PLA ESTRATÈGIC PER A LA SOSTENIBILITAT DE CICLE DE DEBATS “Qualitat de vida al municipi”

Gener-Febrer de 2005

Document elaborat per:

Calafellimagina Calafellimagina

ActuarActuar perper millorarmillorar lala qualitatqualitat dede vidavida delsdels calafellencscalafellencs ii calafellenquescalafellenques::

PROJECTESPROJECTES ESTRATÈGICSESTRATÈGICS AGENDAAGENDA 2121 LOCALLOCAL

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 2 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Agenda 21 Local (pàgina 4).

Procés participatiu (pàgina 5).

Objectius Generals i Objectiu Concret (pàgina 6).

Dinàmica del grup de debat (pàgina 8).

Principals elements de Diagnosi (pàgina 9).

Àmbits de debat (pàgina 47).

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 3 AGENDA 21 LOCAL

„ Definició d’un Pla d’Acció Local per al desenvolupament sostenible de Calafell que asseguri la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes actuals i de les generacions futures.

„ Identificació i priorització dels projectes que demanden els ciutadans.

„ Imaginar el Calafell que volem.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 4 PROCÉS PARTICIPATIU

ENQUESTA ENTREVISTES DIAGNÒSTIC CIUTADANA PERSONALS DE SITUACIÓ

GRUP DE TREBALL CONSELL DE MEDI AMBIENT CONSULTIU

GRUP DE TREBALL CONSELL D’ECONOMIA PANNELLS / GRUPS DE D’EXPERTS GRUP DE TREBALL L’ALCALDE DE TERRITORI

GRUP DE TREBALL DE SOCIETAT

PLA D’ACCIÓ PROJECTES LOCAL ESTRATÈGICS

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 5 OBJECTIUS GENERALS

1.1. FerFer unun balançbalanç dede l’estatl’estat actualactual deldel tematema dede debatdebat (4(4 sessions).sessions). 2.2. GenerarGenerar unauna visióvisió compartidacompartida deldel futurfutur desitjable.desitjable. 3.3. ObtenirObtenir unun conjuntconjunt dede propostespropostes prioritzadesprioritzades..

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 6 OBJECTIU CONCRET

ConèixerConèixer l’opiniól’opinió delsdels calefellencscalefellencs ii calafellenquescalafellenques enen relaciórelació aa lala situaciósituació dede Calafell.Calafell.

OpinióOpinió comcom aa ciutadansciutadans ii ciutadanesciutadanes (percepcions)(percepcions) NONO COMCOM AA EXPERTSEXPERTS..

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 7 DINÀMICA DEL GRUP DE DEBAT

„ Benvinguda (15 min.). „ Presentació dels principals elements del Diagnòstic (45 min.)-SOCINTEC-. „ Debat participatiu en dos grups de treball simultani per tal de consensuar accions per a tenir en compte durant l’elaboració del Pla d’Acció per a la Sostenibilitat de Calafell (90 min.). „ Posada en comú dels debats i consens de les propostes que han sorgit (30 min.). „ Comiat (5mint.).

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 8 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Els Calafellencs

Qualitat de Vida

El Territori

Remarcar que les dades Els recursos i serveis ambientals que es presenten en aquest document són fruit de la diagnosi realitzada l’any 2003 L'economia la qual s’ha actualitzat amb les dades actualment disponibles.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 9 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Els Calafellencs

Qualitat de Vida

El Territori

Els recursos i serveis ambientals

L'economia

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 10 La Població Actual: Un altíssim ritme de creixement

Taxa de Creixement Acumulatiu 1975-2003) 12,00 Població censada (2004):

10,00 •17.277 habitants. 8,00 •segon municipi de la comarca

6,00 Entre 1981-1999 creixement 4,00 constant per sobre de la mitjana 2,00 comarcal i catalana TAXA DE CREIXEMENT ACUMULATIU TAXA DE CREIXEMENT A partir de 1999 es dispara el 0,00 1975- 1981- 1986- 1991- 1996- 1998- 1999- 2000- 2001- 2002- creixement per l’atractiu del 1981 1986 1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 municipi en l’àmbit metropolità.

Calafell Baix Penedes Camp Catalunya

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 11 El creixement de la població

Moviment Natural Moviment Migratori 140 1000 1600

120 1400 800 1272

100 1110 1200 600 980 80 1000 60 60 400 800

39 600 40 31 200 366 18 517 350 317 400 14 13 20 283 508 9 11 220 7 206 381 -8 -2 -5 0 200 0 1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 0 -20 -200 1988 1989 1990 1992 1993 1994 1995 1997 1998 1999 2000 2001 Saldo Naixements Defuncions Moviment Natural Moviment Migratori Saldo Emigració Inmigració exterior Inmigració interior

Creixement basat en la immigració procedent de la població de l’àrea metropolitana de

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 12 L’estructura de la Població

95 - + Mitjana d’edat 1996-2001 90 - 94 85 - 89 80 - 84 15,1% 40,7 75 - 79 40,1 40,1 70 - 74 39,8 39,7 65 - 69 39,2 60 - 64 39,1 55 - 59 26,5% 38,7 50 - 54 45 - 49 40 - 44 Anys 37,6 35 - 39 30 - 34 44,6% 36,9 25 - 29 20 - 24 15 - 19 10 - 14 5 - 9 13,8% 0 - 4 Calafell Cunit Vendrell Baix Penedès Catalunya 6,0 4,0 2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 homes dones 1996 2001

Calafell és un municipi amb una població lleugerament més jove que la mitjana de Catalunya, però amb una piràmide més envellida que el conjunt comarcal i el camp de Tarragona

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 13 La Població per zones

El ritme de creixement i la tipologia dels nou 18,7% població vinguts no és Urbanitzacions homogènia al conjunt 18,5% habitatges prals. del territori*.

20,4% població Poble 17,8% habitatges prals. 43,8% població Segur 45,7% habitatges prals.

17,2% població Platja * Cal tenir en compte que el criteri 18% habitatges prals. utilitzat per a fer la comparació pot ser variable.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 14 La Població per zones

90-94 90-94 80-84 12,1% Poble 80-84 16,0% Urbanitzacions 70-74 70-74 60-64 60-64

50-54 50-54 40-44 40-44 74,4% 69,5% 30-34 30-34

20-24 20-24

10-14 10-14 13,5% 0-4 14,4% 0-4

6,0 4,0 2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 6,0 4,0 2,0 0,02,04,06,0 Dones Homes Dones Homes

Platja 90-94 90-94 Segur de Calafell 80-84 17,9% 80-84 15,1%

70-74 70-74

60-64 60-64

50-54 50-54

40-44 40-44 71,0% 72,3% 30-34 30-34

20-24 20-24 10-14 11,1% 10-14 0-4 12,6% 0-4 6,0 4,0 2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 Dones Homes 6,0 4,0 2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 Dones Homes

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 15 La Població Immigrant

2% Total 36% 20% 13% 15% 13% Altres 32 4 65 17 2% Urbanitzacions 47% 11% 14% 18% 9% Europa de l'Est 33 13 50 20 1% Segur de Calafell 41% 11% 15% 17% 15% Amèrica Llatina i 168 64 275 76 Carib 2% Europa i Nord Calafell Poble 21% 42% 15% 11% 9% 121 54 257 135 Amèrica 2%

Calafell Platja 29% 30% 7% 13% 19% Marroc 173 154 406 21

0% 25% 50% 75% 100% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Província de Barcelona Província de Tarragona Resta Catalunya Calafell Platja Calafell Poble Segur de Urbanitzacions Andalusia Resta de Espanya Estranger Calafell

Immigració interior (Barcelona, Tarragona, resta de l’Estat) i immigrants estrangers (Marroc, Europa comunitària i Amèrica llatina)

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 16 La població flotant

Estimació població Calafell Partint de les dades de consum d’aigua i producció de brossa 80000 de l’any 2003 s’estima una

66996 població a l’estiu de 70000 70.000 persones i una 53696 població mitjana de 35.000 60000

44706 50000

37552 40000 34788 34146 27471 28753 26703 30000 26566 habitants 24618 21892

20000

10000

0 GENER FEBRER MA RÇ A BRIL MA IG JUNY JULIOL A GOST SETEMBRE OCTUBRE NOV EMBRE DESEMBRE

RSU 22835 19691 27052 35571 34145 41472 50217 64991 37142 27542 25181 25481 Aigua 26402 24093 27889 34006 34147 47940 57175 69001 37961 29963 27952 27924 mitjana 24618 21892 27471 34788 34146 44706 53696 66996 37552 28753 26566 26703

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 17 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Els Calafellencs

Qualitat de Vida

El Territori

Els recursos i serveis ambientals

L'economia

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 18 L’educació

„ Nivell d’instrucció relativament baix: 38,3% no te estudis primaris (Catalunya 40%) i només el 4,1% té titulació superior (Catalunya 6,7%) „ Oferta educativa creixent en els últims anys però que, probablement, encara no assegura poder cobrir les futures demandes previstes, ni la seva adequació temàtica a les necessitats del municipi: – 4 CEIP (Santa Creu, Mossèn Cinto, Castell de Calafell i Segur de Calafell) els dos últims de nova creació, i que tindran una segona línia oberta l’estiu vinent. – 1 IES (Camí de Mar). Es projecta un segon. Aquest institut també ofereix Formació Professional dins del Pla de Transició al Treball (PTT) amb dues especialitats: formació administrativa (auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic) i formació en instal·lacions i manteniment (electricitat, aigua i gas)

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 19 La Salut

„ El Baix Penedès forma part de la Regió Sanitària Tarragona amb 7 comarques més. „ Calafell es considera una de les tres Àrees Bàsiques de Salut de la subunitat del Baix Penedès i compta amb un Centre d’Assistència Primària i un consultori local a Segur. „ A causa del desproporcionat nombre d’usuaris en la temporada turística, els municipis costaners disposen de “reforços d’estiu”. „ Per rebre atenció especialitzada, els Calafellencs han de desplaçar- se al Vendrell on hi ha una Policlínica i un nou Hospital Comarcal, i a al centre de Salut Mental Pere Mata.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 20 Benestar Social

Mancances històriques en equipaments, agreujades pel fort creixement poblacional, que es comencen a resoldre però potser sense encara poder assegurar un servei en condicions per les demandes futures: – Gent gran: Hi ha quatre llars de jubilats, l’última inaugurada l’abril passat. Hi ha dues residències privades amb un total de 98 places. – Joves: disposen d’un punt d’informació juvenil GLUPS – Infants: Tres llars d’infants, dues públiques i 1 privada.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 21 Patrimoni, Cultura i Esport

„ Patrimoni arquitectònic important, des de jaciments arqueològics i la ciutadella Ibèrica fins a les botigues de Pescadors i la Casa- Museu de Carlos Barral. El municipi disposa d’un Pla Director del Patrimoni Calafellenc redactat per la Universitat de Barcelona. Entre aquest patrimoni hi destaca també el Castell i l’Ermita. „ Oferta cultural àmplia i variada, però sense una imatge de conjunt desenvolupada: Teatre Auditori, sales d’exposicions, biblioteques, gastronomia, Nits al Castell, Festes Majors, Cal Bolavà, Festivals de música, diables, sardanes, llaguts, etc... „ Oci nocturn en reconversió a les zones tradicionals d’implantació d’aquest (front litoral..) i absència de voluntat de impulsar-lo als nous projectes (Nou Port) „ Activitats esportives variades i repartides per tot el municipi, amb el projecte de construir properament una piscina climatitzada.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 22 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Els Calafellencs

Qualitat de Vida

El Territori

Els recursos i serveis ambientals

L'economia

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 23 Calafell dins el sistema urbà català

Pla Territorial General de Catalunya (1995) AFT Metropolità

El PTGC incorpora Calafell com a sistema Calafell costaner, amb un sistema d’articulació entre els dos AFTs(*) al sud (…), i un sistema de reequilibri metropolità al nord (Vilanova i la Geltrú...)

AFT del Camp de Tarragona (*) Àmbit Funcional Territorial

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 24 El context territorial

Castellet „ Relleu accidentat, des dels 222 i La Gornal metres d’alçada de la Serra del Mig a la frontera amb Castellet, fins el nivell del mar. „ La Serra del Mig i les dels torrents Cobartera i Montpaó configuren un espai agroforestal central envoltat d’àrees urbanes „ Existència d’infrastructures lineals Cunit El Vendrell TV 2126 (ferrocarril, autopista, carretera..) TV 2126 Calafell TV 2126 que condicionen la connectivitat „ Tota la franja litoral es troba ocupada i existeix continuïtat de la trama urbana en determinats punts amb Cunit i El Vendrell

Zona residencials-turístiques de baixa densitat Àrees urbanes Zona industrial de Calafell Zona litoral turística d’alta densitat Zona de creixement urbà de Calafell

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 25 L’estructura territorial

El Pla General de Calafell aprovat el 1989, •consolida el model turístic, ampliant les àrees d’urbanització:creixement de Calafell poble cap a Calafell i el Vilarrenc, platja (la Sínia), d’aquest cap al Port de Segur (front litoral), i consolidació i ampliació d’àrees de creixement residencial unifamiliar a les urbanitzacions (Bellamar-Mas Mel i urbanitzacions interiors). •Defineix l’àrea industrial a la carretera de . •Defineix la zona del golf de la Graiera. •Preserva zona agroforestal i defineix el parc del Comú i la xarxa de zones verdes, basada essencialment en els torrents.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 1 Habitatge

3.500 •Fort ritme constructiu, que fa doblar el nombre 3 d’habitatges entre els anys 1986 i 2001. 3.000 304 •Dos de cada tres habitatges del municipi tenen

2.500 encara un ús de segona residència. •Tot i el creixement del parc d’habitatges el 2.000 577 percentatge d’habitatges principals s’ha doblat.

1.500 9 3.204 •El percentatge d’habitatges de protecció oficial 2.840 construïts els darrers anys es pràcticament nul·la. habitatges acabats/quinqueni habitatges 1.000

1.521 1.508 500 Habitatges familiars Principals Secundaris Vacants Altres Total

- Any N. % N. % N. % N. % N. % 1982-86 1987-91 1992-96 1997-2001 1986 1.322 11,6 8.621 75,8 1424 12,5 0 0,0 11367 100 Font: IDESCAT protecció oficial 1991 2.375 14,3 12.854 77,2 1.404 8,4 9 0,1 16.642 100 2001 5.418 22,6 16.478 68,7 2.001 8,3 86 0,4 23.983 100 promoció lliure

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 2 Mercat de l’habitatge

Evolució del preu de l'habitatge en diversos municipis litorals Valors relatius dels preus mitjans del m2 al litoral respecte Barcelona 2.500

2.000

1.500

COSTA DAURADA NORD

COSTA DAURADA SUD 1.000 euros/m2 habitatge nou

500

El diàmetre del Punt es proporcional al preu de l’habitatge Font: Sociedad de Tasación SA 0 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 Els preus de l’habitatge a Calafell s’emmarquen en les Gavà Castelldefels Sitges Vilanova i La Geltrú Cunit Calafell El Vendrell dinàmiques generals del litoral català i el seu Vandellòs i l'Hospitalet posicionament entre Barcelona i Tarragona Barcelona és la ciutat més cara i els preus decreixen en funció de la distància (a excepció de Sitges). Tarragona exerceix, en menor mesura, una influencia similar. Calafell es situa entre aquests dos pols.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 3 Mobilitat: vehicle privat

12000 Mitjà de Transport habitual per anar a la feina o a estudiar Parc de Vehicles 9.837 altres 10000 8.980 caminant 17% 2% 7.680 8000 moto 3% 5.689 6000 4.361 tren cotxe 15% 4000 60% autobus nº vehicles detracció mecànica 3% 2000 Font: INE Cens 2001

0 1997 1999 2001 2003 2004 Font: Ajuntament de Calafell Viatges totals 76.000 de pas 11.000 •Un cotxe per cada 2,4 persones interns 15.000 •418 cotxes per cada 1000 persones Interns-externs Font: INE Cens 2001 50.000 Font: Estudi de mobilitat RACC setembre 2001

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 4 Mobilitat: Transport públic

Viatgers del bus interurbà Mitjana de viatgers diaris de ferrocarril 10000

9000 L-1 6000 L-2 8000 5000 TOTAL

7000 4000

6000 3000

5000 2000 viatgers diaris nº viatgers nº 4000 1000

3000 0 1999 2000 2001 2002 2003 2000

1000 Calafell Segur de Calafell Total

0 123456789101112 mes (any 2003) •Més de 5.000 persones fan servir el transport ferroviari cada dia a Calafell (la meitat a cada estació) •Les línies de bus interurbà presten més •No es disposen de dades per 2004, però es suposa de 6.000 serveis mensuals un gran increment per l’efecte de la integració tarifaria •La L-1, que connecta urbanitzacions amb implantada recentment. la platja presta més serveis a l’estiu.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 5 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Els Calafellencs

Qualitat de Vida

El Territori

Els recursos i serveis ambientals

L'economia

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 6 Medi ambient. Producció de Brossa

3.000.000 •Entre 1995 i 2003 s’ha produït un augment del 43% de la 2.500.000 1995 producció 1999

2.000.000 •Marcat caràcter estacional de 2003 la producció

1.500.000 Kg •Es preveu implantar 1.000.000 properament recollida pneumàtica soterrada en algunes zones del municipi 500.000

0 gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre mes

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 7 Recollides selectives

(kg/hab/any)

12,00 10,00 Vidre •Evolució positiva dels índexs de reciclatge per a totes 8,00

6,00 10,9Kg/Hab /any les fraccions (per envasos i paper i cartró les dades són 4,00 comarcals). 2,00 •Es detecten problemes de desbordament de 0,00 2000 2001 2002 2003 contenidors de paper per disfuncions degudes a que el Kg/hab/any servei de recollida es comarcal. 4 3,5 •Tot i aquestes dades es calcula que només es 3

2,5 selecciona i recupera el 3% de la brossa produïda (dades Envasos 2 1,5 de l’any 2003). 3,6 kg/hab/any 1 •Actualment la deixalleria comarcal es troba a Bellvei, 0,5

0 2001 2002 2003 però es preveu construir una segona deixalleria a

Kg/hab/any Calafell. 16

14 •També es realitzen recollides especifiques de 12 voluminosos, piles i medicaments, i esporàdicament, 10 Paper i Cartró 8 de poda i fraccions vegetals. 6 13,8 kg/hab/any 4

2

0 2001 2002 2003

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 8 Inici recollida de la fracció orgànica

La recollida selectiva de la fracció orgànica va començar a Calafell el 30 de novembre de 2004 amb: • recollida a tots els grans productors (150 contenidors que seran ampliats a l’estiu amb més comerços) • recollida de carrer per 8.500 habitatges aprox. (90 contenidors a Calafell poble, a la zona de la Platja i el Prat de Calafell)

recollida diària fracció orgànica •S’han recollit de mitjana un 1150 kg/diaris. 2000 •S’ha realitzat una campanya informativa

1500 •La concessió del servei de recollida d’escombraries es va adjudicar, per 8 anys, 1000 kg l’agost de 2004. 500 •La matèria orgànica recollida es porta a 0 tractament a la Planta de Compostatge de Sant Pere de Ribes, de la Mancomunitat Penedès-Garraf 30/11/05 02/12/05 04/12/05 06/12/05 08/12/05 10/12/05 12/12/05 14/12/05 16/12/05 18/12/05 20/12/05 22/12/05 24/12/05 26/12/05 28/12/05 30/12/05

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 9 Aigua. Abastament

Consum d’aigua per mesos - Des de 1989 l’aigua de Calafell 600.000 procedeix d’un transvasament de l’Ebre 2002 500.000 -S’observen augments de consum en 2003 els darrers anys, i consums 400.000 marcadament estacionals (lligat a la

300.000 població) -El rendiment actual de la xarxa (m3 200.000 registrats als comptadors / m3 subministrats a la xarxa) es del 66%. L’any 1987 era del metres cùbics d'aigua 100.000 48%. La concessionària es planteja 0 arribar al 75%. 123456789101112

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 10 Medi Natural i zones verdes

La trama urbana de Calafell es disposa entre la Serra del Mig i el mar, travessada pels torrents Cobertera i Montpaó, configurant els següents espais naturals i xarxa de zones verdes: „ La Serra del Mig, espai agroforestal, amb alzinars i pinedes de pi blanc, així com conreus de vinya, olivera i gira-sol. „ Més al sud, està planificat el parc del comú, espai verd semiurbà. „ Altres zones verdes, com el torrent de Segur i el parc a la zona de la Sínia. „ La platja, que encara conserva alguna zona amb vegetació que caldria protegir per la seva singularitat, l’Estany „ i finalment, cal assenyalar que les platges municipals i els seus serveis han implantat

Font: Hipercat. una ISO 14001).

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 11 PRINCIPALS ELEMENTS DE DIAGNOSI

Els Calafellencs

Qualitat de Vida

El Territori

Els recursos i serveis ambientals

L'economia

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 12 Nivell Econòmic

1 Indicador renda La Indicadors renda IDESCAT 2 Calafell presenta un Caixa 1991 1996 2003 bon de nivell de Índex 100 RFBD Índex 100 RFBD Nivell Interval RFBD renda, tant si la (Cat=100) euros (Cat=100) euros. (1-10) euros. comparem amb la Catalunya 100 6.930,91 100 9.406,50 8 11.500-12.500 mitjana catalana, Baix Penedès 101 7.031,88 103 9.691,38 amb la comarcal, Calafell 124 8.601,14 119 11.156,65 9 12.500-13.500 com amb altres 133 9.235,21 114 10728,73 9 12.500-13.500 ciutats costaneres Vendrell 109 7.558,37 104 9.761,10 8 11.500-12.500 Sitges 139 9.618,05 137 12.879,17 9 12.500-13.500 turístiques Castelldefels 110 7.626,89 111 10.457,07 8 11.500-12.500 Gavà 87 6.035,40 90 8.453,29 7 10.650-11.500 1 Índex Catalunya=100 (Idescat) 2 Índex de l'1 al 10, on 6 és la mitjana espanyola (Servei Estudis de La Caixa)

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 13 Estructura i dinàmica econòmica

2.000 Evolució llicències I.A.E. Calafell 1994-2002

1.800 145 149 1.600 138 „ L’economia calafellenca ha 128 1.400 123 crescut de forma progressiva 107 727 108 668 1.200 101 692 99 els darrers deu anys. 657 1.000 565 592 „ Aquest creixement s’ha 522 527 483 degut fonamentalment a la 800 341 322 311 construcció i al sector dels 600 308 317 317 289 307 serveis. 400 295 474 530 556 326 370 200 238 275 267 298 53 56 63 61 58 66 63 66 60 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Indústria Construcció Comerç al detall Serveis Prof. i artistes

Font: Idescat

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 14 Sector serveis: complex Turístic-Residencial

Agricultura Serveis

Gran importància Serv. culturals, oci, etc. del sector turístic Bancs i asseguran. en l’economia. Agències Comerç de viatge ACTIVITATS TURÍSTIQUES Hosteleria + Transports apartaments + 2es Lloguer residències d’immobles Indústria Energia i El sector turístic, del que Alimentària Aigua

depenent directa o Maquinària indirectament la resta de Mobles sectors, té la temporada Construcció concentrada i limitada al Indústria període d’estiu.

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 15 Complex Turístic-Residencial

300

250 El model turístic de Calafell no es fonamenta 200 tan sols en nº de places hoteleres (Calafell es trobaria en la mitjana de les ciutats costaneres 150 catalanes) sinó sobretot en turisme residencial. 100

La segona residència ha estat una de les bases nº places x 1.000 habitants 50 principals de l’economia del municipi, tant per la circulació de capital derivada de la seva 0 ll it l fe n e construcció com per la despesa dels visitants i la Cu rell, Gavà Sitges Ca d la seva demanda de serveis auxiliars Cambrils n Ve (reparacions, gestions d’immobles...). Castelldefels 1997 2000 2002 Font: Idescat Es constata una creixent tendència a la reconversió de les segones residències en primeres, amb l’augment, per una banda, de la despesa dels residents i, per una altra, de la necessitat per part de l’administració local de dotar-se dels mitjans necessaris per oferir els serveis adequats i proporcionats als nous veïns (sanejament, serveis educatius i culturals, oferta comercial...).

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 16 Creixement accelerat de la construcció

80,0 •La construcció resulta ser un 70,0 dels sectors més dinàmics a

60,0 Calafell •Els últims 10 anys presenta 50,0 índexs de creixement superiors 40,0 a les mitjanes de Catalunya i

30,0 del Baix Penedès •Cal, en aquest escenari, tenir 20,0 en compte la possibilitat i les 10,0 certificats finals d'obra x 1.000 habitants certificats finals d'obra x 1.000 conseqüències d’una 0,0 ralentització en aquest sector 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 (per recessió i/o per absència Calafell Baix Penedès Catalunya de recurs sòl edificable)

Font: Elaboració pròpia amb dades d’Idescat

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 17 Dèbil presència d’activitats industrials

100 Llicències I.A.E. Industrials Calafell 1994-2002 90 80 Es detecta una dèbil presència 70 1 1 2 1 relativa del sector industrial a 2 1 2 60 1 13 14 1 13 l’economia de Calafell (en el nº 16 16 10 50 14 5 6 15 6 5 de llicencies d’activitat,) 16 4 3 3 8 8 40 8 9 4 8 7 8 4 7 30 7 El nº de llicències d’IAE 30 17 22 23 23 28 29 26 20 14 Industrials dels últims anys 10 s’ha mantingut petit i estable 9 9 8 8 23322211177677 0 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Energia i aigua Química i metall Transform. metàl·lics Prod. alimentaris Tèxtil i confecció Edició i mobles Indústria NCAA

Font: Idescat

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 18 Mercat de Treball

70,0%

59,4% 60,0% 56,5% La taxa d’activitat s’ha recuperat a 53,7% 52,5% 52,5% 52,7% 53,1% 50,4% Calafell desprès de la baixada soferta 50,0% a finals dels anys 80. 40,0%

El creixement recent en població s’ha 30,0% basat fonamentalment en població activa doncs, de no ser així, 20,0%

l’increment de residents dels últims 10,0% anys hagués reduït la taxa d’activitat. 0,0% 1986 1991 1996 2001

Taxa d'activitat a Calafell Taxa d'activitat a Catalunya Font: Idescat

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 19 Mercat de Treball II

„ Entre 1991 i 1996 s’observa l’arribada de nova població ocupada a Calafell (PORs), però que desenvolupa la seva feina fora del municipi (nous veïns de l’àrea metropolitana que conserven la feina anterior) doncs no augmenten proporcionalment el mateix els LLTLs. „ Aquesta tendència s’accentua entre 1996-2001. „ Cal tenir en compte aquestes tendències per dissenyar la mobilitat en el futur al municipi.

6.000 6.000 1991 6.000 5.000 1996 2001 5.000 5.000 4.000 4.000 4.000 3.783

3.000 3.000 3.000

ocupats 2.281 2.691 ocupats ocupats 2.000 2.000 1.891 2.000 1.545 1.552 1.023 514 1.000 1.000 1.000 458 508 946 506 862 759 354 563 392 426 76 75 0 158 137 0 102 99 0 POR LLTL POR LLTL POR LLTL Agricultura, ramad. i pesca Indústria Agricultura, ramad. i pesca Indústria Agricultura, ramad. i pesca Indústria Construcció Serveis Construcció Serveis Construcció Serveis LLTL: Llocs de Treball Localitzats POR: Població ocupada resident Font: Idescat

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 20 Atur

600 25,0% La taxa d’atur a Calafell ha 500 20,0% convergit des de 1996 cap a

400 la mitjana catalana (5-6%) 15,0% desprès de recuperar-se de

300 la crisi de principis dels anys

10,0% 90.

atur registrat (nº) atur registrat 200 taxa atur registrat (%) Els dos principals motors de 5,0% 100 l’economia del municipi (turisme i construcció) són 0 0,0% molt sensibles als cicles 6 8 9 1 3 1 3 84 92 94 96 99 9 98 98 99 9 99 9 9 9 00 00 19831 19851 1987198 1 19901 1 1 1 19951 199719981 20002 20022 econòmics.

Atur registrat Taxa atur a Calafell Taxa atur a Catalunya

Font: Idescat

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 21 Gràcies per la vostra atenció

Diagnosi de sostenibilitat. Document de Síntesi 22