Sobre Els Orígens I Primera Expansió Urbana De Portbou
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
SOBRE ELS ORÍGENS I PRIMERA EXPANSIÓ URBANA DE PORTBOU Per ALBERT COMPTE I FREIXANET INTRODUCCIÓ L'existència de la frontera pirinenca, entre Espanya i França, especial- ment des del Tractat dels Pirineus (a. 1659), que fixa la ratlla actual, ha donat lloc a diferents fets de Geografia política, malauradament poc estudiats, un dels quals ha consistit en l'aparició de poblacions el desenrotllament urbà de les quals s'ha trobat i segueix trobant-se estretament enllaçat amb aquella línia de separació. En el cas concret del nostre Empordà en tenim dues, de trets ben diferen- ciats, tant per llur trajectòria històrica com per les motivacions de llur origen: es tracta de les viles de Portbou, a l'extrem més oriental de la frontera, i de la Jonquera, a 22 quilòmetres de distància de la primera en línia recta i a l'en- trada del coll del Pertús. Tant l'una com l'altra apareixen com dos nuclis de població que si pel nombre d'habitants haurien de considerar-se com rurals, per llurs funcions, disposició interna i fisonomia externa, són ja plenament urbans. Però mentre la Jonquera és d'origen remot fins fa pocs anys, ha alternat sempre les acti- vitats derivades de la duana i la ruta amb el treball del camp i l'explotació del bosc, Portbou apareix com un nucli recent, de no gaire més d'un segle de vida, sorgit a conseqüència de l'arribada del ferrocarril a la ratlla fronterera i de les corresponents repercussions d'aquest esdeveniment quant a serveis ferroviaris, comerç exterior i control del pas de la gent i de les mercade- ries. En diferents treballso) hem intentat l'estudi d'aquestes relacions entre el fet geogràfic de la frontera i el camí natural del coll del Pertús, per una banda, i l'existència, expansió i altres vicissituds històriques de la Jonquera, per l'altre. La circumstància de disposar de nombroses anotacions, apunts, gràfics, etc. sobre l'altra població fronterera, Portbou, recopilats amb motiu d'un projecte que, almenys tal com es va planejar, encara no s'ha portat a cap, ens ha impellit a aprofitar-los tot completant-los, al mateix temps, amb noves investigacions, per donar llum a aquest article que, com indica el títol, no pretén res més que ésser una modesta aportació a la història dels primers anys de la formació i creixement vertiginós d'aquell nucli urbà. Quant a les fonts utilitzades destaca en primer lloc la documentació de l'Arxiu Municipal de Portbou, si bé cal puntualitzar que, a causa dels alda- rulls produïts a Colera —antiga capital del municipi— l'any 1885, amb motiu de passar dita capitalitat a Portbou, es cremaren la major part dels papers existents en el vell Ajuntament(2). De data anterior a aquell desgraciat esdeve- niment, sols hem pogut consultar els volums del Registre Civil de naixements des de l'any 1871, si bé tenim notícia d'altra documentació que no ens ha estat possible consultar per a la inaccessibilitat directe del mencionat arxiu en aquests moments. Un altre centre d'informació ha estat l'Arxiu de Protocols de Figueres, sobretot els protocols de la notaria de Llançà, dintre dels quals s'inclouen la major part dels papers notarials del municipi de Colera de l'època estudiada. De totes maneres, donat el paper de Figueres com a capitalitat comarcal, també en els papers dels notaris d'aquella ciutat es troben diferents actes rela- tius a Portbou, entre ells, per posar un exemple, l'escripturació dels terrenys expropiats amb motiu del traçat de la via fèrria i de la construcció de l'estació i annexos. 329 MAPA ZONA NORD-EST PORTBOU-CAP DE CREUS (MAPA TOPOGRÀFIC FRANCÈS) -.14-18.(ase mrutioŠt.t. à."-rd de la Osatera Copei%nes uerto de QpIera Co 0 ta Punta Cašwies a,ya`Carbet- •• Bahia de CapRas. EsqqA C.fias, P[;i Io Carielfas etséePOS Bahia de Giireu -Isla Castella uerto de Glans Punta iken\lb( ..-Islastralcó \\. P9 Maria Vai 330 Puig Guerroig :1570 . ss","` de> OV;rscs:g . ae itteS Punta de l'Ocell ra: • el Suro iPlatja de /a Foradada •-:Punta del Falc6 • , „- Cap de Portbou Platja de les Fresses Illa de ke Fresses Punta de la Pedrera Punta de Gatillepís de Gutilkpis Punta del Claper )P de1e03ce;'ek `'""' Puig de l'Cl5seere . • • Colem 2 7 Km • MAPA DE LA VALL DE PORTBOU (MAPA TOPOGR/kFICO NACIONAL) TOPOGRAFIA I HIDROGRAFIA DE PORTBOU ti ABANS DEL FERROCARRIL A part dels dos arxius anteriors hem tingut en compte també altres variades fonts d'informació, com l'Arxiu Municipal de Figueres, l'Institut Nacional d'Estadística, tant en la central de Madrid com en la delegació de Girona, les Càmeres de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i de Girona, etc. Finalment, entre les fonts impreses hem consultat tant la premsa local i provincial, com els fullets, opuscles, guies, anuaris, etc. de l'època. Poc abans d'acabar aquesta senzilla monografia he sabut que altres persones treballen sobre temes semblants. Una raó més per considerar-la com una "aportació" susceptible d'ésser completada, ampliada o inclús rectificada en funció de noves dades que no m'ha estat possible obtenir o nous enfoca- ments diferents dels meus. EL MARC GEOGRÀFIC La situació geogràfica de Portbou és força diferent de la de la Jonquera, ja que mentre aquesta darrera es troba localitzada en una ampla depressió o camí natural –la vall del Llobregat– utilitzat com a via principal de contacte entre la Península i la resta d'Europa des de temps immemorials, Portbou es situa en la zona pirenenca més oriental, on la cadena, abans d'entrar en el mar, es bifurca en dues estribacions que delimiten un massís triangular, els vèrtexs del qual serien, per la part espanyola, el puig Jordà, la punta de l'Ocell –al final de la ratlla fronterera– i la punta Falconera, apèndix més meridional de la península del cap de Creus. Dintre d'ell poden distingir-se clarament dues porcions: a) la septen- trional, de forma més o menys rectangular, entre la serra de la Balmeta i el mar, de menor altura i constituïda per petites serralades de direcció oest-est, i b) la serra de Roda, més elevada (Sant Salvador, 670 m), de direcció nord- oest a sud-est, que acaba en el mar en una sèrie de digitacions que donen lloc a la pintoresca i accidentada costa del cap de Creus. Entre una i altra porció, la fondalada de la riera de Valleta o de Llançà, representa un pas natural aprofitat avui pel ferrocarril. Aquest massís pirinenc, encara que de poca altura i solcat per nombroses collades, contrasta per la seva intrincada orografia amb el relleu suau de la vall mitjana del Llobregat, que constitueix el marc geogràfic de la Jonquera. Si en aquesta darrera zona dominen els terrenys granítics, emmascarat§ en el centre, per una petita taca quaternària –la plana de la Jonquera–, en el massís de Portbou-cap de Creus ho fan els esquistos, les típiques "pissarres de Cada- qués", que donen al paisatge, avui pelat i de tons grisencs, una aparença d'austeritat i solitud sols trencades per les recents urbanitzacions costaneres. Limitat a ponent per la serra de la Balmeta (603 m), el conjunt orogràfic dintre el qual se situa la vall de Portbou, és format per modestos serrats de poca extensió estesos, com hem dit, en direcció oest-est, i d'altura cada vegada més baixa a mesura que ens dirigim vers el sud, fins arribar a la depressió de la riera de Valleta, tancant estretes valls, recorregudes per rieres o rambles que penetren en el mar per mitjà de reduïdes cales. De nord a sud podem distingir les següents unitats geogràfiques: a) la serralada fronterera, amb el Querroig (670 m) i la riera de Portbou. b) la del puig Pelat (313 m) i el pic de l'Ossatera (555 m) amb la riera de Colera. 333 TALL TOPOGRÀFIC 0.-E. DE LA VALL DE PORTBOU Riera de Portbou (140 m.) Coll de les Llaceres (469 m.) Mas Bodallés (90 m.) Puig de Taravaus (697 m.) Portbou (església, 29 m.) I Platja I I 4► Mar Mateixa escala horitzontal i vertical c) la que s'estén des del cap Lladró (130 m) al pic de Poca Sang (253 m) i puig d'Esquer (606 m), amb la riera de Garbet. d) i finalment la del pic d'Aigües i puig Tifell (405 m), als peus de la qual corre el darrer tram de la mencionada riera de Valleta o de Llançà, limitada, al sud, per les primeres estribacions del cap de Creus. El nucli urbà de Portbou es troba emplaçat en la primera d'aquestes fondalades, modelada per la riera del mateix nom que, des del coll de Tara- v aus (619 m) i en una longitud de prop de sis quilòmetres en línia recta va a ajuntar-se al mar en una cala de menys de mig quilòmetre d'amplada, tancada al nord pel cap de Portbou i al sud per la punta del Clapé. La fonda- lada apareix, així, com una estreta i allargada conca tancada per muntanyes en totes direccions, excepte per l'estret passadís que dóna al mar. Si l'orografia, com acabem de veure, no es manifesta pas gaire favorable a l'establiment de l'home, la vegetació, quan sorgeix Portbou com a nucli urbà, era més ufanosa que l'actual, amb garrigues, boscos de suros i alzineso) o plantacions de vinyes. Així mateix tenim notícia també d'una nombrosa fauna salvatge, avui pràcticament desapareguda(4). Per acabar, tampoc la hidrografia significa un factor favorable ja que la riera, gairebé font única de subministrament hídric, corre més o menys seca la major part de l'any, en contrast amb les irregulars a vegades, violentes rivades que solen aparèixer anualment durant les tongades de pluges.