruïts o danyats amb un valor de 6.044.995 pts. i 549 habitatges amb un valor de 4.452.992 pts. 11

“La destrucció abraçava tota la població des de l’Avenida del Generalísimo fins al castell, on havia instal·lada la caserna de la Guàrdia Civil, passant pel ja esmentat pont, el carrer d’Antonio Asens, la Barca, el passeig de l’Ebre, Sant Valentí, Dr.Peris, Bonaire, Santa Madrona, l’Alba, Julio Antonio, plaça de Jose Antonio, etc.”12

1.2.4 El transport L’aparició dels vehicles de motor va proporcionar la comunicació amb altres pobles, l’aparició d’empreses i la primera gasolinera. Tot això va aportar les línies d’autobús l’any 1920 que recorrien pobles com Móra d’Ebre, Móra la Nova, Benissanet, Miravet, el Pinell, Gandesa, la Fatarella, Corbera i Batea. Més endavant, l’any 1936 van aparèixer les estacions de Móra la Nova-Horta, Móra la Nova-Tortosa/Vall-de-roures i Móra la Nova-Móra d’Ebre. Com també la propietat de camions per 5 morencs, tot i que el transport típic era el carro. El ferrocarril va ser una gran millora econòmica i social per les Terres de l’Ebre, el primer tren en arribar a Móra la Nova fou el 8 d’abril de 1891.

1.2.5 La Política Anteriorment a la II República, Móra d’Ebre ja havia presenciat la participació política per part dels republicans. L’any 1903 els republicans van guanyar les eleccions a Móra d’Ebre agrupats al Fomento del Trabajo i governaren el municipi fins al 1936 amb ideologies federals de Pi i Margall. Aquesta victòria va fer aparèixer la Societat Obrera, una societat que donava assistència sanitària i auxili als seus membres. L’any 1910 va sorgir el Comitè de la Joventut Democràtica, la qual va crear a Móra escoles laiques el setembre del 1913. A causa d’aquesta creació aparegué el Centre Institucional Democràtic (CID), i La Democràcia, amb un adoctrinament polític molt

11 Veure ANNEX E- FOTOGRAFIES DE MÓRA D’EBRE: CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL. 12 Revista La Riuada

pàg. 18

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE fort. A més a més, també es va crear una altra entitat de la Clase Obrera, La Llanterna, i una societat, la Joventud Renaixença Obrera partidaris del catalanisme polític de dretes. Cal destacar que “la Dictadura de Primo de Rivera no suposà un trencament amb l’etapa anterior; va comptar amb tots els nuclis organitzats de la vila, des dels tradicionalistes fins als republicans”13. L’any 1927 va aparèixer la revista més important i de més qualitat publicada a la comarca de la Ribera, La Riuada, lligada a les escoles i al mestre Martí Rouret. Va ser a partir del 1930 durant l’enfonsament de la Dictadura que es va produir un canvi de govern municipal a Móra d’Ebre, el nou alcalde Josep Algueró Montagut va obrir sectors socials i polítics del catalanisme i l’obrerisme, a més de la col·locació de la bandera catalana al balcó de l’Ajuntament durant les Festes Majors. A inicis del 1931 es va constituir el Grup Republicà de Móra d’Ebre per Martí Rouret i Antoni Jiménez, posteriorment anomenat Comitè Republicà Radical Socialista, i així la resta de municipis del voltant fins que es va celebrar una assemblea d’entitats i personalitats republicanes amb l’ideal de crear una federació de Grups Republicans del districte. L’èxit de les candidatures republicanes en les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 van donar lloc a la proclamació de la República, que va durar fins l’inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936. A Móra d’Ebre el Grup Republicà va començar a formar una llista de l’esquerra morenca mentre que els de dretes no van ser-hi a temps, així doncs la Candidatura Republicana de Móra d’Ebre fou proclamada oficialment guanyadora sense necessitat d’anar a les urnes14 El republicanisme de Móra d’Ebre es va fragmentar en dos grups: el CID i el Grup Republicà, posteriorment ERC, perquè el CID havia col·laborat en la dictadura de Primo de Rivera. Més tard, el CID va canviar el seu nom per Centre Instructiu Republicà Federal (CIRF). Més endavant el Grup Republicà va celebrar una assemblea i va decidir expulsar del Grup a l’alcalde, el tinent d’alcalde i uns quants regidors, i remodelar la Junta Directiva. Com també passar a dir-se Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), aquests canvis van simbolitzar un trencament amb els radicals-socialistes i així obtenir

13 SÀNCHEZ CERVELLÓ, SOLÉ ARNAL, J. Móra d’Ebre 1875-1936 Economia, Societat i Política. p.225 14 Veure ANNEX H- ELS CONSISTORIS MORENCS 1931-1936, Consistori1931-1932.

pàg. 19

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE suport d’ERC. Però el JERC va perdre pes polític a Móra i van decidir buscar aliances amb influència de la CNT. “La CNT es constituí formalment el 7 de maig del 1931 mitjançant una comissió de treballadors integrada per Josep Serres Sastre, Josep Cobos Medranda, Santiago Ruana Arbó i Julià Cambra Pasanau.”15 Aquest sindicat va donar una bona propaganda com l’exigència de la jornada laboral de 8 hores, i també van dur a terme vagues generals de 24 hores. El 25 de març del 1933 es va constituir la Comissió Gestora16, aquesta va dur a terme activitats per catalanitzar i modernitzar la vila. Com per exemple redactar en català les actes i els rètols de l’Ajuntament, penjar banderes catalanes i republicanes a les escoles, canviar els noms dels carrers, declarar festiu l’11 de setembre per primera vegada, crear l’Institut de Batxillerat, entre d’altres. A més a més, durant les Festes Majors d’aquell any el president Macià va visitar el municipi. L’any 1934 els resultats de les eleccions municipals van fer guanyar al Partit Republicà Radial Socialista Català per davant de la Joventut Federal (ERC)17, fet que va provocar un enfrontament entre les dues candidatures. Per altra banda, els partidaris de dretes que seguien els ideals de Lerroux van tenir molt poca força a la vila, tot i que tenien un partit anomenat la Lliga Regionalista. Hi van haver-hi revoltes a la majoria de municipis d’arreu de Catalunya amb diversos detinguts, fins i tot a Móra d’Ebre els membres de la CNT-FAI van voler dinamitar el pont del tren entre Móra i Garcia. A causa dels Fets d’Octubre, es va remodelar el consistori18, així doncs l’any 1935 l’Ajuntament estava format per membres del Partit Republicà Radical, la Lliga Regionalista i el CEDA. Aquest cop les relacions van ser positives, fins que per qüestions religioses van aparèixer enfrontaments. En arribar les eleccions legislatives del febrer del 1936 els resultats electorals van donar victòria al Front d’Esquerres (coalició de tots els partits d’esquerra). Els resultats a Móra d’Ebre van ser els següents: Front d’Esquerres 1.618 vots Front d’Ordre 726 Aquests resultats van produir que el consistori de l’Ajuntament de l’any 1934 tornés a estar al cap davant, un fet que per als franquistes fou delictiu en acabar la guerra.

15 SÀNCHEZ CERVELLÓ, SOLÉ ARNAL, J. Móra d’Ebre 1875-1936 Economia, Societat i Política. P.243 16 Veure ANNEX H- ELS CONSISTORIS MORENCS 1931-1936, Consistori 1933 17 Veure ANNEX H- ELS CONSISTORIS MORENCS 1931-1936, Consistori 1934 18 Veure ANNEX H- ELS CONSISTORIS MORENCS 1931-1936, Consistori 1935

pàg. 20

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 2. LA BATALLA DE L’EBRE La Batalla de l’Ebre va ser l’enfrontament més dur i definitiu de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Es va desenvolupar arreu de les Terres de l’Ebre, “uns 800 km2 entre el riu Matarranya al nord, el Canaletes al sud i el riu Ebre a l’est, arribant a les poblacions de la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Gandesa per l’oest. Afectà directament a sis poblacions de la Terra Alta: Corbera d’Ebre, Gandesa, Vilalba dels Arcs, la Població de Massaluca, la Fatarella i el Pinell de Brai i sis de la Ribera d’Ebre: Riba-Roja, Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet i Miravet”19 del 25 de juliol al 16 de novembre, ideada pel cap d’Estat Major republicà Vicente Rojo i el president de Govern i ministre de Defensa Juan Negrín, i dirigida per Juan Modesto Guilloto.

2.1 Antecedents

La victòria del Front Popular a les eleccions del 16 de febrer 1936 va provocar un alçament militar el 18 de juliol del 1936 encapçalat pel general Yagüe cap de la Legió. En un principi els insurrectes tenien estimat un pronunciament militar que els donaria el poder dels òrgans de govern i eliminar qualsevol ideologia oposada, havia de ser doncs una operació ràpida. Però no fou com s’esperaven, la resistència del govern republicà i els seus sindicats va provocar una divisió del país en dos bàndols i això va desencadenar una llarga i sagnant guerra civil. Bàndol Republicà Bàndol Nacional Constituïts per les classes populars: Constituïts per les classes altes i • Obrers conservadores: • Petita burgesia • Monàrquics de dretes • Pagesia • Grups Catòlics • Comunistes • Tradicionalistes • Anarcosindicalistes • Falangistes Recolzats per: Recolzats per: • Unió Soviètica • Alemanya • Mèxic • Itàlia • França • Portugal • Gran Bretanya

19 SÁNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre, Un riu de sang. p.4

pàg. 21

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE La Guerra Civil va tenir una gran ajuda internacional, Itàlia i Alemanya en el bàndol nacional; i demòcrates, comunistes socialistes i anarquistes voluntaris de l’URSS, França i Gran Bretanya en el bàndol republicà, aquestes ajudes voluntàries en el bàndol republicà s’anomenaren Brigades Internacionals. Durant els primers mesos es van iniciar repressions polítiques per part dels dos bàndols, com també l’empresonament i l’assassinat de persones que formaven part de l’Església. Una de les accions revolucionàries més importants van ser les col·lectivitzacions de propietats industrials i agràries arreu del país, la idea d’aquest procés era produir una indústria de guerra. Els Fets de Maig del 1937 van provocar un conflicte dins del bàndol republicà a causa d’una tensió violenta a l’edifici de Telefònica de Barcelona ocupat pels anarquistes i el POUM. Això va provocar una gran influència dels comunistes, la il·legalització del POUM i l’assassinat del seu dirigent Andreu Nin. A més, el president de la República Manuel Azaña va demanar a Juan Negrín la formació d’un nou govern socialista. A partir de llavors es va crear l’Exèrcit Popular. Mentrestant els nacionalistes van anar avançant i guanyant partidaris, més tard Francisco Franco va ser reconegut com el cap de l’Estat i generalíssim dels exèrcits nacionals amb el suport de Hitler i Mussolini, dels quals prové la seva inspiració feixista.

Les operacions militars anteriors a la Batalla de l’Ebre foren les següents:  Madrid (juliol 1936-març 1937): Creuament de l’estret de Gibraltar per les tropes africanes, legionaris entre d’altres sota el comandament de Franco. El general Yagüe s’encarregà d’ocupar Badajoz, el general Mola el nord com San Sebastià, i Franco decidí ocupar Toledo fins arribar a Madrid, aquesta ciutat va resistir gràcies a l’ajuda de les Brigades Internacionals i els tancs russos com la dels voluntaris catalans. Per ocupar Madrid van dur a terme dues maniobres rodejant-la, la primera va ser la batalla d’El Jarama i la batalla de Guadalajara, tots dues un fracàs. A més a més, els nacionals van aprofitar per ocupar Málaga.  Ocupació del nord (abril-octubre del 1937) Com que l’ocupació de Madrid va resultar ser un fracàs, Franco va decidir atacar el nord d’Espanya. En aquesta ocupació destaquen els bombardejos de Gernika per l’aviació nazi, i les batalles de Brunete i Belchite. Aquest cop els

pàg. 22

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE nacionalistes van aconseguir la victòria ocupant el País Basc, Cantabria i Astúries.  Arribada de l’ocupació de la Mediterrània (novembre 1937- juny 1938) En aquest període destaca la batalla de Terol durant l’hivern del 1937-1938, Franco va iniciar la campanya de l’ofensiva d’Aragó i va aconseguir arribar fins a les portes de Catalunya. Així doncs a principis d’abril els nacionalistes ja havien ocupat Lleida, Balaguer, Tremp, Camarasa, les centrals hidroelèctriques del Pirineu, la part del nord de la comunitat Valenciana i Gandesa. Això va produir una divisió de la zona de la Mediterrània, per una banda Catalunya i per l’altra la resta de Valencia, Múrcia, Castella la Manxa i Madrid. Mentre Franco decidia atacar la zona del sud per deixar aïllada la ciutat de Madrid, les tropes republicanes catalanes van començar a reorganitzar-se per reconquerir territori i tornar a obtenir territori republicà. Així doncs, Vicente Rojo decideix crear una ofensiva per sorpresa per tal de distreure als nacionalistes de la conquesta de València que es trobaven a la dreta del riu Ebre. L’atac estava en mans de l’Exèrcit de l’Ebre i la seva conquesta principal i immediata era Gandesa, aquesta ofensiva va desencadenar la Batalla de l’Ebre.

pàg. 23

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 2.2 Els 115 dies

25 de juliol de 1938, un quart d’una (00:15), les tropes republicanes de l’Exèrcit de l’Ebre creuen el riu, inicia la Batalla de l’Ebre.

Les tropes que formaven l’Exèrcit de l’Ebre eren antics soldats del front d’Aragó i del V Cos d’Exèrcit de Juan Modesto format per les Divisions 3a. (Tagüeña), 11a. (Líster) i la 45a. Internacional (Hans Khale). A més a més, el govern republicà demanà la mobilització de les lleves del 28 i 27, i la del 41 coneguda com la Quinta del biberó. Hi havia 6 centres d’instrucció militar a Catalunya, el de la província de Tarragona era el Parc de Samà de Cambrils, des d’allí els soldats eren destinats al front. L’Exèrcit Republicà de l’Ebre va obtenir un gran ajut de soldats d’unes 50 nacionalitats diferents, com també material de guerra per la frontera francesa procedent de les ajudes internacionals i diners, sobretot per part de Mèxic i de la URSS. Però les municions eren molt escasses a comparació del bàndol nacional, primerament perquè tenien en la seva zona la indústria siderometal·lúrgica del nord d’Espanya i les fàbriques d’armes, i en segon lloc, l’armament subministrat pels italians i alemanys era de gran qualitat. El bàndol nacional va obtenir gran ajuda italiana en soldats, a més de l’Aviació Legionària que va aportar quasi bé uns 300 avions com el Fiat Cr-32 i el Fiat G 50; i també d’alemanya a càrrec de la Legió Còndor amb unes 300 peces d’artilleria, 100 avions com el Heinkel He 111 i el Junkers Ju 52 coneguda com la Pava, més tancs de combat com el Panzer 1 que tenia una tripulació de dos homes i pesava 5 tones. En total el nombre de soldats de l’Exèrcit Nacional va poder arribar a ser d’uns 98.000 aproximadament. Mentre que el bàndol republicà va obtenir per part de la URSS quasi 200 avions com la I-15 Polikarpov coneguda com el Chato i la I-16 Polikarpov coneguda com la Mosca, més 120 tancs de combat com el T-26 que tenia una tripulació de tres homes i pesava 10 tones; com també de Mèxic amb uns 30 avions i 200 peces d’artilleria. En total el nombre de soldats de l’Exèrcit de l’Ebre va poder arribar a ser d’uns 100.000 aproximadament.

pàg. 24

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE Cossos de l’Exèrcit i divisions durant la Batalla de l’Ebre: L’Exèrcit de l’Ebre  Cos de l’Exèrcit n. XV, dirigit pel coronel Manuel Tagüeña: • Divisió 35a Internacional a les ordres del major Pedro Mateo Merino: − 11a, 13a i 15a Brigada Mixta • Divisió 3a a les ordres del major Esteban Cabezos: − 31a, 33a i 60a Brigada Mixta • Divisió 42a a les ordres del major Manuel Álvarez: − 226a, 227a i 59a Brigada Mixta  Cos de l’Exèrcit n. V, dirigit pel coronel Enrique Líster: • Divisió 11a a les ordres del major Raimundo Rodríguez: − 1a, 9a i 100a Brigada Mixta • Divisió 46a a les ordres del major Valentín González: − 10a, 37a i 101a Brigada Mixta • Divisió 45a Internacional a les ordres del tinent coronel Hans Khale: − 12a “Garibaldi”, 14a “Marsellesa” i 139a “espanyola”  Cos de l’Exèrcit n. XII, dirigit pel tinent coronel Etelvino Vega: • Divisió 16a a les ordres del major Manuel Mora: − 23a, 24a, 149a Brigada Mixta • Divisió 44a a les ordres del major Ramón Pastor Llorens: − 140a, 144a i 145 a Brigada Mixta • Divisió 56a a les ordres del tinent coronel Ricardo Gómez García: − 56a, 3a i 179a Brigada Mixta  Cos de l’Exèrcit n. XVIII, dirigit pel tinent coronel José del Barrio, actuà com a reserva: • Divisió 27a a les ordres del major Marcelino Usatorre: − 122a, 123a, 124a Brigada Mixta • Divisió 60a a les ordres del major Manuel Ferrándiz Martín: − 95a, 84a i 224a Brigada Mixta • Divisió 43a a les ordres del tinent coronel Ángel Beltrán Casaña “El Esquinazau”: − 72a, 102a i 130a Brigada Mixta

pàg. 25

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE L’Exèrcit Nacional S’hi va desplegar el Cos de l’Exèrcit Marroquí comandat per Juan Yagüe: • 50a Divisió a les ordres del coronel Luis Campos • 13a Divisió a les ordres del general Francisco Barrón • 105a Divisió a les ordres del tinent coronel Natalio López Bravo

Posteriorment després de veure la dificultat que comportaria aquesta Batalla es va incorporar el Cuerpo del Ejército del Maestrazgo comandat per Rafael García Valiño: • 1a Divisió de Navarra • 4a Divisió de Navarra • 74a Divisió • 82a Divisió • 102a Divisió • 150a Divisió

Les ordres del bàndol republicà abans de creuar el riu foren les següents:

“ordenava al XV Cos d’Exèrcit ocupar les poblacions de Flix, Ascó, Riba-Roja, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Gandesa; i al V Cos conquerir Miravet, Pinell de Brai, Benissanet, Móra d’Ebre i les serralades de Pàndols i Cavalls. Aquests dos Cossos d’Exèrcit s’havien de trobar al Puig de l’Àliga, davant de Gandesa, per tancar la línia del front.” 20

A més a més, els republicans van tenir en compte l’espionatge amb soldats molt ben preparats capaços de creuar el riu en solitari per poder localitzar els sectors fortificats dels nacionals i el seu funcionament.

20 SÁNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre, Un riu de sang. p.27

pàg. 26

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE Els dies anteriors de l’inici de la Batalla es van dur a terme dues maniobres de distracció per tal d’evitar el fracàs en creuar el riu Ebre, una al sud d’Amposta i l’altra al nord de Mequinensa, per tal d’immobilitzar les tropes enemigues. Aquestes dues maniobres consistien en que les nits anteriors “camions republicans, prescindint de qualsevol tipus de camuflatge, circularen amb les llums enceses, simulant descarregar material i soldats per donar entendre que per allí podrien creuar el riu.”21 La nit del 25 de juliol les tropes republicanes van creuar el riu Ebre entre les poblacions de Mequinensa i Ascó, Miravet, Benifallet, i Amposta amb barques de rem que tenien la capacitat de transportar 10 homes cadascuna, passarel·les lleugeres que permetien passar als soldats d’un en un, barques pesants que només s’utilitzaven en cas de necessitat, ponts d’avantguarda per on hi passaven els vehicles, ponts pesants de fusta per on hi passaven camions i tancs, i ponts de ferro. Els cossos XV i V de l’Exèrcit de l’Ebre varen ser els principals protagonistes de l’inici de la Batalla de l’Ebre en creuar el riu, com també ho van ser la 13a, 50a i 105a Divisions de l’Exèrcit Nacional. La Brigada 226 de la 42a Divisió es va encarregar de creuar l’Ebre entre Mequinensa i Faió, mentre que la Brigada 227 de la 42a Divisió es trobava just al davant de Faió a la banda dreta del riu en reserva. Les Brigades 31, 33 i 60 de la 3a Divisió van creuar el riu entre les poblacions de Riba-roja d’Ebre, Flix i Ascó; en aquest últim tram (Flix-Ascó) creuaren juntament amb la Brigada 11 de la 35a Divisió, mentre que les altres Brigades d’aquesta

21 SÁNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre, Un riu de sang. p.34

pàg. 27

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE Divisió, la 13a i 15a, s’encarregaren de creuar el riu entre Ascó i Móra la Nova. La Brigada 59 que ens falta de la 42a Divisió es trobava juntament amb les Brigades 9, 100 i 1 de la 11a Divisió que s’encarregaren de creuar el riu per la zona de Miravet, una part en direcció al Pinell de Brai i les serres de Cavalls i Pàndols, i l’altra en direcció Benissanet i Móra d’Ebre. Les Brigades 10, 101 i 37 de la 46a Divisió penetrarien per Benifallet, i finalment, les Brigades 139 i 12 de la 45a Divisió es trobaven entre Benifallet i Amposta, aquestes es mantingueren en reserva mentre la Brigada 14 creuà el riu per la Font de Quinto. La primera divisió en creuar el riu fou la 42a, però aquesta segons Francesc Garcia Grau: “hagué de retirar-se completament desmembrada i tornar al costat esquerra de l’Ebre, deixant gran quantitat de morts, així com immensitat de ferits retirats” a causa d‘una resistència que va durar fins al 6 d’agost on hi va intervenir l’aviació italiana que va bombardejar durant 12 hores produint 800 morts. “Per nosaltres les paves22 eren una veritable obsessió. A cada nova posició que ocupàvem, el primer que fèiem era un refugi. Així que les armes naturals d’una soldat a l’Ebre eren fusell pic i pala.” 23 En el mateix moment la Divisió Internacional del tinent coronel Hans Khale amb un grup d’infanteria marina es va dedicar a creuar el riu per Amposta fracassant sagnantment, així doncs, la línia republicana quedà establerta front a la Pobla de Massaluca, Villalba i Gandesa. Va ser al sector central entre Riba-roja i Benifallet on l’avanç republicà fou un èxit, avançant uns 50 km en tan sols dos dies conquerint Ascó, Flix, Móra d’Ebre, Benissanet, el Pinell de Brai, Bot, la Fatarella i Corbera. Però el primer dia només les Brigades 13a i 15a de la 35a Divisió van aconseguir arribar a les portes de Gandesa ocupant des del Puig de l’Àliga fins al km 6 de la carretera de Gandesa a Vilalba dels Arcs, enllaçant-se a mà esquerra amb el V Cos de l’Exèrcit republicà, concretament amb la 11a Divisió que es trobava al Pinell i a les altures de Pàndols i Cavalls. I la 46a Divisió que va creuar el riu per Benifallet es posicionaria a l’esquerra de l’11a Divisió entre el riu Canaletes i l’Ebre. Cal afegir també que el bàndol nacional es va dedicar a obrir les comportes dels embassaments del Pirineu per tal de fer pujar el nivell del riu Ebre i aquest s’emportés els ponts provisionals construïts per l’Exèrcit republicà i així evitar l’arribada dels reforços republicans.

22 Paves o pavas: aviació nacional 23 Memòries Francesc Garcia Grau

pàg. 28

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE L’ocupació de Gandesa fou impossible a causa del retard de les tropes de la 3a Divisió i la 11a Brigada de la 35a Divisió que s’havien de trobar al km 6 de la carretera de Gandesa a Vilalba, deixant un front descobert de 14 km entre la Fatarella i el km 6, a més a més dels reforços que van rebre els nacionals a la capital de la Terra Alta. Així doncs, els republicans decidiren iniciar la batalla defensiva: “clavant-se al terreny i excavant trinxeres.” L’aviació republicana va tardar 19 dies en arribar al front, però igualment l’Exèrcit republicà era molt inferior en armament envers el nacional. Finalment el bàndol nacional va aconseguir detenir l’avanç republicà de Mequinensa i Amposta com també la conquesta de Gandesa. Es creà doncs un nou front de guerra, aquest cop entre la Fatarella i Gandesa, on l’Exèrcit Nacional va decidir utilitzar la mateixa tàctica de la batalla de Verdun (1916) “la artilleria vence y la infanteria ocupa”, és a dir, llençar artilleria per a trencar les defenses enemigues, un cop arrasades, aquestes eren ocupades per la infanteria. Podem concloure doncs que la Batalla de l’Ebre va ser una guerra de desgast. En aquesta zona hi havia cotes que canviaven de bàndol fins a tres vegades en menys de 24 hores, com fou en les cotes 705 i 666 de la Serra de Pàndols on s’hi van enfrontar tota la 11a Divisió republicana i la 4a Divisió de Navarra entre el 10 i 15 d’agost.24 L’objectiu era conquerir Pàndols, arribar fins al Pinell de Brai i tot seguit a Cavalls per darrera per tal d’envoltar l’Exèrcit republicà. Van ser uns dies en ple mes d’agost a 40º molt durs on els bombardejos d’artilleria i aeris eren constants, i el fum i el foc causat per les bombes incendiàries va provocar que aquesta zona es convertís en un infern; a més, els soldats no tenien aigua i havien de beure’s la seva pròpia orina. L’atac a Pàndols va ser un fracàs a causa del seu relleu físic tot i que el bàndol franquista aconseguí prendre la cota 705. Franco en veure la dificultat davant la que es trobaven va decidir iniciar una altra contraofensiva, aquest cop va ser a Vilalba dels Arcs en direcció puig Gaeta i Corbera d’Ebre entre el 19 i 27 d’agost.25 L’objectiu era ocupar Vilalba dels Arcs i la Fatarella, encerclar les unitats republicanes que es trobaven a les portes de Gandesa i arribar fins a Cavalls. Però els republicans havien tingut temps per fortificar-hi bases de trinxeres, nius de metralladores i línies de filferro, així

24 Veure ANNEX F- CONTRACOPS FRANQUISTES A LA BATALLA DE L’EBRE, 1r Mapa: L’assalt a Pàndols. 25 Veure ANNEX F- CONTRACOPS FRANQUISTES A LA BATALLA DE L’EBRE, 2n Mapa: Atacs a Vilalba dels Arcs

pàg. 29

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE doncs aquesta ofensiva també va ser un fracàs per als nacionalistes, tot i que van aconseguir arribar al puig Gaeta i avançar 3km en direcció Corbera d’Ebre. La retirada de les Brigades Internacionals va aportar greus conseqüències a la Batalla de l’Ebre. El 21 de setembre del 1938 Negrín va anunciar la retirada de les BI, el qual pretenia que la Societat de Nacions obligués als nacionalistes a retirar les seves ajudes internacionals, però només van marxar 10.000 soldats italians. En el mateix moment va esdevenir una crisi internacional en que França aliada a Txecoslovàquia per les agressions nazis es prepararia, en cas de guerra, ocupar Catalunya i col·locar les seves tropes en contra de Franco, amb això França va obtenir el recolzament del govern britànic i Rússia en cas que s’iniciés una guerra. Davant d’això, Franco va decidir declarar-se neutre davant de Londres i París ja que en cap cas intentaria atacar França. Aquest fet va aportar la decadència de l’Exèrcit de l’Ebre republicà davant del franquista. La nova estratègia franquista fou la següent: “atacar simultàniament per la dreta per ocupar Cavalls, per l’esquerra per a dominar el camí de Vilalba dels Arcs fins la cruïlla de Camposines - la Fatarella i pel centre, progressar en direcció Corbera d’Ebre-venta de Camposines.”26 Aquesta nova estratègia27 es va iniciar el 3 de setembre amb una duració de quatre hores de bombardeigs d’artilleria i d’aèria, després la 1a de Navarra va intentar assaltar el tossal de Sant Marc que es trobava a la Serra de Cavalls protegida per la 43a Divisió republicana. L’atac va durar del 3 de setembre l’11 d’octubre i també va ser un fracàs perquè la zona era molt difícil d’assaltar. L’última ofensiva es va iniciar el 30 d’octubre sobre Cavalls i el que quedava de Pàndols.28 Aquest front va ser el punt culminant de la Batalla de l’Ebre encapçalat per la 1a de Navarra, la 74a, la 82a, i la 84a Divisions de l’Exèrcit Nacional; i la 43a Divisió i les restes de la 11a Divisió de l’Exèrcit de l’Ebre. Aquesta ofensiva va ser un infern, durant tot el matí van caure projectils mentre la infanteria nacional composta per legionaris i marroquins assaltaven al mateix moment les trinxeres republicanes, provocant una matança del seu propi Exèrcit.

26 SÁNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre, Un riu de sang. p.53 27 Veure ANNEX F- CONTRACOPS FRANQUISTES A LA BATALLA DE L’EBRE, 3r Mapa: Avenç central: Corbera d’Ebre a Venta de Camposines 28 Veure ANNEX F- CONTRACOPS FRANQUISTES A LA BATALLA DE L’EBRE, 4rt Mapa : L’ofensiva final sobre Cavalls i la resta de Pàndols.

pàg. 30

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE Les divisions nacionals van aconseguir ocupar tota la Serra de Pàndols i Cavalls i avançar ràpidament fins tornar a ocupar el dia 3 de novembre el Pinell, el 4 Miravet, el 6 Benissanet i el 7 Móra d’Ebre. Davant d’aquesta situació Modesto va posar al capdavant a Tagüeña per reorganitzar una defensa ja que ell i Líster havien abandonat la zona de la batalla. La defensa va ser impossible ja les divisions nacionalistes van aconseguir envoltar les restes de la 35a i la 3a Divisions republicanes que quedaven al front. El 14 de novembre els nacionalistes van tornar a ocupar la Fatarella, el 15 Ascó i el 16 Riba-Roja.

“La nit del 16 al 17 de novembre, els últims soldats lleials, creuaren l’Ebre per Flix. Al matí, les forces franquistes ocuparan aquesta vila. La Batalla de l’Ebre s’havia acabat.”29

29 SÁNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre, Un riu de sang. p.65

pàg. 31

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 2.3 Les conseqüències de la pèrdua de l’Ebre i la fi de la guerra (febrer-abril 1939)

Les baixes de la Batalla de l’Ebre van arribar a més de 20.000 morts, 65.000 ferits, 25.000 presoners i uns 150 avions abatuts entre els dos bàndols aproximadament. Els pobles del voltant a la Batalla de l’Ebre van quedar deserts i sobretot destruïts a causa dels bombardejos. Tampoc hi havia aigua corrent ni llum, però sobretot el paisatge era un cementiri de cadàvers d’animals i persones, com també estava ple de projectils, bombes i restes d’armament. Van haver-hi moltes famílies afectades, ja que moltes d’elles restaven incompletes en acabar la batalla per haver perdut algun familiar per un bombardeig, al front o en represàlies.

“els estris de cuina se’ls feien amb llaunes trobades per les trinxeres; les cartutxeres les empraren per fer sandàlies; amb les mantes, que s’havien quedat escampades pels camps, feren abrics o les utilitzaren com a separadors d’estances i per tapar portes o finestres a les cases destrossades. Hagueren d’aprendre a desmuntar projectils per utilitzar la trilita com adob als improvisats horts i a recollir ferralla per obtenir alguns diners.” 30

La derrota de la Batalla de l’Ebre va derrocar la república. Franco va acabar d’ocupar Catalunya ja que la resistència de l’exèrcit popular va ser inútil. Tarragona va ser ocupada el 15 de gener, seguidament de Barcelona el dia 26 i Girona. Hi va haver un èxode cap a França molt important, format principalment pel Govern de la Generalitat i el seu president Lluís Companys, el Govern de la República i el seu president Manuel Azaña, el cap de govern Juan Negrín i el govern basc. Amb Catalunya ocupada pels nacionalistes, només quedava la zona centre d’Espanya, formada pels voltants de Madrid, València, Conca, Murcia, Albacete, Jaén, Alacant, Cartagena i Almeria. Fins que el 28 de març l’Exèrcit Nacional va aconseguir entrar a Madrid, després aquest va acabar conquerint la resta fins arribar a la mar Mediterrània. L’1 d’Arbil Francisco Franco va comunicar la derrota de l’exèrcit republicà i la fi de la Guerra Civil.

30 SÁNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre, Un riu de sang. p.73

pàg. 32

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 3. DESAPAREGUT EN COMBAT 3.1 Notes biogràfiques

A continuació em plau presentar per escrit tot el que he pogut extreure oralment sobre la vida del meu reiaio Josep Casanova Pujol:

Josep Casanova Pujol va nàixer a Móra d’Ebre el 14 de juny del 1907 a les 2 del matí, fill de dues famílies morenques; el seu pare es deia Batiste Casanova Riba i la seva mare Joana Pujol Mar, de cal Soleret. Era el petit de sis germans, concretament amb aquest ordre: Batiste Casanova Pujol, Ana Maria Casanova Pujol, Ampar Casanova Pujol, Joana Casanova Pujol i Climent Casanova Pujol. Durant tota la seva vida va viure a la Sènia, antigament anomenada Huerta nº228 segons el Padró Municipal del 1939. Era de patrimoni familiar per part de pare i estava situada al camí de les Sènies o camí de Benissanet. Quan van morir els seus pares en espai d’un dia, l’herència ja estava repartida i la Sènia li pertocà a en Josep, 31 però “no hi havia ni un duro” i van haver de Josep Casanova Pujol demanar diners per pagar els enterraments. El nom de les masies “sènies” prové de la paraula sínia o sènia, màquina d’extreure aigua. Les sènies tenien un sistema de regadiu que estava format per una roda vertical que era accionada per un animal (una mula o matxo) i un pou de pedra en sec. L’aigua del subsòl era extreta per mitjà de catúfols fets de fang i abocada a una naquera que desviava l’aigua per uns canals. En el cas de la nostra sènia familiar, la naquera tenia dos forats: l’un desviava l’aigua fins al safareig on es rentava la roba i l’altre omplia una bassa per al regadiu de la finca. La casa de la Sènia tenia dos pisos: la primera planta tenia una entrada allargada que donava a la cuina, situada al fons de la casa en forma horitzontal, la qual es comunicava amb el corral de la mula que tenia una porta de fusta que donava a l’exterior, i el corral

31 Frase de la iaia Matilde Rius Flores quan explicava l’herència de la Sènia.

pàg. 33

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE del bestiar; les escales de la segona planta a mà esquerra just al costat de la porta d’entrada i el menjador, situat a mà esquerra del passadís de l’entrada que tenia una finestra a la paret mestra de l’oest de la casa al sud i unes escales que donaven al celler. A la segona planta s’accedia per les escales situades al sud-est on s’estenia un passadís que donava a tres habitacions, una a la banda esquerra de la casa per la qual s’accedia a la tercera habitació i d’aquesta a un rebost. I l’altra estava a mà dreta, aquesta amb una petita balconada situada damunt de la porta d’entrada de la casa. Des del passadís de la segona planta hi havien unes altres escales que donaven a les golfes. Cada sènia tenia una mula, un ruc o una somera per a llaurar, anar al mercat i anar tirant, i un altre per voltar el pou; i un corral amb conills i gallines, i alguna cabra o porc. La sènia familiar guardava les gerretes de la matança del porc al rebost de la segona planta de la casa. Es dedicaven a l’agricultura de regadiu, a la ramaderia i al planter, del qual predominava l’autoconsum, tot i que de vegades, quan hi havia excedents o productes sobrers, aquests s’intercanviaven o es venien al mercat que es feia els dimarts i divendres a la Plaça de Baix i els dijous a la Plaça de Dalt on acudia tota la comarca, Fotografia, Josep Casanova Pujol dalt a la dreta. diners que s’utilitzaven per pagar els impostos, la roba, el calçat i la llum. S’aixecaven abans de sortir el sol i esmorzaven a les 9 del matí, al migdia dinaven, feien la migdiada i a la tarda a tornar-hi; berenaven abans de que el sol marxés i al fosc sopaven. Normalment les dones portaven una vida molt més dura que l’home, ja que sempre estava ajudant-lo amb les feines del camp i a la vegada cuidant-se de la casa com del menjar. Sempre s’aprofitaven els productes de temporada que donava el camp, amb les verdures i fruites que els sobraven els posaven dins d’unes ampolles i els posaven al bany Maria. La caça era una activitat diària i molt estimada, a mon reiaio Josep el tornava boig, a més, tenia una fura. Com que a les sènies no hi havia aigua corrent per cuinar, beure, menjar, entre d’altres activitats, feien servir l’aigua del pou i la de la pluja que es recollia en una cisterna. En Josep era pagès, ja que des de molt jove havia estat treballat al camp amb la seva família, també pagesa. Havia après a llegir i escriure a la “Escuela Nacional de Niños”

pàg. 34

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE de Móra de Ebro amb el mestre Lluís Viñas i Viñoles que exercí la seva professió a Móra de 1890 a 1937; cada dia la gent que vivia a les sènies i volia anar fins al poble feien mitja hora de camí a peu. Anys més tard, deduïm que va realitzar els serveis militars gràcies a les següents fotografies:

Fotografia, Josep el segon a mà dreta de la segona fila amb companys del servei militar

Fotografia d’en Josep a mà dreta i un company amb la vestimenta del servei militar

pàg. 35

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE El dia 3 de març del 1933 es va casar amb Matilde Rius Flores (1910-2001), filla d’un descendent de la Fatarella, Daniel Rius Bocs i una morenca, Teresa Flores Llangostera. Tenia una germana, Maria Rius Flores, que va estar internada molt anys a un sanatori d’Alacant perquè creien que tenia lepra, quan, en realitat, era una malaltia de la pell no infecciosa. En Josep i la iaia Matilde havien estat veïns durant tota la vida, ja que els dos vivien amb les seves respectives famílies a les sènies. La família de la iaia Matilde no n’era propietària, eren masovers, treballadors del terreny que vivien a la finca. Quan es van casar, la Matilde va anar a viure a la sènia de la família Casanova Pujol i va ajudar en les feines del camp i la casa. Una anècdota que la iaia Matilde sempre ha recordat i explicava a les meves tietes és que ella i el seu home van estar anys guardant diners per poder posar una bomba al pou, malauradament, es Matilde Rius Flores va fer el canvi de moneda durant la Guerra Civil, de manera que aquests diners no van poder ser utilitzats. En Josep i la iaia Matilde van tenir una filla, la meva iaia Matilde Casanova Rius (1935- 2013), tot i que abans de tenir-la la iaia Matilde va patir un avortament.

Fotografia , Josep i Matilde a l’esquerra amb veïns de les Sènies

pàg. 36

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE En Josep va pertànyer a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) de Móra d’Ebre ja que en tenia un carnet del qual, la seva dona se’n va desfer un cop ocupat el poble pels nacionals l’any 1938 d’on n’era un dels vocals. Durant la Batalla de l’Ebre a la Guerra Civil espanyola va marxar a lluitar al front al bàndol republicà, la seva quinta era la del 28 i va pertànyer a la 43 Divisió, concretament a la 102 Brigada Mixta, 1r Batalló de metralladores, però mai en va tornar. La meva reiaia es va quedar viuda amb 28 anys i amb una xiqueta de tan sols 3 anys i unes terres d’herència matrimonial en plena dictadura. Gràcies a les meves tietes he pogut saber que la meva reiaia quan va veure que alguns soldats morencs tornaven a casa al final de la guerra menys el seu home se’n va anar fins al Pinell de Brai, on amb ajuda militar va pujar fins a la Serra de Pàndols a rebuscar entre els morts el seu marit desaparegut, però mai el va trobar. A partir de llavors la vida d’aquesta família va canviar i mai més se’n va parlar del tema, les cartes que havia enviat en Josep a la iaia Matilde van estar amagades durant anys a un moble vell dalt les golfes de la casa i gràcies a la meva mare que les va trobar hem pogut saber que hem tingut un antecedent que va lluitar a la Batalla de l’Ebre i hi va desaparèixer.

Segons el registre civil de Móra d’Ebre nº15 amb nom i cognoms José Casanova Pujol, presenta la subscripció de defunció fora de termini a causa de la guerra segons una ordre del Superior del Partido. Aquest registre va procedir el 24 de juliol del 1946 a les 12 hores a Móra d’Ebre davant de D. Robert Benet Mestres jutge comarcal i D. Martí Sueiro Pérez secretari, la defunció de D. José Casanova Pujol de trenta anys, natural de Móra d’Ebre de la província de Tarragona, casat amb Matilde Rius Flores del matrimoni el qual deixà una filla, Matilde Casanova Rius. Segons aquest document, va morir al terme del Pinell de Brai (Serra de Pàndols) el dia 30 d’octubre del 1938 a causa de la guerra i el seu cadàver “se ignora donde fue enterrado”. La inscripció es va fer a partir d’una ordre del Jutjat de la 1ª instància de defensa.32

32 Veure ANNEX D- ACTA DE NAIXEMENT I DE DEFUNCIÓ, 2n Acta.

pàg. 37

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

Padró Municipal del 1 de desembre del 1938. Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Aquesta imatge és una fotografia realitzada per mi d’un fragment del Padró Municipal33 de Móra d’Ebre del 1 de desembre del 1938. Podem observar a mà esquerra 3 números, aquests fan referència al nº de la casa; el següent és el nombre de persones que hi viuen en ella; “Huertas” és el nom del carrer; els noms que hi apareixen són les persones que viuen en la casa; V. o Se. significa varón o senyora; el número següent és l’edat de cada persona; la inicial S. C. i V. significa soltero, casado/a, viudo/a; i per últim si és cabeza de família, hijo/a, o nieto/a. He fotografiat aquest fragment perquè apareixen familiars del meu reiaio Josep Casanova Pujol. La primera família de la Huerta nº227 amb 4 persones habitants són Batiste Casanova Pujol, el germà gran d’en Josep; Virginia Hernandez Oliva, la dona d’en Batiste; i els seus fills Pilar Casanova Hernandez i Juan Casanova Hernandez. I la família del davall, Huerta nº228 amb 2 persones habitants són la meva reiaia i la meva iaia, és a dir, la dona i filla del meu reiaio Josep: Matilde Rius Flores i Matilde Casanova Rius. Podem observar doncs que l’1 de desembre del 1938 ja havia acabat la Batalla de l’Ebre i en Josep no havia tornat, així doncs al Padró Municipal ja no hi apareix més i la meva reiaia consta com a Viuda i Cabeza de familia.

33 Veure ANNEX C- PADRÓ MUNICIPAL, 1 DE DESEMBRE DEL 1938.

pàg. 38

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

Fotografia del casament de Matilde Rius Flores i Josep Casanova Pujol 3 de març del 1933

pàg. 39

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 3.2 Itinerari de la Batalla de l’Ebre

“Mi nunca olvidable esposa e hija” Així inicien cada una de les setze cartes enviades des del front per Josep Casanova Pujol la seva dona Matilde Rius Flores durant la Batalla de l’Ebre, entre principis d’agost i finals d’octubre de 1938. Basant-me en el context històric de la Batalla de l’Ebre i la comparació amb les cartes i llibres sobre la Batalla de l’Ebre he pogut extreure diverses conclusions del que podria haver estat l’itinerari del meu reiaio durant aquesta batalla. Cal advertir que el seguiment d’una persona durant una guerra és una cosa molt complexa i no del tot certa.

La Batalla de l’Ebre inicia la nit del 25 de juliol quan les tropes republicanes creuen el riu Ebre a causa de l’avançament massiu del Bàndol Nacional durant el mes d’abril fins a la banda dreta del riu, això significa que des de principis d’abril fins al 25 de juliol les divisions republicanes havien estat preparant-se per atacar a la banda esquerra del riu. La primera carta ens esmenta el següent: “ Móra 7-08-38 Esposa ya hace cerca de un mes que estoy fuera de casa” Podem observar gràcies a la data que a principis d’agost feia justament un mes que havia marxat, deduïm doncs que en Josep a inicis del juliol ja no estava a casa seva. Però si Móra d’Ebre està a la banda dreta del riu Ebre i aquesta va ser ocupada pels nacionals a principis d’abril, concretament Móra cau el 7 d’abril del 38, i en Josep pertanyia a la lleva del 28 i aquesta va ser mobilitzada el 13 d’abril del 38, les dates no ens quadren. Per tant, on era en Josep? Què va fer durant aquest període de 4 mesos en el que el seu poble estava en mans dels nacionals? Com va marxar? No és possible saber que va fer en Josep durant aquests quatre mesos en que Móra d’Ebre estava en mans dels nacionals. Però si podria deduir que: • Hipòtesi 1: Marxa de casa a principis de juliol abans de que comences la Batalla de l’Ebre, i creua el riu cap a la banda republicana juntament amb cinc companys i amics de Móra “de los cinco de Mora que estamos juntos, todos estamos bien”34

34 Veure ANNEX A- CARTES, 1ra carta (7-08-38).

pàg. 40

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE • Hipòtesi 2: Marxa de casa a principis de juliol i s’amaga en algun lloc a esperar que els republicans creuin l’Ebre (inici de la Batalla) per aprofitar creuar-lo ell sense cap perill. A partir d’aquestes hipòtesis i la segona carta podem veure que: “13-08-38 Esposa el mismo día que marchamos de esta de Mora, llegamos a Tarragona y al día siguiente nos trasladaron al campo de instrucción y aquí dicen que estaremos unos días” en Josep a mitjans d’agost es trobava al “Campo Instrucción Militar Nº 9, 1ª compañía 1r Batallón, Tarragona”35 fent la instrucció per posteriorment incorporar-se a una Divisió Republicana. En aquest camp d’instrucció estava amb companyia de gent de Móra, Benissanet, Miravet i Corbera: “Aquí estamos todos los que marchamos de Móra menos cuatro, pero Enrique está conmigo, también aquí están los de Benisanet, los de Miravet y los de Corbera y si sabes si alguno de estos quintos está por aquí les dices que venga que su obligación es estar con nosotro”36. Hi va estar fins a finals d’agost, ja que en la 4a carta del 26 d’agost del 38 redacta el següent: “Esposa sabrás que ya te he escrito con ésta cuatro cartas, tres en el campo de instrucción y ésta ya estoy en otro sitio que ya te diré la dirección a lo último” i la direcció d’aquesta és: “102 Brigada Mixta, 285 Batallón 4t compañía, 43 División, Base Túria nº 3”, gràcies a aquesta direcció he pogut esbrinar a quina Divisió i Brigada pertanyia el meu reiaio, buscar-la en llibres d’història i fer el seu seguiment. Segons el llibre La Batalla del Ebro, Maniobra de una División de Julián Henríquez Caubín, les primeres hores del matí del 24 d’agost la 43a Divisió havia creuat el riu Ebre per posicionar- Situació del front a la Serra de Pàndols, Cavalls i la Vall de la se entre les Serres de Pàndols i Torre el 14 d’agost Cavalls, “una de sus Brigadas, la 102, se hallaba ya en las proximidades de Pinell [...] después de confirmar que la XI Brigada Mixta sería relevada en la noche del mismo día

35 Veure ANNEX A- CARTES , 2na carta (13-08-38) 36 Veure ANNEX A- CARTES, 3ra Carta (23-08-38)

pàg. 41

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 24 al 25 por la 102 Brigada Mixta de la 43 División [...] El acta del relevo fue levantada y firmada a las 8:35 de la mañana del día 25, haciendo constar en ella que a partir de tal hora se hacía cargo del Mando del Sector Pandols, carretera de Gandesa- Pinell, el Jefe de la 43 División.” A la 5a carta37 del 14 de setembre del 1938 explica que per fi té entre les seves mans la primera carta de la seva dona, li demana que no abandonin la sènia perquè el món està molt malament, li contesta a la dona sobre si té fred i li diu que els soldats porten “el capote y una manta y frío no tengo”. A més, li demana paper i sobre per poder-li contestar, “sellos ya tengo” i “también te quería hacer un giro para enviarte dinero que yo no hago nada del dinero y tú te lo podrías gastar en algo si es que lo quieres me lo pides que a mí no me hace falta si no que me sobra. Me lo pides y te lo gastas” Segons la 6a carta38 del 21 de setembre del 38, l’havien canviat de companyia: “me han cambiado de compañía [...] Ahora estoy en ametralladores que es major compañía que la que estaba [...] Ahora mi dirección es esta: 102 Brigada Mixta, 1r Batallón ametralladoras, E 43 Pirineos” També podem saber que en aquell moment en que estava escrivint la carta passava l’aviació nacional: “estas malditas pavas al mismo tiempo que te estoy escribiendo esta carta está pasando por encima de nosotros ochenta y cinco aparatos”. En la 8ena carta tenim informació rellevant, la seva màquina metralladora estava danyada: “25-09-38 [...] Pues también ahora estoy mejor que antes aquí en ametralladoras, porque no es tan peligroso y estoy muy bien si no hay alguna novedad aquí no hago nada, la máquina a la que pertenezco yo la tenemos con avería y estoy por ahora en la plana mayor de la compañía sin hacer nada más que pensando en vosotras todos los momentos pero hay que tomárselo con paciència.”39 A principis d’octubre el seu Batalló es trobava en descans “ahora estamos de descanso todo el Batallón y creo que dentro de pocos días nos vendrá el relevo según dicen” a més a més ens dóna informació sobre el temps en que va estar al Camp d’Instrucció “estuve 12 días en el parque y de allí aquí sin parar”.40

37 Veure ANNEX A- CARTES, 5a carta (14-09-38) 38 Veure ANNEX A- CARTES, 6ena carta (21-09-38) 39 Veure ANNEX A- CARTES, 8ena carta (25-09-38) 40 Veure ANNEX A- CARTES, 9ena carta (01-10-38)

pàg. 42

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE En una de les cartes que li envia la iaia Matilde rep tabac. I el funcionament del correu al front era tal i com ens redacta en aquesta frase: “Yo tan pronto como recibo carta tuya te contesto, las reparten por la noche y a la mañana siguiente ya te contesto”, segons en Josep les cartes taren entre 8 i 12 dies abans d’arribar als destinataris. Explica que un dilluns se’n va anar al Pinell per anar a buscar menjar “también el lunes me fui al Pinell a coger uvas para comer y de paso a entrar en las casas a ver si aún quedaba algo porque allí no vive nadie que hace pena de verlo, yo aún me encontré una americana de viejo, de aquellas de ir de fiesta y me va tan bien que parezco un ministro”41, podem deduir doncs que es trobava entre les serres de Pàndols i Cavalls per la seva proximitat al Pinell de Brai. També ens explica que el dia 5 d’octubre van baixar a Móra dos companys seus amb un sergent, i que on ell es troba ha fet grans amics “Hoy dos del Prat de Llobregat que nos partimos todo lo que tenemos y estoy muy bien con todos, aquí en ametralladoras estoy cuarenta veces más bien que cuando estaba en la otra compañía y ahora también voy a la escuela”42

Situació del front a la Serra de Pàndols, Cavalls i la Vall de la Torre l’1 d’octubre

41 Veure ANNEX A- CARTES, 10 ena carta (03-10-38) 42 Veure ANNEX A- CARTES, 11ena carta (06-10-38)

pàg. 43

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE “10-10-38 el día antes te mandé una postal que nos ha regalado el ejército y te la mandé escrita”. En aquesta carta ens explica una mica el funcionament de l’Exèrcit republicà: “que cuando tienen muchos ataques los llevan a descanso más pronto y nosotros como no tenemos ningún ataque por esto no nos relevan que estamos muy tranquilos y más vale que sea así ya estaría contento de poder terminar la guerra del modo que estamos” i que un dia els nacionals van estar tirant “muchos cañonazos dónde estábamos. Nosotros estábamos en segunda línea y después pararon de tirar y al anochecer subieron a llamarnos a toda la compañía que bajáramos a un refugio [...] Ahora que hace un poco de sol me voy a ver si mato unos cuantos tanques que por aquí hay una buena cosecha de esta clase de bichos.”43 El funcionament que van dur a terme els republicans en aquesta zona de la Serralada Prelitoral era el següent: mentre els franquistes bombardejaven les trinxeres dels enemics, els republicans s’amagaven als refugis que hi havia a l’altra banda de la muntanya.44 En acabar-se els bombardejos aquests tornaven als seus llocs per contraatacar. En la carta del 12 d’octubre en Josep li dóna explicacions a la iaia Matilde sobre per què el seu amic Enrique ha baixat a Móra i ell no, a més, rep un paquet per part d’Enrique que li havia donat ella on hi anava conill fregit, tabac, nous, ametlles, maçanes, magranes, palos santos i paper per escriure. El menjar el compartien sempre entre ells perquè eren pocs “somos todos los de una escuadra que pertenecemos a la misma máquina que es diferente de la infantería, aquí en ametralladoras los seis estamos siempre, tenemos que estar juntos, todos son muy buenos chicos, somos tres catalanes y tres castellanos”45 A la carta del 17 d’octubre del 38 deduïm que aquell mateix dia va baixar a Móra d’Ebre a veure la seva dona ja que redacta el següent: “Esposa sabrás que he llegado muy bien, sabrás que al poco rato que marchaste de allí pasó un camión y se paró y le preguntamos a donde iba y nos dijo que a cinco quilómetros del Pinell y subimos, en él llegamos allí y al primer camión que pasó le dimos el alto y se paró y nos dijo que iba al Pinell y subimos a él y llegamos al Pinell a las diez, nos fuimos a la cocina, a dormir y por la mañana siguiente cuando llevan el café a las posiciones nos fuimos con los cocineros a las posiciones y llegamos muy bien y el capitán muy contento [...] Deseo

43 Veure ANNEX A-CARTES, 12ena carta (10-10-38) 44 Veure ANNEX G- FOTOGRAFIES DE LA VISITA A LA SERRA DE CAVALLS 45 Veure ANNEX A-CARTES, 14ena carta (14-10-38)

pàg. 44

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE que algún día nos vuelvan a dejar bajar porque ahora ya vuelvo a tener ganas de veros”46 A l’última carta del 19 d’octubre del 1938 en Josep li explica que ha rebut la carta de la seva dona amb data del 12 i amb molta alegria, que els seus companys i ell ja havien acabat de menjar-se les albergínies que la seva dona li havia donat quan ell va baixar fins a Móra, com també li demana saber si ha rebut la ploma que li va enviar. Li demana que doni records a tota la família tant de part seva com d’ella i per tots aquells que pregunten per ell. Per últim, s’acomiada de la següent manera: “Tu esposo que no deja de pensar ni un momento en vosotras y os envía muchos besos y abrazos. Vuestro siempre, Pepe (firma). Mi queridísima hija: no te puedes figurar lo arrepentido que estoy de marcharme de esta y tú sin poderme dar besos. Estoy tan arrepentido de que no me hayas podido dar besos ni acompañarme que espero que cuando me contestarás ya me contarás todo lo que te pasó al despertarte y no encontrar a tu padre. Si podía bajaría un momento solo para poderme despedir de ti porque creo que debes estar resentida conmigo, perdóname y me dirás como estás y si tienes bastante apetito y quiero que comas o si no yo no te estimaré, espero algún día volver a bajar. Tu padre que no deja de pensar ni un momento contigo y te envía muchos besos. Si cuando me contestes me dices que comes mucho tu padre te llevará una cosa cuando vendrá. A ver como irá. Salud. Tu padre, Pepe”47

Segons el llibre La Batalla del Ebro. Asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y urbanístico de Lluis M.Mezquida i Gené: “El Vértice de San Marcos (cota 504), enclavado entre Cavalls y Pándols, constituía la posición más pròxima a Gandesa, a la vez que dominava la carretera a Pinell y la línia atrincherada, situada en Puig de l’Aliga (cota 481 [...] estaba fuertemente fortificado y guarnecido por dos Batallones de la 43 División.”

“El día 29 de octubre, muy de madrugada, una fuerte concentración de artillería sobre les inmediaciones del Vértice de Caballs [...] Nuestras tropas que estaban atrincheradas en aquelles posiciones fueron sorprendidas por la presencia en las mismas de los regulares moros, que durante la noche habían escalado las estribaciones

46 Veure ANNEX A- CARTES, 15ena carta (17-10-38) 47 Veure ANNEX A- CARTES, 16ena carta (19-10-38)

pàg. 45

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE del Vértice de Caballs, y en el momento de cesar la preparación artillera, que fue excepcionalment de corta duración, puedieron irrumpir en nuestras líneas sin dar tiempo a que los soldados acudiesen a sus puestos des de los refugios donde se habían resguardado [...] Unos 400 aviones de bombardeo enemigos perfectamente sincronizados, martilleaban incesantemente las estribaciones de Cavalls...”48

• Hipòtesi 3: La Brigada Mixta 102 de la 43a Divisió de l’Exèrcit de l’Ebre a la qual pertanyia el meu reiaio Josep va creuar el riu Ebre durant el mes d’agost i es va situar a les cotes altes de la Serra de Pàndols després dels atacs que va patir la 11a Divisió durant aquell mes. Com que les Brigades i Divisions sempre estan en constant moviment i la 11a Divisió va tornar a incorporar-se en el front de batalla, possiblement la seva Divisió conjuntament amb les seves tres Brigades es desplaçarien a la zona que hi ha entre Pàndols i Cavalls, ocupant un costat i l’altre de l’actual carretera C-43 entre Gandesa i el Pinell de Brai. La seva Brigada Mixta, la 102, s’incorporaria concretament al davant de la cota 504, el vèrtex de Sant Marc.

L’últim assalt de la Batalla de l’Ebre com he explicat anteriorment en el punt 2.2 Els 115 dies, el 30 d’octubre es van lliurar els combats més durs de tota la batalla a la Serra de Cavalls on l’Exèrcit republicà va haver de retirar-se desmembrat. Va ser un punt culminant on els atacs aeris i d’artilleria eren constants al mateix moment en que la infanteria franquista arrasava la Serra, agafant desprevinguts als republicans que s’havien amagat en refugis a l’altra banda de la muntanya.

• Hipòtesi 4: Hi ha un gran percentatge de possibilitats de que en Josep perdés la vida a la Serra de Cavalls, ja que aquesta zona va ser una veritable matança humana on quasi ningú en va sortir viu. Probablement hagués mort al front desprevingut per la infanteria franquista, com també intentat escapar d’aquell allau de morts dalt de la muntanya. • Hipòtesi 5: Per altra banda, podria haver estat presoner pel bàndol nacional o haver fugit com van fer els qui van sobreviure a la Batalla de l’Ebre, però les

48 HENRÍQUEZ CAUBÍN, J. La Batalla del Ebro, maniobra de una Divisón. P. 439 i 440

pàg. 46

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE probabilitats són molt inferiors, ja que de ben segur que al cap del temps hagués tornat a casa o constaria en alguna llista de presoners i afusellats.

Situació del front de la Batalla de l’Ebre el 26 d’octubre del 1938

pàg. 47

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

3.3 Arbre Genealògic

____

¿?

1972 -

a Pujola ¿? Rosa Martí Escribà 1896 -

1897 - ¿? Ampar Casanova PujolAmpar

Joana Pujol Mar

Joana Casanov

1894 - ____

____ Anna MariaAnna Casanova Pujol 2004 -

1967 - Oriol Martí Garcia Martí Oriol

¿? Enric Martí Escribà Martí Enric pagès

19 02 - ____ De Cal Soleret 2013 Batiste Casanova Riba 1959 - Climent Casanova PujolCliment Casanova

- 1938 1953 1935 -

1907 1892 - Montserrat Garcia Casanova Matilde Casanova Rius Batiste Casanova Pujol

Josep Casanova Pujol Casanova Josep ____

1972 -

2001 o - ____ J Janina Garcia Casanova gostera 1925 - 2000 2001

Joan Garcia Grau

1911 - Matilde Rius Flores Rius Matilde ____ 2010 Teresa Flores Llan 1956 -

1935 -

Carmen Garcia Casanova Antonio Garcia Grau

Maria Rius Flores

2005 Descendent de la Daniel Rius Daniel Bosc 1919 - Fatarella de cal Padró

Francesc Garcia Grau pàg. 48

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 4. PASOS DUTS A TERME EN LA RECERCA DEL FAMILIAR

Primerament vaig realitzar entrevistes a les meves tietes Carmen Garcia Casanova i Montserrat Garcia Casanova sobre el meu reiaio per tal que m’expliquessin tot el que sabien sobre ell i poder relatar una petita biografia. A més a més, també van descriure’m la sènia on ell havia viscut tota la seva vida. Tot seguit, vaig llegir les cartes originals i vaig revisar les que havia transcrit a ordinador la meva tieta Montserrat i en vaig fer un resum. També, una de les meves tietes em va deixar un àlbum de fotografies dels familiars on apareix el meu reiaio Josep. L’11 de març del 2017, a les 22:32h vaig enviar un correu electrònic al Memorial Democràtic explicant la meva situació i les bases del meu treball. Em va respondre Juli Cuéllar Gisbert, responsable de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i el franquisme, Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans, el qual va dir-me que havia d’emplenar el formulari per al registre del meu familiar en el Cens de persones desaparegudes, amb això em tindrien en compte de cara al Programa d’identificació genètica. El dia 3 d’abril del 2017 a les 17:56h vaig enviar un correu electrònic a la Bústia de les Fosses Comunes explicant la meva situació i les bases del meu treball. Em va respondre Laia Sánchez Tarridas de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans; qui va convidar-me a escriure-li per qualsevol dubte al seu correu personal. També vaig enviar un altre correu electrònic a en David Tormo Benavent, Coordinador Tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre; a qui vaig explicar en què consistia el meu treball de recerca i sol·licitant ajuda. El mateix dia a les 19:05:09h vaig dur a terme la inscripció en el Cens de persones desaparegudes a través de la web de la Generalitat de Catalunya49 a l’apartat tràmits per temes—-> societat, ciutadania i famílies—-> a recerca, estudis i anàlisis—-> Recerca de desapareguts i fosses comunes i indemnitzacions a expressos de la Guerra Civil i el franquisme—> Sol·licitar la recerca de persones desaparegudes. Em sortia la possibilitat de fer-ho via internet, presencialment, per telèfon i per correu electrònic. Ho vaig fer via internet seguint els passos següents: descarregant el formulari50 de sol·licitud, omplint-

49 http://web.gencat.cat/ca/inici/ 50 Veure ANNEX B- FORMULARI D’IDENTIFICACIÓ

pàg. 49

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE lo amb totes les dades que em demanava sobre mi, el familiar desaparegut i el per què; i finalment vaig enviar-lo. Posteriorment la Generalitat de Catalunya va enviar-me un comunicat, on deia que s'havia rebut correctament la meva sol·licitud juntament amb un codi de tràmit (ID). Després de la confirmació de la tramitació em va aparèixer l'acusament de rebuda amb les dades del tràmit (codi de tràmit, número de registre i data de registre) i el document del formulari. El vaig imprimir tal i com indicava i desar en l'ordinador personal. El dia 5 d’abril del 2017 a les 13:00h vaig enviar un correu electrònic a la Laia Sánchez Tarridas explicant-li que ja havia realitzat la inscripció, ella va contestar-me: “Hola Janina, havent fet això ja no fa falta que facis res més. Nosaltres començarem a tramitar-ho tot. Has de tenir en compte però que aquesta tasca és lenta i que la resposta tardarà. Quan tinguem la informació del teu familiar us enviarem una carta amb tota la informació que haguem pogut aconseguir. Paral·lelament, quan us toqui fer-vos les proves d’ADN del Programa d’Identificació Genètica us ho notificarem també via carta”. El 3 d’agost del 2017 a les 17:48 vaig entrar al Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya51 per consultar el banc de dades de persones mortes i desaparegudes. Vaig haver d’omplir totes les dades (1r cognom, 2n cognom, nom, any de naixement, sexe, lloc de naixement, municipi, comarca, província) de la persona desapareguda. No es van trobar resultats. El 16 d’agost del 2017 vaig visitar l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre preguntant per en Gerard Mercadé, però en aquells moments estava de vacances, així doncs van sol·licitar-me el seu correu electrònic per contactar-hi. Em va respondre que investigar la Guerra Civil a Móra d’Ebre i la Batalla era molt difícil a través de l’Arxiu ja que tota la documentació havia estat destruïda. Durant el mes d’octubre vaig tornar anar a l’Arxiu Comarcal, d’on vaig treure la fotografia del Padró Municipal del 1 de desembre del 1938.52 El dijous 26 d’octubre del 2017 vaig anar al registre civil del jutjat de pau de l’Ajuntament de Móra d’Ebre per buscar informació del reiaio Josep i tots els seus familiars que apareixen a l’arbre genealògic anterior. Aquell mateix dia la secretaria no em va deixar quedar-m’hi ni consultar-hi res, em va dir que hi havia de tornar un altre dia (un dimecres o divendres al matí) perquè els altres dies el jutjat de pau estava molt

51 Veure Bibliografia i Webgrafia. 52 Veure Imatge pàg. 38

pàg. 50

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE “ocupat”. Així doncs, una setmana després, el divendres dia 3 de novembre del 2017 pel matí vaig tornar-hi juntament amb la meva mare però ens vam trobar amb el jutjat de pau tancat per vacances de pont. Vaig haver de demanar ajuda a Remei, qui va pendre nota de la informació que necessitava per buscar-la després. El dia 16 de novembre la meva mare va portar-me a casa les fotocopies de totes les Actes dels Registre Civil que havien trobat sobre el que jo buscava, de les quals vaig extreure informació com la data de casament dels meus reiaios, la data de defunció d’en Josep i les dates de naixements dels germans d’aquest; com també comprovar que els noms dels pares dels meus reiaios eren els que hi havia a l’arbre genealògic que va facilitar-me la meva tieta Montserrat, on només hi constaven els noms sense cap data. Així doncs vaig acabar d’emplenar el que seria el meu arbre genealògic matern. El 18 d’octubre del 2017 a les 16.55h vaig enviar un correu electrònic a Roger Heredia Jornet, científic del Banc d’ADN i la Guerra Civil, recomanat personalment per la meva professora de llengua catalana i literatura Montserrat Perelló Margalef. Li vaig explicar que estava realitzant un treball de recerca sobre un familiar desaparegut durant la Guerra Civil i que mesos anteriors havia dut a terme la seva inscripció en el Cens de persones desaparegudes, a més, de sol·licitar ajuda. El dia 18 de novembre del 2017 a les 10h vaig quedar personalment amb en David Tormo Benavent a les oficines del Consorci Memorial dels espais de la Batalla de l’Ebre, al costat del Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre, carrer Freginals 18-24 juntament amb la meva mare i les meves tietes per parlar sobre les cartes d’en Josep Casanova Pujol i la Batalla de l’Ebre. En aquesta visita vam analitzar les cartes i explicar tot el què sabíem sobre el meu reiaio durant el període que va marxar al front. Després de tres hores vam descobrir on va poder desaparèixer exactament el meu reiaio a partir de la data de l’última carta rebuda que ell va escriure (19 d’octubre del 1938), les direccions que havia deixat en les cartes anteriors “102 Brigada Mixta, 285 Batallón, 4t compañía, 43 División”, llibres d’història i mapes gràfics nacionalistes sobre les posicions de la seva Divisió i Brigada. Aquell mateix dia, a les 18.30h de la tarda vaig quedar personalment amb en Roger Heredia Jornet, científic i impulsor del Banc d’ADN i la Guerra civil, al FreeMan de Móra d’Ebre i em va explicar en què consistia el Programa d’Identificació Genètica per a la Recerca de desapareguts i fosses comunes i indemnitzacions a expressos de la Guerra Civil i el franquisme. Li vaig explicar que el 3 d’abril havia inscrit al meu reiaio en aquests Cens de desapareguts durant la Guerra Civil i que hem tindrien en compte

pàg. 51

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE per al Programa d’Identificació Genètica però ja havien passat set mesos i no en sabia res, a més, li vaig presentar el formulari d’identificació del qual en prendre unes quantes fotografies per preguntar sobre el meu cas. Durant el mes de novembre i desembre vaig estar anant a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per demanar llibres sobre la Batalla de l’Ebre i consultar la revista La Riuada. El 7 de desembre del 2017 vaig pujar a la Serra de Cavalls amb una amiga per explorar la zona, prendre fotografies i fer-me una idea del que va poder passar: vaig veure les restes de les trinxeres i els caus de refugis a l’altra banda de la muntanya, com també ens vam trobar bales de metralladores, una palanca d’una granada i trossets petits oxidats de morter.

El 12 de desembre del 2017 vaig tornar a entrar al Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya que havia fet anteriorment el 3 d’agost del 2017 per consultar el banc de dades de persones mortes i desaparegudes. Vaig tornar a reomplir totes les dades (1r cognom, 2n cognom, nom, any de naixement, sexe, lloc de naixement, municipi, comarca, província) de la persona desapareguda i aquesta vegada si que en va sortir un registre: la del meu reiaio Josep, gràcies a la inscripció que vaig realitzar el mes d’abril. Tot i que en faltaven dades i alguna d’elles estava malament com la data de naixement, vaig decidir enviar a la bústia de contacte del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència un comunicat per facilitar més informació al registre del meu familiar al Cost Humà. Durant aquests mesos en que he estat realitzant el meu TDR m’he trobat davant de llistes de morts, afusellats i presoners durant la Guerra Civil, però en cap llista ha aparegut mai el nom del meu reiaio Josep Casanova Pujol.

pàg. 52

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 5. CONCLUSIONS

Són diversos els fets pels quals la Batalla de l’Ebre fou guanyada per un bàndol i no per l’altre, les ajudes internacionals en el bàndol nacional van ser més grans que les del bàndol republicà, possiblement si tots dos bàndols haguessin tingut les mateixes ajudes i el mateix material de guerra, el final hagués estat un altre. A més, cal afegir que la descoordinació de l’Exèrcit de l’Ebre va ser notable, fet que va produir endarrerir la conquesta de la capital de la Terra Alta i aportar més temps als franquistes per poder defensar-la. La Batalla de l’Ebre ha estat una de les batalles més dures en la història d’Espanya, i no només pel que va succeir mentre aquesta va durar, sinó també per les seves conseqüències, ja que la pèrdua de la República va desencadenar una dictadura arreu del país; però el cop més fort es va produir en les poblacions del voltant que en van resultar ferides, tant física com moralment. Una de les més afectades en va ser Corbera, que va quedar completament destruïda i els seus habitants van haver de construir el poble des de zero, deixant l’anterior completament devastat. Sobre el meu poble natal, els constants atacs aeris sobre Móra d’Ebre que provocaren la seva destrucció tenen una clara explicació que esmenta la revista La Riuada: “Móra esdevé un indret important, fonamentalment per a les comunicacions i l’enviament de subministrament al front." Davant del municipi de Móra d’Ebre hi van existir dos ponts de ferro que permetrien el pas de material pesant i un de fusta per al pas de tropes a peu. Però no només a causa de les comunicacions Móra d’Ebre va esdevenir un punt important, sinó també pel fet d’existir-hi un dels principals centres sanitaris de la primera línia del front amb hospitals de sang al passeig de l’Ebre i al convent de les Mínimes, i centres d’atenció als ferits com l’ermita de Santa Magdalena de Baix, les coves del Club Nàutic a la vora del riu, entre d’altres. Aquest treball ha estat molt emocionant per a mi, i a la vegada molt dur també. És increïble l’afició que he agafat en aquests moments a la història, però sobretot a la Guerra Civil, fins i tot al punt d’haver-me llegit 4 llibres en un trimestre de 2n de BAT, com també pel·lícules i documentals. Estic orgullosa de mi mateixa per haver tirat endavant les arrels de la meva família, buscar una explicació a la desaparició del meu avantpassat, aprendre a fer tràmits per mi sola, revisar documents històrics com les cartes familiars, fotografies, actes, mapes... Però sobretot ho estic pel fet d’haver estat

pàg. 53

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE capaç de realitzar el seguiment d’una Divisió en una guerra, el que va poder arribar a viure el meu reiaio i la possible zona on va poder morir. Anar a visitar el lloc on podria haver mort el meu avantpassat ha estat una experiència única, i de ben segur que hi tornaré perquè encara em queda acabar de veure part de la Serra de Cavalls i tota la Serra de Pàndols. Desitjaria que en aquests moments la meva iaia, la filla d’en Josep, estigués viva i pogués veure tot el que he fet per el seu pare. Aquest treball no només es quedarà com un simple treball acadèmic, ja que tinc pensat seguir descobrint noves coses i continuar buscant al meu familiar. El que més desitjo és que algun dia obrin les fosses comunes de la zona de Gandesa i poder veure com les anàlisis genètiques són compatibles; però no només aquestes, sinó les milers i milers de fosses que hi han arreu d’Espanya que tan oblidades hem tingut després de 79 anys de la Guerra Civil, perquè no us podeu figurar la quantitat de famílies que tenen avantpassats enterrats en aquestes sense saber-ho. Espero també, que el passat ens serveixi de lliçó a les futures generacions, perquè una guerra mai és la solució, i només aporta conseqüències negatives, com el trencament d’una família.

pàg. 54

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 6. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

AJUNTAMENT DE MÓRA D’EBRE. http://www.moradebre.cat/

COST HUMÀ DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA. http://costhumaguerracivil.gencat.cat/cchgcc/AppJava/pages/index.jsf

ENGEL,C. Historia de las brigadas mixtas del ejército popular de la república 1936- 1938. 1ª Edició, 1999. 2ª Edició revisada, 2005. Almena Ediciones, Silva, 51º 28013 Madrid – España. ISBN: 84-96170-19-5.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Inscripció en el Cens de persones desaparegudes. Recerca de desapareguts i fosses comunes i indemnitzacions a expresos de la Guerra Civil i el franquisme. Sol·licitar la recerca de persones desaparegudes. http://web.gencat.cat/ca/inici/

HENRÍQUEZ CAUBÍN, J. La Batalla del Ebro, maniobra de una Divisón. ISBN: 978- 84-96862-20-3.

Imatges i Records, Móra d’Ebre. ISBN:84-89553-52-1.

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Demografía y población. Censos demogràficos. Mora de Ebro. http://www.ine.es/welcome.shtml

MEZQUIDA I GENÉ, LM. La Batalla del Ebro, asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y ubranístico. III EDICIÓ, Diputació de Tarragona 1997. ISBN: 84-88618-33-6.

PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES. Pares. http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=100

SÀNCHEZ CERVELLÓ, J; SOLÉ ARNAL, J. Móra d’Ebre, 1875-1936, Economia, Societat i Política. 1ª Edició. Móra d’Ebre: Ajuntament de Móra d’Ebre, 1997. Maquetació: Impremta Ebro. Imprimeix: Impremta Ebro, Móra d’Ebre. ISBN: 84-606- 2805-1.

SÀNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre: Un riu de sang. Espais de la Batalla de l’Ebre. Novembre 2005. Impremta Querol SL.

TERMES, J. Misèria contra pobresa, Els fets de la Fatarella del gener de 1937. Editorial afers. ISBN 84-95916-33-9.

TURISME DE LA RIBERA D’EBRE. Móra d’Ebre. http://www.turismeriberaebre.org/municipi/mora-debre/

VIQUIPÈDIA. L’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

pàg. 55

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE WEB DE LA ESTADÍSTICA OFICIAL DE CATALUNYA. GENERALITAT DE CATALUNYA. INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA. https://www.idescat.cat/?lang=es

PREMSA Revista La Riuada nº2, La nostra postguerra. 2a època. Abril 1995. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº 7, Un tomb per Móra. 2a època. Desembre 1996. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº10, L’ensenyament a Móra. 2a època. Desembre 1997. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº 12, Móra entre dos focs, 60 anys de la Batalla de l’Ebre. 2a època. Agost 1998. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº26, El castell. 2a època. Agost 2005. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº23, 100 anys de la Societat Obrera. 2a època. Octubre 2003. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº22, Móra d’Ebre, vila comercial i de serveis. 2a època. Octubre 2003. Móra d’Ebre. Revista La Riuada nº27, Aspectes etnogràfics de Móra d’Ebre. 2a època. Febrer 2006. Móra d’Ebre. DOCUMENTS Cartes des del front d’en Josep Casanova Pujol, soldat d’infanteria durant la Batalla de l’Ebre del bàndol Republicà de la 43 Divisió, 102 Brigada Mixta. Memòries d’en Francesc Garcia Grau Padró Municipal de Móra d’Ebre Registres civils de Móra d’Ebre ARXIUS Ajuntament de Móra d’Ebre Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

VISITES Ajuntament de Móra d’Ebre Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre Consorci memorial dels espais de la Batalla de l’Ebre. Centre d’Interpretació 115 dies. C, Freginals 18-24, Corbera d'Ebre. http://www.batallaebre.org/

pàg. 56

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE FONTS ORALS

Janina Garcia Casanova (mare), Carmen Garcia Casanova ( tieta), Montserrat Garcia Casanova (tieta) , David Tormo Benavent, Gerard Mercadé, Roger Heredia Jornet

CORREUS

Correu electrònic a Memorial Democràtic [email protected] . [11 de març del 2017, 22:32h]. Hem va respondre Juli Cuéllar Gisbert, responsable de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil i el franquisme, Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans. [email protected] http://exteriors.gencat.cat [14 de març del 2017, 11:16h].

Correu electrònic a Bústia Fosses Comunes. [email protected] [3 d’abril del 2017, 17:56h]. Hem va respondre Laia Sánchez Tarridas, Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans, qui va decanta’m a escriure-li per qualsevol dubte al seu correu: [email protected] [4 d’Arbil del 2017, 12:44h].

Correu a Laia Sánchez Tarridas, Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans. [email protected] [5 d’abril del 2017, 13.00h]. Resposta de Laia Sánchez Tarridas [5 d’abril del 2017, 13:23h].

Correus a David Tormo Benavent, Coordinador Tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. [email protected] [3 d’abril del 2017, 18:01h], [18 d’abril del 2017, 18:29h], [31 d’octubre del 2017, 19:45h], [2 de novembre del 2017, 18:09h], [10 de novembre del 2017, 23:06h] i [14 de novembre del 2017, 18:51h]. Finalment el 18 de novembre del 2017 vam quedar personalment a les oficines del Consorci, al costat del CI 115 dies de Corbera d'Ebre, carrer Freginals 18-24.

Correu a l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre [email protected] [16 d’agost del 2017, 15:56h]. Resposta de Gerard Mercadé [21 d’agost del 2017, 13.00h].

Correu a Roger Heredia Jornet, científic i impulsor del Banc d’ADN i la Guerra civil [email protected] [18 d’octubre del 2017, 16:55h] per poder quedar personalment. El 18 de novembre del 2017 vaig tenir una cita personal.

MAPES

Rotura por Gironenses 3-9 y avance hasta ocupación Venta de Camposines 10-10 del llibre La Batalla del Ebro, asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y ubranístico de Lluís M. Mezquida i Gené.

Asalto a Sierra de Cavalls, Vértice Sn. Marcos y Pandols, Fase final de la Batalla del libre La Batalla del Ebro, asedio y defensa de Gandesa en sus aspectos militar, económico, demográfico y ubranístico de Lluís M. Mezquida i Gené.

pàg. 57

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE C.E.M Situación probable de la línia enemiga el día X-X-X, mapes cedits per David Tormo Benavent, Coordinador Tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.

Mapa pàg.26 extret de http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/04/08/etapes- militars-de-la-guerra-civil-el-front-de-catalunya-i-la-batalla-de-l%E2%80%99ebre- marc-de-1938-novembre-de-1938/ Etapes militars de la Guerra Civil: el front de Catalunya i la Batalla de l’Ebre (març de 1938-novembre de 1938)

Mapes dels ANNEXOS F extrets del llibre: SÀNCHEZ CERVELLÓ, J; CLUA MICOLA, P. La Batalla de l’Ebre: Un riu de sang

pàg. 58

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE ANNEXOS A- CARTES 1ra carta:

07:08:38 Mi nunca inolvidable esposa, hija, salud te deseo tal como la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa ya hace cerca de un mes que estoy fuera de casa y sin tener contestación tuya estoy impaciente por saber de vosotras porque no puedo saber cómo estáis. De todos modos no me extraña porque ningún de Mora de los que estamos juntos ha tenido contestación de su casa, seguramente esto es culpa de los correos del pueblo que no llevan muy bien la administración de cartas, espero tu contestación para poderte contar más cosas. Ahora como no sé si las recibes o no, por esto no te conto casi nada, solo que sepas que estoy bien. En ésta se despide tu esposo que nunca te olvido ni un momento ni a ti ni a mi querida hija. Tu esposo, José (firma) Si acaso tienes carta tú y la mujer de Enrique no, le dices que está bien porque también le ha escrito igual como los demás de Mora, de los cinco de Mora que estamos juntos, todos estamos bien. Mi dirección es ésta 102 Brigada Mixta 285 Batallón 4t compañía E. 49 Pirineos También darás recuerdos a los de casa tu hermana y al coco José del Llop y a los de Garrancha y a los de P. Solé y a todos los que por mí preguntan. También darás muchos recuerdos a mi madrina. Darás muchos besos a nuestra hija también, a ver cuándo me escribas ya me dirás como va todo esto de por aquí nuestra casa. Como vais pasando la vida, tomároslo con paciencia i le dices a la Virginia que afloje un poco el genio que dentro de poco tiempo habrá cosas mejores para ella y dices a la Pilarin que no te deje que aún ella no sabe lo que es estar fuera de casa ahora en éste tiempo, que yo ahora he visto lo que es ir por el mundo las chicas jóvenes, cosas que no se pueden explicar. Pilar cree a tu tío que te quiere bien y ya me dirás si baja mucho la aviación por aquí que por aquí la tenemos bastante. Hasta la tuya. Salud. Si acaso te falta dinero me lo dices que a mí me sobra, te digo que me sobra es porque tengo bastante y no se en que gastármelo que ya he cobrado un mes y además tengo lo que me llevé de casa. Por dinero no estés de escribirme.

2na carta: 13:08:38 Mi nunca olvidable esposa e hija: desearía que al recibo de estas cortas líneas te halles bien de salud tal como yo te lo deseo, la mía bien. Esposa el mismo día que marchamos de esta de Mora, llegamos a Tarragona y al día siguiente nos trasladaron al campo de instrucción y aquí dicen que estaremos unos días, no padezcas por mí que yo estoy bien, consérvate tú y nuestra hija y cuidado con las “pavas” que son muy malas. En ésta no te explico nada más porque son pocos días lo que estamos fuera aunque a mí me parecen años. A conservarse, hasta la tuya. Nada más, en ésta se despide tu esposo que nunca se olvida ni un momento. Muchos besos a nuestra hija que pienso mucho en ella. Tu esposo, José (firma) Muchos recuerdos para la Pilar y la Virginia y los chicos a ver si se llevan bien contigo y mucha paciencia. Salud. Mi dirección es la siguiente Campo Instrucción Militar Nº 9 1ª compañía 1r Batallón Tarragona Muchos recuerdos para tu hermana y los Solé.

pàg. 59

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 3ra carta: 23:08:38 Mi nunca inolvidable esposa e hija: es tanto lo que os tengo en mi memoria que no puedo pasar ni una semana sin escribirte para que sepas tú de mí aunque yo no sé de ti. Esposa tendrías que hacer lo más posible para que cuando recibas carta mía me contestes para poder saber yo de vosotras, yo estoy bien igual como los demás de Móra, comida no nos falta porque a los militares no nos falta nada, lo más que nos falta es poder estar en tu compañía, lo que me pesa más es cuando pienso en nuestra estimada hija porque aquí tenemos bastante tiempo para pensar. Con todo, por debajo de estos pinos hace unos días que escribí a mis tíos de Falset y tampoco no he tenido contestación, a ti ya es la tercera carta que te escribo y tampoco no he tenido contestación tuya, pero no me extraña, como las combinaciones están tan mal y aquí se tiene que pasar el Ebro que es más difícil… También dirás a la Encarnación de Solé que a Paco no lo he podido ver en ningún sitio, según dicen están en Falset o por lo menos estaba allí. En cada carta te viene mi dirección hasta que tenga contestación tuya. Tu no padezcas por mí que yo estoy bien, lo que tienes que hacer es guardarte tú y la hija y guardarte de las “pavas” que son muy malas y dan muy mal resultado. Mucho más te contaría pero en esta ya hay bastante. Se despide tu esposo que nunca te olvida y te envío muchos besos y abrazos per tu y nuestra querida hija. José (firma) Mi dirección es esta: Campo Instrucción Militar Nº 9 1r Batallón 1ª Compañía Tarragona Le dices a la Virginia que se lleve bien con vosotras y cuando me contestes ya me dirás si están los chicos contigo, Esteve y su hermano, porque me gustaría saberlo. Y cómo están todos por aquí y das muchos recuerdos a los de tu hermana y me dirás si Salvador ha marchado ya y das muchos recuerdos a los vecinos y a todos los que por mí preguntan. Aquí estamos todos los que marchamos de Móra menos cuatro, pero Enrique está conmigo, también aquí están los de Benisanet, los de Miravet y los de Corbera y si sabes si alguno de estos quintos está por aquí les dices que venga que su obligación es estar con nosotros.

4rta carta: 26 agosto 38 Mi nunca inolvidable esposa e hija: desearía que al recibo de la mía te encuentres bien de salud tal como yo te lo deseo, la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa sabrás que ya te he escrito con ésta cuatro cartas, tres en el campo de instrucción y ésta ya estoy en otro sitio que ya te diré la dirección a lo último. Esposa yo estoy muy bien, mi gusto seria tener contestación tuya que no sé de ti desde cuando me marché de casa, de tu compañía. Mi gusto seria que cuando me escribas me expliques como estáis por aquí que ya me parece que hace un año que estoy fuera de tu compañía. Mucho más te contaría pero en ésta hay bastante. Darás muchos recuerdos a los de casa tu hermana y a la familia de mi hermano y a todos los vecinos y a los que por mí preguntan. En ésta se despide tu esposo que nunca te olvida y te envía un millón de besos y abrazos para ti y para nuestra querida hija. Tu esposo, José (firma) Ya me dirás si nuestra hija se hace grande y si es tan traviesa como era porque yo pienso en ella y no la olvido ni un momento. Tu padre te quiere ver pronto. Mi dirección es ésta: 102 Brigada Mixta 285 Batallón 4t compañía 43 División Base Turia nº 3 José Casanova Ya me dirás de tu cuñado Salvador y Garrancha que creo que no habrán marchado que no he oído decir en ningún sitio que hayan pedido.

pàg. 60

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE También sabrás que aquí juntos estamos 6 de Mora, uno de Miravet, Enrique Garrancha, lo noi de Llorenzo de Corcho y el primo hijo de la Fidela. Si acaso no saben de ellos y te preguntan algo les das recuerdos.

5ena carta: 14:09:38 Inolvidable esposa e hija: mi alegría seria que cuando llegue mi carta en tu poder te halles bien tal y como yo te lo deseo, yo estoy bien hasta la hora presente. Esposa tengo tu estimada carta con fecha del 6, la que me llenó de alegría al ver que estás bien y que aún estáis en casa que es lo que yo más esperaba saber noticia tuyas. No abandonéis la casa que es lo que más te pido que el ir por el mundo está muy mal, no te puedes figurar la sorpresa que he tenido al decirme que tenía carta, cosa que ya no lo esperaba porque al cabo de tanto tiempo de escribir y sin tener contestación tuya ya creía que no estabas en casa y me creía que las cartas se perdían y ahora veo que estáis bien que es de lo que más me alegro. También en tu carta me enteré de lo que me dices de Enriqueta, de su marido, sí que es muy triste lo que le ha pasado pero es aquel refrán que dice: vale más cojo que muerto. También lo que me dices de ese fulano de Corbera, pues ahora de momento no te puedo decir nada porque en mi compañía no hay ninguno, están en otras compañías, el día que veré alguno de Corbera ya preguntaré a ver si lo encuentro. También sobre lo que me preguntas si tengo frío, pues ahora puedo pasar, aún tengo el capote y una manta y frío no tengo, si así pudiera pasar menos mal. Esposa también te quería decir que cada carta que me envíes si puede ser me envías papel y sobre para poderte contestar que es lo que me hace más falta. Sellos ya tengo. Como aquí no venden papel pues no puedo comprar. También te quería hacer un giro para enviarte dinero que yo no hago nada del dinero y tú te lo podrías gastar en algo si es que lo quieres me lo pides que a mí no me hace falta si no que me sobra. Me lo pides y te lo gastas. Nada más en ésta se despide tu esposo que nunca te olvida y te envía muchos besos y abrazos para ti y para nuestra querida hija. Tu esposo, José (firma) Esposa de lo que me estás diciendo de Piñolet, pues hace bastantes días que no lo he visto, como una compañía va por aquí y otra va por allá pues hay muchos días que no les ves. También aquí nos falta que este es de nuestra compañía, el chico del Corcho o sea de la Salomé, no es que lo hayan matado, es que ha desaparecido y el tuerto de Bautista del Pataté no sabemos dónde ha ido. Ya me dirás si a los de la Salomé les han hecho algo. Espero tu contestación para que me cuentes algo de por aquí. Recuerdos a toda la familia y para todos los que por mí pregunten. Cada carta que me escribas me dirás las que has recibido. Matildita tu padre te quiere mucho y desea besarte… Tu padre siempre está pensando en ti de día y de noche.

6ena carta: 21 septiembre 38 Inolvidable esposa e hija: mi gusto sería que cuando lleguen mis cortas líneas a tus manos te halles bien de salud tal como la mía sigue bien hasta la hora presente. Matilde no te puedes figurar lo largos que encuentro los días esperando tu contestación y nunca llega, siempre preguntando si tengo carta y siempre diciéndome que no, ahora justo ha venido que me han cambiado de compañía y primero irán las cartas a la compañía en que estaba y después las enviaran hacia ésta, siempre estarán al menos un par de días más en llegar a mis manos que esto me faltaba para estar más días más sin tener carta tuya. Para no esperar más te vuelvo a escribir yo para decirte que la compañía en que estoy ahora que luego a bajo te pondré la dirección que me tienes que poner. Ahora estoy en ametralladoras que es mejor compañía que la que estaba. A Enrique también lo han cambiado, lo han puesto en la segunda compañía del mismo batallón que estaba hasta ahora, casi estamos juntos porque su compañía y la mía están cerquita, es decir, que le dices a su mujer que si le escribe en lugar de poner 4ª compañía que le ponga segunda, lo demás todo lo mismo y le dices que está bien que cuando estaba escribiendo esta carta estábamos los dos juntos y envía muchos recuerdos.

pàg. 61

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE También de lo que me dijiste de aquel chico de Corbera ya lo tengo en cuenta pero hasta ahora no he tenido la ocasión de ver a nadie de Corbera. Por preguntarle esto, parece una capital que te ves muy a menudo de unos a los otros si no es que coges las compañías juntas cerquita. Esposa también espero a ver si cuando me contestas me dices si se termina pronto la guerra que yo ya tengo bastantes ganas de terminarla y poder venir a vuestro lado para estar todos juntos que creo que tú también las debes tener por no estar tan emoinado por estas malditas “pavas” al mismo tiempo que te estoy escribiendo esta carta está pasando por encima de nosotros ochenta y cinco aparatos, aun esto no es mucha cosa, también me dispensaras si he hecho las líneas torcidas es que me han dado este papel que no está rayado, yo como soy un gran escribiente por esto lo hago torcido. Mucho más te contaría pero en estos momentos no se me ocurre nada más se despide tu esposo que no se olvida ni un momento y te envía un millón de besos y abrazos para ti y para nuestra hija. Tu esposo, Pepe (firma) También me he enterado de estos quintos que ha pedido más el gobierno que ha debido marchar Salvador tu cuñado, pues le dices a tu hermana que se conforme que para todos hay un rato largo para conformarnos y tener paciencia y les das muchos recuerdos de mi parte. También das muchos recuerdos a toda la familia de mi hermano y a los chicos y a toda la demás familia y a todos los vecinos y amigos que por mi preguntan, también cuando me contestes ya me dirás como va todo esto de por aquí y si viene la aviación te vas al refugio pero no abandones casa, esto te lo pido si acaso no pudieras estar en casa. Por las cosas que puedan pasar te vas a casa de mi cuñado Pascual y te llevas todo lo que puedas. Salud, hasta la tuya. Ahora mi dirección es esta: 102 Brigada Mixta 1r Batallón ametralladoras E 43 Pirineos José Casanova El día que te escribo parece que me pasa el día más pronto porque estoy hablando contigo.

7ena carta: 23:09:38 Mí muy estimada esposa e hija: mi gusto seria que cuando llegue mi carta a tus manos te halles bien, tal como yo te lo deseo, la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa sabrás que recibí tu estimada carta con fecha del 14 lo que me llenó de alegría al ver que estas bien, también he esperado un día más en contestarte porque me decías que habías mandado otra con fecha del 13 y por contestarte las dos juntas y como veo que la del 13 no llega pues contesto esta. Yo te escribí una con fecha del 21, como hacía tantos días que no tenía contestación tuya pues te escribí porque me hacías estar impaciente y luego por decirte que había cambiado de compañía porque no escribas donde estaba que lo mismo las recibo pero cuesta por lo menos dos días más, ahora me pondrás la dirección que luego a bajo te diré, ya te la puse en la carta del 21 pero como podría ser que recibieras primero ésta que la otra, ahora tengo mandadas algunas que tú no habrás recibido al menos no me lo has dicho, dos de agosto con fecha del 13 y otras de septiembre, una del 1, otra del 14 y otra del 21 y esta que te mando hoy, así como las vayas recibiendo me dices de qué fecha son que yo las tengo apuntadas y así sabré las que recibes. También te deberás extrañar como en esta carta te escribo tan espeso, es porque quiero enviarte solo una hoja por aprovechar la otra para poder contestarte otra carta, una hoja de ésta y una carpeta que me queda te podré contestar si es que no me envías papel y sobre cómo te pedí en otras cartas, que en cada carta que me mandes me pongas papel y sobre para contestarte. También estás diciendo que querías saber cada día de mí pero tú no te puedes figurar la alegría que tengo al tener noticias tuyas, son tan pocas las que he tenido que yo querría tenerlas por la mañana y por la tarde, que cuando tuve la primera carta tuya ni siquiera la podía leer de ganas de llorar que me venían al ver que tenía noticias de mis adoradas, las que quiero más en este mundo. Esposa también de que insistas diciendo que aquí dónde estoy debe hacer mucho frio pues no, ya aquí no hace mucho frío, hace una temperatura lo mismo que aquí dónde estás tú, es decir por mí no padezcas que cuando necesite algo ya te lo pediré que el

pàg. 62

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE soldado no necesita llevar mucho ….. para ir más ligero. Matilde de lo que te dije del dinero pues te lo dije de veras que yo del dinero no hago nada, a ver si tú te lo puedes gastar o pagar algo, aprovechar la ocasión ahora que es tiempo me dirás si en el pueblo hay administración para podértelo mandar pues de lo que me dices de Antonio de Garrancha pues no le he podido decir nada porque ha cambiado de compañía y ya no estamos juntos. Él está en la misma de antes unos 10 minutos lejos de mí y no es muy fácil vernos. Nada más por hoy en esta se despide tu esposo que no te olvida y envía muchos recuerdos para toda la familia y para todos los vecinos y amigos y para todos los que por mí preguntan. Tu esposo Pepe (firma) También ya me dirás como deben estar los de Solé que les debe hacer extraño todo esto del resistir tanto. También te deberás enterar de lo que le ha pasado al Faccio y todo lo que pasa en Europa. La Carta que mandaste el día 14 la recibí el día 21 por la tarde. Casi te deberá extrañar que cada pocos días hayamos cambiado de dirección, ahora si no hay novedad no lo cambiaran. En esta compañía estoy muy bien. Matildita Casanova. Inolvidable hijita: aquí te mando esta cartita para que sepas que tu padre se acuerda de ti, mucho más de lo que tú te piensas y a ver si tú también te acuerdas de tu padre. También de que me dices que tienes una muñeca y que la guardas para enseñármela a mí, pues te lo agradezco. Tu padre tan pronto como pueda vendrá a verte. Te estoy guardando unos dulces para cuando pueda venir. Espero este gran día a ver cuándo será. Espero que cuando me contestes me digas si te has hecho muy grande y si eres bonita como antes y si te portas bien con tu madre y la muñeca que tienes si dice papá, mamá, a ver ya me lo contarás. Tu padre espera contestación tuya como más pronto mejor. Tu padre que no te olvida ni un momento y te envía besos y abrazos un par de millones de cada clase. Tu padre Pepe (firma) Cuando me contestes podrás esta dirección 102 Brigada Mixta 1r Batallón de ametralladoras E. 43 Pirineos

8ena carta: 25:09:38 Querida esposa e hija: mi gusto seria que cuando lleguen estas cortas líneas a tus manos te halles bien de salud tal como la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa he recibido tu cariñosa carta con fecha 18 la que me llenó de alegría al ver que estas bien que es de lo que yo más me alegro, también el mismo día que recibí tu carta he recibido carta de tu tía Rosa la que también tuve alegría y de lo que me decías que me habías escrito una carta con fecha del 13 y una del 14, pues he recibido la del 14 y la del 13 aún no la he recibido. Lo importante es poder saber de vosotras bastante a menudo, también en esta carta he recibido lo que te pedía, papel y sobre que en la carta de tu tía también me manda papel y sobre para contestarle y sello, es decir que después de escribir tú carta escribiré a tu tía. Pues Matilde de lo que estás diciendo que padeces tanto por mi pues no seas tonta no padezcas que yo me guardo todo lo que puedo y creo que algún día nos volveremos a abrazar y no tardaremos lo que tú te piensas si no hay ninguna novedad acaso me lo pienso yo que esto no se puede decir que solo es un pensamiento mío y volveremos a ser felices, juntos con nuestra querida hija. De lo que me preguntas de estos de Móra que yo te preguntaba pues es esto que se han marchado y no sabiendo donde están y dicen que cuando se marcha uno de los “fijos” hacen algo a sus cosas por esto te lo pregunto y quiero que me lo expliques. También de lo que me dices de tu cuñado y otros que se han marchado a la mili pues ya me enteré que habían pedido a estas quintas pero hay que tener paciencia que para todos hay un rato, también me he fijado que en la carta que he recibido en el remite solo decía tu nombre y la huerta pero el nombre del pueblo te has olvidado, también esto que pones dos sellos de 45 pues

pàg. 63

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE es en de vades que con uno solo lo recibo igual y te puedes ahorrar uno. Pues también ahora estoy mejor que antes aquí en ametralladoras, porque no es tan peligroso y estoy muy bien si no hay alguna novedad aquí no hago nada, la máquina a la que pertenezco yo la tenemos con avería y estoy por ahora en la plana mayor de la compañía sin hacer nada más que pensando en vosotras todos los momentos pero hay que tomárselo con paciencia. En estos momentos no se me ocurre nada más, como ahora te escribo bastante a menudo pues no tengo mucho que contarte, solo que sepas que estoy bien. En esta se despide tu esposo que nunca te olvida y envía muchos recuerdos para todos los que por mi preguntan y tu esposa recibas unos fuertes besos y abrazos de tu esposo que nunca te olvida. También me había descuidado de enviar un par de besos en especial para nuestra querida hija ya que no me los puede dar a mí que te los de a ti. Tu padre que te quiere dar besos. Pepe (firma) Si acaso hay alguna equivocación no te extrañes porque mientras estaba escribiendo esta carta todos los compañeros estaban hablando.

9ena carta: 01:10:38 Mi inolvidable esposa , hija: he recibido tu cariñosa carta con fecha del 22 que la recibí el día 30 de septiembre, la que me llenó de alegría al tener carta tuya y ver que estáis bien, la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa creo que debes estar un poco impaciente por saber dónde estoy pero no lo estés que hasta la hora presente estoy bien. Yo ya creía que algún día te enterarías de dónde estaba pero yo por no darte más manía no te lo decía, pero ahora no padezcas que ya he pasado mucho mal, ahora estamos de descanso todo el Batallón y creo que dentro de pocos días nos vendrá el relevo según dicen, por aquí no se sabe del cierto, nosotros lo estamos esperando, no sabemos el día que será pero más vale procurar que se termine la guerra pronto que es lo que más nos conviene a todos, que día más grande será el día que se termine esta maldita guerra, así según me dices éste que me preguntabas de Corbera es el hermano de la Candia, a éste ya lo conocía pero no sabía que lo habían herido. Esposa también tuve mucha alegría al tener dos cartas tuyas y después veo que solo había una de escrita, no es necesario enviar una carta sola con papel, hay muchos que en la misma carta que escriben ponen dos cartas sin escribir, yo solo te pido una cada carta que me escribas porque como yo escribo a pocos ya tengo bastante y quien me quiere escribir que me envíe papel también, no sé si te lo habré explicado en otra carta sobre lo que le dije a tu tía de Barcelona Rosa, le dije que si le faltaba dinero que yo le enviaría porque pienso que como todo va tan caro no deben tener bastante con lo que ganan y de unos a los otros nos tenemos que ayudar, aún no me ha contestado por esto no te lo envío a tu esperando la contestación de tu tía, si te escribe a ti también le puedes decir tú lo mismo si es que a ti no te hace falta. Esposa también he visto este papelito que me envías dentro de la carta y según leo debe decir algo pero yo no lo comprendo, te lo vuelvo a mandar a ver si me lo explicas un poco más claro porque lo he estudiado mucho y no he podido ver nada, espero que me contestaras sobre este asunto. Ya deberás estar enterada que del día 24 de agosto que estoy aquí y sin poder vernos, estuve 12 días en el parque ……… y de allí aquí sin parar. Hasta la hora presente los de Móra han tenido mucha suerte porque estamos todos juntos menos Piñolet que debe ser del otro batallón, pregúntale a su mujer en que batallón esta y me lo dices. Nada más en ésta se despide tu esposo que nunca te olvida y envía un millón de besos y abrazos para ti y para nuestra querida hija. Tu esposo Pepe (firma) Esposa también espero que me digas algo sobre lo que te pregunté de aquellos de Móra que se marcharon de aquí porque me interesa. Inolvidable hijita contesto con tus cortas líneas que aún veo que piensas en tu padre, tu padre también piensa muchísimo en ti y espera abrazarte pero no sabe cuándo será. Tu padre no te olvida ni un momento y te envía muchos besos y abrazos. Tu padre Pepe (firma).

pàg. 64

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE 10ena carta: Matilde 03:10:38 Mi queridísima esposa e hija: salud os deseo tal como la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa sabrás como he recibido tu cariñosa carta con fecha del 26, lo que me llenó de alegría al ver que era carta tuya, como hacía 2 días que había tenido dos cartas tuyas una con papel y la otra escrita, las que he tenido no las confiaba tan pronto y también eran una con papel y la otra escrita y contenía un poco de tabaco, en seguida que las dieron mis compañeros me dijeron: Casanova tienes dos cartas y una contiene tabaco, como es de lo que se padece más, todos lo estamos soñando siempre. También sobre lo que dices que si no recibo cartas tuyas, pues sí, ahora recibo y es de lo que más me alegro, que creo que de tuya no se ha perdido ninguna. Esto lo tienes que saber tu que si se pierde alguna carta mía yo lo sé porque yo me apunto todas las fechas de las cartas que te escribo y hasta ahora solo sé que no has recibido dos del mes de agosto y una del primero de septiembre, las demás las has contestado todas. Yo de tuyas solo sé que no he recibido la del trece de septiembre porque el día catorce me enviaste otra. Yo tan pronto como recibo carta tuya te contesto, las reparten por la noche y a la mañana siguiente ya te contesto, como el trabajo que tengo es poco siempre estoy a punto de escribirte para que sepas de mí y así yo también pueda saber de vosotras. Tú dices que tienes mucha alegría al recibir carta mía que ya te creo pero ya ves si tengo alegría que cuando me nombras a mi querida hija me caen las lágrimas tanto si quiero como si no quiero, esto solo lo sabe el que está separado de la familia pero tenemos que tener paciencia y esperar el día que podremos estar juntos, mucho será que no se termine la guerra, hay aquel dicho que dice: hay que resistir, todo esto lo tenemos que agradecer a los señores fascistas. Esposa también de lo que me dices si nos darán permiso casi estoy seguro que no, que ya te lo habrá dicho Garrancha, como estamos de reten no pueden dar permiso sino es una cosa así como ha bajado éste, de otra manera no te puedes atrever, él ha tenido la suerte que le ha acompañado este sargento que es un gorrero y como ha tenido una hija pues le ha venido bien, por tener de bajar así siempre al lado de un pinta, así vale más no bajar y por tan poco rato que dicen que se han cansado mucho, que han tenido que ir muchos ratos a pie y llevando bastante peso, después de todo les tengo que dar muchas gracias por el paquete que me han subido, que se ve que el paquete ha llegado igual que cuando salió de vuestras manos. Yo y el Enrique nos hemos partido todo lo del paquete, la mitad del pato, de cansalada, de almendras tostadas, de almendras y nueces, de manzanas, de tabaco, es decir todo lo que había menos la ropa que se ve que era toda suya, que bastante trabajo tendrá para llevar todo lo que tiene siempre encima. También encontramos papel mío y suyo que por ahora no es necesario que me envíes más hasta que te pida yo, de ropa por ahora estoy bien, también el lunes me fui al Pinell a coger uvas para comer y de paso a entrar en las casas a ver si aún quedaba algo porque allí no vive nadie que hace pena de verlo, yo aún me encontré una americana de viejo, de aquellas de ir de fiesta y me va tan bien que parezco un ministro, por esto te digo que no dejes casa, te lo quitarían todo. Tú dices que nunca terminarías de escribirme, pero yo nunca tengo bastante papel. Casi en ésta no podía terminar las cosas que decirte pero veo que no tengo más papel. Se despide tu esposo pensando siempre en vosotras, Tu siempre Pepe. (firma)

11ena carta: 06:10:38 Mi muy estimada esposa e hija: tengo tu cariñosa carta con fecha del 27 la que me llenó de alegría al tener noticias tuyas y veo que estas bien de salud que es de lo que yo más me alegro la mía sigue bien hasta la presente. Esposa no sé cómo te lo tomas porque me dices que no recibo cartas tuyas, he recibido siete u ocho cartas tuyas sin contar las dos que me enviaste sin escribir que contenían solo papel para contestarte que también las he recibido y en esta carta que he recibido hoy veo que me mandas un sobre con la dirección hecha y papel para contestarte, no es necesario todo esto porque ahora la correspondencia ya va más bien solo es que tarda mucho tiempo en llegar, están ocho o diez días hasta doce antes de llegar a mis manos, pero por fin llegan que esto es mi alegría, yo tan

pàg. 65

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE pronto recibo tu carta te contesto el mismo día, leyendo tu carta y contestándote parece que tenga una conversación contigo y así queda confirmado que parece que haya estado un rato contigo. También según me dices has tenido un poco de disgusto de trasladarme de los amigos, pues no por esto no tengas, que casi igual estamos juntos solo es que no estamos en la misma compañía pero estamos en el mismo batallón y en todos los momentos nos vemos y estamos charlando juntos, también no sé si te habrás enterado que el día 5 bajaron en esta a Móra Paniso y el marido de la “Garson” con el mismo sargento que bajó Garrancha y me preguntaron si quería algo para ti, yo les dije que no, no más que si te vieran que te dijesen que estoy bien y que te den muchos recuerdos y les di media docena de galetas para que las dieran a nuestra hija y según me dicen no han venido no más llegaron al de Claret, esto no me pesa mucho, si te hubieran venido a ver solo hubieran venido a ver si les dabas algo para ellos, no te apenes si no te han venido a ver que yo como amigos fieles del pueblo solo tengo a Garrancha y al Enrique, los demás somos amigos pero no como estos dos que lo que tenemos entre los tres nos lo partimos como hermanos. Aquí en ametralladoras también tengo unos grandes amigos tanto como pueden serlo los del pueblo. Hoy dos del Prat de Llobregat que nos partimos todo lo que tenemos y estoy muy bien con todos, aquí en ametralladoras estoy cuarenta veces más bien que cuando estaba en la otra compañía y ahora también voy a la escuela, como aquí estaba sin hacer nada pues me divierto yendo a la escuela, no es por … lo que voy a aprender solo es por ponerme al corriente de cuentas. También por ahora no me mandes más papel que ya tengo para siete cartas, cuando me falte ya te pediré, no me mandes nada hasta que te lo pida yo y si acaso viene alguien en nombre mío no le des nada, si acaso yo ya le daré un papel escrito con mi firma si no es así no le des nada a nadie. También te deberás extrañar como han bajado todos estos, yo ni Enrique no hemos bajado pues no te extrañes porque nosotros no queremos que nadie nos acompañe, el día que podamos bajar ya bajaremos sin que nos acompañe nadie, que la casa ya la sabemos nosotros, ya vendrá un día que podamos bajar que las ganas ya las tenemos de podernos ver, más de lo que tú te piensas. Mucho más te contaría pero veo que se termina el papel pero las ganas de escribir no se me terminan aun porque escribiría todo el día porque pienso que escribiéndote es igual como si estamos al lado. Tu esposo que nunca te olvida y te manda muchos besos y abrazos para ti y para nuestra querida hija. Tu esposo José (firma) Hijita, espero el día en que te podré besar y abrazar, que encuentro los días muy largos antes que no llegue este día.

12ena carta: En campaña 10:10:38 Estimadas esposa e hija: salud te deseo tal como la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa he recibido tu cariñosa carta con fecha del 9 de octubre, la que me llenó de alegría al ver que tenía noticias de vosotras y al momento que tuve tu carta te vuelvo a contestar para que sepas de mí, también el día antes te mandé una postal que nos ha regalado el ejército y te la mandé escrita, también el día 8 recibí dos cartas de tu tía Rosa, una escrita que contenía papel y sobre y sello para contestarles y la otra era de estas grandes que contenía 15 sobres y 15 papeles para escribir y 10 sellos, es decir que por ahora no me mandes más papel que ya tengo por lo menos para dos meses. Cuando me falte ya te lo pediré, lo mismo le dije a tu tía, también me contestó tu tía sobre lo que les dije de si les faltaba dinero y me dijo que no les hacía falta que lo que les hacía falta era comida que dinero ya tenían, que esto del dinero ya te lo expliqué en una carta que había ofrecido dinero a tu tía, también veo que cada carta me dices lo mismo, si es que yo no recibo cartas tuyas, pues ya te lo he explicado que cada carta que recibes mía es contestación tuya, el día 6 recibí una y te contesté al momento y el día nueve recibí otra que es esta que te contesto porque ahora estoy recibiendo noticias tuyas bastante a menudo, como cuesta tanto que lleguen, cuestan unos ocho o nueve días pues yo por lo menos siempre tengo

pàg. 66

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE tres cartas por el camino y tu creo que deberá ser igual, también en esta carta que te contesto encuentro dentro papel y sobre para contestarte y un cigarrete que mientras estaba escribiendo esta carta me he fumado una parte del cigarrete que era muy bueno, a ver si te dan otro para podérmelo mandar, al mismo tiempo que estamos hablando del tabaco verás si me mandaras dentro de la carta que me contestes un librito de papel de fumar, sacas el cartón que contiene y me mandas el papel solo que aquí ahora no tengo y si tengo papel siempre voy a fumar un algo que hoy nos han dado una cajetilla. Pues también de lo que me dices que si aquí hay soldados de descanso pues seguro que habrán estado en más ataques que nosotros, que cuando tienen muchos ataques los llevan a descanso más pronto y nosotros como no tenemos ningún ataque por esto no nos relevan que estamos muy tranquilos y más vale que sea así ya estaría contento de poder terminar la guerra del modo que estamos, muchas ganas tengo de verte pero por ahora no puede ser, ya vendrá día que podremos estar juntos, ahora hay que tomar paciencia hasta el día que sea. También veo que en tus cartas no me dices nada de tu cuñado Salvador, en que frente está, que ya debe estar en algún frente, porque aquí de la quinta del 24 ya están aquí con nosotros pero todos son de la parte de la provincia de Lérida y de la provincia de Tarragona no sé a qué parte los habrán llevado, espero que cuando me contestes ya me dirás algo, también me enteré de la desgracia de su cuñada, pues ten cuidado si es preciso no te muevas en todo el día del refugio guardándote bien tú y nuestra querida hija que es lo primero que tengo yo en este mundo. Esposa también sobre lo que me dices de este chico de la Salomé pues es desaparecido, él estaba de……..? con aquel que bajó con Garrancha que hace de teniente y era una día que tiraron muchos cañonazos dónde estábamos. Nosotros estábamos en segunda línea y después pararon de tirar y al anochecer subieron a llamarnos a toda la compañía que bajáramos a un refugio, a la mañana siguiente…….? Y me llamó a mí y nos dijo dónde vais y yo le dije que el cabo nos había llamado y el no dijo nada, después se fue allí donde tenía la ropa, se dejó el fusil y las municiones y se llevó la ropa. Al poco rato este teniente nos preguntó por Santiago y le dijimos que no sabíamos dónde estaba y buscaron por allí y no lo encontraron así es que muerto no está, él ya hacía días que nos decía que quería marchar pero como era tan ligero no lo creíamos, por allí había un camino para ir al faccio, ahora no sé dónde será. En ésta se despide tu esposo que nunca se olvida ni un momento del pensamiento y envía muchos besos y abrazos para ti y para nuestra querida hija Vuestro siempre, Pepe (firma). Ahora que hace un poco de sol me voy a ver si mato unos cuantos tanques que por aquí hay una buena cosecha de esta clase de bichos. He recibido 8 cartas tuyas.

13ena carta: En compañía 12:10:38 Mi inolvidable esposa e hija: desearía que al recibo de la mía te halles bien tal como yo deseo, la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa hoy he recibido tus desesperadas cartas lo que me lleno de alegría al tener tantas noticias tuyas porque he recibido tres cartas en un día, una con fecha de 13 del mes pasado y las otras dos una con fecha de 3 de este mes y otra del 8, todas las he recibido el mismo día, la que le ha costado más poco en subir es esta del 8, también en ellas leo que estáis bien, que es de lo que yo más me alegro. Esposa también de lo que me dices que has tenido tanta desilusión al ver a Enrique y a mí no, pues por mucha que hayas tenido, tú no has tenido tanta como yo, cuando me dijo que había bajado me subió un humo que casi no te lo puedo contar y al ver que no podía hacer nada lo he dejado correr y después pues le dije y que le has dicho a mi mujer, dice que tú por poco rato no querías bajar y por esto yo no te lo he dicho, pues yo le dije tu sí que me has tocado los cojones y después yo le dije lo que le había dicho y dice sí que es verdad, yo le dije cuando bajó Garrancha con aquel sargento hablamos con Enrique y le dije por tener de ir al pueblo por la mañana y subir por la tarde siempre con esta pinta de tros casi no vale la pena de ir y después él me dijo que sí que es verdad que le había dicho esto pero yo le dije que antes de … te lo tienes de mirar y después me dijo que había ido donde estaba yo que esto es verdad y le

pàg. 67

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE dijeron que estaba en una máquina más arriba y él no sabía en qué sitio y fue una cosa precipitada pues no tuvo tiempo de buscarme, así es que te dijo cosas que yo ni lo sabía, ni lo sentía pero se tiene de tomar como es que no mirar como …(¿). Ves si yo pudiendo bajar por la tarde como bajó él si no lo hubiera pedido y que si no me lo hubieran concedido me marcho sin permiso pero para esto no te apures que cuando estaré de descanso que creo que estaré dentro de pocos días si la cosa no se enreda porque de un día a otro se puede enredar, pediré a ver si un día que sea me dejaran bajar, no te hagas ilusiones que aún lo tengo de pedir y no sé si me lo darán, también me dijo que tenías a nuestra hija un poco enferma y después también veo que me lo dices en tu carta, pues por lo menos cuida a nuestra querida hija que es lo único que tengo en el mundo. Pero también me entero que ya está un poco mejor que yo es de lo que más me alegro. También Enrique me ha dado el paquete que no sé porque me mandas tantas cosa, allí encuentro el conejo frito, el tabaco, las nueces y almendras y manzanas y granadas y palos santos para que se terminen de madurar. Papel de escribir no me mandes más que ya no sé dónde ponérmelo y no me mandes nada más que yo no te lo pido, esto que dices de la ropa si me hace falta, pues no me hace falta que aquí solo se tiene que tener lo más necesario porque si no siempre tienes que ir cargado y con poca ropa hay bastante y no padezcas por mí. También en la carta del 8 me estás diciendo de Piñolet pues dile que aún no sabe qué es la guerra, que aunque lo hubieran hecho prisionero el capitán no lo diría ni se preocuparía, de esto todo lo demás le puede decir es desaparecido, prisionero no hay ningún que lo diga, esto ya te lo aseguro yo, pero no hacer caso que dicen lo que quieren, suerte que tenga yo en volver. También en la carta que me escribes me mandas un librito de fumar, tienes que sacar el cartón y ponerlo dentro de la carta, que ya te lo dije en otra carta. También todos quieren ser amigos porque tengo tabaco, dentro de dos días aunque no tenga carta tuya te volveré a escribir porque así las cartas irán más repartidas. Muchas cosas más te contaría pero el correo está a punto de marchar y quiero que marche hoy. En ésta se despide tu esposo que envía muchos recuerdos para tu hermana y la demás familia. Tu esposo que envía muchos besos y abrazos para ti y para nuestra querida hija. Tuyo siempre Pepe (firma)

14ena carta: En campaña 14:10:38 Mí querida esposa e hija: mi alegría sería que al recibo de estas cortas líneas te halles bien de salud tal como yo te lo deseo, la mía sigue bien hasta la hora presente. Esposa sabrás que como el trabajo es poco y el pensamiento en vosotras es mucho, pues me pongo a escribir para que sepas de mí, el día 12 recibí tres cartas tuyas y al momento te contesté y hoy sin tener carta tuya te vuelvo a escribir porque así irán las cartas más repartidas y podré saber noticias de vosotras que por ahora ya tengo bastante a menudo tus noticias que así es lo que me gusta a mi tener noticias de vosotras. También mis amigos me dan las gracias que te las dé a ti sobre el paquete que me enviaste por Enrique que lo encuentran todo muy bueno, que nos lo hemos comido entre los seis, que lo hacemos así cuando uno de los seis recibe un paquete nos lo comemos todos juntos porque somos todos los de una escuadra que pertenecemos a la misma máquina que es diferente de la infantería, aquí en ametralladoras los seis estamos siempre, tenemos que estar juntos, todos son muy buenos chicos, somos tres catalanes y tres castellanos y ningún se guarda uno por lo otro y uno con los otros se pasa el tiempo mejor y nos divertimos entre nosotros, así tenemos que pasar el tiempo, así no nos aburrimos tanto y vamos jugando algún rato a las cartas y así nos distraemos para no pensar tanto en las cosas, yo ya te lo dije que mientras lo pueda pasar así no me apuro, también Enrique el día que me dio el paquete me dijo que quería hablar un rato solo conmigo y mañana iré a verlo a ver lo que me explica, que creo que tú ya debes estar enterada de lo que me tiene de explicar y si no lo sabes te lo explicaré en la otra carta si es alguna cosa de importancia, él ya me dirá si lo sabes tú o no. También me dijo Enrique del modo que está todo esto de por aquí abajo, dice que el pueblo está casi llano y las fábricas también, subió muy disgustado de ver cómo está todo de por aquí abajo,

pàg. 68

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE pero yo le digo que tenemos que tener paciencia ya se arreglará todo cuando se termine la guerra. En estos momentos no se me ocurre nada más. Se despide tu esposo que envía muchos recuerdos para toda la familia tuya y mía y vecinos de tu agrado. Tu esposo que nunca se olvida ni un momento de pensar en vosotras. Vuestro siempre, Pepe (firma) Esposa, también veo que en las cartas no me dices nada de la Virginia y la Pilar, a ver si la Pilar ha dejado de pensar en marchar, y como estáis y de las de Solé tampoco no me los nombras en ninguna carta, a ver si habéis reñido porque les ha salido todo al revés de lo que ellos pensaban, a ver si me cuentas algo de todo esto. También me dirás qué hace el tío José del Llop y le das muchos recuerdos de mi parte y al de la Salera también y a todos los que por mi preguntan. Salud, hasta la tuya. También me dirás si recibes mis cartas abiertas o cerradas o censuradas que aquí nosotros las tenemos de mandar abiertas.

15ena carta: En compañía 17:10:38 Inolvidable esposa e hija: desearía que al recibo de la mía te halles bien de salud tal como la mía sigue bien hasta la presente. Esposa sabrás que he llegado muy bien, sabrás que al poco rato que marchaste de allí pasó un camión y se paró y le preguntamos a donde iba y nos dijo que a cinco quilómetros del Pinell y subimos, en él llegamos allí y al primer camión que pasó le dimos el alto y se paró y nos dijo que iba al Pinell y subimos a él y llegamos al Pinell a las diez, nos fuimos a la cocina, a dormir y por la mañana siguiente cuando llevan el café a las posiciones nos fuimos con los cocineros a las posiciones y llegamos muy bien y el capitán muy contento, yo le dije a ver si te das prisa en comértelo y después nos volverás a dejar ir a buscar otra vez verdura y él me dijo que si estábamos aquí ya me dejaría ir otra vez, yo le dije que lo agradecería y le di unas nueces que le gustan mucho. Deseo que algún día nos vuelvan a dejar bajar porque ahora ya vuelvo a tener ganas de veros. También ya me dirás que dijo nuestra hija cuando despertó y no me vio, yo estoy muy arrepentido de marcharme y no llevármela para acompañarme que cada momento estoy pensando muchísimo en ella. Cuando me contestes ya me dirás como está porque creo que deberá pensar mucho en mí, también me dirás como está esto de la vendimia porque creo que ya habréis terminado. Hoy cuando he buscado el papel para escribirte he encontrado tres plumas más que son las que me envió tu tía, se ve que me envió cuatro, como tú me dices que no tenías, aquí en esta carta te envío una, también el día que estuve aquí bajo, llegó una carta tuya que era fecha del nueve pero no te contesto nada de lo que me dices en la carta porque como nos hemos visto hace poco rato y de lo que dice la carta ya hemos hablado. No te extrañes que en esta carta te haya hecho tantos borrones, es que la tinta estaba salada y me iba muy mal, era muy clara y la he “remenado” y ahora va bien, pero esta carta parece un mapa, ya me dispensarás. También esta carta iba censurada y es la primera que he encontrado censurada y harás el favor que cuando escribas me pones el remite en el sobre porque las censuran porque no hay remite. Mucho más te contaría pero como hace pocos momentos que nos hemos visto. Tu esposo que está en todos los momentos pensando en vosotras, tu esposo que envía muchos besos para ti y para nuestra querida hija. Siempre tuyo, Pepe (firma). La pluma está dentro la carpeta. También darás muchos recuerdos a los de Corbera de mi parte.

16ena carta: En compañía 19:10:38 Mí muy estimada esposa e hija: desearía que cuando lleguen estas cortas líneas a tus manos te halles bien de salud tal como la mía sigue bien hasta la hora presente.

pàg. 69

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE Esposa he recibido tu cariñosa carta con fecha del 12, la que me llenó de alegría al tener noticias de vosotras aunque la carta ya era de antes de venir a verte pero me hizo el mismo efecto que si hubiera salido hoy mismo de tus manos, yo para que sepas de mi te vuelvo a escribir enseguida. Pues mira por aquí estamos pasando los días esperando que nos releven o que se termine esta maldita guerra que creo que si me vuelven a dejar bajar por lo menos será a mitad del mes que viene. Los calcetines no me los mandes por correo, si acaso ya los mandarás si baja algún amigo, por esto no te apures que por ahora no hace frío y se puede resistir bastante bien. También hoy hemos terminado de comernos las “alberginias”, nos las hemos comido todos los amigos juntos y mis amigos ya me dicen que vuelva a bajar que así volveríamos a comer verdura pero me parece que no pase unos días no sé cómo irá, más lo querría yo. También ya me dirás si en la carta anterior has recibido una pluma que te mandé, cuando me contestes ya me lo dirás y a ver si habéis terminado la vendimia y si ha salido mucho vino. También del vino que me llevé, los amigos lo han encontrado muy bueno, ya me dirás si el día que me marché yo vino Pepe de Garrancha como su mujer lo confiaba. Hoy no sé lo que me pasa pero no se me ocurre nada más para contarte. Le das muchos recuerdos a aquella buena gente de Corbera que pienso mucho en ellos, de lo que te ayudan a ti que si tengo salud me parece que muchos años me acordaré de ellos. También das muchos recuerdos a toda la familia tuya y mía y a todos los que por mi preguntan. Tu esposo que no deja de pensar ni un momento en vosotras y os envía muchos besos y abrazos. Vuestro siempre, Pepe (firma). Mi queridísima hija: no te puedes figurar lo arrepentido que estoy de marcharme de esta y tú sin poderme dar besos. Estoy tan arrepentido de que no me hayas podido dar besos ni acompañarme que espero que cuando me contestarás ya me contarás todo lo que te pasó al despertarte y no encontrar a tu padre. Si podía bajaría un momento solo para poderme despedir de ti porque creo que debes estar resentida conmigo, perdóname y me dirás como estás y si tienes bastante apetito y quiero que comas o si no yo no te estimaré, espero algún día volver a bajar. Tu padre que no deja de pensar ni un momento contigo y te envía muchos besos. Si cuando me contestes me dices que comes mucho tu padre te llevará una cosa cuando vendrá. A ver como irá. Salud. Tu padre Pepe

pàg. 70

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE B- FORMULARI D’IDENTIFICACIÓ

pàg. 71

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 72

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE C- PADRÓ MUNICIPAL, 1 DE DESEMBRE DEL 1938

pàg. 73

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 74

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE D- ACTA DE NAIXEMENT I DEFUNCIÓ

pàg. 75

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 76

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE E- FOTOGRAFIES DE MÓRA D’EBRE: CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL

pàg. 77

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE F- CONTRACOPS FRANQUISTES A LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 78

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 79

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 80

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE

pàg. 81

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE G- FOTOGRAFIES DE LA VISITA A LA SERRA DE CAVALLS

pàg. 82

DESAPAREGUT EN COMBAT LA BATALLA DE L’EBRE H- ELS CONSISTORIS MORENCS (1931-1936)

1931-1932 1935

• Francesc Campos Inglés • Frederic Cardona Arbó • Josep Borràs Nogués • Santiago Piñol Peris • Santiago Ruana Domènec • Vicens Pujol Canals • Ramon Algueró Calanda • Domènec Martín Cardona • Manuel Coll Ambrós • Ramon Piñol Descarrega • Carles Amorós Miró • Josep Montagut Vinaixa • Francesc Regné Otal • Benita Montagut Baiges • Josep Cobos Medranda • Jaume Dalmases Vernet • Josep Serres Sastre • Llibertat Rebull Estivill • Julià Cambra Pasanau • Josep Oliva Montagut • Víctor Minguillón Insa • Daniel Serres Campo • Santiago Hernàndez Caballé

1933 Comissió Gestora 1936 • Martí Rouret i Callol • Joan Pujol Gil • Josep Piñol Hernández • Francesc Miró Mosseguí • Frederic Barcelona Martín • Baptista Miró Solé

• Joaquim Algueró Bernús 1934 • Santiago Piñol Semper • Salvador Campos Tubau • Josep Piñol Hernández • Manuel Martín Solé • Joaquim Ametlla Garreta • Antoni Escoda Insa • Baptista Miró Solé • Joaquim Falcó Piñol • Joaquim Algueró Bernús • Pere Riba Gurrera • Santiago Piñol Semper • Francesc Miró Mosseguí • Salvador Campos Tubau • Josep Piñol Poll • Manuel Martín Solé • Antoni Escoda Insa • Martí Rouret Callol

• Pere Riba Guerrera • Francesc Miró Mosseguí • Josep Piñol Poll

pàg. 83