Ginestar, Ribera D'ebre
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència del barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d’Ebre) Javier González Muñoz Aquests textos no poden ser copiats, utilitzar-se per a fins comercials i fer obra derivada. En cas de difusió pública, s’ha de fer citar l'autor i el Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural. ÍNDEX 1. SITUACIÓ. 2. ANTECEDENTS. 3. MOTIU DE L’INTERVENCIÓ. 4. TREBALLS REALITZATS. 5. MATERIALS DOCUMENTATS. 6. DIAGNOSI I CONCLUSIONS. 7. BIBLIOGRAFIA. 8. APÈNDIX. 1. SITUACIÓ El jaciment protohistòric del Barranc de Sant Antoni és situat dins del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre), a mig quilòmetre a l’oest del pas de la barca de Miravet i a uns dos quilòmetres de Ginestar en direcció sud-est. El jaciment ocupa l’extrem nordoccidental d'una plataforma formada per la primera terrassa del riu Ebre, delimitada a l’est i al sudoest pel barranc de Gàfols, a l’oest i al sud pel barranc de Sant Antoni i al nord-oest pel riu Ebre, amb el meandre que es forma entre Ginestar i Miravet. Fig 1. Mapa a escala 1:50.000 de la CME, full 32-18 (426) Ginestar-Miravet. La plataforma és ocupada actualment per plantacions d’ametllers i d’oliveres, i el lloc ocupat pel jaciment està envoltat per un petit bosc de pins joves i de matolls. Fig 2. Esquema topogràfic del curs inferior d l’Ebre, a la zona del meandre entre Ginestar i Miravet, amb la situació dels Barrancs. 2. ANTECEDENTS El jaciment protohistòric del barranc de Sant Antoni fou localizat en el decurs d’una campanya de prospecció sistemàtica de la zona a finals del anys 80 (Mascort, Sanmartí, Santacana; 1990), i que va permetre la identificació d’un bon nombre de petits establiments situats sobre elevacions relatives, dominant les terres planes del voltant i la proximitat a barrancs o torrents. L’excavació va ser promoguda pel Projecte de recerca arqueològica sobre les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a les comarques del curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria i l’antiguitat. El jaciment va ser objecte de dues campanyes d'excavació desenvolupades durant l'any 1994. Aquest any van documentar dues estructures d'habitació que es superposen amb cronologies diferents (Asensio, Belarte, Noguera, Sanmartí, Santacana, 1998). L'habitacle més antic és un recinte pseudorectangular d'uns 7,60 m. de llargada per 3,20 m. d'amplada màxima, construït mitjançant un retall a la roca i després adossant-hi murs confeccionats amb pedres de diferents mides sense treballar. Fig 3. Dibuix planta de l’ habitació 1 del jaciment del Barranc de Sant Antoni, amb indicació de les diferents estructures domèstiques i dels números d’UE(ASENSIO, BELARTE, FERRER, NOGUERA SANMARTI, SANTACANA, 1994) Destacar de l'interior de l'habitació una llar de foc central i una estructura quadrangular adossada a l'angle sud-est, sense una funció clara. La segona fase se situa quasi directament sobre la primera, després d'anivellar l'estrat d'enderroc, amb unes dimensions de 7,10 m. de llargada per 3,30 m. d'amplada màxima, mantenint aproximadament els mateixos límits que la precedent, excepte al costat nord- est. Fig 4. Dibuix planta de l’habitació II del jaciment del Barranc de Sant Antoni, amb ubicació de les diferents estructures domèstiques i dels números d’ UE (ASENSIO,BELARTE, FERRER, NOGUERA SANMARTI, SANTACANA, 1994) Segons els autors la cronologia ceràmica de la primera fase correspon a uns camps d'urnes antics, datats entorn del segle X a.C., dins del període I de Vilaseca (1.000-800a.C.)(VILASECA,1973). La segona fase, datada dins del període III de Vilaseca (750-600 a.C.), es caracteritza per vasos bicònics amb acanalats horitzontals a l'espatlla, però amb la carena poc marcada i vora exvasada. És significativa l'aparició d'una gran gerra d'emmagatzematge, amb cos bitroncocònic amb forta carena, base plana, vora exvasada i decoració de cordons digitats a l'espatlla i a les nanses. Fig 5. Dibuix material ceràmic habitació I. (Asensio et alii, 1994) Aquestes mateixes formes es poden trobar a la primera fase del jaciment veí del Barranc de Gàfols, amb l'única diferència que en aquest van aparèixer associades a fragments de ceràmica d'importació fenícia. L’any 1998 es realitza una altre campanya d’excavació que tenia com a objetiu principal la verificació de l’existència o no d’altres construccions del mateix tipus en altres punts del jaciment. Vistos els resultats negatius de quatre de las cinc rases, es van centrar en la cinquena, confirmant-se després una altra estructura d’habitació. Fig 6. Habitació III del Barranc de Sant Antoni. (Asensio et alii, 1994) Aquesta habitació (III), es pot interpretar com una cabana el fons de la qual estava retallada a la roca mare. Els directors, segons el materials ceràmics trobats, van proposar una cronologia coetània o lleugerament més tardana que la de l’habitació II del mateix jaciment, dins la segona meitat del segle VII aC. Fig 7. Peça de ceràmica a mà del Barranc de Sant Antoni, hab III. (Asensio et alii, 1994) A continuació es fa referència a les unitats estratigràfiques documentades en les campanyes d’excavació de l’any 1984, de l’habitació I i II ( Asensio et all, 1994): UE 2: Terra d’enderroc hab. 2 UE 3: Mur nord est UE 4: Mur nord-oest/ hab. 2 es contrueix directament damunt de l’hab. 1. UE 8: Paviment d’argila UE 9: Terra cremada UE 10: Estructura quadrangular UE 11: Mur sud-est UE 13: Mur sud-oest UE 14: Bloc de pedra aïllat UE 15: Àrea de combustió UE 17: Estructura de combustió. UE 18: Diferents taques de coloració vermellosa al paviment UE 19: Diferents taques de coloració vermellosa al paviment. UE 20: Diferents taques de coloració vermellosa al paviment. UE 21: Diferents taques de coloració vermellosa al paviment. UE 22: Diferents taques de coloració vermellosa al paviment. UE 24: Estrat d’enderroc (enderroc de parets), HAB 1 terra argilosa, groguenca, compacta i depurada. UE 26: Relació amb un paviment més antic UE 27: Mur nord-est HAB 1 UE 28: Mur oest /nord-oest HAB 1 UE 30: Estructura quadrangular a l’interior HAB 1 UE 32: Estructura de combustió. UE 35: Paviment, terra groguenca HAB 1 UE 36: Farciment llar de foc HAB 1 UE 37: Sota la capa de farciment, còdols. HAB 1 UE 38: Llar de foc amb aquest paviment HAB 1 UE 39: Interior de còdols del mur que tanca al sud-est HAB 1 UE 40: Mur sud-est HAB 1 Fig 8. Seccions longitudinals de les habitacions I i II, on es pot apreciar les unitatas estratigràfiques (Asensio et all, 1984). 3. MOTIU DE LA INTERVENCIÓ. En data 7 de maig de 2003 el Servei d’Arqueologia comunica a l’Ajuntament de Ginestar els danys causats en el jaciment del Barranc de Sant Antoni amb motiu de la realització d’unes obres i es demana que l’Ajuntament aturi aquestes mateixes obres. Es procedeix a la tramitació d’una actuació arqueològica d’urgència per tal de delimitar la part de l’àrea afectada i fer-ne la seva valoració. 4. TREBALLS REALITZATS. ESTRUCTURES NO DOCUMENTADES. El dia 30 de Juny un arqueòleg i dos auxiliars van començar els treballs per delimitar la part de l’àrea afectada. Entre els treballs realitzats també es va fer un mostreig i cribatge de les terres acumulades a les seccions rebaixades, i del sediment interior de les estructures que han estat aportades i remogudes per la màquina. A les terres acumulades en dues grans piles de terra on a més a més de ceràmica i restes lítiques es van trobar pedres grans i mitjanes, que formarien part dels murs eliminats. Sobre les terres cribades apilotonades de l’interior de l’estructura, de la qual desconeixem la seva procedència, podem suposar que formarien part dels rebaixos laterals i del substrat dels murs, així com de la llar situada al NW. El material trobat associat a aquest sediment és ceràmica informe molt rodada i material lític alterat tèrmicament (restes de talla, fragments de talla laminar i microlaminar cremats o amb patina d’alteració1), possiblement associats a la llar de foc. Als treballs de limitació i localització de danys, hem pogut constatar la petjada deixada per la pala excavadora sobre la superfície natural de pedre que formaria el sòl de les habitacions. 1 Veure inventari de materials lítics Fig 9. Senyals deixades per la retroexcavadora sobre la superfície natural de pedre. Es pot observar el retall que feien les seves constructores per adosar o encaixar els murs, en aquest cas proba irrefutable de l’eliminació d’aquest. De l’habitació 3 tan sols vam haver d’eliminar una petita llar actual on s’havia emprat alguna pedra del mur NW. Al sediment acumulat també hi trobarem restes de ceràmica tot i que el seu percentatge respecte a les habitacions 1 i 2 no és significatiu. Fig 10. Habitació III abans de la neteja. A aquesta estructura d’habitació se li excavà o delimità tant les seccions i l’estructura com la valoració del dany. Aquest dany possiblement no és producte d’una màquina sinó d’un amuntegament de pedres, incloent-n’hi una al mur per la construcció d’una llar. Després de netejar el sediment, la cendra i documentar el mur amb els seus elements eliminats, l’habitació va ser abandonada per continuar els treballs a les habitacions 1 i 2.