3.2.3. El Baix Penedès

La comarca del Baix Penedès està ubicada al centre de la costa catalana, és una de les 4 comarques més petites de Catalunya, ocupa 296’24 km2; que representa poc menys d’un 10 % de l’àmbit del Pla i un 0,9% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 124,42 km.

El Baix Penedès comprèn 14 municipis: Albinyana, l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Bonastre, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, Masllorenç, el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva i el Vendrell.

La seva capital és el Vendrell, que té una extensió de 36,8 km2; el 12,42% de la comarca, el municipi més extens és el Montmell amb 72,8 km2, que ocupa quasi una quarta part dels km2 totals de la comarca; el més petit en extensió és Llorenç del Penedès amb 4,6 km2. A la comarca hi ha 72 entitats singulars de població.

Medi físic

Geogràficament, hi podem diferenciar una part més muntanyosa, al nord, al terme del Montmell, la plana que ocupa el centre de la comarca i la franja litoral.

A l’interior, especialment a l’extrem nord i nord-oest de la comarca, es nota més la proximitat de la serralada prelitoral: el terreny és força complicat des del punt de vista orogràfic. Hi trobem el Montmell, de 861 m. d’alçada (la Talaia). Aquí, el creixement urbanístic és menor que a la costa, i els nuclis habitats són petits, com la Juncosa del Montmell, però la presència d’urbanitzacions de segona línia de costa ha consumit importants quantitats de sòl.

La zona central oriental, en contacte amb l’Alt Penedès, presenta un terreny molt planer (forma part de la plana penedesenca, a uns 150-200 m. d’altura) fet que també ha contribuït a la presència d’aglomeracions urbanes importants, malgrat que amb una densitat menor que a la costa (l’Arboç, Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès...).

Al sud, la zona de la comarca més propera a la costa es troba poc afectada per la serralada litoral catalana: a l’oest encara ateny alçades relativament importants, de 408 m. al Puig de Sant Antoni (Massís de Bonastre), prop d’Albinyana, però el centre i l’est del territori costaner és un terreny planer. Aquesta geografia suau i la proximitat de la costa han provocat un desenvolupament urbanístic molt important de la zona, que forma pràcticament un continu paral·lel a la línia de mar (el Vendrell, capital de comarca, Calafell, Segur de Calafell, Cunit...).

Pel que fa a la hidrografia, la major part del territori del Baix Penedès pertany a la conca hidrogràfica de la riera de la Bisbal, la qual, amb els seus afluents, travessa la comarca de nord a sud. Es forma a l’alçada de la Bisbal del Penedès per la unió de diversos barrancs i torrents que baixen del vessant meridional del Montmell, i des d’allà davalla pel centre de la comarca fins a la mar. En aquest recorregut s’hi afegeixen diversos afluents, entre els quals destaquen la riera de Sant Miquel i la de l’ Albornar. Altres afluents menors són el torrent de l’ Aragall, el torrent del Lluc i el torrent de la Pallisseta que s’uneixen a la riera de la Bisbal en el seu tram baix.

La riera de Marmellar, afluent del Foix, té el seu recorregut majoritari a l’Alt Penedès, i en alguns trams fa de límit entre les dues comarques tot i que en uns curts trams al nord-est de l’Arboç i al sector nord-oriental de la comarca penetra completament al Baix Penedès.

El barranc de Pedrafita, al nord-oest de la comarca, recull les aigües del vessant nord del Montmell i, després d’abandonar la comarca per passar a l’Alt Camp, acaba desembocant al riu Gaià.

També hi ha d’altres rieres i torrents, que generalment no porten aigua, que neixen a la Serralada Litoral i desemboquen directament al mar (torrent de la Grallera, riera de Cunit...).

Diagnosi general. Memòria 3. 30

La xarxa hidrològica del Baix Penedès segueix una dinàmica clarament mediterrània: bona part de l’any els cursos fluvials estan secs (fet que ha provocat la inexistència d’embassaments) però, en canvi, poden presentar cabals importants i sobtats en èpoques de pluges fortes (primavera i tardor) que poden provocar inundacions. Per aquest motiu, en molts trams els rius i torrents han estat canalitzats, amb la corresponent pèrdua dels ambients de ribera que acostuma a anar associada a aquestes actuacions.

Finalment, cal destacar l’antiga presència de nombrosos estanys salobrosos i zones anegades de manera intermitent al llarg de la línia de costa, refugi i zona d’hivernada de nombroses espècies aquàtiques (mar Morta de Cunit, el Francàs de Coma-ruga...). Tot això ha desaparegut com a conseqüència del creixement urbanístic incontrolat de la segona meitat del segle XX. Queda com a mostra l’espai de les Madrigueres, entre Calafell i Coma-ruga, que ha estat recollida a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) com a Antiga llera de la riera de la Bisbal (les Madrigueres).

Diagnosi general. Memòria 3. 31

Dades socioeconòmiques

Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només poden obtenir-se a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps –que existeixen–, s’ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca.

Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; “LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a la POR. A la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris.

Diagnosi general. Memòria 3. 32

Població

El Baix Penedès és una de les comarques més petites de Catalunya. La seva població és de 90.891 habitants el 2007, que representa un 16% del total de l’àmbit, és la tercera comarca en nombre d’habitants. Té una densitat de 306,82 habitants per km2 , se situa en el segon lloc respecte les altres comarques i està per sobre 191,84 habitants/km2 del total de l’ Àmbit.

Taula: Dades bàsiques de la comarca del Baix Penedès. Any 2007 Comarca Nombre Capital Superfície Població 2007 Densitat Pes població municipis (Km2) població 2007 capital/ comarca Baix Penedès 14 El Vendrell 296,24 90.891 306,82 36,68 Total àmbit 131 2.999,02 575.333 191,84

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Diagnosi general. Memòria 3. 33

El pes de la població de la seva capital sobre la resta de municipis és d’un 37%, i sobre l’àmbit representa un 11%. La població comarcal té una bona concentració al Vendrell i, també, als municipis turístics situats a la costa, Calafell i Cunit, els tres municipis tenen poblacions per sobre els 10.000 habitants i agrupen un 73% de la població comarcal.

Al decenni 1991-2001 la comarca presenta un creixement del 58% de la població. Aquest increment – un dels més alts del conjunt de les comarques catalanes- és degut principalment a un augment de la població empadronada a la comarca que treballa a l’àrea de Barcelona gràcies a la millora de les comunicacions, i que ocupa la que abans era la seva segona residència. En 1991-2001 tots els municipis guanyaren població, si bé l’augment més espectacular fou el de Cunit (164%), el Montmell i Albinyana presenten també increments superiors al 100% al mateix període, i en molts municipis s’enregistraren increments compresos entre el 50 i més del 100% (la Bisbal del Penedès, Calafell, Santa Oliva i el Vendrell).

L’evolució de la població ha estat molt positiva entre l’any 2001 i el 2007. El total de la població comarcal ha augmentat un 51%, molt per sobre del valor de l’àmbit, també positiu, però que només ha estat d’un 27%.

El Baix Penedès ha estat de totes les comarques, aquella que ha crescut més en aquest període d’anys, en segon lloc es troba el Tarragonès amb un 27% de creixement. Aquest augment de població és conseqüència del nombre de persones nouvingudes a la zona procedents de l’àrea de Barcelona, ja sigui convertint les segones residències en primeres o comprant-hi habitatges a millor preu que en àrees més metropolitanes. Entre altres motius; aquest desplaçament de població es facilitat per les bones comunicacions, tant viàries com ferroviàries.

Per municipis les evolucions percentualment més positives s’han donat al Montmell amb més del 200%, que ja havia guanyat població els deu anys anteriors i a Bonastre amb un 77%, en els dos casos, en bona part, per la conversió de les segones residències en principals. També Cunit i Calafell com àrees amb dinamisme econòmic degut al turisme i el canvi d’ús d’habitatges de residències secundàries a principals i la compra al municipi d’habitatges per a residència principal. Contràriament, el municipi on s’ha incrementat menys la població ha estat Masllorenç amb un 14%, aquest té una accessibilitat bàsica a partir de carreteres secundàries.

Taula: Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007 Municipis 2001 2007 Evolució 2001-2007

Albinyana 1.570 2.200 40,12 L’Arboç 3.663 5.063 38,22 Banyeres Penedès 1.747 2.696 54,32 Bellveí 1.389 1.840 32,47 La Bisbal Penedès 2.078 3.142 51,2 Bonastre 330 584 76,97 Calafell 13.327 21.871 64,11 Cunit 6.360 11.102 74,56 Llorenç Penedès 1.647 2.085 26,59 Masllorenç 443 503 13,54 Montmell 386 1.341 247,4 Sant Jaume dels Domenys 1.480 2.136 44,32 Santa Oliva 2.175 2.988 37,38 El Vendrell 23.774 33.340 40,23 Total Comarca 60.369 90.891 50,56 Total Àmbit 453.289 575.333 26,92 Catalunya 6.361,37 7.210,51 13,35

Font: Elaboració pròpia apartir de les dades del Padró municipal d'habitants de l'IDESCAT.

Diagnosi general. Memòria 3. 34

Els saldos migratoris dels anys 2001 i 2006 han estat també molt positius a nivell comarcal, amb 2.302 el primer any i 3.848 el segon.

Els municipis turístics han rebut els saldos més nombrosos de població, els dos anys estudiats; Cunit i Calafell conjuntament amb el Vendrell són els que han rebut més població i n’han perdut menys.

L’anàlisi de les àrees d’on ha vingut més població i d’aquelles on han emigrat més persones, ens indica la important relació que tenen amb els municipis de la resta de Catalunya, aquestes relacions no estan desglossades per territoris més concrets, però bàsicament corresponent als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les proporcions d’immigrants a aquests municipis procedents de la resta de Catalunya, són l’any 2001 del 84% a Cunit i del 64% al Vendrell; el 2006 les proporcions van des del 80% de Cunit al 63% del Vendrell. També la Bisbal del Penedès i Montmell tenen proporcions similars d’immigrants de la resta de Catalunya.

Respecte als llocs on emigren les persones, cal destacar com a destí altres municipis de la resta de Catalunya. Els de menor saldo migratori (<100) tenen com a destí els pobles de la mateixa comarca.

Diagnosi general. Memòria 3. 35

Taula: Saldos migratoris (destinació-procedència) per municipis. Comparació 2001-2006 Municipis 2001 2006 Albinyana 100 71 L’Arboç 94 142 Banyeres Penedès 38 122 Bellveí 30 86 La Bisbal Penedès 117 294 Bonastre 38 56 Calafell 789 1.030 Cunit 312 810 Llorenç Penedès 18 14 Masllorenç -18 -7 Montmell 82 152 Sant Jaume dels Domenys 82 120 Santa Oliva 58 78 El Vendrell 562 880 Total Comarca 2.302 3.848

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Desprès d’analitzar l’evolució del nombre d’habitants i dels saldos migratoris, avaluarem l’estructura d’edats de la població de la comarca l’any 2007 i la compararem amb la de l’any 2001 així com, amb les proporcions de la comarca, del Camp de Tarragona i de Catalunya, en aquests dos anys.

Taula: Estructura d’edats. Comparació 2001-2007 (%) Comarca Baix Penedès Camp Tarragona Catalunya Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65 2001 14,72 70,32 14,95 14,6 69,14 16,25 13,6 68,98 17,41 2007 15,89 70,29 13,81 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Les dades anteriors ens indiquen que l’evolució dels estrats d’edats és força homogènia, amb lleugers increments a l’estrat més jove, tant a la comarca, com al Camp de Tarragona i a Catalunya; les dues primeres tenen una mica més de població jove que a la mitjana de Catalunya.

Cal destacar també, el petit retrocés de l’estrat dels majors de 65 anys als tres àmbits, encara que al Camp de Tarragona és on s’ha produït el descens més notori, d’uns 2 punts. A l’actualitat la població >= 65 anys de la comarca és menor que la del conjunt del Camp de Tarragona i està uns tres punts per sota la de Catalunya.

La comparació de l’any 2001 al 2007 entre els municipis de la comarca, denota que han augmentat el nombre de nens i de joves a tots ells excepte al municipi de Masllorenç on s’ha mantingut; cal recordar que aquest municipi és l’únic que va tenir saldo migratori negatiu, i que també concentra les proporcions de gent gran més elevades, amb proporcions entorn d’un 25%, tant l’any 2001 com el 2007.

Els creixements més elevats de població menor de 15 anys, el 2007 respecte al 2001, es donen a cinc municipis (l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bonastre, Montmell i Sant Jaume dels Domenys), amb increments entorn de 3 a 5 punts respecte el 2001, tots ells amb saldos migratoris positius i, en la majoria de casos, per sobre del llindar de les 100 persones; aquestes xifres constaten el fet de la importància de la immigració per rejovenir la població d’aquests municipis.

Diagnosi general. Memòria 3. 36

Economia

Els sectors econòmics de la comarca han anat canviant a partir dels anys 60, l’agricultura va experimentar una davallada molt intensa que es va confirmar als anys 70; va anar perdent nombre d’ocupats. El conreu més important a la comarca en superfície és la vinya. Pel valor de la producció i les seves repercussions en altres sectors econòmics, és també una de les activitats bàsiques, no només del sector primari, sinó també de l’economia comarcal. Fora de la vinya, la producció agrícola del Baix Penedès és relativament petita i té un pes sobre l’economia comarcal força reduït.

El turisme ha estat molt temps una de les principals activitats econòmiques de la comarca. És un tipus de turisme de segona residència, la presència d’hotels i càmpings és força reduïda i pràcticament es concentra als tres municipis costaners de la franja litoral, Calafell, Cunit i el Vendrell, en especial a la zona de Coma-ruga. Aquests tres municipis agrupen el 73% de la població de la comarca. El turisme ha incidit de diferents maneres sobre la comarca. En primer lloc, dinamitzant l’economia. En segon lloc, exercint una forta pressió sobre l’ocupació de sòl ja que generalment el sector immobiliari ha apostat per la tipologia d’habitatges unifamiliars. I finalment, per el impacte que això suposa en les infraestructures municipals: l’ocupació d’aquests habitatges un nombre reduït de dies l’any fa que s’hagin de mantenir uns serveis i uns equipaments amb alts costos per als ajuntaments. Aquest sector continua en expansió encara que a l’actualitat s’ha desaccelerat per la crisi del sector de la construcció que era molt important a la zona del litoral.

L’actualitat de l’ocupació per sectors i del nombre d’establiments indica que l’ocupació a la comarca s’està descelerant des del segon trimestre del 2007, si es compara la taxa de variació interanual de l’ocupació és lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya de 2,1% 2. La desceleració també es produeix en l’evolució dels establiments, així la taxa de variació interanual (darrer trimestre 2006- 2007) és del 0,3%, per sota la mitjana de Catalunya que és del 0,9%.

L’aturada en el dinamisme del sector de la construcció ha influït en bona part en els resultats anteriors ja que aquest era el sector més dinàmic en els darreres temps. L’ocupació en aquest sector ha continuat disminuint des del segon trimestre de l’any passat i ha registrat la davallada més important del nombre de persones ocupades dels darrers cinc anys, així el nombre d’ocupats del darrer trimestre del 2007 respecte al del 2006, ha patit un decreixement d’un 6,2%.

La taxa d’evolució interanual de l’ocupació (4art. Trimestre 06-07) indica que el sector de la sanitat i els serveis socials és on s’ha produït l’augment més elevat (40,6) del nombre de persones ocupades, en segon lloc hi ha el sector de transport i comunicacions, amb una taxa de variació del 12,5. Els treballadors ocupats en l’agricultura i en el sector de l’educació són els que han patit una taxa de variació interanual més baixa, amb un 18,2 i en 10’0 negatiu respectivament.

Per la seva banda, el sector dels serveis malgrat s’ha refredat, ha augmentat el nombre de llocs de treball en 756, amb un creixement interanual del 4,7% de l’ocupació. Aquest sector ocupa el 62,4% d’ocupats de la comarca.

El sector industrial per la seva banda, té una certa recuperació el quart trimestre del 2007 respecte al mateix període del 2006, amb un 3,2% interanual. Els principals sectors de la comarca (alimentació, begudes i tabac, metal·lúrgica i productes metàl·lics) guanyen ocupats, en canvi, l’altre sector també important a la comarca, el de fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics, perd nombre de persones ocupades.

El turisme és veu enriquit amb el creixement del sector de l’hostaleria que acaba l’any amb una taxa de l’ocupació interanual del 6,7%. També s’observa dinamisme en quan al nombre d’establiments, amb un increment del 4,6% respecte el mateix trimestre del 2006.

La desocupació global entre les persones treballadores de la comarca indica que en el darrer trimestre del 2007 respecte el del 2006, va créixer un 11%, i la taxa d’atur és d’un 13,5%. La baixada

2 Dades extretes de l’informe de conjuntura econòmica, 4art, trimestre, 2007, de l’associació d’empresaris del Garraf i de l’Alt i del Baix Penedès.

Diagnosi general. Memòria 3. 37

de la construcció d’edificis ha repercutit directament en el creixement de la desocupació, els ocupats del sector han disminuït un 6,2% en el darrer any, la proporció de desocupats en aquest sector és d’un 21,7%.

Aquest descens en la construcció reflecteix l’aturada en l’edificació d’habitatges nous a la comarca, que es confirma en el tercer trimestre del 2007 respecte el del 2006, amb una davallada d’un 50,9%; mentre el nombre d’habitatges acabats interanualment (tercer trimestre 2007-06) té un descens del 43,3%.

La mobilitat quotidiana actual3 analitza l’autocontenció municipal que és el percentatge de desplaçaments a l’interior del municipi respecte al total de desplaçaments realitzats, tant en dia feiner com en festiu. Aquestes dades indiquen el pes que té la mobilitat obligada sobre la població.

En el total del Camp de Tarragona, quasi un 72% dels desplaçaments que fa la població resident en un dia feiner tenen l’origen i la destinació a la mateixa comarca; en dissabte i en dia festiu aquesta proporció baixa fins a un 56%.

La comarca del Baix Penedès és la que té un menor grau d’autocontenció de l’àmbit tant en dia feiner com en dia festiu, amb un 64,4% en feiner i un 46,3% els altres dies, xifres que posen de manifest l’obertura per treball, estudis i oci que té la comarca cap al Tarragonès, l’ Alt i el Baix Camp i, principalment, cap a fora de les comarques de Tarragona (àrea metropolitana de Barcelona).

Dotació d’equipaments

Els equipaments són un bon indicador del grau d’autosuficiència, d’atracció o de mancances d’un territori.

A la comarca, a l’any 2006, hi havia 56 centres d’ensenyament, la majoria dels quals eren públics (91%), el 2001 aquesta proporció era lleugerament inferior, d’un 85%. Comparativament amb el Camp de Tarragona, el nombre de centres ubicats a la comarca representaven un 15% del total de centres de Camp de Tarragona, aquesta proporció era d’un 12% el 2001, per tant la cobertura comarcal d’ensenyament havia crescut uns tres punts entre 2001 i 2006. La comparació queda recollida a la taula següent.

Taula: Centres d'ensenyança. Comparació proporció públics i privats. Any 2006 Àmbit Territorial Públics Privats Total Nombre % Nombre % Nombre % Baix Penedès 51 91 5 9 56 100 Camp Tarragona 290 78 81 22 371 100 Catalunya 2.808 67 1.360 33 4.168 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Aquesta taula indica que els centres públics d’ensenyament de la comarca tenen una proporció similar a la del Camp de Tarragona i més alta que la de Catalunya, per tant, la inversió pública cobreix la major part de l’ensenyament a la comarca; lògicament, el factor del nombre d’habitants influencia el nombre de dotacions públiques i privades existents a la comarca, en el cas de la pública pels llindars de població establerts i, en el de la privada, pels beneficis que poden obtenir les escoles segons el nombre d’habitants.

3 Dades extretes de l’enquesta de mobilitat obligada de Catalunya, any 2006, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Autoritat Transport Metropolità.

Diagnosi general. Memòria 3. 38

Taula: Nombre de centres d'ensenyança segons tipus d’ensenyament que fan. Comparació 2001-2006 Àmbit Territorial Infantil Infantil i primària Secundària Infantil, primària i Educació secundària especial

Any 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 Baix Penedès 12 18 19 27 5 7 2 3 1 1 Camp Tarragona 73 104 156 177 47 51 29 30 9 9 Catalunya 965 1.163 1.608 1.751 630 647 485 478 121 129

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT

La taula anterior ens indica que el Baix Penedès hi predominen els centres que imparteixen ensenyament infantil i primària tant l’any 2001 com el 2006, amb 19 i 27 centres respectivament. Per altra part, l’any 2001, 2 centres impartien tota l‘ensenyança obligatòria, nombre que s’ha incrementat amb 1 l’any 2006.

Respecte als centres de secundària, n’hi havia 5 l’any 2001, dos dels quals estaven ubicats al Vendrell i eren públics. Al municipi de l’Arboç, amb 3.663 habitants, n’hi havia dos més (un de públic i un de privat), el cinquè centre estava ubicat a Calafell, amb una població de 13.327 persones, i era públic. Cunit, malgrat tenir 6.360 habitants, no disposava, l’any 2001, de cap centre de secundària, la continuïtat urbanística i la connexió per ferrocarril amb Calafell explicarien aquesta mancança.

El 2006, el nombre de centres de la comarca on s’imparteix l’ESO havia augmentat en dos, i el total a aquesta data era de 7 centres. Tres estaven ubicats al Vendrell i eren de titularitat pública, la dotació d’equipaments de secundària a aquest municipi havia augmentat com a conseqüència de l’increment de població entre el 2001 i el 2006 i de les necessitats d’equipaments que se’n deriven. Dels quatre restants, l’Arboç només en tenia 1 ja que havia perdut el segon centre de secundària del 2001, en concret el de titularitat privada, no obstant el seu nombre d’habitants s’havia incrementat. Calafell ha conservat el centre públic de secundaria que tenia el 2001, i Cunit s’afegia a la llista de municipis que disposaven de centres de secundaria, la dotació d’aquest centre a Cunit ve motivada per l’augment important de població al municipi, d’un 70%. L’altre centre de secundària es públic i està ubicat a la Bisbal de Penedès, aquest municipi no en disposava de cap el 2001, aquesta nova instal·lació també esta relacionada amb el seu creixement de població en els darrers anys (51%).

Tots aquests municipis són atractors d’estudiants dels municipis i de les urbanitzacions del seu entorn, els quals contribueixen a la mobilitat de base diària.

Pel que fa a l’equipament sanitari la comarca disposa de dos centres hospitalaris (any 2007). Un d’ells, l’hospital del Vendrell, és un hospital d’aguts que dóna cobertura a la comarca i pertany a la Xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP). L’any 2001, aquests centres tenien un total de 95 llits, aquest nombre havia augmentat considerablement el 2007 ja que en sis anys s’havia més que doblat.

Taula: Nombre de centres i llits hospitalaris. Comparació 2001-2007 Àmbit Territorial Centres hospitalaris (1) Nombre llits

2001 2007 2001 2007 Baix Penedès 1 2 95 200 Camp Tarragona 17 21 2.737 3.056 Catalunya 208 231 31.265 33.743

(1): Centres inclosos dins la XHUP i la resta de centres que donen suport al Servei Català de la Salut. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Salut, Servei Català de la Salut i de l’IDESCAT.

Segons el Servei Català de la Salut, l’assistència primària està a càrrec de tres centres d’atenció primària, situats a les ciutats més importants del Vendrell, Calafell i l’Arboç; que representen un 9% dels centres ubicats al Camp Tarragona.

Diagnosi general. Memòria 3. 39

La cobertura de l’assistència en salut mental, es concentra en dos centres, els dos estan ubicats al Vendrell que com capital recull aquests serveis sanitaris més especialitzats.

L’índex de farmàcies per 1.000 habitants (any 2001) de la comarca és de 0,47 que coincideix amb el de Catalunya i està una mica per sota el del Camp de Tarragona (0,51), el del Vendrell és inferior amb un 0,38. El 2007, el nombre d’oficines de farmàcia era de 27, que representa un índex de 0’30 per cada 1.000 habitants.

Aquestes dotacions sanitàries poden ser insuficients a l’estiu atès l’augment de població, en especial als municipis més turístics.

Dins els equipaments de benestar social, s’ha analitzat el nombre dels centres de dia i el de les places en residències per a la gent gran, que es un grup d’edats en constant creixement.

L’evolució 2001-2007 del nombre de centres de dia i de les seves places ha esta positiva, tant a la comarca, com al Camp de Tarragona i a Catalunya.

Taula: Nombre de centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació 2001-2007 Àmbit Centres de dia Nombre places a Residències Territorial Nombre centres Nombre places 2001 2007 2001 2007 2001 2007 Baix Penedès 5 9 77 179 349 529 Camp 25 52 309 918 2.348 3.558 Tarragona Catalunya 466 706 7.328 12.746 39.071 50.267

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

La capital comarcal aglutinava un 20% (2001) i un 22% el 2007, del nombre de centres de dia del Baix Penedès; respecte a la proporció del nombre de places, és superior, 39% el 2001 i un 65% el 2007.

Respecte al total comarcal, la major densitat de places es troba al Vendrell, la seva capitalitat i el major nombre de residents del total de la comarca (quasi un 40%) justifiquen aquestes proporcions. La resta de centres de dia del Baix Penedès estan repartits entre 4 ciutats (Cunit, Calafell, l’Arboç i la Bisbal del Penedès), Cunit amb tres centres el 2007, és el municipi que en té més.

El nombre de places ubicades a les residències han evolucionat favorablement els darrers 7 anys, tant a la comarca com a l’àmbit del Camp de Tarragona i a Catalunya, així com a la capital comarcal. Cunit ha estat el municipi on l’augment del nombre de places (2001-07) ha estat superior, d’un 270 per cent. Aquest increment està relacionat amb el nombre de persones de la tercera edat que van a viure al municipi procedents de les ciutats grans properes.

A la comarca hi ha 8 biblioteques, 3 arxius i 2 museus que representen un 11%, un 10% i un altre 10%, respecte als totals d’aquests equipaments a l’àmbit del Camp de Tarragona.

L’equipament TIC 4 és un altre indicador del grau de desenvolupament d’una comarca. Les dades recollides indiquen que al Baix Penedès la tinença d’ordinador i la connexió a Internet són molt similars el 2004 i el 2006, mentre que el nombre de telèfons mòbils i l’ús de la banda ampla s’ha incrementat en aquests 2 anys, en 3 i 7 punts respectivament.

L’any 2006, el 84% de la població de la comarca tenia mòbil i el 55% ordinador. La comparació amb el Camp de Tarragona indica que les proporcions comarcals són lleugerament inferiors pel que fa a ordinadors. Les proporcions de TIC a Catalunya són superiors a les de la comarca. La banda ampla ha evolucionat molt positivament, en concret en set punts.

4 Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar.

Diagnosi general. Memòria 3. 40

Taula: Equipament TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació a la lla). Comparació 2004-2006 Àmbit Territorial Tinença ordinador Connexió Internet Telèfon mòbil Banda ampla 2004 2006 2004 2006 2004 2006 2004 2006

Baix Penedès 54,9 55,2 32,7 32,7 80,8 84 15,3 22,1 Camp Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4 Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT.

Notes finals

El Baix Penedès, és una comarca on el turisme ha tingut un pes molt important, i ara és un factor a concretar territorialment. L’oferta es concentra a la costa, en especial als municipis de Calafell, Cunit i també al Vendrell, tot i que hi ha segones residències en urbanitzacions a quasi tots els municipis.

A la costa es concentra la major part de la població comarcal, repartida entre la capital, el Vendrell (37%), Calafell (24%) i Cunit (12%). Els municipis litorals aglutinen un 73% del total de la població comarcal i van tenir, tant el 2001 com el 2006, els saldos migratoris més positius, amb entrades de població en bona part procedent de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La crisi del sector de la construcció ha provocat la desacceleració del desenvolupament turístic de la comarca. L’ocupació en aquest sector ha continuat disminuint des de del segon trimestre de l’any 2006. L’evolució interanual (darrer trimestre 2006-2007) ha patit un decreixement d’un 6,2%. El nivell de desocupació a la comarca ha crescut un 11% entre darrer trimestre 2006 i 2007. La taxa d’atur és d’un 13,5%.

El sector de la sanitat i els serveis socials és aquell on l’evolució de l’ocupació (quart trimestre 2006- 07) ha estat més elevada, d’un 40,6. L’atenció social destinada a la gent gran ha incrementat la seva presència a la comarca els darreres anys, tant en nombre de places i centres de dia, com en nombre de places a residències. L’increment d’aquesta atenció diària a la gent gran, es produeix com a conseqüència de la millora de la qualitat de vida d’aquest col·lectiu i, també, de l’arribada de gent d’edat avançada a residir a la comarca.

A les llars del Baix Penedès s’ha incrementat (2004-2006) la disponibilitat de tecnologia de la informació i comunicació, en especial, el telèfon mòbil que es troba al 84 % de les llars, proporció similar a la del Camp de Tarragona i a la de Catalunya, i la banda ampla amb un 22%, per sota de les altres dues, amb 8 punts en el primer cas i 11 punts en el segon.

Diagnosi general. Memòria 3. 41