6Ó l^yl^l *• lí^VlSTA Di; GlKÜNA -* MJW. 230 MAK. -jUNY 200i *- DOSSIER

L ESTRUCTURA ECONÓMICA

DAVID CARVAJAL La principal característica de l'área urbana de Figueres (AUF) és la seva terciarització i el poc pes relatiu de la Figueres i els 16 municipis que formen part de la seva área seva industria. De fet, el ó7,8% deis treballadors de Tarea urbana constitueixen un espai unitari i for^a compacte des urbana de Figueres están ocupats en aquest sector i en del punt de vista economic, en el qua! es produelx un alt canvi només un 17,2% ho están a la industria. Cal no obli- nivell de compíementarietat entre les activitíits económi- dar que TAlt Empordá és la comarca de Catalunya mes ques que es duen a terme en els diferents municipis. terciaritzada i la tercera amb un menor pes de la industria, L'economia de l'área urbana de Figueres está caracterítza- Cal destacar que aquesta terciarització ha anat aug- da per una forta i creixent terciarització, amb un destacat mentant en els darrers anys. Per bé que aquesta tenden­ paper del sector comercial. El sector industrial hi té un pes cia la podem trobar arreu de Catalunya, a Tarea urbana relatiu reduít pero una destacada importancia estratégica. de Figueres és mes accentuada, i máxima a la seva capi­ tal, Figueres.

L'estructura económica de l'área urbana de Figueres L'activitat económica de Tarea urbana es concentra de forma significativa a la ciutat de Figueres i en menor mesu­ En primer lloc cal destacar que Figueres i els 16 munici­ ra, en ordre descendent, ais municipis de Vilamalla, Vilafant pis que formen part de la seva área urbana formen un espai economic fortament integrat i amb un alt nivell de Quadre 1: complementarletat. L'economia de Figueres no es Pes de cada sector en el PIB comarcal. 2003. podria entendre sensc analJtzar el conjunt de la seva área. Hi ha una forta complementarietat entre les activi- Primari Industria Consíruccíd Servéis tats económiques que es localitzen a Figueres i aquelles Alt Empordá Ib,31 7,78 72,02 que es troben en la resta de municipis, especialment 4,89 Catalunya 1,61 31,23 59,39 aquells de major dimensions. De fet Figueres centra IJl bona part de l'activitat de servéis de l'área urbana, molt Comarca amb major percentatge 22.63 87,06 43,57 72,02 especialment la comercial, i part de l'activitat industrial, mentre que a la resta de Tarea urbana hi trobem una Comarca amb menor percentatge 0,03 8,97 3,68 7.93 part important de les activitats industriáis, deis servéis dirigits a les empreses i especialment a la industria, Í de Font: Anuati Economic Comarcal 2004. Caixa de Catalunya, l'activitat del sector primari. DOSSIER > f- REVISTA DIÍ CIIRÜNA •* KOM, IÍ.Q MAIC. - |I.INV .1005 *• [21^1;! úy

yS%^fJ|PW^-?l

i Peralada. En el conjunt d'aquests 4 mLinicipis hi trobcm el Seqüéncia de les 4 alternativas de posició de l'estació del TAV 89,2% deis Uocs de treball de Tarea urb;iníi de Figucres, que s'han contempiaten aquests anys fins a la solució actual, De fet a Figuercs es concentren el 73,9% deis llocs de que passa peí corredor de ponent: treball de l'área urbana. A la capital s'hi concentren cspe- l.-Tragatoest, esquema final amb antenes pera l'estació inter­ cialment activitats de sentéis (un 80,1% del total deis llocs modal al centre de Figueres i estació de mercaderies al Far- de treball de Tarea), tot i que tambe hi teñen una impor- Vilamalla. lant activltat els scctors de la construcció i industrial 2.-Tragat centre, amb estació intermodal al centre de Figueres i antena pera l'estació de mercaderies al Far-Vilamalla. {73,3% i 59,4% del total respectivament). 3.- Tragat est, amb estació intermodal entorn a l'eix de la carre­ tera de Roses i estació de mercaderies al Far-Vilamalla. 4.-Tragat oest, amb tragat d'ampleeuropeu perl'oest, Estació Quadre 2; intermodal a Vilafanto a la base del Castell. Estació de mer­ Evolucló de •'estructura productiva 1991- 2001. caderies entre els municipis de Vilafant i Santa Uogaia d'Álguema. Sector PñmañIndúsína ConstruccióSetveis Catalunya Estructura productiva. 2001 1991 3,7 36,1 8,2 52,0 2,5 25,2 10,4 62,0 2001 ^ . _ - AltEmpofdá Sentéis "1 1991 10,6 19,1 14,2 56,2 1 :; y 2001 6.4 13,4 13,5 66,7 Construcció Área Urbana de Figueres 1991 6,6 25.0 12,4 56,0 11,2 Industria B. 1 2001 3,8 17,2 67,8 1 j Figueres Sector 1991 2,1 23,9 11,7 62,3 Primari i 2001 1,5 13,9 11,1 73,6 ™ - . y 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 Font: Baboració propia en base dades tde&cat. • Área Urbana de Rgueres D Catalunya 68 I;t00l «- líJíVISTA DH GlliONA •» NÚM. 2J|0 MAIll - |LNY 200S f- DOSSIER

Quadre 3:2001 Quadre 4:2002

Llocs de treball localltzats per branques d'actlvitat Establiments per branques d'actívitat •

Industria Cons- Comerg Altres ^rofessionals SectorPrimari ndústria Constmcció Sen/ei Total trucció sen/eis artistes Total Catalunya 69287 708921 291482 1745436 2815126 Catalunya 58778 78893 U5640 260138 91368 604817 % sobre treballadors 2,5 25,2 10,4 62,0 100,0 % establiments 9,7 13,0 19,1 43,0 15,1 100,0

Alt Empordá 2502 5.281 5.299 26201 39283 Alt Empordá 825 2.635 2.961 6030 1359 13810 % sobre treballadors 6,4 13,4 13.5 66,7 100,0 % establiments 6,0 19.1 21.4 43,7 9,8 100,0

Avinyonet de Puigventós 26 50 22 73 171 Avinyonet de P. 13 35 13 31 6 98 % sobre treballadors 15,2 29.2 12,9 42.7 100,0 % establiments 13.3 35,7 13,3 31,6 6,1 100,0 Borrassá 30 13 22 54 119 Borrassá 6 21 9 23 3 62 % sobre treballadors 25,2 10,9 18,5 45,4 100 % establiments 9,7 33.9 14.5 37,1 4,8 100,0 Gabanes 55 41 26 78 2O0 Cabañes 11 21 14 34 4 84 % sobre treballadors 27,5 20.5 13,0 39,0 100 % estábilmer\ts 13,1 25,0 16,7 40,5 4,8 100,0 ElFard'Empordá 26 22 24 47 119 ElFard'Empord á 5 9 2 15 5 36 % sobre treballadors 21.8 18,5 20,2 39.5 100 % establiments 13.9 25.0 5,6 41,7 13,9 100.0 Figueres 208 1985 1589 10528 14310 Figueres 194 541 1072 1699 573 4079 % sobre treballadors 1,5 13,9 11,1 73,6 100 % establiments 4,8 13,3 26,3 41,7 14,0 100,0 Fortiá 31 12 27 63 133 Fortiá 5 34 9 37 3 78 % sobre treballadors 23,3 9.0 20,3 47,4 100 % establiments 6.4 43,6 11,5 34,6 3,8 100,0 Llers 28 49 23 174 274 Llers 13 30 12 40 8 103 % sobre treballadors 10,2 17,9 8,4 63,5 100 % establiments 12,6 29,1 11,7 38,8 7,8 100,0 Navata 36 9 59 146 250 Navata 5 27 9 38 8 87 % sobre treballadors 14,4 3.6 23,6 58,4 100 % establiments 5.7 31.0 10,3 43,7 9,2 100,0 Ordís 26 13 9 14 62 Ordis 5 10 4 4 6 29 % sobre treballadors 41,9 21,0 14,5 22,6 100 % establiments 17,2 34,5 13,8 13,8 20,7 100,0 Peralada 83 81 59 416 639 Peralada 15 47 17 63 30 172 % sobre treballadors 13,0 12,7 9.2 65,1 100 % establiments 8,7 27,3 9,9 36,6 17,4 100,0 PontdeMolins 18 8 22 107 155 PontdeMolins 6 12 9 29 2 58 % sobre treballadors 11,6 5.2 14,2 59.0 100 % establiments 10,3 20.7 15,5 50,0 3,4 100,0 Santa Uogaiad'Alguema 6 62 7 37 112 Santa Llogaiad'A. 6 7 3 19 1 36 % sobre treballadors 5,4 55,4 6,3 33,0 100 % establiments 16,7 19,4 8,3 52.8 2.8 100,0 Vilabertran 34 35 29 60 158 Vilabertran a 21 11 23 5 68 % sobre treballadors 21,5 22,2 18,4 38,0 100 % establiments 11.8 30,9 16,2 33,8 7,4 100.0 Vilafant 37 319 116 382 854 Vilafant 47 139 45 106 20 357 % sobre b-ebaliadors 4,3 37,4 13,6 44.7 lOO % establiments 13,2 38,9 12,6 29,7 5,6 100,0 Vilamalla 32 510 100 837 1479 Vilamalla 54 44 36 125 7 266 % sobre treballadors 2,2 34,5 6,8 56,6 100 % establiments 20,3 16,5 13,5 47,0 2.6 100,0 Vilanant 35 15 6 9 65 Vilanant 3 6 1 5 4 19 % sobre treballadors 53,8 23,1 9.2 13,8 100 % establiments 15,8 31,6 5,3 26,3 21,1 100,0 VI la-sacra 19 116 29 110 274 Vil a-sacra 7 14 15 29 6 71 % sobre treballadors 6,9 42,3 10,6 40,1 100 % establiments 9,9 19,7 21.1 40,8 8,5 100,0

Total AUF 730 3340 2169 13135 19374 Total AUF 403 1018 1281 2310 691 5703 % sobre treballadors AUF 3,8 17.2 U.2 67,8 100 %establimentsAUF7,l 17.9 22,5 40,5 12,1 100,0

Font: Elaborado propia en base dades Idescat. Font: Elaborado propia enbas e dades Idescat -i

"•"j DOSSIER ^ f- RUVISTA DE GlKÜNA •* NÚM. 230 MAKi-JUNY 200^ f-l.íOllÓy

Vilamalla, Vilíifant i Vila-sacra son tres municipis amb una destacada activitat industrial i de servéis. Santa Líogaia d'Álguema Í en menor mesura Avinyonet de Puigventós teñen una desta­ cada activitat industrial. Peralada en canvi es tracta d'un municipi fortament centrat en els servéis, sec­ tor que també destaca a municipis com Llers, Navata i Pont de Molins. A la resta de municipis de Tarea urbana de Figueres hi trobem una activitat económica for^a mes reduida» amb un major paper del sector primari i en alguns casos de la construcció.

Aquesta terciarització també podem observar­ la analitzanc el nombre d'establiments de l'área urbana de Figueres. Destaca la presencia de locáis comerciáis a Figueres, d'industrials també a Figueres, a Vilamalla a Vilafant, i de construcció a moíts deis municipis petits de Tarea urbana.

El sector primari El sector servéis

El sector primari per la seva banda encara té un pes relati- Tal i com ja hem comentat, Tcconomia de Tarea urbana de vament important en comparació amb el de ia resta de Figueres está fortament centrada en els servéis, sector que Catalunya. Es tracta en qualsevol cas d'un sector que dona en els darrers anys ha anat augmentant el scu pes. Aquesta feina només a! 3,7% de la població ocupada i que en els terciarització de Teconomia també la trobem en el conjunt darrers anvs ha anat perdent pes de forma progressiva. de la comarca, per bé que s'obser\'en algunes diferencies en Tanmateix es tracta d'un sector que manté una els subsectors que teñen un major pes en cadascun presencia important en molts deis municipis mes petits de d'aquests dos ámbíts geográfics. Tarea urbana de Figueres, amb percentatges sobre el total Així, mentre que a Tarea de Figueres destaca el sector de llocs de treball localitzats superiors al 20%. Es tracta comercial, en el conjunt de la comarca també hi trobem d'un sector de caire fonamentalment tradicional encara, una presencia important de Thostaleria. pero amb uns primers indicis de modernització i evolució Trobem una serie de subsectors que a Tarea urbana de cap a nous tipus de produccions. Figueres teñen un menor pes que a la resta de Catalunya, entre els quals destaquen eis transpons i comunicacions, la mediació fmancera Í les immobiliáries i els scr\'eis a les La construcció empreses. La construcció ha mantingut un important nivell d'activi- L'activitat de ser\'eis es concentra fonamentalment a tat, i representa 111,2% de la població ocupada. Mentre Figueres, tot i que Cambé en trobem una presencia desta­ que en el conjunt de Catalunya es tracta d'un sector que cada a Peralada, Vilamalla i Vilafant, i en menor grau a ha augmentat la seva activitat últimament, a Tarea urbana Llers, Navata, Vila-sacra i Pont de Molins. de Figueres aquest sector ha mantingut aquest alt nivell En el cas de Tarea urbana de Figueres veiem que un d'activitat en els darrers 15 anys, amb una certa intensifi- 35% deis treballadors del sector ser\'eis, que representen un cació en els últims dos o tres. 23,7% del total deis treballadors, es troben ocupats en el 70 \}CJ2\ *• l^a^VlSTA DE GlKONA •* NLM. 2}0 MAIi; -JUNV 200> f- DOSSIER

Quadre 5: LIOGs de treball localftzats per subsectovs del sector servéis. 2001

AitEmpordá % Total AUF % ngueres % Catalunya %

Comerg i rep. 8.366 31,9 4597 35,0 3513 33,4 450431 25,8 Hostelería 4432 16,9 1347 10,3 943 9.0 155579 8,9 Transporticom. 1703 6.5 839 6.4 538 5,1 189641 10,9 Mediaciófinancera 861 3,3 482 3,7 458 4,4 83720 4,8 Immob. iseiveisempr. 2399 9,2 1331 10,1 1221 11,6 252124 14,4 Adm. Pública 2760 10,5 1285 9,8 1106 10.5 141330 8,1 Educació 19S9 7,6 1065 8,1 907 8,6 156637 9,0 Sanitat i SS 1646 6,3 1132 8,6 1049 10,0 166455 9,5 Altres seiveis 1412 5,4 764 5,8 554 5,3 95430 5,5 Personal doméstic 633 2,4 293 2,2 239 2,3 54089 3,1

Total 26201 100,0 13135 100,0 10528 100,0 1745436 100,0

Font Daboració propia en base dades tdescat

Quadre 6: Subsector servéis AUF Percentatge de llocs de treball localitzats en sector servéis a l'AUF. 2001

Su b-sector servéis % sobre total % sobre total Altresserveis Personal doméstic economia servéis Sanitat i SS _^ Comerg i rep. Educació Comerg i rep. 23,7 35.0 Hostelería 7,0 10,3 Transporticom. 4,3 6,4 Mediaciófinancera 2,5 3,7 Immob. i servéis empr. 6,9 10,1 Adm. Pública Adm. Pública 6,6 9.8 Immob. i servéis empr. Transport i com. Hostelería Educada Mediaciófinancera 5,5 8,1 SanitatiSS 5,8 8,6 Altres sen/eis 3,9 5,8 Personal doméstic 1,5 2,2 Estructura productiva Figueres. 2001

Font: Elaboració propia enbas e dades 1desc3, Sector Prima ri Industria ^^i^i^*|U"l

Construcció

Sen/eis DOSSIER -^ «-lí.l-:visrA DE! GiiiONA-> M'\I. ::3ü MAH; - JUNY ZOO.S I^ 130ÍI 71

comert;. A continuació sistema . :,'''jtMk sistema de Ó'QCUpaCIO dBl SOIr.'ií: trobem cls scctors de sistema camins Alt siBlema . tj'idráulic rhosciileria i de la Emporda immobiliári;! i cls servéis Lp'T,'' empresarids i l'adminis- tració pública, tots tres sistema , d'infrae5Uutíuras-.:iL amb percentatges Ueuge- global ;. rament superiors al 10%, i l'educació i els servéis sanitaris i socials amb sistema d'iniraeslruciure' s ' •,- , ••: ,,- } '¿í'^MMú-fL. "^ a¿U?¿F'- percentatges üeugerament local superiors al 8%.

sistema La industria a Tarea urbana d'lnfraesttuctures globaMSocal de Figueres

Per bé que des d'un punt de vista percentiial el sector industrial no te un gran pes a Tarea urbana de Figueres, si que en canvi trobem una serie d'emprescs que teñen Les grans infraestructures a l'Alt Emporda han pres una posició relati- vament independent dins de l'estructura territorial de la comarca. En Una importancia tant peí sea impactc a nivell local com aquesta matriu, es dibuixen les relacions entre els sistemes topográ- per les seves propies caracterísciques. Observem així fic. hidráulic, de camins i d'ocupació del sol amb les diferents infraes­ mateix una certa especialització en determináis subsectors tructures que s'iían anatcoNocanten el territori. industriáis; industria agroalimentária, química, metall i materia] de transporc. El teixit industrial de Tarea urbana de Figueres está for­ baila al sector industrial. Dins del sector servéis trobem mar per empreses de dimensions forcea redmdes en compara- una forta presencia del sector comercial. ció amb el conjunt del sector industrial cátala. La industria Tenint en compte aqüestes darreres dades i afegint-hi es concentra fonamentalment a Figueres, Vilamalla, Vilafant que gairebé un 75% deis trcballador de TAUF es concen­ i Vüa-sacra i en menor mesura a Santa Llogaia d'AJgLiema. tren a la ciutat de Figueres, podem afirmar que Tarea L'acti^tat industrial es concentra fonamentalment en urbana de Figueres és un ámbit territorial fortament ter- els polígons industriáis que hi ha en diversos municipis de ciaritzat, amb bona part del sector servéis, especialment el Tarea; Gabanes, Figueres, Fortiá, Peralada, Santa Llogaia córner^, concentrat a Figueres, amb l'activitat industrial d'Alguema, Vilafant, Vilamalla... centrada a les árees industriáis de la mateixa ciutat de Figueres i alguns municipis de la seva área urbana, fona­ mentalment Vilamalla i Vilafant, amb una construcció Els sectors económics de la ciutat de Figueres amb un imporcant pes present arreu de Tarea i amb un Aquesta terciarització de l'activitat és encara mes marcada sector primari marginal, per bé que encara amb una certa si observem exclusivament la ciutat de Figueres. En aquest importancia. cas veiem com el 73,6% deis seus treballadors están ocu- pats en el sector servéis, mentre que només un 13,9% tre- David Carvajal i Carbonell í-i civiioiahU!.