El Torneig De La Selva Roda

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Torneig De La Selva Roda . Gonzalvo ‘ firma por El Torneig de La Selva Roda Nástic i juegan manana el Castellón Jordi Gonzalvo fue se pone hoy en marchaMañana sábado (1 8,00 horas), el re- presentado ayer novado Roda de Bará debutará ante como nuevo técnico sus seguidores recibiendo al Nástic de del Castellón, des- Vilobí, Girona, Farners y OIot forman el cartel Tarragona. Tras cinco años de ausen pués de estámpar es- cia, Rovira vuelve al equipo que cogió J tampar su firma en la en 3a Regional y llevó hasta la disputa cartulina del club albi (JOANGISPERT•SANTACOLOMAFARNERS de la fase de ascenso a 2a B, y tendrá j. negro. El entrenador este plantel: Molina y Muñoz (Euro- catalán suple a Floro 1 campo Municipal de Santa Coloma de Far pa), Fernando y Solé (Nástic), Cristian Garrido, que empezó ners será escenario a partir de las 20,30 ho (Carnbrils), Alonso (Martinenc), Gra la pretemporada aun- ras del Torneig de La Selva con la disputa de ses (Europa), Quique y Espuña (Torre- que todavía no tenía la primera jornada. L dembarra), Oscar, Soteras, Mene, Go- j diligenciado su con- Vilobíy Girona abrirán el evento y luego se medi dall, Alberto, Herrera, BelvisyAntonio trato •ARQUIMBAU rán los anfitriones del Farners contra el Olot (22,30 Muñoz. Han ascendido del juvenil To- horas). Mañana, con los mismos horarios, se jugarán rres, Romera, Mancera, Aroca, More- Se presenta el tercer y cuarto puesto y la gran final entre los ven ji no, Oriol y Recio ‘J.E. VIDAL el Torneig cedores de los choques de hoy. ______________________ El Farners presentará de L’Estany en el torneo las noveda. 1El Tremp gana ___ Los del Onyar des de esta temporada, i:; El Banyoles presenta- sólo presentan en la que intentará recu en Fraga (3-4) 1 rá hoy la XXIX edición como novedad perar la categoría perdi ji del Torneig de L’Es da en la pasada, la Prefe El nuevo Tremp que dirige Ramón Pla ., j tany, que se disputará a su técnico rente. Los fichajes son: nes se impuso al Fraga (3-4) en el pri- Vi 1 1 los próximos días 14, Jaume Oliver Diego, Miguel y Jordi mer partido amistoso de los leridanos. 8 AGO I l5yl6deagosto.Los ____________________ (Arbúcies), Aarón (Ma ristes), Jordi Solé, Ribas, Los aragoneses se vieron sorprendi. 1997 anfitriones y el Olot n jidos por el juego vistoso y práctico de Patiño, y Oliva (Sils),Codina y Marc Vila (Sant Celoni), NUEVO MÍSTER • Jaume Oliver ocupará el ban 1 abrirán el evento el 1 quilla del Vilobí. FOTO: ARCHIVO EMD 1 un Tremp que marcó por medio de 1 primer día (21,00 ho Jordi Borrell (Escudería La Selva) y Requejo (Anglés). Brescó, Dani Rodrigo, Sergio Hernán- .1 ras), mientras que Fi- Su rival de hoy, el Olot, presenta las novedades de dez y Campa, mientras que Manolo (2) 1 1 gueres y Girona lo ha- Xavi Pagés y Sielva (Banyoles), Tripi (Abadessenc) y y Mercadé golearon por los oscenses. rán el segundo en el 1 los juveniles Bassols, Casas, Cros, Freixa, Luque y Pa la casa, ya sólo se han incorporado los juveniles Ro- Eh equipo que preside Andreu Tomás ií mismo horario. El sá rés. cha, Iván, Matamala II, Puigvert, Toti y López. Conti juega mañana sábado su segundo çI badol6sejugarálafi- El Vilobí, por su parte, hará la presentación con la núan en el equipo Güell, Muñoz, Carreras, Fito, Co 11amistoso ante el Bordeta juvenil para 1 nal (22,00 horas) y el única novedad del cambio del entrenador. Jaume nesa, Juande, Tarradas, Bosch, Albert, Gómez, Mas luego tener permiso hasta el próximo Oliver suple en el banquillo a Enric Buvé y el técnico 1 Y 4Q puesto (20,00). ferrer, Matamala 1, lñaki, Cruset, Pau y Salamero, así lunes, que se reanudarán las sesiones. j barcelonés ha confiado plenamente en hombres de como el segundo entrenador, Rafael Mato. Vilarnalla-Vilabertran Dfl Jafre-vilamalla DEI ihm Vilamalla-FE Figueras IiIt FE Figueres-Vilabertran DiiI FE Figuares-Torroella íJi i:ii::i Portbou-FE Figueres ¡-:1:11:11! -r-i L:I[I Figueres-JafreFE DO Jafre-Torroella I Torroelia-Vilamalla DEI : Viiamalla-Navata Torroefla-Portbou íJ1 i::i Agullana.Torroella 1 Ji 1 u Portbou-NavataJI: ElE Navata-Jaf hilE][-_L: Jafre-ViladamatJ[j L’Armentera-Navata 11[] LiLi i:J[j Navata-Agullana [T Agullana-Viladamat Viladamat-Portbou Portbou-Sant Pera P. r fj[ fljIJ 1 DL] Begur-Viladamat LII 1 Viladamat-L’Armentera [J[J L’Armentera-Sant Pere P JE EflTISantPeraP.-Agullana LILI 1 Agullana-Roses8 J[ EJL]L’Estartit-Sant Pere P. JL Sant Pare P.-BegurLID Bagur-Roses B [J[J Roses 8-LArmentera rI: J[ Gualta-Roses B DO Roses B-LEstartit DL m UD L’Estartit-Cabanas DO Cabanas-Begur íJLI 1 Ei Bagur-Vergas DE] [lE-] Masanet-cabanas DLI Cabanas-Gualta Gualta-Verges rn DO J- J[ 1 L]1 DO L’Estartit-Masanet Jf DO vilabertran-verges Verges-Masanet . DO Vilabertran-Masanet DO Masanet-Gualta fØf DO Vilabertran-Guaita EJ[] Torroella-Vjlabertran i:ici Torroella-Navata 1í1 Navata-vilabertrant-i r1 Navata-Viladamat Viladamat-vilabertran ríh j fiffJ h::l Viiadamat-Sant Pare P. fifi Navata-FE Figueres Ei111 DL] Viladamat-Torroella Torroella-Sant Pere p. E 1:L:-l JI: FEFigueres-Viladamat J[J JI: 1 l’j fU Sant Pera P.-Navata r:iri Navata-Rosas 8 fiflJ L. Viladan,at-Vjlamalla DO 1[i Vilamafla-Sant Pare P. II 1 Sant Pera P.-FE FiguereJ[ 1 . FE Figueres-Roses B i:iui LII: hE] Roses B-Torroalla J[ 1 DO Torroella-CabanasFIJO EILJ Sant Pera P.-Jaf re Jaf re-Roses 8 Roses B-Vilamalla 11 J[ hiilil Vilamalla-cabanas DO Cabanas-FE Figueras J[} rl— FE Figueras-vergasÍJL1 Roses B-Portbou Portbou-cabanas Cabanas-Jafr J[j II [l IiEJ re-vergas Jaf DO , - verges-vilamalla lJIuI l_-I-I /ilamalla-Masanet [IIL’ LIII Cabanas-Agullana [liii Agullana-Verges DD Verges-Portbou LL ÍJ[]EJJJ Portbou-Masanet UD Masanet-Jafra lullulL:IE-] Jafre-Gualta lII[J Verges-L’Arnentera L’Armentera-Masanet Masanet-Agullana {JE1 L..JLJ UD DO Agullana-Gualta DEI Gualta-Portbou DLI - - Portbou-LEstartit DII Masanet-Begur DEI LIIIIJBegur-GualtaDD Gualta-L’Armentera LIJL’Armentera-LEstartit LEstartit-Agullana 111i1 Agullana-Begur 1 DE] Gualta-LEstartit ¡Iii! Vilabertran-L’Estartit DLI L’Estartit-Begur fIEl DO Vilabertran-Begur L_JLJ Begur-L’Armantara lillil Ljjvilabertran-LArrnentera LJL — Sant Pera P.-Vilabertraní1í’ Sant Pare P.-Roses 8 LIII rri IJEJ Roses B-Vilabertran DO - Roses B-Cabanas ir EJ[] Roses B-Viladamat—ir—’ Viladamat-cabanasrn iiJl Cabanasant Pera P. fuL] 111 Sant Pare P.-Verges J[ fU Verges-Roses B —iri1 i Roses B-Masanet Dtil fiEl Cabanas-NavatalE- DliI Navata-Verges DII Verges-Viladamat DO Viladamat-MasanetJ[ Li Masanet-Sant Pere ir 1 Sant Pera P.-Gualta r—iri IIjI Verges-TorroellaJ.L fiJ]IJ Torroella-MasanetJL DLI Masanet-Navata hill Navata-Gualta J[ LIII JI: LIIIVilad a nsat-L’Estartit110 [1 Masanet-FE Figueresj[ LID FE Figueres-GualtaJI: Gualta-Torroella Torroella-L’Estartit filO hil[J iI L’Estartit-Navata JjJ DONavata-Beguro [J1 Gualta-Vilamalla][j Dlii Vilamalla-L’Estartjt I[ DO L’Estartit-FE Figueras FE Figueras-BagurJj DO Bagur-Torroalla [111 Torroella-L’Arrrjentera EJI.il [J[] L’Estartit-JafreJ LJ Jafre-Begur II DO Begur-Vilanialla rirj Vilamalla-L’Armentera It EII LArmentera-FE Figueraslfl FEFigueres-Agullana JO Portbou-L’Armentera Liii Begur-Portbou JI: LID LArmentera-Jafre -a- Jafre-Agullana . Agullana-Vilamalia JO m Vilamalla-Portbou [J __-L_j LArmentera-Agutiana Oil L_JLJ vflabertran-Agullana ..JL. fiEl AguIIaia-Potboü LID .__L_.i Vilabertran-Portbou LJLJ Portbou-Jafre Ju L_II_J -Ju.
Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • Soccer Training Camps in Costa Brava 2 3
    soccer training camps in Costa Brava 2 3 Índex 4 Costa Brava 5 How to get there? 8 Costa Brava soccer training camps 10 Public soccer fields 24 Private soccer fields 28 Tournaments 30 Incoming travel agencies 34 Accommodation 38 About us 4 5 How to get there? Costa Brava FRANCE There are few places in the world home to accommodation and service companies GIRONA PYRENEES so many scenic treasures, charming villages, provide tailored services to maximize the and cultural attractions as this corner of the benefits of training programs. FIGUERES Mediterranean. Get ready for your challenges and improve Port The 200 km of coastline that stretch from your sports performance at a top destination. Banyoles Roses Portbou to Blanes are 200 km of unforgettable Book your soccer training camp on the Costa COSTA sensations, where Nature, Culture and Brava! GIRONA BRAVA Gastronomy play a crucial role. Girona - In the Costa Brava - Girona Pyrenees we have Costa Brava Airport Lloret de Mar the formula for improving sports performance: Port training well and recovering better. We have Palamós state-of-the-art sports facilities and a natural environment that offers the ideal terrain Barcelona and climate conditions for training and outdoor sports. For maximum performance, you need an optimum recovery. Specialized Train well, Girona recover better Barcelona Mediterranean Sea Contact us! [email protected] www.costabravatrainingcamps.com 6 7 Soccer is in our DNA We experience soccer with passion. Every municipality has its own soccer club, where players run the gamut from beginners to the Spanish La Liga. We have know-how, first-rate facilities and the possibility of organizing friendly games with local clubs.
    [Show full text]
  • Sporting Stages Sporting Stages
    SPORTING STAGES SPORTING STAGES PRESIDENTIAL SUITE L’OLIVERA RESTAURANT HOTEL PERALADA WINE SPA & GOLF H H H H H • 62-room hotel • 18-hole golf course • 9-hole Pitch&Putt course • Wine Spa wellness center • Natural grass football field • Gym and paddle tennis court • Outdoor pool and covered pool • L’Olivera Restaurant • The Masia • Meeting rooms SPORTING STAGES FOOTBALL FIELD. OUTDOOR POOL GYM PADDLE TENNIS COURT SPORTS FACILITIES Hotel Peralada provides an excellent regulatory (104 x 74 m) natural grass soccer field lo- cated just 300 m away from the hotel's main building. This makes it an excellent place for sports clubs that need to train for a new season or an important match. Athletes can stay in shape and supplement their daily workout at the hotel’s well-equipped gym including fitness room and cardio equipment, a paddle tennis court and outdoor pool. The gym also offers a complete water area equipped with a heated pool, sauna, jacuzzi, steam bath, warm shower and barrel shower, footbath and relaxation area with warm stone beds. SPORTING STAGES ALBERA ROOM CANIGÓ ROOM MUNTANER ROOM REQUESENS ROOM ROOMS A range of rooms designed for services that cater to sports teams. • Room reserved for meetings and theoretical classes for technical staff and coaches. • Room reserved for press and official appearances. • Room reserved for recreational use. • Massage and rehabilitation room. SPORTING STAGES THE MASIA THE TERRACE AT L’OLIVERA WINE BAR DINING OPTIONS The hotel's dining services will take care of every last detail to ensure the team enjoys a healthy stay. • Full board with beverages included for the team.
    [Show full text]
  • Pròrroga Del Conveni Entre El Consell Comarcal De L'alt Empordà I L'ajuntament D’Espolla Per Al Desenvolupament Del Projecte Tècnic De Joventut Compartit 2018
    Pròrroga del conveni entre el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament d’Espolla per al desenvolupament del Projecte Tècnic de Joventut Compartit 2018 I. PARTS QUE INTERVENEN D'una part, L’Il·lustríssim Senyor Ferran Roquer Padrosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb NIF P6700008C, actuant d’acord amb l’article 13.1.a del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, i facultat per la signatura del present conveni mitjançant acord de Ple de la corporació de data 15 de juliol de 2015; i assistit pel secretari, el senyor Francisco Luis Muñoz Cameo. De l'altra, L’Il·lustríssim Senyor Carles Lagresa Felip, alcalde de l’Ajuntament d’Espolla amb NIF P1707000D, en exercici de les facultats que li confereix l’article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i l'article 53.1.a del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i facultada mitjançant acord de Ple de la corporació en data 2 de maig de 2018 i assistit per la secretària de la Corporació, la senyora Anna Ortega Ferrer. Ambdues parts es reconeixen mútuament la competència i la capacitat legal necessària per formalitzar el present Conveni de col·laboració. II. EXPOSEN En data 23 de maig de 2017, el Ple del Consell Comarcal de l'Alt Empordà va aprovar el conveni entre el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) i els Ajuntaments d’Agullana, Avinyonet de Puigventós, Boadella i Les Escaules, Borrassà, Cadaqués, Cantallops, Capmany, El Far d’Empordà, El Port de la Selva, Espolla, Garriguella, L’Armentera, Lladó, Llers, Navata, Pontós, Portbou, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Saus-Camallera-Llampaïes, Ventalló, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra, que té per objecte establir els termes de mútua col·laboració per a l’execució del Projecte Tècnic de Joventut Compartit durant l'any 2017.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • 3.2.1 Les Transformacions Dels Masos En Els Entorns Urbans
    LES TRANSFORMACIONS DELS MASOS I CASES DE PAGÈS EN ELS ENTORNS URBANS. FIGUERES COM A EXEMPLE I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català Comunicació Bloc 3: Masia i evolució territorial novembre 2014 Autora: Anna Albó Riera, arquitecta [email protected] 1 Resum:Quan pensem en un mas pensem en un edifici aïllat en un entorn rural. En un edifici que constitueix el centre de la configuració espacial que es crea al seu voltant i que està constituïda pels espais lliures, les construccions auxiliars, la vegetació, els camins d’accés o la situació topogràfica. La transformació del territori, per processos de creixement de les ciutats, d’implantació de noves àrees industrials o d’infraestructures, produeix canvis en els patterns territorials i afecta els masos que es troben en aquests entorns transformats. En aquestes situacions, la lògica de la ciutat, de la zona industrial o de la infraestructura s’imposa a la lògica del mas i el seu territori, convertit en l’element feble, malgrat l’interès patrimonial que pugui tenir. En aquesta comunicació es vol analitzar quines respostes urbanístiques s’han donat a aquest conflicte, mirant de descobrir quines són millors o pitjors i d’aportar alternatives que permetin preservar el patrimoni i el seu significat. Per això s’analitzaran alguns casos representatius de les comarques gironines –els que l’autora coneix més bé-. Què ha passat amb els masos propers a les principals ciutats quan el creixement urbà els ha absorbit? Com han afectat els masos les noves zones industrials i les noves infraestructures? Paraules clau: masia, urbanisme, territori, transformació territorial, entorn urbà Resumen: Cuando pensamos en un manso pensamos en un edificio aislado en un entorno rural.
    [Show full text]
  • Optimising Cross-Border Regions Impact of the TEN-T Corridors
    MATTEO BERZI Optimising cross-border regions impact of the TEN-T corridors [email protected] ▪ The Cross-Border view of the Med Corridor Office in Spain ▪ The Eastern French-Spanish Border Region: Geographical and Infrastructural Framework ▪ Main obstacles ▪ Future scenario: towards a cross-sectorial and cross-border approach Valencia Coordinator: August 2018 11 Barcelona Prof. Josep Vicent Boira Zaragoza Coordinate and push for the development of the Med Corridor. Follow and assess the current and future works Promote the MED Corridor in press and media Listen to the stakeholders and report their instances to the decision-makers Our Cross-Border Approach Map Cross-Border Stakeholders Develop Cross-Border GIS Detect Cross-Border Dynamics in transport sector (CBC & Conflicts) Transfer of CBC knowledge (empirical, funding & legal aspects) The Med Corridor: 6 countries – 6 borders 1435 mm ERTMS 25.000 v > 740m The Med Corridor: a closer focus on its Borderlands 7 Cross Border Sectors which differs in ▪ Territorial Structure (Rural/Urban) ▪ Geographical setting (mountains, river, plain) ▪ Infrastructure Characteristics ▪ New Vs Old connections ▪ Internal VS External Borders ▪ Multiplicity of stakeholders: passengers, cargo, logistics, etc. ▪ Corridors & Borderlands → Flows & Places Generating conflicts and CBC dynamics Val di Susa protests (FR-IT) Construction of the Perhus Tunnel (ES-FR) Geopolitical Dimension New Silk Road (China) Ukrainian Crisis THE CURRENT SITUATION – GEO-INFRASTRUCTURAL FRAMEWORK Border Section: Figueres – Perpignan FR ▪ 2 Railway Lines: Perpignan ▪ Conventional Line Portbou-Cerbère (1875) Cerbére Perhus Portbou Tunnel ▪ High-Speed Line (2013) Figueres ▪ Three main Urban areas (tot. > 500.000 inhab.) ▪ Low degree of cross-border commuting (2009) ES Girona Lack of studies! THE CURRENT SITUATION – GEO-INFRASTRUCTURAL FRAMEWORK FR Border Section: Figueres – Perpignan St.
    [Show full text]
  • GR 92 - Camino De Ronda
    GR 92 - Camino de Ronda Resumen del Trekk Lugar Etapas Km. Des. Des. Nivel Girona 11 100 Media Sendero de Gran Recorrido que avanza a lo largo de toda la línea litoral y prelitoral, con grandes vistas sobre las calas de la Costa Brava y el Mediterráneo. No se aparta nunca demasiado de la costa, aunque en ciertos tramos es inevitable que lo haga. En algunos puntos coincide con los caminos de ronda y pasa por lugares de gran interés natural, como el Parque Natural del Cap de Creus o el Parque Natural Aiguamolls de l’Empordà . Como todo GR, se puede recorrer íntegramente en todo su trazado por las comarcas de Girona, en una decena de etapas, o bien parcialmente desde cualquiera de los municipios por los que pasa. Recomendamos consultar en las oficinas de información turística de las diferentes localidades. Su punto de partida se sitúa en Portbou , junto a la frontera con Francia. El inicio del sendero se situa en la localidad de Portbou , en las escaleras que suben desde la calle Alcalde Miquel Cabré y la calle de la Muntanya, y que nos llevan por encima del pueblo. Pronto llegamos a un collado (200 m) desde el que se disfruta de una magnífica vista sobre la bahía de Portbou y el cabo de Creus . Este sendero lleva el número 92 en recuerdo de los Juegos Olímpicos de Barcelona celebrados en 1992. Cabe destacar que el fuego olímpico llegó a Cataluña por Empúries, la primera colonia griega de la península Ibérica. El GR enlaza, por el norte, con el sendero europeo E 10, que llega hasta el mar Báltico; por el sur, continúa siguiendo el resto del litoral catalán para dirigirse, a continuación, hacia el sur de la península Ibérica.
    [Show full text]
  • Cronologia De Les Inundacions Alt-Empordaneses Documentades Per La Premsa Local
    Cronologia de les inundacions alt-empordaneses documentades per la premsa local Per ANNA POU I PLANAS GEOGRAFIA Annals de l'IEE, núm. 27, Figueres, 1994 a vida està estretament lligada a la presència de l'aigua. En temps remots, els nostres avantpassats veneraven l'aigua com un bé suprem, associada en quasi totes les religions als símbols del destí Lterrestre o sobrenatural. L'aigua prenia un sentit místic. Però la història dels nostres pobles ens ha demostrat que l'aigua no sempre pren un sentit esotèric, sinó que esdevé real i, seguint el seu cicle "vital", es pot transformar en multitud de formes. La necessitat d'aquest recurs tan apreciat ha convidat totes les civilitzacions a instal•lar-se prop de les lleres fluvials, aprofitant la seva comoditat, però sense tenir en compte la perillositat que suposen aquests tipus d'assentaments, en estar exposats a un risc tan natural com el de les inundacions, present des dels orígens de la societat humana. 1. INTRODUCCIÓ Les rivades s'han convertit en una constant històrica, formant part també, dels records de la memòria popular. Afecten les societats humanes tant de forma emotiva com de forma material. A escala mundial, les notícies relacionades amb les inundacions i altres riscos naturals ens arriben amb certa freqüència. S'ha constatat que la magnitud de les pèrdues a causa dels desastres naturals va en augment. El risc d'inundació és el risc natural més estès mundialment i és el que origina un major volum de pèrdues humanes i de béns materials. Dins l'estudi del risc d'inundació hi ha molts aspectes a considerar, i es posen de manifest un seguit de problemes conceptuals i metodològics.
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2017-8147
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 165 Miércoles 12 de julio de 2017 Sec. III. Pág. 60032 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 8147 Resolución de 23 de junio de 2017, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Aumento de capacidad de la carretera N-II, tramo Orriols-La Jonquera, puntos kilométricos 734+000 a 772+000. El proyecto al que se refiere la presente resolución se encuentra comprendido en el grupo 6 del anexo I de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación de impacto ambiental, por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental ordinaria, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 7.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 41 de la citada Ley. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación. 1. Información del proyecto: Promotor y órgano sustantivo. Objeto y justificación. Localización. Antecedentes. Descripción sintética. Alternativas 1.1 Promotor y órgano sustantivo. El promotor y órgano sustantivo del proyecto es la Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento. 1.2 Objeto y justificación. La carretera N-II en su tramo entre Orriols y La Jonquera está constituida por una calzada única con un carril por sentido de circulación con arcenes de 1 metro de anchura. La intensidad de tráfico actual es muy elevada con un porcentaje de pesados que llega al 27%, la infraestructura proporciona niveles de servicio insuficientes y no puede soportar futuros incrementos de tráfico.
    [Show full text]
  • Valorisation of Hanging Tomatoes in Spain
    Preparatory action on EU plant and animal genetic resources Valorisation of hanging tomatoes in Spain Overview The hanging tomato is a very well-known type of tomato and is widespread in different regions of Spain, from the Mediterranean East, to inland areas, such as Cáceres, and Atlantic areas like Galicia. Beyond these visible characteristics, another common connection shared by hanging tomatoes is their selection by peasant communities with the common aim (convergent selection) of enjoying tomatoes during the winter months. The hanging tomato is a type of tomato that, when cultivated in strict non-irrigated systems or with low irrigation provisions, is characterised by the fact that, once harvested and stored in certain conditions, it can be conserved for approximately 6 months (sometimes even 9 months) (cf. Figures 1 and 2). This means that if the tomato is harvested in July and August, the fruit can be preserved until at least February of the following year. In fact, traditionally, fruits that have a lower capacity for conservation are consumed fresh, whereas those that keep for longer are used for seeds to plant the next crop season. This type of tomato has a widespread and stable commercialisation, primarily in Catalonia. However, there are other areas, such as Mallorca or Menorca, where it is also highly valued by consumers. It was traditionally destined for consumption out of season, both fresh and when conserved. It even formed part of specific recipes such as romesco sauce. However, the appearance on the market of winter productions grown in greenhouses in regions of Southern Spain, as well as from other warmer countries, has relegated hanging tomatoes to the main geographical areas where the typical ‘pan con tomate’ [‘bread with tomato’] is consumed (cf.
    [Show full text]