DOCSLIB.ORG

Pla Director Territorial De L'empordà

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pla Director Territorial De L'empordà PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ Informe de la participació institucional i pública en l’elaboració del Pla setembre 2006 Part 1a Informació pública i institucional de l’Avantprojecte de Pla Part 2a Informació pública i institucional del Projecte de Pla aprovat inicialment Informe de participació institucional i pública 1 PART 1a. INFORMACIÓ PÚBLICA I INSTITUCIONAL DE L’AVANTPROJECTE DEL PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ INFORME El període de consulta institucional i informació pública a què s’ha sotmès l’Avantprojecte del Pla director territorial de l’Empordà, d’acord amb el que especifica el Decret 142/2005, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials, ha estat comprès oficialment entre les dates de 14 de maig i 14 de setembre de 2005, per bé que no s’han exclòs els escrits que han arribat amb posterioritat a aquesta data. S’han presentat, per diferents procediments, escrits d’un total de 99 interessats segons el següent detall: Grup A Departaments de la Generalitat i Diputació de Girona: 1. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Escrit de 19/09/2005. Registre d’entrada de 21/10/2005 2. Departament de Treball i Indústria. Escrit de 21/09/2005. Registre d’entrada 3/10/2005 3. Departament de d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, secretaria general. Escrit de 07/06/2005. Registre d’entrada de 13/06/2005 4. Diputació de Girona. 2 escrits de 09/09/2005 i de 20/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 i 21/09/2005 Grup B Consell Comarcal i ajuntaments de l’Alt Empordà: 1. Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 2. Ajuntament d’Avinyonet de Puigventós. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 3. Ajuntament de Bàscara (Bàscara-Calabuig-Orriols). Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 4. Ajuntament de Boadella i les Escaules. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada16/09/2005 5. Ajuntament de Borrassà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 6. Ajuntament de Cadaqués. Escrit de 08/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 7. Ajuntament de Capmany. 3 escrits (13/07/2005, 05/09/2005 i 12/09/2005). Registres d’entrada 16/09/2005, 05/09/2005 i 15/09/2005 8. Ajuntament de Castelló d’Empúries. Escrit de 13/09/2005 9. Ajuntament de Colera. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada16/09/2005 10. Ajuntament d’Espolla. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 11. Ajuntament del Far d’Empordà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 12. Ajuntament de Figueres. 3 escrits de 17/08/2005, de 05/09/2005 i de 14/09/2005. Registres d’entrada de 31/08/2005, de 14/09/2005 i de 16/09/2005 13. Ajuntament de Fortià. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005. 14. Ajuntament de Mollet de Peralada. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 15. Ajuntament de Navata. 2 escrits de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 16. Ajuntament d’Ordis. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 17. Ajuntament de Pau. 2 escrits de 13/09/2005. Registres d’entrada 15/09/2005 i 16/09/2005 18. Ajuntament de Palau Saverdera. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 Informe de participació institucional i pública 2 19. Ajuntament de Pedret i Marzà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 20. Ajuntament de Pontós. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 21. Ajuntament de Rabós. Escrit de 07/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 22. Ajuntament de Roses. Escrit de 30/09/2005. Registre d’entrada 30/08/2005. Registre d’entrada 12/09/2005. 23. Ajuntament de Sant Climent Sescebes. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 24. Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 19/09/2005 25. Ajuntament de Saus – Camallera – Llampaies. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 26. Ajuntament de Siurana d’Empordà. Escrit de 13/09/2005. Fax de 14/09/2005 i registre d’entrada 16/09/2005 27. Ajuntament de Terrades. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 28. Ajuntament de Torroella de Fluvià. Escrit de 19/08/2005. Registre d’entrada 25/08/2005 29. Ajuntament de Ventalló. Escrit de 29/08/2005. Registre d’entrada 05/09/2005 30. Ajuntament de Vilabertran. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 31. Ajuntament de Viladamat. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 32. Ajuntament de Vilafant. Escrit de 15/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 33. Ajuntament de Vilajuïga. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 34. Ajuntament de Vilanant. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 35. Ajuntament de Vila-Sacra. Escrit de 08/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 36. Ajuntament de Vilaür. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 26/09/2005 37. Ajuntament de Llançà. Escrit de 20/10/2005. Registre d’entrada 25/10/2005 Grup C Consell Comarcal i ajuntaments del Baix Empordà: 1. Consell Comarcal del Baix Empordà. 2 escrits de 28/07/2005 i 06/09/2005. Registres d’entrada 02/08/2005 i 16/09/2005 2. Ajuntament de Begur. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 3. Ajuntament de Bellcaire d’Empordà. Escrit de 13/09/2005. Registre d‘entrada 15/09/2005 4. Ajuntament de la Comtal Vila de la Bisbal d’Empordà. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 5. Ajuntament de Calonge. 2 escrits de 09/09/2005 i 15/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 i 20/09/2005 6. Ajuntament de Cruïlles–Monells–Sant Sadurní de l’Heura. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 13/09/2005 7. Ajuntament de Forallac. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 8. Ajuntament de Garrigoles. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada14/09/2005 9. Ajuntament de Gualta. 2 escrits de 29/08/2005 i de 13/09/2005. Registres d’entrada 14/09/2005 10. Ajuntament de Jafre. 2 escrits de 19/07/2005 i 13/09/2005. Registres d’entrada el 08/08/2005 i el 16/09/2005 11. Ajuntament de Mont-ras. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 20/09/2005 12. Ajuntament de Parlavà. Escrit de 13/09/2005. Registre d’entrada 15/09/2005 13. Ajuntament de Rupià. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 27/09/2005 14. Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 15. Ajuntament de la Tallada d’Empordà (La Tallada, Tor, Marenyà i Canet). Escrit de 21/07/2005. Registre d’entrada 27/07/2005 16. Ajuntament de Torrent. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 16/09/2005 17. Ajuntament de Torroella de Montgrí. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada de 20/09/2005 18. Ajuntament d’Ullà. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 19. Ajuntament d’Ullastret. Escrit de 14/09/2005. Registre d’entrada 19/09/2005 20. Ajuntament d’Ultramort. Escrit de 12/09/2005. Registre d’entrada 03/10/2005 21. Ajuntament de Verges. 2 escrits de 12/05/2005 i de 12/09/2005. Registre d’entrada 23/05/2005 i 29/09/2005. 22. Ajuntament de Serra de Daró. Escrit de 25/10/2005. Registre d’entrada 31/10/005 Informe de participació institucional i pública 3 Grup D Altres: 1. Ajuntament de Crespià (Pla de l’Estany). Escrit de 30/08/2005. Registre d’entrada 01/09/2005 2. Joan Espígol Bussalleu, en nom i representació de l’entitat mercantil Interdiesel SA. Escrit de 22/08/2005. Registre d’entrada al Servei d’Urbanisme de Girona 31/08/2005 3. Alfredo Fernández de la Reguera, en nom i representació d’Empordà Golf Club Holding, SA, i Cristina Blay, gerent. 2 Escrits 14/09/2004 i 18/10/2005. Registres d’entrada 14/09/2005 i 19/10/2005 4. Carlos de Albert. Escrit de 09/09/2005. Registre d’entrada 12/09/2005 5. Antoni Cuello i Carbonell, administrador d’Importaciones Nauticas SA. Escrit de 09/09/2005. registre d’entrada 14/09/2005 6. Javier Cantarell Fontcuberta, en nom i representació de Manso Ampurdan SL. Escrit de 07/09/2005. Registre d’entrada 14/09/2005 7. Carles Sardà Borroy, en nom de la Plataforma Salvem la Garriga i el Pla Vinyers. Escrit de 07/09/2005. Registre d’entrada 08/09/2005 8. Maria Sibecas Pagès, Dolors Tubert Sala i Climent Riera Aradas, en nom de la plataforma antiautovia A-26. Escrit de 16/08/2005. Registre d’entrada 02/09/2005 9. Maria Sibecas Pagès, en nom de l’Associació Veïns de Vilademuls. 2 escrits de 25/08/2005 i 05/09/2005. Registres d’entrada 07/09/2005 i el 02/09/2005 10. Montserrat de Anzizu Furest. Escrit de 02/09/2005. Registre d’entrada 12/09/005 11. Agustín Atance Contreras, en representació de PC Techo Industrial, SL.
Load more

Recommended publications
  • Calendari De Competició
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 15 Temporada 2019-2020 Equips Participants 1.- BASCARA, F.C. "A" (5035) 2.- BEGUR, C.F. "A" (5057) 3.- CADAQUES, U.D. "A" (5157) 4.- NAVATA, C.F. "A" (5066) 5.- BASE ROSES, C.F. "A" (5271) 6.- ROSES, A.E. "A" (5017) 7.- BISBALENC, AT. "A" (5056) 8.- BORRASSA, F.C. "A" (5098) 9.- VILAMALLA, F.C. "A" (5208) 10.- LLERS, C.F. "A" (5160) 11.- PORTBOU, C.E. "A" (5015) 12.- FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" (5351) 13.- PALS, AT "A" (5335) 14.- SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" (5043) 15.- TORROELLA, U.E. "A" (5050) 16.- VERGES, C.F. "A" (5247) 17.- VILA-SACRA, U.E. "A" (5257) 18.- CISTELLA CLUB FUTBOL "A" (5326) TERCERA CATALANA, GRUP 15 Página: 1 de 8 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (08-09-2019) Jornada 18 (26-01-2020) BASCARA, F.C. "A" - CADAQUES, U.D. "A" CADAQUES, U.D. "A" - BASCARA, F.C. "A" VERGES, C.F. "A" - BASE ROSES, C.F. "A" BASE ROSES, C.F. "A" - VERGES, C.F. "A" SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" - BISBALENC, AT. "A" BISBALENC, AT. "A" - SANT PERE PESCADOR, F.C. "A" FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" - VILAMALLA, F.C. "A" VILAMALLA, F.C. "A" - FUTBOL CLUB BELLCAIRE 2012 "A" LLERS, C.F. "A" - PORTBOU, C.E. "A" PORTBOU, C.E. "A" - LLERS, C.F. "A" BORRASSA, F.C. "A" - PALS, AT "A" PALS, AT "A" - BORRASSA, F.C. "A" ROSES, A.E. "A" - TORROELLA, U.E.
    [Show full text]
  • Essays on Location Patterns of Creative Industries
    ESSAYS ON LOCATION PATTERNS OF CREATIVE INDUSTRIES Eva Coll Martínez ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Projecte De Desenvolupament Comercial a L'alt Empordà
    Projecte de desenvolupament comercial a l’Alt Empordà 2017 140.118 habitants (2016) Participen a l’estudi: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure d’Empordà, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Castelló d’Empúries, Cistella, Darnius, Figueres, l’Escala, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Pont de Molins, Roses, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, la Vajol, Vilafant i Vilanant (109.721 habitants – 78,3%) 2010 2013 2016 Municipi Població 2007 (h.) Població 2010 (h.) Població 2013 (h.) Població 2016 (h.) Agullana 753 840 853 841 Albanyà 137 149 164 147 Avinyonet de P. 1.361 1.517 1.566 1.587 Biure 245 242 244 233 d’Empordà Boadella 228 255 248 266 10.791h. Cabanelles 242 237 248 257 2017 Població Castelló d’E. 10.629 12.220 11.910 10.784 ETCA: Cistella 242 251 292 293 13.748h. Darnius 537 529 551 550 L’Escala 9.330 10.387 10.513 10.400 Figueres 41.115 44.255 45.123 45.726 La Jonquera 3.075 3.106 3.135 3.231 Lladó 605 697 755 752 Llançà 4.862 5.214 5.018 4.934 Llers 1.144 1.172 1.229 1.210 Maçanet de C. 722 728 745 740 Navata 1.023 1.158 1.258 1.329 Pont de Molins 440 498 540 517 Roses 18.139 20.418 19.891 19.438 St. Llorenç de la 215 222 256 247 M. Terrades 266 317 278 285 La Vajol 109 98 94 83 Vilafant 5.193 5.429 5.502 5.466 Vilanant 328 363 384 405 TOTAL 100.940 110.302 110.797 109.721 Edat Figueres Roses Castelló L’Escala Vilafant d’Empúries 0-14 8.207 (17,95%) 3.269 (13,52%) 1.698 (15,75%) 1.474 (14,17%) 913 (16,70%) 15-64 30.708 (67,16%) 12.785 (64,26%) 7.113 (65,96%) 6.762 (65,02%) 3.662 (67%)
    [Show full text]
  • Provincia De Gerona
    - 102 -- PROVINCIA DE GERONA . Comprende esta provincia los siguientes ayuntamientos por par t PARTIDO DE LA BISBAL. BAGUR . BISBAL (LA). CALONGE. CASAVÉLLS . CASTELL DE AMPURDÁ . CORSA . CRUILLES . FotxÁ. FONTANILLAS . FONTETA. GUALTA. MONÉLLS . 1 PALAMÓS. PALAU - SATOR. PALS . PARLARÁ. PERA (LA ) . PERATALLADA . SAN FELIU DE GUIXOLS . SAN JUAN DE PALAMÓS . SAN SADURNf. SANTA CR I TALLADA (LA) . TORRENT. TORROELLA DE MONTGRÍ. ULLÁ. ULLESTRET. VALL- L PARTIDO DE FIGUERAS. AGULI.ANA. ALBAÑÁ. ALFAR. AVIÑONET . BAJOL (LA). BORRASSÁ. BUA CABANELLAS . CADAQUÉS. CANTALLÓPS. CAPMANY. CASTELLÓN DE AMPURIA S CRESPIÁ . DARNIUS . DOSQUÉRS. ESPOLLA . FIGUERAS. FORTIÁ . GAR1 JUNQUERA (LA). LLADÓ . LLANSÁ . LLERS. MASARACH . MASSANET DE CABRÉNYS . Mc NAVATA. ORDIS. PALAU DE SANTA EULALIA . PALAU-SABARDERA . Pa PONT DE MOLÍNS . PONTÓS. PORT -BOU . PUERTO DE LA SELVA . RABÓ SAN CLEMENTE SASEBAS. SAN LORENZO DE LA MUGA . SAN MIGUEL DE FLUVIÁ . SANTA LEOCADIA DE ÁLGAMA . SELVA DE MAR . TARABAUS. TERRADAS. VILABERTRÁN . VILAFANT. VILAJUIGA . VILAMACOLUM . VILAMALLA . VILAD►1 VILANOVA DE LA MUGA . VILASACRA . VILAT ENIM. VIUR1 PARTIDO GERONA . AIGUAVIVA . ALBÓNS. AMER. ARMENTERA . BAÑOLAS . BÁSCARA . BELLCAII CAMÓS. CAMPLI.ONCH. CANET DE ADRI . CASSÁ DE LA SELVA . CELRÁ. CORNELLÁ . ESCALA (LA) . ESPONELLÁ . FLASSÁ . FONTCUBERTA . FORNÉLLS D1 GERONA . JAFRE. JUYÁ. LLAGOSTERA . LT AMBILLAS . MADREMAÑA. PALAU-SACOSTA . PALOL DE REBARDIT . PORQUERAS. QUART. SALT. SAN ANDRÉ: Gerona Tomo I. Resultados definitivos. Detalle por provincias Fondo documental del Instituto Nacional de Estadística 1/8 -- 103 - PAFFTIDO DE PU ICGCIE:RDÁ. ALP. BOLVIR. CAIXÁNS. CAMPDEVÁNOL. CAMPELLAS. CAMPRODÓN . CARÁLPS . GER . GOMBRENY. GUILS. ISÓBOL. LLANÁS. LLIVIA. LIOSAS (LAS). MARANGE PALMEROLA . PARDINAS. PARROQUIA DE RIPOLL . PLANOLAS. PUIGCERDÁ. ] -nAN JUAN DE LAS ABADESAS . SAN PABLO DE SEGURIES . SETCASAS . TOSAS. URTG.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Projecte Minimització De Residus Compostatge Casolà Navata
    Projecte per a la miniimiització de resiidus amb la impllantaciió dell compostatge casollà all muniiciipii de Navata Ajuntament de Navata Plana 1 Què és ell compostatge casolà? El compostatge casolà és una pràctica senzilla alternativa al model de recollida de la FORM de l'Agència Catalana de Residus. En el compostatge casolà cada productor de residus orgànics es converteix en el seu propi gestor, obtenint a canvi el compost, un adob natural comparable a la terra vegetal. Amb aquesta tasca de gestió la quantitat de residus que es produeixen al municipi disminueix significativament. En el cas de Vilafant la producció total de residus el 2003 va disminuïr de 100 tones sobre una producció total l'any anterior de 2200 tones (l'increment de població va ser de 4.600 habitants a 4.800). El preu d'implantació del compostatge casolà és molt més barat que la implantació de la recollida de la FORM atès que no necessita un servei periòdic de recollida dels residus. A més garanteix un índex de recollida més alt a curt, mig i llarg termini. Estem parlant per tant d'una estratègia per a la reducció de residus d'alta eficàcia i resultats a curt termini (reducció de la producció de residus d'entre 1,1 i 1,6 tones per compostador i any). Les experiències de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), la Mancomunitat de la Plana (Osona), Vilafant (Alt Empordà) i Vilabertran (Alt Empordà) demostren que el compostatge casolà gaudeix de molt bona acollida entre la ciutadania. En el cas de Vilafant un total de 113 famílies (un 10% del municipi) van començar la seva pràctica el 2003 en menys d'un any.
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Historia De La Villa Y Castillo De Llers Un Pueblo Cuya Vida Se Describe Desde Su Fundación Iiasta Su Derrumbamiento
    Llers antes de 1939 Historia de la Villa y Castillo de Llers un pueblo cuya vida se describe desde su fundación iiasta su derrumbamiento FUNDACIÓN, EVOLUCIÓN Y FIN DE LA VIDA PARTE PRIMERA Y CASTILLO DE LLERS Hará unos dos millones de años c)ue se ini­ En 1704, el vecino de Llers Gregorio Paiiis- ció el actual ciclo de evolución de nuestro pla­ ser escribió la historia de este pueblo, la cual neta y apareció el hombre y, con él, aunque en lleva por título: «Llibre de raclonaris de la Vila forma también primitiva, la flora, la fauna, que I Castell de Llers»; consta de 394 páginas en fo­ actualmente convive con nosotros. lio mecanografiadas a doble espacio. En aquellos tiempos, en la tierra no había El original se extravió, no sin que antes el montañas. Mucha parte hoy en día montañosa Procurador de los Tribunales, hijo de Llers, don estaba sumergida bajo las aguas. Casimiro Casagrán, hubiese hecho sacar una co­ En la montaña de Santa Magdalena, p. e. a pia del mismo, que pasó en poder de su hijo 10 Km. al Norte de la ciudad de Figueras, se don Pedro. De ella se sacaron nueve copias mas, hallan fósiles marinos (uno de ellos figura en el una de las cuales se halla en posesión del fir­ Museo de los Laboratorios del Norte de España, mante. S. A.) lo cual prueba que la actual montaña ale­ En el presente artículo se describen la histo­ jada del mar fu eterreno que dormía bajo el ria de la vida de Llers desde su supuesta funda­ océano.
    [Show full text]
  • Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100
    Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy under the Executive Committee of the Graduate School of Arts and Sciences COLUMBIA UNIVERSITY 2021 1 ©2021 Adam Christopher Matthews All Rights Reserved 2 Abstract Law, Liturgy, and Sacred Space in Medieval Catalonia and Southern France, 800-1100 Adam Christopher Matthews With the collapse of the Visigothic kingdom, the judges of Catalonia and southern France worked to keep the region‘s traditional judicial system operable. Drawing on records of judicial proceedings and church dedications from the ninth century to the end of the eleventh, this dissertation explores how judges devised a liturgically-influenced court strategy to invigorate rulings. They transformed churches into courtrooms. In these spaces, changed by merit of the consecration rite, community awe for the power infused within sacred space could be utilized to achieve consensus around the legitimacy of dispute outcomes. At the height of a tribunal, judges brought litigants and witnesses to altars, believed to be thresholds of Heaven, and compelled them to authenticate their testimony before God and his saints. Thus, officials supplemented human means of enforcement with the supernatural powers permeating sanctuaries. This strategy constitutes a hybridization of codified law and the belief in churches as real sacred spaces, a conception that emerged from the Carolingian liturgical reforms of the ninth century. In practice, it provided courts with a means to enact the mandates from the Visigothic Code and to foster stability. The result was a flexible synthesis of law, liturgy, and sacred space that was in many cases capable of harnessing spiritual and community pressure in legal proceedings.
    [Show full text]
  • Un Cens Descone^T Del Hishat De Girona (1598)
    I I I I I I I Quaderns de la Selva, 12 (2000) Un cens descone^t del hishat de Girona (1598) JOSEP CLARA Universitat de Girona NTRE els nombrcsos estudis de Josep M. Pons Giirí destaquen els que tenen interès des del punt de vista de la història demogràfica del bisbat E de Girona.^ Per això avui ens és plaent de contribuir en aquesta miscel.lània d'homenatge a la seva persona i a la seva obra rescatant de Toblit un cens desconegut que figura en el volum de visites pastorals corresponent als anys 1598-1599,^ quan la diòcesi de Girona era regida pel bisbe castellà Francisco Arévalo de Zuazo.^ El visitador que actuà en nom del bisbe fou Joan Gonzàlez de Arellano, llicenciat en dret i d'origen forà. Començà el llarg recorregut el dia 21 d\)Ctubre de 1598, en què es presentà a la parròquia de Cornellà de Terri, i Tacabà el 2 de febrer de Tany següent, quan finí el trajecte a Sant Julià del Llor. Cal advertir que va ser una visita incompleta, i per això no hi apareixen totes les parròquies del bisbat. Pràcticament no va acostar-se a les que actualment formen part de les comarques de la Selva i del iMaresmc. També passà de llarg d'altres que eren importants o hi havia un monestir (Banyoles, Besalú, la Bisbal, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, etc). Tanmateix, el redactor del recorregut deixà constància -en la majoria dels casos- del nombre de cases de què es componia cada una de les parròquies que va ser objecte de la visita.
    [Show full text]
  • L'escultor Antoni Federico Exposa Simultàniament a Navata I Vilajuïga
    HORA NOVA Cultura 29 28 de juliol de 2009 vida social Y ART. A LA FUNDACIÓ CASAMOR I AL CELLER ESPELT Y XEFLA’09. A FIGUERES La colla Dolça L’escultor Antoni Federico exposa Tardor presenta un espectacle amb els simultàniament a Navata i Vilajuïga seus millors èxits Redacció l FiguERES L’artista empordanès presenta les seves peces, en diferent format, en les mostres d’estiu de dos espais nn La colla Dolça Tardor cele- culturals de la comarca. L’alcalde de Navata vol situar el municipi en el mapa de l’art contemporani bra el vuitè aniversari presen- tant un nou espectacle en el qual fundació. La mostra estarà ober- es realitza un recull dels millors Redacció l NAVATA/VILAJUÏGA ta fins al proper 16 d’agost tots els moments del grup. La presenta- nnDurant unes set manes, els em- divendres,dissabtes i diumenges ció de Dolça Trador Mix es farà pordanesos tenen l’oportunitat de 19 a 21 h. aquest dimecres, a partir de les d’admirar dues exposicions d’es- Durant l’acte d’inauguració el 22 hores, a la plaça Josep Pla de cultures de l’artista empordanès president de la fundació, Carlos Figueres, en el marc de la pro- Antoni Federico que han coincidit Maria Casamor, va manifestar la gramació d’estiu Xefla 09. temporalment. La primera es pot satisfacció d’inaugurar una mos- Aquesta formació, que dirigeix visitar, des del passat 16 de juliol, tra que “pretenem que sigui la pri- Rosa Maria Malé, aplega prop de als jardins de la Fundació Casa- mera de tota una sèrie d’exposi- mig centenar de persones que mort de Navata i la segona s’inau- cions d’art contemporani”.
    [Show full text]