Edita: Fundació Catalunya Cristiana "D'on venim'? On Cl. València, 244. anem'? No es tracta 08007 Barcelona només de saber quan i Tels. 215 27 39 com s'ha format el 215 27 84 cosmos, ni quan ha aparegut l'home, sinó AnyIXN.o417 sobretot de descobrir Setmana del 20 al 26 quin sentit pot tenir de setembre del 1987 aquest origen, si és Director: l'atzar cec o un ésser Joan E. Jarque i Jutglar transcendent i intel ligent, anomenat Déu." Preu: 75 Ptes. Cristiana Joan Pau II SETMANARI POPULAR D'INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSES .AFINANT. Mercès, Maria La Mare de Déu

JOAN E. JARQUE iJUTGLAR de la Mercè, De part de muntanya Gràcia, de part de mar la Mercè, Barcelona diu a la Mare de Déu en dos mots la mateixa cosa. Si alliberadora tot és gràcia i mercè, Ma­ ria n'és la mare. És grà• cia existir. Avui que sa­ bem tant bé allò que, d'entre els centenars d'o- vocits i els milions d'es­ de captius permatozous, cada u de nosaltres és fill d'una so­ la trobada "casual" — irnprobable. carambola Avui, persones, i pobles, tenim la sensibili­ de dimensions. còsrrii- tat cada vegada més afinada per condemnar ques— cada matí en opressions i esclavituds, siguin com siguin i on llevar-nos hauríem de siguin. Però cal que siguem honestos i sincers: sortir al balcó per cridar perquè no és just, per una banda, blasmar la "gràcies"... a qui perto­ guerra i les seves conseqüències, i per l'altra, qui donar-les. El Verb, per qui han estat fetes to­ afavorir el tràfic d'armes; o esquinçar-se la tes les coses i que explica vestimenta pels pecats socials, mentre els en­ tot home que ve al món, greixem amb els nostres comportaments. essent etern volgué néi­ Preguem a la Mare de Déu, que sota l'advo­ xer en el temps infantat cació de la Mercè s'ha mostrat alliberadora de per Maria. captius, que ens ajudi a desempallegar-nos de Ara que la biografia tota mena d'esclavitud i a esdevenir interior­ de cada u i la història de ment lliures per a creure, estimar i construir tots plegats se'ns palesa, un món més agermanat i just. ineluctablement aboca­ da a la mort, acollim amb agraïment la Paraula que ens diu que el Fill de Ma­ ria morint engolí la Mort El Cavall Bernat tornarà i ens fa mercè de la Vida. a ser presidit per una Maria de Natzaret, des del Cap i Casal tota aquesta terra, de la imatge de la Moreneta muntanya a la mar, us diu Mare de Déu de la Mercè i de la Gràcia. MONTSERRAT.— El cim tancament de la Mostra que es del Cavall Bernat, a la muntanya muntarà als baixos de l'Ateneu de Montserrat, tornarà ben aviat a Barcelonès, del 15 al 30 de se­ ser presidit per una nova imatge tembre. de la Moreneta, que substituirà la La imatge, s'exposarà nova­ desapareguda que era d'alumini. ment, al Monestir de Montserrat, La nova imatge ha estat feta amb els dies: del 3 al 25 d'octubre, al AVUI: planxa d'acer. En Jordi Alvarez és peu de les escales que donen sorti­ el dissenyador i autor material da al Cambril de la Verge i serà be­ de l'obra. neïda el mateix dia 3, a les 10 del Aquesta irnatge de la Morene­ matí pel pare abat Cassià Just. Suplement ta, s'exposarà als baixos de l'Ate­ Finalment el dia 25 d'octubre, neu Barcelonès, els dies: del 15 al a les 11 del matí, s'entronitzarà la 30 de setembre. Per tal d'eixugar imatge al cim del Cavall Bernat, si ANY MARIÀ les despeses dels materials em­ el temps ho permet. A la mateixa prats, s'han editat unes postals de hora es preveu també la celebració la nova imatge, numerades; es d'una Missa al peu del Cavall, ofi­ núm. 4 procurarà respectar els números ciada per Mn. Zayas i en sufragi dels membres del Grup Cavall- dels escaladors morts d'accident Bernat, per facilitar la seva adqui­ en aquella roca: ÀNGEL BÀRBA­ sició. Les postals es trobaran a dis­ RA 24-5-1936 (-(-) i IGNASI LA- (Plecs centrals) posició dels interessats, fins al MAS 7-2-1987 (-I-). PELEGRINATGE A TERRA SANTA de/20 al 29 d'octubre

ITINERARI: A NATZARET: Basílica de l'Anunciació, Sinagoga, Font de la Mare de Déu. Les tres regions de la Palestina dels temps de Jesús: Galilea, Samaria i Judea. DES DE NATZARETj Cesarea marítima (zona romana i zo­ na croada), Haifa, Santuari del Carmel, St. Joan d'Acre, Cafar- A JERUSALEM: Sant Sepulcre i Calvari, Sant Cenacle, Hort naüm. Benaurances, Tabgha, Primat de Pere, Tiberíades, Mont de Getsemaní, Via-Crucis, Litóstrotos, Església de les Nacions, Tabor, Riu Jordà. Mesquites d'Omar i Acsa, etc. Aquesta anada a Terra Santa volem que sigui pera tots els DES DE JERUSALEM, sortides a: Betlem, Betània, Betfagé, qui hi participin un autèntic pelegrinatge. Per això la pregària comunitària, la celebració de l'Eucaristia, la lectura puntual de Hebron, Ein Karem, Jericó, Mar Morta, Qumram i Ein Guedi, rEvangeli i l'assessorament durant tots els dies de la visita del Sebastià, Pou de la Samaritana, Dr. Joan £ Jarque iJutgIar, director de "CATALUNYA CRISTIA­ NA", ens hi ajudaran.

Adreceu-vos a: ASSOCIACIÓ D'AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA Plaça Urquinaona, 11, 3r. 3a. A. 08010 Barcelona. Telèfon: 301 37 18 de 10 a 1 i de 5 a 7. Srta. Maria Figueras. G.A.T. 48

En preparació: PEREGRINACIÓ MARIANA A ROMA PER LA IMMACULADA del 5 al 9 de desembre N

^EDITORIAL. ''Una imatge No hi ha Sínode dels laics

deformada " No hi ha Sínode dels laics?... terra nova on habiti la justícia", No ens esverem! El proper Sínode GENEVIÈVE LAINÉ com deia l'apòstol Pere (11,3:13). d'octubre se celebrarà, però se l'a­ (De "La Croix') La forma del seu apostolat, la seva al com dèiem en l'editorial de la setmana passada, el viat­ nomena indegudament "El Síno­ formació, els llocs de referma- de dels laics". ge del Papa als EE. UU. ha atret una atenció especial dels ment, constitueixen una qüestió mitjans informatius, atesa la importància evident d'a­ Perquè un Sínode és una reu­ dóna la vida per la paraula i els sa­ essencial d'aquest Sínode. rquell país i el pes específic que el catolicisme hi ha adquirit nió de bisbes? No és solament això. graments, els laics hi exerceixen Clar que els preveres exercint aquests darrers anys, en contrast amb el caràcter minoritari, per Perquè es tracta, de fet, del Síno­ el seu sacerdoci de batejats, parti­ el seu apostolat en aquests camps no dir marginal, que se li atorgava no fa gaire temps. Els corres­ de de l'Església. cipant per la seva banda, segons que anomenem "extramurs" se ponsals, sobretot els dels medis audiovisuals han estat tributaris Del Sínode de l'Església pels els "ministeris" pels quals són in­ situen entre aquests enviats amb —potser era difícil evitar-ho— de la gran premsa i dels grans laics? No, senzillament del Sínode vestits, en la catequesi, la capella- un doble títol: com a testimonis, mitjans americans avesats a aquell tractament discriminatori de l'Església i, fins i tot prenent nia escolar o hospitalària, en l'ani­ sants i profetes, com els laics, per del fet catòlic i que, tot just ara, comencen a adonar-se que les co­ l'expressió del cardenal Pironio en mació de comunitats amb prevere la gràcia del seu baptisme; com a ses han canviat en aquest terreny. Avui el catolicisme ja no és la la cloenda de la trobada mundial o sense. Aquestes tasques, que suport i formadors de laics com­ religió dels immigrats "recents" —en un país on ho són quasi de laics, el proppassat mes de han adquirit més amplitud a causa promesos amb ells, per la gràcia tots—, o si de cas ho és d'uns immigrats que reclamen la ciutada­ maig, a Rocca di Papa, del "gran del reduït nombre de preveres del seu sacerdoci. d'una banda, i d'una formació teo­ nia plena —en un país que es glòria de la seva capacitat per assi­ Sínode de l'Església ".'^' lògica per part dels laics per altra, —El conjunt dels batejats. milar qualsevol poble o cultura, el cèlebre "meltingpot", mentre Per què? Perquè malgrat els seran certament objecte de refle­ Impossible deixar fora d'aquest accepti la bandera de les "strips ans stars" i els ideals que temors actuals, dels quals la prem­ xió per part dels Pares sinodals. corrent evangelitzador el conjunt simbolitza. sa se n'ha fet ressò, un Sínode, Però aquest Cos estructurat és de batejats dispersos, que esca­ que vol precisar la vocació i la mis­ un cos en evolució fins a esdeve­ pen de tot moviment. Al costat mb aquesta òptica era inevitable que les notícies més fre­ sió dels laics, no pot estalviar-se nir el Cos de Crist del qual ningú dels indiferents, batejats que no qüents sobre el catolicisme americà en els medis infor­ de fer una precisió prèvia sobre el no n'és exclòs ("tinc altres ovelles se senten compromesos, casats A matius d'allà fossin les més estridents i que el seu ressò sentit més elevat, més complet de que no són d'aquest ramat a les "per l'Església" per satisfer els arribés fatalment a aquesta altra riba de l'Atlàntic. l'Església, allò que el cardenal Pi­ quals els cal que jo les meni"). seus pares, que van a missa les ronio anomena "la gran eclesiolo- D'ací la missió evangelitzadora de grans festes —o no hi van mai— robem important, per tant, que un diari de la solvència gia de l'Església". l'Església que realitza "extra­ hi ha tot el que s'ha dessacralitzat: informativa de LA VANGÚARDIA publiqués el dissabte Vivim de falses idees quan de­ murs" amb totes les forces de què l'apostolat esdevingut militantis- T passat en la seva pàgina editorial un article del seu redac­ finim l'Església com la unitat del disposa, sigui pels ministeris or­ me, l'evangelització del proselitis­ tor J. Piquer puntualitzant les coses. Papa i dels bisbes. L'Església és el denats o no, o dels laics, que tam­ me. Aleshores, amb el pretext de Cos de Crist. Aleshores, no cal pas bé hauran, per la gràcia del baptis­ la llibertat s'aparta el militarisme, i m 11 títol "Una imatge deformada " és prou significatiu de la cercar el lloc dels laics: són consti­ me, de rendir compte de l'espe­ amb el pretext del respecte a l'al- »Y intenció i ens estalvia insistir-hi. Entre altres coses posa tutius d'aquest Cos com tot bate­ rança en ells posada. Aquesta tre es rebutja el proselitisme. * -* en boca del Papa, en el transcurs de la "conferència de jat, sigui Papa, bisbe o sacerdot. evangelització extramurs, caldrà premsa" que concedí als informadors durant el viatge d'anada, Caldria pensar amb els mitjans "L'Església és, doncs —es di­ exercir-la amb un vaivé, des de les paraules següents: "S'ha creat una imatge estereotipada de de què disposa l'Església per unir- rà— un cos limitat als batejats?" l'interior on aquests apòstols es l'Església als Estats Units. Durant aquests últims dies, la prem­ los o reunir-los, vitalitzar-los, pro­ L'Església d'avui, sí. L'Església en vivifiquen, es proveeixen i refan, sa italiana (i l'espanyola com aquesta tributària de l'americana, pulsar-los, avituallar-los per a la el pla de Déu, no. I aquest és tot el vers l'exterior on viuen la seva fe, i hi afegim nosaltres) ha parlat d'ella com si tot es reduís a homo­ seva travessia, que sovint és la tra­ sentit de la vocació i de la missió de l'exterior vers l'interior que en­ sexuals, feministes anticlericals i teòlegs discrepants. Però l'Es­ vessia del desert... dels batejats: el seu baptisme els riqueixen amb un coneixement glésia als USA no es redueix pas a això". I, continua l'articulista, crida a evangelitzar. del terreny, específic i irreempla- Totes les articulacions neces­ "la visita del Papa ofereix l'oportunitat a l'Església del país que çable. sàries per a la propagació de la Bo­ visita de realitzar una operació de relacions públiques i de pre­ Una primera qüestió sobre el na Nova, hauran de ser revisades: sentació de la seva imatge. Es el que ha passat als Estats Units. I títol del Sínode, que no han deixat Aquí, els Pares del Sínode tin­ ministeris ordenats i no ordenats; s'ha de reconèixer que en aquest sentit no han tingut pas sort. de formular aquests dies, és aques­ dran, creiem, una triple tasca: ana­ sacerdoci dels batejats i sacerdoci ta: "i Per què, vocació i missió dejs Els mitjans informatius —t no sols a Itàlia— han donat una litzar la situació del món vint anys ministerial; tasques eclesials i laics en l'Església i en el món?" És imatge tòpica centrada en les minories discrepants i han oblidat després del Concili Vaticà II; estu­ apostolat sobre el terreny; comu­ veritat que la coordinació no és quasi totalment les majories silencioses, per les quals sobretot diar el bagatge espiritual d'a­ nitats, congregacions religioses i gaire feliç i afebleix la unitat d'a­ parla el Papa, tal com va confessar ell mateix en la conversa amb quests que ells envien per mitjà laïcat. iCom funcionen totes aques­ questa Església-Cos de Crist que els informadors." de diversos moviments; veure com tes corretges de transmissió? iCom evoquen. Sentint aquesta ambi­ aplegar i confirmar els cristians és pensat i irrigat el terreny que es güitat, l'episcopat francès ha in­ per fer-ne apòstols. \ls mitjans d'informació audiovisuals —conclou tentat, des que va rebre els liena- pensa evangelitzar? dQui participa €€ —Vint anys després del Con­ J. Piquer— per la força de la imatge i la brevetat del menta, una correcció que es tra­ en l'organització de l'evangelitza- cili. Caldrà procedir a una anàlisi 'E\temps informatiu del qual disposen, potser és inevi­ dueix així: "Vint anys després del ció? i Per què? iOn són els obsta­ científica, objectiva, lúcida, d'un table que caiguin en els llocs comuns. Però la premsa, pel fidel Concili Vaticà II en l'Església i pel cles? iCom sobrepassar-los?... El context de vida que ha basculat lector que la paga i que cerca temps per llegir-la, hauria de fugir món, testimonis de Crist". Així treball no els mancarà pas als Pa­ completament després de vint del tòpic. I respecte del catolicisme USA, em sembla que pocs hom percep més fàcilment una res del Sínodel... anys i que marquen els mitjans de cronistes han sabut expressar allò que escriu el prestigiós teòleg doble orientació donada als laics: comunicació (especialment la te­ Potser aquest gran Sínode de René Laurentin en 'Le Figaró' del darrer dimecres: 'L'Església en l'interior de l'Església-institu- levisió, el teatre, el cinema...), les l'Església faci estendre sobre el dels EE. UU. (on hi ensenyo cada any) s'imposa i mereix l'admi­ ció, en les tasques eclesials, o els ciències modernes i les noves tec­ món com una nova Pentecosta i ració com una Església viva, amb institucions fortes, un presu- "ministeris" que els són confiats, i nologies amb totes les mutacions l'Esperit Sant doni a aquests Apoè- post rècord, grans mitjans informatius, una generositat inesgo­ a l'exterior de la institució, allí on que entranyen. tols dels nous temps el llenguatge table i una considerable creativitat, encara que amb alguns pe­ ella no pot penetrar sinó és amb a través del qual tothom entengui rills de desviació'." ells. —Els enviats. iCom i amb sense possibilitat de sostreure- quin suport seran, allí on viuen, se'n. alia la pena, creiem, aquesta cita Ihrga, in- Ara bé, es tracta, efectivament, testimonis, sants i profetes? En habitual per nosaltres, atesa la significació d'aquesta doble orientació. Ja que efecte, es tracta per ells, d"'incor- (1) President del Consell pontifi­ y aquest Cos de Crist que és l'Esglé­ porar" a Crist aquell que encara no periodística, repetim, d'aquest gest del gran cal per als laics, el cardenal Pironio és rotatiu barceloní. sia és un cos estructurat en l'inte-. li pertany, de transformar per l'Es­ dels que el Papa ha escollit per ajudar- rior del qual circula la vida. Al cos­ perit que viu en ells el món on lo en la tasca presidencial del pro­ tat del sacerdoci ministerial que viuen per fer-ne "un cel nou i una per Sínode.

'RESBIR' MEMBRE DE LA UCIP

Catalunya Director: Redacció, administració, Joan E. Jarque i Jutglar publicidat i fotocomposició: DEC SER BOIG! Edifici de la Parròquia de la Cristiana Sots-director: M. de D. dels Àngels "Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat." Així prega el Fill. "Que es com­ Francesc Malgosa i Riera Cl. València, 244,2on. pleixin en mi les teves paraules". Així prega la Mare. Un dia Maria recoma­ EL SETMANARI DE ]VIÉS Edita: Tels: 215/27 39 - 28 05 - 27 84 narà a uns servidors: "Feu el que ell us digui". I Jesús ens ensenyarà a pregar: DIFUISIO DE CATALUNYA Fundació Catalunya Cristiana 08007 Barcelona "Faci's la vostra voluntat". Quina és aquesta voluntat que trobem d'un cap a Gerent; l'altre de l'Escriptura? La voluntat de Déu és l'home: tot ell, sencer, acabat, Impressora: Publiagraf, S.A.L. salvat. La glòria de Déu és l'home vivent, segons una frase coneguda. L'home Jaume Roigé i Torrentgenerós Consell de Cent, 224, és l'única criatura que Déu ha volgut per ella mateixa, ens ha dit el Concih. Disseny: Barcelona Difusió controlada per O.J.D. La voluntat de Déu és el seu pla d'amor. Sóc jo! Una voluntat així, em costa Josep Samper i Aledo D.L. B.14.387/79 encara de fer? No ho entenc! Dec ser boig, Senyor!

MIQUEL ESTRADÉ SUBSCRIPCIONS ANUALS Catalunya, resta de l'Estat espanyol, Andorra, Gibraltar i Portugal, 3.900 Ptes.

Europa; 7.800 Ptes.ü Amèrica: 9.750 Ptes.D Àsia, Àfrica: 10.500 Ptes.p Filipines: 10.500 Ptes.D Àsia (més oriental): 13.300 Ptes.G

•I Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 N

ra que s'ha clausurat el congrés de teòlegs desimboltura. En vigílies del Concili ensefiava en la JoanXXIII, potser que sigui el moment oportú La polèmica del facultat teològica de Munich un exquisit pensador A per fer algunes reflexions. Al beneït Papa Ron- que a tots els oients ens atreia. Fi i subtil, va causar calli ben poca gràcia li faria saber que amb la seva eti­ congrés teològic una certa inquietud al pensament oficial. Gottiieb queta funciona un grup de cristians en tensió amb Sohngen, era el seu nom, partia sempre d'una base els bisbes. Fins i tot s'hauria permès un comentari que donava fermesa als seus processos mentals: La irònic llegint la nota del meu amic Santiago, que dó­ teologia implica "saberen el misteri" i "conèixer per na compte de la presència d'un bisbe a les taules del JOSÉ MARIA JAVIERRE la raó". Així traduí a llengua actual velles fórmules. És congrés: "Monsenyor Osés va atrevir-se a acudir al a dir, la teologia neix vinculada en el seu exercici al congrés de teologia." misteri, i per tant a la fe. Sant Pau (Romans 10:13- —Renoi, va atrevir-se. Palmar de Troya. El plantejament teològic requereix 1 7) estableix una connexió profunda entre el conei­ —Ja veu. Santedat. ubicació en territori concret. Des de fora, els qui no xement de la fe i la "confessió", fins i tot la "invoca­ —i\ no va agafar la SIDA? hem participat en el diàleg de l'associació amb els ció". En aplicar un mètode crític i rigorós al discurs, Hi ha una tendència que ens impulsa a dramatit­ bisbes, tenim la impressió que podrà arribar a port.si els teòlegs compten amb les dades essencials del zar. Per a la nostra salut psíquica i religiosa seria con­ els franctiradors, que també s'anomenen a si matei­ seu treball: situat al marge de la fe en la paraula de venient que utilitzéssim tot sovint alguna dosi de xos teòlegs sense donar-nos ocasió per estudiar les Déu, un filosofi un sociòleg tenen dret a cavil·lar tot bon humor. seves producccions teològiques, renuncien a l'arro­ el que vulguin. Sense pretendre vendre'ns teologia, Els responsables del grup Joan XXIII apareixen gància i accepten "la convivència" que mai no con­ que senzillament "és una altra cosa". públicament qüestionats en la seva fidelitat a la jerar­ sisteix a sortir cadascú amb la seva. Plantar cara als Penso, no sé, si els teòlegs —els autèntics, és quia i al magisteri eclesial. Això no és un afer frèvol, bisbes suscita l'atenció periodística: No pels contin­ clar— de l'associació Joan XXIII no estalviarien con­ encara que algú pronunciïamb aire esportiu aquesta guts del congrés, sinó per la dosi de pebre. L'interès flictes i mixtificacions separant en dos àmbits nítida­ frase frívola: "És que jo sóc catòlic al marge del Pa­ d'alguns mitjans neix precisament en aquesta font ment distints el treball pròpiament teològic i les deri­ pa." Doncs miri, un veritable teòleg l'escoltaria as­ conflictiva, no en els temes debatuts. vacions sociològiques, antropològiques, fins i tot po­ torat. Dir que s'accepta el magisteri "correctament La "teologia" mereix respecte, científic i periodís­ lítiques i socials. I així evitarien la desconfiança que entès" també evoca episodis històrics molt comple­ tic. Fa por veure-la tractada en els mercats culturals produeix veure incorporats a un congrés teològic a xos que van des dels jansenistes fins a Lefebvre i el del nostre famèlic horitzó intel·lectual amb frivolitat i certs ponents molt allunyats de semblant tasca.

l temps més adequat per popular, exalçant, quasi sem­ premsa madrilenys enganya­ no, a abraçar els seus pares o El meu avi no va anar la promesa. Un tema ben sen­ escoltar una audició d'ha­ pre, les virtuts i la bondat ciu­ a Cuba ren el pobre espanyol, menys­ E vaneres és a l'estiu, a la tadanes que són, o que eren, la preant la potència marítima timental, popular i pacifista. fresca, en una nit estelada, i te­ fesomia del nostre poble, quan nord-americana. I la flota i l'e­ Ploro els "nois de Calella" nint a l'abast de la mà un "cre­ el nostre poble era lluny dels xèrcit rebé una de les pallisses morts al peu del canó, en ei mat", beguda casolana fet a sis milions. Una havanera més formidables de la història Mar de les Antilles. Però, morts base de rom, grans de cafè, pe­ Hi ha una havanera, però, militar ibèrica. No hauria estat per morts, hauria preferit, en les de llimona, sucre i herbes que al final, l'argument em dei­ pacifista més pràctic i beneficiós un pac­ l'havanera, imaginar-los afuse­ aromàtiques, i que abans de xa amb el cor molt trist i ape- te político-econòmic? llats en una cala, de cara al beure-se-la hom fa flamejar nat: l'havanera "El meu avi". Hauria preferit que l'autor mar, per negar-se a anar a ma· perquè es cremi l'alcohol. La que descriu la guerra de Cu­ FRANCESC A. PIC AS de la lletra ens hagués descrit tar en l'estúpida i lamentable La música de les havaneres ba amb Espanya, l'any 1 895. que aquells intrèpits "nois de guerra de Cuba del 1895. és suau i agradable. No sé com Em produeix una fonda pe­ Calella" i "el meu avi enmig de Llavors, hauria estat més les canten a Cuba, però les co­ na la tràgica mort dels simpà­ lans del segle passat? Admi­ tots", haguessin desertat de la propi i adequat el cant patriòtic rals empordaneses que s'hi tics "nois de Calella de Palafru­ rem la possible valentia d'a­ guerra, negant-se d'anar a Cu­ de la tornada: "Visca Catalun han especialitzat, n'han fet una gell", en el Mar de les Antilles, quells mariners i soldats, però ba, com feren tants de cents ya i visca els catalans". institució, que refresca l'espe­ enfront de les costes de Cuba. no ens podem sentir orgullo­ joves de la nostra terra. "El meu avi no va anar a Cu rit, com la marinada. I en saber que mai més no tor­ sos d'aquell fet de guerra, ni I que amagats en una de les ba" podria ser ei títol de i'hava M'agrada d'escoltar-les. I naren a la nostra Mediterrània del moment polític, ni de la moltes cales de la Costa Brava, nera pacifista que espero qui les aplaudeixo. És un tipus de ni a les seves llars. Que troba­ mort dels "nostres avis". en aquells anys que eren quasi algú escrigui sobre la mateix cançó que n'admiro tant la lle­ ren la mort, estúpidament, "al Els cubans tenien dret a la desertes, sortien a pescar de dolça i bella música de la popu tra, com la música, que la peu del canó". Més que honor, independència política que Es­ nit, amb la barca, i burlant la vi­ lar cançó "El meu avi". bressola. una deplorable desgràcia. panya els negava, a canona­ gilància dels carrabiners, en­ I poso punt final. És l'hor Les lletres solen ser senti­ Què havien d'ahar a defen­ des. traven per la finestra de darre­ d'aixecar la copa i de tastar t mentals i recollides a l'ambient sar a Cuba els minyons cata- La presumpció de polítics i ra de les seves cases, nit sí nit tradicional "cremat".

ARA MATEIX

quest onze de setembre s'ha escaigut també la seva ombra, una veritat coberta. Ho expressà lúci l'aniversari —ja l'onzè!— de la mort d'un cris­ Record de Bertran i dament en el sonet que va escriure en el casamen A tià que va ser-ho de cor, el poeta Manuel Ber­ de la seva filla Maria i que, tornat a llegir avui, m'h; tran i Oriola. Entre les imatges que el record me'n fa Oriola impressionat extraordinàriament. Més laboriós, reviure —als carrers de la Barceloneta, a l'església de potser impossible, seria seguir en els seus poemes Sant Miquel, a casa seva...— se m'imposa ara la del J. CARRERA PLANAS el rastre d'un altre aspecte sorprenent: la seva ex senyor Bertran atalaiant des del Passeig Nacional la traordinària llibertat interior, en l'estil de l'agustinii cúpula de la Mercè, el dia que hi van tornar a posar la pruïja de ser cap d'arengada d insignificants invents "dilige et quod vis fac" (estima i fes el que vulguis) imatge de la Mare de Déu. Vibrava amb aquella exal­ i ens avorreix ser cua del pagell de la veritat. Ho és Una fórmula perillosa, si voleu. Però, com deia Papin tació fonda, tan seva, que el feia encorbar una mica tan poc de brillant la fidelitat que arriba a ser motiu de en comentar-la, citant un autor anònim anglès, "all< perquè la mirada i la paraula enceses se li enduien el desprestigi davant aquells a qui hom és fidel. Ben que no es presta a l'abús té poca força per a li cap endavant... Enmig de la pressa indiferent dels segur que sense un predomini tan abassegador de la pràctica"... vianants, era expressió viva d'allò que havia escrit en temàtica religiosa en la seva poesia, l'obra de Bertran En començar aquesta evocació, m'he referit a ui el poema "Les dues Barcelonès": i Oriola hauria estat més ben vista, també en alguns cristià... el poeta Manuel Bertran i Oriola. Però no é: ambients catòlics... gens fàcil parlar de poetes en l'envitricollat i sempr Posats a la cruïlla del ver encantament Ara bé, quan és de la bona i va a fons la fidelitat fluctuant mercat dels valors literaris. on la irreal ciutat té més real semblança, dóna sorpreses. És el cas del nostre poeta. Carles Penso que una creu de Bertran i Oriola que Ten morim més que vivim amb l'alta esgarrifança Cardo se'n va adonar d'aquesta autenticitat i d'a- tristí alguna estona va ser, precisament, un cet de travessar les portes de la ciutat del Vent." questà fondària. En una carta datada el 13 de febrer allunyament d'antologies i editorials importants qu' Bertran i Oriola estimava la Mercè... i Núria... i, no de 1 926 —encara inèdita— responia a la preocupa­ la crítica del moment li ocasionà. No entraré ei cal dir-ho, Montserrat, com tants poetes, com tants ció que li havia manifestat Bertran de no escriure aquest tema. Cal adonar-se, això sí, que una mica en altres catalans. Però estimava —hi estimava— a amb prou transparència, amb aquestes suggestives lià de les formes, en la poesia de Bertran i Oriola hi h; més, Maria, la mare del Senyor, com no tants. Era allò paraules: "Quant a l'obscuritat, no us preocupeu. un pensament. Cardo, en la mateixa carta esmenta que se'n diu, amb paraula avui una mica —estòlida- Vós sou un cas evident de misticisme, en el sentit da, l'animava a escriure per a "La Paraula Cristiana ment— desacreditada, un fidel cristià. genuí, teològic, de la paraula, i les llums de la místi­ "l'exposició de la gènesi i del procés d'elaboració d( La fidelitat duia Bertran i Oriola a la percaça no no­ ca són sempre obscures per als profans que en res­ la vostra poesia". No crec que arribés a fer-ho i serií més de l'aigua de la fe sinó també de totes les fonts ten fora. Però la poesia no és sempre claror. Potser llàstima que no ho fes ningú. on l'experiència cristiana l'ha trobada. Per això la se­ no ho és ni essencialment: més aviat una contracla­ Diré, per acabar, que la manera com Bertran va poesia, com la de Verdaguer, és plena dels noms ror, una llum remota que esquinça el núvol de la nos­ Oriola parlava de la mort ara ens ajuda a sentir-lo vi­ dels sants, dels santuaris, de les festes... El pròleg tra sensibilitat soma, i això vós ho teniu en un grau vent i proper, només a l'altra riba. Vegeu, sinó, que va escriure a l'antologia eucarística que ell ma­ que difícilment trobarà parell en la nostra poesia." aquests quatre versos que són una festa d'esperan­ teix aplegà és ben expressiu en aquest sentit. La se­ Allò apuntat de les sorpreses de la fidelitat vaig ça cristiana des de la claror mediterrània: va vivència personal dels signes de la fe —els grans i poder descobrir-ho al fons del poeta, però no és tan Perquè som gent de marina els més petits— assolia una autenticitat que descon­ fàcil dir-no com veure-ho. Hi ha, d'una banda, la seva i vivim arran del port, certava el secularisme a la moda. Però la fidelitat no admirable capacitat d'assumir les realitats en princi­ sempre pensem en la mort és una virtut brillant, sobretot quan ens domina la pi no volgudes amb l'esperança que amaguen, sota com un volar de gavina.

Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 íllll· H N

Curs-Bienni de capacitació pe- da, amb l'acolliment a tots els Grups. dagògico-didàctica per a l'ensenya­ S'admeten nous joves vocacionals, per ment de la Religió (nivell BUP).- La AVISOS ! COMÜNÍCATS substituir els que fà poc han ingressat CATALUNYA Facultat de Teologia de Catalunya or­ a Seminaris i Noviciats i que vulguin ganitza aquest Bienni, que té com a fi­ estudiar i madurar la seva decisió per­ nalitat oferir un espai d'anàlisi, refle­ des d'aquest any fa referència al Síno­ tualment a les 10 amb l'Adoració, a les sonal. Un sacerdot o un religiós atenen Cardona s'oposa al xió i pràctica entorn de les qüestions de sobre els laics i al II Congrés d'Edu­ 11 Laudes, a les 12 el tema. Tarda: po­ les consultes sobre l'elecció d'estat, di­ pantà de Llosa de actuals de la Pedagogia i Didàctica de cadors dintre de l'Any Marià. El pri­ sada en comti per petits grups, assem­ mecres i divendres de 5 a 8 de la tarda i la Religió, específicament en el nivell mer tema: "Competència professional blea general, i Eucaristia a les 18 h. Es un cop a la setmana se celebra l'Euca­ Cavall de BUP. Estructura. Durant el pri­ com a docents i com educadors", serà prega avisar amb antelació. ristia a la capella de l'Equip. Tel. 323 mer any (200 hores de treball), es de­ a càrrec de Mn. Carles Soler. Per a més 77 92 o el contestador automàtic 205 66 El projecte de la Generalitat Tingueu una nova visió del vos­ senvoluparan especialment els dife­ informació: Montserrat Sardà, tel. 253 tre matrimoni en un cap de set­ 60. de construir el pantà de Llosa de rents blocs temàtics. Aquest primer 44 m. mana.- ENCONTRE MATRIMO­ Escolania de Montserrat.- El Cavall, a la comarca de Solsona, bloc en el sector pedagògic és suficient XXIII Trobada d'Associacions NIAL té ja preparat el programa per diumenge dia 6 de setembre va fer l'en­ ha aixecat una forta polèmica en­ per a obtenir el nivell de professor de de Viudes de Catalunya.- Les compo­ aquest quart trimestre de l'any, desti­ trada a l'Escolania de Montserrat tret­ tre els afectats. Mentre per una Religió de BUP. En un segon any, l'a- nents de les esmentades Associacions, nat a aportar a les parelles, una tècni­ ze nois de diferents comarques del nos­ banda els habitants de Solsona lumne podrà conèixer des de la pràcti­ que arreu del nostre país ajuden i do­ ca de diàleg que els ajudi a aprofundir tre país que durant quatre anys esta­ ca, la realitat per a la qual es prepara. nen suport i acolliment a totes les viu­ en la seva relació d'esposos i en el sa­ ran al servei del culte a la Mare de veuen amb bons ulls la seva crea­ Informació i matriculació. Del 14 de ció, l'Ajuntament de Cardona ha des que hi acudeixen, celebren en­ grament del matrimoni. Dates: OC­ Déu. Els nois són de Manresa, Barce­ setembre al 15 d'octubre. Matins de 11 guany la seva XXM Trobada anual, el TUBRE: dies 23-24 i 25. NOVEM­ lona, Prats de Lluçanès, Reus, Marto­ fet públiques les seves queixes a 13 hores, a la Secretaria de la Facul­ proper í^ia 27. Aquesta vegada és l'As­ BRE: dies 13-14 i 15. DESEMBRE: rell, Granollers, Esplugues de Llobre­ contra el projecte. Aquest pantà tat de Teologia (només els alumnes de sociació de Viudes de Balaguer la qui dies 11-12 i 13. L'ENCONTRE co­ gat, Sant Pere de Torelló, Calldetenes regularà el primer tram del riu la Facultat). Tardes, de 18 a 20 hores, té cura de l'organització de tots els ac­ mença el divendres a les 9 del vespre i i de Les Borges Blanques. Per ser esco­ Cardener i és alternatiu a un altre de dilluns a dijous, a la Secretaria de tes, que començaran amb parlaments acaba el diumenge a les 6 de la tarda. là de Montserrat cal que els nois es co­ embassament, el de Sorba, que fi­ l'Escola Universitària de Formació del de benvinguda del sr. Alcalde i altres L'aportació econòmica és voluntària i mencin a preparar musicalment a par­ nalment no fou construït. Professorat de Religió, cl. Diputació, autoritats de la vila, seguits d'una visi­ completament anònima. La trobada tir dels set anys, per poder-hi entrar, 231. Tel. 323 09 74. El preu del Curs és ta turística, d'una audició de sarda­ és d'orientació catòlica, però està després d'una selecció, per començar Segons un portaveu de l'Ajun­ de 7.500 ptes. nes, dinar, solemne Eucaristia conce- oberta a altres creences sense distin­ el 5è d'.E.G.B. Si us interessa de pro­ tament de Solsona, "fer el pantà ORATORIUM. Escola i Aula de lebradp per tots els consiliaris assis­ ció. Informació i inscripcions: Josep i var les possibilitats del vostre fill, po­ no vol dir que solucioni massa co­ Cant gregorià.- Celebracions del ler. tents, convivència, etc. Els GRA- Pilar Cardona, tel. 245 29 48. deu posar-vos en contacte amb la di­ sa; sabem que aquest embassa­ trimestre d'aquest curs en cant grego­ LLERS de Balaguer donaran una nota Un nou curs al Centre E. J.E.- El recció de l'Escolania. Els nois que vo­ ment es crea per dur aigua a Bar­ rià: 24 de setembre: Mare de Déu de la festiva i joiosa a l'hora del comiat. 26 de setembre, dissabte, se celebrarà len entrar al curs 1988-89, cal que es celona. No obstant, fer-ho en el Mercè. Octubre: 4 i 18, diumenges 27 i Co:r> cada any, es preveu una grau el començament del nou Curs de l'E­ presentin amb els seus pares com més lloc que està previst crec que és bo 29 de durant l'any. Novembre: 1, Tots concurrenui? quip Juvenil Eclesial, a les 5 de la tar­ aviat millor. per a la nostra ciutat". Sants (aniversari del trasàs de l'Abat Recés per a maii^uosis - Del di­ En l'altra cara de la moneda es Sufiol); 15, diumenge 33 durant l'any; vendres dia 2 d'octubre a les 21 h., a! 29, diumenge I d'Advent; desembre: diumenge, dia 4, a les 19 h., a la Casa troba el municipi de Cardona, li­ 6, 13 i 20, diumenges II, III i IV d'Ad­ d'Exercicis de Ntra. Sra. de Montser­ mitant amb Solsona. El seu Ajun­ vent. Totes aquestes celebracions se­ rat, Caldes de Montbui. Tel. 865 00 tament ha decidit presentar una ran a les 10.30 del matí a l'església de 95. esmena a la totalitat del projecte l'Oratori de Sant Felip Neri, (Plaça de Fraternitats de Betània Carles del Govern català. "Creiem que és St. Felip Neri, 5). Cada dijous de 7.30 de Foucauld.- Proper desert (Recés), DISCOS MARIANOS una incongruència —afirma un a 8.30 de la tarda, al mateix lloc. As­ dia 27 de setembre, per aprofundir el saig i Aula de cant gregorià oberta a tema: "Interrelacions comunitàries representant del Consistori— re­ tothom. El curs ja ha començat. gular el riu Cardener i és el riu cristianes". Dirigirà el P. .Jaume Le- guia. Lloc: c/. Trafalgar, 70, ler. 1." Aiguadora el que s'ha de regular, Moviment Cristià de Mestres.- La primera trobada d'aquest curs serà Tel. 302 71 77. Es prega respectar l'hci- ja que ha estat el causant de les re- el dissabte dia 3 d'octubre, al cl. TJú- rari i procurar facilitar el clima de si­ centes ruiuades". ria, 7, ler. La línia de fons de les troba- lenci i de pregària. Es comen^ítra piin- El pantà començarà a cons­ truir-se, segons el projecte, l'any 1990 i el seu cost serà d'uns mil mi­ Puntualització del Dr. Josep lions de pessetes. M. Guix, bisbe de Vic Ens hem posat en contacte amb el Sr. bisbe de Vic, Dr. Josep M.° Guix i Ferreres, per demanar-li algun aclariment sobre l'enre­ ESPANYA nou que ha provocat l'editorial del Full Dominical de les diòcesis de Tarragona, Solsona i Vic referent a la possibilitat de celebrar la festa nacional de Catalunya el dia de Sant Jordi. El Full s'edita a la Augment important capital d'Osona i té una part comuna i una altra de pròpia per a ca­ dels llibres de text da un dels tres bisbats. El Dr. Guix ens ha sintetitzat la seva resposta en aquests Els llibres de text pujaran cinc punts: aquest curs una mitjana d'un 12 1) No és veritat —com han manifestat alguns mitjans de comu­ per cent, del qual la meitat corres­ nicació social i algun polític— que els bisbes d'aquestes tres diòce­ • AVE MARIA (solo música) pon a l'IVA, que —a desgrat de les Música de cinco Ave Marías y otras melodias celebres. sis siguem els autors de l'editorial qiiestionat. Els bisbes ni l'hem Adaptación e intèrpret.: Francisco Palazón. Dlsco/casete:950ptas. protestes— s'aplica per segon any redactat, ni l'hem suggerit, ni l'hem revisat; l'hem llegit quan el al material escolar. L'augment és Full ha arribat a les nostres mans. • MADRE DE LA ESPERANZA similar al de l'any passat. 2) Sempre que algun bisbe d'aquestes tres diòcesis escriu algun Letra: J. A. Olivar. Música: J. Madurga. Un curs complet de primer article en el Full, el signa expressament. Orquestación: J. J. Garcia Gaffi y Jesús Remo. d'EGB, en el qual s'utilitzen set 3) Dels editorials i del contingut del Full en són responsables els Disco; 950 ptas., casete: 950 ptas., folleto: 200 ptas. llibres de text, costava el curs an­ tres directors (un per cada bisbat), cada un dels quals gaudeix, ex­ • AVE MARIA DE TODOS LOS PUEBLOS terior, al voltant de 5.100 pessetes. plícitament, de la confiança del seu bisbe propi i, implícitament, Per sisè d'EGB l'import dels lli­ Letra: J. A. Olivar. Música, dirección y orquestación: JeBús Qlücl<, de la dels altres dos. Disco: 950 ptas , casete: 950 ptas.. folleto: 200 ptas, bres pujava a 7.000 pessetes. A 4) Evidentment, cadascú pot tenir la seva opinió personal i fer- aquestes despeses cal afegir el ma­ se el judici que cregui convenient sobre el contingut de l'editorial • DIOS TE SALVE, MARIA terial escolar —carpetes, llapis,, esmentat; i això és vàlid també per als bisbes de Tarragona, Solso­ Letra: José Antonio Olivar. Música: Fernando M. Viejo, quaderns, llibretes, carteres—, na i Vic. Però els qui han aprofitat aquest editorial per convertir en Disco: 950 ptas., casete: 950 ptas,, folleto: 200 ptas, uniformes i xandals que també blanc dels seus atacs uns bisbes que no hi hem tingut ni art ni part van carregats amb l'IVA, i en els • ERES TU, MARIA demostren, com a mínim, una lleugeresa lamentable. Letra y música: C. Gabaràin, Dirección y orquestación: J, Giück, quals, els pares s'hi gastaren l'any 5) L'honestedat i el seny demanen que, abans d'emetre judicis Disco: 950 ptas,, casete: 950 ptas,, folleto: 200 ptas, passat un mínim de 12.000 pesse­ ptiblics sobre un escrit, aquest escrit sigui llegit i no es munti una tes. En total, equipar un alumne traca sobre una referència —de vegades parcial, inexacta, malin­ • FIESTAS DE NUESTRA SENORA va costar unes 20.000 pessetes. tencionada o, almenys, mal interpretada— que prèviament hi ha Letra y música en gregoriano de las Fiestas de N,' S," Interpretes: Coro de monjes de la Abadia de S, Pedró de Solesmes fet algii. Aquesta honestedat i aquest seny encara haurien de ser Disco: 875 ptas., casete: 875 ptas, més presents quan es vol parlar de les intencions d'uns presumptes autors que només són autors en la fantasia d'uns crítics precipitats • MADREDEL AMOR MÓN i lleugers. Letra y música: C, Gabaràin, Dirección y orquestación: J, Giück, Disco: 950 ptas., casete: 950 ptas,, folleto: 200 ptas, La guerrilla • MADRE DE LOS CREYENTES Letra: E, Pascual, Música, dirección y orquestación: F, Palazón comunista filipina Disco: 950 ptas,, casete: 950 ptas,, folleto: 200 ptas, intensificarà els • MADRE DE TODOS seus atacs Leira y música: Varios autores, Adaptación musical: Javier Iturralde, Disco: 875 ptas,, casete: 875 ptas,. folleto: 200 ptas, La guerrilla comunista filipina SRA. DOLORS ha anunciat que després de la • MARIA DE NAZARET temptativa frustrada del cop d'Es­ Letra y musica: Vanes autores. Adaptación musical: Javier Iturralde. tat, és el moment d'intensificar els Disco: 875 ptas,, casete: 875 ptas,, folleto: 200 ptas, atacs contra el règim de Cory Compra mobles \ tota Aquino, aprofitant la debilitat • MOMENTOS DE PAZ 8 (sóio inúsica) del sistema. mena de objectes antics, Temas marianes de varios autores, Orquestación: J, Iturralde, Disco: 950 ptas., casete: 950 ptas. El prohibit Front Democràtic Nacional (FDN), que agrupa so­ pisos sencers • TROVAS A LA MADRE BUENA bretot el Partit Comunista i el Letra y música: Sor Canción. Nou Exèrcit del Poble (NEP), ha Paguem al comptat Casete: 875 ptas,, folleto: 200 ptas. fet públic un comunicat en el qual afirma que "la temptativa golpis- ta no és més que una reacció de pà­ EDICIONES PAULINAS nic a la ràpida expansió de les for­ Tel. 201 96 30. 28027 MADRID. ProlasioGómez, 1S -Tel. (91)742 05 50 ces revolucionaries del país". 08003 BARCELONA. Via Laietana, 38 - Tel. (93) 31018 08

L* Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 M I M VATICÀ DIA A DIA. Reforma en la Cúria Una més gran seu interès perquè el Sínode preci­ munitats parroquials i diocesa­ entre la jerarquia xinesa i la Santa si la relació entre el sacerdoci mi­ nes, de consells pastorals, de co­ Seu. "Desitgem una comunió amb Romana participació dels laics nisterial i el laïcat: "Les respecti­ munitats religioses, de movi­ tota l'Església Catòlica —ha de­ en la missió de l'Església ves funcions dels quals es presen­ ments, d'associacions, sense clarat Luxian—. La nostra esglé­ El substitut de la Secretaria ten com si fossin oposades entre si, comptar amb el testimoni de totes sia, és una església local, que com d'Estat vaticana, monsenyor El papa Joan Pau 11 assenyalà sense que es vegi bé la seva com- les persones que actuen a títol a tal, pertany a l'Església Univer­ Eduardo Martínez Somalo, ha que per als laics "la participació plementarietat real; a voltes es personal". sal". No hi ha cap problema doc­ passat les vacances a la seva terra en la comunió és el més urgent i presenta també en termes de trinal per això: "Reconeixem tots natal, la Rioja, com acostuma a necessari". Ho expressà en un suplència". els dogmes de l'Església". fer cada any. Abans de tornar a missatge dirigit al Pontifici Con­ El Papa indicà en el seu dis­ A la pregunta si inclou també Roma féu unes declaracions en re­ sell per als laics reunit a Rocca di la doctrina sobre el primat pontifi­ lació a la reforma de la Cúria Ro­ Papa, prop de Roma, amb vistes curs que la consulta amb els laics Els religiosos no poden era indispensable per enriquir la pertànyer a l'Opus Dei ci i a la col·legialitat episcopal, mana, el contingut de la qual no al proper Sínode dels Bisbes. respon que "personalment no tinc va voler comentar. "La reforma de El Summe Pontífex destacà la reflexió dels bisbes que participa­ ran en el Sínode, manifestant que cap problema d'acceptar tal doc­ la cúria, digué, arribarà en el mo­ importància de la trobada prepa­ A Alemanya, la Unió de Supe­ "jo mateix he animat aquesta con­ trina; quan parlo de comunió ca­ ment oportú. És a dir, la revisió de ratòria del Sínode dels Bisbes que riors Majors dels Ordes i Congre­ sulta en diverses ocasions, espe­ gacions religioses han manifestat tòlica no excloc'el Papa". Els obs­ la Regimini Eclesiae Universae. se celebrarà el proper octubre, i tacles es referien només al pla po­ I el Sant Pare continua ocupant- cialment pel que fa a les energies fortes reserves sobre la pertinença tractarà sobre "La Vocació i Mis­ vives del laïcat i de manera parti­ lític, a la manera d'establir aques­ se'n. El que succeeix és que el Pa­ dels religiosos a la prelatura perso­ sió dels Laics a l'Església i en el cular a les associacions i movi­ ta relació. pa, volent-se ocupar de tanta pro­ nal de l'Opus Dei o a la Unió de Món". El Papa subratllà també la ments". blemàtica, no pot simultàniament necessitat de desenvolupar una rOpus Angelorum, per quant atendre tots els sectors, sinó, com "eclesiologia de comunió" inspi­ "Tots vosaltres reunits aquí en aquestes organitzacions són difí­ exigeix la norma elemental de rada en el Concili Vaticà ü, en la aquests dies", afirmà el Pontífex, cilment compatibles amb l'espiri­ prudència, una cosa després de qual sacerdots i laics, reunits al "no representeu més que la part tualitat i estructura pròpies de les Un gitano podria ser l'altra. Però el Papa continua en la voltant dels bisbes, participin "en visible de l'iceberg, la massa im­ comunitats religioses. beatificat properament seva decisió d'arribar el document la riquesa multiforme dels minis­ ponent del qual està formada per en què ens presenti la nova "Regi­ teris i carismes en la unitat de la una multitud de corrents i engloba El "Pelé", sobrenom amb el mini Eclesiae Universae". missió". Expressà tanmateix el les nombroses intervencions de co- qual els gitanos espanyols conei­ Petició dels lituans xen Ceferino Jiménez, podria ser elevat properament als altars, se­ Més de 46.000 lituans han fir­ gons informaren fonts oficials de mat una petició perquè siguin alli­ l'Església. berats tres sacerdots que foren El "Pelé" es convertí en l'heroi condemnats de 1983 a 1985 a llar­ catòlic dels gitanos, grup ètnic al PUBLICACIONS DEL SECRETARIAT gues penes de presó. Per als tres qual pertenyia, quan a finals de sacerdots —Alfonsas Svarinskas, 1936 sortí en defensa d'un sacer­ INTERDIOCESA DE CATEQUESI DE Sigitas Tamkevivcius i Jonas dot que anava a ser executat pels Kastytis— es demana, a més, que milicians marxistes. En aquest CATALUNYA I LES ILLES siguin reintegrats en les seves fun­ precís moment se li descobrí un ro­ cions sacerdotals. Es demana sari. El gitano fou acusat de "catò­ també que sigui aixecada la prohi­ 1/ CATEQUESI PARROQUIAL Ptes. lic" i immediatament assassinat bició d'exercir el sacerdoci a mon­ prop de la ciutat de Saragossa. senyor Julijonas Stepanovicius, El do de Déu 11.' edició Un centenar de gitanos provi- bisbe de Vilnius, desterrat des de Quadern de l'infant (Ed. cat. i cast.) 305 nents de diverses parts d'Europa i fa 26 anys per les autoritats soviè­ Llibre del catequista (Ed. cat. i cast.) 325 pertanyents al Comitè Catòlic In­ tiques a Zagare. En contrast amb ternacional Gitano, es reuniren fa aquests fets, l'agència de premsa Caminem amb Jesús 9." edició poc a la ciutat italiana de Brès- Novosti ha iniciat la publicació Quadern de l'infant (Ed. cat i cast.) 600 cia, on demanaren a monsenyor d'un butlletí mensual titulat "La Guia de pares i catequistes (Ed. cat i cast.) 385 Chelli, pro-president de la Comis­ religió a la URSS", que s'edita en sió Pontifícia per ales Migracions, rus, anglès, àrab, espanyol, ale­ Hem vist el Senyor 9.'. edició que intercedís per accelerar el pro­ many, portuguès i francès. Llibre de l'infant (Ed. cat i cast.) 200 cés de beatificació de "Pelé". Llibre del catequista (Ed. cat. i cast.) 325 Fem via amb Jesús 3." edició Quadern del noi (Elaborat pel Secretariat de Girona) (Ed. cat) 175 "Seria possible la unitat Llibre del catequista (Ed. cat. i cast.) 475 amb Roma sense El Papa clausurà el simposi sobre "Europa Jesús el nostre amic 5.* edició ignorar el govern xinès Llibre de l'infant (Ed. cat i cast.) 580 i les seves conseqüències" Quadern d'activitats (Ed. cat. i cast.) Yin Luxian, 71 anys, jesuïta, 235 El Papa clausurà a Castell Guia de pares i catequistes (Ed. cat. i ceist.) bisbe auxiliar (no legítim) de 325 Xanghai, és una figura emblemà­ Gandolfo, un simposi sobre "Eu­ tica de la delicada situació dels ropa i les seves conseqüències", Feliços els pobres 1." edició catòlics a Xina. Ultra haver sofert organitzat per l'Institut de Cièn­ Quadern d'activitats (Ed. cat i cast.) 215 18 anys de presó i 9 d'exili, accepta cies Humanes de Viena. Joan Pau Llibre del catequista (Ed. cat. i ceist.) 215 col·laborar amb "l'església patriò­ n havia assistit a totes les sessions tica" xinesa. Al 1982 és nomenat di­ d'aquesta trobada, que s'han cele­ 11/ CATEQUESI DE CONnRMAClO rector del seminari oficial de brat des del passat dia 20 a la vila txeca't i camina (Catequesi i confirmació I) 2? edició Xanghai i al 1985, és consagrat pontifícia. El tema d'Europa és un Llibre de l'adolescent (Ed. catalana) 725 bisbe. Nogensmenys, és eximit del dels que més interessen al Pontí­ Uibre del catequista (Ed. catalana) 650 jurament d'independència de la fex, com ho ha demostrat en nom­ Santa Seu, que tradicionalment brosos discursos. Rebeu l'Esperit Sant (Catequesi i Confirmació II) 2.' edició s'exigia als bisbes "patriòtics". És Llibre de l'adolescent (Ed. catalana) 800 Trenta especialistes de renom per això, que els observadors opti­ internacional han pres part en els Llibre del catequista (Ed. catalana) 680 mistes el consideren com l'home debats. Entre ells hi havia el car­ que pot servir de pont entre Pekín denal Franz Koenig, ex-arque- III/CATEQUESI D'ADULTS i Roma. bisbe de Viena; el germà de l'ac­ Material d'Iniciació I (Ed. cat. i cast.) 2." edició 280 tual president de la República Fe­ 210 • En ocasió d'im viatge per Eu­ Itinerari de la fe (Ed. catalana) ropa —en el qual ha mantingut deral d'Alemanya i notable teòleg trobades amb els cardenals Dan- Carl-Friedrich von Weiszacher; IV/FORMACIÓ DE CATEQUISTES neels, Decourtray, Lustiger i l'escriptor francès Emmanuel le 170 Itinerari per a la formació de catequistes (Ed. cat. i cast.) Kònig— en unes declaracions a la Roy, l'investigador polonès radi­ 280 Company de camí, 3." edició (Ed. catalana) revista "30 Giorni", ha explicat el cat a França Krysztof Pomian i seu punt de vista respecte de l'es­ els seus compatriotes Leszek Ko- V/COL·LECCIÓ "DOCUMENTS DEL S.I.C." tabliment d'una plena comunió lakpswki i Krisztof Michalski. Educació de la fe i catequesi (Ed. catalana) 150

VI/ALTRES PUBLICACIONS Fons bàsic per als catecismes de les diòcesis catalanes Col·lecció "Ressò" (Ed. catalana), 2." edició 415 La catequesi de la comunitat (Orientacions pastorals per a la catequesi a Espanya, avui). Comissió Episcopal d'Ensenyament i Catequesi (Ed. catalana) 655 DELEGACIÓ DIOCESANA DE MISSIONS És amb nosaltres (Ed. catalana, vol. I, II, 111 i IV) 830 Dissabte, dia 26 de setembre, de 4 a 7 de la tarda. Tro­ Celebrem l'Eucaristia, \.' edició (Ed. cat. i cast.) 1986 190 bada de religioses del nostre Arquebisbat en el Coi-iegí Col·lecció "Vida cristiana" 1. Jesús-Maria del Pg. de Sant Gervasi. A les 6.15 celebra­ Diccionari de Catequètica (Editorial CCS-Madrid) (Ed. catalana) 6.160 ció Missional de la Paraula. Es presentarà el material es­ crit i àudio-visual del "DOMUND". Hi assistiran missio­ DISTRIBUCIÓ: Centre de material catequètic ners que ens donaran a conèixer les seves experiències C/. Talamanca, 5-7. Tel. (93) 872 15 43 de cara a l'animació missionera de les nostres acti­ 08240 MANRESA (Barcelona) vitats pastorals.

Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 M M

Primera salutació del Papa als Estats Units "Espero que compartiu la vostra prosperitat amb d'altres pobles de la terra"

Joan Pau II demana a Ronald Reagan que la prospe­ ritat dels EE.UU. sigui compartida amb d'altres pobles de la terra. Una tempesta va interrompre la missa del Papa a Miami, a la qual assistien mig milió de fidels. Sa Santedat afirma el dret dels pobles jueus i palestí a tenir una pàtria. El Papa recordà no oblidar el destí immortal de l'home, "l'eternitat del cel o la separació eterna del Senyor que la tradició cristiana ha anomenat infern". La injustícia social i estructural —digué Joan Pau II— existeix perquè l'individu o grups d'individus la tole­ ren deliberadament.

Joan Pau II arribà a Miami el mènica amb uns trenta pastors 10 de setembre, dijous, per realit­ protestants i ortodoxos, inclòs el zar una gira de deu dies per nou predicador evangelista Billy Gra- ciutats nord-americanes. L'avió ham. En aquesta reunió Joan Pau aterrà a l'aeroport d'aquesta ciu­ n ressaltà la importància de la tat després d'un vol d'onze ho­ cooperació i la unitat entre tots els res, i immediatament fou rebut cristians, quan no fa molts anys pel president Ronald Reagan i la els catòlics eren encara, perseguits seva dona Nancy. En les seves pa­ juntament amb els negres i els raules de benvinguda el president hispans. digué: "Els nord-americans de to­ tes les creences us desitgen el mi­ ENTREVISTA AMB llor". El Papa contestà amb un LlDERS JUEUS breu missatge. Entre d'altres co­ ses ressaltà la causa de la justícia i A primera hora del matí a la de la pau: "La vostra Constitució ciutat de Nova Orleans, Joan Pau us ha proporcionat una llibertat, n s'entrevistà amb líders jueus del un benestar i una prosperitat que país, davant els quals reiterà la espero que compartiu amb d'al­ positura de la Santa Seu afirmant tres pobles de la terra menys que tant Israel com el poble jueu i afavorits". palestí tenen dret a "una terra Després dels missatges, el se­ pròpia", reconeguda internacio­ guici del Papa es dirigí al centre de nalment. El Sant Pare, igualment Miami, on fou saludat amb ban­ que en la trobada ecumènica de Joan Pau II escolta amb especial atenció les paraules del rabí Mordecai Waxman. deres dels EE.UU., el Vaticà i Cu­ Colúmbia, ressaltà la importància ba per unes 200.000 persones. Es "d'establir un diàleg teològic, fra­ sistir a la missa del Papa i retorna­ estada de vint-i-quatre hores a va traslladar a la catedral de San­ ternal per entendre el misteri de la lia, evocà el record del pare Mas- sanet, el franciscà que el 13 de ren a la tarda al seu país. Un total San Antonio amb una exhortació ta Maria, on celebrà la seva pri­ Redempció", i digué que "la dife­ juny del 1691, en la festa de Sant de mig milió de fidels, en la seva a tots els catòlics a participar amb mera trobada amb representants rència de credo no ha de ser causa Antoni de Pàdua, celebrà la santa gran majoria hispans, desafiaren la major freqüència possible en els dels 57.000 sacerdots catòlics del d'enemistat, sinó d'obrir un camí missa a la ribera del riu San Anto­ una calor asfixiant en un escam­ sagraments de la penitència i país, que se li demanaren una par­ a la reconciliació". nio, per als components d'una de pat desèrtic, a uns vint quilòme­ l'eucaristia". ticipació més activa en l'anàlisi i les primeres expedicions espanyo­ resolució dels problemes de l'Es­ tres de San Antonio i aclamaren En el pròxim número conti­ A SAN ANTONIO les i per a un grup d'indis d'allí. nuarem la informació del viatge glésia nord-americana. Joan Pau en diverses ocasions Sa Sante­ EL PAPA VISITÀ "Actualment, en aquest dia del del papa Joan Pau 11 a Estats n recordà que "les qüestions que dat. Senyor" —digué— desitjo invitar Units. es plantegen els clergues han de ELS BARRIS El Papa va concloure la seva MÉS POBRES a tots aquells que estan escoltant ser tractades conforme a les en­ les meves paraules que no oblidin senyances de l'Església". El papa Joan Pau 11, en una el nostre destí immortal, la vida missa davant de mig miler de per­ després de la mort, l'eterna felici­ UNA TEMPESTA tat del cel 0 la terrible possibilitat INTERROMP LA sones, moltes vingudes de Mèxic, exhortà els catòlics hispans dels del càstig etern, la separació eter­ MISSA A MIAMI Estats Units a conservar la seva fe na del Senyor en allò que la tradi­ cristiana i les seves tradicions i, a ció cristiana ha anomenat in­ La primera missa del Papa en fern". el seu viatge a EE.UU. fou inter­ resistir les pressions de la societat «EL MESTRE ÉS AQU( rompuda per una impressionant anglosaxona, dirigides a la ruptu­ "No hi pot haver una vivència , tempesta acompanyada d'aparell ra de la unitat familiar i a l'accep­ veritablement cristiana sense una I ET DEMANA!» elèctric que va j)osar en perill la tació de pràctiques com l'avorta­ obertura a aquesta dimensió integritat física dels quatre mi­ ment, el divorci l'ús d'anticoncep- transcendental de les nostres vi­ (Jo. 11,28) lions de fidels que s'hi havien con­ tius i les relacions sexuals ex- des". gregat, desafiant les inclemències tramatrimonials. "El Barrio" de San Antonio, del temps. Els llamps abateren di­ El Papa entrà a "El Barrio" de on el Papa es va adreçar a la comu­ «MARIA ASSEGUDA ALS PEUS verses cameres de TV. El Papa, en San Antonio, el ghetto hispà més nitat hispana, és una zona, situa­ el moment de ser interromput per pobre de tots els Estats Units, on da a l'oest de la ciutat, d'impres­ DEL SENYOR, N'ESCOLTAVA la pluja, anava a denunciar l'ex-' viuen en la misèria desenes de mi­ sionant pobresa, en la qual s'ins­ LA PARAULA» plotació comercial del sexe a tra­ lers de mexicans en situació il·le­ tal·len il·legalment mexicans aca­ vés de la pornografia i l'ofensa que gal i parlà en castellà als seus ha­ bats d'arribar; molts dels carrers (Lc. 10,39) constitueix a la dignitat humana. bitants, congregats en massa a es troben sense pavimentar, l'ín­ Abans que la homilia fos inter­ l'església de la Mare de Déu de dex de delinqüència és altíssim i a rompuda per la pluja torrencial, el Guadalupte. "La vostra herència les barraques els manca l'electri­ Papa havia recordat el fet que els hispana és molt important. El citat i aigua corrent. espanyols establiren a Florida la castellà fou la llengua dels pri­ "En l'anàlisi final —manifestà EXERCICIS ESPIRITUALS primera parròquia d'Amèrica del mers evangelitzadors d'aquest el Papa en un missatge a represen­ Nord l'any 1860. El Papa va espe­ continent", digué Sa Santedat. tants de les Comunitats Cristia­ rar durant una estona per veure si "Les missions —afegí— aquí i a nes— hem d'entendre que la in­ Segon* mètode de S. Ignasi, en rògim dintemat I silenci la tempesta minvava i podia con­ tot el sud-oest del país, són els sig­ justícia social i les injustes estruc­ Organitza: LUMEN OEI cloure el missatge, però al final nes visibles de molts anys d'evan- tures socials només existeixen hagué de desistir. La seva homi­ gelització i de l'ajuda prestada perquè individus o grups d'indivi­ lia, però, fou distribuïda per escrit pels primers sacerdots espanyols dus les toleren deliberadament. DATES: 3-4 d'octubre entre el nombrosíssim públic. que vingueren a aquesta part d'A­ Són aquestes positures personals, mèrica. L'anunci de la salvació de actuant a través d'estructures, (S'entra el 2 a la tarda). TROBADA ECUMÈNICA Jesucrist venia avalat per la inte­ que alimenten i propaguen situa­ A COLÚMBIA gritat de les seves vides i per les cions de pobresa, d'opressió i de LLOC: "Casa Maria Antònia París" de Sarrià. obres de misericòrdia que prac­ misèria". INFORMACIÓ: Tel.: 219 21 20 Immediatament prosseguí el ticaven". seu itinerari a la ciutat de Colúm­ Més de cinc mil mexicans BARCELONA bia, oil assistí a una trobada ecu­ El Sant Pare, en la seva homi- creuaren el matí la frontera per as­

KMSetman a del 20 al 26 de setembre del 1987 u N

Modificació GIRONA. dels Les ex-rectoríes rurals són un bon lloc de trobada límits d'alguns arxiprestats Més de 5.000 nens han passat per GIRONA.— El bisbe de Girona, monsenyor Jaume Camprodon, ha publicat un Decret pel qual es modifi­ casals, colònies i campaments quen els límits d'alguns ar­ xiprestats de la diòcesi, des­ GmONA.— El Servei de Co­ lònies de Vacances de Caritas Dio­ prés de fer les consultes per­ cesana de Girona ha assenyalat tinents. La finalitat dels que, segons dades provisionals, un canvis de límits és la d"'a- total de 5.196 nens i nenes han tendre el millorament del participat aquest estiu en els dife­ treball pastoral conjunt rents casals, colònies, campa­ dels preveres que en for­ ments i rutes que organitzen les men part". parròquies. Així, doncs, s'integren a Concretament, s'han celebrat 57 colònies, 15 campaments, 6 ru­ l'arxiprestat anomenat del tes i 15 casals que comptaren amb Montgrí les parròquies de la direcció de 793 responsables o l'Escala, Empúries, Vilade- monitors. mat, i Montiró, que fins ara formaven part de l'arxi­ Ex-rectories rurals Per als infants, prestat del Golf de Roses. Les colònies han tingut lloc uns dies I s'integra a l'arxipres­ durant els mesos de juliol i agost a prop de la natura cases especialment preparades, tat de Salt la parròquia de els proporciona la Bescanó que fins ara forma­ en la seva majoria ex-rectories ru­ rals, com Oix, Puigpardines, Foi­ possibilitat de tenir va part de l'arxiprestat de xà, Sant Aniol de Finestres, Els també més a prop les Guilleries i les parrò­ Arcs, Sant Martí de Llèmana, quies d'Estanyol i Aiguavi­ Santa Eugènia d'Agullana, la la idea de Déu. va que formaven part de Cot, Argelaguer, Castanyet, Sant lardú, al refugi de Queralbs i a la el col·legi dels Maristes de Giro­ ligiosa, redactat per Jordi Dalmau' l'arxiprestat de Farners. Salvador de Bianya, Santa Cecli- Paborda de Molina-Alp. na. i dissenyat per Ignasi Esteve, el Al mateix temps mon­ na, Granollers de Rocacorba, etc. 54 parròquies En total, hi ha aquest any 54 podeu trobar als monestirs, a les senyor Camprodon ha pu­ Els campaments es feren al parròquies que feren colònies, 14 parròquies o bé al Secretariat de Per últim, es feren rutes entre blicat un Decret pel qual Pla dels Murris de CogoUs, a la que faran casals, 15 campaments i Catequesi. Us proporcionarà in­ font de la Farga de Massanet de Montagut i la Cot, Setcases i Pra­ 6 que organitzaran rutes. formacions i dades sobre cadascu­ anuncia la convocatòria de Cabrenys, al lloc dels Infants d'Ull da, Ull de Ter i Núria, Montfal- na de les comunitats de contem­ candidatures per a la reno­ de Ter, a Joanetes a Campdevà­ gars i Albanyà i Setcases i el Cani­ "Les comunitats contemplati­ platius que tenim a la nostra diò­ vació de tots els arxiprests nol, a la Valle Núria, a Sant gó. Les rutes són organitzades per ves a l'Església de Girona": cesi, que són 15. de la diòcesi. Els preveres Miquel d'Ormoier, al mas l'Esto- les parròquies de Corçà, Figueres, Aquest opuscle editat per la Dele­ de cada arxiprestat presen­ nella de Joanetes, al refugi de Sa- Sant Josep de Girona, la Canya i gació Diocesana per a la Vida Re- M CABALLÉ taran una "terna" amb els noms dels sacerdots que es­ cullin com a possibles can­ didats. Recentrem la vida en Déu Tindran vot tots els pre­ Passats els mesos de calor, iniciat el qua. I tanmateix Déu és el centre de la vi­ nostra donació al sacrifici de Jesucrist en veres que ostenten algun curs escolar, la vida torna al seu ritme da, "en Ell vivim, ens movem i som". l'Eucaristia, especialment l'Eucaristia càrrec parroquial o quasi normal. És un bon moment per marcar- L'Evangeli salva i dóna sentit a la vida i a del dia del Senyor, el diumenge. parroquial i els superiors de nos les pautes orientadores i per rectifi­ la mort. Cal, doncs, que la seva paraula La vida dels cristians ha d'agafar més les cases religioses clericals. car les nostres maneres de fer, si cal. sigui pauta del nostre obrar de cada tremp. Un cristià que s'ho valgui ha de També els components del El curs anual de l'Església té uns dia. fer respecte per senzill que sigui el lloc Consell Pastoral de la Zona temps propis per fer aquesta represa: són Recentrem la vida en Déu. que ocupa. de la Costa presentaran una l'Advent i sobretot la Quaresma. Però la —Deixar-se portar per l'esperit de Els tres punts que poso a la vostra "tema" per cadascun dels realitat és que el temps d'estiu és propici Déu és fer de la vida un servei. Aquest consideració són fonamentals, es refor­ arxiprestats de la seva zo­ al relaxament i si, en iniciar el nou curs servei pot prendre formes diverses però cen l'un a l'altre i es donen mútua­ na. escolar i de treball hom no recentra la se­ no pot ser escàs. Des de l'atenció a la fa­ ment sentit. La llista de noms. serà va vida cristiana, massa sovint quan arri­ mília, al veïnat, la participació en un Estem en ple Any Marià. Maria vis­ presentada al Bisbe per or­ ben els temps forts de la litúrgia ja hem grup o institució de promoció social, cul­ qué tothora immergida en les realitats de dre alfabètic i sense cons­ fet tard. tural, etc, o des d'un servei intraeclesial: la fe, d'aquí que tota la seva vida sigui tar-hi el nombre de vots ob­ —El primer que ens cal fer és recen- a la parròquia, caritas, catequesi, moni­ llum. Aprofitem l'avinentesa d'aquest tinguts, abans del proper trar la nostra vida en Déu, en el Déu de tor, etc, la vida ha de madurar en la do­ any per encaminar-nos amb la seva dia 21 de setembre. Un cops Jesucrist. Les formes de vida d'avui por­ nació als altres, seguint el camí del Mes­ claror. vistes les llistes, el Bisbe no­ ten a deixar-lo de banda per acudir-hi en tre que no ha vingut a fer-se servir sinó menarà els arxiprestos moments puntuals: una prova dolorosa, a servir. d'entre els que se li han el baptisme, la primera comunió, la bo­ —El tercer lloc cal fer de la vida una DR. JAUME CAMPRODON presentat. J^^ Q da, o unes festes anyals com Nadal i Pas­ oblació a Déu, a la seva lloança; unint la Bisbe de Girona

CENTRE DE RELACIÓ SOCIAL I MATRIMONIAL Sí es troba sola o sol, cerqui la se­ va parella seriosament. Servei de psicologia, ordinador y video, di­ (Dcsíüm rigit per psicòloga col·legiada. COSM. Equador, 53, ent. 4t Tels. 239 12 92 - 322 31 82. PERE ROVIRA Pref. Concert', entrevista. La solera d una famiJia Residència Geriàtrica Bon Viure Estem a Horta, en una torre amb jardf, alimentació ade­ quada, calefacció, ascensor, Cellers a"Ribera d'Ebre" i "Terra Alta sala repòs, control sanitari i teràpia humana. Estades per Blanc de Beiart «Alta Mar • Vinya d'irto • Vina Montal • Raquel Rosé • Vifia Mater • Dry Solera • Ranci • Vinum Misae • Mas dels Frares • CALISAY. sempre, i per convalescèn­ cies. Poques places. Tel. 427 44 53.

8- Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 u N

.URGELL. Les obres s'acabaran l'estiu del 1989 La catedral de La Seu s'ha tornat a obrir al La parròquia d'Encamp amplia públic els dies feiners

LA SETJ D'URGELL.— Grà­ cies a la col·laboració d'un ciutadà la seva església romànica que s'ha responsabilitzat de la vi­ gilància del temple, la catedral de ENCAMP.— El dia vuit Santa Maria d'Urgell, des del dia de setembre, coincidint amb la Mare de Déu de Meritxell, fes­ 15 de juny, ha tornat a estar oberta ta nacional d'Andorra, es posà als visitants sis hores cada dia. la primera pedra de l'amplia­ ció de l'Església de Santa Eu­ Segimon FunoUet obre les por­ làlia d'Encamp. tes de la catedral tres hores al matí L'edifici actual és un exem­ i tres a la tarda, rep els visitants, plar romànic andorrà del Segle els acompanya si cal i controla Xn, amb un campanar d'apro­ l'ordre en el temple. Fa aquest tre­ ximadament 22 m. d'alçada. ball d'acord amb el Capítol Cate­ Degut al procés dinàmic de dral i primordialment amb l'inte­ creixement del poble d'En­ rès d'oferir un servei que possible­ camp, el Rector, mossèn Josep ment continuarà també els me­ Font i la Junta Parroquial, va­ sos d'hivern. ren creure que era necessari augmentar la capacitat actual Hi ha hagut dies, manifesta de 100 persones, sobretot en els dies festius. Segimon Funollet, que més de 200 El projecte consisteix a pro­ persones de diferents nacionali­ longar la nau cap a la plaça tats han visitat el temple romànic. conservant el mateix perfil de Admira pMticularment l'ordre la coberta actual. Sota una no­ dels japonesos en les seves visites: va plaça on abans hi havia primerament s'asseuen als bancs, l'antic cementiri, hi haurà el escolten atentament les explica­ nou centre parroquial amb una cions del seu guia i després obser­ sala polivalent per 80 persones, ven i fotografien tots els detalls del que els dies festius es pot unir a monument. l'espai principal de l'església. Els arquitectes Josep Mar­ També els ciutadans d'Urgell torell, Oriol Bohigas i David celebren que la catedral, tancada Mackay, esperen que la cons­ mesos enrera, durant noranta trucció quedi acabada entre fi­ nals del 88 i l'estiu del 89. dies, a causa dels robatoris i profa­ Aprofitant les obres, els ar­ nacions, s'hagi tomat a obrir. queòlegs faran una investiga­ ^5ff7^^^ ció de l'església romànica. AM. IMPROMPTU. GLOSSES DOMINICALS. Al LA BUROCRÀCIA! Davant el pròxim Sínode Llegeixo a primera pàgina del diari més seriós de Barcelona, que la beatificació de fra Juníper Serra es retarda per motius buro­ El pròxim Sínode dels bisbes, que tractarà de la de salvació. I també "vocació de missió", perquè cràtics... Després, llegint la notícia degudament explicada, la cosa missió i la vocació dels laics en l'Església i en el tots els seus membres són cridats a prendre una canvia, però fins a cert punt, ja que no deixa de ser motiu de perple­ món, serà l'esdeveniment eclesial més important part activa i responsable en la mateixa missió salvi­ xitat el fet que calguin tants requisits per proclamar oficialment allò del present any 1987. Són nombroses les esglé­ fica de l'Església. que^el poble fa anys i anys que proclama sense embuts. sies particulars que han treballat el tema en diver­ Partint d'aquesta vocació comuna, que és la de És una mica irònic que els exemples de santedat necessitin te­ sos àmbits i molts episcopats han fet llurs pròpies tots els batejats —els anomenats "fidels" d'una nir els papers en regla, l'expedient ben ple, necessitin esgotar tots declaracions. El consell pastoral diocesà del nos­ manera peculiar— es comprèn la diversitat de mi­ els recursos per fer callar el cèlebre advocat del diable, el repelós tre arquebisbat ha reflexionat en diverses ses­ nisteris orientats tots ells al bé de tot el Cos de fiscal encarregat de posar troncs a la roda obstruint el camí de la sions sobre alguns aspectes del tema i ha enviat Crist. La missió és única, però els serveis són dife­ proclamació d'una exemplaritat cristiana. les seves opinions al secretariat del Sínode. rents, com ja ho advertia sant Pau. D'aquests fidels Déu me'n guard de discutir les atribucions dels que jutgen Les deliberacions d'aquest alt organisme ecle­ uns són ordenats i "posseeixen la sagrada potes­ aquestes qüestions. Però haver de reconèixer el poder burocràtic sial seran seguides amb gran atenció i les seves tat" en benefici de tots els cristians. Són els bis­ que pot fins i tot diferir una proclamació cantada per tot un poble, conclusions, estudiades amb summe interès. bes, que amb llurs col·laboradors: els preveres i és quelcom que costa de pair. Prop dels 25 anys de la inauguració del Concili Va­ els diaques, presideixen en nom de Déu el ramat Als californians, els grans beneficiats per l'acció de fra Juníper ticà II, el diàleg intraeclesial, ecumènic i intereli- del qual són pastors. Aquests han de ser cons­ només ens resta dir-los que tinguin paciència, que potser, passats giós ha estat intens i ric. cients de com els laics contribueixen, amb llurs ca­ cinc-cents anys veuran acomplerts els seus desitjós, tal com va rismes i serveis, al bé de tota l'Església. El citat Co­ succeir amb fra Giovanni de Fiesole (Fra Angèlic), el gran pintor En el tema dels laics en l'Església, hi ha un punt mitè Central dels laics alemanys afirma amb raó toscanès que des de l'endemà de la seva mort, l'any 1455, el poble de partença del qual no es pot prescindir. És que "la comunió viva del Cos de Crist es realitzarà proclamava sant, i que ara fa dos o tres anys, Joan Pau II va aquest que ha estat posat en relleu pel Comitè únicament per la col·laboració de tots, fent sobre­ beatificar... Central, dels catòlics alemanys: "la vocació i mis­ sortir les diverses qualitats rebudes de Déu, en la Penso en els processos de beatificació que tenim en curs a casa sió dels laics en l'Església i en el món deriven de la responsabilitat individual, la corresponsabilitat o nostra. Quants entrebancs burocràtics hauran de passar per veure vocació i missió de l'Església com a 'sacra"mentum la responsabilitat col·lectiva". mundi'". Això vol dir que el tema del laícat s'ha de reconeguda la seva santedat els nostres Torras i Bages, Pere Tar­ El tema dels laics —igual que el dels bisbes, els considerar des del punt de vista de la "teologia de rés, Francesc Castelló i altres? preveres i els diaques—, cal col·locar-lo, doncs, en l'Església". Algú ha observat amb agudesa que no la perspectiva de la "vocació comuna" de tots els ORIOL CAMPS es pot citar el capítol IV de la "Lumen Gentium" fidels. S'ha de fer una "relectura" de les diferèn­ (que tracta dels laics) sense tenir en compte els cies, partint d'allò que és comú a tots. Per això, se­ anteriors capítols que descriuen el misteri i l'es­ ria equivocat considerar l'Església com constituï­ tructura de l'Església. da per dos blocs a part: jerarquia i seglars. Encara ESTEVE SERRA PICOLA Hi ha una "vocació comuna" en tots els mem­ seria pitjor veure'ls enfrontats entre si i piarlar d'u­ bres del Pobre de Déu: els qui componen la jerar­ na església clerical enfront d'una altra popular, o Assessor d'Inversions quia i els laics. L'Església és una "comunió": un bé d'una església institucional i una església de —Renda fixa, un 15% brut, a un any poble la unitat del qual deriva de la unitat del Pare i base. Això fóra del tot contrari a la voluntat de (mínim 100.000 ptes.) interesos trimestrals del Fill i de l'Esperit Sant. És també essencialment Crist, que va fundar la seva Església volent que fos, —Borsa, un 25% net, anyal una "missió", com a signe i instrument de salvació enmig del món, una comunió de fe i de caritat, com a signe vàlid de la voluntat salvifica de la Santa (mínim 1.000.000 ptes.) per a tots els homes. Ara bé, en aquesta Església no hi ha ni un sol membre que no tingui la vocació Trinitat. Adreça: Princesa, 20, pral. 1.^ - 08003 BARCELONA de participar en les funcions de Crist, sacerdot, TeL 93/315 11 74 profeta i rei. Es tracta d'una "vocació de comunió", NARCÍS JUBANY Tèlex: 93.377 TXSE E per tal que l'Església, una i santa, sigui portadora Cardenal-Arquebisbe de Barcelona DNI 39.289.181

M Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 u N

TARRAGONA. FINESTRAL DE S'ha traslladat al Brasil per servir a l'Església de Jesús LA CARITAT Una diòcesi missionera diu adéu al P. Ignasi Olivé TARRAGONA.— Era el cinc de juliol i la parrò­ ment... Tot embolcallat per la pregària a la Mare de Tothom sota un quia de LA POBLA DE MONTORNÈS, deia Déu de Montornès... Paraules sentides de mossèn "ADÉU" al P. Ignasi Olivé. Passejant, amb ell, pels Ignasi i un agafar-se les mans ben fort, mentre es carrers de la vila, t'entrava pels ulls la simpatia i l'a­ cantava "ÉS L'HORA DELS ADÉUS... DONEM- sostre digne mor que per ell sentien tots, petits i grans i palpaves NOS LES MANS, SENYAL D'AMOR, SENYAL la recança amb que li deien: adeusiau... DE PAU. Mossèn Ignasi se'n va al Brasil. Allà vol servir Maria Camell, dos anys de feina l'Església de Jesús. Mossèn Ignasi és membre de la Els ciutadans tenim poca consciència del que representa no Congregació dels Fills del Cor de Maria. Ell ha servit ben feta a Bibwe tenir un sostre que t'aixoplugui i potser ens preguntem poc si és diverses parròquies del nostre arquebisbat. En la D'altra banda, i després de dos anys de servei a la just que alguns tinguin diversos estatges i d'altres no en tin­ Missa concelebrada, mossèn Joan Aragonès, Vicari Missió Diocesana de Bibwe, arribava el dia 8 de ju­ guin ni un de mínimament digne per a viure-hi. General, en nom del Senyor Arquebisbe, li donava liol, la MARIA CAMELL de Llorenç del Penedès. No és la falta d'habitatge o les seves males condicions una les gràcies pels serveis prestats a l'Església de Tarra­ Eren els seus parents i amics en gran nombre i una de les causes que agreugen els conflictes familiars? Davant gona i li augurava una bona tasca. En el mateix acte, representació de la Coordinadora pro Bibwe qui, a d'allò que pugui fer-hi cadascú de nosaltres, farem l'orni? es donava possessió de la parròquia al nou rector, l'aeroport de Barcelona, li donaven la benvinguda. mossèn Josep Pascual, qui invitava a tots els cris­ Ella apareixia radiant amb una cara de "feina tians de la Pobla a reforçar —amb la seva pregària i ben feta". 237.- Anciana sola amb una peti­ que li donen. Necessita unes ulleres actituds— la labor de mossèn Ignasi. Demanava que La Maria ha dut a terme la seva labor a la "Llar ta pensió. Ha de canviar de pis per­ que no es pot pagar. Pugen 4.600 en celebrar els Sagraments, en predicar la Paraula, Social de Bibwe" com a membre de l'Equip que Tar­ què és inhabitable. Perquè es pugui ptes. en la seva tasca missionera, els de la Pobla, com a ragona té en aquelles terres del Zaire. instal·lar en un nou habitatge li fal­ 246.- Mare soltera amb una filla membres de la comunitat tarragonina hi volien tenir A través d'ella i de les cartes que portava ens as­ ten 26.000 ptes. de tres anys. Subsisteixen de la ven­ un lloc... sabentem amb satisfacció del tarannà dels nostres 238.- Esposa abandonada amb da d'artesania que fa ella. A fi d'evi­ També s'agraïa la feina feta a la Pobla per la Isa­ tarragonins a l'Àfrica, del treball que duen a terme i quatre fills. Està malalta. Només te­ tar el desnonament necessita 37.797 bel Miró, que marxa a la missió que els PP. Clare- de com avança i pren forma la construcció del nou nen petits ingressos del fill gran que ptes. 247.- Jove matrimoni. Ell en atur tians tenen al Brasil... dispensari, que dirigeix mossèn Mitjans i es sufragat fa feines eventuals. Per pagar rebuts de lloguer endarrerits necessiten i ella embarassada. El marit espera Paraules i obsequis, expressió d'afecte i agraï­ per "Mans Unides". g 26.000 ptes. un contracte pròximament. Els cal 239.- Senyor sol sense família ni saldar deutes de lloguer. Els falten TORTOSA treball. Deu quatre mesos de pensió 30.000 ptes. per falta de recursos. Són 24.000 248.- Viuda amb una petita pen­ ptes. sió i un fill en atur. Necessita ajuda Un grapat de joves van passar revista a la 240.- Matrimoni amb un fill. Van per a aliments. Li calen 10.000 perdre el pis per falta de pagament. ptes. seva vida durant cinc dies ai Port El marit té ara una feina i han trobat 249.- Mare sola amb dos fills pe­ un pis econòmic. Per fer front a les tits. Subsisteixen amb l'ajuda dels TORTOSA.— Dirigits pel senyor bisbe, ens Per una altra banda, hem de destacar l'òportuni- despeses d'entrada els falten 30.000 familiars. La filla gran de dos anys vam aplegar al refugi del bisbat, al Port, durant cinc tat de gaudir del paisatge i la fauna incomparable ptes. necessita uns aparells ortopèdics dels Ports. A més de l'eucaristia del últim dia, en que la mare no pot pagar. Li falten dies, del 24 al 29 de juliol. El nostre objectiu; fer una 241.- Mare sola amb dos fills. El 12.879 ptes. reflexió intensa de tot allò que afecta a la nostra vi­ dues ocasions van tenir lloc les xerrades enmig la na­ petit té paràlisi infantil. Té rebuts 250.- Matrimoni amb un fill pe­ da. Aquestes jornades anaven adreçades als joves tura, després de les excursions pensades i dirigides pendents de llum i aigua. Li calen 31.136 ptes. tit. Ella es va quedar sense feina del Moviment i vam anar-ne de Tortosa, de Roque­ per un entusiasta de la muntanya, el senyor bis­ quan es va incendiar l'empresa on tes, de Vinaròs i de Benicarló. be. 242.- Esposa separada per mal­ treballava. Ell ha començat una fei­ Durant aquests cinc dies vam anar treballant a Totes les eucaristies foren preparades i viscudes tractaments. Té cinc fills a càrrec na. Viuen en pensió. Han trobat un entre tots. seu. Subsisteixen de feines even­ pis econòmic però per fer front a les partir de les xerrades introductòries (prop de vint) tuals. Tenen deutes de llum, aigua i fetes pel senyor bisbe. Partint de les cartes de Pau, Malgrat tot, si hem de destacar una cosa per da­ despeses d'entrada els falten 50.000 gas. Són 36.277. ptes. dels profetes, dels evangelis...; mirant actituds, difi­ munt de les altres durant aquestes jornades, és el 243.- Senyor sol i en atur. Deu re­ goig d'haver-nos sentit membres vius d'una comuni­ 251.- Família que viu sense llum cultats, condicionaments, etc; vivint de testimonis buts de lloguer que puguen 83.268 ni aigua. Tenen l'oportunitat de mi­ concrets, vam anar fent una exhaustiva anàlisi del tat diocesana. I ho hem d'agrair al senyor bisbe no ptes. llorar lleugerament la seva situació, que suposa la nostra vida, com a cristians, i sobretot tan sols per haver-nos dirigit les reflexions, sinó 244.- Esposa separada amb la se­ però els falten 25.000 ptes. com a militants. també per saber escoltar les nostres preocupacions va mare i una filla a càrrec seu. No 252.- Pare de família treballa en A les xerrades del senyor bisbe, seguien llargs mi­ respecte a l'Església, per haver connectat amb tots, tenen cap ingrés fix. Deuen aliments la construcció. Per poder seguir tre­ nuts de reflexió personal. Des de l'àmbit existencial, pels detalls tinguts amb nosaltres, per haver-nos de­ que pagarien amb 21.919 ptes. ballant necessita unes sabates espe­ passant per la pregària o allò quotidià, fins a l'exi­ mostrat que és obert i sensible a les nostres dificul­ 245.- Senyor malalt i sol. Li ha cials contra l'al·lèrgia i no se les pot tats, per fer-se un de nosaltres aquests dies i per tan­ estat denegada la pensió d'invalide­ pagar totalment, li falten 18.750 gència missionera, tot ha fet d'aquests dies una ptes. oportunitat única per fer una parada a l'autocrítica, tes altres coses. sa per falta de cotitzacions. Viu del però també al refermanent. G. DIÀLEG JUDEO-CRISTIÀ COM A issa nova a Torelló de FONT DE CREIXEMENT PERSONAL Mario Staz, expert en els simbolismes de l'ànima he­ mossèn Joan Juventeny brea, ens ajudarà a comprendre millor moltes de les nar­ racions, imatges, formes expressives i girs lingüístics de TORELLÓ.— Ha tingut lloc la Sagrada Escriptura, car tota tradició mística es carac­ a l'església parroquial de Sant Pe­ re de Torelló la Missa Nova d'un teritza per les seves paradoxes verbals, els tàcits abis­ fill d'aquesta localitat, Joan Ju­ mes i els seus silencis significatius no sempre fàcils venteny i Vergés. El temple era d'interpretar. ple de gom a gom i la majoria d'as­ PROFESSOR: MARIO SATZ. Poeta, novel·lista i tra­ sistents érem veïns d'aquesta vi­ ductor. Ha estudiat Bíblia, antropologia i història del prò­ la. xim Orient a Jerusalem, i l'obra de l'humanista Pico delia Mossèn Juventeny, que es doc­ Miràndola a Florència. torà en Sagrada Teologia per la DIES: Els dimecres de 12 a 13.30 h. des del 14 d'octu­ Universitat de Navarra, amb una bre fins el 15 de juny, amb la possibilitat d'inscriure's tesi sobre "Cristologia", s'ha orde­ per trimestres. nat sacerdot després de llargs anys CENTRE DE CREIXEIVIENT PERSONAL d'exercici professional com a ma­ nobre. Durant l'homilia, el Dr. Ig­ Gran Via, 690, pral. 2.» - 08010 BARCELONA nasi Segarra —sacerdot de la Pre­ Tel. 232 51 53, de 10 a 1 i de 4 a 7 latura Opus Dei, i com també ho és el nou prevere— destacà el seu EN NEGOCI o ampliació participaria. Cristià home treball en el camp de la construc­ ció, sintetitzant la història de mos­ jove alt càrrec sempre mateixa important em­ sèn Juventeny tan arrelada a la presa i població. nostra terra i en la devoció a Nos­ Per resid. fam. mateixa Barcelona diposat a renun­ tra Senyora de Bellmunt. ciar a molt encara que no de persones amb princi­ També assistiren a aquesta pis, honestedat, ètica. Missa Nova Solemne nombrosos Només direcció a l'APARTAT DE CORREUS 9.159 amics del celebrant, els quals ha­ de formació dirigides al jovent. Al digué que esperava correspondre, de Barcelona, jo em posaré en contacte. vien col·laborat amb el nou sacer­ final de l'acte, mossèn Joventeny a través del seu ministeri, a tot dot —quan era laic— en tasques agraí a tots l'estima manifestada i allò que havien fet per ell.

10- Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 N

Presa de posició del VII Congrés de Teologia convocat per l'Associació de Teòlegs Joan XXIIi Els laics no han de ser a l'Església una massa passiva sinó coparticipants

MADRID.— Amb la lectura unes activitats semblants amb la cia dels moviments apostòlics gut entre membres de l'Associació del nostre prelat. Esperem que sa­ d'un missatge es va posar el punt celebració dels fòrums "Home i a l'Església. Joan XXni i tres bisbes comissio­ pigueu escoltar al mateix temps final al matí del diumenge dia 7 de Evangeli". nats per la Conferència Episcopal. les nostres opinions, suggeriments setembre, el Vil Congrés de Teolo­ Un magisteri L'associació de teòlegs manifesta o fins i tot crítiques. L'opinió pú­ gia que convocat per l'Associació Així, s'han dirigit als congres­ correctament entès en aquest escrit el seu desacord blica en l'església ens ho permet i de Teòlegs Joan XXIII, ha abor­ sistes Xavier Alegre, jesuïta i pro­ amb "diverses afirmacions rotun­ la corresponsabilitat en la fe i en el dat a Madrid el tema del pròxim fessor de la Facultat de Teologia Els organitzadors del congrés des" del bisbe secretari, "desqua- ministeri ens ho exigeix". Sínode dels Bisbes: "Els laics en de Barcelona, que va parlar d'El han difós una "declaració" relati­ lificadores" d'aquests congressos Finalitzen demanant a l'Epis­ l'Església i en la societat". moviment de Jesús i les prime­ va a la carta enviada pel secreta­ de teologia. Després d'afirmar que copat que accepti l'existència d'a­ res comunitats cristianes; i mos­ riat de l'Episcopat espanyol, mon­ se senten en comunió amb els bis­ quests congressos i que s'hi faci El missatge final afirma que sèn Ramon Prat, delegat diocesà senyor Fernando Sebastiàn a la bes i que accepten el seu magisteri present. Només un bisbe, monse­ els laics no poden ser en l'Església de joventut del bisbat de Lleida, Confer Masculina i Femenina, a "correctament entès", afegeixen nyor Osés, d'Osca, ha participat una massa passiva, sinó membres va fer una ponència sobre Presèn­ propòsit dels diàlegs que hi ha ha­ que "de cap manera som súbdits en una taula rodona. vius i coparticipants. Igualment assenyala que "seria possitiu un canvi sociològic en què ser minis­ tre no impliqués necessàriament la pertinença a un estament cleri­ cal. L'excessiva distinció clergues- laics comporta gairebé inevitable­ ment a l'interior de l'Església, dis­ El misterio de la criminacions contràries a la igual­ tat eclesial de tots els batejats i a vegades als drets fonamentals de la persona humana. Això és espe­ MADRE TERESA DE CALCUTA cialment greu pel que fa a la vi­ gent discriminació de la dona en l'Església. .\(ici en Mbduia. T('ii<í() 1(1 nacionahdad índia. Nombrosos Soy una monja catòlica, conferenciants catalans l·crtcnezco al mundo entero. / La presència catalana en aquest \li rorazón pertenece a Cristo». congrés ha estat prou important, no tant pel que fa al nombre d'as­ sistents, com pel gruix de ponents- conferenciants. Tot i això, en aques­ \ la Madrc IVicsa (Je (ialcuta ta edició, la delegació catalana ha estat menys nombrosa potser pel Ic hastaii ciiico líneas fet que a Catalunya tenen lloc para dcspatliar su cumCulo. Els edificis del 1110 tic siis bi<')

B Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 -11 El vell continent, sense infants El col·lapse demogràfic amenaça el futur d'Europa major eficàcia per limitar els càcia del seu sistema indus­ El fenomen és inquietant i preocupa: a Eu­ naixements; —la transforma­ trial, aixecar el país i el seu ni­ ció de l'àmbit cosmètic i l'esta- vell de vida. "L'experiència di­ ropa neixen pocs nens, disminueix la població tus social de la dona; —la im­ fícil dels anys passats" activa i augmenta el nombre de pensionistes. plantació de la Seguretat So­ —afegeix— els porta a perse­ Els demògrafs alerten sobre els perills d'a­ cial i la seva progressiva uni­ verar en aquest esforç. Les pa­ questa recessió demogràfica dels països des­ versalització; —la transmissió relles, per temor a perspectives envolupats. Els polítics han de tenir molt en de la vida no té la mateixa sig­ dolentes, —encara que siguin nificació que abans i s'acom­ poc probables—, renuncien a compte aquest factor i desenvolupar, d'una panya d'una incertesa crei­ tenir el nombre desitjat de manera decidida, una política d'ajuts a la fa­ xent. fills. mília que és una institució bàsica. Caldran Els demògrafs han desta­ A la República Federal també dosis importants de solidaritat entre cat altres causes com la crisi d'Alemanya han anat desapa­ les generacions. d'identificació de l'infant a la reixent del mapa les famílies família, una crisi d'identifica­ nombroses i han augmentat les ció de la dona com a mare, es­ que tenen un o dos fills. El Els efectes del que s'ha de­ gons previsions de les Nacions posa i dona. Tampoc no es pot nombre de casaments ha expe­ nominat "hivern demogràfic" Unides, creixerà un 6 per cent oblidar la crisi de l'home com a rimentat un davallada impor­ ja han aparegut. Comencen a entre el 1985 i el 2025. Es pas­ pare. tant. Es produeix com una sobrar escoles primàries, els sarà de 492 a 524 milions d'ha­ descomposició dels valors tra­ bitants. L'any 2025, el 18,4 per dicionals. El nombre de divor­ exèrcits d'alguns països no Alemanya, sense Un fiítur sense fílls. compten amb soldats sufi­ cent de la població tindrà més nadons cis representa un terç dels ca­ cients i la Seguretat Social de 65 anys. saments. Les dones consideren busca fórmules per fer front al Alguns europeus ja han ex­ En contraposició amb Ir­ prudent estar ben situades La fecunditat ha disminuït repte que suposa el progressiu pressat la seva inquietud per landa i Grècia que mantenen laboralment. a totes les Repúbliques de Rús­ envelliment de là població. aquest fet. Temen que l'enve­ una població estable, la Repú- Es besllumen ja alguns pro­ sia durant els darrers 25 anys, D'aquí a uns anys, Europa lliment de la població amenaci bhca Federal d'Alemanya té la blemes importants als quals llevat d'Estònia. Les dones so­ acollirà un nombre important la influència i incidència de taxa de fecunditat per dona haurà de ser front el govern de viètiques tenien 2,80 fílls de d'emigrants del Tercer Món. llurs països al món. Es mos­ (1,28 infants) més baixa d'Eu­ Bonn al segle XXI. Mancaran mitjana l'any 60 i varen passar El descens de la natalitat tren, per tant, partidaris de ropa. El col·lapse demogràfic especialistes qualificats per a a 2,25 el 1980. és lent, però constant. Els jo­ mesures a favor de la natali­ és alarmant i se'n poden deri­ la seva sofisticada indústria. Les autoritats, conscients ves es casen menys. Els qui ho tat. var conseqüències importants Els problemes de finançament dels perills que comporta una . fan, d'altra banda, són més en un futur. de la Seguretat Social seran davallada demogràfica impor­ grans que abans i no estan en­ Factors principals El demògraf Josef Schmid greus ja que el nombre de jubi­ tant, han portat a terme una grescats per tenir massa fills. ha dit: "Es possible que a l'any lats serà igual al dels qui treba­ política decidida de suport a La incorporació de la dona al L'investigador francès 2000, una de cada tres dones no llin. Alemanya ha de mante­ les famílies amb infants i a les món del treball és un altre fac­ Jean Claude Chesnais ha ex­ tingui cap fill". En analitzar nir, per un acord amb l'OTAN, parelles joves que es volen ca­ tor molt important. La majo­ posat les causes principals que les causes d'aquest fenomen, un exèrcit de 450.000 homes. sar. Es paga el sou a les mares La decisió d'allargar el servei ria de les dones joves no volen expliquen l'actual "hivern de­ Schmid diu que, després de la durant un any i s'ha potenciat militar obligatori de 15 a 18 assumir el paper exclusiu d'es­ mogràfic" a Europa: —el des­ Segona Guerra Mundial, els una política de lloguers d'habi­ mesos no resoldrà el proble­ posa i mare. cens de la mortalitat infantil; alemanys varen proposar-se tatges assequible per als jo­ ma. La població d'Europa, se­ —l'aparició de tècniques de com a objectiu prioritari l'efi­ ves. Què passa als països El nombre de divorcis en la de l'Est? societat russa, tanmateix, és important. Valentina Brodova El descens demogràfic que ho atribueix al fet que la pre­ s'ha viscut en els països de l'òr­ paració al matrimoni és insufi­ bita soviètica, amb un sistema cient, tot i que els joves han re­ polític totalment diferent a but una educació millor i dis­ l'occidental, ha disminuït per posen de més diners que els la política de suport a la famí­ seus pares. lia que han impulsat els go­ D'altres veus autoritzades verns. com la de Rudolf Andorka,

mmz

Les joves parelles no estan engrescats per tenir massa fills. Els demògrafs alerten sobre els perills d'aquesta recessió demogràfic

12 • Per manca de voluntat i infraestructura insuficient Només el sis per cent de toxicòmans es "recuperen totalment"

Només un sis per cent dels xifres de consumidors habituals terapèutiques. toxicòmans que se sotmeten a un en el nostre país pel que fa a les A això s'afegeix una acció tractament de rehabilitació principals drogues són: Alcohol atomitzada de les institucions, aconsegueixen abandonar la (1.900.000 a 2.300.000), Cocaïna serveis i persones dedicades al droga, ha manifestat Jesús Ma­ (60.000 a 80.000), heroïna problema, escassetat de perso­ ria Vàzquez, autor del llibre "El (80.000 a 125.000), anfetaminas nal especialitzat i la inexistèn­ desenganche de la droga". (350.000 a 500.000), inhalables cia, llevat d'alguna excepció, de Per a Vàzquez "la droga ha (18.0(X) a 21.000), cannabis programes de seguiment de l'efi­ entrat com un 'boom' a la vida (1.200.000 a 1.800.000). càcia dels tractaments. espanyola" i assegura que "da­ Dades referides a octubre del A la vista d'aquest estudi, vant el percentatge insignifi­ 1986, que Vàzquez recull en el l'autor del llibre assenyala com a cant de recuperats, és urgent seu llibre, assenyalen que a Es­ mesures necessàries per a la so­ la recerca de científics que panya hi ha uns 250.000 drogo- lució dels problemes que té la re­ s'enfi-ontin amb el repte d'a­ dependents enganxats, dels habilitació dels toxicòmans, un conseguir un índex d'èxits més quals només varen atendre augment de recursos materials alt, en la rehabilitació de la 20.149, 8.001 quedaren ingres­ i econòmics. drogodependència a Espa­ sats, 4.595 abandonaren, 968 Juntament amb els recursos nya." reingressaren i 1.173 reberen hauria d'augmentar la xarxa as- "El desenganche de la dro­ l'alta per finalitzar el trac­ sistencial de centres i comuni­ ga" és un estudi sociològic de ca­ tament. tats terapèutiques ja que "sense ràcter nacional, que UNAT aquestes comunitats és impos­ (Unió Espanyola d'Associacions Dificultats per sible la rehabilitació", conti­ d'Assistència al Toxicòman) en­ la "recuperació" nua l'autor. carregà fa nou mesos a Jesús M.* També serà necessari dotar Vàzquez, catedràtic de sociolo­ Segons aquestes dades, con­ de més places per a professionals gia de la Facultat de Ciències clou l'autor, "els drogaaddic­ i exigir la seva especialització: Polítiques i Sociologia de la Uni­ tes que es troben en tracta­ oferir programes d'avaluació i versitat Complutense i director ment de rehabilitació no ultra­ seguiment de processos de reha­ de l'Institut de Sociologia passen el deu per cent" i afe­ bilitació: realitzar intercanvis Aplicada. geix que "aproximadament el d'experiències amb l'estranger i El llibre s'ha realitzat amb la 25 per cent dels pacients que assolir una coordinació de les col·laboració de 150 especialis­ acudeixen sol·licitant rehabi­ institucions (estatals i privades) tes recolzats en tècniques de so­ litació abandonen el tracta­ implicades en el problema. professor de sociologia a la Pocs ajuts a Espanya ciologia moderna que engloben ment". "Un dels incentius per rea­ Universitat de Budapest, han fonts documentals, qüestionaris Per a Jesús M. Vàzquez els litzar un estudi seriós, eficaç i expressat la seva opini^: "La a centres d'assistència, a comu­ principals punts que dificulten immediat —afirma— ha estat Els ajuts de l'Estat espa­ nitats terapèutiques, toxicò­ un gran nombre de casos de re­ les multitudinàries manifesta­ família és la base fonamental nyol a la família són purament de la societat. Per les mateixes mans, pares d'afectats i ex­ cuperació són la manca de vo­ cions de les mares dels toxicò­ simbòlics. Per cada fill es do­ perts. luntat dels afectats i una in­ mans, en patètica protesta per raons que a l'Oest (problemes nen, des de fa 30 anys, 250 pes­ la salut i la vida dels seus econòmics, treball de la dona), El llibre recull que segons el fraestructura insuficient de cen­ setes al mes. EI juliol del 1985 "Pla Nacional sobre Droga" les tres assistencials i comunitats fiUs". la natalitat ha baixat. La ma­ es varen suprimir les primes joria de les parelles no volen per casament i maternitat. més de dos fills. Estic conven­ çut que una política familiar Aquests ajuts tan escarran­ ben portada pot tenir conse­ sits contrasten amb els d'altres qüències sobre la natalitat, pe­ països de la Comunitat Econò­ rò no massa importants. La vi­ mica Europa on les primes i da per a les parelles joves no ajuts per als fills són molt ele­ és fàcil. vats. A Àustria es concedeixen El govern de la República prop d'11.000 pessetes, 10.000 Democràtica d'Alemanya ha a Noruega i més de 7.0()0 a Bèl­ iprovat també una sèrie de gica. Els ajuts, en molts casos, nesures per fomentar la nata- s'incrementen a partir del se­ itat. L'any 1976, les autoritats gon o tercer fill. Les famílies es iecidiren allargar la baixa per beneficien d'avantatges fiscals natemitat, renovar la política i disposen de moltes llars ie construcció d'habitatges i d'infants. lels lloguers, entre d'altres nesures, per ajudar les famí- ies. Del 1974 al 1980, el nom- La situació, a )re anual de naixements va Catalunya )assar de 179.000 a 245.000. Després, la situació s'estabi- Catalunya, talment com itzà. passa a la majoria de països europeus, experimenta una davallada demogràfica. La se­ va taxa de natalitat és inferior a la mitjana europea. Segons dades que ha fet públiques el Consorci d'Informació i Docu^ mentació de Catalunya, el nombre de naixements, matri­ monis i defuncions de l'any 1986 va disminuir en relació a i·i**»*^ anys anteriors. Una dada significativa: l'any passat varen néixer 4.000 Els nens menys que el 1985. La ta­ drogaaddic­ xa bruta de natalitat era el tes que es 1985 d'un 10,9 per mil i va bai­ troben en xar l'any següent al 10,2. La tractament mitjana comunitària del 85 fou de de ril,8 per mil. La davallada rehabilitació demogràfica va iniciar-se el no 1975 a causa de la crisi econò­ ultrapassen mica mundial. el deu per cent. TOMÀS PUNTl 13 CALENDARI. HOMES I INSTITUCIONS. Diumenge, 20 de setembre. XXV del temps ordinari. Sant Eustaqui i santa Teopista i fills. El sol surt a les 5,36 i es pon a les 5,52 (hora solar). Festa major a Francíac. DlUims, 21 de setembre. Sant Mateu, apòstol i evangelista; sant Jonàs, iquel Costa i Llobera profeta. Siinta Ifïgènia i santa Celina, verges. Festa major a Esplugues de Llobregat i Vallirana. Fira a Vidreres. (1854-1922) Dimarts, 22 de setembre. Sant Maurici i companys màrtirs; santa Digna, verge màrtir. Festa major a Espot, la Portella i sant Mori. En la mort de Miquel Costa Dimecres, 23 de setembre. Santa Tecla, verge màrtir i sant Linus, i Llobera, el 16 d'octubre de papa. Festa major a Calella, Roda de Ter, Sitges i Tarragona. 1922, va dir-se que un autor no Tardor és ben bé mort del tot mentre Dijous, 24 de setembre. La Mare de Déu de la Mercè. Festa major a Bar­ alenin, encara, sobre el món, celona, Besalú, Calldetenes, Mediona, Santa Coloma de Farners, Scala aquells qui el van conèixer i Dei, Talarn i Vallgorguina. tractar: els seus admiradors i Divendres, 25 de setembre. Mare de Déu de la Misericòrdia, a Reus. Sant Dalmau Moner, dominic i santa Aurèlia, verge. amics. Va ser un poeta nat i un Festa major a Cervelló i Reus. sacerdot exemplar. En ell, el Dissabte, 26 de setembre. Sant Cosme i sant Damià, germans màrtirs i sentit i el sentiment de la natu­ santa Justina, verge màrtir. ra són vius. Els seus poemes, Festa major a l'Albí, Duesaigües, Esponellà, el Prat de Llobregat i Vandellòs. una perpètua lloança al Crea­ Fira a Móra la Nova. dor, car sabia extreure l'ànima del paisatge. I un glop d'eterni­ L'ESGLÉSIA CELEBRA tat commou les entranyes del 20 de setembre. Diumenge, XXV de durant l'any. Lectures: Primera, Is poeta. 55,6-9, S 144, segona FI l,20c-24.27a, tercera Mt 20,l-16a. La poesia de Costa i Llobe­ 21 de setembre. Dilluns. Sant Mateu, apòstol. Lectures: Primera, Ef 4,1- ra es defineix tota sola. És 7.11-13, S 18, segona Mt 9,9-13. (Esd 1,1-6, S 125, Lc 8,16-18). 22 de setembre. Dimarts de la setmana XXV de durant l'any. Lectures: transparent com l'aigua en Primera, Esd 6,7-8.12b.l4-20, S 121, segona Lc 8,19-21. calma d'una badia. És, també, 23 de setembre. Dimecres de la setmana XXV de durant l'any. Lectures: viva, profunda i pura. La nos­ Primera, Esd 9,5-9, Tb 13, segona Lc 9,1-6. tra llengua s'ennobleix. Les es­ 24 de setembre. Dijous de la setmana XXV de durant l'any. Primera, Ag 1,1-8, S 149, segona Lc 9,7-9. trofes ragen pures, cristal·li­ 25 de setembre. Divendres de la setmana XXV de durant l'any. Lectu­ nes. Posseïa la justesa, i mai el res: Primera, Ag 2,lb-10, S 42, segona Lc 9,18-22. seu vers no mancava de cadèn­ 26 de setembre. Dissabte de la setmana XXV de durant l'any. Lectures: cia i musicalitat. Amb un llen­ Primera, Za 2,1-5.10-lla, Jr 31, segona Lc 9,44b-45. guatge mallorquí sabia extreu­ Litúrgia de les hores: Setmana I. re formes i frases populars. Enamorat de la forma, va ser .D'ACÍ I D'ALLÀ. un veritable model d'equilibri. Reuní simplicitat i distinció. I, Impressions quimèriques com Verdaguer, va saber fusio­ nar l'ànima artística amb la que paralitzen més pura fórmula popular. Un col·lega amb el qual continuàvem l'amistat un cop acabats Per a mi, una de les obres els estudis, em deia que, abans d'afaitar-se amb navalla, cada dia poètiques més admirables és el tenia la forta impressió que es tallaria, i se sentia inhibit fins que, Pi de Formentor. Síntesi d'a­ mans a l'obra, aquell temor es fonia. Els humans inventem sovint quimèriques objeccions subjectives les quals amb freqüència ens llò que Costa i Llobera volia ra va ser un fervorós de la sen­ languerat[ue fila, a poc a poc, impedeixen de realitzar allò que podríem fer o hauríem de dur a ter­ per l'elevació de l'ànima i res­ zillesa en l'art. I volia que la la vida del país, o bé recollir me. Gràcies a la reiteració amb què la majoria està dient i suposant plendor de la nostra poesia. cerquéssim dins la nostra veri­ l'herència de En Jaiune el na­ que donar classe de religió es molt difícil, un arriba a imaginar-se Superació estètica i moral de tat personal. vegant amb l'evocadora cançó que, al professor de religió, quan una suor li va, l'altra li ve en dita l'ésser. Per això també va es­ La gran obra del nostre líric de les Sirenes. Entre els grans classe. Deixant això, tractem de no deixar-nos paralitzar per im­ criure La deixa del geni grec, podria situar-se en tres grans poetes mallorquins, Costa i pressions quimèriques d'home que tira a neuròtic. És fàcU que poema líric i d'un gran simbo­ èpoques. La mallorquina, la Llobera alena amb un esperit un s'autointoxiqui. lisme, entroncat amb el nom romana i la catalana. Així po­ d'elegància i perennitat. PERE CAMPÀS BONAY immortal de la Grècia clàssica. drem interrogar millor els se­ Monestir de L'Estany No obstant això, Costa i Llobe- crets d'aquella misteriosa Ba- LEANDRE AMIGO ADULTS EN LA FE. s ja a prop la celebració de la VII Assemblea gene­ Vocació i missió santificació. ral ordinària del Sínode episcopal. Heus ací una A l'obra de la creació hi participen amb la procreació, E bona ocasió per a un aprofundiment d'aquest te­ l'educació dels fills i amb el treball... Aquí es valora la fa­ ma. M'atreveixo a recomanar als lectors que llegeixin l'a­ dels laics (I) mília, on hi ha "una actuació bàsica de la vida de comu­ nomenat Instrument de treball publicat per la Secreta­ nió". Dominar la terra i sotmetre-la amb el treball, és una ria general del Sínode episcopal, que té el mateix títol d'a­ JOAN GUITERASI VILANOVA altra relació especial amb la creació. "El treball forma part questa reunió: "Vocació i missió dels laics en l'Església i de l'ideal cristià de la vida". Es tracta de la dignitat de l'ho­ en el món al cap de vint anys del Concili Vaticà M". Podeu me, poderós sobre el món, i d'una forma essencial de tes­ trobar-lo a la revista Documents d'Església, núm. 459, Cridats per Déu a una comunió d'amor timoniatge de l'amor mutu. Aquestes realitats s'aboquen de l'I de juliol d'enguany. Vull referir-me als números també cap a l'obra de la redempció. El Fill de Déu, en la 14-21 d'aquest document, perquè m'han cridat l'aten­ Hom insisteix en un fet bàsic. Que el cristià és cridat seva vida oculta, menà vida familiar i treballà amb les se­ ció. Tracten de la distinció entre la vocació i la per Déu a una relació personal amb Ell en l'amor. Déu té ves mans. Hi ha també altres elements. D'entre ells cal missió. la iniciativa, crida cada persona. "La dignitat personal destacar els sofriments. dels fidels laics radica, sobretot, en el fet que cadascun Sigui el que sigui, els laics "són cridats a acollir, en to­ No a una insistència unilateral d'ells ha estat cridat per Déu mateix i invitat a una relació tes les circumstàncies de la seva vida, l'acció santificadò- El nostre document vol precisar la relació entre els personal amb ell". Aquí hi ha una invitació perquè cada fi­ del laic se senti realment cridat. S'exposa bellament així: ra de l'Esperit de Déu. La seva vocació consisteix a assolir termes vocació i missió. Dos mots que sovint no es dis­ la santedat en tota la seva conducta; no es tracta d'una tingeixen. "Hom sent a dir, indiferentment, per exemple, "Déu s'ha interessat per cadascun d'ells i ha cridat cadas­ cun d'ells". Heus ací un personalisme que, des del punt santedat convencional, obtinguda mitjançant separa­ quétevocació dels laics consisteix a impregnar amb l'es­ cions rituals, sinó d'una santedat d'amor i de comunió, perit cristià les realitats terrenals, o bé que en això consis­ de mira cristià, no es pot passar de llarg. Una bona medi­ tació, motivadora de l'actuació cristiana. Que comporta, segons el dinamisme de renovació actuat per l'Esperit teix llur missió. Aquesta manera de parlar no és il·legíti­ de Crist". ma. Amb tot presenta l'inconvenient d'insistir unilateral­ en primer terme, adonar-se del misteri o designi diví. La ment en la relació dels laics amb el món, en la funció, en salvació és vista i acollida en la seva dimensió personal. la seva utilitat per a l'apostolat de l'Església. D'aquesta Acceptada per cadascú esdevé realment universal. La missió manera hom corre el risc de considerar els laics com a Amb tot, el fet personal s'ha d'inserir en la realitat so­ simples instruments d'un gran empresa. Això no va molt cial de la persona. La comunió d'amor amb la Trinitat en­ Paral·lelament cal situar la missió. És vista com una d'acord ni amb el missatge del Nou Testament, ni amb gendra la comunió eclesial. Lligams d'estimació. Vida necessitat de la vocació. Com la tendència a abastar amb l'actual insistència, tan freqüentment reafirmada pel d'Església. "La vocació del laic se situa per tant en el mis­ l'amor eclesial tothom. D'acord amb el designi diví de la Summe Pontífex Joan Pau II, sobre la dignitat de la per­ teri de l'amor de Crist per l'Església i comprèn, ensems, salvació universal. "La missió consisteix a transformar sona humana". Són mots de l'instrument de treball. un aspecte personal i un altre de comunitari que són in- progressivament el món mitjançant l'amor que ve de Déu Així el document diu que l'apostolat no és l'únic punt desglossables". Reconèixer Déu amorosament i estimar a través de la fe en el Crist". de vista per definir la posició dels laics en l'Església. L'a­ generosament els germans amb el veritable amor de La missió, paral·lela de la vocació, té una dimensió co­ postolat és vist com derivat de la vocació. Això fa que Déu. munitària i personal, es realitza en el món creat i en la fa­ apostolat i vocació no es confonguin. "La vocació, diu, Es remarca que els fidels laics duen a terme aquesta mília humana. Finalment hom es refereix a la missió i el és quelcom més ampli que la missió, perquè comprèn vocació en el món. Es tracta de les condicions de vida or­ misteri del mal. Tot això ho desenvoluparem a l'article de una crida a la comunió i una a la missió. La comunió és dinària: professió, família, compromisos socials, etc. "La la propera setmana. Amb el desig que la vocació i la mis­ l'aspecte fonamental, destinat a durar sempre. La missió vocació cristiana no requereix sortir del món". I aquest sió dels laics sigui aprofundida també en la reflexió per­ n'és la conseqüència, i està limitada a l'existència progrés en la comunió eclesial amb Déu es realitza per la sonal, en apropar-se el Sínode dels bisbes dedicat a terrena". gràcia que és present en la creació, la redempció i la aquest tema tan important.

14- Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 ÍIIIL·) PARAULA, EUCARISTIA VIDA

DIUMENGE XXV DURANT L'ANY / A A cura del Dr. PERE TENA

"òQuè és, això?" "ELS MEUS PENSAMENTS SON ELS VOSTRES" "—^Què és, això?" En la hipòtesi, cada vegada més real, que aquesta "—Es Sant Pere del Vaticà". persona visqui simplement influïda pel ritme social de Després dels textos escoltats els últims diumenges, amb Aquest diàleg no és ima imaginació, sinó una ex­ silenci sobre la fe i sobre Déu, amb inciursions de bro­ exhortacions al perdó, centrem l'atenció avui en el "taran­ periència. I no es va fer sobre una íotografia borrosa, mes i desfiguracions sobre l'Església i la història cris­ nà" de Déu. Ell mateix ens el manifesta: és Déu de perdó, de sinó al moment mateix en què les persones que el te­ tiana, queda ben complert el quadre per entendre com gratuïtat. I és clar que això està ben lluny dels pensaments nien —dues mares joves— arribaven a la Via delia es pot arribar àdhuc a desconèixer sant Pere del Vati­ espontanis dels homes, més inclinats al rancor i a la venjan­ Conciliazione. I no es va tenir en una llengua remota, cà...! I qui sap, malgrat tot, si aquesta mateixa persona ça que no pas a la reconciliació generosa. Saber perdonar és sinó en català. I no fa anys, sinó només poques setma­ podria parlar-nos llargament sobre els problemes fi­ saber imitar Déu, seguir el seu tarannà... nes. En sóc testimoni. nancers de monsenyor Marcinkus, o dels problemes Ja sé que no s'han d'extrapolar les experiències, i doctrinals del P. Boff, o de l'esforç de l'Església popu­ que conèixer sense cap dubte els monuments artístics lar de Nicaragua...! No seria pas estrany: tot això po­ Lectura del libre del profeta més importants del món no és, en principi, cap veritat dria saber-ho a través de la TV. Isaïes (55:6-9) necessària per a la salvació. Però penso que tots es­ tem d'acord a experimentar una certa esgarrifança Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, in­ davant d'aquesta pregvmta en ima persona adulta, en­ * Uns motius per parlar-ne voqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abando­ cara que jove. iCom és possible?, diem espontània­ nin els seus camins, i els homes malèfics, els seus pro­ ment. pòsits; que es converteixin al Senyor i s'apiadarà d'ells, Ja sé que els lectors s'angoixen llegint aquestes que tomin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Per­ coses. Però no les invento. Les proposo avui per dos què els meus pensaments no són els vostres, i els vos­ * Una explicació motius: el primer, perquè estem recomençant el curs tres camins no són els meus, diu l'oracle del Senyor. acadèmic; el segon, perquè ens disposem a comen­ Els meus camins i els meus pensaments estan per da­ çar, el proper mes d'octubre, el sínode dels bisbes so­ Malauradament, massa persones ens podrien ex­ munt dels vostres tant com la distància del cel à la bre el tema de la vocació i de la missió dels laics. plicar, a casa nostra, com s'ho han fet perquè això si­ terra. La relació amb el primer motiu és clara: aquest gui possible. curs que comença, iquines esperances té de poder Una persona que ara tingui vint anys vol dir que va oferir tin ensenyament religiós de quaUtat? No em re­ néixer l'any 1967, en plena crisi d'Església i de socie­ fereixo a una oferta d'història de l'art —perquè no cal­ tat establerta. Si aquesta persona ha tingut uns pares gui preguntar què és sant Pere del Vaticd...—, sinó a cristians responsables, pot haver tingut un procés edu­ "EL SENYOR ÉS A PROP DELS QUI una oferta explícita d'ensenyament de la fe cristiana catiu cri·'tià. Que en doni gràcies a Déu! Si aquesta L'INVOQUEN» en el context dels altres temes d'ensenyament, de tal persona ha tingut ims pares dels que ja aleshores pen­ manera que quedi clar que que là fe cristiana és el va­ saven que "calia deixar en llibertat d'elecció els in­ Els camins de Déu s'han acostat a nosaltres enjesucrist. lor humà més decisiu que l'home pot tenir, amb la grà­ fants, i no condicionar-los amb el baptisme", pot ser Ell mateix s'ha inserit en el camí dels homes, perquè el camí cia de Déu. No cal que ens lamentem que manqui cul­ que no estigui batejada, i que hagi viscut una vida al dels homes i el de Déu no fossin tan llunyans. Això és el que tura religiosa; el que ha de preocupar-nos és que no hi marge absolutament de la fe cristiana. Potser, en can­ vol dirjesucrist quan afirma: "Jo sóc el camí!". hagi oferta suficient d'ensenyament explícit sobre el vi, està batejada, però 1G diferència quant a educació sentit i el contingut de la fe cristiana. La cultura rehgio- cristiana probablement és mínima. En efecte, els pa­ sa vindrà, acompanyant de manera espontània aquest Salm 144:2-3,8-9, 17-18 (R.: 18a) res, que hauran vetllat per l'educació dels fills en tants ensenyament. aspectes, no hauran estat pas tan sol·lícits de l'educa­ Us beneiré, Déu meu, dia rera dia, ció religiosa... El segon motiu hauria de ser igualment, o més clar: lloíiré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo, D'altra banda, aquesta persona nascuda l'any la primera i fonamental conseqüència de la condició que la seva grandesa no té límits. 1967, iquin ensenyament religiós ha trobat a l'escola? de ser cristians és el testimoni de la nostra fe i la vida iUnes classes pretesament obligatòries en la primera coherent amb la mateixa fe. A nivell de pares i educa­ R,: El Senyor és a prop dels qui l'invoquen. època? iUna afirmació de Uibertat, amb absència d'e­ dors això té un nom: vetllar per l'educació cristiana ducació religiosa? iUn silenci absolut sobre el tema? dels fiUs. No ens enganyem. Quan parlem de corres- El Senyor és a prop dels qui l'invoquen, Cal reconèixer que haiuran estat pocs en el total els ponsabüitat, no hem d'entendre primàriament la preo­ lent per al càstig, gran en l'amor. que hauran trobat \m ensenyament religiós adequat, cupació per participar en consells pastorals, o en la El Senyor és bo per a tothom, fet en llibertat però sense perdre la identitat... preparació dels sagraments, o per promoure obres estima entrjinyablement tot el que ell ha creat. R. I després, quan haurà arribat al BUP, i,amb quins d'assistència social, o manifestacions per la pou... La corresponsabilitat fonamental en la que tertím tots els Són camins de bondat els del Senyor, criteris haurà escollit religió o ètica? Aquest estudiant, les seves obres són obres d'amor. aquesta estudiant, iquina imatge té de la fe cristiana? cristians de ser testimonis solidaris de l'única fe de El Senyor é a prop dels qui l'invoquen, íQuin contingut tenen les notícies que rep sobre el te­ l'Església, i vetllar perquè sigm passada a les futures dels qui l'invoquen amb sinceritat. R. ma en els seus Uibres de text, en els programes de TV generacions. Quan parlem d'opció pèls pobres, no —de qualsevol ccnal—, en les revistes que llegeix, en hem d'evadir-nos, pensant en els problemes dels po­ els llibres que se li proposen com a lectma obhga- bles del tercer món, tot i la urgència que teneni. Potser tòria...? a casa nostra, al nostre barri, entre els nostres cone­ Probablement —no és pas segur— aquesta perso­ guts, tenim els infants que demanen —silenciosa­ "FER A MI, VIURE ÉS CRIST" na hauià fet la primera comunió. Haurà estat, aínb bo­ ment— el pa de la Paraula de Déu, i no hi ha qui els el na sort, l'únic temps en que haurà rebut un contacte parteixi... Són un tercer i quart món de pobresa espiri­ La carta als Filipencs és un dels textos que ens ofereix profitós amb la fe cristiana. Potser fins i tot recordarà tual, instal·lat a casa nostra, que tendeix a créixer. més espontàniament el que podríem anomenar "l'esperit" de aquest dia amb alegria, i amb un cert sentit espiritual L'opció per aquests pobres ens urgeix de manera sant Pau. No és una carta amb objectius doctrinals, ni amb (no cal fer-se massa il·lusions, tanmateix). immediata. apologies personals, ni amb preocupació pels problemes pre­ sentats per la comunitat. És una carta d'amistat i de -.ordia- litat. Amb senzillesa defineix la seva vida: Crist. Ho és tant "TENS ENVEJA PERQUÈ JO SÓC bé vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just. si viu com si ha de morir (vegeu la mateixa afirmació en la GENERÓS?" I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, segona lectura de diumenge passat). I voldria el mateix per tomà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pon­ als deixebles, perquè està convençut que aquest és el camí de dre's el sol encara en trobà d'altres i els digué: dQuè Com en altres ocasions, el leccionari utilitza un text pro­ feu aquí tot el dia desvagats? Ells li contesten: És que Déu (vegeu les lectures precedents: 1." lectura i salm). pi de l'evangelista perquè faci de pont entre dues seccions. La ningú no ens ha llogat! Els diu: Aneu també vosaltres a paràbola dels obrers cridats a la vinya i de l'amo generós ac­ la meva vinya! Al capvespre, l'amo de la vinya digué a Lectura de la carta de sant Pau als centua, d'una banda, el tema del perdó i de la generositat l'encarregat: Crida els treballadors i paga'ls el jornal. cristians de Filips (l:20c-24,27a) proposat els dos diumenges anteriors, i d'altra banda, prepa­ Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels ra les discussions entre Jesús i els fariseus, amb les paràboles primers. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que i les qüestions disputades que tenen com a centre el sentit au­ treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava Germans, tant si surto en vida d'aquesta presó, com als primer, es pensaren que cobrarien més, però van si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu tèntic del Regne del cel i del vertader Israel. cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un deien al propietari: Aquests darrers han treballat no­ guany. Però quan penso que, mentre continua la meva Lectura de l'evangeli segons sant més una hora i els pagues igual que a nosaltres, que vida, puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; hem hagut de suportar tot el pés de la jornada i la ca­ em trobo pres per aquesta alternativa: d'una banda, el Mateu (20:l-16a) lor. Ell va respondre a un d'aquests: Company, équin meu desig és de morir ja per estar amb Crist, cosa in- mal t'he fet? <;No havíem fet tractes per un jornal? comparablement millor; però d'altra banda, pensant En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: "Amb el Regne del cel passa com amb un Doncs, pren el que et toca i vés-te'n. A aquest darrer jo en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva li vull donar igual que a tu. òQuè no puc fer el que vull vida corporal. propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els en­ a casa meva? íTens enveja perquè jo sóc generós? Així Ara, a vosaltres, us demano solament això: que vià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en tro­ els darrers passaran a primers, i els primers, a dar- porteu una vida digna de l'evangeli del Crist. bà d'altres a la plaça sense feina i els digué: Aneu tam­

^ Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 -15 N B A LA BÍBLIA A L'ABAST.

El Senyor és bo ha vingut amatent a la nostra invocació, escolta i acull la nostra pregària, tot donant- El salmista ens ofereix un credo espe­ La desesperació és se'ns en la seva paraula i en él pa i el vi de cial. Aquest salm ve a ser el credo de la l'eucaristia. És l'hora d'escoltar el consell bondat de Déu. Ei Senyor és bo per a tot­ del salmista: El Senyor és gran; no us hom, estima entranyablement tot el canseu de lloar-lo, que la seva grande­ que ell ha creat (v. 9). Vet aquí el primer impossible sa no té límits (v. 3). article d'aquesta professió de fe en la bon­ dat de Déu. Val la pena subratllar l'objectiu Lloança versus desesperació universal de la bondat de Déu: ho abasta En aquests temps en què la tècnica po­ tot i arriba a tothom. La humanitat de tots (Salm 144-H.145-:2-3.8-9.17-18 R.: 18a) sa tantes i tan grans possibilitats a les nos­ els temps entra dintre el cercle de la bon­ tres mans, és potser quan més floreix la si­ dat del Senyor. El vostre regne s'estén a nistra flor de la desesperació. Hi ha molta tots els segles, el vostre imperi, a totes gent que viu sense esperança. I no són les generacions. Perquè a partir del mo­ JOSEP M. ARAGONÈS precisament els més vells, sinó que grans ment que va pronunciar la paraula creado­ estols del nostre jovent arrosseguen l'ala ra no ha cessat ni un instant de dir el seu Els qui han ensopegat, ell els redreça solament— perquè el trobem al nostre pel fang de la desesperació. Els sicòlegs amor per les criatures en tots els llenguat­ (v. 14b). Així Déu, recorrent tots els ca­ abast. Per això amb una simple invocació miren d'esbrinar les causes d'aquest feno­ ges i en tots els tons possibles. Totes les mins de la misèria humana i compadint-se —una crida—, sortida del fons del cor, ell men gairebé col·lectiu. I troben que en la paraules del Senyor són fidels, les se­ de nosaltres, converteix els itineraris del ve al nostre encontre. Està tan a punt de nostra civilització hi ha grans àrees de des­ ves obres són obres d'amor (v. 13). I ell mal en rutes de la seva bondat. Són ca­ venir a casa, que sols espera que el rebem. il·lusió i de desamor. Aquests forats que la ha volgut manifestar la seva grandesa i el mins de bondat els del Senyor, les se­ Així revela una altra faceta de la seva bon­ desesperació omple tan àvidament, isón seu poder mostrant-se compassiu i benig­ ves obres són obres d'amor (v. 1 7). dat: l'exquisida delicadesa amb què res­ els buits que ha deixat la manca de fe en el ne, i encara, pacient, sempre esperant pecta la nostra llibertat. Si l'invoquem cor de l'home? Perquè en l'univers de la fe amb il·lusió el triomf de l'amor que ens dó­ amb sinceritat —si el cridem amb ganes no hi ha lloc per la desesperació. No hi cap. na. El Senyor és compassiu i benigne, Emmanuel de debò— ell no és fa esperar, perquè és a Si Déu és i és a prop nostre sempre, si és lent per al càstig, gran en l'amor (v. 8). prop dels qui l'invoquen, és ell qui ha es­ compassiu i benigne, lent per al càstig i Per això està sempre a punt de sostenir els El Senyor és a prop dels qui l'invo­ tat esperant precisament des de sempre gran en l'amor, si ell ho omple tot i ens febles. El Senyor sosté els qui estan a quen, dels qui l'invoquen amb sinceri­ aquest moment del nostre clam. Satisfà omplena a tots, ion voleu ficar-hi la deses­ punt de caure (v. 14a). És la versió vete- tat (v. 18). Vet aquí la gran revelació de el desig dels seus fidels, escolta el seu peració? El salmista ens ofereix úna res­ rotestamentària de la petició del parenos­ Déu. Ell no és un déu llunyà, incapaç crit d'auxili, i els salva (v. 19). La cele­ posta a aquest interrogant: El Senyor tre: No permeteu que nosaltres cai­ d'acostar-se a les seves criatures. Déu ve a bració de l'eucaristia és sempre el mo­ guarda els qui l'estimen, però els injus­ guem a la temptació. El desig que mani­ nosaltres, més encara, és amb nosaltres. ment més significatiu d'aquesta manifes­ tos desapareixen (v. 20). En l'univers de festem en la pregària, la història de la sal­ No sols és al costat nostre, com deia el sal­ tació del Deu-amb-nosaltres. Jesús, el Fill la fe sols hi té lloc la lloança al Déu que vació ens demostra jque, per part de Déu, mista en el seu temps, sinó que s'ha fet un de Déu fet home, ve enmig nostre i ens se'ns dóna. Us beneiré. Déu meu, dia re­ és una feliç realitat. És quan no fem cas de dels nostres i ha plantat la seva tenda en­ uneix a tots en la seva comunió. Ens fa co­ ra dia, lloaré per sempre el vostre nom la seva ajuda, que caiem. Però ell està tre les nostres. No cal que anem d'ací d'a­ munitat, sagrament de la seva presència (v. 2) I la lloança del Senyor comença per sempre al nostre costat fornint-nos els llà buscant-lo a la desesperada. N'hi ha salvadora en el món. Quan, doncs, ens la seva recerca en el nostre capteniment, medis perquè puguem mantenir-nos dem­ prou que traguem el cap per la finestra de reunim en la celebració eucarística —i so­ tal com ens diu IsaVes en la primera lec­ peus. I no acaba aquí la seva assistència. casa —que sortim del nostre ridícul entot- bretot en la missa dominical— Jesús, que tura (55:7).

.CULTURA CIENTÍFICA. Són ben neds tots aquells homes que s'han quedat amb cl desconeixement de El Dr. Jaume Almera i la seva escola de geologia Déu i no han estat capaços de descobrir, qui és Ell per les coses bones visibles, ni n'han reconegut l'artífex de {bat-se en • les obres. /, ; 13 - Mossèn Almera passa a Sav 13,1 ser el canonge Almera

Més d'una vegada hem dit empuje insospechable, y que la do canónigo de la Seo de Barce­ dia 13, fos la presa de possessió "canonge Almera" referint-nos tendència atea de los evolucio- Del llibre "El Dr. Almera i la lona por virtud y gràcia de Mos­ del segon canonge, "post no- al Dr. Almera. Com va ser que re­ nistas contra los creacionistes seva escola de Geologia" de sèn Cinto Verdaguer". nam" (després de nona, o sigui bés el nomenament de canon­ trabajó lo indecible para poner F. NICOLAU i J. VALLS En honor de la veritat hem de passades les tres de la tarda), ge? És un punt que també té la en ridículo las Sagradas Escritu- dir que no és exacte dir que Mn. "solutis solvendis" (un cop pa­ seva anècdota i creiem que el ras, especialmente contra el Gé- Almera fos nomenat canonge gat el que cal pagar). lector ens agrairà que ho expli­ Tiesis y otros textos que guardan per obra i gràcia de Mn. Cinto, ja Això creava al Dr. Alrriera unes quem. El nomenament li va venir relación con las ciencias natura­ a rogarie le admitiese, como uno que quan Mn. Verdaguer va re­ noves obligacions, no tan sols de retop, per renúncia de Mn. les. Fue un bien de Dios que se de tantos discípulos suyos, en nunciar dient que es passés el una dignitat i un sou. I, de fet, si Jacint Verdaguer. Ens explica hallasen hombres como el Dr. las expediciones semanales a la nomenament al Dr. Almera, en­ es repassen les actes de les reu­ com va anar la cosa el Pare Joan Almera, bien pertrechados a la cumbre del Tibidabo. Recuerdo cara hi va caldre una formalitat nions canonicals trobem que Al­ Creixell, jesuïta, en una confe­ par en ciencias naturales y en lo contentos que andàbamos no- per a fer-lo canonge. En últim mera hi assisteix amb tota regu­ rència que va donar el 13 de teologia dogmàtica y en las Sa­ sotros con los dos ases de las terme era el bisbe qui tenia l'últi­ laritat i són escassíssimes les maig de 1949 al saló d'actes del gradas Escrituras. El Dr. Almera ciencias naturales y de la poesia ma paraula i per obra i gràcia se- faltes. Seminari Conciliar de Barcelona. fue el màs sesudo y temible con- mística catalana. En llegando a la va es va acceptar la promoció al Tot això era ell 885. El 1912 Joan Creixell havia estudiat al tradictor de la evolución. 'El sa- Bonanova, y hecha la visita de canonicat del Dr. Almera. De to­ va rebre el nomenament de De­ seminari barceloní i molt vellet bio catalàn, decía una revista reglamento a la Virgen, empren- tes maneres no volem treure res gà de la Catedral de Barcelona. ja, rebé la petició d'explicar re­ científica de entonces, puso a díamos la cuesta hasta llegar a la a les paraules del P. Creixell, que Amb motiu d'això, va escriure al cords de la seva vida seminarís- contribución su poderosa inteli- cumbre, con juvenil entusiasmo. en un cert sentit diuen la veritat. rei Alfons Xlll per donar-li les tica; i així ho féu el venerable je­ gencia y su fervoroso entusias­ Excuso decir que estaba dicha gràcies del nomenament. Es con­ suïta amb aquesta conferència, mo de investigador, dentro de la cumbre màs pelada que la calva serva l'esborrany de la carta que que fou publicada dos anys des­ corriente geològica y paleonto- del profeta Eliseo. Verdaguer y Presa de possessió de li va adreçar. prés per la Impremta Subirana. lógiça, sin olvidar el dogma cató- Almera, sentados en el suelo, de la canongia El fet de ser canonge podia El títol de la conferència era "Re- lico, para combatir las nefastas cara al puerto de Barcelona, tra- comportar altres càrrecs, dels cuerdos y ensenanzas". consecuencias del evolucionis- zabah sus planes; mientras no- Va ser el dia primer de juny reservats o encomanats als mem­ mo darwinista y lamarquiano, que sotros merendàbamos a pan y de 1885, pocs mesos després bres del Capítol. I un d'ells era el hicieron famosos sus múltiples chorizo tranquilamente. de fer d'administrador de l'Hos­ La narració del de començar l'obra del mapa trabajos sobre aquelles ciencias'." Emprendíamos la vuelta car- geològic de la província de Bar­ pital General de la Santa Creu, de P. Creixell Y explica així com va anar la gados de mica y de pizarra de di­ celona, que van ser proposats la Casa-Hospital d'Infants Orfes cosa del seu nomenament de i de la Causa Pia-Vilana, càrrecs La conferència era un recull versos colores. Verdaguer, a la per canonges dos amics del nos­ canonge: "Jacinto Verdaguer an- que es renovaven cada dos anys, de records de tota la vida del Se­ vista de los pianos de Barcelona tre home: Celestí Ribera i Jacint daba hilvanando en su flamente però que per reeleccions suc­ minari de finals del segle passat. y de sus alrededores, trazó sus Verdaguer. El primer ja va pren­ imaginación la Oda a Barcelona cessives Almera va haver de exer­ Transcriurem només el que fa excelentes composiciones que dre possessió el 22 de juny. I y la Elegia, no memos cèlebre, cir durant disset anys. Expli­ referència al Dr. Almera. Diu així le valieron el premio del Ayunta- per la renúncia de Mn. Cinto, del primer marqués de Comillas quem això perquè es vegi una al­ el P. Creixell: "Y del doctor Al­ miento y, lo que menos espera- que fou presentada als canon­ (D. Antonio). Para lo uno y para tra faceta del Dr. Almera, ben in­ mera iqué diré? Todo seria po- ba, el nombramiento de canóni- ges Estalella i Cortés, tots dos de lo otro le era indispensable do­ teressant, que és la seva capaci­ co. Ya sabéis que a partir de la go. Al bueno de Verdaguer la ca- la "Penya dels Minyons", es va minar desde la altura del Tibida­ tat de treball unida a la disponi­ segunda mitad del siglo XIX las nóngía le mortifico un poco; y se cursar el nomenament de Jau­ bo el puerto y la ciudad de Bar­ bilitat per acceptar allò que un ciencias naturales, como las físi- le ocurrió traspasarla a su ami­ me Almera. El dia 11 de juliol es celona. Vino, pues, al Dr. Almera altre fàcilment rebutjaria. cas y químicas, adquirieron un go; y el Dr. Almera fuenombra- va decidir que l'endemà passat.

16- Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 K M N

"Amb el nostre 'sí!' d'acolliment a Jesús en la vida personal, va CREIXENT dins nostre el de­ sig de la plena possessió de Jesús en l'Amor."

MdaCreixent (CRISTINA KAUFMANN, Carmelita descalça, a "Documents d'Església", n." 442)

-TWT^wwn^ ^mtrmmnrmfimrmr^rmr^Hrmintrmr A què ens obliga la nostra condició de laics? En la paràbola dels talents (Mt 25,14-30) Jesús ens par­ blemes que hi ha en el món. Per molt que ho permetessin cristiana. la dels dons que Déu ofereix a cada un de nosaltres gratuï­ unes bones condicions econòmiques i socials, no podem Per ajudar a prendre consciència de tot això que expo­ tament, però dels quals se'ns passarà comptes el dia que se­ limitar-nos a descansar plàcidament i abandonar els nos­ sem i, a la vegada, sentir-nos esperonats a seguir portant rem jutjats. tres deures, esperant la fi dels nostres dies. una vida activa i compromesa envers els altres, és molt M'hi referia en el que vaig escrixire en el n." 386 d'aquest aconsellable i útil anar rellegint la Constitució dogmàtica mateix setmanari, sota el títol "Com serà l'ancianitat de Els laics, cridats al creixement de l'Església del Vaticà 11, la "Lumen Gentium", en la qual i entre d'al­ l'any 2000?" i en el qual, referint-me a les persones que tres, en el n." 33, se'ns diu que: —"Els laics som cridats a hem assolit aquesta honrosa, i encara prometedora, condi­ El cristià, no deixa pas de ser-ho pel fet d'haver assolit procurar el 'creixement' de l'Església i a ser testimonis i ció de "gent gran", urgia a esforçar-nos per viure una vida l'edat madura i tenir la jubilació. Jesucrist, en l'esmentada instruments vius del do de Crist, en la mesura dels ta­ activa i a estar disposats a col·laborar en les tasques socials paràbola, no ens parla de l'edat sinó que ens parla de la ca­ lents rebuts. i comunitàries, aportant-hi tot allò que s'adapti millor a les pacitat que té cadascú de nosaltres, i de les quals haurem I, això que val per a tothom val també per a nosaltres. nostres possibilitats i aptituds. de respondre en el seu dia, tot i comptant que el Senyor tin­ Siguem, doncs, generosos en l'administració dels dons que, També, en el Decàleg que acompanyava aquell escrit, drà en compte les limitacions que pugui imposar-nos el amb més o menys abundor, haurem rebut. I procurem fer es diu que: nostre estat físic i intel·lectual. tot el que estigui al nostre abast, per tal que, en el seu dia, —No volem ser classificats com a persones "inactives" Pensem, a més, en el nombre de persones d'edat ben puguem escoltar de llavis de Jesús aquestes paraules tot i haver deixat tal vegada de ser "productives". avançada que conserven encara una capacitat intel·lectual confortadores: —No volem restar estancats i reclosos en nosaltres ma­ envejable, o d'altres que gràcies a haver practicat algun es­ teixos, ja que port o haver menat una vida sana, mantenen un perfecte "Molt bé, servent fidel i complidor. Has estat fidel —Tenim una missió a acomplir de cara als altres. estat físic i anímic. I en quantes d'altres persones que, pot­ en el poc i ara Jo et posaré en possessió del molt; És per això que en arribar la jubilació no podem pensar ser, no havent estat tan afavorides en aquests aspectes, po­ passa a fruir de la Festa del Senyor!" que ja ho tenim tot fet. Ben al contrari, hem d'esforçar-nos den, no obstant, dedicar una bona part del seu temps a la per acompanyar, (bo i assumint amb lucidesa la nostra pregària en favor dels encara menys afavorits i pels qui no JOSEP JURSCHIK condició), els joves que treballen per resoldre els molts pro­ experimenten encara la felicitat de compartir una vida (De l'equip promotor de "Vida Creixent") El passat i el futur Joan Pau II parla a la La vellesa pot ser un cim des d'on poder contemplar les valls, els viaranys i els al­ gent gran tres cims de l'entorn, tot albirant l'horitzó infinit, i... gaudir-ne. Recordar el pas­ sat, fent-lo millor del que ha estat, embruteix el present... Ni el passat és mai tan bo El d'avui, és el darrer fragment del discurs que el Sant Pare va com fantasiem, ni el present és tan dolent com la memòria selectiva i la por ens ho adreçar-nos en ocasió dels 25 anys de "La Vie Montante", el 12 de fan experimentar. La vida, l'entorn, la història, la tècnica,... poden ser contemplades a través de març d'enguany. filtres foscos o clars. Com deia el poeta... "Nada es verdad o mentirà, todo es según "Tota vegada que és la fe cristiana allò que inspira el vostre moviment, és de la el color del cristal con que se mira...". Per als creients no deurien existir foscúries. màxima importància oferir als qui en són membres l'anunci de la Bona Nova: l'Evan­ El pensament de la mort pot enfosquir la ment. La mort sempre fa respecte. geli els assegura que Déu els estima sempre, tothora, mai no els dei,xa sumits en la so­ Arribar a no témer-la és signe de maduresa. Desitjar la mort pot ser evasió de la rea­ ledat, els atorga la seva gràcia, i el perdó si el necessiten, a la vegada que els crida a litat. És signe de maduresa humana i de confiança envers el bon Déu, qüestionar-lo, participar de la seva vida per tota l'eternitat. amb bon humor, si és que s'ha oblidat de nosaltres, o, tot fent una excepció, si ens L'Església, i tots els creients, tenen l'obligació i la missió de donar al món el testi­ vol deixar per llavor... Amb diàleg filial, podem exposar-li les raons que tenim per demanar que ens cridi ja a gaudir per sempre d'EU. moniatge d'aquesta fe i d'aquesta esperança en l'eternitat. I això, encara més si es dó­ El pas d'aqUesta vida a una vida per sempre, no és menys misteriosa ni desitja­ na el cas que algun company o companya se sent defallit en aquesta convicció de fe i ble que l'infantament. Del si de la mare passàrem al si del món; ara esperem un nou d'esperança, contagiats potser per l'atmosfera de secularització i de manca de fe que deslliurament per iniciar una vida nova en plenitud i per sempre. Si a l'infant en el ho envaeix tot i que els amenaça en llur camí cap a la plena maduració quan és, preci­ si de la mare li preguntéssim si en vol eixir, possiblement ens diria que s'hi troba sament, l'ocasió d'obrir-se a aquella veritat. molt bé... Tinc, però, la plena convicció que en el camí estret i difícil que mena misteriosa­ Com a cristians, tenim la fe esperançada en una resurrecció que, d'alguna mane­ ment vers aquella plenitud de vida (Mt 7,14) seran molts els qui ajudats per la gràcia ra, en fruïm ja anticipadament, si la nostra vida sintonitza ja ara amb la plenitud de de Déu seran capaços de saber-se preparar per a l'Encontre definitiu. I, després d'ha­ l'amor. Anticipació joiosa és també el bon record d'un passat i el pensar que quan els ver viscut acomboiats amb l'amor de Déu i el dels seus pròxims durant la seva vida o, nostres ulls s'acluquin poden servir per obrir de bell nou els d'un germà cec... Quin fins i tot en el darrer moment —com en el cas del Bon lladre— fruiran, tots ells, la joia goig que la ciència faci possible disposar del que ja no necessitem en favor dels qui encara en tenen necessitat...! de veure Aquell que és l'Amor. Quin gran servei pot fer-se, doncs, acompanyant així les darreres etapes d'una LLUÍS ANTONI existència humana, i procurant que aquesta sigui viscuda amb la serenitat que dóna la fe!" Preparem la IV Assemblea! Tindrà lloc, a.D., el dissabte, dia 7 de novembre pròxim, al Col·legi de Jesús-Maria (Psg. de St. Gervasi, 15), que, una vegada més, ha mos­ trat la gentilesa d'acollir-nos. Anticipem la convocatòria perquè, ja des d'ara, tot i cada un dels membres dels nostres grups, us reserveu aquesta data, i adopteu el compromís d'assistir-hi i de portar-hi d'altres amics i coneguts, per tal PUBUCACIONS DEL CENTRE que aquesta Jornada, junt amb la reflexió i el treball, sigui una Festa d'Amistat, de Germanor i d'Esperança. Procurem, entre tots, que aquest Any Marià assenyali un bon pas en­ UNESCO DE CATALUNYA davant en l'expansió i l'arrelament del missatge que, com a moviment seglar eclesial, adrecem a totes les persones grans de bona voluntat i amb desig de "créixer" en llurs valors humans i cristians.

Agenda GUIÀ DE LES NACIONS UNIDES OCTUBRE, 1987 A través d'aquesta «Guia de les Nacions Unides» el lector podrà conèixer quina és i quina ha estat, al llarg de quaranta anys d'història, l'acció de l'ONU a favor de la Dia 7, dimecres, a les 18: Reunió de l'equip pro­ pau i del desenvolupament, de la dignitat i del progrés motor. (Llúria, 89) dels pobles. Dia 14, dimecres, a les 17'30: Reunió general d'Animadors. (Llúria, 89) Dies 21 i 22: Trobada dels Delegats de les diòce• sis de Catalunya. CENTRE- UNESCO- DE-CATALUNYA Mallorca, 285, pral. 08037 Barcelona tel. 257 80 44 Tèlex 98314-CUNC

é Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 -17 u

RACÓ DEL LLENGUATGE. LA SARDANA I LA DANSA LA SARDANAAMÈXIC-Al mesd'agost l'Esbart Ega- Els noms dels ocells (i) renc, de Terrassa, i la cobla Ciutat de Terrassa, han realitzat un viatge molt important a Mèxic on han ofert la música i dansa popular catalanes. Les orenetes i els seus ses de carrer amb un gran pa­ semblants, els magalls o fal- L'Esbart Egarenc ha celebrat un total de vuit recitals, re­ ALBERT PERA ti o encara que només fos partits per les poblacions de Jalapa (Estat de Veracruz), ciots són els que veiem a ciu­ una eixida. Sobretot les galli­ tat mentre dura el bon temps. Puebla (Estat de Puebla), Toluca (Estat de Mèxic), tres ac­ nes i pollastres no hi faltaven tuacions al Districte Federal i una a la Delegación Magdale­ Va ser una mala pensada que Podem sentir-lo, principal­ mai. Oques, galls dindis i na Contreras. En totes elles, fins i tot quan el grup encara les embarcacions que passe­ ment de nit, en les arbredes ànecs. Avui és molt corrent no s'havia refet d'un esgotador viatge de 36 hores, van co­ gen gent pel port de Barcelo­ dels parcs i en els jardins de anomenar els dos darrers en les cases senyorials; que ja nèixer l'èxit i bona acceptació del públic mexicà, sorprès na les bategessin amb el castellà. Lé celebració caste­ per la varietat i la força del programa que es presentava, del nom castellà de "golondri- van desapareixent per deixar llana del Nadal ha introduït el créixer els blocs de pisos. qual cal remarcar el ballet "A València, festa", una coreo­ nas". Hauríem de mirar de mot "pavo", i el conegut Do- grafia de Joaquim Navarro, amb música i instrumentació dir-ne sempre orenetes. Si el Encara que no cantin, ens nald, de Walt Disney, ha fet el de Mercè Torrents i Jesús Ventura. costum s'estén erradicarem fan companyia les tórtores mateix amb "pato", gràcies al un altre barbarisme. amb el seu rondineig. I la doblatge castellà. El diumenge, dia 16, la cobla Ciutat de Terrassa, va ofe­ Tot l'any ens acompa­ gran quantitat d'aus exòti­ Encara, en les poblacions rir una ballada de sardanes al pati enclaustrat del Palacio de nyen els pardals, que ocupen ques com són els lloros, les on tenim mar, podem con­ la Mineria del Distrito Federal, que va formar part dels ac­ els arbres ciutadans i fan cotorres, els papagais, els templar les gavines a grans tes on hi participava r"Orfeó Català" de Mèxic, i que va re­ arreplega de minúscules dei­ periquitos, les cacatues, els bandades, símbol de la ma­ sultar ser la primera ballada de sardanes amb cobla que co­ xalles alimentàries dels hu­ guacamals i d'altres que po­ jestuositat i gràcia en el vol. neixia el país mexicà. Va ser, sense dubte, la jornada més mans. A Barcelona ciutat, els dem veure aplegats a les pa­ Molts ja només saben ano- emotiva del viatge, amb assistència de la nombrosa colò­ vols de coloms són pertot rades d'ocells de la Rambla. menar-les amb el barbarisme nia catalana i la curiositat dels mexicans. arreu i prenen les veces de "gaviota". Entre els ocells domès­ Pedró Alonso i Palacios, que va gestionar les actua­ les mans dels grans i de la tics també hi hem d'incloure cions a Mèxic, i els estaments d'allí com r"Orfeó Català", la quitxalla. Alguns cops he vist les garses, que arriben a ser Secretaria General de Ensenanza i SETEJ, es varen multi­ a la plaça de Catalunya, cap a Perles ortogràfiques grans amigues dels homes i plicar amb les seves atencions vers l'expedició terrassen- l'hora foscant unes grans vo- que, segons conten, s'apo­ ca. Cal dir també la presència de les cameres de televisió liors d'ocells. Volen molt en­ Una botiga de televisors deren amb deliri dels objec­ mexicana, dels canals 7, 9 i 13, que varen filmar diferents laire i n'hi ha centenars, a mi­ em felicita el Nadal amb una tes lluents i els amaguen, actuacions del viatge i van fer també una filmació especial i lers. Em diuen que són es­ luxosa targeta que diu: Vo­ fent-ne el seu tresor. I els intervius als locals de r"Orfeó Català". tornells. lem que la gent sigui feliç corbs, capaços d'imitar la aquest Nadal i sempre... amb També a l'interior de les parla humana com els lloros. só i color. Cal dir-los que el Les gestions del viatge a Catalunya han estat portades cases hi ha qui es complau Ens ho demostra el cèlebre monosíl·lab so no s'accentua per les JIF-Catalunya (Jornades Internacionals Folklòri­ de tenir ocells engabiats, poema d'Edgar Allan Poe, on i que si s'accentués ho fariam ques). cantaires o no. Entre els pri­ va repetint: Mai mésl, a cada amb l'accent al revés de com L'èxit d'aquest viatge ha esbatanat les portes per altres mers, el més popular és el ca­ final d'estrofa. Amb el nom l'han posat. Amb tot, agraei­ viatges al continent llatino-americà, ja que el desig que no nari, seguit de caderneres, genèric d'aviram designem el xo de tòt cor aquesta felicita­ resultés una visita esporàdica, ha estat comú en tots els es­ verdums i pinsans. Però el rei conjunt d'aus de corral, que ció en veure que encara en taments i persones que han participat al viatge dels dels refilets és el rossinyol. abans eren a la majoria de ca­ rebo moltes en castellà. terrassencs. JOSEP VENTURA. XLVIII VIATGE CULTURAL

Dia 4 d'octubre del 1987

Sortirem a les 8 del matí cap a Tarragona i Reus. Conti' nuarem per Riudoms i Riudecanyes, on veurem l'embassa­ ment i visitarem l'antic convent-castell de Sant Miquel d'Es­ cornalbou. Continuarem fins a Montbrió del Camp, on visita- rem el Museu del Vi i del Camp. Després de dinar, recorregut pel Parc Samà, i tomarem a Barcelona passant per la vila de Cambrils.

EI monestir d'Escornalbou.

DINAREM Preu 2.500 ptes., comprenent viatge, visites, Restaurant 'Preguem els participants en els viatges cultu­ propines, sorteig de llibres i dinar al restaurant. rals de CATALUNYA CRISTIANA, que assis­ Per reserves de places truqueu al Tel. 215 TORRE DELS CAVALLERS teixin a la missa vespertina del dissabte, en els 28 05 Sra. Montserrat. La sortida serà a les 8 seus llocs de costum, ja que no podem garantir en punt del matí, carrer de València, xamfrà Tel.: (977) 82 60 53 la tornada, en hora hàbil per complir el precep­ Balmes. MONTBRIÓ DEL CAMP te dominical. "" "• - '

AVIS La Direcció del Viatge Cultural es reserva el dret d'anul·lar l'excursió i de modificar fltine- rari anunciat, durant el viatge, si les circumstàncies ho aconsellen.

18- Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 ]m u MODA

bonica gamma de neutres, cre­ mes, beijos, sorra, maquillatge i rosa brut. Presència del ne­ estil incompara­ Un toc romàntic gre, el blanc, el verd i el blau Lble de la creadora Roser Mar- marí. Ratlles fines i molt d'es­ cé, es posà de manifest una ve­ austera. Vestits lleugerament "ajus­ dilles, es presenten dues línies tampat abstracte sobre fons de gada més a través de la seva col- Jaquetes d'espatlles am­ tats a la cintura, que presenten opcionals: una de llarga fins al color llis. lecció estiu'87, íntegrament ples marcades amb suavitat, faldilles acampanades o amb turmell i l'altra per sobre dels genolls. dirigida a mia dona indepen­ es presenten llargues fins a mig profusió de volants. Els llargs Una col·lecció classificada Els teixits són naturals dent però veladament romàn­ maluc, que contrasten amb al­ fins al turmell preferentment. d'autèntica delectança, firma­ amb gran presència de fil, gasa tica. tres més curtes ajustades a la Pantalons cenyits i amb da per Roser Marcé. Tot un de fil, popelín de cotó, seda i La línia que Roser Marcé cintura. Una tercera línia de cintures altes, que contrasten èxit. proposa, continua ajustada pe­ jaquetes tipus camisa com a amb l'altra línia més volumi­ llana per a les peces anomena­ rò dins d'una tònica més feme­ complement de conjunts de nosa d'efectes envoltants. des d'entretemps. nina, que equival a dir menys tall més juvenil i desimbolt. Tocant al capítol de les fal­ Els colors es basen en una MARIA JOSÉ EJARQUE

•>jA Conjunt de camisa i faldilla en gasa de fil estampat blau Conjunt en gasa de fil color rosa amb completament de ja­ Conjunt en fil color natural, que presenta jaqueta molt pastel, que es complementa amb llarga jaqueta sense coll queta curta realitzada en fil i raió color maquillatge. Mà­ Ua;;ga. Brusa blanca en jacquard de cotó. -en fil mescla cotó a ratlles blaves. nigues muntades.

.COSTUMS I TRADICIONS. Quintetes a la Mercè

ESTEVE BUSQUETS I MOLAS lEP

etembre del 1688. Avui, prop de la dia­ per "los espiritus alados/ quando del Cielo da de la Mare de Déu de la Mercè, m'he baxaron/ con Maria y le entonaron/ unos CENTRE D'ESTUDIS S arribat al carrer de la Palla on Vicenç Maitines cantados", amb gran sorpresa de Subirà ha posat a la venda uns "Elogios de la Pere Noiasc que ho contemplava. Potser amb FAMILIARS Milagrosissima Imagen de Maria Santíssima el temps, algun pintor s'inspiri en aital de la Merced, patrona de la ciudad" d'ençà de prodigi. l'any passat. Ja ho diu una de les quinte­ Els àngels portaren, en altra ocasió, la ve­ Creat per la FACULTAT DE TEOLOGIA DE CA­ tes: nerada imatge al mar on una nau perillava "y TALUNYA i el SECRETARIAT DIOCESÀ DE PASTO­ para ser conocido tan milagroso portento/ se RAL FAMILIAR DE BARCELONA, amb la col·labo­ "Acudió el afio pasado/ que ochenta y halló todo el vestido/ mojado, y aun em- siete corria/ desta Ciudad el Senado,/ de la bebido/ con el salado elemento". ració de la FUNDACIÓ VIDAL I BARRAQUER. Langosta acossado/ a esta imagen de Ma­ Les quintetes segueixen narrant miracles Cursos per a proporcionar als alumnes una ade­ ria./ Sus auxilios imploro/ eligiola por Pa­ com el de quan "la peste abrasava/el ano cin- quada preparació científica, teològica i pastoral en trona,/ grandes fiestas le voto/ y Langostas cuenta y dos/ esta Ciudad, y estava/ de mo- el camp del matrimoni i de la família. Poden ser útils jamés vió/ la Ciudad de Barcelona". do que se acabava". A leshores fou duta en també per als professionals que actuen en Ja era hora d'agrair a la Verge redemptora processó "y su petición lograron". També, "el aquest camp. que "del Cielo en cierto dia/ baxó con gran afio ochenta (fa, doncs, vuit anys), que el melodia". Aital mercè ocorregué el 2 d'agost Cielo/ sUs lluvias no repartia/ repitióse el fa­ del 1218. Segons l'anònim autor d'aqueixos vor..." car, a l'instant en què "por la Ciudad Classes: dilluns i dijous, de 19.30 a 21 h. elogis, s'aparegué a Noiasc, mentre que d'al­ fué llevado/su Simulacrodivino/y al mismo tres afirmen que ho féu, també, a Raimon de instante atorgado/ su favor acostumbrado/ Assignatures: Psicopatologia de la parella. Espi­ Penyafort i a l'alt rei En Jaume. con llúvia del Cielo vino". ritualitat del matrimoni. Teologia del matrimoni. Diguem amb l'autor d'aquestes quinte­ Pastoral de les diferents etapes de la vida matrimo­ L'important és que davallà dels Cels per a tes: "Y pues que de Ella alcançamos/tan re- nial. Biologia de la sexualitat. Ideologies familiars omplir-nos de favors. Raimon, Noiasc i Er- petidos favores/. Que hazemos? En que mengol "siempre que se hallarorj/de sus fa- modernes. Aspectes psicodinàmics de les relacions dudamos?/ Uniformes acudamos/ a darie de la parella i de les relacions familiars. La família i vores colmados,/ a sus plantes se postra- gracias y honores". el matrimoni en la Bíblia. Psicologia de la sexualitat i ron,/ y la mano le besaron/ las màs veces Això a la Mare de Déu de la Mercè. Als arrobados./Yello mismosucedia/con parti­ seus fidels, felices festes! de la parella. Ètica del matrimoni. cular contento/ é tu Sierva,/ que es Maria/ (Aquesta crònica apòcrifa podia haver-se de Socós, quando venia/ à veneraria al publicat aleshores, si hagués existit "CA­ Convento". TALUNYA CRISTIANA". En aquells temps, Informació: SECRETARIAT DIOCESÀ DE PAS­ Amb tot, no és aquesta sola —malgrat ser però, els plecs de romanço suplien la premsa TORAL FAMILIAR, de 4 a 8 de la tarda, tel. 253 86 gran i principal— la mercè de la Verge, a la i, potser, arribaven més a l'entranya popular) 59. Diputació, 231 - 08007 BARCELONA. Ciutat. En certa ocasió la imatge fou venerada que molts periòdics moderns./

i! Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 -19 M

_ ENCREUATS Per ROSA COLLELL. ^FILATÈLIA. .Per ENRIC GRAUPERA _^ mmmm wmmtmmm S. ClOVANNI Dl DIO 7r)n IPROCLUIAZIONE A SANn MTnoNooeBu - • lynj mTKM nCOU OSKDAU E DCCU WmM OSKDAU OCTÀEDRE DEOU

POSTEVATICANE

Centenari de la proclamació de Sant Camil de Lellis i de Sant Joan de Déu com a patrons dels hospitals i dels malalts (I) El Vaticà edità una sèrie de tres segells dedicada a aques­ ta efemèride. Valors: 2 de 700 lires i 1 de 2.000 lires. Fitxa tècnica: Tiratge: 600.000 sèries completes. Mides: 30 X 40 mm. Dentat: 13 1/4 X 14. Format: vertical. Paper: blanc se­ tinat. Impressió: multicolor en offset i calcografia. Folis: 20 ex. Disseny: Antonello Ciaburro. Institut Poligràfic i Zecca de l'Estat Italià. Avui parlem de dos d'ells: Sant Joan de Déu (700) i el de 2.000 (Joan Pau II visitant un malalt). Aquest últim porta la llegenda: 1886-1986 PROCLAMA- ZIONE A SANTI PATRONIDEGLIOSPEDALIE DEGLI INFERMI, i els escuts dels dos ordes. El de 700, dedicat a Cercar vuit mots que tots aca­ Sant Joan de Déu reprodueix un quadre del pintor Gómez bin amb la mateixa lletra cen­ Moreno i porta la llegenda S. GIOVANNI Dl PIO PATRO- tral, i amb les inicials de 1' 1 al NO DEGLI OSPEDALI E DEGLI INFERMI. 8 hom ha de construir un mot. .JEROGLÍFIC

ON ÉS AQUEST LLOC? 1- Text que hom dicta o que hom escriu quan algú l'hi dicta. 2- Relació sexual entre persones emparentades, el matrimoni entre les quals, res ta prohibit. Solució al 416 3- Persona contra la qual és dirigida l'acusació penal. 4- Línia recta que talla un tros de la circumferència. SONADES 5- Que fa ostentació de saber o d'erudició, tenint-ne o no. SN 6- Punt de l'hcritzó per on surt el sol. SON A (DD) DES 7- Exercici de la dignitat reial. 8- Objecte al qual és atribuïda una virtut preservadora, que allunya els mals i -~ perits i les desgràcies. TT-t-l- Entre les inicials cal descobrir una paraula. Tots els mots acaben amb la mateixa lletra. IM K PRINÜRA VF.GADA, DES DEL CONCILI VATICÀ II, A les inicials: Dispersió dels jueus per diverses contrades del món. IS \ i -ABASr DELS FIDELS DE PARLA CATALANA EL

SOLUCIÓ •;9inuiv -8 MISSAL FERIAL FN EDICIÓ DE FORMAT MANUAL, PER ALS DIES NO FESTIUS •^U9TJ0 -9 Amb c!s textos eucològics i lectures de les misses de totes les feries de l'any, de les celebracions del Propi dels sants, de les misses •^JUBDag -f del Comú, rituals, per diverses necessitats, votives i de difunts. •:jesnDv -g Ordre de la missa amb les pregàries eucarístiques del Missal romà, •jsaouj -g la pregària V (del Sínode suís), les de reconciliació i d'infants. De venda a les llibreries

•BiodsBTQ rsjBioiui sa{ 9J^ug formal. 11x17 cms. - 2.208 pàgs. paner bibloprii:l - Imprès a dues Untes Enquadernació de simil-pell - i\ V. P. (amb IVA), 5.150 pies. KDITORIAl. RFXINA, S.A - Malloca, 87 i 89 - 08029 BARCELONA

PETITS ANUNCIS

SRA. SOLA desitja Srta. sols dormir SANTA MARTA Servei a domicili de Si UOIKU anunciar, ompliu la BUTLLETA D'iNSERCIÓ a base d'una lletra psr VARIS zona P. St. Joan-Sedeta. Te!. 257 91 ATS, INFERMERES, PUERICULTO­ quadrat di'ixant un espai en blanc entre cada paraula i envieu-ho junt amb un 69 de 8 a 9 matí. RES, AUXILIARS. Informes: Tel.: 245 taló nominatiu de l'import total del vostre anunci a 37 58. CATALUNYA CRISTIANA, carrer València. 244, 2on. 08007 - Barcelona SOLTERA 26 anys vol casar-se noi 26 SOLTER 43 anys desitja conèixer se­ anys en amunt fins 40. Ap. 23.174 nyoreta. Fins matrimonials. Barcelona. Tel. 422 48 48. VENDES NOM ES LLOGA habitació apta pei a dues ES LLOGA habitació a senyora. Am­ germanes o amigues jubilades, de 65 ADREÇA .. bient cristià. Demano informes. Tel.: anys mínim, a 75. Dret a cuina, rentar, 253 14 41 de 8 a 10 del vespre. TV, telèfon, dutxa. Tracte familiar, am­ POBLACIÓ Tel bient cristià. Demanem informes de SETMANES MESTRA soltera i catòlica, 29 anys l'Església i parròquia del seu barri. Tel. PREU LÍNIA vol conèixer nois i noies fins amistosos. 424 20 26. Sr. Magí. 100 pts Apartat 588. (25080) Lleida. 200 pts. DUES SRES. Soles molt formals ex­ (A.^.l.l 300 pts PERSONA sola que l'interessi viure cel·lent tracte necessiten noia fixa de 400 pts. de franc Masia "Gelabert Bosc", Cal­ 30 a 55 anys, cuina senzilla. Feina de 500 pts des de Malavella (Girona). casa poc treball. Hi ha ajuda. Truqueu VENDA DE XALETS 1 500 pts. al 203 90 19 de 10 a 21. 700 pts SRTA. MESTRA busca habitació APARTAMENTS en els mi­ tranquil·la i cèntrica, preferentment Ei- S'OFEREIX Perit Industrial de 49 llors indrets de l'Escala (Costa xample, sols dormir. Casa Sra. sola. anys en vendes i planificació. Tel. 893 Brava). Preus interessants. Calculeu l'import que haureu d'abonar multiplicant el preu de l'anunci pel Tel. 300 87 27. 70 99. FINQUES GUANTER nf)iTibre d'insercions TAXISTA fadrí 40 anys desitja conèi­ AUXILIAR de clínica i geriaLri^. Per (A.P.I.) Avinguda Ave Maria, Adjunteu un taló o (jir postí.l a noiri de CATALUNYA CRISTIANA, xer fadrina no fumadora fins matrimo­ hores o interna, a convenir. Es donen 7. Tel. (972) 77 02 72. carrer València 241. l'on. (1H()(I7 • BARCELONA nials. Tel. 410 01 66. referències. Tel.; 323 10 43.

20- Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 A 'L k^AUdAl^Mn^riAi

SUPLEMENT INFANTIL DE "CATALUNYA CRISTIANA" 372 Històries d'Eixerits DE LA £>HPÍE:

PE.R A ON/A KOiA Afr

' '"', ' ly j iiiini""iii"ijiiiiuiijijuiiniiiíiij4iinjin Jesús ens parla

Busquem l'evangeli del diumenge: Evangeli segons Sant Mateu, capítol 20, versets de 1' 1 al 16 (Mt 20:1- 16). Reflexionem: 1. Si el Senyor només ens donés allò que ens mereixem, estaríem ben arreglats! Perquè, per més bons que fóssim, icom podríem mai arribar a "guanyar-nos" un do "divf? Déu ens els dóna gratuïtament, de franc, sense cap mèrit nostre. Tot allò de bo que hi ha en nosaltres és do de Déu; per això els cristians lloem Déu i li donem gràcies sense parar. 2. Els fariseus es pensaven que ells eren els justos, els bons, els cridats primer i abans que els altres, i no comprenien com Jesús estimava i perdonava els pecadors, una vegada creien en Ell, els atorgava els matei­ xos dons que els altres. 3. Hi havia un noi que pregava dient: "Senyor, us demano de tot cor que totes les dones i tots els homes del món vagin al cel, i jo també". Als ulls de Déu, ningú pot vantar-se de ser "just", perquè tots som pecadors i ne­ cessitats de ser salvats. A més, la justícia de Déu no és pas com la justícia dels homes. Ell estima sense mesura a tothom. Recordeu allò del bon lladre? Jesús li digué: "Avui estaràs amb mi al Paradís". El mossèn

JEROGLÍFICS

1. Com es porta en Pere? 3. Ha fet bon dia?

2. ^Per què no l'arrenca? 4. On aneu?

ï\o A e tte

Solucions en el proper número L· 20.30 Telenotícies. 15.35 L'inspeaor Gadget. DIJOUS - 24 11.10 La bona música. 21.00 Gent del barri - 60. 16.00 Estrenes TV: 12.00 Estudi Estadi. 21.30 Simón i Simón: "La negra noche del espíinta- 8.00 Bon dia. 9.00 Pel matí. 14.45 L'informatiu. "La veritat nua". pàjaros". 15.00 Estudi estadi. 22.30 Àngel Casas Show. 17.40 Si ho sé no vinc. 9.35 Gabriela- 12. 11.35 Rituals - 89. . 19.45 Connexió amb Madrid. 00.00 Telenotícies. 18.40 Parada de Postes: 19.45 Sessió de tarda: "L'entraflable Kate". 12.30 Connexió amb Sant Cugat. DIUMENGE - 20 DIJOUS - 24 12.30 Avanç informatiu. "La mujer de la playa". 19.35 L'altra mirada: 13.30 Olímpics en acció. 13.30 Servei d'informació agrària. 12.35 Tres per quatre. 21.00 Connexió amb Sant Cugat. "El expreso de Bluefield". 14.00 Gol a gol. 13.50 TV3, segona vegada - "Àngel 13.30 Trens de Catalunya. 21.00 L'informatiu cap de setmana. 15.00 Telenotícies. Casas Show". 20.30 Telediari - 2. 14.00 L'informatiu. 21.30 Debat - 2 15.30 El vent entre els salzes. 15.00 Telenotícies. 21.05 A portada. 15.00 Connexió amb Madrid. 22.30 Connexió amb Madrid. 16.00 La gran vall. 15.30 Magnum: 21.35 I vostè què opina? 15.00 Telediari - 1. 22.30 Estudi estadi. 16.45 El meravellós circ de la mar. "Adéu ajororo". 22.30 Diumenge cinema: 15.35 Cridats per a la glòria: 00.00 Comiat. 17.10 Artesania. 16.20 Pel·lícula: "Cabo blanco". "Uamados para la glòria". "El coratge de Black Beauty". DILLUNS - 21 17.15 La tarda. DILLUNS - 21 17.35 L'home i la ciutat. 18.00 FiUs i filles. 17.40 Concen Alfredo Kraus. 9.00 Pel matí. 17.55 Avanç telediari. 18.10 Musica vista. 18.2? Avanç de l'informatiu. 19.00 Bàsquest. 18.00 Fi d'emissió. 9.35 Gabriela - 9. 17.55 Bíirri Sésamo. 18.20 Telefilm: 11.35 Rituals - 86. 18.30 Musiquíssims. 18.30 Picapuça. 20.30 Telenotícies. 19.30 Marta sempre, Marta a tothora. "Pessi lUusia". 12.35 Tres per quatre. 19.00 Pippi CalcesUargues: 21.00 30 minuts. 20.00 L'informatiu vespre. 21.30 A cor obert. 19.35 Hèrcules, el forçut - 14. 13.30 De cara al mar. "Pippi y el spunk". 20.00 Benji - 6. 15.00 Telediari - 1. 19.30 Amb les mans a la massa. 20.30 Si fa sol. 22.30 Gol a gol. 21.00 Connexió amb Madrid. 23.30 Fi d'emissió. 20.30 Telenotícies. 15.35 Fama: 20.00 Cristall - 5. 21.00 Gent del barri - 61. "Luchas contra molinos de 20.30 Telediari - 2. 21.00 Cinema club: DILLUNS - 21 21.30 Radio Cincinnatti: viento". 21.05 L'abella mil·lenària - 1. "La muerte de un buròcrata"'. 13.50 TV3, segona vegada: 22.45 Últimes preguntes. "La gran oportunitat de Badey". 16.30 La tarda. 22.10 Debat. "Gol a gol". 23.15 Jazz entre amics. 22.00 Guaita què fan ara...! 17.55 Avanç Telediari. 23.40 A mitja veu. 15.00 Telenotícies. 00.15 Comiat. 22.30 A tot espon. 18.00 Bcirri Sésamo. 00.05 Telediari - 3. 15.30 Magnum: 23.30 Telenotícies. 18.30 A mitja tarda. "Has vist sortir el sol" (I). DIMARTS - 22 19.00 Mister Belvedere: DIVENDRES - 25 16.00 La pel·lícula de l'estiu: DIVENDRES - 25 18.00 Fills i filles. "Rivales". 8.00 Bon dia. "Un assassí a la família". 13,50 TV3, segona vegada. 9.00 Pel matí. 18.25 Avanç de l'informatiu vespre. 19.30 De pel·lícula. 18.00 Fi d'emissió. "A tot esport". 9.35 Gabriela - 13. 18.30 Picapuça. 20.30 Telediari - 2. 19.30 Hèrcules el forçut. 15.00 Telenotícies. 11.35 Rituzls - 90. 19.30 Marta sempre, Marta tothora. 20.00 Benji - 3. 15.30 Magnum: 21.05 Un, dos, tres. 12.30 Connexió amb Sant Cugat. 20.00 L'informatiu vespre. 20.30 Telenotícies. "Sherlock Holmes no té 22.40 Documents TV. 12.30 Avanç informatiu. 20.30 M.» Mercader: Una catalana en el 21.00 Gent del barri - 58. fronteres". 00.15 Telediari - 3. 12.35 Tres per quatre. món del cinema. 21.30 Informatiu cinema. 16.25 La pel·lícula de l'esdu: DIMARTS - 22 13.30 L'electro xou. . 21.00 Connexió amb Madrid. 22.00 Cinema 3: "Les secretes intencions". 8.00 Bon dia. 14.00 L'informatiu. 21.00 EI mar de la fe. 22.00 El temps és or. "Sota el foc". 18.00 Fi d'emissió. 9.00 Pel matí. 15.00 Connexió amb Madrid. 23.00 La bona música. 23.45 Telenotícies. 19.30 Hèrcules el forçut - 15. 9.35 Gabriela- 10. 15.00 Telediari - 1. 23.55 Comiat. 00.00 Bona nit. 20.00 Benji - 7. 11.35 Rituals- 87. 15.35 Cridats per a la glòria: 20.30 Telenotícies. 12.30 Connexió amb Sant Cugat. "Hacia un nuevo destino". DIMECRES - 23 DIMARTS - 22 21.00 Gent del barri - 62. 12.30 Avanç informatiu. 13.30 Servei d'informació agrària. 16.30 La tarda. 18.00 Jocs del Mediterrani. 21.30 Històries imprevistes: 12.35 Tres per quatre. 13.50 TV3, segona vegada - 17.55 Avanç telediari. 20.25 Futbol. "Gènesi i catàstrofe". 13.30 La cuina de la tardor. 18.00 L'aldea de l'arce. 22.30 Especial Raimon. "30 minuts" 14.00 L'informadu. "Informatiu Cinema". 22.00 Debat. 18.30 Món Disney: 23.30 Tendido cero. 23.30 Trossos. 15.00 Connexió amb Madrid. "Estación Cherokee" 00.00 Comiat. 15.00 Telenotícies. 15.00 Telediari- 1. 15.30 Magnum: 00.00 Telenotícies. 19.30 Val més prevenir. 00.20 Les golfes de TV3: 15.35 Fama: 20.00 L'hora de Bill Cosby. 23, DIJOUS - 24 "Has vist sortir el solP" (II). "Perder el miedo". 15.00 Tennis. 16.25 Pel·lícula: "Una qualsevol". 20.30 Telediari - 2. 16.30 La tarda. 21.05 Europa, Europa. 19.00 D'Artacà i els tres gossos mos­ "Els alegres vividors". DISSABTE - 26 17.55 Avanç Telediari. queters. 18.00 Fi d'emissió. 13.15 Sardanes. 22.15 Divendres cinema: 18.00 Barri Sésamo. "La sombra de un gigante". 19.30 Criteriurn ciclista Barcelona. 19.30 Hercules el forçut - 12. 13.35 Recital: 18.30 Heidi. 20.30 L'informatiu vespre. 20.00 Benji - 4. "Alícia de Larrocha". 00.45 Telediari - 3. 19.00 Els nostres arbres. 02.05 Comiat. 21.00 Connexió amb Madrid. 20.30 Telenotícies. 15.00 Telenotícies. 19.30 Tots junts. 21.00 Tu pots. 21.00 Gent del barri - 59. 15.30 Els barrufets. 20.00 L'hora del lector. DISSABTE - 26 21.15 La duna mòbil. 21.30 Perry Mason: 16.00 Els germans Hardy i la Nancy 20.30 Telediari - 2. 9.00 Un, dos, tres. 22.15 Dijous cinema: "El cas dels bikinis robats". Drew: "Dissidència al paradís 21.05 Quina nit la d'aquell any. 10.30 Don Quijote de la Mancha: "Tu estàs loco, Briones". 22.30 Galeria oberta. (II)". 22.10 Sessió de nit: "Descansando hasta nuevas 23.55 Metròpolis. 00.00 Telenotícies. 16.50 Olímpics en acció. "Las noches de Cabiria". aventuras". 00.25 Comiat. 00.15 Bona nit. 17.50 La nova ruta de l'índia. 00.10 Telediari 3. 11.00 La bola de cristall. DIMECRES - 23 18.10 Retrat: "Cézanne". 12.15 Circ "ole-ole". DIVENDRES - 25 01.30 Testimoni. 15.00 Tennis. 13.30 Servei d'informació ^rària. 19.00 Botó fluix. 13.15 Loteria nacioníJ. 19.00 D'Artacà i els tres gossos mos­ 13.50 TV3, segona vegada: 19.30 Mecanoscrit del segon origen - DIMECRES - 23 13.30 Objectiu-92. queters. 4. 8.00 Bon dia. 14.30 Al matí... aquesta setmana. "Carme i David" i "Trossos" 19.30 Marta sempre, Méirta tothora. 19.55 Adetísme. 9.00 Pel matí. 15.00 Telediari - 1. 15.00 Telenotícies. 20.00 L'informatiu. 15.30 Magnum: 20.10 Joc de ciència. 9.35 Gabriela- 11. 15.35 Daniel el trapella - 20. 11.35 Rituals - 88. 20.30 Panorama. "El blues del paradís". 20.30 Telenotícies. 16.00 Primera Sessió: 12.30 Connexió amb Sant Cugat. 21.00 Connexió amb Madrid. 16.25 La Pel·lícula de l'estiu: 21.00 Pel·lícula: 12.30 Avanç informatiu. "Imperio de ntanes". 21.00 Els comptes clars. "Black Beauty". "En un país enemic". 18.30 Profesor Poopsnagle - 11. 22.30 Jazz. 12.35 Tres per quatre. 21.30 L'art de viure. 18.00 Fi d'emissió. 13.30 Performance. 19.00 Número 1. 22.00 Estadi 2. 19.30 Hercules el forçut - 13. 14.00 L'informadu. 19.35 L'equip "A". 00.30 Comiat. 20.00 Benji - 5. 15.00 Connexió amb Madrid. "Arbol va. Madera". 15.00 Telediari - 1. 20.30 Telediari - 2. DISSABTE - 26 10.00 Biniki i la dragona rosa. 15.35 Fama: 21.05 Informe setmanal. •ssí 22.15 Dissabte nit. 10.15 Sésamo obre't. "Buenos amigos". 23.30 Verdi: 10.45 Musical pasarel·la. 16.30 La tarda. 11.15 TEM. DIUMENGE - 20 17.55 Avanç telediari. "Infància y Juventud". 8.45 Informe setmanal. 01.00 Filmoteca TV: 12.00 Una història particular. 18.00 Barri Sésamo. 13.00 Misteri. 10.00 Santa Missa - El dia del Senyor. 18.30 La volta al món de Willy Fogg: "Descripción de un crimen". 11.00 Concert. 02.30 Comiat. 13.30 L'informatiu cap de setmana. "Decisión final". 14.00 Connexió amb Madrid. \ÀLENTINE*^ 12.00 Poble de Déu. 19.00 A tope. 12.30 Conquesta - 2. 14.00 Estudi Estadi. La pintura ideal 20.00 Les noies d'or - 45. 21.00 Connexió amb Sant Cugat. 13.30 Curro Jiménez: 20.30 Telediari - 2. "La noche de la gardufla". 21.00 L'informatiu. 21.05 L'Eden. 21.30 Amor salut i feina. 14.35 Set dies. 22.10 Corrupció a Miami: 15.00 Telediari - 1. 22.00 Connexió amb Madrid. "Regreso al mundo". 22.00 Nit de Teatre: 23.10 Espanya en guerra, 1936-1939. DIUMENGE - 20 "La tetera". 00.05 Telediari - 3. 10.00 Santa Missa. 23.50 Diàlegs amb la música. ; 01.25 Comiat. 10.55 Tu pots. CURS DE CREIXEMENT 00.20 Comiat. ^COMENTARIS TV^ PERSONAL LA PUBLICITAT És un procés de recerca interior per descobrir quins mecanismes, quines defenses, quines manipulacions, Darrerament la publicitat a la televisió cada vegada té un aspecte més brillant i espectacular. Es pot dir que no hi conscients o inconscients, utilitzem en la relació amb no­ ha anuncis dolents. Tots hem estat molt pensats i, amb aparences molt seductores, són capaços de fer-nos comprar saltres mateixos i amb els altres. En descobrir-lio podem qualsevol cosa que no necessitem. Els publicistes, com és ben sabut, ara no estudien què és el que pot desitjar el consu­ midor, sinó què és el que se li pot fer desitjar. Ja no es tracta només d'agradar al ciutadà mig oferint-li, amb atractiu, desenvolupar noves activitats i noves formes de relació allò que necessita, sinó que la feina consisteix, doncs, en fer-li comprar allò que ahir desconeixia. que ens ajudaran a viure una vida més autèntica, més Davant d'aquesta situació, el telespectador pot fer dues coses: o restar bocabadat davant el receptor quan surten plena de sentit, més feliç. els anuncis o rebre aquests missatges amb un to crític i, fins i tot, irònic. I la veritat és que, a més a més, el segon cas presuposa plantejar-se amb humor i sentit estètic allò que se'ns presenta, fonamentalment, amb voluntat comercial. DIRIGIT PER ANA M. PUJOL, A.T.S., formada en l'à­ Seria bo i entretingut, esbrinar on acaba la realitat i comença la fantasia, és a dir, quan ens deixen de parlar del pro­ rea del Comportament Humà i Relacions Interpersonals. ducte per parlar-nos d'un món irreal que no està inclòs en el preu. Aquesta segona possibilitat es pot convertir, doncs, Estudis de Teologia en la Facultat de Teologia de en un joc on els components de la família es dediquen a descobrir els trucs amagats que en certes ocasions són molt sim­ Catalunya. pàtics però que també, molt sovint, són trucs que tenen aspecte de trampes. Discutir, amb voluntat de entretenir-se, els nivells de significació de cada anunci, treure-li la careta a cada frase i a cada imatge pot ser un mitjà per començar a DIES: Dilluns, dimarts o dijous, als matins i a les tar­ plantejar-se el consum amb més prudència. Així veurem com més d'un cop segons quins anuncis juguen massa fort: des, segons la conveniència dels participants. uns ens presentaran la successió d'imatges a una velocitat que arriba a ser hipnòtica, els altres deixaran de respectar la SESSIONS INFORMATIVES: 30 de setembre, a les 11 dignitat de la dona en el moment en que converteixin el seu cos en objecte eròtic de consum; Cal pensar-hi i fer pensar i20h. als fills. CENTRE DE CREIXEMENT PERSONAL IGNASI BOFARULL. Gran Via, 690, Pral. 2a. 08010 BARCELONA Tel. 232 51 53, de 10 a 1 i de 4 a 7 T.A.C. (Telespectadors Associats de Catalunya) tel. 200 13 69.

i'3etmana del 20 al 26 de setembre del 1^7 -23 ^'^^sg^ií^fíi^ítf'Ç^ï^í," -^-y-^ —^"T'·f'^·^íí'^^í^·^·^-^^^r·í^^.

..., •:^i\:v. :;-n!Ç2?-

I*-"-"/' % 6 de juny del 1987 15 d'agost del 1988

20 de setembre del 1987 "K- n» 4

I. Mare puríssima, vivent ciutat de Déu, que amb la claror del Verb prenguéreu per peanya de vostra tota resplendíeu, concediu al glòria. vostre poble que il·luminat amb la V. Flor graciosa de Natzaret, nard llum de la veritat, conservi divinal que enflairàveu la casa del sempre el seny de la fe. Senyor, doneu a nostres llars II. Reina i Mare de Misericòrdia, cristianes aires de cel, que avivin que ens acostàreu l'Etern, l'esperit de família i purifiquin els revestint-lo de nostra forma costums de nostra terra. humana, i en la glòria impereu VI. Corredemptora^nostra, que en coronada d'omnipotència, visiteu- una sola llar aplegàreu els fills de nos amb vostres gràcies i feu-nos Déu escampats per tot el món, el do de vostre Fill, Jesús. serveu vostra descendència en III. Verge poderosa i molt unitat i concòrdia, ungiu-nos clement, que trencàreu les l'esperit amb l'amorosiment de la cadenes de l'esclavitud i caritat. convertíreu nostra pàtria en VII. Estel sereníssim. Mare nostra reialme de pietat, deslliureu els de la Mercè guiadora de les naus catalans de l'egoisme i feu-los que retornaven els captius a la devots de la llibertat cristiana. pàtria, dirigiu nostre viatge pel IV. Sagrada mansió de la pau, mar de la vida, i aporteu-nos a la esponerosa de fruits de vida, terra dels vivents. celestial Jerusalem, cenyida de fortalesa, ompliu-nos de vostres béns i assenteu en fonament De la Visita Espiritual a la Mare de Déu de la d'eternitat la ciutat, que Mercè, composta pel Dr. Lluís Carreras, PRINCESA DE BARCELONA, PROTEGIU VOSTRA CIUTAT

FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA • ANY MARIÀ Setmeni del 20 dl 26 de setembre del 1987 REFLEXIÓ OBLIGADA 1888-1988

La Mare de Déu de la Mercè i Barcelona

"PríncBsa de Barcelona protegiu vostra Ciutat" (dels 'goigs a la Verge de la Mercè") FELIP A. VILARRUBIAS i en la sacrificada pastoral par­ roquial per a una feligresia, Secretari de la Germandat de avui, pluralista, fins i tot, en el la Mare de Déu de la Mercè color de la pell, immergida en un barri mariner i d'un comerç bigarrat, confús i econòmica­ l 1988, es complirà ment feble, per imperatius del el Centenari de la Co­ desenvolupament urbà, cos­ ronació canònica de mopolitisme demogràfic, amb la imatge de la Mare la seva temàtica sociològica i de Déu de la Mercè, Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè desarrelament ciutadà. Edurant l'episcopat de monse­ Aquest cúmul de circums­ nyor Català Albora. Aquesta tàncies i la generalitzada crisi data ha de ser una invitació als religiosa, repercuteixen en un barcelonins perquè girin els fet cert: Barcelona no viu ni ulls vers la Mare de Déu de la Patrona de la Ciutat i de l'Archidíòcesi de Barcelona sent el missatge mercedari, el Mercè, representada en la for­ "ser" de la Mercè, el "ser­ mosa talla del segle XIV que INAUGURACIÓ DE L'ANY CENTENARI DE LA SEVA CORONACIÓ CANÒNICA víem " de Pere Noiasc, de Ra­ en les seves faccions i en el mon de Penyafort o de la jove seu aire de "pubilla", repro­ barcelonina Maria de Cerve­ dueix la estampa virginal d'una 24 DE SETEMBRE DE 1987 lló... El "Cap i Casal" no està noia barcelonina, d aquella cen­ sintonitzat amb el Santuari, túria que fou meravellosa per Celebracions i cultes, al Santuari amb el culte i devoció a la se­ als destins de la nostra Ciutat, va Patrona... impulsada per la universalitat Manca de memòria històri­ del missatge mercedari. Dia 23, dimecres ca?, o potser per no haver pre­ Certament, durant segles, sentat avui, la seva realitat his­ Tarda, Misses a les 5.30 i 6.30. A les 7.30, VESPRES CANTADES DEL PRESBITERI, Barcelona va viure entranya­ tòrica amb el llenguatge del RELIGIOSOS I FIDELS DIOCESANS, SEGUIDES DE L EUCARISTIA. blement unida a aquesta devo­ nostre temps. Nit, a les 23, VETLLA DE PREGÀRIES I EUCARISTIA DE MITJANIT. ció mariana, a un Orde emi­ Precisament, no podem obli­ nentment barceloní (Orde de dar que el Concili Vaticà II ha l'almoina dels captius), i a un Dia 24, dijous posat a la consideració dels culte singular que recorda el creients una reflexiva doctrina descens de la Verge Maria so­ A les 7.45 i 8.45, Misses. mariològica que ens exhorta i bre Barcelona la nit de l'I al 2 A les 10.30, MISSA DE PONTIFICAL, que presidirà L'Emm. Sr. Cardenal, Dr. Narcís Ju- adoctrina per a escometre la d'agost del 1218, que cristal- bany. A l'ofertori, ofrena de flors per les Cases Regionals. posada al dia del missatge mer­ litzà en una transcendental em­ A les 12.30, 13.30 i 14.30, Misses. cedari, amb aquesta filial invi­ presa evangèlica, moguda per Tarda, Missa a les 6. A les 7, Rosari i Exercicis de devoció a la Mare de Déu. A les 7.30 i 9, tació de la Constitució "Lu­ la fraternitat i la solidaritat hu­ Santa Missa. men gentium". mana per a una obra d'amor: Cada dia, fins al dijous 1 d'octubre, continuarà l'Octavari. Tarda, a les 7.30, Rosari, Exer­ A la llum d'aquest text con­ La redempció de captius. cicis de devoció a la Mare de Déu de la Mercè. A les 3, Santa Missa. ciliar, Barcelona, per la seva Heus aquí, feta realitat, feta vocació per allò transcendent, carn —per homes i dones de la per la seva història, pel llegat nostra terra, de la nostra ciu­ EL SANTUARI INVITA A de tants Sants barcelonins, en tat— una teologia alliberadora qualsevol temps, condicions i que rescatà milers d'éssers hu­ circumstàncies, ha d'exigir un mans de l'esclavitud i de la LES VESPRES SOLEMNES DE LA VIGÍLIA lloc apostòlic en l'empresa masmorra, en circumstàncies evangelitzadora d'Europa, a tràgiques per als qui, presos Amablement queden invitats tots els Preveres diocesans. Religiosos i Religioses, i Fidels què ens urgeix el Vicari de forçats —segrestats de les nos­ de Barcelona. Dimecres 23, a les 19.30. Crist, i convertir-se una vegada tres costes mediterrànies— ro­ El cant solemne de les Vespres serà el primer acte significatiu de la Vigília de la Mare de més en port d'esperança, des manien en les hòrrides pre­ Déu de la Mercè i del Centenari de la seva Coronació canònica. Serà el primer clam de so­ d'on partir —al caliu de la Basí­ sons del Nord d'Àfrica i l'O­ cors de l'Església de Barcelona envers la seva Patrona. lica de la Mare de Déu de la rient Mitjà (a terres de more­ Mercè— per a aquest "anunci ria). LA VETLLA DE PREGÀRIA I EUCARISTIA DE MITJANIT de l'Evangeli" als homes del Recordar aquesta singla­ segle XXI. dura ciutadana, inspirada en Ens plauria molt que, a l'ocasió de les Festes del Centenari, pogués quedar reinstaiírada la La Verge, Mare de l'Esglé­ l'Evangeli, sota l'advocació de Vetlla de Mitjanit. sia barcelonina, des del seu la Mercè, és un deure dels D'una manera especial i confiada hi queden invitats tots els grups d'oració, de joves i noies temple, obra dels nostres avant­ barcelonins a reviure-la en el i adults. passats, ens invita, ens espera nostre temps, seguint la invita­ La Vetlla de Pregària començarà a les 23 h. del vespre del dimecres dia 23, seguida de i la poesia mercedaria de Mos­ ció de Joan Pau II atots els po­ l'Eucaristia, a les 24 h. sèn Cinto ens encoratja a do­ bles del vell Continent: Evan­ nar aquest pas: EL SOLEMNE PONTIFICIAL gelitzar de nou Europa. "...Maria, Però no és menys cert que A les 10.30 del dia 24, dijous, solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, el nostre Carde­ bella font de les Mercès en els nostres dies flota una com dels Reis l'estrella un dia. pregunta unànime en tots nal, Dr. Narcís Jubany, presidirà el Pontifical inaugural de les Festes Centenàries. aquells, propis o estranys, creients o no creients, que visi­ Del cel baixa com una ona, ten la Basílica de la Mercè: dolç perfum de caritat" iPer què Barcelona viu obli­ i ens omple d'esperança amb dada de la seva Patrona? aquesta dolça invocació: dPer què aquest buit al seu Temple i ignorat el missatge deixa una profunda impressió noble cambril marià, des del més el zel sacerdotal del seu Oh! captius... Mercedari? en l'ànim del visitant. Una soli­ qual la imatge de Maria presi­ rector i custodis és present en no ploreu ja de tristor, Realment, en múltiples ho­ tud regna en la tènue penom­ deix els destins espirituals de la finura de la forma, en la pie­ que la Verge vos envia res i dies, una visita el temple. bra basilical, que emmarca el la seva Ciutat i Arxidiòcesi. No­ tat dels celebrants i assistents missatges del seu amor

FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA - ANY MARIÀ II Sefmans rfe/10 si 26 de setembre del W sent avui la nostra intercesso­ ORIOL NADAL i BADAL ra i mitjancera entre el Crist i nosaltres. Els homes, pele­ El 7 de novembre del grins encara en la terra, pas­ 1868 l'ajuntament i el poble sem tot sovint per períodes di­ de Barcelona van demanar al fícils i és en aquests moments Papa una gràcia apostòlica quan ens ham de comportar que, després d'éxposar les tal i com ho fan un fill o una filla raons, deia així en castellà: amb la seva mare: amb estima i confiança. Aquesta relació "Seria, por consiguiente, de amb la nostra Mare del cel mucho gozo psra el ayunta- s'haurà de manifestar però en miento ypueblo de Barcelona, els petits detalls de cada dia que Nuestra Sefíora de la com la salutació a les imatges Merced fuese venerada por de la Mare de Déu, el rés del los fieles como patrona de to- rosari o de l'àngelus. da la Diòcesis, y que todos de- Certament tant la munta­ biesen guardar como festivo nya santa de Montserrat com su dia, que està sefíalado al la basílica de la Mercè són dos 24 de septiembre (...)". santuaris marians és a dir, un lloc de culte on per això mateix Aquesta mateixa petició és també un punt de trobada fou elevada al bisbe de Barce­ de Crist amb l'home i això per lona alhora que aquest la va mitjà de la Mare de Déu, per tal trametre al Papa. Fou així com de rebre el perdó, la pau, l'ale­ el bisbe de Barcelona, Panta- gria i una forta empenta sobre­ leó Montserrat, a instàncies natural de renovació personal i del papa Piux IX proclamà la projecció apostòlica. Mare de Déu de la Mercè com Ara fa uns dies em deia un a patrona de la ciutat i diòcesi capellà que ell en més d'una de Barcelona. Uns anys més ocasió havia plorat donant tard, el 21 d'octubre del 1888 l'absolució i va ésser aquell Jaume Català i Albosà, llavors mateix dia que un company bisbe de Barcelona, en nom em deia que té molts "amics" del papa Lleó XIII, va coronar però que tan sols un li dóna au­ solemnement la Mare de Déu tèntica alegria, pau i serenor i de la Mercè. Aquest fet solem- és que cada vegada que es níssim de la coronació del veuen tots dos reben el sagra­ 1888 va ser veritablement un ment de la reconciliació. tret històric per la nostra ciu­ Aquest és el miracle —i el tat: les festes i celebracions missatge— alliberador de la van començar amb un tríduum Verge, la conversió de gent preparatori el 19 d'octubre que, després de molts anys i fins arribar al 21, dia de la so­ potser fins i tot per simple cu­ lemne coronació canònica de riositat, visiten la Mare de Déu Nostra Senyora de la Mercè. de la Mercè, senten la seva La imatge de la patrona fou ànima remoguda, es confes­ traslladada processionalment sen i troben el consol de la des de l'església de la Mercè "Mare de misericòrdia", "Re­ fins la catedral on tingué lloc la fugi dels pecadors", "Mare coronació. Però no va acabar de reconciliació". tot aquí perquè les solemnes Si l'any marià és un any de funcions van seguir amb un al­ gràcia i de perdó alhora serà tre tríduum, en aquest cas Lo Mdie de Déu de la Netcèf Mare, també evidentment un any en d'acció de gràcies, fins el dia què la Mare de Déu es troba 24. Tot plegat, però, ho cele­ especialment atenta a' la nos­ brarem, si Déu vol també amb tra pregària. Serà per tant un gran solemnitat, l'any vinent Reina i Patrona de Barcelona any de vocacions sacerdotals en què tindrà lloc ni més ni sempre i quan però les nostres menys que el centenari de la Però vet aquí un altra d'a­ (...): les peregrinacions als comunitats parroquials siguin coronació de la nostra patrona vents". Aquests significats els questes "casualitats" divines: santuaris marians, el rés del autèntiques comunitats cris­ (1888-1988). trobem representats i no pas per casualitat, en la iconografia celebrem la festa de la nostra rosari, les invocacions o els tianes que preguen amb per­ Aquest proper dijous 24 de la Verge de la Mercè. Unes patrona dins l'any marià, i què cants que des de segles el po­ severança i confiada humilitat. de setembre de 1987 els bar­ vegades és una imatge sede- és un any marià sinó un temps ble cristià ha adreçat a Maria" i Una vegada més, doncs, hem celonins estem un altre cop de gosa amb el nen als seus bra­ de gràcia, és a dir temps de també "el ressò de la pregària d'adreçar-nos a la Mercè i des festa car celebrem la solemni­ ços, d'altres la Verge de la mercè i per consegüent temps en el si de les llars cristia­ d'allí, als seus peus, pregar tat de la Mare de Déu de la Mercè és la Verge de la miseri­ de redempció? Un any marià nes". i pregar amb intensitat per les Mercè, Mare, Reina i Patrona còrdia que maternalment acull és un any en què cada diòcesi És aquí, en aquest context vocacions a casa nostra. de Barcelona. i protegeix un grup de perso­ celebra per mitjà de les més di­ on la nostre Mare de la Mercè i Tant de bo, doncs, què fem verses i distintes iniciatives el Laparaula "mercè" avui vol nes. De fet es parla de la Verge la seva basílica juguen un pa­ nostre allò que, tot pregant, seu Amor per la Mare de Déu i dir "benefici graciós", "acte de de la Mercè amb d'altres noms per fonamental. La basílica de demanà el nostre cardenal en Mare nostra per tal d'augmen­ benevolença" o de misericòr­ com els de Refugi, Mare de la Mercè, on és troba la nostra l'homilia del funeral pels morts tar i aprofondir en la devoció dia envers algú. Així ho fem Déu del Consol, Verge de la patrona, haurà de ser al llarg en l'atemptat a Hipercor: "que envers Ella. Per això tal i com servir en el llenguatge col·lo­ Misericòrdia etc. En tots de tot l'any marià i especial­ la Mare de Déu de la Mercè, re­ ens diu el comunicat dels bis­ quial: gràcies, mercès!, mercè aquests casos hi ha però un ment el dia 24; un focus de fe, demptora de captius i patrona bes catalans "convindrà espe­ a Déu pels seus dons. Alhora fons comú i és la manifestació de reconciliació i, en definitiva de la nostra ciutat ens ajudi ronar i renovar totes les for­ però, mercè també vol dir con­ d'un dels aspectes de la pro­ de redempció. La Mare de Déu amb la seva intercessió en mes de devoció mariana que, fiança o lliurament i així diem tecció de la Mare de Déu en­ de la Mercè que al llarg de aquests moments de tribula­ al llarg del temps s'han fet pre­ per exemple "a la mercè de " o vers els homes, la redemp­ tants de segles ha estat la ma­ ció, i sempre i a tots ens conce­ sents en la vida dels cristians "la nau restà a la mercè dels ció. re dels captius, continua es­ deixi la pau de Déu".

FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA • ANY MARIÀ Semm del 20 il 26 de setembre del Í987 III I.caB«< ae Déu ae 1 REDEMPTORi^

Goigs de la Mare d( Patrona de

TORNADA Dels captius Mare i Patrona, puix del Cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat.

Els reis moros tenen plenes ses masmorres de captius JAUME ARMENGOL catedral pel bisbe Berenguer pressar a la Mare de Déu la se­ que al remor de les cadenes de Palou, i havent predicat va reconeixença i estima, i d'a­ ploren llàgrimes a rius. l'homilia sant Ramon de Pe­ cí nasqué la necessitat d'una Jesucrist no els abandona, puix Noiasc els ha escoltat: n aquella situació preo­ nyafort, Pere Noiasc, acom­ imatge de Maria, sota l'advo­ cupant, un barceloní, el panyat de dotze joves cavallers cació de la Mercè. Veu Noiasc els seus martiris cavaller Pere Noiasc, en barcelonins, vestiren per pri­ i a la Verge els oferí, fervent oració la mati­ mera vegada l'hàbit de la Mer­ jardinera d'eixos lliris nada del 2 d'agost de cè, després d'emetre el vot de que trepitja el sarraí. 1218, festivitat de De les mares la més bona lliurar-se en penyora pel rescat als bons presos s'ha afillat: "Sant Pere entre cadenes", dels seus germans captius en rep l'inspiració de Maria de poder dels moros. Colpit el rei Entre càntics i harmonia En aquella hora fundar un orde religiós dedicat davant la generositat dels seus a Noiasc s'apareix, bella font de les U a la "Mercè de redempció de cavallers, disposà que brodes­ la nit fosca es torna dia com dels reis la ei que de llum tot ho rubleix. deixa's veure de to captius", amb un quart vot, de sin sobre el seu hàbit les bar­ La imatge de Maria quedar-se captiu si altra cosa Té a un costat Santa Madrona, Del Cel baixa, com res catalanes. Ei bisbe, per la Santa Eulària a altre costat: dolç perfum de car no podia fer a favor del ger­ seva part, ordenà que sobre mà esclavitzat. elles hi marquessin la creu La imatge actual que es ve­ Descobrint Ella el misteri Nostra Seu herm< blanca, emblema del capítol diu: —Noiasc, no tinguis por; d'aquesta Orde és e La inspiració fou comuni­ nera a la basílica de la Mercè dels que estan en captiven l'orient d'aquesta e: cada al dia següent per Pere catedral barceloní. de Barcelona és una talla gòti­ tu en seràs el redemptor. que els esclaus pen Noiasc al seu director espiri­ Jo seré ta companyona, Ben aviat l'órde prengué un ca de fusta del segle XIV, pro­ Per blasó amb sa tual i conseller, sant Ramon de tu seràs el meu soldat: l'ample escut del '. gran increment, florint abun­ bablement obra de Pere Mora- Penyafort, aleshores canonge dants fillades per tot el Princi­ gues, amb un Infant Jesús a la Dóna'n compte al rei En Jaume Oh captius de M penitencier de la Seu de Barce­ pat. De Catalunya, ja en el ma­ falda, d'un segle o dos des­ i a Ramon de Pepyafort, no ploreu ja de trii lona, i la sorpresa fou gran, i a arrancar fills ajudau-me que la Verge vos e teix segle, s'extengué per Ara­ prés. El 1637, amb motiu d'u­ puix que la Verge Maria havia d'entre els braços de la mort. missatgers del seu gó, i alliberada València, per na plaga de llagostes, la Mare inspirat el mateix objectiu al Ves tu a l'Àfrica i destrona Donaran fins sa per tot el seu regne, així com per de Déu de la Mercè fou nome­ a qui el món té esclavitzat: — per comprar-vos el sant canonge. Director i dirigit, les Illes, Castella i més tard per nada patrona de Barcelona pel amics tots dos del rei Jaume I, Andalusia i tota la Provença. consell de la ciutat i, el 1696, el Conqueridor, que en aquells V/ Ora pro nobis, Sancta Maria de Mercede. R el papa Innocenci XII estengué dies es trobava a la ciutat, co­ Més tard moria a Barcelona el seu culte a tota l'Església. municaren al monarca el desig amb fama de santedat sant Pe­ L'any 1888, durant l'Exposi­ OREMUS. Deus qui per tloriosissimam FItii lui de portar a terme la comanda re Noiasc, el dia de Nadal de Malrem, ad liberaitdos Cbristi tiieles t polestate ció Universal, fou coronada ca­ paianorum, nova Ecclesiam tuam prole ampli- caritativa. El desig no sols fou 1258, víctima d'unes febres ^ nònicament. El seu culte, du­ ficaré ditfialus es: preeita queesumus,. ut quam aprovat sinó que el mateix rei encomanades en un llarg cap- rant l'edat mitjana, s'estengué es declarà protector de la fun­ tiveri sofert a València per cau­ per la Mediterrània i, més mo­ Moderat dació, ja que també ell havia sa de la redempció d'uns cap­ tius. Se sap que fou enterrat dernament, per terres hispàni­ tingut la mateixa inspiració. r^'ik^zT· prop del convent de Plega­ ques i americanes. Defscop-fiusMorei Pa-fro-na puixdel Cel ens heu bqi T xah mans, però malgrat les investi­ .-Un poc mogut . Z"?^. gacions fetes a diferents èpo­ El temple barceloní, situat ques no s'ha trobat el seu se­ al carrer Ample, és al costat de pulcre que ha continuat desco­ l'edifici de Capitania General, negut per la petició que féu el que fou, fins al 1835, el con­ sant, en morir, "de ser soterrat vent dels mercedaris. La primi­ anònimament, sense distreure tiva església fou erigida el ni un cèntim en la seva sepul­ 1249-67, ampliada els segles Ei nou orde religiós tura per no restar cap almoina XIV i XV i renovada totalment a la Mercè de captius". el 1 765-75. L'edifici barroc és obra de Josep Mas i consta Amb la difusió de l'orde de d'una sola nau, amb vuit cape­ El dia 10d'agostde1218, mercedaris, augmentava cada lles laterals comunicades en­ en presència del rei Don Jau­ dia el nombre de captius alli­ tre si, amb una cúpula, al me, en la missa celebrada a la berats que, agraïts, volien ex­ creuer. Hi ha rics revestiments

FUNDACIÓ CATALUNYA CRCTANA IV Sefmana í/e/ l<:i al 26 de sett ï Déu de la Mercè Barcelona

Ve Maria a rompre els llaços a vuitanta mil esclaus; saludeu-la, que sos btaços F són cadenes molt suaus. Ella el món desengrillona de la serp que el té lligat:

Amb blanc hàbit de puresa van i vénen per la mar els coloms de la Princesa de marbre i estuc, amb compli­ novat zel l'obra alliberadora de que té aquí son colomar. cades gelosies a les tribunes l'home esclavitzat, que un dia Per tota Àfrica ressona altes. La cúpula fou construïda inicià sant Pere Noiasc. el seu cant de llibertat: ei 1888 i és coronada amb El segon signe el consti­ No té esclaus ja Moreria, una gran imatge de la Mare de tueix la presència entre nosal­ Llucifer els té a milions. Déu de la Mercè, obra de Ma- tres de la imatge antiga de la Oh! preneu-los-hi, Maria, ximí Solà, i refeta, després del Culte i veneració de la Mare de Déu de la Mercè, mal­ tots els regnes i nacions. 1940, pels germans Oslé. grat les revoltes ja esmenta­ És l'infern la negra androna ciutat de Barcelona a de la gran captivitat: Després de l'exclaustració del des i d'una manera particular 1835 el convent fou desamor- la Mare de Déu de la després de la profanació de Maria, Barcelona enamorada titzat i destinat primer a teatre i l'any 1936, però que mercès a íicès, vos fa trono del seu cor: escola de declamació i, més un grup de valents devots de la trella un dia, puix del Cel li sou baixada, tard, a edifici de Capitania Ge­ :s tres. feu-ne cel de vostre amor. Verge, pogué ser salvaguar- neral. L'església es convertien L'amor de Maria, sota la una ona, Vostre braç que esforç els dóna protecció de la Mercè, ha estat dada. tat: sia sempre al seu costat: parròquia en substitució de l'antiga de Sant Miquel. constant a la ciutat de Barcelo­ >sa i bella En certamen de cent pobles na. Ho recorden fets miraculo­ 1 bressol, sa corona li da'l món; sos constatats per la història: trella la pren ella i amb mans nobles amb motiu d'un terratrèmol, dran per sol. la ha posada. en vostre front. reu els dóna, Per sa Reina vos corona que cessà al moment d'invo­ rincipat: la que ho és del Principat: car a la Mare de Déu; fínalitza- La Mercè i l'Any Marià ció de la "pesta negra" el dia 1 oreria, Que del Cel baixeu encara de juliol de 1651, i de la "plaga itor, vostra imatge d'or ho diu, avia que amb els braços ens ampara de la llagosta" el dia 19 d'octu­ imor. com una àliga son niu. Branca femenina de ia Mercè bre de 1687, i la protecció del sona Per sa estrella us mira l'otia, seu temple en distintes oca­ Després d'aquestes dades rescat: per son àngel la ciutat: sions de guerres, saquejades històriques voldria cloure amb i profanacions. alguns objectius concrets que / Ut digni efficiamur promissionibus Christi. Dos signes plens de vida podríem oferir els barcelonins La branca femenina de la pregonen avui encara l'esperit a la Mare de Déu de la Mercè. pie venemmur, tmtl operis imlitulrlcem, eius Mercè fou fundada a Barcelo­ mercedari: el primer és la per- N'assenyalo cinc: pérítei" meritis et intercessione, é peeeatis omnU vivència de l'orde mercedari bus el cíptivilíte dttmoiiis Ukeremur. Per eum- na per la noble santa Maria de Portar a cap el seu missat­ dem Cbristum Domlnum nosirum. R. Amen. Cervelló, el dia 25 de març de fundat a Barcelona fa 769 ge, treballant per alliberar a la 1265. Aprovada pe! capítol anys, amb fills de la nostra ciu­ nostra societat de l'esclavatge general de la Mercè, reunit a tat, inspirats per Maria i plens del pecat, del vici, de la droga, Tarragona, les seves monges de l'esperit redemptor. Avui de la fam i de les injustícies; in­ es dedicaven a recaptar almoi­ l'arbre mercedari s'ha estès en vocar sovint Maria, visitant-la nes per la redempció de cap­ setze branques esponeroses, en el seu santuari, com feien tius i a tenir cura dels ex- quatre d'elles de l'orde antic els nostres pares; consagrar captius malalts de l'hospital de d'homes i dones, calçats i des­ els fills —després d'haver re­ Santa Eulàlia. calços, i dotze instituts més, but la Primera Comunió a Ma­ Amb aurèola de santedat, femenins, un d'ells francès, un ria, com era antiga tradició bar­ Maria de Cervelló morí a Bar­ altre italià, un irlandès, cinc celonina; propagar més el celona, el dia 19 de setembre americans i tres espanyols, en­ nom de Mercè, entre les noves de 1265 per ser propagadora tre els quals un és barceloní. nascudes, i, finalment, que del culte a la Mare de Déu de la Tots ells, amb l'escut al pit, for­ Ella, la Mare de Déu, faci néi­ Mercè, fou nomenada "Santa mat amb creu de la Seu de Bar­ xer i créixer noves vocacions Maria dels Socors". El seu cos celona i amb les barres catala­ mercedàries entre els nostres incorrupte, salvat de la guerra nes, pregonen en els cinc con­ joves, perquè siguin continua­ civil del 36, és venerat en una tinents on treballen, l'origen dors de l'esperit de sant Pere capella de la basílica de la Mer­ barceloní del seu esperit re­ Noiasc i de santa Maria de cè de Barcelona. demptor i continuen amb re­ Cervelló.

ANY MARIA míre rfe/198 7 V Coronació dl la princesa de

, n ocasió de cele­ 21, el centenari de la Corona­ centre d'acolliment i d'irradia­ brar-se el primer ció canònica de la imatge de la ció de tota obra dedicada a la centenari de la de­ "Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat" Patrona de l'Arquebisbat i redempció dels captius. Tan claració confirma- Princesa de Barcelona, cal de bo les Festes Centenàries, tòria per Pius IX, el J. VERDAGUER que, a temps, tot treballant els amb la col·laboració de tots, E 27 de febrer del fruits de l'Any Marià, empesos poguessin deixar, com a fruit 1 868, de la Verge de la Mercè, per l'agraïment i també per les concret i eficaç, una obra so­ com a Patrona del Bisbat de necessitats presents, prepa­ cial dedicada a la redempció i Barcelona, el Dr. Marcel ales­ BREU HISTÒRIA DE LA MERCÈ rem les FESTES CENTENÀ­ rehabilitació de les víctimes de hores Arquebisbe de la Diòce­ RIES DE LA CORONACIÓ CA­ les esclavituds d'avui; i que la si, deia en la sevo exhortació NÒNICA DE LA MARE DE Basílica de la Mercè pogués pastoral "La Mare de Déu de la L'any 1218, sota l'advocació de la Mare de Déu, es fun­ DÉU DE LA MERCÈ. esdevenir la Basílica del Mercè, ahir i avui: "En totes les dà l'Orde de la MERCÈ. Perdó... desgràcies de la natura i dels La Imatge venerada aquí, segons alguns, fou tallada per Més que recordar i celebrar La inauguració solemne de homes, que assolaren Barcelo­ ordre de sant Pere Noiasc. un fet centenari, un aniversari, les Festes Centenàries, amb el na en els temps de decadèn­ Els entesos, no obstant això, l'atribueixen a l'escultor les Festes de la Coronació hau­ pontifical que presidirà el nos­ cia, la imatge de Santa Maria Pere Moragues (segle XIV). Té una alçària d'un metre rien de ser una "memòria". La tre Cardenal el proper dia 24, a de la Mercè fou l'esperança cinquanta. "memòria" del "fet eclesial la Basílica de la Mercè, voldrà dels ciutadans. Quan les pes­ significatiu" que culminà amb Incomptables captius, redimits per la seva mediació, es ser també una gran convoca­ tes la colpien (1571, 1817, la Coronació: la vivència i fer­ postraren als seus peus durant més de 500 anys. tòria dirigida a TEsglésia de 1821), o la secada del camp vor marià-mercedari dels bar­ Per la seva intercessió, Barcelona fou alliberada de Barcelona i a tota la ciutat. Tant devastava la seva plana celonins, avantpassats nos­ grans calamitats els anys 1420, 1616, 1650, 1680, de bo els nostres historiadors, (1680), o els setges cruels l'o­ tres, que, en llurs necessitats, 1687, 1697, 1789, 1821, 1852, i durant el trienni sociòlegs, teòlegs i pastoralis- primien durament (1697, s'aixoplugaren sota la protec­ 1936-1939. tes apliquin la seva ciència i 1 714), o les invasions l'espo­ ció de la seva Mare i Patrona. El 1687^el Consell de Cent proclama la Mare de Déu dades a donar base i orientació liaven (1814), la Mare de Déu Les Festes Centenàries hau­ de la MERCÈ Patrona de la Ciutat, li fa ofrena d'un tron de al "fet eclesial centenari", i que en fou sempre la protectora, i rien de ser un "nou fet eclesial plata i una llàntia també de plata. els pastors, catequistes, mes­ la veneració de la seva imatge significatiu", una nova fita en El 1765 es posa la primera pedra de l'actual basílica i tres i pares de família el sapi­ el consol més suau i la més la nostra tradició mariana vi­ guem suscitar...l sentida preocupació ciutada­ s'inaugura el 1 775. vent, una fidelitat creixent al Com agrairíem que els nos­ na. Cal assenyalar la cruel de­ L'any 1868, Pius IX, a instàncies del bisbe de Barcelo­ vot de poble, un recurs espe­ tres bisbes, com ho feren amb vastació que patí la ciutat i tot na, Pantaleó Montserrat, confirma el desig, ja en l'antic fo­ rançat en les nostres necessi­ "Les arrels cristianes de Cata­ Catalunya amb el flagell de la mentat, i la proclama canònicament Patrona de la Ciutat tats d'avui, digne de ser com­ lunya", ens regalessin "Les llagosta del 1687. Fou un dels i Diòcesi. memorat en el futur. arrels marianes de Catalu­ més terribles i persistents as­ El dia 21 d'octubre del 1888, el bisbe Jaume Català i nya". sots de la nostra terra: però Albosà, en nom del papa Lleó XIII, la corona solem­ Les Festes Centenàries, I, donades les noves i terri­ també fou singular la protec­ nement. endemés dels actes i celebra­ bles esclavituds d'avui dia ció de Maria. Tan sensible de­ El setembre del 1 918, el bisbe Enric Reig i Casanova, cions religiosos, haurien d'a­ (consumisme, permissivisme, via ser el prodigi, que moltes en nom del papa Benet XV, la corona a la Plaça de Catalu­ portar llum, reflexió i resposta sexe, droga, sida, violència, ter­ terres d'Espanya, afligides nya com a reina de Barcelona, amb motiu d'haver estat als greus problemes i esclavi­ rorisme...); i donat que la Ma­ igualment, s'acolliren a la Ma­ concedit el títol de Basílica a la seva església. tuds que avui ens aclaparen, re de Déu de la Mercè ja és in­ re de Déu de la Mercè en El 1939, Miguel de los Santos Díaz i Gómara, Bisbe- com també oferir festes popu­ vocada com la Redemptora de aquesta necessitat. En aques­ Administrador Apostòlic, recuperada i restaurada la imat­ lars que arribin al cor i a l'àni­ Captius, per què no demanar al ta avinentesa, el Consell de ge, retorna a Maria de la MERCÈ la seva corona com a Marc ma del poble. Sant Pare que la vulgui nome­ Cent, ultra de comprometre's a i Patrona de la Ciutat. Les Festes Centenàries nar tal, oficialment, per a tota complir el vot de la ciutat, de­ El 1 959 es posà una imatge a la cúpula, en substitució ens haurien d'ajudar a recupe­ l'Església, confiant-li la re­ clarava la Mare de Déu de la de la que hi havia l'any 1936. rar la presència de Maria en la dempció de totes les esclavi­ Mercè PATRONA I PROTEC­ El 1963 se celebra el 75 aniversari de la seva coronació vivència cristiana del nostre tuds que afligeixen la Huma­ TORA de Barcelona. La procla­ canònica, es construeix el nou tron, se li treuen els vestits poble, remuntant el possible nitat? mació posterior de Pius IX, re­ amb els quals abans se la venerava i es funda la Germandat oblit en què hagués caigut; re­ Que el Senyor vulgui be­ ferida al Bisbat, confirmava de la Mare de Déu de la MERCÈ. novar amb nova abrivada de neir i fructificar els nostres es­ l'espiritual concordança de la El 1 968, centenari de la proclamació canònica com a fervor l'ideal i missatge de la forços per viure intensament Mare de Déu de la Mercè i Patrona de la Ciutat i Diòcesi i 750 aniversari de la fundació Mercè; potenciar el Santuari l'Any Marià i les Festes Cente­ Barcelona." de l'Orde de la MERCÈ, se celebra un doble Congrés Ma- riològic i Mercedari i es funda el Patronat de Re­ de la Mercè com a signe d'i­ nàries de la Coronació canòni­ dempció Social. dentificació diocesana, on la ca de la Mare de Déu de la En ocasió de complir-se, Mare rebi la freqüent visita Mercè! l'octubre de l'any que ve, el dia dels fills barcelonins, i sigui J.M.L.C.

FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA - ANY MARIÀ VI Setmsna del 20 al 2S de setembie del (987 BIBLIOGRAFIA MARIANA

J. UftOElX J.Ü. ü. J.Ü.

MARIA EN LA MISSIÓ DE EL MAGNIFICAT. CANTICO DE MARIA I LA VIDA CRISTIANA, MARIA, MARE VERGE, per Jor­ L'ESGLÉSIA, per Joan Esquer­ LA SALVACION, per Isidro Go­ per Albert Rouet. Editorial Cla­ di Maria Bou i Simó. Editorial da Bifet. Facultat de Teologia mà Civit. Biblioteca de Autores ret, Barcelona, 1979. Col·lec­ Claret, Barcelona, 1984, 189 de Barcelona (Secció Sant Pa- Cristianes, Madrid, 1982. Col- ció "Els Daus", n.» 29. 145 pàgs. cià), 1981. Col·lecció "Saurí", lecció "BAC Minor", n.° 65, pàgs. n.»51, 140 pàgs. 227 pàgs. És, aquest, un llibre que bé es És aquest un petit tractat so­ pot qualificar com a llibre típic L'objectiu d'aquest llibre és el El brevíssim pròleg amb què bre Maria que parteix d'una difi­ d"'espiritualitat mariana". de posar de manifest com la mis­ el mateix autor encapçala aquest cultat que, sovint, no deixa de ser Ben cert que és un llibre que sió pròpia de l'Església, la de dur llibre comença amb aquesta fra­ real: com parlar de Maria d'una té molt present l'espiritualitat bl· a terme l'obra de l'evangelització se: "El present estudi és una invi­ manera que resulti adequada als blica i teològica amb què en els o, en altres termes, la d'esdevenir tació a comprendre i viure el Càn­ nostres dies, a la sensibilitat dels nostres dies es parla de Maria missionera en la seva vida, en les tic de Maria en el cor de l'Es­ cristians i dels homes d'avui. perquè Maria tingui el lloc que la seves actituds i en les seves acti­ glésia". Això explica l'itinerari que se­ Mare del Salvador ha de tenir en vitats, troba una llum especial Aquestes paraules són, certa­ gueix aquest llibre en la seva ex­ el si del poble fidel i en la fe dels quan aquesta missió se contem­ ment, un bon resum del llibre. posició. De primer es detura en el cristians. Però, per damunt d'ai­ pla a la llum d'una ordenada expo­ D'una banda, es trata d'un estudi, lloc que Maria ocupa en els Evan­ xò, el llibre està escrit talment una sició del misteri de Maria. d'una obra d'investigació i co­ gelis. Així descobrim qui és Maria reflexió o una meditació espiritual Podríem dir que és un llibre de mentari d'un reconegut escriptu- des de les narracions evangèli­ sobre Maria, sobre la seva mater­ síntesi entre un tractat sobre la rista sobre el Càntic que l'evange­ ques de la infantesa de Jesús fins nitat com a Mare de Crist, com a Mare del Salvador i un tractat so­ lista sant Lluc posa en llavis de a la seva presència al costat de la Mare de l'Església i com a Mare bre la vida de la comunitat aplega­ Maria i que l'Església es fa seves, creu de Jesús, a fi d'anar posant nostra; sobre la fe, l'esperança i da pel Salvador per continuar en dia a dia, per cantar els favors de de manifest tota la seva dimensió l'amor que hem de tenir envers el món, a través dels segles, la se­ la salvació de Déu. D'altra banda de "maternitat espiritual". Maria; sobre el sentit de la humili­ va obra redemptora. Dit amb al­ és una invitació a "comprendre i Després, aquest llibre de tat i la virginitat de Maria. tres paraules, és un llibre que si­ viure" aquest Càntic que tots els Rouet, es detura extensament en Al costat d'aquest aspectes, tua adequadament la connexió cristians ens hem fet nostres i tres dimensions marianes que l'autor, monjo de Poblet, ens aju­ entre la mariologia i la eclesio- ens anirem fent nostre. són vives en la fe de l'Església i da a endinsar-nos, en aquesta logia. És veritat que el fet que sigui que ens ajuden a situar-nos en mateixa perspectiva espiritual, en Per dur a terme aquesta sínte­ un estudi pot desencoratjar algú a aquelles vivències i constata­ les diverses "paraules" de Maria si, l'autor, professor a la Facultat llegir-lo. Però desencoratjar-se cions cristianes que no es poden que els Evangelis han fet arribar de Teologia de Catalunya i a la per això seria no tenir present el oblidar quan parlem de Maria: la fins a nosaltres, per concloure en Universitat Urbaniana de Roma, tremp pedagògic del Dr. Gomà en seva virginitat, la seva immacula­ unes "glosses" de les deu festes estudia els temes bíblics marians, la seva manera de fer arribar als da concepció i la seva assumpció principals de Maria que es troben la presència que ha tingut Maria altres el fruit del seu estudi. El fet en cos i ànima al cel. Podríem dir en el calendari de celebracions li­ en la història de l'Església, el sen­ que sigui un estudi vol dir que que és el capítol dels grans dog­ túrgiques. A aquí cal'ajuntar-hi tit salvífic dels títols marians, així aquí res no ha estat escrit a l'atzar mes marians, de vegades expli­ les referències adients a Maria com el sentit del culte a Maria. sinó que ha estat escrit després cats massa de pressa i que aquí "en la nostra vida". És des d'aquestes perspecti­ de reflexionar sobre les dades se'ns presenten en totes les se­ Completant aquest conjunt de ves, i subratllant les actituds de que porten més al moll de l'os del ves dimensions bíbliques i teo­ reflexions espirituals, es dóna en Maria davant el que Déu demana­ text estudiat i de trobar la forma li­ lògiques. aquest llibre una llista —gairebé va d'ella en inserir-la en el context terària més adient de fer-hi arri­ En tercer lloc, ens trobem podríem dir una "lletania"— dels del misteri de Crist i de la realitat bar els lectors. Que sigui un "es­ amb l'apartat dedicat a Maria en elogis que els Sants Pares han de l'obra del Messies, com van tudi" és un aval per a tots els lec­ el context de la vida cristiana: les donat a Maria i que no deixa de quedant il·luminades les actituds tors (que, si volen, poden deixar- actituds de Maria que són model ser important que el lector tingui amb què l'Església i els cristians se les notes més tècniques a peu de vida cristiana, sense deixar de a mà per adonar-se de les diver­ han de dur a terme la missió que de pàgina). banda el sentit que la "devoció" a ses facetes amb què ha estat con­ els ha estat confiada. Per això, per damunt de l'estu­ Maria ha anat prenent cos en el si templat el misteri de Maria per al magisteri eclesiàstic més qualifi­ Val la pena de subratllar, enca­ di hi sura la invitació a "compren­ del poble fidel i, sovint, entre els cat. Al costat d'aquest singular ra, la claredat d'exposició del lli­ dre i viure" el que diu el Càntic de més "senzills ". És el capítol desti­ treball sobre la diversitat de títols bre, estructurat en capítols i parà­ Maria, el Magnificat, el "salm " nat a la reflexió. A veure si estem donats a Maria, hom troba aquí la grafs breus, que faciliten la lectu­ que, en síntesi, canta la salvació en el lloc correcte en la nostra de­ traducció del comentari de sant ra a qualsevol lector. En aquest de Déu, realitzada a través del po­ voció a Maria i com tenir-la com a Bonaventura sobre la "Salve Re­ sentit, indiquem, també, que és ble escollit d'Israel i escampada model en la nostra vida de fe, de gina", la invocació mariana que un llibre sense notes a peu de pà­ arreu gràcies al nou Israel, a l'Es­ seguiment fidel de Jesucrist. ha esdevingut més popular per a gina, però amb un acurat aparell glésia, que es fa seves les parau­ Una darrera part, amb referèn­ tot el poble fidel. Tampoc no hi bibliogràfic pel qui no vulgui les de Maria, la hunriil serventa del cies bíbliques, ajuts bibliogràfics i manca, en aquest apartat d'apèn­ aturar-se en aquestes pàgines de Senyor, per proclamar, des de la indicacions per com anar apro­ dix, una bibliografia de les obres síntesi mariològica, feta, així ma­ petitesa dels qui han estat cridats fundint en el misteri de Maria, do­ més actuals sobre Maria. teix, tenint present el que el Vati­ al nou poble de Déu a proclamar nen al llibre una dimensió pràcti­ cà II ha dit de Maria, sinó que vul­ les meravelles del Senyor a favor ca per ajudar el lector a no El llibre esdevé, així, un llibre gui anar més enllà un cop llegit de tots els homes, començant quedar-se en un simple estudi de lectura espiritual amb les sufi­ aquest resum de teologia ma­ pels més pobres. mariològic sinó per aprofundir cients referències per acostar-se riana. Llegir aquest comentari al —de manera personal o en grup— a Maria des de altres òptiques "Magnificat" és una de les coses sobre tot el que en les pàgines an­ que, sense deixar de banda l'espi­ més adients que es poden fer en teriors s'ha anat exposant. ritualitat, posen la reflexió teolò­ aquest Any Marià per compren­ És, doncs, un llibre de lectura i gica més a primer terme. dre Maria, i comprendre i viure el un llibre de guiatge en el treball i misteri de Crist i de la seva la reflexió sobre r"actualitat" de salvació. Maria.

FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA - ANY MARIA VII Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987 ITINERARI ESPIRITUAL DELS TEMPLES MARIANS DE CATALUNYA ini

AÜXIPRESTATS FORANIS DE L'ARXIDiÒCESi DE BARCELONA ARXIPRESTATS DEL BAIX LLOBREGAT Santa Maria de Castelldefels. Parròquia. Castelldefels - PI. Església, 1-15 agost. Santa Maria de Salas. Parròquia. Viladecans - Batllori, 1 - 8 setembre. ARXIPRESTATS DE BADALONA; SANT ADRIÀ I SANTA COLOMA Mare de Déu de Montserrat. Parròquia. Sant Boi - Mn. Verdaguer, 153 - 27 abril. DE GRAMENET Maria Auxiliadora. Parròquia. Sant Boi - Rosselló s/n. - 24 maig. Santa Maria de la Palma. Parròquia. La Palma de Cervelló - 15 agost. Santa Maria de Corbera. Parròquia. Corbera del Llobregat - 15 agost. Sta. Maria. Parròquia. Badalona - Dalt, 47 -15 agost. Mare de Déu de Brugués. Ermita. Gavà - 8 setembre. Mare de Déu de Montserrat. Parròquia. Badalona - Cuba s/n. - 27 abril. Mare de Déu de la Guia. Ermita. Sant Joan Despí • 8 setembre. Mare de Déu de la Salut. Parròquia. Badalona - Passeig de la Salut, 28 - 24 agost. Mare de Déu de la Salut. Ermita. El Papiol. • Penúltim diumenge d'agost. Mare de Déu de Lourdes. Parròquia. Badalona. - Sant Bru, 87 -11 febrer. Mare de Déu del Remei. Ermita. Cervelló - 2on. diumenge d'octubre. Mare de Déu del Roser. Parròquia. Badalona • Avda. Lloredà, 102-7 octubre. Mare de Déu de les Neus. Parròquia. Sant Adrià - Mar, 10-5 agost. ARXIPRESTATS DE MARTORELL I MONTSERRAT Sta. Maria. Parròquia. Sta. Coloma de Gramenet - Milà i Fontanals, 7-15 d'agost. Santa Maria de Martorell. Parròquia. Martorell -15 agost. Santa Maria del Bruc. Parròquia. 15 agost. /ARXIPRESTATS DE L'HOSPITALET t CORNELLÀ DEL LLOBREGAT Santa Maria de Monistrol d'Anoia. Parròquia. 15 agost. Santa Maria d'Olesa de Montserrat. Parròquia. 15 agost. Immaculada Concepció. Parròquia. L'Hospitalet del Llobregat - Estronci, 20 - 8 desembre. Santa Maria de Vilalba de Llobregat. Parròquia. 15 agost. Mare de Déu de Bellvitge. Parròquia. L'Hospitalet del Llobregat - Av. Mare de Déu Bellvitge, 60 - Immaculada Concepció de la Beguda. Parròquia. 8 desembre. 8 setembre. Mare de Déu del Pontarró. Ermita. Martorell - 8 setembre. Mare de Déu dels Desemparats. Parròquia. L'Hospitalet del Llobregat - Mn. Jaume Busquets, 7 (La Ter­ Mare de Déu del Puig. Ermita. Esparreguera - 8 setembre. rassa) - 2on. diumenge de maig. Mare de Déu de la Llum. Parròquia.. L'Hospitalet del Llobregat - Enginyer Moncunill, 11 - 2 de ARXIPRESTATS DEL MARESME febrer. Santa Maria de Gomal. Parròquia. L'Hospitalet del Llobregat - Polígon Gornal - 15 agost. Santa Maria. Basílica Parroquial. Mataró - 12 agost. Mare de Déu del Pilar. Parròquia. Cornellà de Llobregat - Dàlia, s/n. - 12 octubre. Mare de Déu dels Dolors. Basílica Parroquial. Mataró - 15 setembre. Maria Auxiliadora. Parròquia. Mataró - Gatassa, 1 • 24 agost. ARXIPRESTATS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS I MONTCADA Mare de Déu de l'Esperança. Parròquia. Mataró - Avda. del Perú, 17-18 desembre. Mare de Déu de Montserrat. Parròquia. Mataró - Sant Cugat, 139-27 abril. Sanía Maria del Remei. Parròquia. Caldes d'Estrac - 8 setembre. Mare de Déu de Montserrat. Parròquia. (La Floresta) Sant Cugat - Bonavista, 26 - 27 abril. Mare de Déu del Carme. Església. Caldes d'Estrac - 16 juliol. L'Assumpció de Sta, Maria. Església. (Valldoreix) Sant Cugat - 15 agost. Mare de Déu de la Cisa. Ermita. Premià de Dalt - 8 setembre. Mare de Déu del Carme. Parròquia. (Mirasol) Sant Cugat - 16 juliol. Mare de Déu del Viver, Ermita. Argentona • 8 setembre. Santa Maria de Montcada, Parròquia. Montcada - Rambla del Bosc -15 agost. Mare de Déu del Corredor. Ermita. Dosrius - 8 setembre.

PENTECOSTA 1987 ANY MARIA ASSUMPCIÓ 1988 LA PRESÈNCIA DE LA MARE DE DÉU A PROP NOSTRE: A CASA, A L'HABITACIÓ, EN EL LLOC DE TREBALL... CATALUNYA CRISTIANA us ofereix: La imatge de la Mare de Déu "Benaurada". U IMATGE Terracotta policromada original de "Petites Soeurs de Bethiem". Preu: 12.000 Ptes. DE MARIA TÉ L'estampa reproduint la mateixa imatge, amb l'oració de l'Any Marià. Preu 5 Ptes. la unitat / 450 Ptes. el centenar. EL VALOR DE Benaurada tu perquè El "pòster" reproduint també la mateixa imatge. Preu: 100 Ptes. SER UN has ^>g cregut..." BUTLLETA DE COMANDA SIGNE DE Nom i cognoms LA SEVA Domicili Població. .DP.. PRESÈNCIA Desitja adquirir: Quantitat ENMIG DEL I I Imatge de la Mare de Déu a 1 2.000 ptes. j ptes. ] Estampes a 5 ptes. la unitdt, 450 el centenar ] ptes. "I Pòsters 8 1 00 ptes. la unitat I ptes. POBLE c Abonament per gir D , taló D , o personalment D 1 Total

DE DÉU..." Envieu-les a "AMICS DE CATALUNYA CRISTIANA" Plaça Urquinaona, 1 i, 3r. 3a. A. 0801 0 - BARCELONA - TELF.: 301 37 1 8 PEHi ÍENy;

FUNDACIÓ CATALUNYA CRISTIANA - ANY MARIÀ VIII Setmana del 20 al 26 de setembre del 1987