Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà

Per MêRIAM GIFRE i SALA

I PREMI DE RECERCA AIEE, Figueres, 35(2002), pàg. 479-512 ALBERT COMPTE

INTRODUCCIÓ

a poc més d’un any, una de les meves preocupacions va començar a ser el Treball de Recerca. Em passava els dies pensant en el millor tema que podia triar pel meu Treball i rebutjant tots els possibles F temes que em proposaven. Tots em semblaven massa simples, poc útils, massa investigats,...; jo volia una cosa diferent, que no fos un pur tràmit, que em servís per aclarir dubtes de futur... Passaven els dies i el tema del Treball encara era una incògnita que em preocupava, però per fi, després de tants dies i de tant donar-hi voltes vaig poder dormir tranquilála. Tenia tema!, un tema que m’agradava, poc conegut, poc investigat, que em podia ajudar a decidir sobre el meu futur, que no era simple ni inútil, TENIA TEMA!: PREMSA, RËDIO I TELEVISIÓ A L’ALT EMPORDË. Després de la decisió va venir el treball. Per començar vaig haver de fer un munt de trucades, en un principi semblava que només serien un parell o tres, però al final s’han convertit en més d’un centenar. Vaig començar per la Delegació del Departament de Cultura a Girona, on em pensava que trobaria el que buscava: saber tots els pobles de la comarca que tenen un mitjà de comunicació. Però no en sabien res i em van enviar al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, però...rien de rien. Vaig estar trucant-hi durant un temps, intentant parlar primer amb un i després amb un altre, però no, no hi va haver manera d’aconseguir resposta. Això no podia continuar, necessitava saber tots els pobles de l’Alt Empordà que tenien i/o tenen un mitjà de comunicació per continuar el meu treball, i què podia fer? Només hi havia una solució possible, trucar ajuntament per ajuntament i demanar-ho directament: “Sóc una noia de l’Institut Alexandre Deulofeu de Figueres i estic fent el Treball de Recerca sobre els mitjans de comunicació a l’Alt Empordà, hi ha algun mitjà de comunicació al poble?”, “Em podrien donar un telèfon de contacte per parlar amb un dels responsables?” Tampoc no va ser fàcil aconseguir-ho, en alguns ajuntaments em van ajudar de seguida, en d’altres no vaig aconseguir que em responguessin mai i vaig haver de trucar a una casa particular, en altres vaig tardar molt a aconseguir una resposta i en altres em van enganyar per falta d’interès; però ho vaig aconseguir. Llavors van començar les entrevistes i els viatges, des de la Jonquera a Bàscara i del Port de la Selva a Albanyà, algunes, via Internet, i altres, per telèfon: en total trenta-set entrevistes,

Míriam Gifre 481 que van començar el mes d’agost a Llers i van acabar el mateix mes de gener amb els responsables d’una de les publicacions de Portbou. Han costat, ha costat compaginar les entrevistes amb els dies d’exàmens, l’horari escolar i els horaris de la gent, però ha estat possible i ara ja les tinc totes fetes, TOTES! Després, les taules i els mapes a partir de buidar les informacions aconseguides amb les entrevistes, tres taules per a la premsa, dues per la televisió i dues per a la ràdio. I, finalment, les conclusions. Abans de finalitzar aquesta petita introducció, m’agradaria agrair la col·laboració de totes aquelles persones que m’han ajudat a tirar endavant aquest Treball de Recerca. Des de les persones que m’han hagut de suportar totes les neures com la meva germana... els meus pares, que m’han hagut de traslladar a tots els pobles i a totes les cites, i han hagut de pagar totes les trucades; a la meva cosina, la Clara, i la seva habilitat per fer mapes a l’ordinador; a en Pere Gifre, el meu oncle i un dels meus tutors de Treball de Recerca; a la Xixon Heras, la meva altra tutora del Treball de Recerca, que m’ha ajudat fins que ha pogut... sense deixar-me tota aquella gent que m’ha donat la informació que necessitava sense cap tipus de pega. Moltes gràcies a tothom.

METODOLOGIA Un cop vaig haver decidit el tema i escollit (“adjudicat”) els tutors (la professora de Llengua Catalana, Xixon Heras i el professor d’Història, Pere Gifre), ja que em semblava que els podia interessar ajudar-me en el treball, vam consensuar l’enfocament del tema. Es plantejava un dubte important, fer un estudi, recerca, de la premsa, la ràdio i la televisió a l’Alt Empordà al llarg de la història o fer-lo del moment actual. Després de molt pensar-hi i rebuscar informació, em vaig decidir per l’última opció. A part de les qüestions personals, em va semblar que seria més interessant, més engrescador. Ara ja només mancava començar a treballar seguint el passos següents: 1. Documentació bibliogràfica: Revisió de la documentació publicada relacionada amb el tema. Selecció de les publicacions a llegir (vegeu Bibliografia). 2. Trucades: Ð A diferents entitats gironines i altempordaneses: Departament de Cultura de la Generalitat a Girona, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, etc. Ð Als ajuntaments de tots els pobles de la comarca. Ð A particulars (quan no hi havia manera de connectar amb els ajuntaments). Ð A professionals del sector i responsables del mitjà. 3. Elaboració de les pautes / preguntes prèvies a les entrevistes. 4. Entrevista a cadascun dels diferents mitjans existents al moment actual a l’Alt Empordà. Per realitzar aquesta tasca he tingut alguns petits problemes, sobretot pel que fa als mitjans de la capital i cal destacar el cas frustrant de T.V. Figueres.

482 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà 5. Buidatge de les entrevistes a la graella resum. 6. Elaboració de les graelles resum de cada grup de mitjans. 7. Reflexió, anàlisi de les diferents graelles resum i concreció de les conclusions parcials i globals. 8. Introducció, metodologia, bibliografia, guió, paginació i maquetació.

REVISTES DE L’ALT EMPORDË

Després de moltes entrevistes, d’extreure diferents informacions i de veure totes les publicacions que es fan a la comarca, he comparat tot el que he anat trobant al llarg d’aquests mesos. A continuació us en presento el resultat.

En aquest mapa apareixen remarcats els vint-i-quatre pobles altempordanesos que editen publicacions pròpies.

L’ originalitat de les portades (Vegeu l’apèndix núm. 3)

Començant per l’estudi de la portada, constatem que totes les publicacions que es fan a la comarca, tinguin la periodicitat que tinguin, siguin més o menys importants, siguin antigues, joves o noves, mantenen la mateixa capçalera en totes les seves edicions, ja que la capçalera és allò que identifica cada publicació. Cal remarcar que en alguna ocasió la capçalera ha patit algun canvi abans d’arribar a la forma actual, és el cas de L’Esquerda de la bastida o La Verna. A més a més, la majoria d’aquests encapçalaments, en concret dinou de vint-i-set, tenen una relació amb el poble d’on surten i on volen arribar; ja sigui

Míriam Gifre 483 perquè porten el mateix nom que el poble per tal d’identificar-se amb la seva gent de la forma més directa (Ventalló, Albanyà...), perquè comparteixen el nom d’un element històric, geogràfic, popular... del poble (La Sibilála, L’Orlina...), o perquè vol ser un crit referencial del que vol representar o presentar als seus lectors (Veïns, Tots junts, La Veu...). Un cop estudiades les capçaleres ens centrem en les imatges de presentació de cada una de les portades i veiem que canvien totes menys la d’Albanyà, que conté un dibuix molt especial, molt representatiu i amb molt de sentit, i la de L’informatiu, que manté les imatges de les tres esglésies del municipi, però canvia el poema inicial. Així, doncs, la resta de publicacions canvien les seves imatges usant fotografies de fets que han passat al poble (Veïns...), flaixos de les notícies més importants o dels temes tractats en el número que presenten (L’Escalenc, L’estrígol...), amb obres d’artistes locals o relacionats amb el poble (Ventalló, Lèrtio...), amb fets que fan referència a l’època de l’any en la qual surt la revista (Farus...)...

Periodicitat (Vegeu l’apèndix núm. 3)

Ens interessa saber que a la comarca predominen les publicacions trimestrals (8) i semestrals (8), amb força diferència sobre les que apareixen amb altres periodicitats més o menys àmplies. No obstant això, cal destacar el fet que a l’Alt Empordà trobem dos setmanaris, L’Empordà i l’Hora Nova, que tenen una gran popularitat entre els empordanesos. A més a més, ens trobem amb dos casos especials de periodicitats, la revista Farus surt dues vegades l’any coincidint amb les festes del poble ( a l’estiu i a l’hivern però sense la diferència intermitja de sis mesos entre una i altra), i Lèrtio apareix tres cops l’any coincidint amb moments importants per a la vida del poble, com la Fira de la cirera, la Festa Major de setembre i Nadal i la Festa de gener.

Tiratge (Vegeu l’apèndix núm. 3)

El tiratge d’exemplars depèn sempre del nombre d’habitants que té el poble, si el poble té 700 habitants es treuen 400 exemplars per tal de proporcionar un exemplar a cada família i guardar-ne uns quants per a casos especials com el meu, que he demanat diferents exemplars de totes les revistes, o en casos de pèrdua... En alguns casos en treuen una quantitat o altra d’exemplars tenint en compte el número de subscriptors i no tan sols el nombre d’habitants, com L’escalenc. L’Empordà i l’Hora Nova tornen a destacar pel que fa al tiratge, ja que són dos setmanaris d’abast comarcal que no depenen del nombre d’habitants de Figueres, sinó del nombre de subscriptors i de possibles lectors comarcals. També s’ha de destacar el cas de L’estrígol, que generalment treuen 100 exemplars, però de la qual poden treure més si la gent del poble els ho demana perquè fotocopien la revista a la fotocopiadora particular d’un dels responsables aficionats.

484 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà Pel que fa al tema del tiratge, també hem de destacar que hi ha algunes publicacions que també apareixen penjades a Internet. És el cas de L’Esquerda de la bastida, http://www.lajonquera.com/esquerda, El Full de l’Albera Marítima, http://www.elfull.cjb.net i La Veu.

Distribució (Vegeu l’apèndix núm. 3)

La distribució de les publicacions locals de l’Alt Empordà més habitual és el lliurament domiciliari, ja sigui per part de l’agutzil, els funcionaris de l’ajuntament, el carter o la cartera del poble, l’equip de la revista... Les publicacions que es venen es distribueixen entre els seus lectors a partir de diferents punts de venda i aquelles revistes o publicacions que tenen subscriptors fan arribar l’exemplar que els correspon a cadascú a través dels mateixos punts de venda, de repartidors propis, d’una empresa de repartiment o de correus.

Quant val? (Vegeu l’apèndix núm. 4)

A la comarca podem aconseguir disset publicacions gratuïtes de les vint- i-set que n’existeixen. Les deu publicacions restants tenen un preu que va d’1,20 euros, la més barata; L’Orlina, a 3 euros, la més cara, L’esquerda de la bastida. Cinc d’aquestes deu publicacions que han de ser pagades tenen subscriptors, fet que els assegura un mínim de vendes per a cada edició. El fet que les publicacions s’hagin de pagar o siguin gratuïtes, no té cap tipus de relació amb la seva qualitat, ja que trobem revistes gratuïtes que tenen més bon format i contingut que revistes que els possibles lectors de les quals han de pagar per adquirir-les. És el cas de Ventalló, que és una de les millors publicacions que hi ha a l’Alt Empordà pel que fa a la forma i al contingut i s’aconsegueix de forma gratuïta.

Quant costa? (Vegeu l’apèndix núm. 4)

Si estudiem el cost total de les publicacions al llarg d’un any, veiem que n’hi ha vuit que superen els 6.000 euros (998.316 pessetes) i sis que no arriben als 600 euros (99.832 pessetes). La revista amb més pressupost és L’Escalenc, 18.030,36 euros (3.000.000 pessetes), fet que ve donat més per la periodicitat mensual que té la revista que per la qualitat de contingut i forma. Contràriament, la revista amb menys pressupost és Un cistell de tradició.

Les finances (Vegeu l’apèndix núm. 4)

Dotze de les vint-i-set publicacions de l’Alt Empordà reben ajuda dels seus ajuntaments o estan pagades per l’Ajuntament del seu poble. L’Ajuntament de Peralada és el que més destaca, ja que paga els 12.020,24 euros (2.000.000 ptes)

Míriam Gifre 485 anuals que costa la revista; de la resta d’ajuntaments que ajuden a finançar el projecte periodístic del seu poble, el que menys col·labora és el de Cistella, ja que només els proporciona 60,10 euros (10.000 pessetes). Probablement aquest fet té alguna cosa a veure amb el mòdic pressupost d’Un cistell de tradició. Hi ha quatre revistes que estan portades per associacions culturals: l’Associació Cultural d’Amics “La Fraternal” tira endavant La Verna, Farus és una activitat de l’“Atalaia”, La Nava la porta l’associació “Amics de Navata” i l’“Associació Cultural Rabós-Delfià” s’encarrega de L’Orlina. Aquestes associacions, a part de confeccionar la revista, ajuden a afrontar el cost econòmic que aquestes comporten. La publicitat és un factor que cada vegada s’introdueix més a les nostres vides i a la nostra quotidianitat, un fet que ha suposat una nova carrera i nous llocs de treball. Però no es tracta només d’un muntatge de gran magnitud, sinó que la publicitat també es pot trobar en les revistes... més humils proporcionant un guany econòmic per afrontar els costos de confecció i edició, persuadint alhora els seus lectors. Així doncs, la publicitat també es pot trobar en dotze de les publicacions que apareixen a l’Alt Empordà i arribar en alguns casos a proporcionar als seus creadors quantitats que poden superar els 3.000 euros (499.158 pessetes).

Parlem de les subvencions (Vegeu l’apèndix núm. 4)

Curiosament, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà només ajuda econòmicament, i a canvi d’un anunci d’aquesta entitat, amb una quantitat força considerable, de 540,91 euros (90.000 ptes.), L’Esquerda de la bastida. Té això alguna cosa a veure amb el fet que l’alcalde de la Jonquera és el president del Consell Comarcal? Deixem-ho en suspens i que tothom pensi el que vulgui. La Diputació de Girona subvenciona oficialment quinze publicacions amb quantitats que poden anar dels 300,51 euros (50.000 pessetes) la més petita, quantitat destinada a Un cistell de tradició, a superar els 3.000 euros (499.158 pessetes) en els dos casos de Llançà. Hi ha algunes publicacions que no es poden permetre demanar la subvenció de la Diputació perquè no compleixen tots els requisits que aquesta entitat demana, a algunes els falta temps d’assentament, altres són fotocòpies... També trobem algun cas, com el de Tots junts, que l’han demanat però encara no l’han rebut, i algun cas que de moment no els interessa rebre-la, perquè no la troben necessària. Si ens fixem en les subvencions econòmiques que dóna la Generalitat de Catalunya a les publicacions de la comarca veiem, que tan sols quatre en reben: L’escalenc, els setmanaris L’Empordà i l’Hora Nova i La Nava. Aquesta última revista no la rep cada any, sinó que només l’ha rebut en algunes ocasions.

Anàlisi del contingut de les revistes (Vegeu l’apèndix núm. 5)

Per fer l’anàlisi del contingut de totes les publicacions que hi ha a la comarca, vaig haver de començar per estudiar tots els apartats que hi sortien

486 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà i fer-ne un buidat. Després, a partir del resultat dels buidats, la informació s’ha passat a la graella corresponent i, observant aquesta, se n’han pogut extreure diferents conclusions. Pel que fa a les seccions, n’hi ha tres que destaquen per sobre les altres perquè es repeteixen en la majoria de publicacions, i una que destaca per la manca de representacions. La secció més habitual entre les publicacions altempordaneses és “Informació municipal”, que es pot trobar en dinou publicacions de les vint-i-cinc que han estat analitzades en aquest apartat (s’ha de destacar el tractament diferenciat de l’Hora Nova i L’Empordà). Entre les dinou revistes que contenen aquesta secció, també hi ha diferències. N’hi ha, com El balcó o La Veu, que destinen la major part de la publicació a aquest tipus d’informació perquè és el que creuen més important; i n’hi ha, com Lértio, que conceben aquesta secció com una secció més de la publicació que fa arribar un tipus d’informació concreta i que alhora serveix per calmar les possibles xerrameques dels habitants. Les cinc revistes que no tenen aquesta secció, són aquelles que es consideren totalment independents de l’ajuntament, com L’estrígol o La Verna, o aquelles que no necessiten donar la informació municipal perquè l’ajuntament ja s’encarrega de dur a terme la tasca seguint un altre camí. És el cas de Portbou on tenim El full, que és completament independent, i Passagen, que conté la informació municipal corresponent. Per altra banda, la secció menys habitual entre les revistes de la comarca és “Política”, que només trobem a L’esquerda de la bastida. El contingut d’aquest apartat són articles que es relacionen amb la política de la Jonquera, des d’articles que fan balanç de la legislatura a opinions del mateixos polítics. A partir de les informacions d’aquesta graella, també podem dedicar un estudi a descobrir quines són les revistes més completes i quines són les de contingut més pobre. Així, descobrim que la revista altempordanesa més rica i completa és Ventalló, que conté dinou dels vint-i-dos possibles apartats que proposava la graella, seguida de La Sibilála, Lèrtio i L’esquerda de la bastida. Per altra banda, la publicació més pobra és La Veu, que actualment només ofereix informació municipal a la gent de Vilajuïga.

L’Empordà i l’Hora Nova

Després de molt pensar-hi, he cregut convenient donar un tractament diferenciat a l’estudi de L’Empordà i l’Hora Nova, a causa de la seva importància, periodicitat i del seu format tipus diari. Aquests dos setmanaris tenen un contingut molt semblant però amb un ordre i un nom de les seccions diferent. Pel que fa a l’Hora Nova, podríem considerar que té més seccions, però no més informacions, ja que les informacions que a L’Empordà es donen sota el títol “País”, a l’Hora Nova es donen sota els títols de “Figueres” i “Comarca”. El que sí té l’Hora Nova que no té L’Empordà és un espai dedicat a l’economia i el comerç; però per contra, L’Empordà té un espai dedicat al motor que no trobem a l’Hora Nova.

Míriam Gifre 487 El mateix passa amb, l’“Especial” i “Protagonistes” de l’Hora Nova i el “Darrera” de L’Empordà. Pel que fa a la resta de seccions equivalents són: actualitat, opinió, esports, cultura i agenda (que trobem com a una única secció a l’Hora Nova però com a dues de diferenciades a L’Empordà) i l’espai de les guies, o classificats, com l’anomenen els de L’Empordà. Així doncs, aquest és l’estudi del contingut dels dos setmanaris altempordanesos, que concloent, és igual però diferent, sense gaires variacions.

LA RËDIO A L’ALT EMPORDË

Després de tots aquests mesos de treball, també he pogut estudiar i comparar les diferents emissores de ràdio que tenim a la nostra comarca. Aquests estudis i comparacions es poden comprovar en l’informe següent.

En aquest mapa figuren, de forma destacada, les poblacions altempordaneses on podem trobar una emissora radiofònica.

En euros o en pessetes? (Vegeu l’apèndix núm. 6)

Dels pressupostos que se’ns han pogut proporcionar destaca com a superior el de Ràdio Vilafant, que arriba als 84.141,69 euros (14.000.000 ptes.), i com a inferior el de Ràdio Alt Empordà, 3005,06 euros (500.000 ptes.). També s’ha de fer constar que els pressupostos de la Cadena Cope Figueres depenen en part dels de la Cadena Cope i que els d’Ona Empordà encara no es poden concretar a causa del debut recent a la comarca.

488 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà Finançament (Vegeu l’apèndix núm. 6) De vuit emissores de ràdio que hi ha a l’Alt Empordà, n’hi ha cinc que estan ajudades pels seus respectius ajuntaments. Dues de les que no estan ajudades per l’Ajuntament o no en tenen necessitat perquè pertanyen a una cadena de ràdio estatal o autonòmica que ja té els seus propis pressupostos generals, es tracta de la Cadena Cope Figueres i Ona Empordà. De les ajudes que consten en aquest treball destaca la de l’Ajuntament de l’Escala que proporciona 51.086,03 euros (8.500.000 pessetes) del total de 66.111,33 euros (11.000.000 pessetes) de pressupost total que té l’emissora. La publicitat és l’únic factor de finançament que és present a totes les emissores de ràdio que es poden escoltar a la comarca i, contràriament, no hi ha cap emissora a l’Alt Empordà que rebi una subvenció oficial de cap entitat comarcal, provincial o autonòmica.

Personal (Vegeu l’apèndix núm. 8) Comprovant i comparant les informacions obtingudes a partir de les diferents xerrades i entrevistes, veiem que a la comarca hi ha cinquanta-quatre persones que es dediquen, de forma fixa, a tirar endavant el funcionament de les seves emissores de ràdio. D’aquestes cinquanta-quatre, n’hi ha vint que són remunerades per la seva tasca i trenta-quatre que ho fan sense treure’n res de material a canvi. Aquestes trenta-quatre persones són les que fan possible que a la comarca es pugui connectar amb Ràdio Vila-Sacra i Ràdio Mar d’amunt. Pel que fa als colálaboradors, ens trobem amb uns barems totalment diferents. De vuit emissores que es coneixen a l’Alt Empordà, n’hi ha una que no rep cap ajuda de cap colálaborador, Ona Empordà; dues que remuneren els seus colálaboradors, Cadena Cope i Ràdio Vilafant i cinc que agraeixen l’ajuda dels seus col·laboradors de la millor manera que poden, però sense diners a canvi.

Música o no música? (Vegeu l’apèndix núm. 8) A l’Alt Empordà hi ha quatre emissores que combinen la programació convencional amb la ràdio fórmula musical, Ràdio Cadaqués, Ràdio Castelló, Ràdio L’Escala i Ràdio Vilafant; dues que només es dediquen a l’emissió de programes convencionals, Ona Empordà i Cadena Cope; i dues que ens ofereixen música les vint-i-quatre hores del dia, Ràdio Mar d’amunt i Ràdio Vila-Sacra.

Connexió amb dues “N” i “X” (Vegeu l’apèndix núm. 8) Com que les emissores locals que podem escoltar a l’Alt Empordà són emissores petites, sis de les vuit que hi existeixen connecten amb emissores catalanes de més magnitud en algun moment del dia. Les úniques emissores que actualment no es connecten amb cap altra emissora són Ràdio Alt Empordà, que sí que s’havia connectat amb una altra emissora en el passat, i Ràdio Mar d’amunt, que actualment es planteja la connexió amb RAC 105. La resta es connecta amb

Míriam Gifre 489 Catalunya Ràdio (Ràdio Cadaqués i Ràdio Vilafant, que també es connecta a Catalunya cultura i Catalunya informació), COM Ràdio (Ràdio L’Escala) i Catalunya informació (Ràdia Vila-Sacra i Ràdio Vilafant). Evidentment, i com és lògic, des de la Cadena Cope Figueres es connecten amb la programació de la Cadena Cope i des d’Ona Empordà es connecten a Ona Catalana.

El problema dels dials i la manca de controls Hi ha un aspecte important que pateixen totes les emissores locals de l’Alt Empordà, i pel que he pogut descobrir, també de Catalunya. Es tracta del problema de les ones. L’Estat atorga la majoria de freqüències municipals als seus ajuntaments entre els dials 107 i 108. Això fa que, quan l’emissora municipal intenta sortir a més potència per expandir-se del seu territori local i arribar a un major nombre d’oients, ocupa ones pertanyents a una altra emissora municipal. Realment, es pensa que això és una estratègia d’autocontrol que imposen des de “telecomunicacions”, ja que quan una emissora denuncia la competència per sortir amb més potència, els tècnics l’avisen que faran una inspecció i així l’emissora denunciada té temps de baixar totes les potències i posar-les en regla per passar la inspecció satisfactòriament.

LA TELEVISIÓ DE L’ALT EMPORDË A l’Alt Empordà tenim tres cadenes de televisió diferents, T.V. L’Escala, T.V. Figueres i Empordà Televisió, les comparacions entre les quals es poden observar als paràgrafs següents.

Roses, Figueres i l’Escala són els tres pobles de la comarca que ofereixen als seus habitants una televisió local.

490 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà Pessetes o euros? (Vegeu l’apèndix núm. 10)

De les tres televisions altempordaneses, la que té un pressupost més alt, encara que no l’he pogut concretar (perquè les relacions públiques no són el seu fort!), és T.V. Figueres, això vol dir que té un pressupost superior als 162.273,27 euros (27.000.000 pessetes) amb què compta la gent d’Empordà Televisió. T.V. L’Escala, doncs, és la televisió més petita que tenim a la comarca, cosa fàcil d’entendre ja que T.V. L’Escala és una televisió d’aficionats, que encara no està professionalitzada, i en canvi les altres dues cadenes són televisions professionalitzades. Tots els ajuntaments, encara que amb polèmica pel que fa a les relacions entre l’Ajuntament de Figueres i T.V. Figueres, donen suport a les seves cadenes. D’entre les tres, cal destacar Empordà Televisió, perquè no tan sols rep una ajuda econòmica de l’Ajuntament de Roses, població des d’on emet i on hi ha els seus estudis, sinó també dels ajuntaments de Castelló d’Empúries i de Palau-savardera. En total, sumant les tres subvencions que Empordà Televisió rep dels ajuntaments, arribem a una xifra de 75.727,52 euros (12.600.000 pessetes). La publicitat també és un element que dóna guanys econòmics a les televisions altempordaneses. La televisió que menys guanys publicitaris té és T.V. L’Escala, però les raons són força clares: T.V. L’Escala és l’única que encara és amateur, a més a més els comerciants escalencs no permeten que des de la televisió local facin arribar publicitat de comerços d’altres poblacions per tal d’evitar que els escalencs se’n vagin a comprar a fora i d’aquesta manera perdre els seus clients potencials. Pel que fa a les subvencions, les televisions de la comarca només estan ajudades oficialment per la Diputació de Girona, que dóna la mateixa quantitat 12.020,24 euros (2.000.000 pessetes) a les televisions de l’Escala i Roses (Empordà T.V.) i, possiblement, la mateixa quantitat a T.V. Figueres.

Personalitzat (Vegeu l’apèndix núm. 11)

En total, a l’Alt Empordà hi ha setanta persones que dediquen part del seu temps a tirar endavant projectes televisius. D’aquestes setanta, n’hi ha cinquanta-dues que cobren pel que fan i divuit que no. Aquestes divuit pertanyen totes a la televisió escalenca i es reparteixen entre personal fix i col·laboradors esporàdics. De les cinquanta-dues persones que treuen guanys pel seu treball televisiu, trenta-set pertanyen a T.V. Figueres i quinze a Empordà Televisió, vint-i-una formen part de l’equip de treball fix d’aquestes cadenes i trenta-una són remunerades per les seves colálaboracions. Aquest fet ens torna a demostrar la professionalització que tenen les cadenes de Figueres i Roses per davant de la poca professionalització que, malauradament, hi ha a T.V. L’Escala. Cal remarcar que des d’aquesta última cadena hi ha un futur projecte de professionalitzar-se.

Míriam Gifre 491 T’ho juro per la cobertura de la meva televisió? (Vegeu l’apèndix núm. 11)

La cobertura és un altre aspecte que denota la professionalitat i que ve donat pel pressupost de calaix que té cada emissora i les ganes de menjar-se el món. Així, doncs, per aquesta regla de tres, T.V. L’Escala és la que té menys cobertura; però hi ha una cosa que falla perquè, segons les dades, la Televisió de Figueres hauria d’arribar més lluny que la de Roses i en realitat T.V. Figueres té una cobertura supramunicipal, però infracomarcal i Empordà Televisió es pot veure des d’altres comarques gironines.

CONCLUSIONS

Després de moltes entrevistes, de moltes hores de treball i de molts mesos de recerca... després de tot plegat, ara ha arribat el moment d’aportar al treball aquelles impressions més personals. Hi ha algunes coses que ja he insinuat al llarg dels apartats anteriors, a les conclusions parcials, però n’hi ha d’altres que considero que mereixen un tractament diferenciat. 1. En tot aquest seguit d’entrevistes he constatat grans i significatives diferències. Ha estat molt diferent parlar amb algun responsable “amateur”, que són l’ànima i el mateix motor de la “seva revista” “de la seva ràdio” o de la “seva televisió” i defensen allò que els sembla que és bo que es tingui, que parlar amb aquells que viuen el “seu mitjà” com una feina més o fins i tot com un negoci. Realment, tots ho viuen amb força, però amb diferents matisacions. 2. Vull remarcar, també, el comentari que més m’han repetit a les diferents entrevistes: la dificultat a l’hora de trobar col·laboradors. Són moltes les publicacions, emissores i fins i tot televisions que es queixen d’aquest fet. Cada vegada disminueixen més els col·laboradors que vulguin ajudar a tirar endavant el projecte del seu poble, però en canvi, aquests que es neguen a colálaborar, són els primers de queixar-se quan la revista tarda uns dies a sortir o no poden escoltar un programa qualsevol... En aquest aspecte, s’ha de destacar el cas d’Albanyà, que a causa d’això encara estan preparant el número que havia de sortir l’any 2000! Possiblement una de les raons que explicaria aquest problema és el materialisme d’avui dia ja que, en força casos, al llarg de totes les entrevistes, han comentat que la col·laboració desinteressada va de baixa, i que, cada vegada més, els col·laboradors volen obtenir una remuneració a canvi de la seva ajuda. 3. Una altra cosa que he pogut detectar i destacar durant aquests mesos és la falta de coneixement que es té, en general, sobre el Treball de Recerca. En alguns llocs, com L’Empordà, vaig tenir dificultats inicials per aconseguir establir-hi contacte perquè creien que jo estava fent un treball sense importància, “d’aquells que posen els professors als alumnes i els diuen que vagin a visitar els mitjans de comunicació de Figueres sense pensar si molesten o no a les empreses”, una cosa semblant a això és el que em van dir al principi. Sort que llavors els vaig explicar de què es tractava, ho van

492 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà entendre i em van demanar disculpes per haver estat tan desconsiderats al principi. O en d’altres, com La Síbil·la, que fins que no hi va trucar la meva mare no es van dignar a respondre els infinits missatges que havia deixat al seu contestador. 4. Pel que fa a la qualitat de les revistes de la comarca, he detectat que les tres millors: Ventalló, La Sibilála i Lèrtio, pertanyen a l’empresa gironina J.J. COMUNICACIÓ. Es tracta d’una empresa que el periodista i exdirector de El Punt, Josep Collelldemont i Oliva, va fundar l’any 1994 amb la intenció d’oferir la confecció tècnica a tots aquells que volen fer una revista, i col·laborar per donar continuïtat a aquelles que els ho demanen. Lèrtio va ser la primera revista que vaig veure a part de L’escalenc, que cada mes tinc a casa i em va captivar que un poble tan petit com Llers pogués tenir una revista tan ben estructurada com la que té. Quan vaig veure la de Ventalló, de seguida la vaig relacionar amb la de Llers, ja que totes les revistes que es maqueten a J.J. COMUNICACIÓ tenen semblances entre elles, i em vaig tornar a quedar astorada per la seva qualitat. És per això que vaig decidir fer una visita a aquesta empresa i parlar amb el senyor Collelldemont. Trobo perfecte que hi hagi una empresa a Girona que es dediqui a les revistes locals perquè penso que en general no es tenen gaire en consideració i s’haurien de valorar molt més. És un fet molt remarcable que s’hagi creat una empresa a partir dels diferents treballs periodístics que es fan als pobles gironins; segur que poca gent ho sabia i, per contra, dóna una idea molt aproximada del potencial que hi ha al darrere. 5. Què passa al Consell Comarcal? Com és que no col·laboren amb els mitjans de comunicació de la comarca? Com és que L’esquerda de la bastida és l’única publicació que rep una ajuda econòmica d’aquesta entitat? No hauria de ser des del Consell Comarcal d’on es donés més suport als mitjans de comunicació altempordanesos per tal de potenciar-los? Es tracta d’una activitat cultural, informativa, periodística i, a la llarga, històrica, que es mereix molta més ajuda de la que en rep. No és gaire normal que hi hagi tants mitjans de comunicació a la comarca i que la majoria siguin desconeguts pel Consell; és veritat que fa poc el senyor Josep Maria Bernils Vozmediano va publicar alguna cosa al respecte (segons va aparèixer al Diari de Girona del diumenge 28 d’octubre del 2001), i també és veritat que per un moment vaig pensar que m’esguerraria el treball!, però quan jo vaig demanar-los ajuda no en sabien res de res i aquesta tasca tampoc no sembla que els hagi tocat la fibra sensible per colálaborar una mica més en el periodisme altempordanès. 6. Com que en molts dels mitjans locals de l’Alt Empordà veuen el seu futur magre a causa del desinterès entre els joves, aprofito aquestes línies per fer una proposta: que s’estudiïn i es plantegin formes de col·laboració entre els centres educatius dels diferents pobles i el mitjà de comunicació respectiu. Es podria fer un crèdit variable d’ESO, o una activitat extraescolar que permetés als alumnes relacionar-se amb la comunicació, alhora que permetria al mitjà local tenir col·laboradors que ajudessin a fer més fàcil la seva tasca. Com creieu que va començar el “gran” Màxim Castillo de Sota mínims (SER

Míriam Gifre 493 Girona)? Doncs amb la ràdio que durant les millors èpoques del col·legi “Pous i Pagès” es va muntar per i per als seus estudiants! 7. Hi ha un fet relacionat amb les emissores ràdiofòniques que també m’agradaria destacar. Tant a l’Escala, com a Vilafant, com a Castelló d’Empúries... es queixen de la política que utilitza el govern per atorgar els dials de les ràdios locals. Els donen molt junts amb la intenció que siguin les mateixes emissores les que s’autoregulin. Representa que les ràdios locals no han de sortir del seu municipi, però les emissores locals volen arribar més lluny i llavors ve quan es trepitgen els dials. Però aquest fenomen no es pot aturar perquè si una emissora denuncia l’altra a “Telecomunicacions”, aquests, abans de fer la inspecció, avisen de la seva pròxima visita, i els denunciats tenen l’oportunitat de posar-ho tot en ordre i passar la inspecció sense problemes. 9. Després de parlar amb un responsable de cada mitjà de comunicació altempordanès, he descobert que hi ha una desconeixença general entre ells. Alguns han sentit veus que hi ha una revista a tal poble o a tal altre, altres no tenen ni idea que hi hagi pobles petits, com Rabós, que tinguin una revista local... És per això que crec que seria bo que hi hagués més contacte entre els diferents mitjans de comunicació (tant de premsa escrita com de ràdio o de televisió) per tal d’ajudar-se i aconseguir, d’aquesta manera, tenir més força per tirar endavant el fenomen comunicatiu i periodístic de la comarca. Sempre s’ha dit que la unió fa la força, no? 8. Finalment, vull deixar clar que aquest treball és tan sols el principi d’una feina que es podria aprofundir més. Hi ha coses, com els programes de festes (festes majors, aplecs, trobades...), que jo no he volgut considerar com a revistes a l’hora de fer aquest treball, però que possiblement sí que s’haurien de considerar com a publicacions, ja que n’hi ha que estan més bé i molt més treballades que no pas algunes de les publicacions que he trobat. També hi ha un altre camp per explorar, les revistes escolars de diferents centres de primària i instituts; ja que hi ha centres de la comarca que fa anys que puntualment, publiquen revistes destinades als seus alumnes, als familiars...

494 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà . La Muga que no surt. que consta d’un parell de fulls grapats. Se n’havia fet una, però ja fa dos anys Persona i telèfon de contacte Observacions Lluís Lloret 609 82 15 22 APéNDIX 1 Creus de televisió local, però ho han deixat. Tipus de mitjà comunicació Tipus municipal municipal Rosa Maria Grifé 972 56 91 Relació dels pobles de l’Alt Empordà i els seus mitjans comunicació mitjà? Sê NO Premsa Ràdio Televisió Tenen algun Tenen municipis Relació de Bàscara/Orriols/ S El balcóCastelló d’Empúries/Empuriabrava S Ajuntament 972 56 00 07 R. Castelló Ràdio Castelló 972 25 03 56 S’havia fet la revista AgullanaL’Armentera S de PuigventósAvinyonet Butlletí N Calabuix Biure N Boadella/Les EscaulesBorrassàCabanelles N CabanesCadaqués N Cantallops N Alfons QueraCapmany N S N 699 62 59 65 S N R. Cap de Ràdio Cap de Creus 972 15 92 00 Hi havia hagut una publicació i cadena Tello Manuel 972 54 90 41 No es pot considerar una cosa seriosa, ja Albanyà S Butlletí Ajuntament 972 56 91 90

Míriam Gifre 495 677 06 39 41 972 21 30 87 Persona i telèfon de contacte Observacions CopeAnna PunsíOna Empordà 972 54 60 78 972 51 15 99 972 67 39 93 Miquel Pagès TV Figueres 972 50 01 57 R. L’Escala 972 77 10 00 Tipus de mitjà comunicació Tipus L’Empordà Ser L’Empordà 972 51 07 15 per la festa tradició major la bastida mitjà? Sê NO Premsa Ràdio Televisió Tenen algun Tenen Municipis Relació de Fortià S La Sibilála Josep Collelldemont 972 21 58 94 Figueres S Hora Nova Cope TV Figueres Hora Nova 972 50 59 58 CistellaColeraDarniusL’Escala SEspolla Un cistell deEl Far N S N L’Escalenc S R. L’Escala S TV L’EscalaVerna La L’escalenc Atalaia AjuntamentGarrigàsGarriguella 972 77 02 63 972 54 70 93 S N Viñas Puri Revista anualVaiès Sara 972 56 33 73 972 51 06 04 Ajuntament 972 53 00 93 La Jonquera S de L’Esquerda Ivan Sans 972 55 41 05

496 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà Hi ha un fulletó de tant en tant. Abans hi havia hagut una revista, però actualment no n’hi ha cap Persona i telèfon de contacte Observacions Anna 616 08 31 78 d’amunt Andrés 629 74 00 Tipus de mitjà comunicació Tipus Passegen Ajuntament 972 39 02 84 Butlletí munic. mitjà? Sê NO Premsa Ràdio Televisió Tenen algun Tenen Municipis Relació de LladóLlançàLlersMaçanet de CabrenysMasarac/Vilarnadal SMollet de Peralada N N Navata SOrdis La Farella N Palau de Santa Eulàlia N Palau-saverdera LèrtioPau S N Pedret i Marzà SPeralada/Vilanova La Navade la Muga N Pont de Molins SPontós N Ajuntament Butlletí N N municipal Ajuntament 972 38 01 81 N 972 52 80 20 La Nava La ràdio ja no funciona. Ajuntament 972 56 53 89 Ramon Fusté 972 55 23 37 972 53 83 18 Port de la Selva S R. Mar Ràdio Mar d’amunt 972 38 73 84 Portbou S El full El full 972 39 03 31 Estan muntant la ràdio.

Míriam Gifre 497 ; i també del poble. [email protected] Tenen algun tríptic informatiu, però Tenen no pas revista. Com que fa poc han creat la Casa de Cultura, hi ha un butlletí informatiu de les activitats que s’hi fan (concursos...) per als socis de la Casa Cultura. Des del dia 8-9-01 se sap que Miquel Giralt està preparant un recull de la A Vajol. Història de la més a més, hi ha una parella que ha creat la pàgina web: http://personall.iddes.es/lavajol l’e-mail: Persona i telèfon de contacte Observacions Tipus de mitjà comunicació Tipus mitjà? Sê NO Premsa Ràdio Televisió Tenen algun Tenen Municipis Relació de Llampaies RabósRiumorsRosesSant ClimentSant Llorenç de Sla Muga Sant Miquel de Fluvià S N SSanta Llogaia d’Àlguema N Sant Pere Pescador L’estrígol N N Saus/Camallera/ N Selva de Mar N Terrades de FluviàTorroella La Vajol TV Roses S N Jordi Gasull Rosa M. Muret TV Roses L’informatiu N 972 67 52 36 629 70 71 97 N 972 15 17 44 Ramon Plujà 972 52 02 89

498 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà Persona i telèfon de contacte Observacions Tipus de mitjà comunicació Tipus municipal mitjà? Sê NO Premsa Ràdio Televisió Tenen algun Tenen Municipis Relació de VentallóVilabertranViladamatVilafant SVilajuïgaVilamacolum N Vilamalla N SVilamaniscle SVilanant/Taravaus Veïns N Ventalló SVila-sacra La veuVilaürVilafant R. Bulletí N N S Núria Esponellà Guerrero Toni N 972 79 30 97 972 54 63 02 AjuntamentVilasacra R. Ajuntament 972 53 00 05 Núria Brugat 972 52 51 76 619 756 688

Míriam Gifre 499 APéNDIX 2 Horari d’entrevistes

AGOST

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

12345

6 7 8 9 10 11 12

13 14 159.00 h 16 1711.00 h 18 19 L’Escala: Llers: “TV L’Escala” “Lèrtio”

20 21 22 23 24 2511.00 h 26 Cistella: “Un cistell de tradició”

27 28 29 30 31

SETEMBRE

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

12

3456789

109.00 h 11 12A partir de les 135.30 h 1411.15 h 15 16 Cendrassos: 3.30 h Ventalló: Castelló d’Emp.: “L’informatiu” La Jonquera: “Ventalló” “Ràdio Castelló”. “L’esquerda de 4.00 h Roses “TV la bastida” Roses” 17De 4.00 a 7.00 h 18 197.00 h 20 21 22 23 Vilamalla: Trucada a: “Butlletí “Ràdio municipal” Cadaqués” 24 25 26 27 28 29 30 5.00 h 5.00 h Vilafant: Port de la Selva: “Veïns i “Ràdio mar Ràdio Vilafant” d’amunt”

500 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà OCTUBRE

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1234567

8 93.30 a l’IES Cap 10 114.00 h 12 13 14 Norfeu, Roses: Sant Climent: “La Verna” i la “L’Estrígol” “Rev. de Garriguella” 15 165.30 h 175.00 h 18 19 20 21 Cafè de nit: Bocata Feliç: “L’Orlina” “Ràdio Vila-sacra”

22 23 24 25 26 27 28

29 30 6.00 h 10.30 h Figueres: Figueres: “Ser Girona” “Cadena Cope Figueres”

NOVEMBRE

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

12 34

5678910115.00 h Bàscara: “El balcó”

12 137.00 h 14 15 16 17 18 L’Escala: “Ràdio L’Escala”

19 20 21 22 23 24 25 7.00 h Llançà: “La Farella” i el “Butlletí mun.” 26 27 28 29 30 6.30 h 6.00 h L’Escala: Peralada: “TV L’Escala” “El butlletí”

Míriam Gifre 501 DESEMBRE

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

12

34567895.00 h L’Escala: “L’Escalenc”

1010.00 h Vilajuïga: 115.00 h Albanyà: 12 13 14 15 16 “La Veu”. 11.00 h 5.00 h Figueres: “Ona “Albanyà”. Figueres: Empordà”. 12.00 h 7.00 h Figueres: “TV Figueres” Palau: “Tots junts” L’Empordà

17 184.00 h Navata: 196.00 h Figueres: 205.00 h Girona 21 22 23 “La Nava”. “Hora Nova” “La Sibil·la” 6.00 h 7.30 h “TV i “J.J. Agullana: Figueres” Comunicació” “Butlletí mun.” 24 25 26 27 28 29 30

GENER

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

123410.00 h 56 Trucada a Portbou: “Passagen”

78910111213

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

502 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà per part de la cartera de venda i al punt de venda aliena i punts de venda Punts de venda i subscripcions punts de venda

Tiratge Internet Distribució

Especial

Anual

Semestral

Trimestral

Bimensual

Mensual Setmanal APéNDIX 3 Canvia Manté relació Portada Periodicitat Imatge Imatge Imatge Es manté Títol Títol Títol Municipi Habitants (655 hab.) (128 hab.) (822 hab.) (231 hab.) (6.285 hab.) (373 hab.) (387 hab.) (525 hab.) (726 hab.) (2.565 hab.) (34.023 hab.) Nom de la Revista El Butlletí d’Agullana Agullana X X XL’Empordà X 500 X Lliurament domiciliari X X X X 4.700 El BalcóUn cistell de tradició CistellaL’Escalenc Bàscara X XFarus L’Escala X X X X El Far X XRevista de Garriguella X Garriguella X X de la BastidaL’Esquerda La Jonquera X X X X X X X X 50 X X X 400 X X X 550 X Punts de venda X L’agutzil X 150 Subscriptors i punts 500 500 X Distribució domiciliària Subscriptors, anunciants i Lliurament domiciliari Albanyà Albanyà XVernaLa XHora Nova Espolla X XLa Sibilála X Figueres X Fortià XLa Farella XButlletí Municipal X X X X (4.063 hab) 150 Llançà X X X X X X X Lliurament domiciliari X X 100/200 X X X 5.000 X X Punts de venda X 700 X Repartidors propis, empresa 1.800 1.200 Distribució domiciliària L’Ajuntament L’Ajuntament

Míriam Gifre 503 de venda

Tiratge Internet Distribució

Especial

Anual

Semestral

Trimestral

Bimensual

Mensual Setmanal Canvia Manté relació Portada Periodicitat Imatge Imatge Imatge Es manté X X X X X C.100 Subscriptors i punts Títol Títol Títol Municipi Habitants de Fluvià (954 hab.) (708 hab.) (931 hab.) (1.277 hab.) (145 hab.) Sant Climent (404 hab.) (319 hab.) (608 hab.) (4.100 hab.) (953 hab.) (761 hab.) Nom de la Revista L’Informatiu Torroella X X X X X 250 L’agutzil Lèrtio Llers XPassagenL’Orlina X Rabós X X X X X X X 700 X X X X X X L’agutzil 120 1.000 A través dels comerços Distribució domiciliària La Nava juntsTots El Butlletí NavataEl Full de l’Albera Palau S.Marítima X Portbou Peralada X X XL’Estrigol hab.) (1.511 XVentalló X X X XVeïns X X XLa Veu X Ventalló XButlletí municipal X X Vilafant X X Vilamalla Vilajuïga 250 X X 1.000 X 500 700 X X X X X X Activitats i punts de venda X El consell de redacció X Distribució domiciliària X X Els municipals X X X 800/1.000 X 2.500 500 360 de revista L’equip X L’Ajuntament L’Ajuntament L’agutzil

504 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà € Catalunya 2.596,37 Generalitat de * * € € € € € € € € 300,51 751,27 751,27 Diputació de Girona 1.202,02 1.502,53 1.202,02 Subvencions 3.365,67 € Consell Comarcal € € € € 901,52 273,46 Publicitat 3.005,60 1.803,04 * 3.365,67 X X 540,91 € € € € XXXX XX XX Finançament (quantitats anuals) 360,61 270,46 Lectors i subscriptors 10.175,13 Associació cultural d’amics “La Fraternal” En cas que faltin diners € € € € € € APéNDIX 4 60,10 270,46 540,91 Ajuntament Associacions 1.202,02 3.906,58 3.455,82 € € € € € € € € € € 543,92 360,61 480,81 18.030,36 € € € € € € € Preu Cost total Gratuïta 4.808,10 Gratuïta 5.365,67 Gratuïta 2.404,05 Gratuïta 8.414,17 023 hab.) 1,35 Municipi Habitants (655 hab.) (128 hab.) (822 hab.) (231 hab.) (6.285 hab.) (373 hab.) (387 hab.) (525 hab.) (726 hab.) (2.565 hab.) Nom de la Revista El Butlletí d’Agullana Agullana Gratuïta 23.404,05 FarusHora NovaL’Empordà El Far Figueres (34. 1,35 1,80 La Sibilála Fortià Butlletí Municipal (4.063 hab) AlbanyàEl BalcóUn cistell de tradició Albanyà CistellaL’Escalenc Gratuïta Bàscara 1,80 La Verna 540,91 Gratuïta L’Escala 5.409,11 1,50 Espolla 2,40 Revista de Garriguella Garriguella de la BastidaL’Esquerda La Jonquera 3,00 La Farella Llançà

Míriam Gifre 505 ** € Butlletí Catalunya i el Generalitat de 180,30 € € € € € Farella 450,76 Diputació de Girona Subvencions 420,718 1.202,02 Consell Comarcal de la Diputació per rmació. responsables, altres són aproximades, algunes Publicitat € XX Finançament (quantitats anuals) 450,76 Lectors i subscriptors X X X 420,71 € € € € € € XXX 721,21 901,52 Ajuntament Associacions 5.108,60 7.212,15 1.712,88 4.638,85 12.020,24 € € € € € € € € € € € € 901,52 576,97 1.682,83 € € € Preu Cost total 2,40 1,20 1,80 Gratuïta 6.310,63 Gratuïta 7.813,16 Gratuïta No es potGratuïta 12.020,24 Gratuïta X 7.212,15 Gratuïta 480,81 Gratuïta 4.207,08 Gratuïta 10.818,22 Gratuïta X 4.638,85 Gratuïta 2.704,55 Municipi Habitants (959 hab.) (708 hab.) (931 hab.)(1.277 hab.) establir (145 hab.) Sant Climent (404 hab.) de Fluvià (319 hab.) (608 hab.) (4.100 hab.) (953 hab.) (761 hab.) . Nom de la Revista L’Orlina Rabós Lèrtio Llers Passagen La Nava juntsTots El Butlletí Navata El Full de l’Albera Palau S. Portbou Peralada L’Estrigol L’InformatiuVentalló Torroella VeïnsLa Veu Ventalló Butlletí municipal Vilafant Vilamalla Vilajuïga Marítima hab.) (1.511 (*) Aquests 3.365,67 euros (560.000 pessetes) són la suma dels diners aconseguits amb publicitat i de subvenció que reben (*) d’informació municipal (**) La subvenció de la Generalitat 180,30 euros (30.000 ptes.), només l’han rebut en algunes ocasions, no sempre. Algunes de les dades que es poden apreciar en la taula superior són exactes i aconseguides gràcies a col·laboració dels seus d’elles són deduïdes a partir de les informacions que m’han proporcionat i finalment n’hi ha no hi figuren per falta d’info

506 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà Serveis

Salut

Recull de premsa

Prog. Festa Major

Política

Passatemps

Opinió

Natura i agricultura

Meteorologia

Literatura i art

L’escola

Informació municipal

Història

Gastronomia Anàlisi del contingut de les revistes Fotografies

APéNDIX 5 Esports

Entrevista

Entitats/associacions

El viatge

Efemèrides

Editorial

Activitats/notícies 023 hab.) que es pot trobar al final de les conclusions referents a aquesta taula. Municipi Habitants (655 hab.) (128 hab.) (822 hab.) (231 hab.) (6.285 hab.) (373 hab.) (387 hab.) (525 hab.) (726 hab.) (2.565 hab.) Nom de la Revista El Butlletí d’Agullana Agullana XL’Empordà (34. X X La Sibilála Fortià X X X X X X X X X X X X X X X X AlbanyàEl BalcóUn cistell de tradició Albanyà CistellaL’Escalenc BàscaraLa Verna X XFarus L’Escala X X XHora Nova Espolla X X X El Far X FigueresRevista de Garriguella X Garriguella un tractament especial, diferent, Pel que fa a aquests dos setmanaris comarcals, he cregut oportú de donar-los X de la BastidaL’Esquerda La Jonquera X X X XLa Farella X X X XButlletí Municipal X X X X X X X X (4.063 hab) X X X Llançà X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

Míriam Gifre 507 Serveis

Salut

Recull de premsa

Prog. Festa Major

Política

Passatemps

Opinió

Natura i agricultura

Meteorologia

Literatura i art

Anàlisi del contingut de les revistes L’escola

Informació municipal

Història

Gastronomia

Fotografies

Esports

Entrevista

Entitats/associacions

El viatge

Efemèrides

Editorial

Activitats/notícies Municipi Habitants (954 hab.) (708 hab.) (931 hab.) (1.277 hab.) (145 hab.) Sant Climent(404 hab.) de Fluvià (319 hab.) (608 hab.) X(4.100 hab.) X(953 hab.) (761 hab.) X X X X X X X Nom de la Revista Lèrtio Llers XPassagen XL’Orlina X X X Rabós X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X La Nava juntsTots El Butlletí NavataEl Full de l’Albera Palau S.Marítima X Portbou Peralada X X XL’Estrigol X hab.) (1.511 X XL’Informatiu X X XVentalló Torroella XVeïnsLa Veu VentallóButlletí municipal X X X X Vilafant X X Vilamalla X X Vilajuïga X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X

508 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà El Butlletí d’Agullana Tots junts Tots La Nava El full de l’Albera Marítima El balcó El Butlletí (Peralada) L’Orlina La Sibilála Veïns L’Esquerda L’Estrigol APéNDIX 6 Cronologia de la premsa escrita de la premsa Cronologia La Farella Revista de Garriguella Ventalló de tradició Lèrtio Butlletí d’Informació Municipal de Llançà Hora Nova L’Empordà Vilamalla Albanyà Un cistell L’Informatiu 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 19861977 1987 1978 1988 1979 1980 1989 1981 1990 1991 1982 1992 1983 1984 1993 1985 1994 1986 1995 1987 1996 1988 1997 1989 1998 1990 1999 1991 2000 1992 2001 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 9 País Farus L’EscalencVeu La de la Bastida Farus

Míriam Gifre 509 APéNDIX 7 Finançament (quantitats anuals) Municipi Nom de l’emissora Pressupost AjuntamentAccionistes/ Publicitat Subvencions Habitants colálaboradors Ràdio Cadaqués Cadaqués X X (2.301 hab.) Ràdio Castelló d’Em. 3.005,06 € XX Alt Empordà (6.266 hab.) Ràdio l’Escala L’Escala 66.111,33 € 51.086,03 € 15.025,30 € (6.285 hab.) Ona Empordà FigueresÉs una emissora X molt recent de la qual no es poden determinar els Cadena Cope (34.023 hab.)pressupostos. X X Ràdio Mar Port de la Selva 4.207,08 € 2.103,54 € 2.103,54 € d’Amunt (877 hab.) Ràdio Vilafant Vilafant 84.141,69 € XX (4.100 hab.) Ràdio Vila-sacra 10.818,22 € 10.818,22 € Vila-sacra (400 hab.) Algunes de les dades de la taula superior són fiables al 100%, perquè han estat proporcionades pels mateixos responsables de les emissores, altres poden no ser fiables perquè s’han deduït a partir de les informacions aconseguides i algunes d’elles no hi apareixen per falta d’informació.

APéNDIX 8 Tipus de Personal programació Municipi / Fix Colálaboradors Nom de l’emissora Connexió Habitants No No Cobrencobren Cobren cobren Musical Convencional Ràdio Cadaqués Cadaqués 1 X X X Catalunya Ràdio (2.301 hab.) Ràdio Castelló d’Em. 4 X X X Cap Alt Empordà (6.266 hab.) Ràdio l’Escala L’Escala 3 30 X X COM Ràdio (6.285 hab.) Ona Empordà Figueres 5 X Ona Catalana Cadena Cope (34.023 hab.) 4 4 X Cadena Cope Ràdio Mar Port de la Selva 9 X X Cap d’Amunt (877 hab.) Ràdio Vilafant Vilafant 3 X X X Catalunya Ràdio, (4.100 hab.) Catalunya Cultura i Catalunya informació Ràdio Vila-sacra 25 X X Catalunya informació Vila-sacra (400 hab.)

SER EMPORDË. En el moment actual, l’emissora Ser Empordà ha deixat d’existir i només es manté una treballadora a l’antiga seu del carrer Sant Pau de Figueres que realitza les funcions de corresponsalia. Els

510 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà progressos tecnològics i la necessitat de reduir despeses han estat algunes de les causes d’aquest tancament. La Cadena Ser ha optat per potenciar aquells programes de màxima audiència d’àmbit estatal i aquells que són propis de la desconnexió que es fa a Catalunya i Ràdio Girona. Així, doncs, des de Ser Empordà només es fan desconnexions informatives i publicitàries. Per aquestes raons no he cregut oportuna la possibilitat de fer constar l’emissora Ser Girona com a emissora de ràdio comarcal de l’Alt Empordà, i de donar-li el mateix tractament que a la resta d’emissores.

APéNDIX 9 Finançament (quantitats anuals) Nom de la Municipi / Pressupost Subvencions Ajuntament Accionistes / televisió Habitants colálaboradors Publicitat Consell Diputació Generalitat Comarcal de Girona de Catalunya TV L’Escala L’Escala 30.080,61 € 12.020,24 € X 5.048,50 € 12.020,24 € (6.285 hab.) TV Figueres Figueres X X X X (34.023 hab.) Empordà Roses 162.273,27 € Roses: 54.091,09 € 66.111,33 € 12.020,24 € Televisió (12.857 hab.) Castelló d’E.: 18.030,36 € Palau S.: 606,07 €

APéNDIX 10

Personal Cobertura Nom de la Municipi Fix Colálaboradors televisió Habitants No No Cobrencobren Cobren cobren Infamunicipal Municipal Supramunicipal Infracomarcal Comarcal Supracomacal TV L’Escala L’Escala 3 15 X (6.285 hab.) TV Figueres Figueres 12 25 X X X Alt Empordà (34.023 hab.) Empordà Roses 9 6 Televisió (12.857 hab.)

Míriam Gifre 511 Ona Catalana APéNDIX 11 Cronologia de la Ràdio Cronologia Cronologia de la Televisió de la Cronologia TV Figueres Empordà Televisió TV L’Escala R L’Escala R. Cadaqués R. Alt Epordà Cope R. Vilafant R. Vila-sacra R. Mar d’Amunt 1961 1966 1971 1976 1981 1982 1983 1984 1985 19861961 1987 1966 1988 1971 1976 1989 1981 1990 1991 1982 1992 1983 1984 1993 1985 1994 1986 1995 1987 1996 1988 1997 1989 1998 1990 1999 1991 2000 1992 2001 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

512 Premsa, ràdio i televisió a l’Alt Empordà