CAMINA QUE CONEIXERÀS

AUTORS DE LES FITXES:

Josep Manel Álvarez de la Campa Fayos ITINERARIS PER CONÈIXER EL PATRIMONI Josep Pou Vallès Lluís Tetas Palau HISTÒRIC I NATURAL DE CALAFELL Lluís Salada Rubió

COL·LABORADOR Manel Casanova RUTA 2: LA SERRA DE LA GRANJA

Calafell, febrer del 2008 Ginesta

PLÀNOL DE L’ITINERARI DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

El punt de sortida és al costat del camp de futbol de Segur de Calafell (carrer de les Garrigues).

Travessem l'autopista Pau Casals pel túnel i immediatament girem a la dreta, deixant el CEIP La a la nostra esquerra. Ens endinsem per una esplanada, al final de la qual en surt un camí que s'endinsa pel fondo de la Casa Nova, actualment ocupat per un trist circuit de motocròs. Al cap d'uns 100 metres, just quan el camí-circuit fa un retomb molt pronunciat a l'esquerra, el fondo es divideix en dos. Un segueix en la mateixa direcció que veníem, per una zona en què es nota que hi ha hagut extraccions de terra. Al principi hi ha un camí, però es perd de seguida, ja que s'endinsa per una zona bastant salvatge i embrossada que antigament havia estat una successió de terrasses fetes amb marges de pedra seca (que encara es van trobant) amb garrofers.

Nosaltres hem de seguir pel fondo que surt cap a l'esquerra, per on passava l'antic camí de les masies de Segur a Montpaó. És tot ple de cirerers d'arboç, brolla de romaní (bruc d'hivern, espígol, romaní, gatosa), pedra calcària, margalló, etc., paisatge típic del Garraf. També queden dempeus pins que van sobreviure a l'incendi dels anys vuitanta. La sensació de solitud i tranquil·litat és sorprenent i cada vegada més gran. Seguim el camí, que havia estat més ample, i anem pujant lleugerament, pel vessant esquerre del fondo. Hi ha un moment que aquest queda tallat i el camí fa un retomb molt pronunciat a la dreta i a l'esquerra i puja definitivament fins a un coll, on hi ha un magnífic exemplar de margalló i una cruïlla de camins.

Des d'aquest punt ja tenim una primera vista interessant. El camí que marxa cap a la direcció contrària d'on veníem, entremig de pins, va cap a Montpaó; el de la dreta, a la urbanització Valldemar, i el de l'esquerra porta fins als turons de la Granja i el Pujal. Nosaltres seguirem per aquest darrer, cap a l'esquerra, tot resseguint la serra, des de la qual podrem apreciar unes vistes molt agraïdes tant de la costa com de l'interior.

Comencem pujant pel corriol i superem dos turonets. Són just al damunt de la urbanització les Vil·les, quatre cases disperses enllaçades per un parell de carrers serpentejants que no han fet més que malmetre la muntanya. Des del segon turó hi ha un camí cap a l'esquerra que hi baixa, just pel llom. Després d'aquest turó, hem de seguir pel camí de la serra, sense deixar-lo mai. Baixarem i tornarem a pujar suaument per la carena fins a una altra petita elevació. Cada vegada es veu millor el mar i la costa, a l'esquerra, i també tota la urbanització Mas Romeu, a la dreta. Més endavant, tot carenejant, arribarem al puig de la Granja, just al darrere d'un enorme dipòsit d'aigua, el qual hem de vorejar per la dreta. Al capdamunt hi ha les restes d'una edificació moderna. Som sobre mateix de l'autopista Pau Casals.

A partir d'aquí, agafem la pista que baixa cap a garbí fins a enllaçar amb un carrer asfaltat (que es diu de Lituània). Ens dirigim al Pujal, on hi ha una antena de radiotelevisió i que ja fa estona que podem atalaiar. Seguim pel carrer i l'abandonem just quan surt una pista per la tangent, sempre en direcció a l'antena. A la nostra dreta queda tota la vall del Mas d'en Vives. Un cop arribats al Pujal, on hi ha un vèrtex geodèsic, val la pena entretenir-se amb la millor vista de tot Calafell: Segur, les platges de l'Estany i Mas Mel, la Platja de Calafell, el Mas d'en Vives, el castell de la Muga…; i més enllà, el Montmell, les costes de Berà, Torredembarra, Tarragona, Salou, i cap a llevant, Cubelles, Vilanova i Sitges; el Montgròs, la Talaia i el puig de l'Àliga.

Després de delectar-nos amb aquesta vista, hem de refer tot el camí fins a la Granja, des d'on hem d'agafar un senderill que baixa rabiós en direcció a mar. Arribem al carrer dels Estats Units, que seguim cap a l'esquerra. Fa un retomb i baixa exageradament. A mitja baixada agafem un carrer a l'esquerra (carrer de les Guaianes), que seguim tot recte, primer baixant i després pujant. Al final del carrer, agafem un caminet que, pel costat d'un mur de formigó, baixa directament al camp de futbol. ELS ANTICS CAMINS DEL TERME DE CALAFELL ELS ANTICS CAMINS DEL TERME DE CALAFELL

L’ésser humà sempre ha tingut necessitat de desplaçar-se. Durant la prehistòria, els L’ésser humà sempre ha tingut necessitat de desplaçar-se. Durant la prehistòria, els desplaçaments venien condicionats pels animals que capturava. Els camins que s’anaven desplaçaments venien condicionats pels animals que capturava. Els camins que s’anaven creant amb els desplaçaments humans es trobaven en funció, doncs, dels animals que creant amb els desplaçaments humans es trobaven en funció, doncs, dels animals que caçaven. Aquest és el cas dels caçadors que fa més de 20.000 anys ocuparen la Balma de la caçaven. Aquest és el cas dels caçadors que fa més de 20.000 anys ocuparen la Balma de la Graiera els quals es desplaçaven per la vora del torrent de la Cobertera tot seguint el que Graiera els quals es desplaçaven per la vora del torrent de la Cobertera tot seguint el que havia de ser el seu aliment. havia de ser el seu aliment.

En el cas de Calafell, els camins que, amb tota probabilitat, es podrien remuntar més de 2.000 En el cas de Calafell, els camins que, amb tota probabilitat, es podrien remuntar més de 2.000 anys, és a dir, a temps dels ibers, i que encara es troben en ús actualment, seguirien anys, és a dir, a temps dels ibers, i que encara es troben en ús actualment, seguirien aproximadament el traçat de la carretera de Vilanova i la carretera de Bellvei fins a l’entrada aproximadament el traçat de la carretera de Vilanova i la carretera de Bellvei fins a l’entrada del congost de la Cobertera. Al costat d’aquestes vies es troben les restes de fins a 10 del congost de la Cobertera. Al costat d’aquestes vies es troben les restes de fins a 10 assentaments d’època ibèrica, el més important dels quals és la Ciutadella Ibèrica. assentaments d’època ibèrica, el més important dels quals és la Ciutadella Ibèrica.

Durant època romana continuava sent utilitzat el camí que segueix la costa, el qual sempre ha Durant època romana continuava sent utilitzat el camí que segueix la costa, el qual sempre ha estat considerat una via paral·lela a la famosa Via Augusta, el traçat de la qual anava per estat considerat una via paral·lela a la famosa Via Augusta, el traçat de la qual anava per l’interior; entre Vilafranca del Penedès i el Vendrell, seguia, en molts trams, el traçat de l’actual l’interior; entre Vilafranca del Penedès i el Vendrell, seguia, en molts trams, el traçat de l’actual carretera N-340. Ambdues vies s’ajuntaven a l’alçada de Coma-ruga i seguien paral·leles a la carretera N-340. Ambdues vies s’ajuntaven a l’alçada de Coma-ruga i seguien paral·leles a la costa fins a Tarragona, passant per sota l’Arc de Berà. En aquesta època sembla que existia costa fins a Tarragona, passant per sota l’Arc de Berà. En aquesta època sembla que existia un camí que sortia de Bellvei i anava en direcció a Montpaó. El camí seguia paral·lel al torrent un camí que sortia de Bellvei i anava en direcció a Montpaó. El camí seguia paral·lel al torrent un tros i es desviava en direcció a Calafell. És a dir, l’actual camí que va del nucli de Calafell a un tros i es desviava en direcció a Calafell. És a dir, l’actual camí que va del nucli de Calafell a Montpaó també tindria el seu origen en època romana. Montpaó també tindria el seu origen en època romana.

Durant l’Edat Mitjana és quan es crea la xarxa bàsica de camins que ha perdurat fins als Durant l’Edat Mitjana és quan es crea la xarxa bàsica de camins que ha perdurat fins als nostres dies, abans de la massiva urbanització del territori, molts cops sense gaire criteri i que nostres dies, abans de la massiva urbanització del territori, molts cops sense gaire criteri i que ha destruït o emmascarat en pocs anys la trama viària utilitzada durant segles per la gent de ha destruït o emmascarat en pocs anys la trama viària utilitzada durant segles per la gent de Calafell, especialment pels pagesos. Tant els nuclis de Calafell i Montpaó, com els veïns de Calafell, especialment pels pagesos. Tant els nuclis de Calafell i Montpaó, com els veïns de Bellvei i Cunit tenen el seu origen en època medieval. La Casa Vella de Segur i la masia de la Bellvei i Cunit tenen el seu origen en època medieval. La Casa Vella de Segur i la masia de la Graiera, també. Per tant, els camins que unien aquests diferents indrets cal suposar que tenen Graiera, també. Per tant, els camins que unien aquests diferents indrets cal suposar que tenen el seu origen també en aquesta etapa històrica. el seu origen també en aquesta etapa històrica.

Plànol realitzat el 1919 per Plànol realitzat el 1919 per topògrafs de l’Instituto topògrafs de l’Instituto Geográfico y Estadístico en el Geográfico y Estadístico en el qual es reflecteixen tots els qual es reflecteixen tots els camins que es trobaven en ús camins que es trobaven en ús al municipi a començaments del al municipi a començaments del segle XX. La majoria d’ells segle XX. La majoria d’ells tenien el seu origen en època tenien el seu origen en època medieval. medieval. . Centaurea n Í ), amb una aromamolt característica i

Esquema de la brolla de romaní i bruc d’hiver

Lavandula latifolia totes lestotes vessants dels turonsdel municipi, en llocs amb poc moltsòl, il·luminats i damunt de terreny calcari. Possiblement,en l'actualitat constitueixen la comunitat vegetal més abundant. Sovint les trobem formant mosaic barrejades amb fragments de màquies i pradells rocosos. Hi trobem al llarg de tot l'any diverses espècies en flors, finalsa però és de la tardor i al començament de l'hivern comunitatquanaquesta presenta la floració més important i vistosa. També a la primavera hi ha una segona floració, menysdensa, la però en qualparticipen més vegetals. Les plantes aromàtiques hi tenen un lloc destacat. La seva emanaolor d'essències volàtils contingudes a les fulles, agradables per al nostre olfacte, però de gust repulsiu per als herbívors que intenten alimentar-se d'aquests vegetals. Aquestes substàncies,alcostat de l'estructura de fulles i tiges, contribueixen que les brolles cremin fàcilment en els ), ) pot

. Globularia n

Ulex parviflorus Ulex

Erica multiflora ) també és molt és també ) LA BROLLA DE ROMAN , molt coneguda, molt les per seves propietats medicinals. La pinya de Sant Joan ( ). Estan constituïts per arbusts petits, de fulles reduïdes, sovint linears i aromàtiques,

ues de romaní i de bruc d’hiver q ) té inflorescències amples i inflades que recorden una pinya i el seu nom es refereix a l'època de ), floreixala tardor: és un arbust de

Bran

Pinus halepensis Rosmarinus officinalis flors lilenques petites. uncertTambénombrehi ha mates de petites, d'un d'alçada. pam Destaquem la popular farigola Les brolles són matollars no gaire densos d'aproximadament un metre d'alçada amb algun pi dispers ( adaptats a suportar la manca d'humitat pròpia del clima mediterrani. Les brolles són molt freqüents a freqüents incendis que es produeixen a les nostres latituds. De totes maneres, després d'uns pocs anys d'una cremada, tornen a recuperar el seu aspecte anterior, més jove i renovat. Entrela gran diversitat d'espècies arbustives destaquem trentena, d'una més fan, s'hi que les següents: la gatosa ( petitesfulles però no gaire estretes, i amb flors violàcies reunides en caps o capítols molt vistosos. El bruc d'hivern ( l'any en què floreix. molt ramificada i espinosa, que presenta moltíssimes flors grogues hivernals; el romaní ( freqüent,amb fulles d'un aspecte i una aroma característics, i flors petites, bilabiades, de coloració pàl·lida; la foixarda ( alypum assolir dos metres o més d'alçada, amb flors rosades molt petites i abundants que apareixen a la tardor. Les estepes, de floració i gros fullatge un presenten primaveral, arrugat,iunes florstambé de certa mida, amb pètals arrugats i amb molts estams, que recorden a les roses. També cal referir-se a l'espígol o barballó ( (Thymus vulgaris) conifera

Arbutus anomena arboç. L'arboç és arboç. L'arboç anomena . Ç a és dura i resistent; a Grècia es fa servir es fa per a Grècia i resistent; a és dura

urceolada humitat és petita entre el pla de mar i aquestes pla de mar el entre és petita humitat diàmetre, de color groc però coberts de petites groc però de color diàmetre, ts triguen un any sencer a madurar, i ho fan a la a i ho fan a madurar, any sencer un ts triguen areix entre el nivellareix els del 800m d'alçada mar i al r damunt d'uns 100 m d'alçada. Això és degut que deixa créixer durant molts anys, pot assolir més de molts durant créixer deixa mates d'un vegetal que s' mates regió mediterrània. El seu nom científic és nom científic El seu regió mediterrània. . L'ARBO Les seves fulles són dures, lluents i perennes, com les com les de la i perennes, lluents són dures, Les seves fulles adaptades als i arbres arbusts mediterranis, majoria dels grans, fins a de Són relativament secs. i estius hiverns suaus agudes, lanceolades i per 4 cm d'amplada, llargària de cm 10 de l'arboç, el cas Però, en llorer. del les recorden molt que i vermellós, pecíol petit un presenten serrades, finament són no són aromàtiques. o crema, blanc de color flors, seves les apareixen tardor la A per insectes. La i en raïms, pol·linitzades agrupades petites, cm, amb d'1 pètals inconfusible, és flors d'aquestes corol·la amb de mena esfèric globus com una formen soldats que que tècnic utilitzen llenguatge en el terminal; una obertura a correspon una corol·la descripció aquesta els botànics, anomenada Després que les flors hagin estat fecundades, es fecundades, estat hagin les flors Després que permetre la vida d'aquesta planta. la vida d'aquesta permetre madroño

. clima marítimes de les comarques relativament de poc densos i alzinars ies ç es refereix que és millor no menjar més d'un fruit cada vegada. En algunes vegada. En cada d'un fruit menjar més no millor és que refereix es

unedo unedo

Branca de l'arbo i en castellà rep el nom de rep en castellà i un arbust propi dels boscos i matollars de la i matollars propi dels boscos un arbust es si però m, 2 i 1 entre mesura zona nostra la A La seva fust arbre petit. i esdevenir un 5 m d'alçada, de en forma estretes petites es desprèn làmines que brunenca escorça una Presenta flautes. fabricar amb pèls dispersos. vermelloses cilíndriques, joves són Les branques i allargades. popularment Es coneixen les maduixes. i recorden són inconfusibles que fruits, els desenvolupen frui Els o de bosc. com a cireres d'arboç, de pastor a 3 arrodonits, de 2 cm Són de tardor següent. el maneres, totes De tous per dins. i són menjar poden Es vermells. tubercles o protuberàncies terme específic Al llarg del camí apareixen de manera dispersa apareixen del camí Al llarg de licors. l'elaboració per a s'utilitzen fruits els i de Còrsega zones d'Itàlia L'arboç és propi de màqu A Catalunya ap lahumit regió mediterrània. de tota unedo, sud riu, és Al d'aquest entre els abundant. més es molt escàs, desenvolupa on és nord del Llobregat, costaneres. les serralades de 200 i 800 m d'altitud,als obacs internes més les zones a ni tampoc a prop del mar, no creix l'arboç Calafell, de terme municipal Al Només sec. es és massa fa als obacs clima perquè el la comarca, de interior amb la plana que limiten de les muntanyes o turons més propers al mar, pe L'aire per sobreviure. suficients les i boires, més de precipitacions mica una ha hi llocs aquests en de les de les i vessants elevacions primeres muntanyes per les es condensa mar ascendeix humit del La d' o pluja. diferència de boira en forma d'aigua per la suficient però és muntanyes, Com la major part dels arbustos mediterranis, sobreviu als incendis forestals. Després d'un incendi, les branquesaèries poden quedarcarbonitzades, però conserva viva la seva part subterrània, i, després d'unsdies, torna a rebrotar amb molta energia. Així, on abans d'un incendi hi havia un arbust poden aparèixer una dotzena de peus nous. RIES À ilers d'anys. Abans, la muntanya devia estar devia muntanya la Abans, d'anys. ilers també els massissos de Garraf, Ordal, Collserola Ordal, de Garraf, massissos els també ocada pels nombrosos incendis que pels periòdicament incendis ocada nombrosos ). 3 UES CALC Q

i ), dipositats per cristal·lització dels carbonats que l'aigua de pluja portava en portava pluja de l'aigua que carbonats dels cristal·lització per dipositats ), 3 LES RO

Garraf (a la la dreta) (a Garraf

Garraf (a dalt) i (a dalt) relleus i Principals Garraf geològica del Penedès i del Garraf) (Font: Josep Olivella i Jané: Història i Jané: (Font: Josep Olivella estructures geològiques del Penedès i Penedès del geològiques estructures Mapa geològic esquemàtic del Penedès dissolució. que sòl l'antic de restes les de tracta Es vermella. de terra clapes veuen es què en zones ha Hi prov de l'erosió abans muntanya cobrir la devia m o centenars darrers els durant produeixen es coberta per boscos d'alzines carrasques i pins blancs amb una gran riquesa en flora i fauna. flora en riquesa gran una amb blancs pins i carrasques d'alzines boscos per coberta Les roques calcàries són compactes, de color gris i molt homogènies. Si les bé observem Si homogènies. molt gris i de color compactes, són calcàries roques Les de fragments exemple per com fòssils, restes definides poc i petites de l'existència apreciarem roques. les de d'extreure difícils i trencats molt closques fondària, poca de marines aigües en dipositats sediments de partir a endurir va es material Aquest planeta nostre el quan Secundària, l'era de Cretàcic període al d'anys, milions 100 de més fa van Àfrica i Europa quan després, d'anys milions 50 Uns dinosaures. d'enormes poblat estava la Litoral serralada els Pirineus, formar van es que temps al mateix i apropar-se, a començar roques. aquestes amb juntament emergir, va també irregularment amb superfícies roques esquerdes, nombroses apreciarem terreny, el observem Si i també plantes les de arrels les produït han ho això Tot petites. més pedres moltes i dibuixades el produeix i roca, la de carbonats els químicament dissoldre de capaç és qual la pluja, de l'aigua del blanquinosos cristalls petits veurem també esquerdes les Entre apareix. que càrstic relleu típic (CaCO calcita mineral Les muntanyes de Segur es troben situades a prop de l'extrem meridional de la serralada Litoral, serralada la de meridional l'extrem de prop a situades troben es Segur de muntanyes Les comprèn que mar al paral·lel muntanyenc sistema deli Maresme. A lanostra zona lesroques més abundants són les anomenadescalcàries formades (CaCO càlcic carbonat per íntegrament quasi

Pinus també el podem també però no és tan dura o cònica al principi, però al principi, cònica

Pinus pinea, pinea, Pinus ió, alliberen una gran quantitat de una gran quantitat ió, alliberen es, perquè a diferència de la resta d'espècies de la resta perquè a diferència es, çada. La seva capçada és és capçada La seva çada. cia d'altres espècies. Després de 10 Després a 15 espècies. anys d'altres cia de mobles i per fabricar paper, i per fabricar mobles en degut a les altres temperatures i alliberen les alliberen i temperatures les altres a en degut ral una espècie de pi, l'anomenat pi blanc o pi blanc l'anomenat de pi, una espècie ral pins, que podem trobar a tot l'hemisferi nord. l'hemisferi a tot pins, que podem trobar EL PI als sòls argilosos de les planes. de argilosos sòls als éixer. Un segon pi, el pi pinyer o pi, el Un segon éixer. en llocs càlids i secs de tota la regió mediterrània. Presentauna Floreix als mesos de març i abril i es pol·linitza pel vent. Presenta pel vent. pol·linitza i es i abril de març mesos Floreix als i les femenines. altres són masculines unes de dos sexes: floretes de les final al agrupades i estan petites són Les masculines de l'època florac branques; durant de patis les cases, als als vidres el notem fet groc. Aquest pol·len coberts per una groguenca queden pols carrers, que als i dels cotxes la primavera. de al començament any, durant uns quants dies cada i són any, molt del segon la tardor a Les pinyes maduren Tenen un color longitud. són gris, nombroses, de 5 a 12 cm s'obren Quan poc relleu. i presenten pedunculades netament membranoses ales unes per envoltades llavors petites unes alliberen Les disseminar-les. per que serveixen color marró, de allargades també i d'ocells, espècies a nombroses d'aliment servir poden llavors als esporàdics esquirols que viuen als nostres boscos. nostres als viuen que esquirols als esporàdics

i blanc.

però en compensació, és molt abundant i el trobem constituint pinedes per tot arreu, per tot pinedes trobem constituint i el abundant molt és compensació, en però p

El El pi blanc forma extenses pinedes extenses blanc forma pi El trobar alguna vegada barrejat amb el pi blanc, però és molt menys freqüent i no sembla natural no sembla i freqüent molt menys però és blanc, el pi amb barrejat vegada alguna trobar zona. d'aquesta els 20 m d'al és un arbre que pot assolir blanc pi El per També es caracteritza el d'espècies. presentar la resta de a diferència després esdevé irregular, nom de pi ve el blanc). Les clar (d'aquí seves gris de color escorça amb una les branques tronc i de verd color cm de llargària, a 7 groguenc i només 4 disposades de petites, són relativament fulles en parelles. massa climes els ni baixes massa temperatures ni les però no suporta sequera, la a resistència gran però al nostre en carbonat, abundants molt municipi, rics calcaris, terrenys els Prefereix humits. amb comoditat també es desenvolupa fer per construcció, per a la s'utilitza fusta La seva consumir-se malgrat combustible, un excel·lent És també arbòries. espècies la d'altres com resistent les branques. tronc i de del resina es pot obtenir També massa ràpid. del nostre clima a les característiques perfectament adaptat que està un arbre Com hem vist, és i els pins molt cremen ràpidament incendi, un hi ha Quan forestals. incendis als també mediterrani, esclat Les seves pinyes el foc. ajuden a estendre les flam per moren consumits arbres Els llavors. i amb les pluges, primeres les llavors germinen l'incendi, Després de rebrotar. no poden llenyoses, molta llum creixen per sobreviure, necessiten que terra. Les joves plàntules, de la cendra entre la de competèn la manca aprofitant molt ràpidament, de capaços ja són incendi, nou d'un i en cas i fructificar, ja poden florir pins nous els creixement, deixar descendència. Els pins són arbres que pertanyen a la classe de les coníferes. Es caracteritzen per les Es seves coníferes. caracteritzen fulles de les la classe a pertanyen arbres que Els pins són i molt allargades pinyes i per tenir grupets, o petits en parelles disposades allargades i estretes de diferents 90 espècies unes dures. Existeixen espai i sempre que tingui temps per cr A la península Ibèrica, i també a Catalunya, hi ha sis espècies de pins autòctons. Es desenvolupen a Es desenvolupen autòctons. de pins espècies sis hi ha a Catalunya, també i Ibèrica, península la A Al nostre en en climes humits... altes, àrids, climes més a les muntanyes mar, del nivell tot arreu: al natu de forma es fa sols tan terme municipal halepensis, LA TOPONÍMIA LA TOPONÍMIA

El fondo de la Casa Nova. És un dels dos fondos de Segur (l'altre és el de la Casa Vella, a El fondo de la Casa Nova. És un dels dos fondos de Segur (l'altre és el de la Casa Vella, a l'altra banda de la serra del Mig). Pren el nom de la masia que hi havia gairebé al final, avui l'altra banda de la serra del Mig). Pren el nom de la masia que hi havia gairebé al final, avui desapareguda. Aquest fondo, passat l'actual camp de futbol i circuit de motocròs, es divideix en desapareguda. Aquest fondo, passat l'actual camp de futbol i circuit de motocròs, es divideix en dos, sense que cap nom particular. Pel de l'esquerra hi passava l'antic camí de Segur a dos, sense que cap nom particular. Pel de l'esquerra hi passava l'antic camí de Segur a Montpaó; al de la dreta hi havia tot de terrasses amb cultius de garrofers i que actualment està Montpaó; al de la dreta hi havia tot de terrasses amb cultius de garrofers i que actualment està molt embrossat. Quan hi baixa aigua, se'n diu torrent de la Casa Nova. molt embrossat. Quan hi baixa aigua, se'n diu torrent de la Casa Nova.

La Casa Nova i la Casa Vella. Aquestes dues masies eren les dues úniques edificacions que La Casa Nova i la Casa Vella. Aquestes dues masies eren les dues úniques edificacions que hi havia en tota la finca de Segur fins que el 1947 s'emprengué la urbanització. Amb tota hi havia en tota la finca de Segur fins que el 1947 s'emprengué la urbanització. Amb tota seguretat, els adjectius nova i vella es deuen a una qüestió de cronologia. El cens de seguretat, els adjectius nova i vella es deuen a una qüestió de cronologia. El cens de Floridablanca de 1787 ja esmenta que a Segur hi havia dues cases. Floridablanca de 1787 ja esmenta que a Segur hi havia dues cases.

La Granja (176 m). Nom d'un turó a continuació del Pujal, coronat per pins. Es desconeix La Granja (176 m). Nom d'un turó a continuació del Pujal, coronat per pins. Es desconeix l'origen d'aquest nom. Dalt de tot hi ha dos grans dipòsits d'aigua (un d'ells, enterrat). Amb l'origen d'aquest nom. Dalt de tot hi ha dos grans dipòsits d'aigua (un d'ells, enterrat). Amb aquest nom també es coneix la serra de la qual forma part i el túnel de l'autopista que passa aquest nom també es coneix la serra de la qual forma part i el túnel de l'autopista que passa just per sota. Durant la Guerra hi hagué una gran mortaldat de soldats. Per als mariners és una just per sota. Durant la Guerra hi hagué una gran mortaldat de soldats. Per als mariners és una senya, coneguda pel Pa de Terra. senya, coneguda pel Pa de Terra.

La serra de la Granja. És la serra que comença al Pujal i integra, de mar en terra, el turó de La serra de la Granja. És la serra que comença al Pujal i integra, de mar en terra, el turó de la Granja i una sèrie de petits turons sense noms coneguts fins a la urbanització de Valldemar, la Granja i una sèrie de petits turons sense noms coneguts fins a la urbanització de Valldemar, que és on hi ha el punt més alt del municipi (223 m), a tocar del municipi de Castellet i la que és on hi ha el punt més alt del municipi (223 m), a tocar del municipi de Castellet i la Gornal, on s'ajunta amb la serra del Mig. Separa Segur de Mas Romeu. Gornal, on s'ajunta amb la serra del Mig. Separa Segur de Mas Romeu.

La serra del Mig. Correspon a la serra que separa els fondos de Segur (el de la Casa Nova i el La serra del Mig. Correspon a la serra que separa els fondos de Segur (el de la Casa Nova i el de la Casa Vella) i que travessa tot Segur pel mig, des de la urbanització Valldemar fins ben bé de la Casa Vella) i que travessa tot Segur pel mig, des de la urbanització Valldemar fins ben bé la plaça de Pau Casals. Una punta molt vistent es denomina modernament el Mirador, la plaça de Pau Casals. Una punta molt vistent es denomina modernament el Mirador, actualment coronat per una construcció circular de propietat particular. actualment coronat per una construcció circular de propietat particular.

El Pujal (166 m). Turó coronat per una antena, que és el començament d'una serra que El Pujal (166 m). Turó coronat per una antena, que és el començament d'una serra que s'endinsa cap a l'interior. És una senya marinera, coneguda amb el nom Pa del Mig. s'endinsa cap a l'interior. És una senya marinera, coneguda amb el nom Pa del Mig.

Segur de Calafell. El nom Segur de Calafell té l'origen següent. El lloc, des de la primera Segur de Calafell. El nom Segur de Calafell té l'origen següent. El lloc, des de la primera referència el 1209, se'l coneixia per Segur, nom que prové de l'adjectiu llatí securum, referència el 1209, se'l coneixia per Segur, nom que prové de l'adjectiu llatí securum, possiblement esdevingut substantiu en fer-se l'elisió del nom que el precedia (potser lloc, possiblement esdevingut substantiu en fer-se l'elisió del nom que el precedia (potser lloc, castell…). Al·ludia a una fortificació defensiva, de la qual devia formar part la torre cilíndrica castell…). Al·ludia a una fortificació defensiva, de la qual devia formar part la torre cilíndrica adossada a la Casa Vella, que subsistí fins al 1972. En el moment de construir-se l'ermita de adossada a la Casa Vella, que subsistí fins al 1972. En el moment de construir-se l'ermita de Sant Miquel, el lloc també es documenta com a finca o quadra de Sant Miquel de Segur (com Sant Miquel, el lloc també es documenta com a finca o quadra de Sant Miquel de Segur (com molts noms de lloc, que es denominen amb el nom de l'advocació de la parròquia i el nom propi molts noms de lloc, que es denominen amb el nom de l'advocació de la parròquia i el nom del lloc: Sant Pere de Ribes, Sant Miquel d'Olèrdola…). De sempre havia pertangut propi del lloc: Sant Pere de Ribes, Sant Miquel d'Olèrdola…). De sempre havia pertangut administrativament a Cubelles, però en un moment determinat del s XVIII o XIX, la finca passà administrativament a Cubelles, però en un moment determinat del s XVIII o XIX, la finca passà a dependre de Calafell. El projecte d'urbanització del 1946 suggeria de denominar-la amb el a dependre de Calafell. El projecte d'urbanització del 1946 suggeria de denominar-la amb el nom tradicional de Sant Miquel de Segur, però l'Ajuntament imposà la terminació de Calafell, nom tradicional de Sant Miquel de Segur, però l'Ajuntament imposà la terminació de Calafell, afegida a Sant Miquel o a Segur. Els promotors es van decidir per Segur de Calafell. afegida a Sant Miquel o a Segur. Els promotors es van decidir per Segur de Calafell.

El camí de Segur a Montpaó. Camí antic que passa ben bé pel fondo de la Casa Nova, puja El camí de Segur a Montpaó. Camí antic que passa ben bé pel fondo de la Casa Nova, puja fins a la serra de la Granja i baixa per un altre fondo fins al llogaret de Montpaó. Havia estat fins a la serra de la Granja i baixa per un altre fondo fins al llogaret de Montpaó. Havia estat prou ample com perquè hi passés un carro. prou ample com perquè hi passés un carro.