El Baix Penedès
El Baix Penedès és una comarca amb una gran dispersió dels sòls urbans i una elevada fragmentació territorial que fan malbé una magnífica plana agrícola on el conreu més genuí i predominant és el de la vinya. Per altra banda, es tracta d’una comarca que ha crescut moltíssim els darrers anys des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica, cosa que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona. Finalment, si bé la comarca està solcada per infraestructures de gran potència, està mancada de vies estructurants urbanes i pacífiques que articulin la mobilitat interior i intermunicipal de la comarca.
Partint d’aquestes tres premisses, el Pla aposta, en primer lloc, per definir i diferenciar amb major contundència i nitidesa la ciutat central i la plana agrícola, la qual protegeix fermament. De fet, el Baix Penedès és la comarca amb major percentatge de sòl protegit especialment o territorialment de totes les sis que integren el Camp de Tarragona. En una comarca fortament pressionada, el Pla és contundent concentrant creixements en una ciutat central potent, contenint creixements dispersos i protegint territori i paisatge.
En segon lloc, el Pla aposta per no dispersar més els polígons industrials pel territori i concentrar l’activitat econòmica en tres ubicacions: al nord del Vendrell, en terme de Santa Oliva i de Bellvei; entre l’Idiada i l’autopista AP-2, en terme de la Bisbal del Penedès; i, si es garanteix un encaix correcte, al nord de l’Arboç, en terme de l’Arboç i de Banyeres del Penedès. Aquesta aposta per l’activitat econòmica va lligada a una notable contenció dels creixements residencials (fora de la capital), cercant el reequilibri comarcal entre residència i treball.
Finalment, el Pla assenyala dos nous traçats viaris indicatius, que defineix com a previsió i no com a proposta, que caldrà estudiar en el marc d’un futur pla director urbanístic. Al Nord de la comarca, els creixements de Llorenç del Penedès i de Sant Jaume dels Domenys estan configurant una barrera nord sud i sembla raonable deixar pas per una possible via transversal abans no sigui impossible que pugui passar. El Pla director haurà d’estudiar si existeixen alternatives millors a les que s’assenyalen en aquest Pla. Al sud, en canvi, la proposta té un objectiu més clar de frontera, de ronda de perímetre del gran Vendrell (que inclou terrenys d’altres municipis), de tancament de la ciutat. Aquesta possibilitat, per no haver d’afectar la plana agrícola en el futur, passa especialment per evitar el tancament de la barrera industrial de Bellvei i l’expansió dels sectors residencial de Santa Oliva cap al nord.
El Pla territorial aposta perquè la capital comarcal esdevingui una ciutat mitjana que pesi i aporti serveis al conjunt d’una comarca que ha crescut molt i els necessita, En conseqüència, s’assenyala per al Vendrell una estratègia de creixement potenciat i s’insta el planejament urbanístic a fer una aposta contundent i decidida en benefici del conjunt de la comarca. Però el Pla no es queda aquí i, mitjançant una bateria d’estratègies específiques per a determinades àrees especialitzades situades a l’entorn de la ciutat persegueix dos objectius. Per un costat, intensificar ciutat al nord del Vendrell mitjançant la creació d’una àrea residencial estratègica, la concentració dels aprofitaments dels sectors de Santa Oliva més cap al sud (creant ciutat mixta i minimitzant l’enorme ocupació de sol que ara està prevista) i la creació de sòl per activitat econòmica unint els polígons de Santa Oliva i de Bellvei. Per l’altre, evitar una barrera de sòl urbà poc aprofitat entre el Vendrell i el mar, alliberant un gran parc agrícola al sud del Vendrell d’alt interès ecològic, paisatgístic i d’ús públic. Això implica concentrar els aprofitaments actuals al nord (contigus a la ciutat del Vendrell) i al sud (a l’entorn de l’estació de tren de Coma-ruga). A l’entorn de les estacions de tren –i aquesta no és una estació qualsevol– no sembla defensable plantejar creixements de baixa densitat com els que ara es preveuen i cal mirar aprofitar la posició territorial amb eficiència.
El Pla proposa l’estratègia de creixement mitjà, atès el paper nodal que juga, la seva compacitat urbana, l’adequació dels terrenys confrontants, la posició territorial i l’elevada accessibilitat per al nucli de l’Arboç.
Assentaments. Memòria 5.77
El Pla proposa l’estratègia de creixement moderat, amb l’objectiu que es puguin atendre les necessitats endògenes i fins atreure una petita quantitat de població forània, per als nuclis d’Albinyana, Banyeres del Penedès, Bellvei, Bonastre, Calafell, la Bisbal del Penedès, la Juncosa de Montmell, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Sant Jaume dels Domenys i Santa Oliva. S’aposta per la contenció de creixements que reclama la comarca.
Assentaments. Memòria 5.78
S’identifica com a Centre urbà en continus urbans el nucli de Cunit, atès que es troba absolutament envoltat d’urbanitzacions, que el Pla considera àrees especialitzades i, per tant, té limitacions a l’hora de desenvolupar-se com a pobles compactes. El Pla es planteja com objectiu preservar el caràcter i les funcions urbanes del nucli central, aprofitar al màxim els espais buits al voltant de l’estació de tren o la reforma de determinats teixits urbans.
Per a la resta de nuclis històrics i les seves extensions que s’assenyalen en els Plànols d’ordenació, es proposa l’estratègia de millora i compleció amb l’objectiu que puguin atendre’s les petites necessitats endògenes d’aquests nuclis sense desnaturalitzar el seu caràcter i sense generar situacions d’ineficiència, insostenibilitat i sobrecost al conjunt del sistema.
Pel que fa al sòl per activitat econòmica, a banda de les petites peces que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla, s’aposta, com s’ha dit, per concentrar-lo en tres ubicacions principals a la comarca i s’insta a desenvolupar mecanismes de cooperació plurimunicipal.
Entre les estratègies específiques per a determinades àrees especialitzades que s’expliquen més endavant, a banda de les ja exposades al nord i al sud del Vendrell, cal destacar la desitjable reducció de determinades urbanitzacions de baixa densitat que contradiuen fortament els actuals criteris d’ordenació, entre les quals les de Calafell al nord de l’autopista, a les muntanyes del Montmell o a Masllorenç.
Pel que fa a les noves infraestructures previstes, l’actuació més destacada és el desdoblament de l’N-340, és a dir, el projecte de l’autovia A-7. En els plànols d’ordenació es grafia l’alternativa defensada en la declaració d’impacte ambiental d’aquesta infraestructura (resolució de 4-11-2009, publicada al BOE de 23-11-2009, just abans de l’aprovació del Pla territorial) i que se cenyeix al traçat actual de l’N-340. Es grafia, també, l’alternativa pel sud del Vendrell, atès que existeixen arguments territorials a favor d’aquest traçat que es considera d’interès poder exposar. La tercera alternativa, la d’ampliar l’autopista AP-7, ha estat descartada en la declaració d’impacte ambiental i tampoc no es comparteix des de l’anàlisi efectuada en aquest Pla. L’article 4.5 de les Normes del Pla estableix la subjecció dels traçats indicatius que el planejament territorial formula als estudis informatius i les avaluacions ambientals de cada projecte però exigeix, en cas d’elecció d’una alternativa diferent per raons sectorials (d’infraestructura o ambientals), que aquesta es justifiqui també en termes d’estructura i integració territorial.
Des d’aquest punt de vista, el de l’estructura i la integració territorial, el Pla considera que l’alternativa 1, per la Cubertera i el sud del Vendrell, aprofitant carreteres ja existents, suposa la configuració d’una artèria central entre els dos principals teixits urbans de la comarca –el del Vendrell i el de la costa– situada exactament en el centre de gravetat poblacional de la comarca. Per contra, l’alternativa 2, per l’eix de l’actual carretera N-340 i escollida per l’avaluació ambiental, pot suposar una fractura severa sobre l’estructura urbana de la capital, una barrera sobre el connector ecològic del sud del Vendrell (perquè discorre a nivell), s’allunya del centre de gravetat poblacional de la comarca i, molt probablement, no evitarà que, per raons de congestió de la circulació, s’hagi d’acabar desdoblant l’actual carretera de la Cubertera per poder accedir a la nova autovia des de la costa i que ha estat la raó principal per escollir l’altra alternativa.
Aquesta és una comarca amb una posició de connectivitat amb l’exterior immillorable, tant viària com ferroviària, tant respecte de la regió metropolitana de Barcelona com de la conurbació central de Tarragona, igual de ben situada dins del corredor mediterrani com del de l’Ebre. En aquesta situació, la reflexió principal s’ha de centrar en l’estructuració interior i en la gestió de la xarxa ferroviària existent, cosa que s’escapa ja de l’àmbit competencial d’aquest Pla però no de l’abast del pla director urbanístic de la comarca que el Pla propugna.
Finalment, pel que fa als espais oberts, el Pla protegeix la connectivitat ecològica dels espais de la comarca amb els de la Catalunya central, del Gaià i de les comarques veïnes de l’Alt Penedès i del Garraf. El Pla protegeix les planes agrícoles més netes i de major exposició visual, entre les quals el gran espai situat entre el Vendrell i el continu urbà costaner, la plana entre Bellvei i Banyeres o les vinyes situades al nord de les autopistes AP-2 i AP-7.
Assentaments. Memòria 5.79
Atesa la posició de ròtula de la comarca entre la conurbació tarragonina i la regió metropolitana de Barcelona, vist el debat sobre la futura organització territorial de Catalunya, cal informar que l’ordenació que el Pla proposa per aquesta comarca s’ha treballat de forma coordinada i des de l’inici del procés amb els equips redactors del Pla territorial de les Comarques Centrals, del Pla director territorial de l’Alt Penedès i del Pla territorial metropolità de Barcelona. L’ordenació que es proposa per a la comarca està absolutament integrada amb la de les comarques veïnes i és perfectament vàlida en un altre context d’organització territorial diferent al de l’àmbit actual del Pla.
Assentaments. Memòria 5.80
Estratègies específiques per a determinades “Àrees especialitzades”
Per als sectors residencials Pla de Cunit, SUD 1 Pla de Cunit 1 i SUD 2 Pla de Cunit 2, al municipi de Cunit, l’estratègia d’intensificació urbana amb l’objectiu d’aprofitar la proximitat d’una estació de ferrocarril d’important connectivitat per crear ciutat amb mixticitat d’usos i, si escau, elements d’intermodalitat en el transport de persones, aprofitant una de les darreres operacions urbanístiques possibles, si no l’última, en aquest sentit.
Per al polígon industrial SAU 3 les Planes, al municipi de la Bisbal del Penedès, l’estratègia d’extensió amb l’objectiu de crear sòl per activitat econòmica en contigüitat amb sòl urbà ja existent, en una posició de molt bona accessibilitat que no ha de generar problemes de mobilitat al sistema d’assentaments i amb espai suficient per constituir una de les tres àrees de sòl per activitat econòmica de rellevància comarcal. En conseqüència, es recomana que s’assagin mecanismes de cooperació municipal d’acord amb els principis inspiradors dels articles 5.1 i 5.3 de les Normes d’ordenació territorial.
Per al polígon industrial Torrent d’en Lluc (sectors I1,I2 i I3), al municipi de Santa Oliva; sectors S8 Sector occidental dels Masets, S11 Sector oriental dels Masets, S12 Sector sud-occidental dels Masets i S13 Sector nord-occidental dels Masets, al municipi de Bellvei; i el sector S9 Les Mates-1 al municipi del Vendrell; l’estratègia d’extensió amb l’objectiu de crear sòl per activitat econòmica en contigüitat amb sòl urbà ja existent, en una posició de bona accessibilitat que no ha de generar problemes de mobilitat al sistema d’assentaments, propera a una ciutat per a la qual el Pla assenyala l’estratègia de creixement potenciat i amb espai suficient per constituir una de les tres àrees de sòl
Assentaments. Memòria 5.81
per activitat econòmica de rellevància comarcal. En conseqüència, es recomana que s’assagin mecanismes de cooperació municipal d’acord amb els principis inspiradors dels articles 5.1 i 5.3 de les Normes d’ordenació territorial.
Per a l’àmbit de pla especial Àrea industrial de l'Arboç, al municipi de l'Arboç, l’estratègia de reducció o extinció amb l’objectiu de que la ciutat no salti a l’oest de la via del ferrocarril, per raons paisatgístiques i de visibilitat del territori des de les infraestructures principals i per coherència amb el model d’espais oberts que propugna el Pla.
Per a les urbanitzacions residencials que inclouen els sectors Segur de Dalt-II-C i Segur de Dalt-II-E, al municipi de Calafell, l’estratègia de reducció o extinció amb el doble objectiu de permeabilitzar al màxim la zona pel que fa a la connectivitat ecològica i de reduir la gran dimensió de sòl residencial especialitzat que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible.
Assentaments. Memòria 5.82
Per a la urbanització residencial de la Font d'en Talló (sector P4), al municipi de Masllorenç, l’estratègia de reducció o extinció amb l’objectiu de reduir tan com sigui possible la gran dimensió de sòl residencial especialitzat que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, de protecció de la biodiversitat i del paisatge, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible.
Per a les urbanitzacions residencials de la Torrosolla i de Can Merlès, afectades per la xarxa Natura 2000 o altres espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural, al municipi del Montmell, l’estratègia d’extinció amb l’objectiu d’ajustar-se al planejament territorial sectorial. Aquest sòl ha de ser classificat, per part del planejament municipal, com a sòl no urbanitzable de protecció especial.
Per a la urbanització residencial de la Talaia, al municipi del Montmell, l’estratègia de reducció o extinció amb l’objectiu de reduir la gran dimensió de sòl residencial especialitzat que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, de protecció de la biodiversitat i del paisatge, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible. L’objectiu és extingir la part no consolidada d’aquest assentament.
Assentaments. Memòria 5.83
Per a la urbanització residencial del Pinell (sector SUND-15 El Pinell), al sud-est del municipi del Vendrell, l’estratègia de reducció o extinció amb l’objectiu de minimitzar l’afectació d’una peça de sòl residencial especialitzada i desconnexa del nucli urbà que contradiu els criteris d’ordenació territorial. Si bé es recomana la seva extinció, s’insta almenys a reduir fortament l’extensió del sector: concentrant l’edificació cap a l’est, en contigüitat a les urbanitzacions ja existents; alliberant l’extrem sud, més enllà del que ja exigia el Pla director urbanístic del sistema costaner, per garantir la màxima connectivitat paisatgística i ecològica de la platja de les Madrigueres cap a l’interior; i alliberant l’extrem nord de peu de turó i elevat impacte paisatgístic.
Per a les urbanitzacions residencials que conformen els sectors PP S-2B Tomoví-1, PP S-3B Tomoví-2, PP S-4B Tomoví-3 i PP S-1B la Plana de la Papiola, al municipi d’Albinyana, una estratègia específica amb la recomanació de modificar els usos i els paràmetres urbanístics actuals, bàsicament residencials, a favor de l’ús d’equipament i d’activitat econòmica. Tenint en compte les restriccions que s’estableixen en el Pla a la classificació de nou sòl urbanitzable fora d’una extensió moderada a l’entorn estricte del nucli urbà, es recomana mirar d’obtenir un major rendiment, en termes d’interès públic per al municipi, dels sectors encara no desenvolupats.
S’insta el municipi a ser previsor i aprofitar millor el que té: el sòl és un recurs limitat i se li pot treure més rendiment social que el que dóna la urbanització de baixa densitat actualment prevista.
Assentaments. Memòria 5.84
Per al Sector 17 – Castell de la Muga, al municipi de Bellvei, una estratègia específica amb l’objectiu que si es donen les condicions per desenvolupar les previsions de les Normes subsidiàries del municipi en aquest àmbit de sòl, els drets edificatoris que escaigui reconèixer siguin transferits a localitzacions contigües al nucli urbà, vinculant a tal efecte aquest àmbit, amb caràcter preferent, als terrenys del paratge de les Martines. El planejament urbanístic haurà d’establir aquesta vinculació mitjançant un sector discontinu o altres mecanismes que ho permetin amb el benentès que l’extensió que comporta no és addicional a la que es deriva de l’aplicació de l’estratègia assignada al nucli urbà de Bellvei si no que la desenvolupa.
Pot admetre’s la classificació com a sòl urbà o urbanitzable de l’entorn immediat del castell del Mas de la Muga per a ús d’equipaments hotelers o altres equipaments i una estreta franja frontal de la urbanització Baronia del Mar per a ús residencial si es demostra que millora substancialment la façana actual de la urbanització.
Per al sector Font de la Gavatxa, al municipi de Bonastre, una estratègia específica amb la recomanació de reduir, en la mesura del possible, la gran dimensió de sòl residencial especialitzat que contradiu els principis de compacitat i contigüitat amb els nuclis urbans, d’estalvi i utilització eficient del sòl, de protecció de la biodiversitat i del paisatge, d’eficiència en la prestació dels serveis i l’habitatge protegit, de creació de ciutat mixta i de foment del transport col·lectiu i sostenible. Això sens perjudici que pugui concentrar-se una part de l’aprofitament, si escau amb una major densitat, en localitzacions més properes al nucli urbà i alliberant el sòl més allunyat.
Assentaments. Memòria 5.85
Per al sector residencial SAU 3 l'Estrella, al municipi de Llorenç del Penedès, una estratègia específica amb l’objectiu de garantir un vial de pas est-oest, de capacitat manifestament superior al carrer estàndard d’una urbanització com aquesta, que permeti franquejar la barrera urbana nord-sud que el planejament urbanístic ha configurat.
S’admet que sigui una avinguda urbana contigua a la franja d’afectació actual de la línia d’alta tensió amb la possibilitat que el possible desmantellament d’aquesta, en el futur, permetés l’eixamplament de l’esmentat vial de pas. En tot cas, s’insta el planejament urbanístic a estudiar una ordenació de les zones edificables que eviti el conflicte entre l’ús residencial i el possible trànsit de pas que pugui discórrer per aquest vial en el futur.
Per a la urbanització residencial de Mas Mateu, al municipi del Montmell, una estratègia específica amb l’objectiu d’extingir la gran peça de sòl forestal no consolidada d’aquest àmbit i estudiar la implantació de sòl per activitat econòmica en localitzacions properes adients que garanteixi el reequilibri entre habitatges i llocs de treball en l’àmbit del municipi.
Assentaments. Memòria 5.86
Per al el sector SAU 6_Industrial de Sant Jaume dels Domenys, una estratègia específica per tal de permetre, si escau, una petita extensió del polígon industrial cap a l’est que permeti cobrir les necessitats endògenes del municipi de Sant Jaume.
Per a l’àrea que s’assenyala en els Plànols d’ordenació, que inclou els sectors S17 Mas Canyamàs, S18 Eden Park Nord i SUND-3 El Matar, al municipi del Vendrell i a l’est del nucli urbà principal, una estratègia específica amb l’objectiu de densificar el sòl residencial per crear ciutat, com correspon a una ciutat per a la qual el Pla assenyala l’estratègia de creixement potenciat, i alhora mantenir un determinat sòl d’ús terciari per aprofitar la seva posició favorable en el sistema viari de la comarca. S’insta el planejament a garantir una regeneració de la ribera de la riera de la Bisbal mitjançant la creació d’un parc fluvial periurbà.
Per a l’àrea del Pla de Mar - Estació, que inclou, que inclou els sectors S15 Els Còdols-2, S34 Mas Belot, SUND-4 Les Clotes-3, SUND-5 El Saldonar, SUND-9 La Pallissa cremada, SUND-11 Masia Fons-1, SUND-12 Monestir, SUND-13 Els Còdols-3 i SUND-14 Mas Roig, al municipi del Vendrell, una estratègia específica amb l’objectiu d’alliberar tot l’espai central o triangle entre Sant Vicenç de Calders, Calafell i la platja de les Madrigueres com espai obert i concentrar els aprofitaments, amb intensificació dels paràmetres urbanístics i mixticitat d’usos, al nord i el sud, és a dir, contigus a la ciutat del Vendrell i a la important estació de tren de Comarruga. L’espai a alliberar, correspondria, indicativament al que són els sectors SUND-9, SUND-11 i SUND-12
Assentaments. Memòria 5.87
i, per raons paisatgístiques, el SUND-14, i l’aprofitament dels mateixos es podria transferir a la resta de sectors de l’àrea que s’assenyala. S’assenyala molt especialment que el SUND-4 Les Clotes-3 ha d’aprofitar la proximitat d’una estació de ferrocarril d’important connectivitat per crear ciutat amb mixticitat d’usos i, si escau, elements d’intermodalitat en el transport de persones, aprofitant una de les darreres operacions urbanístiques possibles, si no l’última, en aquest sentit.
Per als sectors residencials de les Pedreres, que inclouen els sectors R2/1 Zona central 1, R2/2 Zona central 2, R3/1 Zona central 3, R3/2 Zona central 4, R4/1 Zona central 5 i R4/2 Zona central 6 al municipi de Santa Oliva, una estratègia específica amb l’objectiu de concentrar l’aprofitament al sud, alliberant els sectors R4/1 Zona central 5 i R4/2 Zona central 6 com espais oberts, amb intensificació dels paràmetres urbanístics i mixticitat d’usos i tenint en compte el nou traçat indicatiu (previsió) que s’assenyala en els Plànols d’ordenació i que en el futur podria constituir el tancament o ronda nord de la conurbació central del Baix Penedès.
Assentaments. Memòria 5.88