DOCSLIB.ORG

L Estructura Económica

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L Estructura Económica 6Ó l^yl^l *• lí^VlSTA Di; GlKÜNA -* MJW. 230 MAK. -jUNY 200i *- DOSSIER L ESTRUCTURA ECONÓMICA DAVID CARVAJAL La principal característica de l'área urbana de Figueres (AUF) és la seva terciarització i el poc pes relatiu de la Figueres i els 16 municipis que formen part de la seva área seva industria. De fet, el ó7,8% deis treballadors de Tarea urbana constitueixen un espai unitari i for^a compacte des urbana de Figueres están ocupats en aquest sector i en del punt de vista economic, en el qua! es produelx un alt canvi només un 17,2% ho están a la industria. Cal no obli- nivell de compíementarietat entre les activitíits económi- dar que TAlt Empordá és la comarca de Catalunya mes ques que es duen a terme en els diferents municipis. terciaritzada i la tercera amb un menor pes de la industria, L'economia de l'área urbana de Figueres está caracterítza- Cal destacar que aquesta terciarització ha anat aug- da per una forta i creixent terciarització, amb un destacat mentant en els darrers anys. Per bé que aquesta tenden­ paper del sector comercial. El sector industrial hi té un pes cia la podem trobar arreu de Catalunya, a Tarea urbana relatiu reduít pero una destacada importancia estratégica. de Figueres és mes accentuada, i máxima a la seva capi­ tal, Figueres. L'estructura económica de l'área urbana de Figueres L'activitat económica de Tarea urbana es concentra de forma significativa a la ciutat de Figueres i en menor mesu­ En primer lloc cal destacar que Figueres i els 16 munici­ ra, en ordre descendent, ais municipis de Vilamalla, Vilafant pis que formen part de la seva área urbana formen un espai economic fortament integrat i amb un alt nivell de Quadre 1: complementarletat. L'economia de Figueres no es Pes de cada sector en el PIB comarcal. 2003. podria entendre sensc analJtzar el conjunt de la seva área. Hi ha una forta complementarietat entre les activi- Primari Industria Consíruccíd Servéis tats económiques que es localitzen a Figueres i aquelles Alt Empordá Ib,31 7,78 72,02 que es troben en la resta de municipis, especialment 4,89 Catalunya 1,61 31,23 59,39 aquells de major dimensions. De fet Figueres centra IJl bona part de l'activitat de servéis de l'área urbana, molt Comarca amb major percentatge 22.63 87,06 43,57 72,02 especialment la comercial, i part de l'activitat industrial, mentre que a la resta de Tarea urbana hi trobem una Comarca amb menor percentatge 0,03 8,97 3,68 7.93 part important de les activitats industriáis, deis servéis dirigits a les empreses i especialment a la industria, Í de Font: Anuati Economic Comarcal 2004. Caixa de Catalunya, l'activitat del sector primari. DOSSIER > f- REVISTA DIÍ CIIRÜNA •* KOM, IÍ.Q MAIC. - |I.INV .1005 *• [21^1;! úy yS%^fJ|PW^-?l i Peralada. En el conjunt d'aquests 4 mLinicipis hi trobcm el Seqüéncia de les 4 alternativas de posició de l'estació del TAV 89,2% deis Uocs de treball de Tarea urb;iníi de Figucres, que s'han contempiaten aquests anys fins a la solució actual, De fet a Figuercs es concentren el 73,9% deis llocs de que passa peí corredor de ponent: treball de l'área urbana. A la capital s'hi concentren cspe- l.-Tragatoest, esquema final amb antenes pera l'estació inter­ cialment activitats de sentéis (un 80,1% del total deis llocs modal al centre de Figueres i estació de mercaderies al Far- de treball de Tarea), tot i que tambe hi teñen una impor- Vilamalla. lant activltat els scctors de la construcció i industrial 2.-Tragat centre, amb estació intermodal al centre de Figueres i antena pera l'estació de mercaderies al Far-Vilamalla. {73,3% i 59,4% del total respectivament). 3.- Tragat est, amb estació intermodal entorn a l'eix de la carre­ tera de Roses i estació de mercaderies al Far-Vilamalla. 4.-Tragat oest, amb tragat d'ampleeuropeu perl'oest, Estació Quadre 2; intermodal a Vilafanto a la base del Castell. Estació de mer­ Evolucló de •'estructura productiva 1991- 2001. caderies entre els municipis de Vilafant i Santa Uogaia d'Álguema. Sector PñmañIndúsína ConstruccióSetveis Catalunya Estructura productiva. 2001 1991 3,7 36,1 8,2 52,0 2,5 25,2 10,4 62,0 2001 ^ . _ - AltEmpofdá Sentéis "1 1991 10,6 19,1 14,2 56,2 1 :; y 2001 6.4 13,4 13,5 66,7 Construcció Área Urbana de Figueres 1991 6,6 25.0 12,4 56,0 11,2 Industria B. 1 2001 3,8 17,2 67,8 1 j Figueres Sector 1991 2,1 23,9 11,7 62,3 Primari i 2001 1,5 13,9 11,1 73,6 ™ - . y 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 Font: Baboració propia en base dades tde&cat. • Área Urbana de Rgueres D Catalunya 68 I;t00l «- líJíVISTA DH GlliONA •» NÚM. 2J|0 MAIll - |LNY 200S f- DOSSIER Quadre 3:2001 Quadre 4:2002 Llocs de treball localltzats per branques d'actlvitat Establiments per branques d'actívitat • Industria Cons- Comerg Altres ^rofessionals SectorPrimari ndústria Constmcció Sen/ei Total trucció sen/eis artistes Total Catalunya 69287 708921 291482 1745436 2815126 Catalunya 58778 78893 U5640 260138 91368 604817 % sobre treballadors 2,5 25,2 10,4 62,0 100,0 % establiments 9,7 13,0 19,1 43,0 15,1 100,0 Alt Empordá 2502 5.281 5.299 26201 39283 Alt Empordá 825 2.635 2.961 6030 1359 13810 % sobre treballadors 6,4 13,4 13.5 66,7 100,0 % establiments 6,0 19.1 21.4 43,7 9,8 100,0 Avinyonet de Puigventós 26 50 22 73 171 Avinyonet de P. 13 35 13 31 6 98 % sobre treballadors 15,2 29.2 12,9 42.7 100,0 % establiments 13.3 35,7 13,3 31,6 6,1 100,0 Borrassá 30 13 22 54 119 Borrassá 6 21 9 23 3 62 % sobre treballadors 25,2 10,9 18,5 45,4 100 % establiments 9,7 33.9 14.5 37,1 4,8 100,0 Gabanes 55 41 26 78 2O0 Cabañes 11 21 14 34 4 84 % sobre treballadors 27,5 20.5 13,0 39,0 100 % estábilmer\ts 13,1 25,0 16,7 40,5 4,8 100,0 ElFard'Empordá 26 22 24 47 119 ElFard'Empord á 5 9 2 15 5 36 % sobre treballadors 21.8 18,5 20,2 39.5 100 % establiments 13.9 25.0 5,6 41,7 13,9 100.0 Figueres 208 1985 1589 10528 14310 Figueres 194 541 1072 1699 573 4079 % sobre treballadors 1,5 13,9 11,1 73,6 100 % establiments 4,8 13,3 26,3 41,7 14,0 100,0 Fortiá 31 12 27 63 133 Fortiá 5 34 9 37 3 78 % sobre treballadors 23,3 9.0 20,3 47,4 100 % establiments 6.4 43,6 11,5 34,6 3,8 100,0 Llers 28 49 23 174 274 Llers 13 30 12 40 8 103 % sobre treballadors 10,2 17,9 8,4 63,5 100 % establiments 12,6 29,1 11,7 38,8 7,8 100,0 Navata 36 9 59 146 250 Navata 5 27 9 38 8 87 % sobre treballadors 14,4 3.6 23,6 58,4 100 % establiments 5.7 31.0 10,3 43,7 9,2 100,0 Ordís 26 13 9 14 62 Ordis 5 10 4 4 6 29 % sobre treballadors 41,9 21,0 14,5 22,6 100 % establiments 17,2 34,5 13,8 13,8 20,7 100,0 Peralada 83 81 59 416 639 Peralada 15 47 17 63 30 172 % sobre treballadors 13,0 12,7 9.2 65,1 100 % establiments 8,7 27,3 9,9 36,6 17,4 100,0 PontdeMolins 18 8 22 107 155 PontdeMolins 6 12 9 29 2 58 % sobre treballadors 11,6 5.2 14,2 59.0 100 % establiments 10,3 20.7 15,5 50,0 3,4 100,0 Santa Uogaiad'Alguema 6 62 7 37 112 Santa Llogaiad'A. 6 7 3 19 1 36 % sobre treballadors 5,4 55,4 6,3 33,0 100 % establiments 16,7 19,4 8,3 52.8 2.8 100,0 Vilabertran 34 35 29 60 158 Vilabertran a 21 11 23 5 68 % sobre treballadors 21,5 22,2 18,4 38,0 100 % establiments 11.8 30,9 16,2 33,8 7,4 100.0 Vilafant 37 319 116 382 854 Vilafant 47 139 45 106 20 357 % sobre b-ebaliadors 4,3 37,4 13,6 44.7 lOO % establiments 13,2 38,9 12,6 29,7 5,6 100,0 Vilamalla 32 510 100 837 1479 Vilamalla 54 44 36 125 7 266 % sobre treballadors 2,2 34,5 6,8 56,6 100 % establiments 20,3 16,5 13,5 47,0 2.6 100,0 Vilanant 35 15 6 9 65 Vilanant 3 6 1 5 4 19 % sobre treballadors 53,8 23,1 9.2 13,8 100 % establiments 15,8 31,6 5,3 26,3 21,1 100,0 VI la-sacra 19 116 29 110 274 Vil a-sacra 7 14 15 29 6 71 % sobre treballadors 6,9 42,3 10,6 40,1 100 % establiments 9,9 19,7 21.1 40,8 8,5 100,0 Total AUF 730 3340 2169 13135 19374 Total AUF 403 1018 1281 2310 691 5703 % sobre treballadors AUF 3,8 17.2 U.2 67,8 100 %establimentsAUF7,l 17.9 22,5 40,5 12,1 100,0 Font: Elaborado propia en base dades Idescat.
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Provincia De Gerona
    - 102 -- PROVINCIA DE GERONA . Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por par t PARTIDO DE LA BISBAL. BAGUR . BISBAL (LA). CALONGE. CASAVÉLLS . CASTELL DE AMPURDÁ . CORSA . CRUILLES . FotxÁ. FONTANILLAS . FONTETA. GUALTA. MONÉLLS . 1 PALAMÓS. PALAU - SATOR. PALS . PARLARÁ. PERA (LA ) . PERATALLADA . SAN FELIU DE GUIXOLS . SAN JUAN DE PALAMÓS . SAN SADURNf. SANTA CR I TALLADA (LA) . TORRENT. TORROELLA DE MONTGRÍ. ULLÁ. ULLESTRET. VALL- L PARTIDO DE FIGUERAS. AGULI.ANA. ALBAÑÁ. ALFAR. AVIÑONET . BAJOL (LA). BORRASSÁ. BUA CABANELLAS . CADAQUÉS. CANTALLÓPS. CAPMANY. CASTELLÓN DE AMPURIA S CRESPIÁ . DARNIUS . DOSQUÉRS. ESPOLLA . FIGUERAS. FORTIÁ . GAR1 JUNQUERA (LA). LLADÓ . LLANSÁ . LLERS. MASARACH . MASSANET DE CABRÉNYS . Mc NAVATA. ORDIS. PALAU DE SANTA EULALIA . PALAU-SABARDERA . Pa PONT DE MOLÍNS . PONTÓS. PORT -BOU . PUERTO DE LA SELVA . RABÓ SAN CLEMENTE SASEBAS. SAN LORENZO DE LA MUGA . SAN MIGUEL DE FLUVIÁ . SANTA LEOCADIA DE ÁLGAMA . SELVA DE MAR . TARABAUS. TERRADAS. VILABERTRÁN . VILAFANT. VILAJUIGA . VILAMACOLUM . VILAMALLA . VILAD►1 VILANOVA DE LA MUGA . VILASACRA . VILAT ENIM. VIUR1 PARTIDO GERONA . AIGUAVIVA . ALBÓNS. AMER. ARMENTERA . BAÑOLAS . BÁSCARA . BELLCAII CAMÓS. CAMPLI.ONCH. CANET DE ADRI . CASSÁ DE LA SELVA . CELRÁ. CORNELLÁ . ESCALA (LA) . ESPONELLÁ . FLASSÁ . FONTCUBERTA . FORNÉLLS D1 GERONA . JAFRE. JUYÁ. LLAGOSTERA . LT AMBILLAS . MADREMAÑA. PALAU-SACOSTA . PALOL DE REBARDIT . PORQUERAS. QUART. SALT. SAN ANDRÉ: Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/8 -- 103 - PAFFTIDO DE PU ICGCIE:RDÁ. ALP. BOLVIR. CAIXÁNS. CAMPDEVÁNOL. CAMPELLAS. CAMPRODÓN . CARÁLPS . GER . GOMBRENY. GUILS. ISÓBOL. LLANÁS. LLIVIA. LIOSAS (LAS). MARANGE PALMEROLA . PARDINAS. PARROQUIA DE RIPOLL . PLANOLAS. PUIGCERDÁ. ] -nAN JUAN DE LAS ABADESAS . SAN PABLO DE SEGURIES . SETCASAS . TOSAS. URTG.
    [Show full text]
  • Pròrroga Del Conveni Entre El Consell Comarcal De L'alt Empordà I L'ajuntament D’Espolla Per Al Desenvolupament Del Projecte Tècnic De Joventut Compartit 2018
    Pròrroga del conveni entre el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament d’Espolla per al desenvolupament del Projecte Tècnic de Joventut Compartit 2018 I. PARTS QUE INTERVENEN D'una part, L’Il·lustríssim Senyor Ferran Roquer Padrosa, president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb NIF P6700008C, actuant d’acord amb l’article 13.1.a del Decret Legislatiu 4/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei sobre l’organització comarcal de Catalunya, i facultat per la signatura del present conveni mitjançant acord de Ple de la corporació de data 15 de juliol de 2015; i assistit pel secretari, el senyor Francisco Luis Muñoz Cameo. De l'altra, L’Il·lustríssim Senyor Carles Lagresa Felip, alcalde de l’Ajuntament d’Espolla amb NIF P1707000D, en exercici de les facultats que li confereix l’article 21.1.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local i l'article 53.1.a del Decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, i facultada mitjançant acord de Ple de la corporació en data 2 de maig de 2018 i assistit per la secretària de la Corporació, la senyora Anna Ortega Ferrer. Ambdues parts es reconeixen mútuament la competència i la capacitat legal necessària per formalitzar el present Conveni de col·laboració. II. EXPOSEN En data 23 de maig de 2017, el Ple del Consell Comarcal de l'Alt Empordà va aprovar el conveni entre el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE) i els Ajuntaments d’Agullana, Avinyonet de Puigventós, Boadella i Les Escaules, Borrassà, Cadaqués, Cantallops, Capmany, El Far d’Empordà, El Port de la Selva, Espolla, Garriguella, L’Armentera, Lladó, Llers, Navata, Pontós, Portbou, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Saus-Camallera-Llampaïes, Ventalló, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra, que té per objecte establir els termes de mútua col·laboració per a l’execució del Projecte Tècnic de Joventut Compartit durant l'any 2017.
    [Show full text]
  • Projecte Minimització De Residus Compostatge Casolà Navata
    Projecte per a la miniimiització de resiidus amb la impllantaciió dell compostatge casollà all muniiciipii de Navata Ajuntament de Navata Plana 1 Què és ell compostatge casolà? El compostatge casolà és una pràctica senzilla alternativa al model de recollida de la FORM de l'Agència Catalana de Residus. En el compostatge casolà cada productor de residus orgànics es converteix en el seu propi gestor, obtenint a canvi el compost, un adob natural comparable a la terra vegetal. Amb aquesta tasca de gestió la quantitat de residus que es produeixen al municipi disminueix significativament. En el cas de Vilafant la producció total de residus el 2003 va disminuïr de 100 tones sobre una producció total l'any anterior de 2200 tones (l'increment de població va ser de 4.600 habitants a 4.800). El preu d'implantació del compostatge casolà és molt més barat que la implantació de la recollida de la FORM atès que no necessita un servei periòdic de recollida dels residus. A més garanteix un índex de recollida més alt a curt, mig i llarg termini. Estem parlant per tant d'una estratègia per a la reducció de residus d'alta eficàcia i resultats a curt termini (reducció de la producció de residus d'entre 1,1 i 1,6 tones per compostador i any). Les experiències de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), la Mancomunitat de la Plana (Osona), Vilafant (Alt Empordà) i Vilabertran (Alt Empordà) demostren que el compostatge casolà gaudeix de molt bona acollida entre la ciutadania. En el cas de Vilafant un total de 113 famílies (un 10% del municipi) van començar la seva pràctica el 2003 en menys d'un any.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Historia De La Villa Y Castillo De Llers Un Pueblo Cuya Vida Se Describe Desde Su Fundación Iiasta Su Derrumbamiento
    Llers antes de 1939 Historia de la Villa y Castillo de Llers un pueblo cuya vida se describe desde su fundación iiasta su derrumbamiento FUNDACIÓN, EVOLUCIÓN Y FIN DE LA VIDA PARTE PRIMERA Y CASTILLO DE LLERS Hará unos dos millones de años c)ue se ini­ En 1704, el vecino de Llers Gregorio Paiiis- ció el actual ciclo de evolución de nuestro pla­ ser escribió la historia de este pueblo, la cual neta y apareció el hombre y, con él, aunque en lleva por título: «Llibre de raclonaris de la Vila forma también primitiva, la flora, la fauna, que I Castell de Llers»; consta de 394 páginas en fo­ actualmente convive con nosotros. lio mecanografiadas a doble espacio. En aquellos tiempos, en la tierra no había El original se extravió, no sin que antes el montañas. Mucha parte hoy en día montañosa Procurador de los Tribunales, hijo de Llers, don estaba sumergida bajo las aguas. Casimiro Casagrán, hubiese hecho sacar una co­ En la montaña de Santa Magdalena, p. e. a pia del mismo, que pasó en poder de su hijo 10 Km. al Norte de la ciudad de Figueras, se don Pedro. De ella se sacaron nueve copias mas, hallan fósiles marinos (uno de ellos figura en el una de las cuales se halla en posesión del fir­ Museo de los Laboratorios del Norte de España, mante. S. A.) lo cual prueba que la actual montaña ale­ En el presente artículo se describen la histo­ jada del mar fu eterreno que dormía bajo el ria de la vida de Llers desde su supuesta funda­ océano.
    [Show full text]
  • 3.2.1 Les Transformacions Dels Masos En Els Entorns Urbans
    LES TRANSFORMACIONS DELS MASOS I CASES DE PAGÈS EN ELS ENTORNS URBANS. FIGUERES COM A EXEMPLE I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català Comunicació Bloc 3: Masia i evolució territorial novembre 2014 Autora: Anna Albó Riera, arquitecta [email protected] 1 Resum:Quan pensem en un mas pensem en un edifici aïllat en un entorn rural. En un edifici que constitueix el centre de la configuració espacial que es crea al seu voltant i que està constituïda pels espais lliures, les construccions auxiliars, la vegetació, els camins d’accés o la situació topogràfica. La transformació del territori, per processos de creixement de les ciutats, d’implantació de noves àrees industrials o d’infraestructures, produeix canvis en els patterns territorials i afecta els masos que es troben en aquests entorns transformats. En aquestes situacions, la lògica de la ciutat, de la zona industrial o de la infraestructura s’imposa a la lògica del mas i el seu territori, convertit en l’element feble, malgrat l’interès patrimonial que pugui tenir. En aquesta comunicació es vol analitzar quines respostes urbanístiques s’han donat a aquest conflicte, mirant de descobrir quines són millors o pitjors i d’aportar alternatives que permetin preservar el patrimoni i el seu significat. Per això s’analitzaran alguns casos representatius de les comarques gironines –els que l’autora coneix més bé-. Què ha passat amb els masos propers a les principals ciutats quan el creixement urbà els ha absorbit? Com han afectat els masos les noves zones industrials i les noves infraestructures? Paraules clau: masia, urbanisme, territori, transformació territorial, entorn urbà Resumen: Cuando pensamos en un manso pensamos en un edificio aislado en un entorno rural.
    [Show full text]
  • L'escultor Antoni Federico Exposa Simultàniament a Navata I Vilajuïga
    HORA NOVA Cultura 29 28 de juliol de 2009 vida social Y ART. A LA FUNDACIÓ CASAMOR I AL CELLER ESPELT Y XEFLA’09. A FIGUERES La colla Dolça L’escultor Antoni Federico exposa Tardor presenta un espectacle amb els simultàniament a Navata i Vilajuïga seus millors èxits Redacció l FiguERES L’artista empordanès presenta les seves peces, en diferent format, en les mostres d’estiu de dos espais nn La colla Dolça Tardor cele- culturals de la comarca. L’alcalde de Navata vol situar el municipi en el mapa de l’art contemporani bra el vuitè aniversari presen- tant un nou espectacle en el qual fundació. La mostra estarà ober- es realitza un recull dels millors Redacció l NAVATA/VILAJUÏGA ta fins al proper 16 d’agost tots els moments del grup. La presenta- nnDurant unes set manes, els em- divendres,dissabtes i diumenges ció de Dolça Trador Mix es farà pordanesos tenen l’oportunitat de 19 a 21 h. aquest dimecres, a partir de les d’admirar dues exposicions d’es- Durant l’acte d’inauguració el 22 hores, a la plaça Josep Pla de cultures de l’artista empordanès president de la fundació, Carlos Figueres, en el marc de la pro- Antoni Federico que han coincidit Maria Casamor, va manifestar la gramació d’estiu Xefla 09. temporalment. La primera es pot satisfacció d’inaugurar una mos- Aquesta formació, que dirigeix visitar, des del passat 16 de juliol, tra que “pretenem que sigui la pri- Rosa Maria Malé, aplega prop de als jardins de la Fundació Casa- mera de tota una sèrie d’exposi- mig centenar de persones que mort de Navata i la segona s’inau- cions d’art contemporani”.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Pdf (Boe-A-2017-8147
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 165 Miércoles 12 de julio de 2017 Sec. III. Pág. 60032 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA Y PESCA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 8147 Resolución de 23 de junio de 2017, de la Secretaría de Estado de Medio Ambiente, por la que se formula declaración de impacto ambiental del proyecto Aumento de capacidad de la carretera N-II, tramo Orriols-La Jonquera, puntos kilométricos 734+000 a 772+000. El proyecto al que se refiere la presente resolución se encuentra comprendido en el grupo 6 del anexo I de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación de impacto ambiental, por lo que, habiéndose sometido a evaluación de impacto ambiental ordinaria, con carácter previo a su autorización administrativa, de conformidad con lo establecido en su artículo 7.1, procede formular su declaración de impacto ambiental, de acuerdo con el artículo 41 de la citada Ley. Los principales elementos de la evaluación practicada se resumen a continuación. 1. Información del proyecto: Promotor y órgano sustantivo. Objeto y justificación. Localización. Antecedentes. Descripción sintética. Alternativas 1.1 Promotor y órgano sustantivo. El promotor y órgano sustantivo del proyecto es la Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento. 1.2 Objeto y justificación. La carretera N-II en su tramo entre Orriols y La Jonquera está constituida por una calzada única con un carril por sentido de circulación con arcenes de 1 metro de anchura. La intensidad de tráfico actual es muy elevada con un porcentaje de pesados que llega al 27%, la infraestructura proporciona niveles de servicio insuficientes y no puede soportar futuros incrementos de tráfico.
    [Show full text]
  • Valorisation of Hanging Tomatoes in Spain
    Preparatory action on EU plant and animal genetic resources Valorisation of hanging tomatoes in Spain Overview The hanging tomato is a very well-known type of tomato and is widespread in different regions of Spain, from the Mediterranean East, to inland areas, such as Cáceres, and Atlantic areas like Galicia. Beyond these visible characteristics, another common connection shared by hanging tomatoes is their selection by peasant communities with the common aim (convergent selection) of enjoying tomatoes during the winter months. The hanging tomato is a type of tomato that, when cultivated in strict non-irrigated systems or with low irrigation provisions, is characterised by the fact that, once harvested and stored in certain conditions, it can be conserved for approximately 6 months (sometimes even 9 months) (cf. Figures 1 and 2). This means that if the tomato is harvested in July and August, the fruit can be preserved until at least February of the following year. In fact, traditionally, fruits that have a lower capacity for conservation are consumed fresh, whereas those that keep for longer are used for seeds to plant the next crop season. This type of tomato has a widespread and stable commercialisation, primarily in Catalonia. However, there are other areas, such as Mallorca or Menorca, where it is also highly valued by consumers. It was traditionally destined for consumption out of season, both fresh and when conserved. It even formed part of specific recipes such as romesco sauce. However, the appearance on the market of winter productions grown in greenhouses in regions of Southern Spain, as well as from other warmer countries, has relegated hanging tomatoes to the main geographical areas where the typical ‘pan con tomate’ [‘bread with tomato’] is consumed (cf.
    [Show full text]